divendres, 11 de maig de 2012

EUiA, CCOO i UGT volen una consulta ciutadana sobre les retallades

El coordinador general d’EUiA i la portaveu de la formació, Jordi Miralles i Mercè Civit, s’han reunit aquest matí amb dirigents nacionals i confederals dels sindicats CCOO i UGT a la seu de la CONC. La trobada s’emmarca en la ronda que les organitzacions sindicals majoritàries estan fent amb els partits polítics amb representació parlamentària per impulsar un ampli consens per la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.

Miralles ha destacat en la roda de premsa posterior a la trobada l’àmplia coincidència en la diagnosi sobre la situació de crisi que viu Catalunya, Espanya i Europa i en les propostes alternatives per fer-hi front.

El dirigent d’EUiA i diputat també ha coincidit amb els sindicats en considerar que les retallades de Rajoy "deslegitimen" el govern estatal perquè les mesures aplicades no figuraven en les propostes de campanya del PP. D'aquesta manera, CCOO i UGT elaboraran una consulta perquè els ciutadans puguin opinar sobre les polítiques de l'executiu. Per tal de tirar endavant la iniciativa els sindicats aprofitaran la Llei de consultes de l'Estatut, a través d'una ILP o per la via parlamentària a nivell estatal i han suggerit al govern espanyol que permeti la consulta al·legant que les polítiques que desenvolupa no figuraven en el programa electoral. EUiA ha manifestat que se suma a la iniciativa.

La CUP publica el sou de l'alcalde de Reus: més de 120.000 euros

La CUP de Reus, a l'oposició a l'ajuntament amb un regidor, ha fet públics avui els sous de l'alcalde (foto), Carles Pellicer (CiU), i de la primera tinent d'alcalde, Alícia Alegret (PP), que superen els 120.000 euros anuals, i que ha inclòs en uns cartells que distribuirà per la ciutat. En roda de premsa, el regidor de la CUP, David Vidal, ha destacat també que set directius del holding municipal Innova cobren més que els 14 regidors amb cartera.

Vidal ha justificat aquest anunci perquè el mes de febrer va presentar una moció al ple, que va haver de retirar, per publicar a la web municipal els sous dels regidors i càrrecs de confiança, i perquè tots ells fessin pública, de manera voluntària, una declaració dels seus béns patrimonials.

En nom d'aquesta política de transparència, la CUP ha editat uns cartells amb el lema Quins sous (Què sous) on figuren els salaris de Pellicer, de Alegret, dels actuals directius de Innova i dels exdirigents del holding Josep Prat i Lluís Nualart .

Segons càlculs d'aquest partit, "contrastats amb el Parlament i amb altres formacions", Alícia Alegret i Carles Pellicer cobren 133.601 i 121.674 euros anuals, respectivament. D'aquestes quantitats, més de 40.000 euros provenen de l'Ajuntament en concepte de dietes per assistència a reunions, tot i que els dos van renunciar a cobrar del consistori a principis de mandat.

Vidal ha ressaltat que el sou de Alegret és superior al de l'alcalde i que gran part ho cobra com a diputada al Parlament (81.761 euros). Altres 46.740 euros els percebria l'Ajuntament de Reus i, finalment, 5.100 d'Innova.

En el cas de Pellicer, també diputat, cobra del Parlament 74.274 euros, 42.000 del consistori i 5.400 del holding empresarial, segons la CUP, que considera aquestes retribucions desproporcionades si es té en compte que el sou mitjà dels catalans és de 21.300 euros a l' any i que la "meitat dels assalariats no arriben a ser mileuristes".

Per Vidal, que tots dos anunciessin que renunciaven al seu sou de l'Ajuntament s'explica perquè "els beneficiava més cobrar el sou de parlamentaris i no com a mesura d'austeritat".

D'altra banda, en el cartell distribuït per la CUP també s'especifica que els set principals directius d'Innova cobren 853.473 euros a l'any, més que els 812.936 euros a l'any dels catorze regidors amb cartera. El cartell recorda així mateix els sous que percebien els exdirigents d'Innova Josep Prat i Lluís Nualart, 264.353 i 226.000 euros anuals, respectivament, "el doble que el que percebia l'alcalde".

David Vidal ha reconegut que les xifres "són aproximades i orientatives", i s'ha queixat de no poder accedir "a les remuneracions que perceben per part d'altres organismes que presideixen o dels quals formen part", de manera que aquests ingressos serien el mínim que ingressarien.

Per Vidal, aquestes remuneracions demostren que caldria una reducció del 50% dels sous i dietes dels càrrecs electes, així com limitar els salaris dels directius d'Innova, una proposta que la CUP volia incloure dins el pressupost de 2012 i que, probablement, presentarà en una moció al plenari.

"Els polítics de Reus estan molt ben pagats", ha exclamat el portaveu de la CUP, que ha assegurat, amb els papers i justificants en la mà, que cobra uns 30.000 euros anuals, dels que es queda menys de 18.000, ja que el resta l'ingressa en el fons social Germinem, creat per aquesta formació fa un parell de setmanes.

