dimecres, 27 de juliol de 2011

Ghassan Saliba: "les persones immigrades són tan víctimes d’aquesta crisi com ho és qualsevol altre"


L'informe del Centre d'informació per a treballadors i treballadores estrangers (CITE-CCOO) del primer semestre del 2011, presentat avui per Ghassan Saliba fa incís en com la crisi i les retallades estan afectant els treballadors estrangers i la capacitat d'atenció social de les entitats que s'hi dediquen.

Sovint s’oblida que l’arribada de població immigrada a casa nostra ha estat la resposta a les demandes d’un model econòmic que necessita mà d’obra intensiva, precària i amb baixos salaris, i amb una economia submergida molt forta.

En els darrers anys de bonança econòmica, la immigració ha permès un fort creixement de l’economia. Malauradament, això no ha comportat una millora del nostre estat del benestar (sanitat, educació, serveis socials...) per donar resposta a l’augment de la població. La immigració ha posat sobre la taula aquests dèficits, que poden generar punts de fricció entre les persones més desfavorides, especialment en moments de crisi econòmica com l’actual.

Davant d’això, cal deixar molt clar que les persones immigrades són tan víctimes d’aquesta crisi com ho és qualsevol altre treballador o treballadora: les causes de la crisi estan vinculades al nostre model econòmic i a la especulació financera i no pas a la immigració.

La memòria del Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE-CCOO) de l’any 2010 ens mostra els efectes de la crisi sobre les persones estrangeres. Així, hi ha un 46 % de les persones ateses que no treballen, en la mateixa línia que l’any 2009. Aquest atur afecta més els homes (el 55 %) que les dones (el 44 %), ja que es dóna especialment en sectors com la construcció i la indústria, amb presència majoritària d’homes. També cau la irregularitat en relació amb el 2009 (passa del 43 % al 36 %), cosa que posa de manifest que l’efecte crida estava vinculat amb les demandes de mà d’obra de l’economia i no amb unes lleis d’estrangeria més o menys restrictives. També es redueix el treball irregular, que passa del 54 % al 50 %. Tot i això, afecta el 50,8 % de les persones que treballen i afecta especialment sectors amb forta presència de dones, com ara el servei domèstic (el 45 % del total) i els altres serveis (el 15 %).

Des de CCOO rebutgem els discursos que culpabilitzen la immigració de la crisi econòmica, l’atur o el dèficit del nostre estat del benestar, i una visió utilitària que veu les persones immigrades com a recursos laborals. També rebutgem qualsevol instrumentalització política de la immigració que jugui amb els sentiments irracionals, la por i el desconeixement de la ciutadania per obtenir rèdits electorals. En aquests moments complicats que estem vivint cal més que mai treballar per promoure la cohesió social i la convivència. Això és el que reclamem al nou Govern de la Generalitat i aquest és també un dels principals reptes del sindicat en els propers mesos.


Ghassan Saliba és Secretari d’Immigració de CCOO de Catalunya i President de CITE-CONC

CCOO denuncia el tancament indiscriminat de Centres d'Atenció Primària

El sindicat reclama al Servei Català de la Salut que expliqui quins dispositius d'atenció primària continuaran tancats o amb reducció horària després de l'estiu

Des de CCOO de Catalunya posem de manifest la nostra màxima preocupació pel tancament indiscriminat de centres d'atenció primària que s'ha iniciat coincidint amb el període d’estiu. Aquesta mesura repercutirà de forma especial sobre aquelles persones amb dificultats de mobilitat, ancians i, en definitiva, sobre aquells col·lectius més vulnerables, més necessitats i amb major dificultat per a desplaçar-se.


Considerem especialment preocupant la disminució de punts d'atenció continuada i urgent que s’està portant a terme i que va associat a una considerable reducció d’unitats operatives en el transport sanitari urgent. Entenem que aquesta situació, més enllà de l’estalvi econòmic, pot significar una important despesa social en comportar una menor capacitat de resposta dels recursos sanitaris davant situacions d'urgència vital.


