"Assessors" cobren de la Diputació de Girona però treballen per CiU, PSC i ERC

Fidel Rincón, fins fa poc càrrec de confiança d'UDC a l'ens provincial, assegura que cadascun de la trentena d'assessors cobra entre 25.000 i 60.000 euros anuals per fer feines que no tenen res a veure amb l'administració que els paga. Recentment acomiadat, el dirigent d'UDC amenaça amb explicar moltes coses del 'cas Pallerols' que no han transcendit.

La Diputació de Girona s’està convertint els darrers mesos en una font continua d’escàndols. Si el passat 23 de gener va dimitir l’aleshores president de l’ens provincial, Jaume Torramadé (UDC), després que una assessora el denunciés per presumpte assetjament sexual, ara ha estat un altre assessor d’Unió, Fidel Rincón, qui ha obert la caixa dels trons.

Rincón, que ha estat acomiadat recentment després d’anys com a assesor a la Diputació de Girona, ha assenyalat que la formació de Duran i Lleida va portar a terme diverses pràctiques irregular per tapar l’escàndol del cas Pallerols, que ha provat que part de les subvencions europees per a cursos ocupacionals van servir, en realitat, per finançar Unió Democràtica. Segons la seva versió, ell mateix hauria contribuït a “tapar les vergonyes” del partit en aquest escàndol de corrupció.

L’acusació de Rincón, però, va molt més enllà i afirma que la trentena d’assessors que cobren un sou de la Diputació de Girona, i que oscil·la entre els 25.000 i els 60.000 euros anuals, no s’encarreguen realment de fer una tasca de suport i assessorament als diputats, sinó que treballen pels partits amb presència a l’ens provincial (CiU, PSC i ERC).

Segons Rincón, en molts casos la feina que fan no té res a veure amb la institució que els paga, fins al punt que alguns dels assessors arriben a l’extrem de no trepitjar mai cap dependència de la Diputació de Girona. En total, aquesta administració destina més d’un milió d’euros anuals al pagament d’aquests càrrecs de confiança.

La denúncia de Fidel Rincón, encara membre del comitè executiu de la Intercomarcal d’Unió a Girona, ha desfermat una crisi interna a la formació democristiana, fins al punt que tot apunta que se li obrirà un expedient que pot acabar amb la seva expulsió del partit.

Entre d’altres coses, Rincón ha demanat la dimissió del president d’UDC a les comarques gironines, Joan Cañada, i de la vicepresidenta, Montse Surroca, en considerar que l’han purgat i l’han deixat sense perquè va donar “suport emocional” a Minerva Amador, l’expresidenta del partit a Salt i assessora de la Diputació de Girona que va denunciar l’assetjament sexual de Jaume Torramadé.

En declaracions a Ràdio Girona, Fidel Rincón ha deixat clar que si és citat a declarar tirarà de la manta i explicarà tot el que sap del cas Pallerols/Treball, que segons ell és molt més del que ha transcendit fins ara.

La PAH empapera el portal de Gallardón i Pons perquè donin suport a l'ILP

A la segona va la vençuda i és que l'Assemblea d'Arganzuela de la PAH ha hagut de rebre l'aprovació d'unes veïnes del ministre de l'Opus Dei Gallardón per poder dur a terme un nou escrache dins de la campanya que del col·lectiu de desnonats per "assenyalar públicament" als càrrecs públics amb l'objectiu que donin suport a l'ILP que va presentar la plataforma el passat mes de febrer, recolzada per un milió i mig de signatures.

Cal destacar que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de València i la comarca de l'Horta Sud també ha portat la seva protesta davant de la casa del vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons.

Xipre negocia amb Rússia. Els bancs no obriran fins dimarts... si obren

Els bancs xipriotes no han obert a tota la setmana i continuaran tancats dijous i divendres, i dilluns que ve és festiu. La decisió ha estat presa per ordre del Ministeri xipriota de Finances, que ha decretat com festius la resta de dies laborables d'aquesta setmana. Xipre negocia amb Rússia malgrat la fúria del BCE. El líder de l'SPD, Sigmar Gabriel, acusa la cancellera alemanya, Angela Merkel, de tenir part de culpa en el desastre que s'acosta a Xipre.

Els caixers automàtics funcionen avui amb normalitat, amb poques cues, però amb una afluència continuada. Les imatges contrasten amb les que es van poder viure dissabte passat, després de conèixer que l'Eurogrup havia aprovat a Brussel·les una taxa als dipòsits privats, impost que va ser rebutjat ahir al Parlament.