12 de maig dia de mobilitzaciá global: 12M i 15M

Crida a participar a la manifestació del 12M. No callarem: El 29M va ser una jornada de vaga massiva protagonitzada per la classe treballadora, organitzada per les organitzacions sindicals i altres sectors populars que van confluir en el que es pot considerar com una vaga social que va expressar l’oposició a la reforma laboral injusta, ineficaç i inútil, però també que suposa un descontentament social molt important amb les polítiques d’austeritat, les retallades i privatitzacions dels serveis públics, el drama dels desnonaments hipotecaris i l’atur. BARCELONA: 18h Plaça Catalunya. LLEIDA: 18h Plaça Ricard Vinyes. TARRAGONA: 19h Plaça Imperial Tarraco. TORTOSA: 19h Plaça Alfonso.

La resposta del govern davant l’augment de la resposta social a les seves polítiques de servei a l’oligarquia financera ha estat intentar generar por i criminalitzar la mobilització social massiva efectuada en exercici dels drets de vaga, manifestació i reunió, utilitzant la coartada dels aldarulls.

Per tant, denunciem l’arbitrarietat en l’ús de la força per part de les forces de seguretat contra els vaguistes, en les detencions i en la inhibició respecte a les coaccions contra el dret a fer vaga dels treballadors i treballadores, així com els plans de reforma penal que pretenen criminalitzar conductes com la desobediència civil o equiparar la participació activista a les xarxes socials amb l’organització il·legal.

La nostra resposta serà continuar la mobilització social i popular contra el plans de l’oligarquia financera i els seus polítics còmplices. Als barris, al centres de treball, al carrer i a les xarxes. En aquest sentit, participarem a l’1 de Maig, que ha de ser massiu i una clara continuïtat de l’esperit del 29M. I tenim una fita que no podem defugir i que treballarem com una convocatòria central: la manifestació massiva, unitària i pacífica que està convocada el 12 de Maig, amb motiu de l’aniversari del 15M, amb el següent programa:

1. Ni un euro més per rescatar els bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creat per aquells que van provocar la crisi.

2. Educació, sanitat i serveis públics gratuïts i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis públics.

3. Repartiment just del treball, salari digne i no a la precarització. No a la jubilació als 67 anys i retirada de la Reforma Laboral.

4. Dret garantit a l’accés a l’habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc públic d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives d’habitatge.

Partit dels i les Comunistes de Catalunya

Un familiar d'una víctima llança sabata a l'assassí nazi de Noruega

Un membre de la família d'una de les 69 víctimes d'Anders Behring Breivik en la massacre de trets a l'illa Noruega d'Utoeya juliol passat, llançà una sabata a la cort durant el judici, cridant "Tu, assassí, ves a l'infern!". La sabata colpejà l'advocat de Breivik, Vibeke Baera Hein, i l'incident, seguit d'un aplaudiment, "braus" i llàgrimes entre els espectadors a la sala del tribunal el divendres, va conduir a una suspensió temporal del judici.

"Per sort, va ser només una sabata", va dir Hein Baera després de l'incident.

L'atacant, un home d'origen iraquià, de qui el germà va ser assassinat en l'atac del 22 de juliol, va ser ràpidament controlat per guàrdies de seguretat i escortat fora de la sala mentre seguia cridant en anglès: "Vés a pastar fang!".

L'atac de la sabata va ser l'incident més greu i per primera vegada des del començament del judici, iniciat el 16 d'abril.

Breivik ha estat acusat de cometre actes terroristes en un atemptat amb bomba a Oslo en què van morir vuit persones i la posterior mort a l'illa de Utoeya de 69 joves membres del governant Partit Laborista del que la seva joventut era l'amfitrió del campament d'estiu.

Breivik ha confessat dur a terme els assassinats, però es va negar a declarar-se culpable, insistint en que les seves massacres eren "cruels, però necessaries" per aturar el Partit Laborista, "experiment multicultural", i el que ell va anomenar la "invasió musulmana" de Noruega i Europa.

La política econòmica del PP és "totalment immoral"

La nacionalització de Bankia i les mesures per depurar el sistema bancari d'Espanya són absolutament inacceptables i immorals i l'únic que fan és deteriorar les condicions de vida de la població, afirmen els experts. El PP "estan fent una política que va afavorint l'empobriment general de la població, l'empitjorament de les condicions de vida i de la protecció social. És totalment inacceptable", afirma l'economista Mikel Noval.

"Al meu entendre és una estratègia que el que farà és empitjorar les condicions de vida de la gent perquè aquí hi ha un govern que té pocs diners i resulta que ho vol destinar al rescat de la banca. Ens sembla que és una actuació totalment immoral que a més suposarà greus retallades també a futur, no només els que s'han anunciat en aquests últims mesos".

L'analista ha destacat que la política actual del govern d'Espanya és poc eficaç i finalment portarà a un empobriment de la població, perquè els pocs recursos que tenen els prefereixen destinar a la restauració del sector bancari, fent de els ulls grossos davant els problemes de la societat i la seva resolució.

