dissabte, 5 de gener de 2013

La justícia europea veu il·legal la llei espanyola de desnonament

L'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Juliane Kokott, ha dictaminat aquest dijous que la llei espanyola de desnonaments vulnera la normativa comunitària perquè no garanteix una protecció eficaç dels consumidors enfront de les clàusules contractuals abusives en les hipoteques. El dictamen respon a una qüestió presentada pel jutjat mercantil de Barcelona, ​​que ha de dirimir una denúncia presentada per un ciutadà contra CatalunyaCaixa, que va forçar la seva expulsió de l'habitatge al gener de 2011 per impagament de la hipoteca.

El ciutadà en qüestió sol·licita que es declari nul·la una de les clàusules del préstec hipotecari i que, en conseqüència, el procediment judicial d'execució hipotecària sigui considerat també nul. La llei espanyola no permet paralitzar el desnonament invocant una clàusula abusiva, sinó que aquesta qüestió ha de tractar en un altre judici una vegada que ja s'ha executat l'expulsió. En les seves conclusions presentades avui, l'advocada general recorda en primer lloc que, en no existir en i dret de la UE una harmonització de les mesures d'execució forçosa, correspon als Estats membres establir les modalitats processals.

Tanmateix, el dictamen precisa que la regulació processal nacional no pot fer que s'obstaculitzi la invocació dels drets garantits al consumidor per la directiva europea contra les clàusules contractuals abusives. En aquest sentit, l'advocada general estima que "la regulació processal espanyola és incompatible amb la directiva, ja que menyscaba l'eficàcia de la protecció que persegueix".

"No és una protecció efectiva contra les clàusules abusives del contracte què el consumidor, arran d'aquestes clàusules, hagi de suportar indefens l'execució de la hipoteca amb la consegüent subhasta forçosa del seu habitatge, la pèrdua de la propietat que l'acompanya i el desallotjament, i que només amb posterioritat estigui legitimat per exercir l'acció de danys i perjudicis", ressalta Kokott.

Al contrari, la norma europea exigeix ​​"que el consumidor disposi d'un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec, gràcies al qual, si és el cas, pugui aturar l'execució forçosa".

L'advocada general insisteix que el jutge ha de tenir la possibilitat de suspendre l'execució forçosa fins que s'hagi comprovat el caràcter abusiu d'una clàusula contractual, de manera que s'impedeixi que el procediment executiu creu en perjudici del consumidor una situació que posteriorment sigui de molt difícil o impossible reparació.

El dictamen de l'advocada general no té caràcter vinculant, però el Tribunal segueix les seves recomanacions en el 80% dels casos. Els jutges comencen ara a deliberar i la sentència es dictarà properament.

Màlaga: Mor un nen de sis anys atropellat per una carrossa de reis

Un nen de sis anys ha mort a atropellat per una carrossa de la cavalcada de Reis de la capital malaguenya mentre intentava agafar caramels, segons ha informat l'alcalde de Màlaga (PP), Francisco de la Torre. Els fets han succeït a l'altura de la plaça del General Torrijos, quan el nen s'ha ajupit a agafar caramels i ha estat atropellat per una carrossa, ocasionant una aturada de la cavalcada durant alguns minuts...

El nen ha estat atès per personal del 061, que s'ha desplaçat fins al lloc dels fets en una UVI mòbil però ja no ha pogut fer res per la seva vida, segons ha informat De la Torre.

No s'ha pogut tallar el recorregut

De la Torre ha assenyalat que "són coses que inevitablement passen" -a Màlaga, clar, on el PP 'organitza el caos'- i ha afirmat que el consistori establirà dos dies de dol -aquest diumenge i aquest dilluns-, però que la Cavalcada continuarà el seu recorregut.

"No hi ha hagut manera de tallar el recorregut i no cap accelerar-la perquè disminuiria la seguretat", ha argumentat l'alcalde, de manera que la Cavalcada continuarà el seu recorregut de manera normal a excepció de l'ofrena als Reis Mags que s'ha suspès.

A Màlaga i Vélez-Màlaga es van produir aquesta setmana passada els suïcidis de dos ciutadans que es van cremar, morint el primer al dia següent i amb el segon en coma.

