dilluns, 8 de juliol de 2013

L'OEA abordarà l'atemptat contra Evo Morales com a problema regional

El Govern bolivià ha convocat avui als ambaixadors d'Espanya, França i Itàlia i al cònsol de Portugal perquè donin explicacions sobre l'incident sofert pel president Evo Morales en el seu viatge de retorn de Moscou a La Paz. L'atemptat contra Evo Morales ha anat més enllà de l'interès bolivià, ja que és una "pràctica neocolonial absolutament condemnable" que serà abordada com una problemàtica regional a la reunió extraordinària de l'OEA aquest dimarts. El ministre del Govern bolivià, Carlos Romero, representarà a La Paz.

L'atemptat a què va ser sotmès la setmana passada el president de Bolívia, Evo Morales, "està considerat com un problema regional i així serà abordat" a la reunió extraordinària que farà aquest dimarts l'Organització d'Estats Americans (OEA), ha informat la ministra boliviana de Comunicació, Amanda Dávila.

"Demà (dimarts) a la reunió de l'OEA participarà el ministre de Govern, Carlos Romero, designat per la Cancelleria per a la reunió extraordinària d'ambaixadors en què l'únic punt de l'agenda a tractar és aquest atropellament contra el president Evo Morales", ha declarat aquest dilluns Dávila en roda de premsa.

La ministra boliviana va emfatitzar que el que ha passat la setmana passada quan quatre nacions europees van prohibir sobrevolar sobre els seus solcs aeris a l'avió presidencial d'Evo Morales ha generat "una necessitat de discutir, d'actuar de manera conjunta, més enllà de l'interès bolivià".

Dávila va assenyalar que "les mesures que aniran a adoptar tenen a veure per una decisió col·lectiva que prengui l'ALBA (Aliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica) i la Unasur (Unió de Nacions Sud-americanes)". Aquest fet "ja transcendeix l'àmbit nacional. Això és una pràctica neocolonial absolutament condemnable, una pràctica de països que es van sotmetre a Estats Units", ha subratllat.

La titular de la cartera de Comunicació de Bolívia va assenyalar que el Govern d'Evo Morales ha demanat a Espanya, França, Portugal i Itàlia, que "aclareixin i expliquin d'on va sorgir aquesta versió, aquesta fal·làcia i mentida que a l'avió presidencial hi havia el senyor Snowden", exagent de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA, per la seva sigla en anglès).

"No es pot sortir d'un aeroport sense la supervisió i vigilància a tot vol. Sempre es té la llista dels passatgers i és impossible pensar que Snowden sortís de l'aeroport de Moscou (Rússia) sense ser vist i supervisat per tot un servei d'intel·ligència que aquest moment existeix", ha explicat Dávila. Estats Units "si sabia que Snowden estava a l'aeroport de Moscou", ha afegit.

"Com ho ha dit el president Morales, del que es tracta és d'una política per a fins d'intervenció, ingerència i violació de la sobirania, per donar-li una lliçó a Evo Morales", ha indicat.

Segons la ministra boliviana, Washington busca dos caps. "Primer que el país que s'atreveixi a adoptar una mesura de protecció al senyor Snowden s'ha de sotmetre a les conseqüències".

Segon, "aplicar un poder juntament amb països de l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) per atacar als que no segueixin les polítiques dels EUA", va dir.

"Aquest es tracta del primer cas de terrorisme contra un president, una nació i un poble, com han dit els experts (...) Estem en la mira, som un blanc dels EUA que busca donar-li un escarment a Bolívia" , va afegir Dávila.

A Bolívia "no li tremolarà la mà, d'arribar el cas extrem, de prendre decisions severes contra ambaixades que tenen ingerència política en assumptes interns, que són inacceptables en qualsevol tractat que hàgim signats", ha conclòs.

A la tarda del passat 2 de juliol, el president Evo Morales va partir de Moscou (capital de Rússia) rumb al seu país, però en ple viatge els governs de França, Portugal, Espanya i Itàlia van prohibir a l'avió presidencial el sobrevol dels seus respectius espais aeris, ocasionant que l'aeronau aterrés d'emergència a la capital austríaca, Viena.

Múltiples, prop de 100 estats, han estat els pronunciaments de la comunitat internacional en rebuig a aquest fet que viola el dret internacional i la immunitat diplomàtica.

Pedro J. lliura a l'AN "un important document original" dels papers de Bárcenas

El director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, ha comparegut aquest dilluns a l'Audiència Nacional després de publicar diumenge passat un article en el qual reflectia una conversa mantinguda amb Luis Bárcenas en què l'extresorer dels populars assegurava que "almenys els últims 20 anys el PP ha estat finançant de manera il·legal".

"Acabo de comparèixer a l'Audiència Nacional i he lliurat a la justícia un important document original dels papers de Bárcenas", ha anunciat el director del diari d'Unitat Editorial en un missatge al seu compte personal de Twitter enviat sobre les 20:00.

Ramírez, que ha acudit acompanyat per la lletrada del diari Cristina Peña, ha explicat a l'edició digital del diari que dirigeix ​​que Bárcenas va posar aquest document a disposició del diari i ell ha considerat "que el seu primer deure era col·laborar amb la justícia lliurant el document al jutjat d'instrucció de l'Audiència Nacional que investiga l'esmentat assumpte".

En concret, el director del diari ha lliurat a la Secretaria del Registre General de l'Audiència Nacional un full manuscrit per les dues cares arrencada d'un quadern que forma part dels anomenats 'papers de Bárcenas'. És el primer original que s'ha posat a disposició dels jutges que investiguen l'ex tresorer del PP.

Segons informa el mateix rotatiu, en la diligència de presentació, Ramírez ha assenyalat que "havent posat el senyor Bárcenas aquest document a disposició del diari ha considerat que el seu primer deure era col·laborar amb la Justícia".

Aràbia Saudita envia armes avançades als mercenaris sirians

Aràbia Saudita té previst lliurar el més aviat possible armes avançades i modernes als mercenaris sirians, ha assenyalat aquest dilluns Ahmad al-Assi Yarba, president de l'autodenominada Coalició Nacional per a les Forces de l'oposició i de la Revolució Síria (CNFORS) que reuneix els terroristes i mercenaris. La CNFORS, una coalició saudita-qatariana.

El president de la CNFORS ha prioritzat el subministrament d'equips militars i la provisió d'ajuda humanitària als opositors sirians. Ha indicat que no participarà en la reunió internacional Ginebra II, llevat que la seva posició militar sigui enfortida. Estats Units i països occidentals havien promès amb anterioritat enviar armes avançades al president de la CNFORS i Yarba, en ser elegit, va demanar aquest armament.

En els últims dies, opositors, homes armats i terroristes s'han enfrontat seriosos problemes en el tema d'equips militars a causa de les seves incessants fracassos davant l'Exèrcit sirià.

D'altra banda, els partidaris dels terroristes se senten desesperats en tenir en compte l'allargament del conflicte del país àrab des de mitjans de març de 2011, tot i el suport financer i militar de l'Occident.

Aràbia Saudita, Qatar, Turquia, EUA, el Regne Unidom Espanya i França es troben entre els països que donen suport als mercenaris sirians. De moment, mercenaris procedents de més de 30 països del món realitzen activitats terroristes, enfrontant-se a les forces militars de Síria.

5 morts per explosió de 2 cotxes bomba a Síria

Almenys cinc persones més han perdut la vida i 30 han resultat ferides aquest dilluns per l'explosió de dos cotxes bomba en un districte situat al centre de la ciutat Homs, Síria.