"Estan fent una política que va afavorint l'empobriment general de la població, l'empitjorament de les condicions de vida i de la protecció social. És totalment inacceptable", ha indicat Mikel Noval.

"Aquí el que es veu és que el govern espanyol no sembla tenir problemes per donar diners a la banca i en canvi per sufragar les despeses de la protecció social o sanejar l'educació no té cap voluntat política. El que està passant amb Bankia exemplifica una política a favor dels interessos del sistema financer en detriment dels interessos de la ciutadania", ha afegit.

IU planteja la "nacionalització bona" ​​de la banca i reclama depuracions de responsabilitats

A hores d'ara, de sobres és coneguda la postura d'Izquierda Unida respecte a la banca. Mil vegades ha demanat crear a partir de les caixes d'estalvis un pol de banca pública, mil vegades ha demanat que s'actuï amb duresa contra els mals gestors, mil vegades ha advertit que no val amb una injecció de diners públics a la banca sense contraprestació... IU també reclama la depuració de responsabilitats, des de l'Executiu de José María Aznar, que va escalfar la bombolla immobiliària, fins al Gabinet de Zapatero, les comunitats autònomes, el Banc d'Espanya o els executius de les caixes i els bancs.

Tot aquest discurs elaborat durant els últims anys ressorgeix de tant en tant. I ara més amb la crisi de Bankia i la reforma del sistema financer (l'enèsima) que avui divendres presentarà el Govern després del Consell de Ministres. Molt s'ha parlat aquesta setmana de nacionalització, un terme que sembla connectar amb el llenguatge de l'esquerra. No és així. Perquè IU i PP parlen lògicament de coses diferents. En efecte, l'Estat controlarà l'entitat en fer-se amb la totalitat de la matriu, Banc Financer i d'Estalvis (BFA), però no passarà a prendre les regnes de la gestió.

IU per això intenta que el Govern no s'apropiï d'un terme car per a l'esquerra. Aquest divendres el coordinador federal ha demanat distingir entre dos models. D'una banda, la "nacionalització dolenta" que vol el PP i recolza el PSOE, que plantegen que "amb els recursos de tots es sanegi el desastre organitzat per tots els responsables per després privatitzar" les entiedades en dificultats. És a dir, que volen "socialitzar les pèrdues que han provocat amb la seva gestió negligent". IU, en canvi, aposta per la "nacionalització bona", aquella que busca "socialitzar els beneficis que s'obtinguin en l'entitat".

En suma, que "si l'Estat entra" en el capital, "ha d'arribar per quedar-se", no només per sanejar els balanços d'actius tòxics per després privatitzar el banc "i vendre'l al millor postor" -com va passar amb la CAM, que el Sabadell va comprar per un euro-. En altres paraules, que l'Estat entre, participi directament en la gestió, pagui el sanejament però que després també rebi beneficis, i que aquests els destini a "despesa social en sanitat i educació".

A més, segons ha defensat Cayo Lara, una vegada que l'Estat entra en un banc, ha de posar condicions: gestió activa, limitació de sous dels executius, limitació dels dividends i veto al trossejament de l'entitat. Això últim implicaria que el Govern no es desfaci de les participacions industrials de les quals és propietària, per exemple, Bankia i la seva matriu (a Indra, Mapfre, IAG...).

Que es depurin responsabilitats, "peti qui peti"


A part de la proposta, IU també reclama la depuració de responsabilitats. La federació mira a l'Executiu de José María Aznar, que va escalfar la bombolla immobiliària, i al Gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero, així com a les comunitats autònomes, el Banc d'Espanya o els executius de les caixes i els bancs. "Tots han jugat a l'economia especulativa del totxo", ha resumit. És per això que Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), amb l'ajuda del Grup Mixt, té sol·licitada al Congrés la creació d'una comissió d'investigació sobre el paper de les entitats financeres en la crisi. Una petició que encara no ha estat qualificada per la Mesa del Congrés. Lara ha subratllat que la seva formació defensa que es delimitin les responsabilitats "peti qui peti".

També val aquesta demanda per als consellers d'IU a les caixes, cas de José Antonio Moral Santín?, se li va preguntar. "Li doni a qui li doni. Nosaltres no tenim cap representant a Bankia. El vam tenir a Caja Madrid. Ara bé, la majoria de preses de decisions no obeeix a que ho digui una persona. Però al que li toqui, li toqui; cada un tindrà les seves responsabilitats", ha subratllat.

Querella criminal a l’Audiència Nacional contra els Mossos

L’advocat Josep Jover i quatre persones més han presentat aquest divendres una querella criminal a l’Audiència Nacional contra al cúpula directiva dels Mossos d’Esquadra i la Direcció General de la Policia, que depenen de la conselleria d’Interior de Felip Puig [a la imatge]. Acusen al cos de possibles delictes d’utilització indeguda de les dades policials, ja que la Llei Orgànica de Protecció de Dades i el seu reglament obliguen als cossos policials a registrar qualsevol fitxer que aquests generin i els Mossos, que treballen amb 34 arxius, molts d’ells vinculats al 15-M, “els van fer públics al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya però no els van registrar”, en paraules de Jover.

