Les mentires de l'OTAN sobre Srebrenica al descobert

Phillip Corwin, Edward S.Herman, George Bogdanich, Tim Fenton, Jonathan Roope, Szamuely George, Michael Mandel, Bogdanich George, Edward S.Herman, Philip Hammond són els prestigiosos escriptors que han redactat algun dels 10 capítols, que conté aquest interessantíssim i aclaridor llibre. Qui vulgui escriure sobre el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia, ICTY en anglès i TPII en castellà, qui intenti acostar-se amb honestedat a la guerra balcànica entre 1991-1995, qui vulgui jutjar, salvar o condemnar als diversos actors que van participar en aquesta guerra, inhumana, interessada, vil i mentidera venuda com totes, ha de molestar-se a llegir tan sols l'esbós de 42 pàgines traduït per Sinfo Fernández per Rebelión.

"A les guerres mai no s'ha combatut per destruir el mal, no importa el que els fanàtics religiosos o els presidents de les nacions guerreres vulguin vendre'ns, les guerres s'han emprès sempre per raons econòmiques, polítiques, estratègiques i socials. Les guerres en els Balcans no van ser diferents. Va ser la geopolítica, no el pecat original ni el "mal" el que conformaven les ambicions de l'OTAN".

El llibre The Srebrenica Massacre: Evidence, Context, Politics ofereix una valoració alternativa i ben documentada de la tragèdia de Srebrenica i del sofriment de tots els pobles constituents de Iugoslàvia. I, com recalca Fhilip Corvin en el pròleg, "si volem impedir que tragèdies similars tornin a produir-ens hem de prendre seriosament els relats exposats pels brillants i perspicaços col.laboradors d'aquest llibre". Cap lector honest hauria rebutjar sense més les dades aquí narrats llevat que estigui guiat i manipulat per una fe en mitjans falsiosos i oficials.

N'hi ha que creuen que la millor manera de controlar la veritat és titllar de bàrbar i omplir d'insults i menyspreu a tot aquell que pogués qüestionar i obrir esquerdes en informacions i missatges mentiders i unidimensional. I Corvin, que presenta aquest treball, no és un qualsevol, sap del que parla.

El juliol de 1995 era el funcionari de major rang de les Nacions Unides a Bòsnia i Hercegovina.E xplica que "l'11 de juliol de 1995 no només va ser el dia en què va caure Srebrenica sinó que va ser també el dia en què un franctirador bosnià va tractar d'assassinar quan anava conduint el meu cotxe, de color blanc i marcat clarament com a vehicle de les Nacions Unides". Confessa ell mateix el seu error, el seu gran error va ser "que em vaig atrevir a defensar a les Nacions Unides i aquesta no podia permetre el luxe i la decència de criticar l'única superpotència del món, els EUA, en la seva actuació en els Balcans". Però no, no ha estat l'únic ignorat pels compiladors de la història balcànica a l'ús i anomenada políticament correcta, és a dir mentider.

En aquest informe s'ofereix al lector una història no explicada, marginada fins ara pels lliuraments oficials, història que s'ha escoltar si un de veritat vol comprendre la història de Srebrenica, de l'ex Iugoslàvia, d'Europa i del món.

En aquest llibre s'ofereixen proves que també milers de serbis van ser massacrats, expulsats, torturats, violats i humiliats durant les guerres succeïdes dins de l'ex Iugoslàvia, però la comunitat internacional no ha tingut coneixement d'aquestes atrocitats amb tanta força com de les de Srebrenica. "Observació que en res justifica que va passar a Srebrenica". Els successos de Srebrenica el juliol de 1995 no es van produir en un buit polític, per exemple dos mesos abans, al maig, l'exèrcit croat va capturar Eslavònia Occidental i va expulsar al 90% de la població sèrbia d'aquesta regió.

Permetem que certs pobles tinguin memòria històrica, permetem que el poble jueu recordi l'Holocaust. S'ha de recordar, va ser una tragèdia horrible. Però perquè no permetem que el poble serbi recordi la seva massacre durant la II Guerra Mundial a mans dels nazis i dels seus titelles feixistes croats i bosnians?

"Creiem realment que hi va haver un nombre important d'execucions a Srebrenica el juliol de 1995, però també creiem que pot ser que no fossin més nombroses que les dels civils serbis assassinats a les ciutats properes a Srebrenica per forces musulmanes bosnianes, o la xifra de serbis assassinats en la neteja ètnica duta a terme pels croats en la Eslovènia Occidental croata i en Krajina al maig i agost de 1995. Creiem que la inflació de xifres i la immensa publicitat donada a la massacre de Srebrenica, així com el fet que s'eviti valorar el context i no es faci referència a les accions i assassinats d'altres participants en els combats bosnians, es deuen a interessos polítics. Aquests interessos polítics han influït profundament en l'enfocament dels funcionaris d'Occident, del Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia organitzat per Occident, de les Nacions Unides dominades per Occident i dels mitjans de comunicació occidentals".

