El PSC acusa Trias d'apropiar-se de diners del Palau. Millet i Montull a la presó

El secretari d'organització del PSC de Barcelona, Albert Aixalà, ha vinculat aquest dijous els convergents, Xavier Trias i Antoni Vives, amb el desfalc al Palau de la Música. A través d'un comunicat, Aixalà ha dit: “No pot aspirar a governar Barcelona qui encara no ha explicat què ha fet amb els diners de la trama delictiva de Millet”, en referència a l’alcaldable convergent: “Trias i Vives haurien de començar a dir d'una vegada la veritat sobre la seva vinculació amb les activitats il·legals de Fèlix Millet, en lloc de mirar de construir cortines de fum”.

El dirigent del PSC de Barcelona ha volgut destacar també que, a pocs dies de la seva compareixença davant la comissió del Parlament de Catalunya que investiga el cas Millet: “Ni Vives, que va gestionar la majoria dels fons provinents dels convenis amb el Palau de la Música i l'Orfeó Català [com a director de la Fundació Ramon Trias Fargas], ni Trias, que es va beneficiar dels diners per a la seva permanent precampanya, han donat encara cap explicació del destí dels diners”.
http://www.eltriangle.eu/cat/viewer.php?IDN=14574

Fèlix Millet i Jordi Montull ingressen a la presó Model

A Fèlix Millet i a Jordi Montull sembla que se'ls ha acabat la sort. La jutge Míriam de Rosa ha decidit enviar-los a la presó de forma provisional i sense fiança a causa de la seva participació en el projecte urbanístic de l'hotel del Palau de la Música. La jutge considera que els dos cervells de l'espoli del Palau han comès delictes "molt greus" i que poden destruir proves, motius pel quals ha decidit enviar-los a la presó Model de Barcelona, on passaran la nit.

De Rosa ha pres aquesta decisió després de passar-se més de tres hores deliberant al seu despatx, un cop aquest dijous al matí Millet i Montull havien declarat davant d'ella pel cas de l'hotel del Palau. El fiscal havia demanat la presó incondicional i sense fiança i havia acusat el tàndem director de la institució cultural durant dècades dels delictes d'apropiació indeguda i tràfic d'influències. Amb l'operació urbanística, Millet i Montull pretenien embutxarcar-se una comissió de 3,6 milions d'euros.

La rapidesa de la jutge contrasta amb la lentitud de Juli Solaz, l'instructor del cas Millet. Mentre que haver confessat saquejar el Palau no ha portat a la presó a cap dels seus dos màxims protagonistes, de Rosa només ha necessitat una setmana per enviar-los a la Model.

Després de les seves compareixences davant la jutge, que s'han allargat durant quatre hores, ni Millet ni Montull han volgut fer declaracions, però l'advocat del primer, Pau Molins, ha explicat que l'exfactòtum del Palau ha defensat que el projecte era una "operació fantàstica" per a la ciutat de Barcelona..

Una llarga història

El polèmic hotel del Palau de la Música, que finalment no es farà, arrenca amb un conveni de permuta de finques signat el 2006 pel conseller d'Economia, Antoni Castells; l'aleshores primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Xavier Casas; i el mateix Millet. Segons el document, una finca de la Generalitat qualificada de residencial perdia aquest valor a favor de les finques del costat del Palau, que eren equipaments, per permetre la construcció de l'hotel.

Millet va vendre les finques a un tercer, Olivia Hotels, que s'havia d'ocupar de la construcció i d'indemnitzar la Generalitat per la pèrdua de valor patrimonial. L'operació, però, no es va completar perquè abans que s'aprovés el canvi d'usos es va destapar l'escàndol del desviament de fons del Palau, pel qual Millet i Montull es troben en llibertat amb càrrecs pels delictes d'apropiació indeguda, malversació i falsificació de fons.