L'oposició carrega contra el fitxatge de Rato a Telefónica

La decisió de l'endollat ​​pel mateix Rato a Telefónica, César Alierta, de fitxar l'imputat lladre per als "consells assessors" de la companyia a Llatinoamèrica i Europa -cobrarà prop de 200.000 euros per no fer res ni tenir dedicació exclusiva-, el mateix dia que Bloomberg l'ha qualificat del cinquè pitjor directiu mundial, ha provocat la reacció irada d'Izquierda Unida i del PSOE. Rato va dimitir al maig de la presidència de Bankia i està imputat a l'Audiència Nacional al costat d'altres 32 directius per delictes durant la seva gestió fraudulenta i delictiva a l'entitat: un model de "assessor" per a mafiosos.

El 1996, Rato, quan era ministre d'Economia del Govern de José María Aznar, va designar a Alierta per presidir Tabacalera. "I va ser el mateix que des del Govern va privatitzar la companyia que ara contracta els seus serveis", va recalcar el secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, en les xarxes socials, on va titllar l'exministre del PP de "enterramorts de Bankia".

"Rato va encarnar el mite de la dreta com suposada gestora cum laude i ha acabat descendint a l'abisme de liderar el pitjor enfonsament bancari de la democràcia", va afegir. "Amb aquests precedents, no és pas la millor idea el seu fitxatge per Telefónica", va concloure López.

"És un escàndol de corrupció política", afirmà Gaspar Llamazares, diputat d'IU al Congrés, en una conferència de premsa a Oviedo. Per al diputat, aquest cas reforça la teoria de la "porta giratòria" entre la política i les grans empreses. Llamazares va recordar la trajectòria de l'exministre: "De la política al Fons Monetari internacional [Rato va ser director gerent del Fons fins a 2007], a Bankia i Telefónica".

"Aquesta porta giratòria és el forat negre de la política, i dels oligopolis polítics i econòmics", va dir en referència a les empreses públiques privatitzades. "És un escàndol de corrupció política que hauria de portar a mides addicionals en matèria d'incompatibilitat i evitar la col·lusió del públic i el privat", ha plantejat.

A Telefónica han recalat diversos expolítics i exalts càrrecs de diferents partits. Entre ells, Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana; Javier de Pau, exsecretari general de les Joventuts Socialistes, Narcís Serra, exvicepresident del Govern (PSOE), els excaps de la Casa del Rei Alberto Aza i José Fernando Almansa, i Alfredo Timmerman, excap de Gabinet d'Aznar, entre d'altres.

També figurava en la nòmina de Telefónica fins a l'agost passat el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, que va demanar una excedència temporal a la companyia per concentrar-se en la seva defensa pel cas Nóos, en què està imputat.

Front franquista PP-PSOE per "defensar els valors de la constitució espanyola"

Una trentena de ministres dels governs d'UCD, PSOE i PP han creat una fundació, impulsada per l'ex-ministre falangista José Bono (PSOE) i l'ex-president de la Generalitat Valenciana i també ex-ministre Eduardo Zaplana (PP), per a la "defensa dels valors recollits en la Constitució espanyola" i, és clar, "salvaguardar la unitat d'Espanya", és a dir, el negoci i l'impunitat dels franquistes.

Aquesta iniciativa va néixer en una trobada celebrada fa uns quatre mesos a què van assistir una trentena d'ex-ministres, i la majoria va coincidir en la necessitat de defensar els valors d'igualtat, unitat, llibertat i solidaritat recollits en la Carta Magna, amb una mostra més de cinisme feixista esperpèntic venint de membres de governs corruptes, ineptes i mentiders compulsius.

La Fundación España Constitucional ha estat impulsada pel 'socialista' de pandereta José Bono i el corrupte Eduardo Zaplana, ja retirats de la política activa i no per voluntat pròpia i que, malgrat militar en partits que es venen com diferents, han mantingut la mateixa política i "amistat durant anys".

Tots dos han manifestat reiteradament la seva "defensa dels valors de la Carta Magna" -els que els interessin a ells per mantenir la dictadura franquista- i la necessitat d'arribar a acords entre els principals partits (PP-PSOE repartint-se el pastís de lo robat) per "salvaguardar la unitat d'Espanya", és a dir, la monarquia i la dictadura.

Acebes, Salgado, Oreja, Martín Villa i d'altres vells feixistes


La fundació neix també amb el suport d'un altre ex-ministre popular i 'home fort' durant els governs de José María Aznar com és el mentider compulsiu Ángel Acebes, que va ocupar la cartera d'Interior durant la seva segona i última legislatura.