Llegir el resum del llibre publicat per Rebelion

Cuba commemora el 58è aniversari de l'inici de la seva gesta revolucionària

El poble de Cuba celebra aquest dimarts el 58è aniversari dels assalts a les casernes Moncada i Céspedes, fets històrics que van marcar el començament de la Revolució Cubana amb Fidel Castro al capdavant de les accions.

Aquesta data és considerada l'inici de la gesta independentista cubana i el naixement de l'Exèrcit Rebel que va alliberar a la nació caribenya de la dictadura de Fulgencio Batista l'1 de gener de 1959, quan es va concretar el triomf de la Revolució.

L'acte central del Dia de la Rebeldía Nacional, com es denomina a Cuba el 26 de juliol, es desenvoluparà en Cec d'Àvila, a uns 430 quilòmetres a l'est de l'Havana.

En aquesta localitat, on es preveu que es desenvolupi una multitudinària congregació, es comptarà amb la presència del president cubà, Raúl Castro, que també va participar en els assalts a les casernes, ubicats a Santiago de Cuba i Bayamo.

La celebració es desenvoluparà a pocs dies que el mandatari compleixi cinc anys de Govern i al mig de la modernització del procés socialista que es desenvolupa a l'illa.

Després de les accions militars sobre les casernes Moncada i Céspedes, diversos dels atacants van ser empresonats, entre ells Fidel Castro qui, en la seva defensa, va explicar les raons històriques i polítiques que els van portar a prendre la decisió.

El legat és conegut com La història m'absoldrà i és un dels documents fundacionals del petit grup guerriller que el 1957 va arribar a Cuba i es va instal.lar a la Serra Mestra.

La presa de la caserna Moncada va estar encapçalada pel propi Fidel Castro, mentre que grups comandats per Abel Santamaría i Raúl Castro ocupaven l'Hospital Civil i el Palau de Justícia de Santiago, respectivament.

En el seu legat, Fidel va explicar que "la caserna Moncada es va convertir en un taller de tortura i de mort, i uns homes indignes van convertir l'uniforme militar en davantals de carnissers", en referència a la repressió desencadenada després de l'assalt.

El fons sobirà de la Xina obté guanys de l'11% sobre inversions globals el 2010

La Corporació d'Inversió de la Xina (CIC), el fons sobirà del país, ha informat avui dimarts que el 2010 va obtenir una rendibilitat del 11,7 per cent sobre les seves inversions globals.

La taxa es va mantenir inalterada enfront de la de 2009, revertint les pèrdues del 2008, quan la lectura havia estat de menys 2,1 per cent, va publicar la companyia en el seu tercer informe anual.

La rendibilitat d'inversió del fons totalitzar 55.390 milions de dòlars l'any passat, mentre que els seus beneficis nets van pujar a 51.560.000.000 des dels 41.660 milions de 2009, segons l'informe.

La mitjana de guanys de les inversions del fons des de la seva creació, el 2007, és de 6,4 per cent, afegeix el document.

Mirant cap enrere, "l'ambient d'inversió internacional és complicat i hi ha incertesa quant a la recuperació i el creixement econòmic mundial", va dir el president de la CIC, Lou Jiwei (a la foto), citant la pressió inflacionista mundial impulsada per l'alça en els preus de les mercaderies i la crisi del deute sobirà de la zona euro.

Lou va dir que la corporació és "cautelosament optimista" sobre les perspectives d'inversió d'aquest any, ja que "la recuperació econòmica mundial continuarà, però el procés no serà fàcil".

La CIC va invertir uns altres 35.700 milions de dòlars l'any passat, després d'haver afegit 58.000 milions el 2009.

A finals de l'any passat, la cartera global d'inversions de la CIC, que consisteix en actius tant de diners en efectiu com d'accions, ascendia a 135.100 milions de dòlars, d'acord amb l'informe.

L'informe anual també assenyala que a finals de 2010, la cartera global d'inversions de la CIC era d'un 4 per cent en diners efectiu o equivalents; 48 per cent en accions; 27 per cent en valors de renda fixa i 21 per cent en inversions alternatives.

La corporació va diversificar la seva cartera l'any passat, augmentant les seves inversions en sectors com els mercats immobiliaris i d'infraestructura, va dir el seu portaveu, Wang Shuilin.

El fons també va augmentar les seves inversions en països amb mercats emergents, va afegir.

La CIC va ser establerta el setembre de 2007 amb un capital registrat de 200.000 milions de dòlars provinent de les enormes reserves de divises del país.

A finals de juny, aquestes reserves es van situar en 3,1975 bilions de dòlars, el que suposa un creixement del 30,3 per cent interanual, segons estadístiques del Banc Popular de la Xina, el central.

El superàvit de divises dels bancs xinesos arriba a 273.700 milions de dòlars en el primer semestre de l'any

L'entitat reguladora de divises de la Xina ha informat avui dilluns que el superàvit de divises dels bancs nacionals de les transaccions banc-a-client va arribar a 273.700 milions de dòlars en el primer semestre del 2011.