Els únics bancs que obren en dissabte, els cooperatius, van haver de tancar després de rebre la prohibició de fer transferències bancàries, i molta gent es va afanyar a treure dels caixers dels 1.000 euros com a màxim permesos per dia.

D'altra banda, el ministre de Finances de Xipre, Mijalis Sarris, ha decidit no tornar de Moscou, on ha viatjat a la recerca d'una major participació de Rússia en el rescat a l'economia xipriota, ja que demà continuarà les seves negociacions amb les autoritats russes, donada la falta d'acord en les converses d'avui.

Davant el rebuig del Parlament del paquet de rescat de l'eurogrup la nit, els líders polítics deliberen sobre diverses lleis per regular la funció dels bancs. Segons la televisió nacional, el Parlament també va ser posat en "nivell d'alerta".

S'espera que en breu s'aprovin noves lleis perquè els bancs puguin evitar l'impagament, entre elles una prohibició de transferències a l'estranger.

Rússia i Xipre acorden tercera ronda de converses sobre préstec

Mentrestant, el ministre de Finances xipriota, Michael Sarris, prossegueix en el seu intent d'acordar un préstec amb Rússia, tot i les protestes del BCE que es considera interlocutor únic. Després de les converses amb el seu parell rus, Anton Siluanov, Sarris va dir que romandrà a Moscou tot el temps que sigui necessari per intentar assegurar un acord. Nicòsia busca a Moscou l'extensió d'un crèdit per 2.500 milions d'euros i la venda d'alguns bancs.

Rússia i Xipre van acordar doncs avui una tercera ronda de consultes sobre la pròrroga d'un préstec per 2.500 milions d'euros concedit anteriorment per Moscou a Nicòsia, va informar RIA Novosti una font pròxima a les converses rus-xipriotes: "Les negociacions continuaran avui i demà, fins ara no s'ha aconseguit cap resultat concret", va explicar la font.

Des d'ahir, a la capital russa es troba una delegació xipriota encapçalada pel ministre de Finances Michalis Sarris, qui es va entrevistar avui amb el seu homòleg rus Antón Siluánov i amb el viceprimer ministre Ígor Shuvalov. Els xipriotes també pretenen aconseguir a Moscou un altre crèdit, de fins a 5.000 milions d'euros, a canvi d'actius en els bancs i el sector energètic illenc.

Rebuig en ple del Parlament a l'atracament neoliberal de la UE

El Parlament de Xipre va rebutjar la vigília, per una àmplia majoria de vots, implantar un impost únic als dipòsits bancaris, mesura exigida al país illenc per l'Eurogrup com una de les condicions per accedir al rescat per 10.000 milions d'euros. Segons estava previst, els estalvis d'entre 20.000 i 100.000 euros es gravarían amb una taxa del 6,75% i els superiors a aquest llindar, amb una del 9,9%, mentre que els dipòsits de menys de 20.000 euros es eximirien del gravamen.

Després del rebuig parlamentari al pla europeu, el president de Xipre, Nikos Anastasiadis, va telefonar al seu homòleg rus, Vladímir Putin, que anteriorment va qualificar "d'injusta, perillosa i poc professional" la polèmica mesura, que podria perjudicar els interessos d'inversors russos en Xipre. Segons estimacions de la premsa, els dipòsits d'empreses i particulars russos en els bancs xipriotes sumen entre 20.000 i 35.000 milions d'euros.

Corresponsabilitat de Merkel?

El president de l'opositor Partit Socialdemòcrata alemany (SPD), Sigmar Gabriel, va acusar mentre la cancellera alemanya, Angela Merkel, de tenir part de culpa en el desastre que s'acosta a Xipre després del rebuig del Parlament de Nicòsia del paquet de rescat: "Angela Merkel és corresponsable de voler fer pagar als petits estalviadors a Xipre per deixar tranquils als propietaris dels bancs", ha declarat Gabriel a la revista alemanya Der Spiegel.

Gabriel alerta dels perills que comporta haver trencat la promesa feta el 2008 juntament amb l'actual candidat de l'SPD a la Cancelleria, Peer Steinbrück (llavors ministre de Finances de la coalició de Merkel amb el SPD), de protegir els petits estalviadors a tot Europa.


BCE: "No hi haurà liquiditat per a bancs de Xipre si un rescat"

Els bancs xipriotes no seran solvents si no es recapitalizan ràpidament, i el Banc Central Europeu només pot proporcionar liquiditat a entitats solvents, va assegurar el conseller del BCE Joerg Asmussen. El BCE va dir el dimarts, després que els legisladors xipriotes rebutgessin per majoria aclaparadora un element clau d'un pla de rescat, que seguia compromès a proporcionar liquiditat en el marc de les normes vigents.