Per part del PSOE, té el suport d'ex-ministres de l'anterior govern socialista de Zapatero com Elena Salgado, vice-presidenta i ministra d'Economia col.locada a mamar d'Endesa, i María Antonia Trujillo, que va ocupar la cartera d'Habitatge i acusa als desnonats per haver comprat una casa si no podien pagar-la, i amb ex-membres de l'executiu de Felipe González com el milionari 'socialista' Carlos Solchaga, titular del Ministeri Economia i Hisenda, i Javier Gómez Navarro, de Comerç.

Entre d'altres, ratifiquen igualment la iniciativa històrics franquistes i d'UCD com el reaccionari Marcelino Oreja, que va ser president de la formació i comissari europeu de Transport i Energia; el governador franquista de Barcelona Rodolfo Martín Villa, ministre de Governació amb UCD entre 1976 i 1979 i ara cap del Banc Dolent de Rajoy, i el també membre del "Movimiento" Jaime Lamo de Espinosa, ministre d'Agricultura de 1978 a 1981.

La màfia del PP sospesa vendre l'aeroport inútil de Castelló per 1 €

Després de dos anys de la seva inauguració electoralista pel cacic Carlos Fabra i deu d'inversions ruïnoses i prebendes milionàries de col.locats del PP, l'aeroport de Castelló segueix sense veure l'aterratge d'un avió en les seves pistes. Mentre, Alberto Fabra menteix i dóna evasives sobre l'obertura o la venda d'unes instal·lacions en les quals s'han invertit ja més de 150 milions d'euros públics, i que el PP està disposat a traspassar a algun soci de corrupció, encara que sigui per un sol euro, per amagar el seu enèsim fracàs megalòman.

El passat dia 1 hauria d'haver aterrat el primer avió a l'aeroport de Castelló. Aquestes eren almenys les previsions del cacic del PP castellonenc, Carlos Fabra, al capdavant encara d'Aerocas, l'empresa pública que gestiona l'aeròdrom, tot i les seves imputacions per corrupció. Però no només no ha arribat cap aeroplà sinó que es desconeix quan ho farà. Per ara, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, es limita a afirmar que l'aeroport "és una infraestructura bàsica i fonamental per al desenvolupament del turisme a Castelló", a la qual "cal buscar-li una sortida més aviat millor".

La Generalitat no descarta la venda

Aquesta sortida passaria, segons fonts pròximes al cap del govern valencià, per la venda de la base aèria "per un euro". Així, i després de ser preguntat aquests dies per una possible transacció, Alberto Fabra no la va descartar en assenyalar que el seu executiu està treballant "en tots els sentits". Però mentre no quedi clar qui gestionarà l'aeroport no es podran concedir els permisos de vol. Encara que el "capo" castellonenc segueix insistint que aviat hi haurà vols de prova, des d'AENA es ressalta que no hi haurà permisos sense conèixer qui serà el gestor.

Una "mossegada" de 16 milions dels pressupostos

Malgrat els interrogants que planen sobre l'aeroport sense avions, aquest disposarà durant 2013 de una partida de 16 milions d'euros a càrrec dels pressupostos autonòmics. Així, es destinen 237.330 euros per als salaris del personal, dels quals el director d'aquest aeròdrom fantasma es durà 84.000, uns 7.000 més del que guanya el titular de la Generalitat. Les despeses de "funcionament" consumiran 4'7 milions i el servei de falcons i fures, amb els quals es combat la plaga de mamífers que amenacen amb les instal·lacions, es durà altres 456.521 euros.

La constructora reclama 126.000.000


Mentre, Aerocas afronta un procés judicial després de la denúncia presentada per Concesiones Aeroportuarias (Conaer), l'empresa privada que anava a explotar les instal·lacions durant 45 anys, després que tant els governs d'Aznar com els de Zapatero rebutgessin fer-se càrrec de la infraestructura. Com la previsió era que l'aeroport fos deficitari, la Generalitat es va comprometre amb Conaer a fer-se càrrec de les pèrdues dels primers vuit anys, un pacte verbal realitzat el 2011 que no va arribar a plasmar per escrit.