Durant aquest període, els clients institucionals i individuals van vendre als bancs 788.200 milions de dòlars en divises, alhora que van comprar 514.400 milions, ha precisat l'Administració Estatal de Divises en un comunicat publicat a Internet.

Entre maig i juny es van vendre més divises de les que es van comprar a través dels bancs, ja que el iuan continuar apreciant-se, el que va resultar en 43.000 milions de dòlars de superàvit de divises al juny en comparació amb els 51.900 milions de dòlars de maig, segons el comunicat.

Al juny, els clients institucionals i individuals canviar 143.600 milions de dòlars en divises a través dels bancs, i van comprar 100.500 milions de dòlars, afegeix.

També el mes passat, els bancs van rebre 217.700 milions de dòlars en transaccions relacionats amb negocis a l'estranger, alhora que van pagar als seus clients 174.000.000.000, deixant un superàvit de 43.700 milions de dòlars, indica el document.

En els primers sis mesos de l'any, les transaccions dels clients bancaris relacionades amb negocis a l'exterior van ascendir a 1,09 bilions de dòlars, mentre que els pagaments es van situar en 916.600 milions de dòlars, el que va derivar en un superàvit de 177.000 milions de dòlars, afegeix l'administració en el comunicat.

L'entitat ha recordat a més que el superàvit de divises, que ocupa part de les reserves de divises del país juntament amb els de compte corrent i l'influx d'inversió estrangera directa, no inclou les transaccions de divises dels bancs ni les transaccions interbancàries, d'acord amb l'administració.

L'any passat, els superàvits de divises creats a partir de les transaccions dels bancs xinesos amb clients nacionals van créixer un 51 per cent interanual, per arribar a 397.700 milions de dòlars, d'acord amb estadístiques del regulador.

Noruega i Somàlia, on és la diferència?

Europa està consternada per la mort de més de 90 persones a Noruega. L'horrible matança que s'ha produït haurà de servir per reconsiderar la tebiesa amb la qual fins ara massa governs europeus han tractat als cada vegada més incipients grups d'ultra-dreta. Que els individus que formen part d'aquests grups solen ser un perill per a la societat és alguna cosa que ha quedat demostrat de manera tràgica a la illa d'Utoya. De la mateixa manera, aquests successos també haurien d'ensenyar-nos que seria tan injust associar el fanatisme a la religió cristiana i als noruecs de soca-rel com ho ha estat associar-ho durant tant temps a l'islam i als musulmans.

Al marge d'aquestes consideracions, és completament normal la consternació que sent aquests dies el poble noruec i normals són també les mostres de solidaritat enviades pels seus veïns europeus. El que no és tan normal és el greuge comparatiu que es produeix si al costat de la catàstrofe de Noruega col·loquem la tragèdia de la fam que actualment està assotant a Somàlia i a la resta de països de la Banya d'Àfrica. Segons les dades que proporciona la FAO, a Somàlia no han mort 93 persones. Han mort moltes més. Diàriament perden allí la vida centenars de persones perquè no tenen què menjar. I això ocorre en un món que compta amb recursos i aliments per a tots.

A la vista d'això es fa indispensable preguntar-se per què aquesta diferència de tractament mediàtic i d'impacte social respecte d'una catàstrofe i una altra, on està la diferència? Tan sols atenent al nombre de víctimes, l'actual situació de fam hauria d'ocupar més portades de diaris i copar més titulars d'informatius que la matança d'Oslo. Per què no ho fa? Per ventura és que unes víctimes són europees i ens identifiquem amb elles, mentre que les altres són africanes i queden massa lluny? O el problema és que val més la vida d'unes persones que la d'unes altres? No. Seria massa trist. Seria un total fracàs dels nostres sistemes educatius que la gran majoria de la societat crea, com ho feia l'assassí de la illa d'Utoya, que la vida de totes les persones no té el mateix valor.

El problema, al meu entendre, apunta més aviat a la tendència a considerar la gana com una catàstrofe natural, com una situació que és desagradable i cruel, però que no podem evitar. Podrem, com a molt, pal·liar els seus efectes enviant caritativament alguns aliments que aquí ens sobren; o, en el millor dels casos, aportant els governs eventualment un grapat de milions de dòlars que serviran per calmar momentàniament la situació.

És moment d'acabar amb aquesta creença. Les situacions de fam, al món d'avui, no són la catàstrofe natural, fruit de sequeres o altres inclemències meteorològiques, que ens volen fer creure. Les situacions de fam són avui, en bona mesura, la conseqüència d'un sistema econòmic determinat. Hem de començar a pensar que quan una persona mor de gana mor, en realitat, assassinat; i, encara que la culpabilitat aquesta mort no és tan fàcil de determinar com quan algú ha disparat un fusell, poden trobar-se també les corresponents responsabilitats.

Uns 1.000 milions de persones es troben en una situació de desnutrició en un planeta que produeix aliments per 8.000 milions. Si som uns 6.500 milions de persones, els comptes no ens surten: hi ha aliments de sobres i, en canvi, una de cada sis persones al món no té què menjar. Sembla que la mà invisible del mercat es queda curta per distribuir equitativament els recursos. Bona part de la població mundial no pot accedir als aliments als quals té dret perquè aquests han aconseguit en 2011 —sempre segons dades de la FAO— el preu més elevat dels últims 20 anys.