Experts alemanys critiquen durament els ministres neoliberals de l'UE i les seves polítiques

La UE va trigar nou mesos a proposar una solució per a la crisi fiscal de Xipre. El Parlament d'aquest país no ha trigat ni una setmana a descartar-la. Econimistes alemanys moderats posen en qüestió les polítiques de l'eurozona como a responsables d'aquest caos. "El veritablement escandalós és l'arbitrarietat d'aquest projecte", afirma Clemens Fuest, president del Centre per a la Investigació Econòmica Europea (ZEW), amb seu a Mannheim.

Quan va saber l'acord per rebre auxilis financers acceptat pel PP de Xipre, el primer que va creure va ser que la notícia estava mal redactada: "Recórrer als diners dels estalviadors xipriotes, passant per alt les regles comunitàries?", Fuest no s'ho podia creure, diu.

A Europa hi ha normes clares per a aquests casos: els primers que han d'assumir responsabilitat si sotsobre les entitats bancàries són els amos de la mateixa. Quan el seu capital s'esgota, els segueixen els creditors dels bancs, és a dir, els propietaris de bons o dipòsits. En general són els que tenen bons els que han de saltar abans a la bretxa, perquè ells es beneficien d'alts interessos en temps de bonança.

A més, els clients amb estalvis de fins a 100.000 euros estan protegits d'aquestes mesures pel fons per a la garantia dels dipòsits, explicava l'expert en un esdeveniment de la Fundació Hanns Martin Schleyer dimarts passat (2013.03.19).

La Unió Europea (UE) va prometre que aquest seria l'ordre a seguir en situacions com la que es viu a Xipre. És possible que el mateix fons per a la garantia dels dipòsits caigui en la insolvència i que, al final, també els petits estalviadors hagin de fer sacrificis, "però la llei hauria exigir que es respectés la cronologia esmentada", afegeix Fuest.

No obstant això, els ministres neoliberals de Finances de l'eurozona van voler fer drecera i donar l'últim pas en primer lloc, cobrant una taxa oblgatoria de prop del 7 per cent als que tenen fins a 100.000 euros en els seus comptes d'estalvi.

Els polítics van intentar donar-li un matís menys brutal a aquesta expropiació parcial descrivint-la com un impost. "El veritablement escandalós és l'arbitrarietat d'aquest projecte", critica Fuest. Als seus ulls, és correcte involucrar els creditors privats en el rescat financer d'un país, però el primer intent va sortir tan malament que, ara, l'involucramiento dels inversors privats quedarà completament desacreditat.

"Un error greu"

Achim Wambach, director de l'Institut per a la Política Econòmica de la Universitat de Colònia. Achim Wambach, director de l'Institut per a la Política Econòmica de la Universitat de Colònia.

També Achim Wambach, director de l'Institut per a la Política Econòmica de la Universitat de Colònia, condemna el fet que els polítics europeus hagin invalidat sense necessitat el fons per a la garantia dels dipòsits que ells mateixos van activar. Després de tot, amb prou feines es recollirien uns 6.000 milions d'euros si entrés en vigor la mesura proposada. "Renunciar a aquest principi per una suma petita dins del rescat financer del país és un error greu", sosté Wambach.

A hores d'ara, els ministres de Finances han corregit el curs i recomanat al Govern de Xipre que no toqui els comptes d'estalvi amb menys de 100.000 euros, però el cop a la confiança ja ha estat atestat. "Què poden estar pensant ara els espanyols?", Es pregunta Wambach, confessant que, si ell és espanyol, estaria prou nerviós com per treure del banc part del seu capital i portar-lo al estranger o amagar sota el coixí.
L'economista Wolfgang Franz també va participar en la conferència de la Fundació Hanns Martin Schleyer el 19 de març.

Els que més inquietud han d'estar sentint són els banquers grecs. I és que, quan el Parlament xipriota va votar en contra de les condicions posades per l'Eurogrup per aprovar un crèdit de 10.000 milions d'euros, destinat a solucionar la crisi de l'illa mediterrània, va augmentar la probabilitat que la fallida de les entitats bancàries de Xipre catalitzi la fallida dels recent estabilitzats bancs hel·lens. El reconegut economista Wolfgang Franz aconsella apuntalar més aviat millor al sistema bancari de Grècia.

Franz dóna gairebé per feta la insolvència de Xipre, però Fuest no creu que el bloc comunitari deixi caure el país. Segons la seva opinió, la por que les espurnes de Xipre causin un incendi a la resta de l'eurozona és massa gran. I els diputats de Nicòsia saben que aquest temor existeix.