En casos d’investigació per terrorisme o formes greus de delinqüència organitzada, la informació pot ser recollida sense consentiment del ciutadà, però la policia ha d’informar igualment de l’existència del fitxer a l’Agència de Protecció de Dades perquè pugui ser borrada, entre d’altres, quan pertoqui.

La querella s’extén també al sistema d’escoltes utilitzat pels Mossos d’Esquadra, anomenat Siltec, que tampoc genera cap tipus de registre de les converses interceptades i que, a més, pot ser engegat també mitjançant una ordre política i no només amb l’autorització pertinent d’un jutge. Pel que fa als arxius de persones vinculades al 15-M, la querella també recull que s’incorre en un altre delicte, que és que només es podrà tractar dades que revel·lin la ideologia amb el consentiment de l’afectat. També es denuncia que la videovigilància a les comissaries podria no complir la legalitat vigent.

De fet, no és la primera vegada que els Mossos d’Esquadra juguen al límit i fins més enllà de la legalitat ja que després de la vaga general el conseller va fer pública una web on la ciutadania podia delatar a suposats violents que van participar en desordres públics. Dies més tard van haver de retirar la imatge d’un menor i encara està per demostrar que la web no violi el dret a l’intimitat.

El pare d’un noi de 15 anys que estava a aquesta web de delacions de Felip Puig és un dels querellants i dijous el Parlament, amb els vots de CiU i PP, va tombar una moció d’ICV-EUiA, ERC i PSC que demanava la retirada de la web i un informe a la Comissió Jurídica Assessora. L’Agència Catalana de Protecció de Dades ha obert una investigació d’ofici sobre la web de delacions.

La policia té proves que Millet va financiar CiU

Les proves venen per dues bandes, però si es posen juntes la trama apareix clarament. En primer lloc, les revelacions dels administradors concursals de New Letter i Letter Graphic, dues empreses que van declarar-se en concurs de creditors, però que van tranferir 775.000 euros en concepte de “donacions CiU” a la federació. Per altra banda els diversos pagaments que sumen quasi un milió d’euros que el Palau de la Música va fer durant 2007 i 2009 a New Letter i Letter Graphic i que la policia ha provat que corresponen a unes feines que mai van ser realitzades.

Si es posen de costat es pot entreveure que els diners públics del Palau acaben en mans d’un partit polític. Diuen els rotatius que es tractaria d’empreses tapadora per tal d’aconseguir el pagament de comissions de Ferrovial a Convergència, a canvi de l’adjuficació favorable d’obres com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro de Barcelona. Ferrovial era un col·laborador i donant asidu del Palau de la Música.

A aquests resultats hi ha arribat la investigació estirant el fil de 18 milions d’euros que Fèlix Millet [a la imatge] i Jordi Montull, saquejadors confessos del Palau de la Música, van retirar de les comptes de l’ens públic. En aquests rastres també s’han torbat altres donacions a la Fundació Ramon Trias Fargas, vinculada a CiU, o a Coalició per Europa, la formació amb que CiU va concórrer a les eleccions europees.

L’informe policial també revela que New Letter i Letter Graphic acumulaven pagaments per valor d’1,3 milions d’euros en un registre anomenat “deutors” en el que no s’especifica ni l’orígen, ni el destí, ni el nom, ni el número d’identificació fiscal. L’administrador concursal sosté que aquest compte de deutors té una clara “connexió”amb el compte de “donacions CiU”.

El Vaticà investiga per abusos a set capellans dels Legionaris de Crist

Es tracta de la primera vegada que el Vaticà emprèn accions d'aquest tipus contra membres del grup ultracatòlic al qual pertanyen coneguts fàscies com Ángel Acebes, després de l'escàndol del seu fundador Marcial Maciel que va abusar de seminaristes durant dècades, va tenir tres fills amb dues dones -dels quals també abusava-i va plagiar el llibre de capçalera de la secta. Foto: El feixista i corrupte Wojtyla "beneeix" l'abusador i pederasta Marcial Maciel durant una audiència especial al fundador dels Legionaris de Crist.

El Vaticà diu que està investigant a set capellans de la secta feixista dels Legionaris de Crist per abusos sexuals a menors i dos més per altres presumptes delictes. Es tracta de la primera vegada queel Vaticà emprèn accions d'aquest tipus contra membres del grup religiós protegit pels nazis Wojtyla i Ratzinger, després de l'escàndol desencadenat al conèixer que el seu fundador, Marcial Maciel, va abusar de seminaristes durant dècades, va tenir tres fills amb dues dones i va plagiar el llibre de capçalera de la secta.

En un comunicat aquest divendres a l'esmentada agència de notícies, els Legionaris de Crist confirmen haver comunicat a la Congregació per la Doctrina de la Fe del Vaticà, organisme encarregat d'investigar els presumptes casos de pederàstia en el si de l'Església, les acusacions contra els set sacerdots. Segons el grup, com denúncies es refereixen a fets ocorreguts fa dècades, sent només un recent. "Fa uns anys, en diversos països, responsables dels Legionaris de Crist van rebre algunes denúncies d'actes greument immorals i més infraccions serioses comeses per alguns legionaris", assenyala la nota.