Davant els impagaments de l'executiu, l'empresa va denunciar el desembre de 2011 a la Generalitat per incompliment de contracte i aquesta com a resposta va comunicar la ruptura empresarial. Conaer reclama al Consell 126.000.000 per la seva inversió en la construcció de l'aeròdrom més el lucre cessant, mentre que el govern valencià, per la seva banda, addueix que ja ha pagat part de les instal·lacions i que a més va avançar un crèdit per a l'edificació. L'últim dissabte de 2012 va concloure el termini donat per la Generalitat perquè la gestora de l'aeroport acceptés una oferta. L'executiu valencià va voler evitar anar a judici, però Conaer-que es troba en concurs de creditors-no va afluixar la corda davant el convenciment que la raó està del seu costat.

EUPV pregunta pels diners públics invertits

La incertesa generada sobre el futur del car caprici del ecacique popular de Castelló ha portat a la diputada d'd'EUPV a les Corts Valencianes, Marina Albiol, a exigir explicacions al conseller d'Economia en seu parlamentària. "Volem que ens expliquin per què dos anys després de ser inaugurat l'aeroport per Camps i Carlos Fabra, encara no s'ha vist cap avió", critica la diputada de la formació d'esquerres, per a qui el més rellevant de tot és "saber què serà dels diners públics allà invertits, perquè no estem parlant d'una xifra insignificant".

La parlamentària assegura que des d'EUPV "ja no esperem que algun dia un avió despistat aterri en aquestes instal·lacions que el Consell, en contra de les evidències, es va obstinar a constuir" i alhora qualifica de "burla" que el president de la Generalitat "no tingui ni idea de quan obrirà les portes ni si serà venut a preu de saldo a alguna empresa privada".

Catalunya: La guerra bruta per l’aigua

La guerra de l’aigua ha tornat a esclatar i en diferents fronts. I, acabi com acabi, de ben segur que encarirà el rebut de l’aigua -que ja ha pujat al voltant del 30% durant el mandat de CiU el 2012-, contra el qual ja es va mobilitzar el moviment veïnal fa més d’una dècada. El primer front parteix del fet que Aigües de Barcelona (Agbar, multinacional controlada pel grup francès Suez i la Caixa) porta com a mínim mig segle encarregantse de l’abastiment a la ciutat sense tenir la preceptiva adjudicació del servei o el contracte de concessió municipal que així li ho faculti.

Ho diu una categòrica sentència judicial d’octubre del 2010 que, òbviament, un cop descobert el pastís, Agbar va recórrer per guanyar temps mentre mirava de legalitzar la situació. Amb aquest objectiu es va crear una empresa mixta (85% d’Agbar i 15% de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) a qui es va adjudicar per concurs exprés la gestió del cicle integral de l’aigua. Un negoci suculent que seguéis en mans d’Agbar. Però Aigües de València i Aqualia (del grup FCC) han recorregut el que consideren una “adjudicació a dit” i ja veurem què passa.

El segon front de la guerra de l’aigua ve donat per la privatització, just abans de les eleccions, de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), que dóna servei a 140 municipis i que la Generalitat ha adjudicat per concurs també exprés a un consorci liderat per l’empresa madrilenya Acciona, de la família Entrecanales. És qui va fer la millor oferta econòmica per a les necessitades arques catalanes. Però l’altre postor, precisamente Agbar, que presumia de tenir més experiència i oferir millors condicions tècniques, no es resigna a perdre el negoci. Per això ha recorregut el concurs, acusant la Generalitat de “tracte de favor” a Acciona.

Mentre hi ha ajuntaments, com el de París, que opten per municipalitzar la gestió d’un bé públic essencial com és l’aigua, a casa nostra les lleis del mercat imposen la seva llei. Es privatitza tot i no s’estalvien enfrontaments entre oligopolis privats que pugnen per un negoci que genera enormes beneficis. I que, un cop més, farà que siguin els usuaris qui paguin els plats trencats.

L’oposició reclama que s’aturi la concessió a Acciona i que es torni a la gestió pública


El PSC presentarà al Parlament una proposta de resolució en la qual reclamen que s’anul·li la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) i que la companyia torni a ser pública.

Ho ha anunciat aquest divendres el primer secretari del PSC, Pere Navarro, en declaracions als periodistes des de Solsona (Lleida), on s’ha reunit amb treballadors de la fàbrica de taulers Tradema, que ha anunciat el seu tancament.

Navarro ha lamentat que el Govern català anunciés aquest dijous que presentarà un recurs “per defensar la seva gestió” en la privatització de ATLL.

Segons Navarro, és “incomprensible i escandalós” que un organisme de la pròpia Generalitat, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), hagi indicat que la venda d’ATLL a Acciona aquest desembre no s’ha fet bé.