Fuest admet que, si ell fos membre del Parlament xipriota, possiblement hauria votat com ho van fer els legisladors de l'illa. "El potencial disponible per fer xantatge és enorme. El més probable és que es negociï i es facin concessions. A mi no em sorprendria que, al final, tots siguin rescatats i que els grans inversors es morin del riure", pronostica Fuest.

Espanya, la major injustícia i desigualtat de la UE

Que Espanya és una dictadura feixista, governada per una banda de franquistes mentiders, corruptes i incompetents és una cosa que -menys la màfia governant i aliats- ho sap i reconeix tothom. Ara Càritas ho remarca en un informe demolidor: L'estafa neoliberal de l'oligarquia ha provocat un augment de la ja crònica desigualtat entre espanyols rics i pobres, de manera que la diferència entre les rendes més altes i les més baixes s'ha incrementat un 30% des de 2006, la major desigualtat de tota la UE, segons l'últim informe de Càritas "desigualtat i Drets Socials".

Des de 2006, els ingressos de la població amb rendes més baixes han caigut prop d'un 5 per cent en termes reals cada any, mentre que el creixement corresponent a les llars més rics ha estat el més gran de tota la població.

Això ha provocat un increment del 30% entre la distància que separa les rendes més altes i les més baixes, de manera que a Espanya els més rics guanyen set vegades més que els més pobres.

Es tracta dels indicadors de desigualtat "més alts" de la Unió Europea, segons l'informe de Càritas, que alerta del risc de "fragmentació social", el que d'altres diuen, més clarament i sense eufemismes nazionalcatòlics "esclat social".

El TS anul·la les clàusules sòl de tres bancs per falta de transparència

El Suprem ha anul·lat per manca de transparència les clàusules sòl de les hipoteques establertes per tres entitats bancàries, BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia, que van ser impugnades per l'associació d'usuaris de banca Ausbanc i pel ministeri fiscal en un plet desenvolupat a Sevilla. La decisió no implica la devolució de quantitats ja pagades per l'hipotecat, ni la nul·litat de clàusules sòl que siguin 'transparents'.

La decisió, adoptada per unanimitat del Ple de la Sala Civil del Suprem, pot considerar-se una victòria a mitges dels consumidors, ja que la sentència destaca que no significa la nul·litat de clàusules sòl que sí compleixin amb els requisits de transparència. Així mateix, subratlla que el pronunciament no comporta devolució de les quantitats ja satisfetes pel hipotecat a causa de les clàusules sòl indegudes.

La Sala avança en un comunicat el sentit de la seva resolució, que és d'estimació parcial dels recursos d'Ausbanc i la Fiscalia. Així, declara la nul·litat de les clàusules sòl en els casos de falta de transparència, com succeeix amb els tres supòsits en l'assumpte que resolia.

Aquest cas va ser desenvolupat a Sevilla arran d'una demanda d'Ausbanc contra les clàusules sòl de BBVA, Cajamar i Novacaixgalicia. Aquesta acció va ser estimada en setembre de 2010 pel Jutjat del Mercantil número 2 de Sevilla, que va ordenar a les tres entitats bancàries anul·lar les clàusules. No obstant això, un any després, l'octubre de 2011, l'Audiència Provincial sevillana, davant del qual van apel·lar els tres bancs, va anul·lar aquesta sentència i va donar la raó a les entitats, considerant que no havien comès abús.

Ausbanc va recórrer llavors al Suprem, i també ho va fer la Fiscalia, que volia que el Suprem unifiqués la doctrina en aquesta matèria i tallés la producció de sentències contradictòries en els tribunals inferiors.

Els fonaments jurídics de la resolució es reflectiran en la sentència que ha passat a redacció del magistrat ponent, i que precisarà els extrems en què les entitats cometiron la manca de transparència al consumidor amb les clàusules sòl. Els arguments de l'alt tribunal seran d'obligat compliment a partir de la seva publicació per part dels jutjats inferiors de tot Espanya en aquesta matèria.

Síria: L'Otan i els tirans del Golf, responsables de l'atac químic contra la població

"Països occidentals i àrabs, juntament amb Turquia, són responsables de l'atac mortal amb armes químiques esdevingut el dimarts prop de la ciutat d'Alep", ha denunciat el viceministre sirià d'Afers Estrangers, Faisal Meqdad: "Els terroristes, patrocinats pel Occident, Turquia, Qatar i Aràbia Saudita, maten al poble sirià i creen intranquil·litat i tensió al país", ha afegit el titular sirià.