Segons un mitjà sirià de comunicació, les dues bombes han explotat al barri de Ekrima, zona controlada per l'Exèrcit sirià. Fins al moment, es desconeixen més detalls. Mentrestant, després de deu dies d'enfrontaments violents, l'Exèrcit sirià ha pres el districte Jaldiyeh, fins ara sota el control de mercenaris secundats per països estrangers.

L'Exèrcit sirià ha llançat més ofensives per reprendre la ciutat estratègica d'Homs, un centre de transport que es troba entre la capital siriana, Damasc, i les zones costaneres majoritàriament lleials al president Baixar al-Assad.

Forces sirianes, així mateix, s'han aconseguit avenços en diverses aèries als afores de Damasc: Ghouta, Zamalka i Irbin, en operacions contra militants takfiríes, recolzats pels mercenaris estrangers.

La CNFORS, una coalició saudita-qatariana


La autodenominada Coalició Nacional per a les Forces de l'oposició i de la Revolució Síria (CNFORS) està completament dominada per l'Aràbia Saudita, ha indicat Saharif Shahata, un membre del Parlament sirià. "La CNFORS mai ha representat els interessos de la nació siriana i es considera una coalició saudita-qatariana i els seus membres competeixen per satisfer les demandes de Riad i Doha", ha afirmat Shahata.

Les declaracions del parlamentari sirià es produeixen en reacció a l'elecció d'Ahmad al-Assi Yarba com a nou cap de la CNFORS durant una reunió celebrada dissabte a la ciutat turca d'Istanbul. "Els integrants d'aquesta coalició busquen més suports financers i armamentístics destinats a assassinar als ciutadans sirians", ha denunciat.

A l'abril de 2013, George Sabra es va convertir en president interí de la CNFROS, poc després que Moaz al-Jatib renunciés al seu càrrec oficialment, el passat mes de març, "per la falta de suport internacional al conflicte sirià".

Des de l'inici dels disturbis a Síria, març de 2011, la monarquia saudita ha brindat tota mena de suport als grups armats al territori sirià, des finançament i l'enviament d'armes fins l'excarceració de centenars dels criminals més perillosos de les presons saudites amb la condició de ser enviats a Síria per unir-se als mercenaris.

Vaga a Grècia contra el desmantellament d'organismes públics

A Grècia, el Govern ha decidit desmantellar la Policia Municipal i d'altres organismes públics per acomiadar un total de dotze 1500 treballadors. En senyal de protesta, s'ha efectuat una vaga de 24 hores i una massiva manifestació al centre d'Atenes, capital grega. Ataquen l'alcalde d'Atenes (foto) en protesta contra l'onada d'acomiadaments. Syriza demana eleccions anticipades.

Els policies municipals han realitzat una vaga de vint 24 hores, mentre que, com a mostra de solidaritat, el sindicat dels treballadors en el sector públic ha efectuat una aturada laboral.

Només amb el tancament de la Policia Municipal seran acomiadats uns quatre mil treballadors. El pla del Govern preveu igualment l'acomiadament de treballadors en els ajuntaments, els ministeris i també de docents. El Govern s'ha compromès davant l'anomenada troica internacional a acomiadar un total de 12.500 treballadors abans de finals de juliol. Per a això aquests passaran a l'anomenada reserva laboral, en què els treballadors deixen de treballar cobrant una part del seu salari i després d'uns mesos són acomiadats definitivament.

Si el primer ministre no porta a terme els acomiadaments, la Unió Europea (UE) congelarà els següents trams de l'ajuda internacional.

El partit de l'esquerra radical, Syriza, ha demanat eleccions anticipades perquè els ciutadans decideixin si volen continuar pel mateix camí d'austeritat neoliberal que ha imposat el Fons Monetari Internacional (FMI), o si volen un canvi de política econòmica paral·lelament a l'abolició d'una part del deute del país.

Ataquen l'alcalde d'Atenes en protesta contra onada d'acomiadaments


L'alcalde d'Atenes, Giorgios Kaminisla, va ser agredit física i verbalment la nit de diumenge. L'atac es va produir després d'una reunió, en la qual autoritats gregues abordaran les mesures d'austeritat i els impactes negatius que aquestes tenen per a milers dels treballadors municipals d'aquest país. A més del propi Kaminis, que va titllar "d'inacceptables" semblants atacs, el Govern, els representants elegits i l'associació de municipis han condemnat l'agressió.

L'oficina de Kaminis, mitjançant un comunicat, ha acusat Themis Balasopoulos, líder de la Federació de Treballadors de municipis i administracions locals POE-OTA, d'estar darrere de l'assalt. No obstant això, diversos mitjans grecs asseguren que l'agressor va ser Yorgos Germenis, diputat del Partit neonazi Alba Daurada de Grècia.

Les administracions municipals romanen tancades aquest dilluns en senyal de protesta pel que els sindicats anomenen la "onada d'acomiadaments". Dissabte, els treballadors municipals van sortir als carrers de la capital per mostrar el seu rebuig als plans del Govern, conduents a reduir el nombre de funcionaris públics.

Les noves reformes preveuen que milers d'empleats municipals de Grècia passin a una espècie de "reserva de mobilitat". Fins a finals de setembre, 12.500 persones seran transferides a altres administracions, en què hi ha manca de personal. No obstant això, es quedaran sense feina en cas de no haver llocs de treball disponibles.

Els ministres de Finances de l'eurozona es reuneixen aquest dilluns per analitzar l'informe de la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Es debatrà el pagament de més trams d'ajudes en crèdits per una suma de 8100000000 d'euros i les possibles condicions que Atenes haurà de complir per rebre els diners. És molt probable que la quantitat sigui dividida per pagar-la en diverses quotes.

53 morts al Caire en nous enfrontaments entre islamistes i colpistes

Almenys 53 persones han mort aquest dilluns a nous enfrontaments entre l'Exèrcit i manifestants islamistes davant de la seu de la Guàrdia Republicana al Caire, Egipte. Els xocs s'han produït quan la policia i l'exèrcit egipci han intentat dispersar centenars de manifestants partidaris del president enderrocat Mohamed Mursi que es concentrava davant de la seu de la Guàrdia Republicana. Els Germans Musulmans criden a la "intifada".

La presidència interina ha ordenat la creació d'una comissió d'investigació mentre que la màxima autoritat sunnita del país ha donat un pas enrere després d'haver donat suport al cop d'Estat i el grup salafista Al-Nur s'ha retirat de la taula de negociacions. Centenars de milers d'islamistes han tornat aquesta tarda a la plaça de Rabea al Adauiya, el seu principal bastió, per protestar per la repressió de l'Exèrcit.

Segons el cap dels els serveis d'emergències, Mohammad Sultan, els enfrontaments han deixat almenys 51 morts i 435 ferits. En un balanç precedent es parlava de 42 morts, entre ells, un policia, una xifra que ja havia estat avançada pels Germans Musulmans. A més, segons l'agència estatal MENA, dos soldats han estat capturats pels manifestants.

L'Exèrcit culpa a 'homes armats'


Alguns testimonis citats per AFP han relatat que els disturbis s'han produït quan la policia va obrir foc contra els manifestants usant gasos lacrimògens i, asseguren alguns testimonis, foc real, encara que aquesta informació no ha pogut ser contrastada. "Hi ha moltes baixes, però no tenim xifres exactes", ha assenyalat a la mateixa agència a un dels manifestants.

Una versió que contrasta amb la facilitada per l'Exèrcit, que ha negat categòricament que els militars disparessin contra els seguidors islamistes. Un responsable militar ha detallat a Efe que els successos van ocórrer després de l'oració musulmana de la matinada, quan nombrosos homes armats es van concentrar davant la seu de la Guàrdia Republicana al crit de "Allahu Akbar" ("Al·là és el més gran") i grimpar als murs de l'edifici, encara que sense aconseguir irrompre al seu interior. Salafistes i sunnites retiren el seu suport al cop.