Dos sacerdots estan sent investigats pel Vaticà per suposades violacions sacramentals que es creu tenen a veure amb la utilització de la direcció espiritual per mantenir relacions sexuals amb dones, segons AP.

L'escàndol de Maciel-mort el 2008 als 87 anys-és un dels més greus viscuts en el si de l'Església catòlica en el segle XX, quan el religiós mexicà era exalçat com a model de fidel a seguir per Wojtyla. Les noves revelacions suposen un altre cop per a la congregació, intervinguda des de 2010 per un comissari pontifici extern a la Legió, Velasio de Paolis, antic cap de les finances vaticanes, per renovar el grup després de sortir a la llum la pederàstia i poligàmia de Maciel.

No obstant això, De Paolis va jugar un important paper en la impunitat vaticana de Maciel. Com jurista i expert en Dret Canònic, treballava a la Congregació per la Doctrina de la Fe quan van arribar a Roma, a principis dels anys vuitanta, les segones denúncies de sacerdots que acusaven de pederàstia a Maciel. Crida a resoldre, De Paolis va signar l'absolució del sacerdot mexicà i, segons afirma una font vaticana, ho va fer per indicació del secretari del Papa Wojtyla, Stanislaw Dzwiwisz. Aquella segona absolució-la primera va ocórrer en els cinquanta-va servir a Maciel com a aval oficial per seguir cometent delictes.

ICV-EUiA diu PROU als privilegis dels bancs!


Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) denuncia els privilegis de la banca, proposa alternatives i reclama que els bancs comencin a assumir responsabilitats.

Syriza guanyarà les noves eleccions a Grècia


La coalició de l'esquerra radical, Syriza (aliada d'IU i EUiA al Parlament Europeu dins el PEE), guanyarà les eleccions gregues si es convoquen en cas que no es pugui tancar un acord de govern entre els partits majoritaris. Segons una enquesta publicada ahir, Syriza, contrària al paquet de retallades associat al rescat financer, obtindria el 23,8% dels vots (16,7% en va obtenir diumenge) i restarien en segona posició els conservadors de Nova Democràcia, els guanyadors de diumenge.

L'enquesta dóna el 17,4% dels vots a Nova Democràcia (en lloc del 19% de diumenge) i el 12,6% als socialistes del PASOK (13% diumenge).

La fragmentació del parlament resultant de les eleccions de diumenge impedeix de tancar cap acord de govern. Els dos partits tradicionals de la política grega, els conservadors i els socialistes, van situar-se a un diputat de la majoria parlamentària i cap dels altres set partits no vol donar-los suport.

El PASOK és ara l'encarregat de cercar l'acord amb les altres formacions. L'única possibilitat d'aconseguir-lo és que l'Esquerra Democràtica, també contrària a les condicions imposades pel rescat financer, hi prestés suport puntual per evitar noves eleccions; no hi hauria de comprometre més d'un dels seus dinou diputats, ni hauria d'entrar al govern. Segons els seus dirigents, ho faria 'per responsabilitat', però la veritat és que temen que unes noves eleccions signifiquessin una transferència de vot a Syriza, que ja fou la sorpresa electoral de diumenge.

Martí Armadà (ERC) llogava pisos a membres d'una xarxa d'explotació sexual

L'alcalde de Vilabertran, Martí Armadà (ERC), tenia cinc pisos llogats a membres de la xarxa d'explotació sexual a noies a la N-II desarticulada en una batuda dimecres. El batlle hauria declarat aquest dimarts com a testimoni i reconegut que sabia que els seus inquilins cada dia recollien les dones i després es dedicaven a repartir-les a la carretera. Els habitatges, alguns dels quals només tenien una habitació i un bany, eren llogats per 650 euros.

La investigació es va iniciar arran del cas d'una menor que presumtament havia estat explotada sexualment per la banda i a qui la policia va poder apartar. La Policia Nacional ha realitzat una quinzena de detencions -la major part de les quals de llogaters d'aquests pisos- i no descarta dur a terme més imputacions després de l'escorcoll dels immobles.

Fonts properes a la investigació han qualificat com a "personatges sense escrúpols" la banda de proxenetes, segons va informar ahir Ràdio Girona. I és que les tenien totalment esclavitzades i les sotmetien mitjançant dures pallisses. Fins i tot, les pegaven si s'estaven més temps del compte practicant sexe amb algun client.

La majoria dels detinguts són búlgars i un de romanès però també hi ha tres dones que es dedicarien a controlar la trentena de noies també d'orígen búlgar perquè es prostituïssin. Aquest cas es va conèixer dimarts arran d'una batuda que la Policia Nacional va dur a terme a la comarca i, especialment, a Figueres on es van escorcollar l'Hostal Don Pepe i els pisos del carrer Magre, propietat del batlle. Ahir a la zona, ubicada en ple centre de la ciutat i molt a tocar del Dalí, tothom sabia què hi buscava la policia.