Entre les causes d'aquesta general tendència a l'alça dels preus ha d'assenyalar-se l'especulació financera com una de les principals. Organitzacions com l'ODG han realitzat exhaustius informes que mostren fins a quin punt estan relacionades la gana i l'especulació. Agents financers com Glencore o Goldman Sachs han guanyat en els últims anys milers de milions jugant amb el preu dels aliments a través de la borsa de Chicago, i bancs com Barclays o Caixa Catalunya han ofert inversions al mercat de matèries primeres presentant-les com un “dipòsit 100 % natural” (sic). Aquests són només alguns noms per mostrar que hi ha culpables i que es poden trobar les responsabilitats, si no jurídiques, almenys sí morals.

El repte està a comprendre la relació de causa-efecte. D'igual forma que focalitzem la nostra atenció sobre el granger noruec que va disparar sobre els joves del campament, hem de posar la nostra mirada sobre aquests fons d'inversió bancs que es lucren a qualsevol preu, incloent el de milers de vides humanes. És qüestió d'afinar el criteri, de no atribuir ja a suposades causes naturals el que realment és fruit de les accions humanes. Si, per fi, arribem a la conclusió que és necessari posar fi al problema de les morts —o assassinats— per gana, haurem de pressionar als nostres governs perquè aportin en aquesta ocasió els 120 milions de dòlars que la FAO demana per solucionar la fam que assota a la banya d'Àfrica (xavalla, si es té en compte que únicament el rescat de la CAM ha costat almenys 2.000 milions d'euros als contribuents espanyols). Però fonamentalment hem d'unir-nos en l'exigència de tres reivindicacions imprescindibles: 1) l'exigència d'unes regles comercials justes, que excloguin del lliure comprat béns de primera necessitat per a les persones, 2) la regulació dels mercats financers amb la finalitat d'evitar l'especulació, i 3) la cancel·lació del deute extern dels països en desenvolupament, que condiciona la seva producció agrícola destinant-la a l'exportació i impedint l'exercici de la seva sobirania alimentària. Mentre això no ocorri i milers de persones segueixin morint diàriament de gana al món, totes les consternacions seguiran sent un greuge comparatiu i tots els titulars de premsa seguiran sent sensacionalistes. José A. García Saez – ATTAC País Valencià.

Irlanda: L'informe sobre abusos sexuals fa al Vaticà retirar el seu nunci a Dublín

Les relacions entre el Vaticà i Irlanda estan molt afectades. Després de la dura reacció del primer ministre Kenny a l'Informe Cloyne, el Vaticà crida a la seva nunci a consultes a Roma. Segons revela l'Informe Cloyne, l'Església en la catòlica Irlanda va ocultar sistemàticament fins l'any 2009 abusos sexuals contra nens protagonitzats per sacerdots, és a dir, una dècada després que es van introduir regles per protegir els menors.

En vista de les fortes reaccions a l'informe sobre abusos sexuals a la diòcesi irlandesa de Cloyne, el Vaticà ha decidit cridar a consultes a Roma al seu nunci Giuseppe Leanza. Segons Ciro Benedittini, portaveu del Vaticà, el diplomàtic ha de participar en la redacció d'una resposta adequada de la Santa Seu al Govern irlandès. Aquesta singular mesura de Roma pretén subratllar "la serietat de la situació", va dir el portaveu.

Revelacions de l'informe

Segons revela l'Informe Cloyne, l'Església en la catòlica Irlanda va ocultar sistemàticament fins l'any 2009 abusos sexuals contra nens protagonitzats per sacerdots, és a dir, una dècada després que es van introduir regles per protegir els menors. I el Vaticà va ser còmplice en l'encobriment. "Això no és un catàleg de fracassos d'una era diferent. No es tracta d'una Irlanda de fa 50 anys. Es tracta d'Irlanda, ara", va dir la ministra de la Infància, Frances Fitzgerald, en conferència de premsa.

En total, aquest és el sisè informe que revela violacions i maltractaments físics cap a menors per part dels membres de diverses ordres religioses. L'últim informe sobre el maneig de reclams per abusos sexuals a la diòcesi de Cloyne, al comtat de Cork, mostra que clergues d'alt rang han estat tractant d'encobrir les acusacions d'abusos fins fa no gaire.

Encobrint a sacerdots

Es tracta principalment de 19 clergues que van abusar de nens entre 1996 i 2009. La diòcesi, així l'informe, no va reportar res a les autoritats. El bisbe abans responsable de la diòcesi, John Magee, que havia servit prèviament com a secretari privat a tres papes, ha afirmat en el seu moment que sempre havia informat la Policia. Magee, que va dimitir l'any passat, ha demanat disculpes públicament.