Segons aquesta versió, altres homes armats que es trobaven en edificis limítrofs van obrir foc contra els membres de les Forces Armades. "L'acte criminal que va tenir lloc davant la Guàrdia Republicana i la mort de manifestants no van poder ser duts a terme per les Forces Armades, que han protegit els manifestants a Rabea al Adauiya i davant la Guàrdia Republicana durant tot el temps de les seves protestes sense atacar a ningú ", ha insistit una font militar a Efe.

L'Exèrcit ha atribuït l'atac a un "grup terrorista" que s'ha dirigit contra la seu de la Guàrdia Republicana, segons la televisió estatal egípcia. A més, asseguren els militars, unes 200 persones han estat detingudes i s'han requisat gran quantitat d'armes, municions i bombes de gasolina.

Els Germans Musulmans criden a la "intifada"


Mentrestant, la Fiscalia egípcia ha ordenat tancar i precintar la seu del Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític de la Germandat, al centre del Caire, després de trobar suposadament armes al seu interior, ha informat la televisió estatal egípcia. Per la seva banda, els Germans Musulmans han acusat l'exèrcit d'atacar deliberadament els manifestants i asseguren que la concentració era una asseguda pacífica.

"Totes les forces de policia del món saben com dispersar una asseguda. Això és acte delictiu contra els manifestants... Ningú esperava tal acte de traïció per part de la policia i de la Guàrdia Republicana: ordre de matar egipcis procedents de l'exèrcit egipci", ha comentat el portaveu de la Germandat, Gehad Haddad.

El Partit Llibertat i Justícia, marca política dels Germans Musulmans, ha fet una crida a una intifada "del gran poble d'Egipte contra aquells que estan tractant de robar la seva revolució amb els tancs" i ha instat "a la comunitat internacional, als grups internacionals ia tots els pobles lliures del món a intervenir per evitar més massacres i (...) el sorgiment d'una nova Síria al món àrab", informa AFP.

Salafistes i sunnites retiren el seu suport al cop

Aquests enfrontaments es produeixen després que aquest diumenge, partidaris i detractors del cop militar que va deposar el passat dia 3 al president islamista egipci Mohamed Morsi van tornar a enfrontar amb multitudinàries manifestacions al Caire que plasmen la divisió del país. No obstant això, segons Pedro Ignacio del Castillo, espanyol resident al Caire, la situació a la ciutat és normal exceptuant els llocs conflictius.

"Fora dels llocs de conflicte, que són dos, no passa absolutament res", ha comentat del Castell en una entrevista telefònica amb el Canal 24 hores. "Les notícies internacionals sobre si això és o no una 'pre-guerra' civil l'únic que fan és escalfar els ànims dels islamistes", ha afegit.

No obstant això, la inestabilitat en els carrers també s'ha filtrat a l'escena política. El país es va anar a dormir aquest dissabte amb un nou primer ministre, Mohammad al-Baradei, el nomenament del havia estat anunciat l'agència estatal, Mena, i es va despertar el diumenge sense, aparentment pel rebuig salafista a la decisió.

No només el grup salafista Al-Nur, el principal soci del PLJ, ha anunciat la seva retirada del procés de transició liderat per l'Exèrcit, també ho ha fet el xeic d'Al-Azhar, considerada la principal institució sunnita del país. La brutal repressió de l'Exèrcit contra els islamistes amenaça amb esquerdar el suport civil al cop d'Estat.

Comissió d'investigació


El president interí d'Egipte, Adli Mansur, ha format una comissió judicial per investigar els incidents registrats. En un comunicat, la Presidència ha instat els manifestants a que s'allunyin de "els centres vitals i les instal · lacions militars" del país i ha insistit que totes les parts han de controlar perquè la seguretat nacional sigui la prioritat.

"El que ha passat no aturaran els passos del Govern per tirar endavant el full de ruta", ha indicat el portaveu de la presidència, Ahmed Elmoslmany. La Presidència va expressar la seva "profunda tristesa" per la mort de víctimes civils en els successos, que segons aquesta institució, es van produir després d'un intent d'assaltar la seu de la Guàrdia Republicana.

Per la seva banda, el premi Nobel Mohammad Al-Baradei ha considerat que "la violència, sense importar el seu origen, no són el camí" per a la reconciliació "i ha de ser condemnada enèrgicament". En la mateixa línia s'ha manifestat el Front de Salvació Nacional (FSN), principal aliança no islamista del país ia la qual pertany Al-Baradei, que també ha condemnat els "sagnants successos".

"El Front mostra la seva tristesa pels successos sagnants davant la caserna general de la Guàrdia Republicana i expressa el condol a les famílies dels morts, tant civils com membres de la forces de seguretat", ha assenyalat en un comunicat. El Front ha condemnat, de la mateixa manera, "qualsevol intent d'atac contra les instal·lacions militars i de les forces de seguretat".

Filtrats a internet els suposats comptes del PP entre 1990 i 2011

Els suposats i polèmics comptes financers del Partit Popular entre 1990 i 2011 han estat filtrats a internet a una web d'Anonymous. Un usuari desconegut ha penjat centenars de fitxers a internet amb les anotacions financeres detallades de factures i transaccions del PP. Segons el diari LaInformacion.com, els fitxers són els que el PP va presentar al Tribunal de Comptes i en cap cas són els famosos papers secrets de l'ex-tresorer processat Jose Luis Bárcenas.

En les investigacions iniciades per l'esclat del cas Bárcenas de pagaments amb sobres a dirigents del PP, la formació de Rajoy ha al·legat en diverses ocasions que no comptava amb els comptes previs al 1995. Les informacions penjades a la web d'Anonymous desmentirien aquesta qüestió perquè hi ha els comptes des de cinc anys abans.

En aquesta pàgina de Facebook s'han penjat imatges dels papers que es poden descarregar.


La documentació apareguda a Internet al web Anon You Voice ha desaparegut poques hores més tard, malgrat que bona part dels usuaris ja havien pogut descarregar els arxius que apareixien sota l'epígraf "el que hauria de ser públic serà públic". El llistat permetia descarregar en format zip i per anys, la suposada comptabilitat del PP des de 1990 fins al 2011.

Fonts del PP han apuntat que la direcció del partit ha estat informada de la publicació i que, de moment, no hi ha constància ni tampoc es pot desmentir que els documents apareguts a la xarxa siguin els que es podrien trobar al propi sistema del PP, o bé si provenen del Tribunal de Comptes o l'Audiència Nacional. En tot cap negaven tenir evidència de cap atac als seus servidors.

Els documents apareguts a la xarxa reflecteixen bona part del crèdits del PP amb entitats bancàries. No hi constaria, a priori, la comptabilitat B de l'extresorer Luís Bárcenas que va publicar el diari El País. Amb tot, sí que hi ha anotacions fetes a mà en algunes de les pàgines de comptabilitat.

La documentació ha estat publicada a la xarxa 24 hores després de l'aparició a El Mundo de la informació que el director del rotatiu, Pedro J. Ramírez, hauria extret d'una conversa de quatre hores amb l'extresorer del PP, Luís Barcenas. A més, ha coincidit amb la roda de premsa de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha assegurat que els comptes del seu partit són "clars" i "transparents" i que no hi ha cap sospita d'irregularitat.

En total són diversos gigues de documents penjats a servidors de fora de l'Estat. Segons algunes informacions, part d'aquests documents no es poden trobar ja al sistema del PP i sí que correspondrien a la documentació que el PP va lliurar al Tribunal de Comptes i que no s'ha fet mai pública. En canvi, el PP va negar al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz els documents posteriors a 1995 adduint que la resta havien estat destruïts.