També sabien que els immobles eren d'Armadà, que de fet té una botiga just al davant de l'edifici. Aquest diari va intentar contactar-hi ahir sense èxit i a l'establiment, després d'assegurar que no hi era ni hi seria, van baixar les persianes en plena tarda. Tampoc van voler fer cap valoració al respecte des del seu partit, Esquerra. El president de la federació a Girona, Josep Maria Rufí, va afirmar no tenir res a dir i va insistir que no pot valorar els lloguers d'algú altre.

IU adverteix "d'una falsa nacionalització de Bankia"

El responsable federal d'Economia i Treball d'Izquierda Unida, José Antonio García Rubio, ha advertit que en el 'cas Bankia' "podem estar davant una falsa nacionalització" i ha assenyalat que aquest procés només pot resultar positiu "si es fa de forma real i es manté a llarg termini. Aquesta és l'única forma de que serveixi com a instrument fonamental perquè flueixi el crèdit i perquè sigui una autèntica palanca econòmica que ajudi a sortir de la crisi".

García Rubio crida l'atenció en relació a què la manera com es porta a terme aquest procés de nacionalització "és extremadament preocupant. El procediment ha estat, com a mínim, exòtic". El responsable econòmic d'IU detalla que "s'ha nomenat abans president de la filial -Bankia- que de la matriu -Banc Financer d'Estalvis (BFA)- i, a més, s'exigeix ​​reduir a zero el capital del BFA, que fins ara estava participat per les caixes d'estalvis, de manera que, en la pràctica són aquestes les que perden tots els seus actius, per fer que la transformació de crèdits en accions representi el 100% del capital del BFA".

El dirigent federal critica també que "s'hagi nomenat com a primer executiu a un banquer procedent del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, el mèrit més conegut és haver-se assegurat una indemnització per cessament superior a 50 milions d'euros i una pensió de 3 milions d'euros anuals".

"En l'immediat -continua García Rubio-, caldrà injectar encara més diners públics, perquè si no és així estarem només davant d'una operació virtual d'enginyeria financera. També serà necessari gestionar els actius immobiliaris, encara que sigui a través d'una societat immobiliària (per cert, ja existent Bankia Habitat)".

El secretari federal d'Economia i Treball exposa que som davant d'un panorama en què "les caixes van a perdre la seva participació, el contribuent va a posar els seus impostos i els inversors privats 'posaran el pot', però no els petits accionistes sinó els fons d'inversió que controlen una part important del capital de Bankia".

Davant d'aquesta situació, García Rubio explica que "Izquierda Unida exigeix ​​que la cartera de participacions industrials del BFA i de Bankia (Iberia, Indra, Iberdrola, NH, entre altres) passi a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La nostra formació s'oposarà fermament a la reversió de la nacionalització ia qualsevol divisió per a la venda trossejada dels actius rendibles del grup".

"Quant als actius immobiliaris-indica-, hi ha formes de gestió sostenibles econòmicament i socialment mitjançant la creació d'un parc d'habitatges de lloguer a preus moderats".

José Antonio García Rubio recorda que des de fa temps "Esquerra Unida, a través del seu Grup Parlamentari té sol·licitada la constitució d'una comissió parlamentària d'investigació sobre el sistema financer. Anem a redoblar els nostres esforços perquè aquesta comissió pugui ser creada i entri en funcionament el més ràpidament possible".

Nuet demana explicacions sobre l'ingerència d'EUA a l'aeroport de Barajas

El diputat d'Izquierda Unida i portaveu a la Comissió Constitucional del Congrés, Joan Josep Nuet, demana explicacions al govern del PP sobre l'actuació a l'Aeroport de Madrid-Barajas de persones que s'identifiquen com a membres de l'Ambaixada dels Estats Units i que realitzen identificacions i interrogatoris de passatgers amb el coneixement d'algunes companyies aèries.

En concret, Nuet pregunta si "té coneixement el Govern d'aquest tipus d'actuacions d'agents de l'Ambaixada dels Estats Units a l'aeroport de Madrid-Barajas?" I sobre si "Hi ha cap tipus d'acord que permeti aquest tipus d'actuacions en territori nacional?".

Aquesta iniciativa d'IU es produeix arran d'haver tingut coneixement del que corregut el 6 de maig a un periodista colombià procedent de París i que anava a entrar a l'avió Madrid-L'Havana. En arribar l'aeroport de Madrid-Barajas va ser informat per la companyia operadora Air Europa que per al lliurament de la targeta d'embarcament hauria d'esperar a una persona d'una ambaixada no identificada.

Personat l'agent de l'ambaixada, aquest s'identificà com a membre de l'Ambaixada dels Estats Units d'Amèrica, sol·licitant el passaport del viatger i procedint a interrogar-lo sobre les seves dades personals i dels seus familiars, tot això en les pròpies instal.lacions de l'aeroport.