Lamentem la falta de transparència amb la que des del Servei Català de la Salut s'ha portat el tema, sense informar, de forma detallada i concreta, de l'abast real de les mesures en els òrgans formalment establerts de consulta i participació, de l'anàlisi de les dades en què s’han fonamentat les mesures i, sobretot, de quins centres fruit de l'anunciada “reordenació en l'oferta territorial” continuaran tancats o amb reducció horària més enllà del període estival.

Veneçuela envia un carregament de 50 tones d'aliments a Somàlia

Veneçuela ha enviat avui un carregament de 50 tones d'aliments per a la població de Somàlia, nació africana en què almenys 780.000 nens estan en perill de mort per l'aguda sequera que ha portat com a conseqüència un estat de fam.

Avions militars del país sud-americà partiran amb la càrrega des de l'aeroport internacional Simón Bolívar, a l'estat Vargas (centre-nord), amb destinació cap a la nació situada a la regió de la Banya d'Àfrica, segons ha informat el Ministeri veneçolà d'Interior i Justícia a través d'un comunicat.

Així, el Govern veneçolà atén la crida realitzada el passat divendres pel Fons de l'Organització de les Nacions Unides per la Infància (Unicef, per la seva sigla en anglès), organisme que va instar la comunitat internacional a realitzar els esforços necessaris per fer front al que va catalogar com la "pitjor crisi alimentària" a Somàlia, al costat de les veïnes nacions de Kenya i Etiòpia.

D'acord amb la Unicef, en aquestes tres nacions africanes existeixen no menys de 2,3 milions de nens desnodrits.

Davant la situació, el president de Veneçuela, Hugo Chávez, va anunciar divendres passat des de Cuba que el seu país cooperaria amb la donació de cinc milions de dòlars per atendre la situació a Somàlia, a més de l'enviament de l'ajuda humanitària per pal.liar la crisi alimentària.

També, com a part de l'ajuda del país sud-americà, el governant Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) va convocar dilluns passat els seus set milions de militants a contribuir amb un dia de salari per aquesta causa.

Rodrigo Cabezas, membre de la direcció nacional del PSUV, va explicar que des de l'1 de agost els integrants de l'agrupació política faran l'aportació en els comptes financers dels bancs estatals.

"Aquests fons els s'enviaran a través del Ministeri de Relacions Exteriors al país africà", va dir Cabezas..

"Convoquem a tots els militants del PSUV, als nostres amics, simpatitzants, a qualsevol veneçolana o veneçolà de bona voluntat, perquè doni aquesta contribució. Després, a través de la Cancelleria, farem l'aportació a aquest país que tant ho necessita ", va emfatitzar.

La Unicef ​​va declarar oficialment l'estat de fam en les del sud regions somalis, Bakool i Baixa Shabelle, mentre demanar als governs del planeta 300 milions de dòlars per salvar vides en aquests territoris.

Gairebé la meitat de la població de (3,7 milions de persones) està en una situació de crisi humanitària, i 2,8 milions resideixen al sud, indiquen les dades facilitades per aquesta agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Rússia considera que hi ha una sortida a la guerra de Líbia

Després de les negociacions sostingudes a Rússia per l'enviat de Gaddafi, el ministre libi d'Afers Estrangers, Abdul Ati al-Obeidi, es presenta la possibilitat d'acabar la guerra a Líbia. Els "rebels" i el govern podrien arribar a un acord gràcies a la mediació de Rússia, l'ONU i la Unió Africana. Gaddafi abandonaria el pocer però no seria processat. La injerència de l'OTAN segueix sent el principal obstacle.

Les reunions del polític libi els dies 20 i 21 de juliol, van ser molt intenses encara que els comunicats oficials sobre això van ser molt concisos. RIA Novosti va arribar a conèixer els detalls del pla secret per posar fi al conflicte discutit a Moscou.

El futur govern de Líbia

Els intermediaris internacionals, entre els quals hi Rússia, van aconseguir que les parts bel.ligerants consentin negociar conjuntament el futur polític de Líbia.