L'exgerent del Sant Pau va advertir sobre suposats contractes ficticis i va ser cessat

L'exdirector gerent de l'Hospital Sant Pau de Barcelona Jordi Colomer, destituït en 2008 després de quatre anys en el càrrec i substituït per Jordi Varela, ha assegurat aquest dilluns que ha advertit suposats contractes ficticis d'exalts càrrecs al centre públic en diverses ocasions i ha constatat que va avisar l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'exconsellera de Salut Marina Geli i l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu però va ser ignorat i cessat.

En el marc de la comissió parlamentària que investiga la gestió sanitària, Colomer s'ha referit a les reiterades denúncies del comitè d'empresa de l'hospital sobre un suposat contracte irregular amb l'exalt càrrec del Govern central Ricard Gutiérrez per treballs com a gerent adjunt que no feia.

"Sempre vaig dir que no s'ajustava a la llei", ha assenyalat l'exgerent, que ha explicat que va advertir sobre aquesta situació en diverses ocasions, també a l'exconsellera de Salut de la Generalitat Marina Geli, però l'exdirectiu del Sant Pau i exdirector de l Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté -també imputat- li va dir que el contracte havia de seuir vigent.

"Vaig entendre que no era compatible la seva retribució. No feia una funció executiva" i el seu contracte era com a director adjunt, ha precisat Colomer, ja que encara que Gutiérrez va estar en el centre entre 2001 i 2004 va seguir contractat durant set anys més fins que va ser cessat en 2011.

L'exgerent Jordi Varela, destituït igualment al març de 2012, ha evitat aprofundir en aquest tema per estar dirimint actualment als jutjats, encara que sí ha apuntat que Gutiérrez va desenvolupar la seva tasca professional a la Fundació Doctor Robert per posar en marxa una càtedra i un màster en col·laboració entre el Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el que ha permès formar a centenars de gestors sanitaris, i que tots els contractes rubricats s'ajustaven a la legalitat.

Així mateix, i en relació amb l'exalt càrrec de l'Ajuntament i la Generalitat José Ignacio Cuervo, i l'exdirectiva del CatSalut i facultativa col·laboradora del Sant Pau Mercè Cruells -també imputats-, Varela ha reconegut l'existència dels contractes, tot i que ha insistit que eren legals i corresponen a un treball "que es va fer". Tots dos exgerents de l'hospital han defensat el sobrecost que van experimentar les obres del nou hospital, al·legant que el centre va acabar tenint una superfície de 110.000 metres quadrats, quan el projecte inicial era de 60.000.

Colomer i Varela estan imputats al Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona per la suposada malversació de fons juntament amb una altra dotzena d'exalts càrrecs dins de la causa que investiga el sobrecost de 77 milions d'euros en les obres del nou hospital, concretament per un presumpte desfalc de 38,5 milions en la contractació dels treballs del nou hospital.

Colomer ha explicat davant els diputats que el sobrecost ja es va definir en 2004 i estava previst, en part perquè el període de construcció des que es va pensar el projecte fins que es va finalitzar es va perllongar dues dècades, i ha apuntat que aquests sobrecostos en la construcció d'hospitals "és una cosa habitual, no desitjable", i en tot cas el preu final va ser d'uns 1.900 euros per metre quadrat, una quantitat raonable per a la tecnologia que es va incorporar.

Així mateix, ha precisat que va intentar posar ordre en el caos que va trobar quan va desembarcar al Sant Pau procedent de l'Hospital Vall d'Hebron, canviant la forma de contractar per fer-la més transparent-la primera i quarta fase de les obres es van ajustar als principis de licitació pública i la segona i tercera no, alguna cosa que no va poder canviar i que no té per què ser il · legal, ha reconegut-.

Problemes de governabilitat


Colomer ha afirmat que va advertir l'expresident de la Generalitat José Montilla, l'exconsellera de Salut Marina Geli i l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu (PSC) sobre els problemes de governabilitat del centre, tot i que no es van tenir en compte i ell, finalment, va ser destituït.

Colomer ha tret pit de la seva etapa al capdavant del Sant Pau perquè el 2004 va tancar amb un dèficit de 45 milions d'euros i va aconseguir equilibrar els comptes el 2007, i ha assegurat que es va deixar "les pestanyes" per exercir una correcta gestió, encara que va trobar moltes resistències per part de treballadors de l'hospital.

Varela ha coincidit a justificar el sobrecost de les obres, tot i ha considerat que el procés constructiu es va allargar massa, i ha defensat que a la seva arribada s'havia arribat a un acord amb la Generalitat per solucionar el deute històric que arrossegava l'hospital i, per tant , els problemes actuals deriven de les retallades pressupostàries que se succeeixen des de 2010.

El gerent que va substituir Colomer ha assegurat que va trobar uns comptes sanejats i només pot tenir "elogis" per al seu predecessor, encara que la crisi va arribar en plena mudança de l'antic hospital al nou, el que va generar un dèficit de 17 milions d'euros el 2011, tot i la reducció de costos escomesa en una proporció similar.

Varela ha recordat que va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO), anul·lat posteriorment, i davant la impossibilitat de negociar amb els treballadors i sanejar el balanç va ser destituït de manera "fulminant", una situació que s'arrossega des de llavors i en la qual el comitè d'empresa critica també que el patrimoni de l'hospital -que genera uns 10 milions d'euros l'any- es gestiona de forma diferenciada i els beneficis no repercuteixen en la gestió sanitària, un extrem que Varela ha negat.

Tant Colomer com Varela han coincidit a lamentar la difícil governabilitat de l'hospital -actualment a l'espera d'un possible concurs de creditors-, el que Varela ha atribuït a la manca de continuïtat dels gestors i a la poca implicació dels professionals i responsables, dos aspectes que, si es donen, "acostumen a oferir millors resultats".

El president del Clínic i Sant Pau també és conseller de dos grups sanitaris privats


Nou escàndol a la sanitat pública catalana, on CiU amb, l'indecència habitual, col.loca els seus fatxendes a robar sense escrúpols. L’exconseller Xavier Pomés [foto] no només és president dels dos majors hospitals públics del Principat, el Clínic i el Sant Pau, sinó que a més a més és conseller de dos grups privats amb grans interessos sanitaris a Catalunya. Xavier Pomés, conseller de la Generalitat durant vuit en el pujolisme, s'embutxaca uns 200.000 euros anuals pels seus càrrecs en empreses com E-Center, que a Catalunya obté bàsicament ingressos provinents de la salut pública.

El patrimoni ocult -i robat- de l'Hospital Sant Pau


Ha estat durant dècades una de les llistes més ben guardades de Barcelona per part de l'esglèsia i els seus còmplices nazicatòlics en l'espoli i robatori de les propietats públiques. Inclou el miler d'habitatges, edificis, garatges, locals, naus industrials i finques rústiques repartits per tot Catalunya que formen l'ingent patrimoni de l'hospital de Sant Pau. EL PAÍS ha tingut ara accés per primera vegada a un registre al qual la greu crisi que viu la institució religiosa i el seu hospital han posat en l'ull de l'huracà.

Els advocats de Bárcenas renuncien a la seva defensa

Els advocats del extresorer del PP Luis Bárcenas han confirmat que presentaran al llarg de la jornada un escrit en el qual anunciaran la renúncia a la defensa del seu client. Miguel Bajo i Alfonso García Trallero, que han portat el cas de l'ara empresonat Bárcenas, presentaran prèviament un recurs a la fiança civil de 43 milions imposada per l'instructor del cas Gürtel Pablo Ruz.