Duresa del primer ministre

Enda Kenny, primer ministre conservador en funcions des del març d'aquest any, va reaccionar amb singular duresa a la revelació de l'encobriment dels fets per part de l'Església Catòlica ii va posar en dubte les futures relacions del seu país amb el Vaticà. El 2009, dos informes anteriors havien documentat abusos sexuals contra nens durant diverses dècades.

Entrevista a Esther López Barceló (IU)

1. El moviment dels "indignats" espanyols ha desaparegut de la gran premsa alemanya. Segur que es va dissoldre amb la desaparició de les acampades?
- El fet que un esdeveniment contestatari de tanta magnitud com el del 15-M desaparegui de la premsa internacional és simptomàtic de la rellevància i, per tant, perillositat que els poders fàctics perceben. No obstant això, el moviment no ha abandonat la protesta, sinó que la manté, si és possible, amb més força. El cap de setmana passat es van concentrar a Madrid indignats que venien des dels seus llocs d'origen en marxes quilomètriques reivindicatives que van acabar davant el Congrés dels Diputats amb un gran lema: "No és una crisi, això és el sistema".

2. Un tema que el moviment ara ha adoptat és la campanya contra els desnonaments. Per què s'ha triat aquest tema?

- Aquest tema és la representació palpable més tràgica del que la crisi significa per a milers de persones a Espanya. Són més de 100.000 famílies les que s'estan veient abocades a la misèria més absoluta en quedar-se sense casa i tenint encara de seguir pagant la hipoteca per un bé que han perdut. Izquierda Unida ha dut, en dues ocasions, la petició de la dació de pagament al Congrés, és a dir, que després de treure-li la casa, el banc saldi el deute de la família i la permeti refer la seva vida. No obstant això, PP i PSOE, demostrant que en política econòmica no difereixen en absolut, s'han oposat constantment a aquesta mesura.

3. Vostè és diputada de les Corts Valencianes, atur també va participar activament en alguns d'aquestes accions contra els desnonaments. No té prou de fer en el parlament?

- Els càrrecs públics d'Izquierda Unida entenem que la institució és una eina més per transformar la societat, però no l'única. La lluita social és al carrer també. Per això, també segueixo participant en els moviments socials als que defenso al parlament. El treball al parlament es complementa amb aquestes accions que visibilitzen els problemes reals.

4. Com reaccionen els diputats d'altres formacions polítiques a les seves activitats?

- Els meus companys comparteixen aquesta visió de la política. De la resta de diputats no tinc coneixement del que pensen, però jo responc davant les exigències de la meva organització representades per Cayo Lara, que realitza les mateixes accions a peu de carrer.

5. Quines pespectives té el moviment dels "indignats" a mitjà termini?

- No puc respondre per aquest moviment, però el treball que estan realitzant ara mateix és el d'estructurar-se per barris i zones més limitades, per realitzar accions més concretes que el perpetuïn en el temps.

6. Quan va sorgir aquest moviment el 15-M, part de l'esquerra espanyola l'observava amb certa distància. Per exemple, el PCPE ho va criticar com un moviment "de clar caràcter ideològic petit burgès" i "contra l'organització combativa de la classe obrera". Com respon a aquests arguments?

- Des del meu partit, el PCE, s'ha defensat l'existència d'aquest moviment com una cosa molt positiva i simptomàtica del que la majoria social exigeix ​​i necessita. Per tant, entenem que hem de participar en aquest moviment perquè constitueixen una clara resposta al sistema. A més, les principals exigències que persegueixen són les que han definit els nostres programes electorals, pràcticament des de la nostra fundació. Pel que, com va dir Julio Anguita "són dels nostres".

7. Però Izquierda Unida no ha pogut, fins ara, guanyar forces d'aquest moviment. Per què?

- És un moviment molt heterogeni i no tenim cap interès a capitalitzar-lo perquè això significaria més que no hem comprès la seva raó de ser.

Entrevista de André Scheer, corresponsal de Sírius a Berlín, per a Sírius i Jünge Welt.

CCOO reclama una mediació obligatòria en els desnonaments d'habitatges

A la compareixença d’ahir a la tarda al Parlament, CCOO de Catalunya va reclamar una solució urgent i justa que permeti refer la situació econòmica a aquelles famílies que, com a conseqüència de la crisi econòmica actual, no poden fer front al pagament de la hipoteca, com podria ser la mediació obligatòria davant dels casos de desnonament.

CCOO va recordar en la seva intervenció que, des que va començar la crisi, s’han produït a Espanya més de 300.000 execucions hipotecàries (més de 50.000 a Catalunya). Es tracta de famílies que, a més de perdre l’habitatge, continuen mantenint una bona part del seu deute amb les entitats financeres i que queden abocades a l’exclusió social.

Aurora Huerga, secretària de Política Social de CCOO de Catalunya, va demanar que, davant la situació desesperada de moltes famílies, el Parlament de Catalunya impulsi els canvis necessaris per modificar aquesta legislació injusta i desequilibrada. Uns canvis legislatius que per a CCOO s’han d’orientar a protegir els drets més elementals de les persones, que són les víctimes d’una situació de la que les entitats financeres tenen la major part de la responsabilitat.