El socialista ha recordat que, al seu moment, el PSC va rebutjar la privatització d’ATLL i ha considerat que operacions d’aquest tipus “haurien d’haver-se fet amb total transparència, que no l’hi ha hagut” en aquest cas.

“Ara resulta que com les coses no s’han fet bé, la Generalitat s’autoimpugna un concurs i això és molt sorprenent”, ha lamentat Navarro, que ha instat el Govern a donar explicacions.

En la proposta de resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press el PSC argumenta que l’OARCC considera que en el procés d’adjudicació d’ATLL a Acciona, s’ha vulnerat “el principi d’igualtat i transparència de la llei de contractes del sector públic”.

A més, el partit indica que segons la seva opinió, la titularitat del servei de subministrament d’aigües a la Regió Metropolitana de Barcelona “ha de seguir en mans publiques”.

Ha recordat que mesos enrere, el consell d’administració de l’ATLL va acordar incrementar el preu de l’aigua, cosa que “significava l’equilibri del compte d’explotació de l’empresa pública”.

L’aigua és un bé de titularitat pública “per llei”, han indicat els socialistes, que també han recordat que segons la Directiva marc de l’aigua de les institucions europees, l’aigua no és un ben comercial, sinó un patrimoni a protegir.

“L’aigua és un dret de les persones i com a tal correspon als poders públics vetllar per la seva conservació i garantir el seu accés”, i per això el seu subministrament continuï en mans públiques.

ICV-EUiA demana aturar la privatització d’ATLL i la gestió pública


La portaveu d’ICV-EUiA Dolors Camats anuncia que han demanat les compareixences dels consellers de Territori i Sostenibilitat actual i anterior, Santi Vila i Lluís Recoder, de Mas-Colell, dels directors de l’ACA i ATLL i del president de l’Àrea Metropolitana, Xavier Trias, per explicar els processos de privatització de l’aigua.

ICV-EUiA ha demanat que s’aturi el procés de privatització d’Aigües Ter-Llobregat, arran de les informacions que qüestionen l’adjudicació d’ATLL a l’empresa privada Acciona. Camats ha dit que aquest conflicte “és una baralla de llops on els ciutadans en som els corders i el més perjudicats” ha il·lustrat Camats per denunciar “un joc d’interessos econòmics evidents” entre aquestes empreses i el Govern de la Generalitat.

CiU contra CiU a la Generalitat pel negoci de l'aigua


La Generalitat recorrerà per la via contenciosa administrativa la decisió del seu propi Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals, adscrit al departament de Presidència, que dóna la raó a Agbar davant Acciona en la pugna per la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat.

Cuba té menor mortalitat infantil que els EUA

Cuba té el 2012 la menor taxa de mortalitat infantil d'Amèrica Llatina, 4,6 per cada mil nascuts vius, fins i tot menor que la dels Estats Units i Canadà. És el cinquè any consecutiu que Cuba manté la seva taxa de mortalitat infantil per sota de cinc per cada mil.

Segons les dades divulgades pel ministeri cubà de Salut, l'índex de mortalitat infantil de Cuba va ser de 4,9 per mil el 2011, 4,5 el 2010, 4,8 el 2009 i 4,7 el 2008.

La província de Sancti Spiritus, situada al centre de l'illa de Cuba, va registrar la taxa més baixa, amb 2,8 per cada mil nascuts vius, mentre 26 d'un total de 168 municipis van concloure l'any 2012 sense registrar mortalitat infantil alguna.

El ministeri, així mateix, va reportar una caiguda en la taxa de natalitat, amb 125.661 infants nascuts el 2012, 7.400 menys que l'any 2011.

Segons l'últim informe sobre mortalitat infantil divulgat el setembre de 2012 pel Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef​​, per les seves sigles en anglès), Cuba lidera l'hemisferi occidental, seguit per Canadà, els Estats Units, Xile, Costa Rica i Uruguai.

EUA admet que els que combaten Al-Assad són terroristes

Els salafistes, fanàtics ignorants i retrògrads que pretenen imposar el retorn a les normes socials del temps de Mahoma -s.VI i VII-, encapçalen una nova onada de violència fonamentalista finançada pels seus aliats nazicatòlics de l'OTAN i pels règims tirànics i anacrònics d'Aràbia Saudita i els seus emirats veïns wahhabites del Golf.