Aquest anunci es produeix després que es desvelés una trobada entre l'extresorer i el director del diari El Mundo aquest cap de setmana. Els lletrats al·leguen disparitat sobre la defensa. Això ha generat, al·leguen, una pèrdua de confiança del client sobre el rumb de la seva defensa.

L'home que va controlar les finances de la formació conservadora, al costat d'Álvaro Lapuerta, entre 1991 i 2010 ha descrit amb detall el finançament il·legal. Aquesta inclou el cobrament de donatius de constructores a canvi d'adjudicacions d'obres i serveis, i l'ús dels fons per sufragar campanyes electorals i repartir sobresous entre els principals dirigents de Gènova 13.

Es tracta de la primera vegada que Bárcenas admet les irregularitats en la captació de fons del PP i l'autoria de la comptabilitat secreta publicada per EL PAÍS el passat 31 de gener, que s'havia negat fins ara. També relata suposats contactes amb Mariano Rajoy i Javier Arenas per buscar la protecció del partit davant la seva imputació en el cas Gürtel.

La fiscalia recolza que Bárcenas declari davant el jutge


La Fiscalia Anticorrupció donarà suport a la petició de l'acusació exercida per Izquierda Unida (IU) perquè els extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta declarin de nou davant el jutge del cas Gürtel a l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, en la peça separada sobre els anomenats papers de Bárcenas.

Bárcenas reconeix i explica la trama de finançament il·legal del PP


L'ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, ha admès al diari El Mundo haver participat en una suposada trama de finançament il·legal del partit durant aquests últims vint anys. Pedro J. Ramirez relata una reunió amb Bárcenas pocs dies abans que aquest entrés a la presó. 'Pocs dies abans d'ingressar a presó, Luis Bárcenas em va explicar durant un llarga conversa que durant, com a mínim, aquests últims vint anys el PP s'ha estat finançant de manera il·legal, rebent donacions en metàl·lic de constructors i altres empresaris que, a canvi, obtenien adjudicacions o contractes de les administracions governades pel partit'.


Les claus de les notes de Bárcenas apunten a Rajoy directament


El covard i mentider Mariano Rajoy, que va tornar a negar ahir haver rebut mai diner negre, és qui més apareix en la comptabilitat manuscrita de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, com a destinatari preferent de les sortides de caixa. En total, figura en 35 apunts al llarg de 12 anys amb de 322.231 euros, gairebé tots en lliuraments periòdics trimestrals o semestrals. En aquesta xifra no s'inclouen altres partides per 33.207 euros relacionades amb el president com "Vestits Mariano", "Corbates president" o "Vestits M. R.".

2 vídeos: Les 10 reivindicacions de Julio Anguita i una declaració de guerra

"Aquesta nit jo he començat la guerra. Qui vulgui que em segueixi". Julio Anguita va pronunciar aquestes paraules a Sabadell davant centenars de persones a la presentació del seu nou projecte, un front cívic d'esquerres que permeti a les classes populars recuperar el protagonisme polític. Tres mesos després de la posada en marxa de la iniciativa, l'aparició de l'excoordinador d'Izquierda Unida (IU) aquest diumenge al programa 'Salvados', amb ampli ressò a les xarxes socials i molt bons resultats en termes d'audiència, ha redoblat la repercussió del projecte. Però què planteja exactament Anguita?

Segons un text del mateix polític publicat al blog del Col·lectiu Prometeu, referència de la iniciativa, es tracta de "constituir un referent de poder ciutadà que indueixi de manera creixent als poders públics a legislar i governar en benefici exclusiu de la majoria". Com Anguita va exposar a Sabadell, l'objectiu és forjar "un poder que al principi no governi, però que determini".

Com a punt de partida, el militant d'IU i del PCE planteja 10 reivindicacions de base per iniciar el debat:

1. Salari mínim interprofessional (SMI) de 1.000 euros al mes. Aquesta quantitat correspon al 72% de la mitjana dels sis països de la UE que el tenen més alt: Luxemburg (1.610 euros), Irlanda (1.462 euros), Holanda (1.357 euros), Bèlgica (1.336 euros), França (1.425 euros ) i el Regne Unit (1.148 euros).
2. Cap pensió per sota del SMI.
3. Extensió i ampliació de la prestació per desocupació. Tot l'anterior pot servir també per abordar amb pressupostos concrets la possibilitat de la renda bàsica.
4. Reforma fiscal: progressivitat i persecució del frau fiscal, l'economia submergida i els paradisos fiscals. Revisió de la legislació sobre les societats d'inversió de capital variable (SICAV). Dotar d'infraestructures de tot tipus a la inspecció fiscal de la Hisenda Pública.
5. Banca pública com a corol·lari de la nacionalització de la banca privada i les caixes d'estalvis.
6. Nacionalització dels sectors estratègics de l'economia. Llei sobre l'obsolescència programada.
7. Desenvolupament dels continguts dels títols preliminar [que fa referència al fet que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret] i VII [sobre economia i hisenda] de la Constitució.
8. Control i democratització dels canals de distribució i comercialització del sector primari de l'economia per tal d'evitar situacions d'oligopoli que incideixen negativament sobre els preus pagats als productors i sobre els preus pagats pels consumidors.
9. Efectiva separació entre les esglésies i l'Estat.
10. Reforma del sistema electoral en el sentit d'implantar un altre proporcional, amb les autonomies com a circumscripció i un col·legi nacional de restes.

La fiscalia recolza que Bárcenas declari davant el jutge

La Fiscalia Anticorrupció donarà suport a la petició de l'acusació exercida per Izquierda Unida (IU) perquè els extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta declarin de nou davant el jutge del cas Gürtel a l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, en la peça separada sobre els anomenats papers de Bárcenas. Manos Limpias demana també al jutge Ruz que citi a Pedro J. Ramírez.

Segons fonts del ministeri fiscal consultades per Efe, el fiscal secundarà la petició de l'acusació particular que sigui citat una altra vegada davant el magistrat, reclamada arran de les últimes declaracions en la peça sobre els manuscrits atribuïts a Bárcenas en què es reflectirien cobraments i pagaments del PP, suposadament opacs.

Entre les persones que van declarar s'expliquen diversos membres del PP que suposadament van rebre diners del partit i empresaris que presumptament van donar fons.

La Fiscalia té previst presentar aquesta mateixa setmana l'adhesió a la petició d'IU i, d'acceptar-la el jutge Ruz, a Bárcenas se li preguntarà en l'interrogatori sobre tots els nous aspectes apareguts després de la seva última declaració, inclosa l'entrevista publicada ahir per El Mundo en què afirmava que el PP s'ha finançat de forma il·legal durant vint anys.

En ella, el director del diari assegura que l'extresorer li va confessar haver participat en un suposat finançament il·legal d'aquest partit durant una conversa de quatre hores, pocs dies abans que ingressés a la presó.

"Luis Bárcenas em va explicar en el transcurs d'una llarga conversa que durant almenys els últims 20 anys el PP ha estat finançant de manera il·legal, rebent donacions en metàl·lic de constructors i altres empresaris que al seu torn obtenien adjudicacions o contractes de les administracions governades pel partit", assegura Ramírez.

El passat 27 de juny el jutge Ruz va ordenar l'ingrés a la presó incondicional de Bárcenas després d'haver-li pres declaració sobre la seva fortuna d'uns 48,2 milions d'euros dipositats en comptes bancaris a Suïssa.

Manos Limpias demana al jutge Ruz que citi a declarar Bárcenas i a Pedro J. Ramírez

El pseudosindicat franquista de funcionaris Mans Netes ha sol·licitat al jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz que citi a declarar Pedro J. Ramírez, director d'El Mundo, que aquest diumenge va publicar un article en el qual narrava la seva trobada de quatre hores amb l'extresorer del PP Luis Bárcenas. En ell, el també exsenador assegurava que la formació popular s'havia finançat il·legalment durant almenys dues dècades.