CCOO de Catalunya considera que els poders públics han de garantir el dret a l’habitatge per sobre dels interessos privats. Per això, juntament amb altres entitats i organitzacions socials, CCOO impulsa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), actualment a la Mesa del Congrés, amb l’objectiu de paralitzar els desnonaments, regular la dació de l’habitatge per extingir el deute hipotecari i fomentar un parc de lloguer social.

ICV es planteja trencar l'aliança amb IU a les eleccions generals

Segons el diari Público, en una reunió celebrada el passat 21 de juliol els líders d'ICV haurien comunicat a IU la seva intenció de no concórrer a les eleccions generals en coalició.

Del sopar en un cèntric restaurant de Barcelona, ​​el passat 21 de juliol, Izquerda Unida va marxar amb la impressió que havia mantingut una reunió "cordial i franca", i "al màxim nivell", amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), però va mastegar el regust amarg d'una "mala notícia". I la que li van donar els ecosocialistes no era un mal tràngol passatger. Segons va poder confirmar Público, van plantejar la seva intenció de no concórrer en coalició amb IU per a les pròximes eleccions generals a tot l'Estat. ICV ofereixen circumscriure el pacte només a Catalunya. Es trencaria així una entesa que ha funcionat des de 2004.

L'executiva de Cayo Lara va acordar el dilluns passat "prioritzar" el diàleg amb ICV, dins de la ronda de contactes oberta amb la resta de forces i col.lectius progressistes. Per dues raons: els ecosocialistes són socis preferents d'IU i Catalunya és un bastió clau en unes generals. De fet, els únics dos diputats aconseguits per IU-ICV el 2008 procedeixen de Madrid i Barcelona. Però la federació no ha estat aliena als moviments impulsats pels seus aliats en aquesta legislatura: el llançament del fòrum Espai Plural -una plataforma que agrupa a sis grups d'esquerres ecologistes i federalistes- i el suport a Equo, la formació verda estatal dirigida per Juan López d'Uralde. Per això, i perquè els comicis s'oloren ja a la volta de la cantonada, a la tardor, IU volia conèixer els plans d'ICV per les generals.

La resposta va ser ràpida. Dijous passat van sopar les dues delegacions. Per part d'IU, el seu líder, Lara; el seu número dos i secretari d'Organització, Miguel Reneses, i els responsables d'Internacional, Àrea Electoral i Finances, Willy Meyer, Ramon Luque i Antonio Cortés. Per ICV van acudir el seu secretari general, Joan Herrera, i dos dels seus vicepresidents, Jordi Guillot i Laia Ortiz.

No concorreran amb Equo

ICV va manifestar, segons totes les fonts consultades, la seva pretensió de no signar una coalició a tot l'Estat amb Lara, però entenia que aquesta ruptura si seria compatible amb la reedició de l'aliança a Catalunya amb Esquerra Unida i Alternativa-EUiA, la marca autonòmica d'IU. Els ecosocialistes van explicar que no volien entrar en "contradicció" amb la línia del Partit Verd Europeu, al qual pertanyen tant ICV com Equo. Però també, com a gest de no agressió a IU, es van comprometre a "no competir electoralment" amb ella. És a dir, rebutjaven qualsevol pacte amb Uralde. Tal va ser la conclusió que va extreure la delegació de Lara. ICV va rebutjar ahir oferir la seva versió. "Nosaltres, ni confirmem, ni desmentit res. No anirem darrere de les filtracions", van replicar a Público dos màxims responsables.

IU va interpretar que la decisió d'ICV, acollida sense cap "sorpresa", no estava tancada, i de fet ambdues parts es van citar per a setembre, quan se suposa serà més nítid el tauler de l'esquerra. La federació, en paraules de Reneses, busca "sumar més forces" per a una llista unitària "sobre la base solvent" d'una aliança amb els ecosocialistes. "IU vol ser coherent amb l'aprovat pels seus òrgans de direcció. Si altres es baixen del tren, que ho expliquin. Generositat per la nostra part no faltarà", ha afegit Luque.

Sempre segons els interlocutors d'IU, ICV es va mostrar disposada a repetir la seva coalició si s'aconseguís donar forma un front unitari ampli, l'opció a la qual més han empès Gaspar Llamazares i el seu grup -IU Oberta- i que ha estat assumida, amb matisos, per la direcció.

"Hem de sumar de tot arreu, també a València i Balears", insistia ahir un responsable gasparista. Aquí hi ha el focus del conflicte: En les dues regions, IU va patir escissions, i ambdues se situen avui en l'òrbita d'ICV i Equo. A València, es va segregar Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), que unida al Bloc en Compromís va vèncer a IU en diputats i vots el 22-M. A les Balears, es va separar Iniciativa Verds, i el seu acord amb el Partit Socialista de Mallorca va guanyar a IU.