Al desembre, Estats Units va posar hipòcritament a Yabhat al Nusra en la llista de grups terroristes a la vegada que els finança i facilita armes per atacar la població civil i les forces de seguretat sirianes. El nom del grup significa Front de la Victòria i va ser organitzat per l'OTAN a principis de 2012 per lluitar a Síria. Des de llavors ha rebut el suport de terroristes d'Al-Qaida de Bòsnia, Afganistan o l'Iraq, i es destaca per la crueltat i la seva falta de moral contra el règim del president Baixar al-Assad, assassinant civils per criminalitzar el govern amb l'estreta col·laboració dels mitjans de propaganda feixista del Partit Popular europeu i l'imperialisme ianqui.

Yabhat al Nusra és una formació de caràcter salafista que ha optat per empunyar les armes i que compta amb el vetllat suport econòmic de l'Aràbia Saudita i altres països sunnites conservadors del Golf. Els salafistes han guanyat visibilitat en els dos anys que han transcorregut des de l'inici de les revolucions àrabs, i tot indica que han vingut per quedar-prometent als creients el regne de Déu a la Terra.
Tolerats si no es inmiscuían en política

Històricament, els salafistes han estat reprimits sense contemplacions per alguns règims, com ha passat a Síria, encara que altres governs com el del president Hosni Mubarak els toleraven a condició que els seus membres practiquessin les seves creences en privat, sense interferir en la realitat política del país . Això ha canviat amb les revolucions i ara els salafistes exigeixen el seu dret a participar en la vida política.

Un dels líders salafistes d'Egipte, Abdel Moneim El Shahat, considera que l'obra literària del premi nobel Naguib Mahfouz "incita a la promiscuïtat, a la prostitució i l'ateisme". És una opinió que de ben segur comparteixen molts islamistes d'Egipte i d'altres països, inclòs l'extremista que el 1994 va intentar assassinar a Mahfouz amb un ganivet per aquests mateixos motius.

La immensa majoria dels salafistes són islamistes que avorreixen la violència jihadista i volen viure d'una manera puritana seguint l'exemple moral i religiós de Mahoma i els seus companys, és a dir segons paràmetres del segle VII. Només algun grup molt petit de mercenaris, com Yabhat al Nusra, s'ha vinculat a la lluita armada i ha estat condemnat amb freqüència per personalitats salafistes.

El moviment s'ha estès significativament durant les últimes dues dècades per Orient Pròxim, amb l'impuls que li ha donat el wahabisme, una doctrina majoritària a Aràbia Saudita que finança econòmicament el salafisme a Egipte i en tots els altres països de la regió, com va finançar les madrasses de l'Afganistan on van estudiar els talibans.

A Egipte, en les recents eleccions parlamentàries, que després van ser anul·lades, el partit Al-Nour, d'orientació salafista, va obtenir més del 25% dels vots, quedant només per darrere dels Germans Musulmans.

L'objectiu de Yabhat al Nusra és enderrocar Baixar al-Assad i establir un estat musulmà a Síria que es guiï per una interpretació estricta de la xaria. A Egipte, els salafistes han votat en el referèndum constitucional de desembre al costat dels Germans Musulmans, donant suport a la Carta Magna islamista que s'ha sotmès a votació i s'ha aprovat folgadament.

El portal de defensa i intel·ligència israeliana, DebkaFile, dóna alguns detalls molt preocupants:

Els terroristes són almenys 10.000 i són els combatents millor entrenats i més professionals del front rebel sirià.
Són la punta de llança en el front d'Alep
Estan tractant per tots els mitjans de fer-se amb l'arsenal químic de l'exèrcit sirià, pel que sembla estan a menys d'un quilòmetre d'aconseguir entrant a la base d'Al-Safira
Les seves armes estan pagades per Qatar, Aràbia Saudita i Kuwait, tots aliats dels Estats Units
Si Yabhat al-Nusra es fa amb armament químic, des Amèrica del Nord especulen amb la possibilitat que se'ls escapi de les mans i siguin usats en altres fronts no controlats per ells.

El PP compte fetus i embrions per a la matriculació escolar

La coordinadora d'EUPV i síndica a les Corts, Marga Sanz, ha demanat a la Conselleria d'Educació del PP que retiri aquesta norma anacrònica i reaccionària: "La consellera Català fa gala de populisme i tarannà reaccionari en considerar l'embrió com germà ja nascut en el moment de la matriculació de l'alumnat. El que ha de fer és preocupar-se que els nens i nenes puguin estar escolaritzats en un centre públic en condicions de qualitat, des que neixen".