Aquest va ser el tema central de les converses entre Abdul Ati al-Obeidi i el seu homòleg rus Serguei Lavrov. Segons les fonts en les negociacions, el govern libi actual, d'una banda, i els insurrectes, per l'altra, estan disposats a crear una espècie del govern provisional conjunt.

Formaran part d'ell dos reconeguts polítics de cada costat, i després aquests quatre elegiran a un cinquè membre. Se suposa que serà una personalitat neutral però, alhora, influent que encapçalarà aquest govern de transició.

Aquest guió va ser proposat pels principals intermediaris en el conflicte libi, La Unió Africana i l'ONU, i recolzat per Rússia. No en va el titular rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, va mantenir el 21 de juliol una conversa telefònica urgent amb l'enviat especial de l'ONU per Líbia, el jordà, Abdelilah Al-Khatib.

Fa només dues setmanes aquest funcionari internacional després de visitar Trípoli, on es va entrevistar amb el primer ministre i el ministre d'Afers Exteriors de Líbia, va dir que la situació al país nord-africà era "difícil d'arreglar".

No obstant això, des de llavors les posicions de les parts del conflicte van canviar per el costat positiu. Ara els libis aspiren a restablir la pau, i la tasca fonamental dels intermediaris és contribuir a complir amb aquest objectiu. Convindria que altres jugadors en l'escenari polític internacional no impedissin fer-ho. Per desgràcia, sembla que la realitat és desfavorable perquè entre els països membres de l'OTAN que participen en el conflicte, n'hi ha que volen continuar fins enderrocar definitivament el règim de Muammar Gaddafi i liquidar físicament el seu líder.

L'arrest de Gaddafi és qüestió de posar-se d'acord

El representant del dirigent libi, Abdul Ati al-Obeidi, durant la seva visita a Moscou va acceptar el pla proposat. El ministre tenia per a això l'autorització del coronel Gaddafi, tot i que una de les condicions de l'oposició és que ni ell ni el seu fill, Saif a l'Islam, formin part del govern provisional.

Seguint les regles del joc diplomàtic, el titular d'Afers Exteriors de Líbia no va fer públic, naturalment, el fet que la futura retirada de Gaddafi l'escenari polític és qüestió de temps i l'assumpte sobre les garanties d'immunitat podrà ser resolta de manera pacífica. És més, en la roda de premsa va dir que això "ni tan sols es va discutir".

El ministre no va faltar a la veritat perquè aquestes coses no es discuteixen, es sobreentenen i es llegeixen entre línies. A més, el que realment importa avui en dia és aturar la guerra.

El mateix dia diversos governs occidentals van emetre declaracions destinades a crear la impressió que estan d'acord que Gaddafi obtingui certes garanties de seguretat per a una retirada pacífica.

"Una de les hipòtesis previstes és que romangui a Líbia, però amb la condició, que es quedi clarament al marge de la vida política líbia. És el que esperem abans de posar en marxa el procés polític de l'alto el foc ", - va declarar el dijous, 21 de juliol, el ministre francès d'Afers Exteriors, Alain Juppé.

Va insinuar fins i tot que, de ser favorables les circumstàncies, s'aconseguirà solucionar el problema de l'ordre de captura emesa anteriorment per la Cort Penal Internacional sobre el coronel. "S'han de seguir uns procediments, i després, en el marc de les negociacions, veurem les conclusions que cal fer," - va dir Juppé.

No obstant això, el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, es va mostrar més moderat declarant: "Gaddafi ha de ser apartat del poder o apartar-ell mateix.Després, serà el poble libi el que determini la seva sort posterior ".

L'òptim model per posar fi a la guerra

La millor prova que el procés de pau va avançar és que ja van arrencar les converses entre els participants de la guerra civil a Líbia. Els seus representants es van reunir recentment a Etiòpia, segons va anunciar el mateix 21 de juliol el comissionat del president de Rússia per a la cooperació amb els països d'Àfrica, Mikhaïl Marguélov:

"Les parts del conflicte van consentir seure a la taula de les negociacions sense condicions prèvies, això signigica un indubtable èxit. És resultat de l'acció mediadora de Rússia i la Unió Africana ". El diplomàtic rus va confirmar que va ser elaborat "l'òptim model per posar fi a la guerra a Líbia".