Manos Limpias, personat com a acusació popular en la causa que investiga la suposada comptabilitat B al PP, gestionada per Bárcenas, també ha demanat al jutge que citi a declarar l'extresorer.

El sindicat demana, a més, que el magistrat demani l'imputat el lliurament "de la documentació i discos durs que obren en el seu poder sobre el finançament il·legal".

Bárcenas reconeix i explica la trama de finançament il·legal del PP

L'ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, ha admès al diari El Mundo haver participat en una suposada trama de finançament il·legal del partit durant aquests últims vint anys. Pedro J. Ramirez relata una reunió amb Bárcenas pocs dies abans que aquest entrés a la presó. 'Pocs dies abans d'ingressar a presó, Luis Bárcenas em va explicar durant un llarga conversa que durant, com a mínim, aquests últims vint anys el PP s'ha estat finançant de manera il·legal, rebent donacions en metàl·lic de constructors i altres empresaris que, a canvi, obtenien adjudicacions o contractes de les administracions governades pel partit'.

Todó atribueix a l'anterior direcció els problemes de CatalunyaCaixa

L'expresident de CatalunyaCaixa Adolf Todó ha atribuït a l'anterior direcció de l'entitat -encapçalada pel corrupte espoliador Narcís Serra (PSC)- els problemes que van portar a la seva nacionalització, ja que en els anys previs a l'esclat de la crisi es va seguir una "estratègia equivocada", basada en una "excessiva" exposició al sector immobiliari. Serra es va posar un sou de 200.000 euros a Caixa Catalunya.

Todó, que va portar les regnes de CatalunyaCaixa-abans Caixa Catalunya-de març de 2008 a maig de 2013, ha estat el primer directiu de banca a comparèixer davant la comissió d'investigació creada al Parlament català sobre les entitats financeres a Catalunya.

L'expresident de l'entitat ha assegurat que quan ell i l'exconseller delegat Jaume Masana van entrar a Caixa Catalunya l'entitat era "una bomba amb una espoleta de càrrega retardada", per la seva elevada exposició al risc, i que va acabar explotant a mesura que la crisi es va agreujar.

Caixa Catalunya, que després va acabar funcionándose amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa, "presentava importants debilitats", segons Todó, per la seva exposició als promotors immobiliaris, molt major a la mitjana del sector.

Todó ha explicat que l'exposició als promotors era tres vegades superior al capital principal de l'entitat, i que fins i tot en l'àmbit de particulars la mora ja era considerable.

L'exdirectiu ha precisat que l'entitat va concedir una part significativa dels seus préstecs a particulars per un valor superior al 80% del valor de taxació de l'immoble, i que per implantar-se en nous territoris es van concedir hipoteques a clients que no obtenien finançament d'altres bancs.

Serra es va posar un sou de 200.000 euros a CaixaCatalunya


Narcís Serra cobrava, com a president de CatalunyaCaixa, un sou anual de 200.000 euros incloses dietes. Serra va justificar llavors la decisió perquè la seva presidència era "executiva" i no honorífica, a diferència dels seus predecessors. No obstant això, no tenia dedicació exclusiva, el que li permetia compaginar aquest sou amb d'altres relacionats o no amb l'entitat.


La fiscalia investiga els sous de la Caixa Catalunya que buidà Narcís Serra (PSC)


La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per indicis de delicte i d'irregularitats en els sous que van percebre els alts càrrecs de Caixa Catalunya abans que rebés ajuts públics per part del FROB per al seu sanejament. Ara està dirigida per Adolf Todó i abans de la 'nacionalització' va ser presidida per Narcís Serra (PSC) -que la va espoliar- i en una etapa anterior per Josep Maria Loza, que va dimitir del seu càrrec per discrepàncies amb les decisions polítiques de Narcís Serra el 2008 i va ser substituït per l'exalcalde de Barcelona i ministre de defensa "socialista".

La PAH contra les mentides de CX-Catalunya Caixa


La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca denuncia que, després de dos mesos de negociacions amb CX-Catalunya Caixa -espoliada per la sociovergència amb Narcís Serra al davant- i aturar les accions de denúncia malgrat ser l’entitat que més executa i desnona a Catalunya, fins a data d’avui CX ha incomplert la seva part i a penes s’han vist resultats: de més de 300 casos entregats, només s’han signat 11 dacions.

UGT denuncia la baixada salarial en diverses empreses després de caure els convenis laborals

El sindicat UGT ha assegurat que algunes empreses basques ja han enviat cartes als seus treballadors per comunicar-los la rebaixa del seu salari i el canvi de jornada després d'haver decaigut els convenis col·lectius. La patronal feixista biscaïna Cebek ha defensat les baixades salarials per «sobreviure», quan els beneficis empresarials espanyols són els quarts més alts d'Europa i el frau fiscal de la fatxenda empresarial franquista està entre un dels tres més elevats.

El secretari general d'UGT Euskadi, Raúl Arza, en una entrevista a Ràdio Euskadi, ha assegurat que «diverses empreses», que no ha volgut concretar, ja han fet arribar als seus treballadors cartes que els comuniquen de manera individual que els canviaran les seves condicions laborals en posar fi a la seva conveni amb la rebaixa del salari i la modificació de la jornada.

Per això, han animat als que reben aquesta carta a que vagin al seu sindicat per fer una reclamació, si fos oportú.

Arza ha opinat que Confebask «va anar sense interès d'arribar a un acord» a la reunió del passat divendres amb els sindicats «perquè pretén fer les empreses més competitives baixant salaris i augmentant les jornades».

«Avui comença un nou temps d'incertesa, de conflictivitat i d'una important judicialització" de la vida laboral basca causa de la «irresponsabilitat de la patronal basca», que «farà servir la reforma laboral en el seu benefici», ha advertit el dirigent d'UGT.

Cebek: «Algunes empreses baixaran salaris per sobreviure»

En una altra entrevista al mateix mitjà, el president de la patronal biscaïna Cebek, Iñaki Garcinuño, ha afirmat que els empresaris bascos van acudir a aquesta cita en el Consell de Relacions Laborals «perquè estaven cridats a això», però no anaven a acceptar el document que s'anava a debatre i que pretenia retardar la data respecte a la vigència dels convenis amb l'objectiu de poder seguir negociant.

«No necessitàvem més temps. El que necessitàvem era voluntat per part dels sindicats per acceptar la nova normativa »laboral, ha dit Garcinuño.

Ha reconegut «la voluntat» i «l'intent obligat» per part d'Iñigo Urkullu per buscar una solució entre les dues parts, però «resultats no ha donat», segons ha constatat.

Fins ara els empresaris han «complert la normativa» anterior i que no els afavoria, i ara «necessiten» aquesta nova normativa laboral «per ser més competitius», ha assenyalat.

Garcinuño ha reconegut que sí «hi haurà algunes empreses que necessitin baixar salaris com a mesura" per poder "sobreviure" i ha constatat que «la competitivitat de les empreses també està vinculada amb els salaris».

Espanya, setè país amb sous més baixos i quart amb beneficis més alts


Si a març 31 de 2013 els sous dels assalariats equivalien a 44,7% del PIB, els beneficis empresarials arribaven ja al 46,3%. Durant l'últim trimestre de 2012, per primera vegada des que es van començar a guardar les dades allà per 1980, la suma dels beneficis empresarials va superar la dels salaris dels espanyols. Gràfic: Sous i beneficis a la Zona Euro.