La qüestió econòmica

Per què és crucial per a IU una coalició amb ICV a tot l'Estat i no només a Catalunya? Els vots i escons de l'aliança IU-ICV es computen junts. I són determinants per al repartiment de subvencions per mailing (la propaganda electoral que s'envia per correu) i la conformació del grup parlamentari al Congrés. És cert que el poden integrar partits que no hagin concorregut units a eleccions, però en aquest cas la convergència d'IU i ICV es faria "més difícil", segons avançaven diversos dirigents. Però, per sobre de tot, es tracta d'un problema polític: per a ambdues forces, la ruptura significaria retrocedir als temps de Julio Anguita. La refundació d'IU quedaria així mateix en dubte.

I sense acord a Espanya, és possible l'entesa a Catalunya?" No -va concloure contundent Reneses-. No contemplem un altre escenari de mantenir la coalició a Catalunya i a la resta de l'Estat, perquè és el que ens demanen els electors. Això és clau. La resta és estar a missa i repicant". IU "seguirà treballant" pel pacte i per això es guiarà per la "prudència". La cúpula creu comptar amb el suport de la seva branca catalana, amb qui es va reunir també dijous passat, abans del sopar amb Herrera, Ortiz i Guillot.

Ahir, alguns quadres d'EUiA subratllaven que, si quallés la ruptura, romandrien del costat d'IU. Altres recordaven, en canvi, el caràcter "prioritari" de l'acord amb ICV i "l'autonomia" de la que gaudeix EUiA.

La formació d'Herrera ni va confirmar ni va desmentir. Però la ratificació es podia trobar igualment en Equo. "Sabem que ICV s'ha reunit amb IU i que no anirà amb ells a les generals. Som nosaltres el seu referent estatal", va admetre Uralde, que va dir "entendre" que els seus aliats autonòmics sostinguessin les seves "prioritats" i pactes amb altres forces, com EUiA a Catalunya o el Bloc i Els Verds a València. A Equo, però, li "agradaria" concórrer amb els seus "socis" d'ICV, amb qui està a punt de signar un acord de col.laboració.

Miralles: "L'aliança CiU-PP es reforça amb una perspectiva de futur, també a Espanya”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha constatat avui en roda de premsa que “l’aliança conservadora de CiU i PP es reforça amb una perspectiva de futur a Catalunya i també a Espanya”. Miralles s’ha exclamat “què lluny queda la visita a notari i que a prop la foto Mas-Sánchez-Camacho!” i s’ha preguntat si CiU ha canviat o estem assistint a una actualització de l’acord entre Pujol i Aznar –el Pacte del Majestic- ara “amb Alicia Sánchez-Camacho de mediadora entre Mas i Rajoy” en la perspectiva de les pròximes eleccions generals.

El dirigent d’EUiA ha carregat contra el primer fruit d’aquest acord CiU-PP, “els pressupostos més antisocials de la història del Parlament de Catalunya, que tindran conseqüències negatives per a la majoria de la ciutadania del nostre país”.

Uns pressupostos que va tenir l’abstenció “còmplice” del PP i aquesta complicitat s’ha ampliat amb el canvi de decisió del PPC respecte a la sisena hora escolar -que finalment ha donat suport a la proposta del Govern de CiU-, i també amb la foto del president Mas i la líder popular a Palau. Segons Miralles, no resulta creïble l’excusa de la trobada, discutir una proposta per fer front a l’atur juvenil, tenint en compte que “el dia abans votaven uns pressupostos amb retallades en matèria d’ocupació i en investigació i desenvolupament”. Conclusió: “Mas i Sánchez-Camacho han segellat la seva complicitat política i institucional”.

Miralles també s’ha referit a les darreres declaracions de Duran Lleida i del conseller Pelegrí, que han tret ferro als pactes amb el PP, sobretot si tenen com a contrapartida el pacte fiscal, com apuntava el líder d’Unió i candidat de CiU a les generals.

Davant “l’aliança de la doble A conservadora, la d’Artur i Alicia”, ha ironitzat Miralles, la seva formació continuarà contribuint a la mobilització social contra les retallades i el canvi de model social que pretén tirar endavant la dreta. “La majoria de ciutadans i ciutadanes no accepten aquestes retallades, cas dels treballadors dels hospitals del Mar i l’Esperança que avui s’han manifestat contra l’ERO, i volen preservar uns drets guanyats al llarg del temps amb molts sacrificis”, ha recordat el coordinador general d’EUiA. Així, la formació d’esquerres se sent implicada en “contribuir a fer oposició al carrer i a les institucions”.

Miralles ha fet una crida “des del compromís” al conjunt de les esquerres perquè activin els respectius electorats amb l’objectiu de fer front al bloc conservador, i també ha inclòs en la crida a l’abstencionisme crític. D’altra banda, el dirigent d’EUiA i diputat s’ha volgut adreçar als votants de CiU que volien un canvi a Catalunya amb aquesta pregunta: “Creien que era un pacte amb el PP, aquí amb els pressupostos i allà per les generals?”.