Meqdad ha dit que el seu Govern enviaria una carta al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU) "demanant que gestionin les seves responsabilitats i aclareixin fins el límit aquests delictes de terrorisme i als que li donen suport dins de la República Àrab de Síria".

Almenys 25 persones van perdre la vida i més de 86 van resultar ferides dimarts per l'explosió d'un coet amb substàncies químiques, llançat per terroristes recolzats per l'OTAN i el països del Golf a la localitat de Khan al-Assal.

El Govern sirià, en referència a l'atac químic, ha considerat que ha donat lloc a "un perillós canvi en la situació de Síria" i ha exigit el càstig per als autors.

L'atac es va registrar hores després que l'autodenominada Coalició Nacional de les Forces de la Revolució i l'Oposició Síria (CNFROS) triés a Gassan Hito, un dirigent empresarial que ha viscut dècades als Estats Units, com el primer ministre de l'anomenat govern interí per l'alian��a oligàrquica.

Des de mitjans de març de 2011, Síria viu constants disturbis orquestrats per grups terroristes que pretenen enderrocar el Govern legítim de Bashar al-Assad.

El director d'El País explica com va verificar els papers de Bárcenas

El director d'El País, Javier Moreno, ha explicat avui al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz com es va corroborar la veracitat dels papers manuscrits atribuïts a l'extresorer del PP Luis Bárcenas que suposadament reflecteixen una comptabilitat paral·lela a la formació política. Ha relatat el mateix que ja va publicar arran de la demanda del PP contra El País sobre com es van gestionar els papers.

En declaracions als periodistes després de comparèixer com a testimoni durant una mitja hora davant del jutge Ruz, Moreno ha explicat que s'ha acollit al secret professional durant la seva compareixença i no ha revelat la font que ha donat el seu diari els papers que va publicar el seu diari el 31 de gener.

Moreno ha dit que ha explicat al magistrat "les gestions amb les diferents fonts" -que no ha revelat- que els "van portar al convenciment de la veracitat dels documents i la seva consegüent publicació".

En concret, ha indicat al jutge les gestions de "comprovació" dels papers i l'informe d'un perit cal·ligràfic que va corroborar que la lletra era de Bárcenas i que era "coherent amb el període temporal dels papers".

Ha assegurat a més que, quan se li ha preguntat per la persona que el va lliurar els manuscrits, s'ha acollit al secret professional emparat en l'article 20 de la Constitució.

Respecte a si se li han demanat els originals dels documents, ha dit que no perquè el diari mai ha disposat d'ells.

L'Església de Xipre proposa hipotecar els seus béns per ajudar el país a pagar el deute

L'arquebisbe de Xipre Crisòstom reunit avui amb el president del país, Nikos Anastasiadis, va dir que l'Església Ortodoxa de Xipre està disposada a concedir a l'Estat tots els seus béns si això ajuda a resoldre el deute imposada per l'oligarquia neoliberal europea: "Podem hipotecar tots els béns de l'Església i oferir aquests diners per adquirir bons. Els béns de l'Església són enormes", ha informat. De fet, les sectes cristianes són les més grans propietàries d'immobles a Xipre, Grècia, Rumania, Itàlia, Espanya, Portugal i França, sense comptar els tresors en joies i pedres precioses, pintures i tota mena d'obres d'art de valor incalculable, fruit de l'espoli de segles.

L'arquebisbe ha felicitat els diputats del parlament xipriota per haver emès "un senyal clar a Europa que ha d'aprendre a respectar també als països petits".

Entrevistat abans per la cadena de televisió Skai al tancament de la votació al Parlament, Crisòstom va dir que els europeus volen escanyar l'economia de Xipre. Ha indicat també que els xipriotes han de sortir de la zona de l'euro a la primera oportunitat que es presenti i recuperar la seva moneda nacional.

El Parlament de Xipre va declinar dimarts el projecte de llei que preveia gravar amb un impost únic del 6,75% al 9,9% els dipòsits bancaris. No ho va recolzar cap diputat. La premsa qualifica aquesta actitud com un "No històric" i la compara amb la decisió de Grècia de rebutjar l'ultimàtum italià el 1940.

El 28 d'octubre de 1940, la Itàlia feixista va envair a Grècia, després que el Govern grec respongués amb un decidit No a un ultimàtum de Mussolini, en què el dictador exigia bases estratègiques al seu territori.

La policia francesa registra l'habitatge de Lagarde a París

Les autoritats franceses estan registrant l'apartament a París de la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, en el marc de la investigació contra l'empresari Bernard Tapie, segons ha informat l'advocat de la també exministra d'Economia francesa.