El negoci dels corruptes amb l’aigua a Mallorca

La nova proposta de Pla Hidrològic de les Illes i la privatització del servei d’aigua potable a Inca per la màfia del PP són dues pràctiques actuals que posen en perill un dels béns més preuats i escassos de l’illa i que condemnen la quantitat i la qualitat de l’aigua en els propers anys.

El nou Pla Hidrològic és una de les fites que s’ha proposat el conseller Gabriel Company (PP). Després de mesos de paralització del document, ara, el contingut ha sofert algunes modificacions. La nova proposta està orientada a eliminar els controls o limitacions sobre els regadius i captacions i a permetre-hi activitats que poden posar en perill els pous d’abastiment.

Com a punt controvertits podem destacar-ne els següents:

Augment d’extraccions a qualsevol preu. Aquest increment de les captacions posa en greu perill les zones ja de per si considerades com a zones de risc. Així, es permetran fer extraccions i nous pous a zones salinitzades amb el conseqüent perill d’intrusió marina. També es permet extreure aigua per usos agrícoles en masses sobreexplotades, classificades com a masses en risc.

Supressió de la placa d’identificació dels pous i eliminació de disposar de pous de reserva per a l’abastiment de les poblacions. És a dir, es deixa de protegir els pous d’abastiment municipal en el sentit de, per exemple, permetre-hi la construcció d’activitats nocives per a zones properes als pous. Es deixa de controlar la contaminació difusa dels pous.

Facilitats al regadiu mitjançant la supressió de controls. Això suposarà un considerable increment del consum d’aigua a la nostra illa.

Es deixa de fomentar l’aprofitament de l’aigua de pluja. Tampoc no s’incentiva l’estalvi d’aigua a l’agricultura o jardineria.

Depuració de les aigües. De cada vegada més poblacions hauran d’abastir-se amb aigües generades. Cal recordar que les aigües que es troben a les depuradores són el major volum provinents de l’àmbit urbà, però també n’hi ha de l’industrial, la qual cosa suposa un risc important de contaminació per restes perjudicials per a la nostra salut. A més a més, avui dia les infraestructures actuals són molt deficients.

Desprotecció de zones humides, ja que el nou pla modifica els límits de zones humides periurbanes on, casualment, hi ha promotors interessant a edificar-ne solars ((ses Fontanelles, l’Ullal, Portopetro, a Mallorca; Maristany de Ses Feixes, a Eivissa)

Disminució de la protecció dels torrents, ja que no es consideren com a espais connectors.

Oblit de la recuperació d’aqüífers deteriorats i de la qualitat ecològica de l’aigua en el futur, ja que el pla dóna prioritat a l’accés del recurs, a la quantitat, sense límits ni controls.

Aquests punts xoquen amb la realitat ambiental de la nostra illa, que és que hi ha un increment pronunciat de la demanda d’aigua i el recurs és molt limitat i escàs. La sequera és una realitat recurrent al nostre entorn. Per això, la massiva i descontrolada extracció d’aigua pot posar en perill el recurs de cara a un futur pròxim. Avui dia, el 75% de l’aigua a Balears provenen dels aqüífers. Si els deixam de protegir, estam condemnant la qualitat de l’aigua. A més a més, les infraestructures actual tenen moltes deficiències.

A part del polèmic contingut del Pla, el procés amb què s’han duit a terme les modificacions ha estat molt criticat per diversos col·lectius que treballen per al medi ambient per falta de transparència i fonaments.

Un pla per a qui?

Segons el GOB, les modificacions del Pla responen a interessos concrets de sectors que veuen positiva la desregulació i manca de control en l’extracció i explotació del recurs de l’aigua. Com diu ALCAIB aquesta legislatura compta, per primer cop, amb l’agrupació d’Agricultura i Medi Ambient, la qual cosa ve a ser com “el llop que guarda les ovelles”. Així el document cedeix a les pressions dels lobbies que volen fer pous i extreure’n aigua sense restriccions i en detriment del conjunt de la població. És a dir, indústries vinculades a l’agricultura extensiva, perforadors, facultatius de mines…

Un pla fet i desfet

Des de les entitats ecologistes es critica la cancel·lació del Pla primerenc, que duia 5 anys d’elaboració i que només estava pendent ja de l’aprovació per part del Consell de Ministres. El conseller Company va retirar-ne la tramitació tot al·legant fer-ne una revisió detallada, profunda i participativa. Malgrat aquesta voluntat expressada, el Pla romangué aturat 18 mesos, fins que es presentà un annex qualitativament pobre i de 24 pàgines a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Així, aquesta darrera modificació s’ha realitzat de manera opaca, poc tècnica i mal fonamentada.

Com han expressat diverses associacions, el nou Pla incompleix en diversos aspectes la Directiva Marc de l’Aigua, la legislació europea sobre l’aigua. Sobretot, infringeix alguns dels principis del document, com aconseguir un bon estat químic i ecològic de les aigües superficial; i químic i quantitatiu de les aigües subterrànies, i una explotació sostenible del recurs.

La resposta social


Com ja hem anat veient, diversos col·lectius que tracten temes ambientals han mostrat el seu rebuig als canvis en el Pla Hidrològic, ja que impliquen desprotecció, desregulació i manca de control de les aigües i de les seves extraccions per afavorir sectors amb interessos sobre les gestió de l’aigua i urbanístics. Tant el GOB com ALCAIB demanen que es retorni al Pla antic, aprovat al 2011 amb una participació pública i exemplar.

Egipte: La Germandat Musulmana crida a la revolta

La Germandat Musulmana ha cridat aquest dilluns a "l'aixecament" després que desenes de simpatitzants del deposat president Mohammad Mursi morissin a trets al Caire, capital egípcia, i han demanat la intervenció internacional per evitar una "nova Síria", segons ha informat avui l'agència francesa AFP. Al-Nur es retira de les converses per un nou Govern. 37 morts entre les files pro-Mursi. EUA va intervenir en el cop contra Mursi.

El Partit Al-Nur d'Egipte ha informat aquest dilluns de la ruptura de les seves relacions amb el president interí del país àrab, Adli Mansur, en senyal de protesta per la massacre de manifestants.

37 morts entre les files islamistes


Almenys 37 simpatitzants del deposat d'Egipte, Mohammad Mursi, haurien perdut la vida durant els enfrontaments amb les forces de seguretat a la capital egípcia aquesta passada nit, El Caire. La notícia ha estat donada a conèixer aquest dilluns per fonts sanitàries i ha estat confirmada per la Germandat Musulmana.

La majoria de persones han resultat mortes o ferides per trets de bala, en un atac costat de la caserna general de la Guàrdia Republicana, on protesten des de fa dies islamistes en defensa del deposat president Mohammad Mursi. Els tràgics esdeveniments van començar en el moment del rés.

Un portaveu dels Germans Musulmans, Gihad el Hadad, va informar que el nombre de morts ja puja a 37, i que entre ells hi podria haver almenys cinc menors, mentre que l'Exèrcit ha informat de la mort d'un soldat i altres 40 han resultat ferits durant l'atac. Així mateix, ha xifrat en 200 el nombre d'arrestats durant l'operació desplegada a resposta al suposat atac.

La pàgina web de la confraria islàmica eleva el nombre de morts fins a 53, ja més de 1.000 el de ferits. De moment, fonts mèdiques han xifrat en 15 el nombre de morts, si bé no hi ha un balanç oficial de víctimes sobre els incidents. Igualment, es desconeix el motiu que ha provocat el succés.