Xina respon a les amenaces del Vaticà d'excomunicar bisbes xinesos

L'Administració Estatal d'Afers Religiosos de la Xina ha dit avui dilluns que les amenaces del Vaticà d'excomunicar a dos bisbes xinesos que van ser ordenats sense l'aprovació papal són "irraonables i grolleres". La pràctica d'ordenar bisbes triats per l'Associació Patriòtica Catòlica de la Xina és pel bé de la gestió del treball catòlic del país i la difusió de la creença, segons un comunicat emès per l'entitat. Les amenaces d'excomunió han ferit greument els sentiments dels catòlics xinesos i els han entristit, afegeix el document.
Llei Shiyin i Joseph Huang Bingzhang (a la foto amb la mitra) van ser ordenats el 29 de juny i el 14 de juliol a Leshan, de la província de Sichuan (sud-oest), i Shantou, de la província de Guangdong (sud), respectivament.

"En conseqüència, la majoria dels sacerdots i creients optessin amb més resolució encara pel camí de seleccionar i ordenar de forma independent als seus bisbes, i el govern seguirà donant suport i fomentant aquesta pràctica", adverteix l'administració en el text.

No obstant això, el comunicat afegeix que el govern xinès està disposat a millorar les relacions amb el Vaticà a través del diàleg constructiu.

"Si el Vaticà és sincer pel que fa a la millora de les relacions, de suprimir les anomenades 'excomunions' i tornar al camí correcte del diàleg", puntualitza.

ICV-EUiA demana al Govern el compromís públic que no privatitzarà l'ACA

El diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà, ha demanat avui al Govern, per mitjà d'una interpel·lació al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, un compromís públic que l'executiu català no privatitzarà la feina que fa l'Agència Catalana de l'Aigua i el serveis de subministrament d'aigua a Catalunya (Consorci d'Aigües de Tarragona, Aigües Ter Llobregat, etc...): "Jo li demanaria definició sobre aquests aspectes i sobre com orientar aquesta recuperació del sistema de gestió pública de l'aigua a Catalunya sense necessitat de privatitzar", ha dit Milà dirigint-se al conseller en la part final de la seva primera intervenció.

Al final de la rèplica li ha reiterat i insistit davant la manca de compromís i de resposta del conseller: "Digui'm si assumim aquest compromís de parlar seriosament de mantenir el sistema públic de gestió de l'aigua", ha dit Milà.

Milà, que ha reconegut el dèficit que té l'Agencia Catalana de l'Aigua, ha defensat la feina feta per l'ACA des de la seva creació, abans del Govern d'Esquerres. "Això no és culpa de l'ACA que ha fet la seva feina. L'ACA necessita finançament però fa bé la seva feina, el sistema el fa bé, del que es tracta ara és de decidir com arreglem aquest problema no carregant-nos la criatura", ha dit Milà que ha explicat quina era la situació financera de l'Agència en arribar al Govern de la Generalitat l'any 2003. De fet Milà ha quantificat en un 62% els cursos d'aigua que actualment tenen una situació bona o molt bona després de la feina feta els darrers set anys i el tan sols 35% de cursos que es trobaven en aquesta situació en arribar ICV a la conselleria, la meitat. Una feina que, segons Milà, ha reconegut l'actual director de l'Agència, Leonard Carcoler.

L'ACA va ser constituïda per un Govern de CiU fusionant tots els organismes que tenien tasques relacionades amb el subministrament i gestió de l'aigua. En el moment de la seva creació, l'Agència ja tenia un dèficit inicial de 560 milions d'euros que va assumir dels dèficits dels organismes que va absorbir. En arribar el Govern d'Esquerres l'any 2003, el dèficit de l'ACA ja era de 874 milions i actualment aquesta xifra ha augmentat. Per això Milà ha rebutjat les acusacions de malbaratament i ha emplaçat al grup de CiU i els membres del Govern a trobar una solució unitària que no passi per la privatització de l'ACA.

"Ens ha preocupat com han enfocat aquest tema perquè ho han enfocat des de dos aspectes únics, la situació financera de l'ACA com una situació d'animal ferit, de pràcticament quelcom que ha quedat ja definitivament exhaurit i sense possibilitats de futur, i la suposició que l'ACA estava fent coses impròpies", ha dit Milà al mateix temps que han posat sobre la taula que la qüestió és a qui correspon assumir aquests costos". De la mateixa manera, Milà ha apostat per "tenir la gestió integral d'abastament, sanejament i garantia, que aquest és el concepte vinculat al medi ambient, el podem trencar o el mantindrem, el millorarem, el sanejarem o el destruirem".

Milà ha recordat al conseller que l'únic motiu pel qual CiU no va voler arribar a un acord amb el seu grup en la qüestió del cànon de l'aigua era perquè la primera condició que va posar el seu grup era la no privatització del servei de gestió pública que actualment hi ha a Catalunya amb l'aigua. "Nosaltres li havíem posat una condició. No parlem de privatitzar l'ATLL, parlem de com racionalitzem el sistema", ha dit Milà que a la rèplica li ha recordat al conseller que "a partir d'aquí no vam tenir més resposta".