També ha transcendit que la nova direcció del Palau ha tramès a la fiscalia les dues cartes que Jordi Montull va enviar als responsables municipals de Barcelona comunicant-los que Olivia Hotels era la nova propietària de les finques. Les cartes, publicades a diversos mitjans, donen a entendre que el fins fa poc primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Carles Martí, estava al corrent de l'operació urbanística, tot i que ho ha negat reiteradament.

Toxo i Herrera contra govern i reforma

Toxo, des de CCOO, ha suggerit un canvi "important" de Govern: "No sé si eleccions anticipades o no, però crec que estem sense direcció política, econòmica i laboral, i es necessita un canvi important de Govern". I afegí: "El 29-S és moment adequat per la vaga".

El país ha de prendre consciència que ara mateix tenim un greu problema: Les polítiques del Govern", ha assegurat Toxo, i alhora ha tornat a advertir que el pla d'ajust addicional i la reforma laboral generaran "més atur" i ocupació de "baixíssima" qualitat. Toxo ha defensat la convocatòria de vaga general per al 29 de setembre, perquè considera que es tracta del "moment adequat", ja que pot ser "molt més efectiva" que si s'hagués avançat al mes de juny. "El 30 de setembre comença el debat dels Pressupostos Generals de 2011", ha recordat.

Sobre el diàleg social, que va tornar a culminar en fracàs el passat 16 de juny, Toxo ha lamentat l'"ambient" de treball i ha retret a l'executiu el seu absentisme "descarat", per després acabar irrompent en les negociacions, amb l'ultimàtum de decret, com un "elefant en una terrisseria".

D'altre banda, el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha fet aquest resum de la qüestió, video inclòs:

La proposta de ZP per sortir de la crisi:
1. Congelar les pensions
2. Abaratir l'acomiadament
3. Retallar les prestacions de la Llei de Dependència
Això és ser d'esquerres?

Les nostres propostes per sortir de la crisi:
1. Apujar l'impost de Societats un 5% a les empreses amb guanys superiors als 1.000 milions d'euros
2. Apujar l'IRPF a les rendes superiors als 100.000 euros anuals
3. Establir un nou impost per a fortunes superiors a 1 milió ...i a més...
...limitar els salaris i els incentius dels alts directius de la Banca...
...retirar les tropes d'Afganistan i reduir la despesa militar...
...suprimir el finançament de l'Església...
joanherrera.cat

Gramenet: Consistori dissolució!

Entre 300 i 500 persones han participat aquest vespre a la manifestació demanant la dissolució del consistori municipal, gobernat pel PSC amb l'alcaldesa Núria Parlon al cap del mateix equip que governà la ciutat amb Manuela de Madre i el seu hereu i home de confiança Bartomeu Muñoz, cap a Gramenet de l'organització acusada de corrupció i imputats amb diversos càrrecs penals.

La manifestació ha estat convocada per la Plataforma per la defensa de la Serra de Marina que va aconseguir aturar el projecte desaforat de Muñoz de vivendes a la Bastida, ara Parc Municipal.

EUiA va proposar el novembre passat la dissolució del consistori i la convocatoria de noves eleccions per donar la paraula a la ciutadania, però legalment aquest termini ja ha finalitzat, doncs per llei s´han de convocar amb una antelació d´un any de les properes, el maig de 2011: "No considerem adient la proposta de sol.licitar la dissolució en aquest moment, atès que això suposaria que l´Ajuntament de Santa Coloma fos dirigit per una Junta Gestora nomenada pel Govern central, i aquesta no ens sembla una mesura que ajudi a la regeneració democràtica i garanteixi la transparència. En aquest moment el Govern municipal del PSC ha d´assumir totes les seves responsabilitats politiques fins el final".

En els darrers mesos diversos projectes de la ciutat han sofert canvis. Això no hagués esta possible sense la mobilització ciutadana, dels moviments socials i les entitats de la Plataforma de Serra de Marina, de la qual EUiA i Gent de Gramenet són membres. Aquests eren els projectes emblemàtics per al PSC ara modificats per la presió ciutadana:

El Parc de la Bastida, on els socialistes volien construir més de 500 habitatges.