Un cop acabat l'interrogatori li va permetre partir, avisant-lo que no podria agafar aquest vol d'Air Europa al sobrevolar aquest per espai de pocs minuts l'espai aeri nord-americà.

Efectuada la reclamació i davant la insistència del motiu de tal actuació, un membre d'Air Europa va comunicar al viatger que el pas durant uns minuts sobre l'espai aeri nord-americà s'havia fet per pressió de Washington, amb la finalitat d'obtenir en temps real la llista de passatgers amb destinació a l'illa.

Joan Josep Nuet interroga també al Govern sobre "quines mesures pensa adoptar perquè no es repeteixi la ingerència d'un Estat estranger en les competències atribuïdes a les Forces i Cossos de Seguretat d'Estat respecte a la seguretat aeroportuària?"

El parlamentari d'IU completa les seves preguntes interessant-sobre si l'Executiu del PP pensa prendre alguna mesura perquè "les companyies operadores com Air Europa i altres no impedeixin la lliure circulació de passatgers a petició d'una ambaixada estrangera en territori nacional i sense coneixement de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".

Descobert el calendari astronòmic maia més antic

A les parets d'una petita habitació de la gran ciutat maia de Xultun, un escriba va traçar fa 1.200 anys esquemes de la Lluna i llargues sèries de nombres que descriuen les òrbites del satèl·lit i possiblement de Venus, Mart i Mercuri. L'obra representa el calendari astronòmic maia més antic descobert fins ara -la seva antiguitat supera als anteriors en més de 500 anys- i el primer corresponent al període clàssic de la civilització maia.

Segons destaquen els seus descobridors a la revista Science, on presenten la troballa, "un objectiu dels calendaris maies (...) era buscar l'harmonia entre els esdeveniments del cel i els rituals sagrats". Els detalls de la investigació s'ampliaran per al públic general en el nombre de juny de la revista National Geographic, la societat editora ha finançat l'excavació.

Els jeroglífics trobats en Xultun, en el que avui dia és Guatemala, semblen remetre al calendari cerimonial maia de 260 dies, al calendari solar de 365 dies, al cicle de 584 dies de Venus i al cicle de 780 dies de Mart. Una llarga seqüència de nombres escrits en les parets sembla representar un període de dos milions i mig de dies -uns 7.000 anys- que, segons els arqueòlegs, sincronizaría tots els cicles astronòmics coneguts pels maies.

Al costat d'aquests signes, destaquen diverses figures humanes. Entre elles, la d'un rei assegut amb plomes blaves. A prop seu, la d'un home de viu color taronja amb una ploma a la mà i la inscripció "jove germà obsidiana", que segons els investigadors podria ser l'escrigui que va fer els dibuixos i el germà del rei.

Els signes estan escrits amb pigments negres i vermells sobre una fina capa d'arrebossat. "Utilitzaven la paret com una pissarra", explica William Saturn, arqueòleg de la Universitat de Boston i primer autor de la investigació, en un comunicat. En lloc d'esborrar-, aplicaven noves capes d'arrebossat sobre les ja usades per tenir una superfície neta en la qual fer nous càlculs.

"Hi ha signes diminuts per tota la paret, barres i punts que representen columnes de nombres. Mai havíem vist res igual", afegeix David Suart, de la Universitat de Texas a Austin i coautor de la investigació.

Els arqueòlegs aclareixen la llegenda de la fi del món

La idea estesa que el calendari maia acaba el 2012 no significa que els maies predijeran que la fi del món arribarà aquest any, segons els arqueòlegs que han descobert el calendari de Xultun. El que acaba el 2012, aclareixen, és un cicle del calendari maia. "És com el comptaquilòmetres d'un cotxe" que, en arribar a una xifra formada per zeros, comença a comptar de nou, explica l'investigador Anthony Aveni.

L'educació i la sanitat rebel·len la ciutadania contra les retallades


Les retallades han encès a professors, estudiants, metges i sanitaris en tot el país. A Madrid, milers de persones s'han manifestat després d'una pancarta amb el lema "L'educació no és una despesa, és una inversió. No a les retallades!" i d'altres en què s'apostava per la sanitat pública. Després, centenars de persones s'han concentrat davant del Ministeri d'Educació per mostrar el seu rebuig per l'increment de la jornada laboral, l'acomiadament de treballadors i la pujada de les taxes universitàries i per demanar una major inversió en aquest àmbit.

Entre els manifestants hi havia el coordinador general d'IU, Cayo Lara, el líder del Sindicat d'Estudiants, Tohil Delgado i la diputada regional d'IU Caritat García. Lara ha expressat el seu suport a aquesta manifestació i ha dit que el que fa el Govern és "debilitar" l'educació pública per justificar que el públic "no funciona" i que és millor privatitzar. El Govern ha plantejat en els pressupostos de l'Estat "una retallada importantíssim en l'educació", a més que "ataca l'ocupació en general" i també en l'ensenyament.

El Govern "debilita" l'educació pública per justificar la privatització

La Plataforma per l'Escola Pública ha convocat per avui una "jornada de lluita" a tot el país, amb aturades, tancaments, concentracions i manifesaciones per oposar-se als "retallades" i demanar la retirada del Decret de mesures per estalviar 3.000 milions en els pressupostos autonòmics.