"La senyora Lagarde no té res a amagar", ha declarat el seu advocat, Yves Repiquet.

Lagarde es troba sota investigació en relació amb una compensació lliurada el 2008 a un empresari que va recolzar a l'ex president francès, Nicolas Sarkozy.

La policia investiga les acusacions segons les quals Lagarde, llavors ministra de Finances, va actuar de manera il · legal en aprovar una compensació de 285 milions d'euros per a l'empresari Bernard Tapie. Lagarde nega qualsevol responsabildiad en l'assumpte.

Mor el president de Bangla Desh Zillur Rahman

El president de Bangla Desh, Zillur Rahman, va morir a les 16:47 hora local d'aquest dimecres en un hospital de Singapur, on havia arribat el 11 de març per rebre tractament mèdic per complicacions respiratòries, ha informat Mohammad Shafiul Alam, alt funcionari de l'oficina presidencial a Dacca.

Mohammad Zillur Rahman (9 de març de 1929) és el President de Bangla Desh. Va ser declarat president per la Comissió Electoral de Bangla Desh (Bengala) el 11 de febrer de 2009 al no presentar-se cap altre candidat a l'elecció presidencial.

Rhaman és el membre de major edat del Presídium del seu partit, la Lliga Awami. Va començar la seva carrera política a l'Assemblea Nacional del Pakistan i va participar activament en la Guerra d'Alliberament.

Amb la independència va passar a ser el secretari general de la Lliga Awami el 1972 i parlamentari a l'any següent. Després de l'assassinat del primer president, Sheikh Mujibur Rahman va ser empresonat quatre anys per la junta militar. Va tornar a ser parlamentari i entre 1996 i 2001 va ser Ministre de Govern Local, Desenvolupament Rural i Cooperació.

Oxford Economics: l'atracament neoliberal a Xipre podria costar 300.000 milions a l'eurozona

La consultora britànica, fundada el 1981 i vinculada a la Universitat d'Oxford, creu que les mesures acordades per la majoria neoliberal de l'UE per rescatar Xipre podria provocar una nova crisi bancària que tindria un enorme cost per a la zona de l'euro: al voltant de 300.000 milions d'euros, xifra equivalent al 3% del PIB.

Tot això a canvi dels 5.800 milions d'euros que la UE no ha volgut donar al Govern de Nicòsia i que aquest negocia reclamar als estalviadors.

Oxford Economics adverteix del perill d'una crisi financera en els països de la perifèria de l'euro, en concret en economies com l'espanyola o la italiana, si entre els dipositants comença a calar la idea que els seus dipòsits ja no estan garantits.

En aquest cas, la consultora diu que el PIB de la regió podria contraure almenys un 3% "si la retirada de dipòsits obligués als bancs a endurir les condicions de crèdit tant com ho van fer després del col · lapse de Lehman Brothers".

Per Oxford Economics, els costos serien "desproporcionats", ja que farien desaparèixer gairebé 300.000 milions d'euros (xifra equivalent al 3% del PIB de l'eurozona) a canvi d'intentar recaptar menys de 6.000 milions dels dipositants de la banca xipriota, a els que s'està obligant a contribuir al rescat.

La signatura, creada el 1981 al costat de l'escola de negocis de la Universitat d'Oxford, va més enllà i no descarta que l'increment de l'atur i el creixent malestar social poguessin provocar un trencament de la zona euro. En aquest hipotètic cas, el cost seria molt més gran: al voltant del 10% del PIB de l'eurozona.

Scott Livermore, director d'operacions d'Oxford Economics, considera probable que els bancs xipriotes estiguin tancats tota la setmana per reduir el risc d'una estampida bancària mentre es negocien els ajustos.

Tanmateix, creu que, fins i tot en el cas que es alleugereixi la càrrega per als petits estalviadors, existeix "un risc significatiu" que l'incompliment de la garantia estatal dels dipòsits (fins a 100.000 euros) acabi afectant altres països de la zona, especialment a les economies perifèriques més febles.

El PP europeu rebutja el pla B de Xipre

Després que el Parlament ahir a la tarda rebutgés el pla per imposar una quitança als dipòsits a Xipre, el pla B del Govern ha estat rebutjat per l'FMI, BCE i la Comissió Europea sota el domini dels neoliberals europeus del PP, segons ha anunciat el ministre de l'Interior, Sòcrates Hasikos: "tot i que tenim un pla B, lamento dir que la troica no ho accepta".