Les pistes de 400 metres, unes pistes reglamentàries a Can Zam, gràcies a la lluita de la Unió Colomenca d´Atletisme.

No es farà l´edifici de 19 plantes de Dr. Ferran/Pallaresa la coalició ICV-EUiA vam recollir signatures per aturar-lo.

També s´ ha paralitzat el projecte de la CIBA.

És necessari ara, per EUiA, col•laborar amb l´equip de la Universitat Oberta de Catalunya, liderat per Jordi Borja, encarregat de realitzar un Pla de Ciutat. Creiem que tenen una sensibilitat amb les entitats ciutadanes i amb la ciutat, que de forma evident no tenia l´equip d´experts de l´ex alcalde.

És imprescindible una autèntica regeneració democràtica, que signifiqui:

Comissió d´investigació per part de l´Ajuntament amb la participació de partits i entitats de la ciutat i que de forma oberta exposi les seves conclusions.

Apertura d´expedients administratius als treballadors/es de l´Ajuntament que estiguin imputats, i a tothom qui hagi actuat en benefici personal i contra els interessos públics i de la ciutat.

Assumpció de totes les responsabilitats politiques que es derivin del procés judicial i de la investigació.

Auditories a l´Ajuntament de tots els contractes urbanístics i de serveis i de les convocatòries d´oferta laboral.

Constitució del consell d´administració de Gramepark, amb la presència de representants dels treballadors/es.

La reforma del reglament de Participació ciutadana, que elimini tots els aspectes de repressió i sanció cap a les entitats ciutadanes. La elaboració d´un reglament de mitjans de comunicació públics que garanteixi la llibertat d´expressió.

Un canvi substancial en el model del Consell General de Ciutat, avançant cap a decisions vinculants, prioritzant els pressupostos municipals als barris.

La crisi econòmica continua colpejants als colomencs i colomenques, la taxa d´increment de l´atur és de les més altes de Catalunya i els ajustos de ZP augmentaran la desprotecció social i la pobresa a la nostra ciutat. Davant d´aquesta situació, cal dotar de més recursos socials i implantar mesures per a la creació de feina. La corrupció i la mala gestió han deixat una manca de liquidabilitat a Gramepark que ha hipotecat el pressupost municipal.

Però el Govern del PSC segueix fent polítiques de dretes i neoliberals, com l´externalització dels serveis públics, o com amb l´escola bressol La Maduixa.

L'Hipertensió arterial a Adrià del Besòs

Avui,17 de juny, tindrà lloc a la Biblioteca d'Adrià del Besòs una xerrada sobre la hipertensió arterial, organitzada per la Fundació de l'Hospital de l’Esperit Sant (FHES). La sessió anirà a càrrec del Dr. Javier Sobrino, coordinador de la Unitat d’Hipertensió Arterial de la FHES, i la Sra. Magdalena Cabezas, infermera d’aquesta unitat, i està oberta a tots els ciutadans i ciutadanes.

Pere Ardiaca: Els amazig de Catalunya

Divendres, 18 de juny, de 19:00 a 20:30h: Els amazig de Catalunya: Una realitat poc coneguda. Intervindrà: Mohamed Abdelouahed Allaoui, membre de la Junta de la Casa Amazig de Catalunya. Presenta: Òscar Martínez de la Fundació Pere Ardiaca, Avda Portal de l'Àngel 42, 2n A. Organitza: FUNDACIÓ PERE ARDIACA

Rússia ven míssils S-300 a Veneçuela

Rússia continua l'execució del contracte de subministrament de míssils antiaeris S-300 a Veneçuela, va declarar avui el director general de la exportadora estatal d'armes russa Rosoboronexport, Anatoli Isaikin. "L'execució del contracte continua sense cap contratemps", va assegurar. Estats Units s'ha pronunciat en contra dels subministraments de míssils S-300 a Veneçuela. I afirma també: "L'Exèrcit turc necessita míssils antiaeris S-300 i S-400 de llarg abast i Rússia està disposada a participar en el respectiu concurs".