El portaveu de la formació Gehad el Haddad ha denunciat a través del seu perfil a Twitter que hi ha "centenars de ferits", alhora que ha fet responsable l'Exèrcit del que ha passat. Va acusar membres de l'Exèrcit i la Policia de perpetrar una "massacre", i ha assegurat que tenen a la seva disposició bales disparades pels militars. "L'Exèrcit i la Policia disparen amb foc real. La seva set de sang no s'ha vist satisfeta després d'assassinar a sang freda als seus compatriotes", ha indicat el portaveu dels Germans Musulmans. "És barata la nostra sang per al nostre Exèrcit? D'això esteu orgullosos? De què es mati a manifestants pacífics durant una asseguda?". "La sang d'aquests màrtirs i dels que van caure abans que ells serà una maledicció eterna per al Consell Suprem de les Forces Armades, l'Exèrcit i la traïdora policia", ha reblat El Haddad.

Així mateix, l'Exèrcit ha augmentat la seva presència als voltants de la plaça Tahrir, on es concentren milers de detractors de l'expresident.

El partit salafista egipci Al Nur anunciat avui la ruptura de les seves relacions amb el president interí, Adli Mansur


La Germanor ha llançat una crida perquè el major nombre de metges disponible s'acosti al barri de Ciutat Nasser, on han instal·lat un hospital de campanya per a tractar als ferits. Un imant citat per la web dels Germans assegurar que els trets van començar en el moment de l'oració de l'alba, quan els seguidors de Mursi van ser objecte de trets, mentre que la policia llançava gas lacrimogen. Els ferits lleus han estat atesos a l'hospital de campanya, mentre que els més greus han estat derivats al pròxim hospital Demerdash i d'altres hospitals de la regió.

L'Exèrcit ha tallat diversos ponts de la capital i els accessos a l'est del Caire, on va tenir lloc la tragèdia. L'excandidat presidencial i islamista moderat Abdul-Moneim Abul Futuh, que reconeixia el nou president interí del país després del cop d'Estat, Adli Mansur, li ha reclamat avui la seva dimissió, ja que "ha fallat en la seva missió, que és protegir els civils", en declaracions al canal de televisió "Al-Jazira".

Després de l'atac de l'Exèrcit, el partit salafista egipci Al Nur ha anunciat avui la ruptura de les seves relacions amb el president interí, Adli Mansur. Hores abans, la formació havia anunciat la seva oposició al possible nomenament del socialdemòcrata Ziad Baaha el Din com a primer ministre interí del país i va advocar pel nomenament d'un polític neutral per al càrrec. També va rebutjar l'elecció de l'opositor neoliberal i premi Nobel de la Pau Mohamed el-Baradei com a viceprimer ministre, per ser "un titella" de EUA i l'OTAN".

EUA va intervenir en el cop contra Mursi

Malgrat la insistència de Washington a no tenir un paper en els esdeveniments d'Egipte, una font de la Germandat Musulmana va revelar diumenge el contrari.

El diari nord-americana de 'The New York Times' publica que un dels representants de la Germandat Musulmana, que va demanar romandre en l'anonimat, va informar que la Casa Blanca s'havia posat en contacte amb ells perquè acceptessin l'enderrocament del deposat president d' Egipte, Mohammad Mursi.

"Ells (Estats Units) ens van cridar a legitimar el cop d'Estat", ha assegurat la font, a més de considerar l'acceptació de l'enderrocament de Mursi com la fi de la democràcia a Egipte. No obstant això, fins al moment, l'ambaixada del país nord-americà a la capital egípcia, el Caire, no ha comentat res al respecte.

L'Exèrcit vol empresonar els membres de la Germandat Musulmana. Putin: "Egipte s'acosta a una guerra civil"


Els desacords 'in crescendo' entre els partits polítics han ocasionat el retard de la nominació del primer ministre interí d'Egipte, han assenyalat aquest diumenge les altes autoritats del país nord-africà. L'exèrcit vol empresonar els membres de la Germandat Musulmana. Iran insta a respectar procés democràtic. Putin: "Egipte s'acosta a una guerra civil".

Per què el deute públic no s'hauria de pagar


Vicenç Navarro: Aquest article assenyala com s'ha creat artificialment un deute que ha beneficiat exclusivament al capital financer i que no s'hauria de pagar, i encara menys a costa de les retallades de despesa pública que s'estan realitzant. Imatge de Joan Grau Cànoves.

No hi ha plena consciència a nivell popular de les causes de les retallades públiques, i això com a conseqüència de la timidesa dels mitjans de major difusió a l'hora d'enfrontar a la banca, a la qual deuen gran quantitat de diners. En el cas que vostès creguin que estic exagerant, els prego que considerin les dades. Però abans voldria que expliqui que l'argument que s'utilitza per retallar la despesa pública és que l'Estat (tant central com autonòmic) deu diners a aquelles institucions financeres que l'han prestat.

La primera pregunta és: Per què l'Estat ha de prestar diners quan en realitat podria imprimir-lo i crear-lo? Hi ha prou paper al país per imprimir tants diners com l'Estat necessiti. Això és el que passa en els països que tenen el seu propi Banc Central. Però Espanya no té un Banc Central. El que s'anomena Banc Central Europeu (BCE) no és un banc central, en realitat és un lobby de la banca com he indicat diverses ocasions. El que fa el BCE és imprimir diners i l'hi presta a interessos molt baixos (menys d'un 1%) a la banca privada, en teoria per facilitar el crèdit. Però el crèdit no existeix ni se l'espera.

La banca privada té altres inversions molt més sucoses que li generen molt més diners, com és comprar bons públics de l'Estat espanyol, que tenen uns interessos molt alts, del 5 al 6 i al 7%. És el negoci del segle. I l'Estat que necessita diners queda endeutat fins a la medul·la. Com reflectia el pressupost per aquest any, l'Estat espanyol ha de pagar en interessos ni més ni menys que 38.590 milions d'euros, que és l'equivalent al 3,86% del PIB, una quantitat més gran que la de les retallades de despesa pública en els serveis públics de l'estat del benestar (com sanitat i educació) que estan fent tant de mal.

Però la cosa és fins i tot pitjor. Les institucions financeres posseeixen bons públics (que generen els interessos) i aquests bons tenen un període d'expiració que l'Estat ha de pagar quan acaba el termini. Doncs bé, quan se sumen aquestes xifres (la dels bons que expiren aquest anys) a les anteriors, resulta que l'Estat ha de pagar aquest any un total equivalent a res menys que un 19% del PIB. Aquesta és la quantitat que l'estat ha de pagar aquest any a les institucions financeres (calculat per Eduardo Garzón al seu bloc).

I qui són aquestes entitats? Doncs la banca espanyola és la que té el 38,74% del deute públic i l'estrangera (en la qual domina l'alemanya) té el 37,29%. I a ells van els diners que s'aconsegueix a base de retallades. Ho entenen? Naturalment, la gent s'enutjaria si sabés això. I d'aquí la creació de tot un aparell mediàtic perquè la gent no s'assabenti i accepti l'argument que cal retallar la seva sanitat, les pensions i una llarga llista de transferències i serveis públics perquè disminueixin el dèficit i el deute públic i així es doni confiança als mercats financers (és a dir, a la banca) perquè aquests mercats els prestin diners a l'estat de nou.

Hi ha tot un seguit d'instruments que promouen aquesta visió de la realitat, des dels més grans mitjans de desinformació a centres d'estudis econòmics com Fedea, finançada per la banca, la mateixa banca que apareix en els assumptes comercials com la gran cuidadora del benestar de la ciutadania.

La ciutadania comença ja a veure que tot és una farsa, que es reprodueix amb la complicitat de la classe política governant i els mitjans. En realitat, és un problema de fàcil solució, que consisteix que l'Estat no hagi de demanar prestat a la banca privada, creant el seu propi Banc Central. De fet, si Espanya hagués tingut el seu propi Banc Central, el deute públic espanyol seria en lloc del 84% del PIB, el 30%. S'en adonen?