Per a Sanz, la consellera confon la protecció a la maternitat estableix la Llei 6/2009. "Assigna puntuació als embrions, el que a més podria afectar la condició de família nombrosa. És una mesura molt populista perquè oculta els elements essencials de protecció a la maternitat, i els permisos maternals i paternals, de lactància i cura de fills, l'atenció educativa pública i gratita de0 a3 anys, així com l'aplicació de polítiques per a la igualtat de oportunitats entre homes i dones, que passen necessàriament pel mercat laboral", detalla.

La diputada d'esquerres a més subratlla que aquest barem "marca un criteri profundament reaccionari. Comporta una càrrega ideològica en profunditat en reconèixer un sol tipus de família, una mica superat per l'ordenament jurídic actual".

Finalment, Sanz considera que és "una mesura molt irresponsable, perquè pot donar lloc a greus problemes i greuges comparatius que es dilucidin en els tribunals, generant inseguretat en el procés d'escolarització de l'alumnat".

Processats sis caps militars per quedar-se amb diners del menjar dels estudiants

El jutge analitza en el seu acte de processament quatre anys de tèrbola gestió entre 2005 i 2009, i detalla els regals i 300.000 euros robats pels militars mentre els alumnes denunciaven que passaven "fam": pernil ibèric, whisky Cardhu, canya de llom, lots de Nadal, gambes i llagostins per valor de 30.600 euros. Ha processat als coronels i directors de la residència Francisco Muñoz, Sebastián Clavijo, els comandants Antonio Palmero i José Maestre Romero, el capità Manuel Ángel Martín, el subtinent Carles Borromeu i els empresaris Fernando Marín i Manuel Rosso com cooperadors necessaris. Foto: Entrada principal de la residència.

El jutjat togat militar Central 2 ha processat a sis comandaments militars per quedar-se amb 300.000 euros destinats als àpats dels estudiants universitaris de la residència Sant Hermenegild a Sevilla als que mataven de fam.

Dos coronels, dos comandants, un capità i un sotstinent, a més de dos empresaris, han estat processats per un delicte contra la Hisenda militar i un altre continuat de deslleialtat, tots dos penats amb un màxim de sis anys de presó, donada la duresa del Codi Penal Militar. El jutge ha retirat els càrrecs contra els empresaris Manuel García i César Maria Rosso, per no haver elaborat els albarans i factures falses.

Els responsables del centre universitari van rebre regals dels proveïdors d'aliments, van falsificar centenars d'albarans, mentir per rebre més fons del Ministeri de Defensa i perjudicar la Hisenda militar en no declarar certs ingressos, segons l'ordre de processament del passat 29 de novembre. El jutge defineix l'aliança entre civils i militars com una "trama defraudatòria".

"Els successius caps d'alimentació i cuina, els administradors i directors, tots ells de la residència, en concert amb els administradors de les empreses proveïdores d'aliments Plataforma Femas SL, Acacio SL i Germans Rosso han causat un perjudici a la Hisenda militar que arriba la suma de 299.602 euros", detalla l'acte.

Fa set anys aquesta residència universitària per a fills i néts de militars dels tres exèrcits i de la Guàrdia Civil va començar a reduir la qualitat dels aliments al mateix ritme que es multiplicaven les queixes dels joves universitaris. La carestia es va imposar al menjador. Per als que més es van queixar, la resposta va ser l'expulsió. Però això no va servir per fer callar les protestes i després d'una rebel·lió estudiantil l'estiu de 2010 que va culminar amb més expulsions, finalment mesos després el Ministeri de Defensa va escapçar la cúpula de la residència i va posar el cas en mans de la Justícia militar.

"Passàvem gana i no és una manera de parlar. Arribaves al menjador, et donaven dues patates i mitja i quan demanaves més, et contestaven que no hi havia diners", va relatar en el seu moment l'alumne d'inicials P. G. M. que va declarar com a testimoni davant el jutjat. Les queixes es repetien però com no hi havia millora, els alumnes van optar com a alternativa per comprar menjar en els supermercats i consumir-la en les habitacions. "Vam menjar arròs en mal estat, repetíem menús... Fèiem els comptes i no quadraven. El coronel Muñoz ens repetia que els mitjans són els que hi ha", explica aquest estudiant. "A més del menjar, es ressentia la neteja perquè d'entrar cada dia a les habitacions van passar a cada tres dies i al final un dia a la setmana", afegeix.