El pla B consistia en "préstecs interns de fons de la Seguretat Social, asseguradores, bancs i altres", va explicar. El secretari d'Estat de Finances, Christos Patsalides, es reunió amb membres de la troica immediatament després que el Parlament rebutgés el pla A.

"Després del vigorós rebuig del Parlament, els enviats de la troica ens van dir 'Senyors, estan entrant en una fase que tots vostès coneixen'", va continuar Patsalides en l'entrevista. "Ells volien dir que el Bank of Cyprus i el Laiki Bank (les dues majors entitats del país) podrien no obrir mai més. Això és el que ens van dir".

Preguntat sobre si Xipre hauria de deixar l'euro si els seus dos majors bancs tanquessin i el BCE no donés la liquiditat necessària, el ministre de l'Interior va respondre que "sota cap circumstància Xipre abandonarà l'euro".

"Ara, si les circumstàncies empenyen a una sortida voluntària de Xipre, això és un altre assumpte. Però la nostra postura és romandre en l'euro", ha afegit.

De moment, el president del país, Nikos Anastasiades es reunirà amb els líders de tots els partits per arribar a una posició comuna. Després hi haurà una reunió del Govern i posteriorment una nova reunió amb el triunvirat neoliberal.

L'ICA detecta al Ter un bacteri multiresistent als antibiòtics

Un equip d'investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua -l'ICRA, amb seu al Parc Científic de la Universitat de Girona- ha detectat, al pas del Ter per Ripoll, una nova bactèria resistent a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen habitualment tant en medicina com en veterinària. Els científics alerten que això pot causar "un greu problema de salut pública".

El director de la investigació, José Luis Balcázar, va assenyalar que "la resistència bacteriana ja s'ha estudiat en l'entorn clínic, però hi ha pocs estudis en l'entorn ambiental". Tot i que encara no ho han constatat, l'investigador alerta que "és possible que aquests mecanismes es puguin transferir a bactèries d'humans", ja que se n'han trobat de resistents a la majoria d'antibiòtics que s'utilitzen amb persones. Balcázar va explicar que "el més destacat, i el que pot causar més preocupació, és que (la bactèria) és multiresistent". Per aquest motiu, l'objectiu principal de la recerca és "conèixer les vies implicades en la disseminació de les resistències, per tal de prendre mesures per contrarestar-les".

El científic va remarcar que el tram del Ter objecte d'estudi rep "afluents que vénen de depuradores d'aigües residuals" i ara -va afegir-, utilitzen tècniques clàssiques i de biologia mol·lecular per tal de determinar el seu impacte en el riu. La recerca es realitza en el marc d'una tesi doctoral que encara està oberta.

Al costat de José Luis Balcázar, Elisabet Martí és l'altra investigadora implicada en el projecte. Els experts han publicat el seu estudi sobre la caracterització d'un nou bacteri multiresistent -del gènere d'Aeromonas- en un mitjà especialitzat, el Clinical Microbiology and Infection. En els últims anys, s'han publicat diversos estudis, en els quals han participat investigadors de l'ICRA, sobre la presència d'antibiòtics en els rius espanyols. Ara, la gran aportació de Balcázar i Martí és la demostració de com aquests antibiòtics incideixen en l'aparició i la disseminació d'un nou bacteri multiresistent en el medi aquàtic.

Una eina sanitària en perill

Els responsables de la recerca recorden en un comunicat que els antibiòtics són la principal arma del sistema de salut per defensar-se dels bacteris responsables d'una infinitat de malalties infeccioses. Però -alerten-, aquests bacteris desenvolupen diferents mecanismes per resistir l'efecte dels antibiòtics produïts per elles mateixes; i aquests, a més, "són intercanviats amb facilitat entre els membres de la comunitat microbiana, la qual cosa resulta evolutivament molt avantatjosa per a ells, però constitueix una veritable amenaça des del punt de vista clínic i epidemiològic".

Per aquest motiu, els investigadors alerten que la resistència bacteriana als antibiòtics són "un greu problema de Salut Pública", perquè "cada vegada és més freqüent que aquests compostos, eficaços fins fa poc, resultin ineficaços o innocus per a molts patògens". Però, a més de la ineficàcia mèdica, els científics també adverteixen de la despesa econòmica que suposarà substituir-los, ja que cada cop caldrà utilitzar "antibiòtics més costosos".

Primera jornada de la vaga del transport a Barcelona

Piquets de CCOO i UGT bloquegen des de la passada mitjanit l'entrada de camions a la central de mercaderies CIM Vallès de Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). D'aquesta manera ha començat la vaga del transport convocada a la demarcació de Barcelona per defensar el conveni laboral del sector.