Desigualtats en un dret bàsic

Quant a la sanitat, milers de professionals sanitaris de totes les comunitats autònomes s'han concentrat a les portes dels principals hospitals i centres de salut del país en contra de la reforma sanitària del Govern, que crea "desigualtats" entre la població i afecta a un dret bàsic com és el de la salut.

Les retallades en sanitat "trenquen l'essència d'un sistema públic i universal"

Amb aquests actes, les organitzacions sindicals més representatives de la sanitat (CCOO, UGT, CENSATSE, SATSE i CSI-F), donen el tret de sortida a una mobilització "sostinguda i permanent en el temps", en defensa de les condicions laborals de els professionals i d'un sistema sanitari "que es vol canviar en la seva filosofia fonamental".

A Madrid, l'acte central ha tingut lloc a l'Hospital Ramón i Cajal, on els convocants han llegit un manifest en què posen en dubte que les mesures incloses en el Reial decret llei de reforma de la sanitat generi un estalvi de 7.000 milions d'euros com pretén el Govern.

En el text, manifesten la seva disconformitat amb les mesures que "generen desigualtats entre la població, empitjoren les condicions laborals" dels professionals i "trenquen l'essència del sistema públic i universal com l'hem conegut fins ara".

Les concentracions, a les que en moltes ciutats s'han unit també els pacients, han tingut "prou seguiment" a tot el país, segons ha assegurat el secretari general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO, Antonio Cabrera.

La UE aprova rebaixar fins a un 90% els preus per usar internet mòbil a Europa

El ple de l'Eurocambra ha aprovat -amb 578 vots a favor, 10 en contra i 10 abstencions- la nova norma de la UE que obligarà a rebaixar fins a un 90% les tarifes que poden cobrar les companyies telefòniques als seus clients per l'ús de Internet mòbil a l'estranger. A partir de juliol de 2012, el preu màxim autoritzat per llei per l'ús d'internet mòbil a l'estranger serà de 70 cèntims per mega, que es reduirà a 45 cèntims el juliol de 2013 ia 20 cèntims el juliol de 2014.

El reglament permetrà estalviar almenys 200 euros a una família que passi les seves vacances a l'estranger i més de 1.000 euros a l'any als empresaris que viatgin per la UE, segons els càlculs de la Comissió Europea.

Tarifes màximes


Els nous preus màxims es fixen després de constatar que, malgrat les múltiples advertències de Brussel·les, els operadors no han repercutit als seus clients les baixades dels preus majoristes. I les tarifes per la transmissió sense fils de dades a l'estranger segueixen sent molt més altes que a nivell nacional.

"Hem acabat amb les estafes que coneixen tots els que han utilitzat un telèfon mòbil mentre estan de viatge a l'estranger", ha destacat la comissària de Telecomunicacions, Neelie Kroes.

En aquests moments no hi ha un preu màxim regulat per l'ús d'internet mòbil a l'estranger. Molts operadors cobraven més de 4 euros per mega el juliol de 2009, i aquest preu es retallarà al voltant de sis vegades, segons les dades de Brussel·les.

"El 2014, quan els preus es retallin encara més, el cost màxim de descarregar dades serà de només 20 cèntims per mega, un estalvi del 90% sobre moltes tarifes actuals", ha assegurat l'Executiu comunitari.

Però a més d'imposar nous límits de preus, la norma obliga les companyies telefòniques a vendre serveis a l'engròs de roaming, tant els de dades com les de veu o els SMS, als operadors virtuals, perquè aquests al seu torn puguin oferir als seus clients.

Finalment, els usuaris de mòbils tindran dret a comprar, des l'1 de març de 2014, serveis d'itinerància de forma separada a un operador diferent del que tenen contractat, sense haver de canviar de número, amb l'objectiu que puguin accedir a contractes més barats. L'objectiu d'ambdues mesures és introduir més competència en el mercat amb l'esperança de forçar així noves baixades de preu.

Baixen les trucades i els SMS


La UE ha aprovat també prorrogar tres anys els límits ja vigents per a les tarifes minoristes de trucades i missatges de text a l'estranger, que en principi expiraven el 30 de juny de 2012.

El preu màxim autoritzat per a les trucades de mòbil baixarà per llei dels 35 cèntims actuals a 29 cèntims l'1 de juliol de 2012, 24 cèntims al juliol de 2013 i 19 cèntims el juliol de 2014. Per la seva banda, els missatges s'abaratiran de 11 cèntims en l'actualitat a 9 cèntims des del 1 de juliol de 2012, 8 cèntims el 2013 i 6 cèntims el 2014.

En conjunt, la norma de la UE sobre roaming-tenint en compte trucades, missatges i dades-permetrà als consumidors estalviar un 75% dels costos que tenia el 2007. Aquest any, els europeus gastaran 5.000 milions d'euros en serveis d'itinerància, un estalvi de 15.000 milions en comparació amb els preus de 2007.