Tot i que la qualitat del menjar va baixar, la quota mensual dels alumnes augmentava. Fins al punt que va pujar 100 euros durant un sol any. El allotjament i alimentació dels fills de militars rondava els 300 euros al mes, mentre que ara la quota ronda els 450 euros.

El jutge explica el modus operandi dels comandaments militars per rebre sota mà pernils i ampolles de whisky i rom mentre oferien pèssims menús als alumnes, que van consumir carn en mal estat segons els seus testimonis. "El procediment emprat per a la defraudació ha consistit bàsicament en que els proveïdors d'aliments procedien a l'elaboració d'albarans de lliurament d'aliments no subministrats. Aliments que ni formaven part dels menús, ni apareixien en els fulls de comanda, ni en els fulls de recepció i que no obstant això, eren confirmats", subratlla el jutge.

Un "amplíssim, exhaustiu i rigorós" informe pericial de 1.600 folis realitzat per un comandant interventor detalla com els proveïdors d'aliments presentaven factures per mercaderies no subministrades, signades pels comandaments processats, l'import cobraven després del Ministeri de Defensa. A continuació, els proveïdors "constituïen un fons, del qual hi ha constància documental (...) que se suposa era repartit per tots aquells, civils i militars, que participaven en la trama defraudatòria". L'engany incloïa les comunicacions al ministeri sobre esmorzars, dinars i sopars de tots els residents (187) "per períodes (dies per Nadal i Setmana Santa) en què se sap que no es van servir menjars".

IU denuncia la inconstitucionalitat de l'euro per recepta

El diputat Gaspar Llamazares ha lliurat una petició per escrit a la Defensora del Poble perquè paralitzi i elimini les lleis aprovades per la Generalitat, i la Comunitat de Madrid des del 2 de gener passat. El Col·legi de Farmacèutics ha alertat aquesta setmana que abstenir-se de pagar l’euro pot comportar fins i tot l’embargament de béns.

La sol·licitud, lliurada en mà pel diputat d’IU per Astúries, Gaspar Llamazares, incideix en l’informe que va emetre l’Advocacia de l’Estat el maig contra l’aplicació de la mateixa mesura a Catalunya.

La demanda parteix del Dictamen del Consell d’Estat sobre la modificació de la llei a Catalunya, que posa de manifest com vulnera la competència estatal sobre "l’accés a les prestacions farmacèutiques en condicions d’igualtat, i la fixació de preus dels medicaments".

IU denuncia en el seu escrit que la decisió dels governs d’ambdues autonomies, "no només vulnera allò disposat en l’article 149.1.6a de la Constitució, sinó que també entra en conflicte amb les previsions dels articles 139 i 149.1.1, segons les quals correspon a l’Estat la competència exclusiva per a “la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals".

Llamazares ha expressat que la voluntat d’IU és que la institució "recorri i demani al Tribunal Constitucional la paralització immediata" de l’euro per recepta, al temps que ha cridat a la insubmissió als ciutadans.

Així mateix, ha defensat que la mesura adoptada pel Govern d’Ignacio González "no és un procediment dissuasori, ans al contrari, és recaptatori, expropiatori i una discriminació inacceptable entre els ciutadans espanyols i, respecte als més malalts ja que seran aquests els qui més paguin".

Llamazares, que ha qualificat de "tripagament" l’impost, ha insistit en què el motiu de la petició es deu a que "pensem que s’ha de paralitzar l’abans possible perquè és una decisió prevaricadora per part del Govern de Madrid i de Catalunya, tot i sabent que aquesta competència no és pròpia, que és una competència de l’Estat i que vulnera la igualtat dels espanyols en drets tan fonamentals com és el dret a la salut".

L’equip de Govern de González ha esquivat totes les crítiques, incloses les del Govern Central que, per la seva part, està plantejant presentar el seu propi recurs d’inconstitucionalitat aquest mateix mes.

A més, han sorgit iniciatives ciutadanes com la del 15M cridant a la insubmissió i fins i tot han redactat una guia per a madrilenys i catalans que no vulguin pagar. El Col·legi de Farmacèutics ha alertat aquesta setmana que abstenir-se de pagar l’euro pot comportar fins i tot l’embargament de béns.