Els piquets tenen previst fer talls de trànsit durant el matí al polígon de Can Salvatella, a Barberà del Vallès, i a la Zona Franca de Barcelona. El responsable del sector de transport per carretera de la UGT de Catalunya, Juan José Pérez, vaticina que el seguiment de la vaga serà "potent" i subratlla que els sindicats estan oberts a negociar.

La vaga, convocada pels sindicats CCOO i UGT, ha començat aquest dimecres a la mitjanit i està previst que duri fins divendres. Estan cridats uns 25.000 treballadors de 1.500 empreses com DHL, Tradisa, Azkar o TDN. Juan José Pérez d'UGT preveu un seguiment "potent" perqu "no demanem més diners, sinó que no ens treguin el que ja tenim".

Els sindicats expliquen que el conveni col · lectiu del sector de transport per carretera i logística de la demarcació de Barcelona va vèncer el 31 de desembre de 2010 i durant aquests dos anys, les dues patronals, l'Associació Catalana d'Empreses de Transport de Mercaderies (ACET) i la Federació Catalana de Transports de Barcelona (TRANSCALIT), "s'han negat a negociar perquè esperen que, gràcies a la reforma laboral del PP, el conveni perdi vigència el proper 8 de juliol i el sector quedi desregularitzat".

CCOO i UGT subratllen que l'única referència seria un acord a nivell estatal que ni tan sols té taules salarials, segons apunten, de manera que les noves contractacions es farien amb el salari mínim interprofessional i es perdrien les antiguitats i la jornada quedaria desregularitzada.

L'aigua i el sanejament és un servei públic no un mitjà d'enriquir l'oligarquia

Amb motiu del dia de l'aigua que se celebra el 22 de març, CCOO ha editat aquest nou número de Gaceta Sindical per donar a conèixer la campanya "L'aigua és un dret humà" que porta a terme la Federació Sindical Europea de Serveis Públics (FESP ), organització a la qual pertany CCOO, en la qual es demana a la Comissió Europea que presenti una proposta legislativa per promoure i garantir el subministrament d'aigua i el sanejament com a serveis públics essencials per a tots.

Aquesta iniciativa va ser va ser acceptada i, després dels tr��mits burocràtics, l'agost es va donar el tret de sortida a la recollida de signatures que tens a la teva disposició en aquesta pàgina web: http://www.right2water.eu/es

L'aigua com a dret humà

L'aigua no és un bé comercial, sinó un bé públic. Es convida a la Comissió Europea a presentar una proposta legislativa per a l'aplicació del dret humà a l'aigua i el sanejament reconegut per l'ONU i a promoure el subministrament d'aigua i el sanejament com a serveis públics essencials per a tots. La legislació de la UE ha d'exigir als governs que garanteixin i proporcionin a tots els ciutadans serveis d'aigua potable i sanejament convenients. CCOO Insta que:

Per obligació, les institucions comunitàries i els Estats membres vetllin perquè tots els ciutadans puguin exercir el dret a l'aigua i el sanejament;

L'abastament d'aigua i la gestió de recursos hídrics no es regeixin per "les normes del mercat interior" i que s'excloguin els serveis d'aigua de l'àmbit de la liberalització;

La UE redoblament esforços per aconseguir l'accés universal a l'aigua i el sanejament.

Demanen el cessament del capellà acusat d'abusos a una menor

L'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta el socialista Pere Vega, ha dirigit una carta al Bisbe de Girona, diòcesi a la qual pertany la parròquia maresmenc, en què demana "de manera immediata" el relleu o el cessament d'Alfons Torrús com a rector de la població, després que aquest reconegués la "culpa del delicte de vexacions" en el judici celebrat el passat 5 de març.

Vega recorda que ja el setembre de 2011, quan va esclatar la notícia que involucrava el rector en un escàndol de suposats abusos sexuals a una nena de 8 anys a la que donava classes de catequesi a la parròquia. L'edil recorda al bisbe, Francesc Pardo, que ja per aquell temps va defensar la innocència del rector, de 78 anys, fins a la celebració del judici.

Precisament, en el judici que va tenir lloc a Arenys de Mar el passat 5 de març, tal com va avançar La Vanguardia.es després de parlar amb l'advocat del capellà, Francesc Jufresa, es va rebaixar l'acusació d'un delicte d'abusos sexuals a una "falta de vexacions lleugera "per la qual el van condemnar a una multa de 150 euros. Durant la vista, Torrús admetre haver realitzat alguns petons a la menor, amb la possibilitat que "hi hagués algun mínim frec en els llavis" però va negar rotundament l'acusació d'abusos sexuals.