Cal assenyalar que Moscou ara manté contacte amb les dues parts del conflicte. El mateix 21 de juliol un avió del Ministeri rus de Situacions d'Emergència carregat d'arròs, sucre i conserves va sortir per a la ciutat de Bengasi a l'est libi controlada pels insurrectes.

És el tercer lliurament d'ajuda humanitària des que va començar la guerra. Anteriorment, havia estat enviada també a Bengasi ia la ciutat de Tripoli, controlada pel govern.

No obstant això, està clar que per posar fi a la guerra a Líbia no n'hi haurà prou que els libis facin paus entre si. Caldrà refredar també els caps calents a la seu de l'OTAN que pretenen fer guerra fins al final victoriós, tot i les complicacions sorgides en el curs de l'operació.

"En aquest cas el conflicte militar podrà continuar durant molt temps", - va dir en una entrevista l'expert rus, Anatoli Egorin."Cal que els propis libis determinin el futur curs polític del seu país". Segons ell, "és inútil imposar-des de fora".

És notable que el mateix dia, el 21 de juliol, el titular libi d'Afers Exteriors, segons algunes fonts, va sortir des de Moscou per a l'Índia per continuar les consultes sobre la solució pacífica del conflicte. Els dirigents de Líbia creuen que els països asiàtics influents podrien unir-se a Rússia i els països africans per convèncer els membres de l'OTAN de cessar el foc.


L'OTAN amenaça amb bombardejar objectius civils

Per la seva banda, després de quatre mesos d'intensos bombardejos aeris sobre Líbia que han deixat un saldo proper als mil morts, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) ha amenaçat aquest dimarts amb atacar objectius civils que, suposadament, "són utilitzats com a bases operatives militars".

El PP va utilitzar la CAM per repartir-se diners gratis

La Generalitat valenciana havia aprovat crèdits al 0% d'interès per a directius de la caixa que divendres va ser intervinguda pel Banc d'Espanya.
La crisi dels darrers anys fa que els vincles de corrupció entre el poder polític i l'econòmic siguin cada cop més visibles. El govern de Francisco Camps (PP) -el model de delinqüent exemplar pels membtes de la màfia espanyola segons el seu successor Alberto Fabra- havia autoritzat crèdits amb interessos inferiors als del mercat -fins i tot al 0%- als consellers de la CAM. Només al 2008, Modesto Crespo -posteriorment president de l'entitat-, Manuel Navarro, Gregorio Fernández i Juan Ramón Avilés van disposar de 4,6 milions d'euros sense interessos.

Però, en general, entre 2004 i 2010 els consellers -els mencionats i d'altres- van poder disposar de préstecs amb interessos molt baixos. Els préstecs als consellers requerien l'autorització del govern valencià. Al 2010, la CAM mantenia crèdits als consellers per valor de 114,13 milions, del total dels 161 milions en crèdits, descomptes i avals concedits des del 2004.

En canvi, els nous administradors nomenats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancaria (FROB) han ordenat revisar tots els crèdits que estan pendents de concedir: "No es paralitzen, però sí que està en revisió el que hi havia previst que se signés", han afirmat fonts de l'entitat a El economista. Així, s'han revocat temporalment els poders als directors de les oficines perquè no engeguin noves operacions. Aquesta mesura s'ha pres malgrat la injecció del FROB de 2.800 milions d'euros -la retallada dels pressupostos de la Generalitat catalana per al 2011 és de 2.680 milions d'euros- i un crèdit de 3.000 milions.

Per una altra banda, el rescat de la CAM esquitxa també una de les quatre grans auditores internacionals, en aquest cas KPMG. El Confidencial explica que KPMG havia revisat els comptes de l'entitat des de 1991 sense detectar-ne la situació d'insolvència.