Rússia disposada a participar en el concurs de subministrament de míssils S-300 i S-400 a Turquia

Rússia està disposada a participar en el concurs per adjudicar el contracte de subministrament de míssils antiaeris S-300 i S-400 a Turquia, va comunicar avui el director general de la exportadora estatal d'armes russa Rosoboronexport, Anatoli Isaikin.

"L'Exèrcit turc necessita míssils antiaeris S-300 i S-400 de llarg abast i Rússia està disposada a participar en el respectiu concurs", va manifestar.

Va comentar que juntament amb Rússia també planegen participar en el concurs els majors productors de míssils antiaeris dels països occidentals.

Des de fa dos anys, Turquia mostra gran interès pels míssils russos S-300 i S-400 de llarg abast. Els militars turcs comenten que aquest armament serviria per cobrir la frontera sud del país.

Rusia continúa los suministros de misiles antiaéreos S-300 a Venezuela
Rusia continúa la ejecución del contrato de suministros de misiles antiaéreos S-300 a Venezuela, declaró hoy el director general de la exportadora estatal de armas rusa Rosoboronexport, Anatoli Isaikin.
Para leer más ir a enlace:

Kirguizistan: Un desafiament per Rússia i l'OTSC

Segons les xifres oficials, el nombre d'aquells que van buscar ajuda mèdica és de 1.932 persones. D'aquestes, 914 han estat hospitalitzades i 953 són pacients ambulatoris. El nombre de morts segueix sent de 187 persones. A la ciutat d'Oix (Osh), el nombre de ferits ha arribat a 1.373. D'aquests, 709 han estat hospitalitzats i 600 estan rebent tractament ambulatori. El nombre de morts en els enfrontaments i disturbis al sud de la capital ha ascendit a 140.

A la ciutat de Djalal-Abad, clíniques locals van acceptar 559 persones; 206 han estat hospitalitzats, 353 han estat tractat en ambulatoris. 47 han estat assassinats. Sense passar pels hospitals, 39 cadàvers han estat lliurats a la morgue.

Per sisè dia consecutiu, kirguiz i uzbek es maten entre ells a Oix i Djalal Abad, dues regions del sud de Kirguizistan. Milers de refugiats assalten la frontera amb Uzbekistan, escriu el diari Vedomosti en el seu editorial.

El Govern provisional de Bishkek, incapaç de frenar el brutal conflicte ètnic, va sol.licitar l'enviament de forces de pau des de Rússia, l'Organització del Tractat de Seguretat Col.lectiva (OTSC), o les Nacions Unides, però ningú pot intervenir ara.

Qualsevol que sigui qui surti beneficiat amb la massacre ètnica al sud de Kirguizistan, l'única forma de parar a dia d'avui és introduir tropes, separar les parts en conflicte, aïllar o eliminar els instigadors, assenyala el diari en qualificar el cas kirguís com "el nostre Darfour".

Les aliances regionals que promou Rússia demostren la seva incapacitat en aquesta situació: La recent cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai no va aportar notícies al respecte, i la OTSC es va limitar a l'enviament d'equips tècnics i ajuda humanitària a Kirguizistan.

Formalment, la OTSC pot enviar tropes només en cas de conflictes internacionals però el que succeeix en Kirguizistan segueix sent un assumpte intern. En realitat, no està preparada per afrontar el repte, és una organització de "amics de Rússia", sense compromisos fixos. La qüestionable legitimitat de l'actual Govern kirguís i la manca d'acords bilaterals impedeixen a Moscou actuar per compte propi, a part que no vol (o no sap com) involucrar-se militarment a la complicada regió de l'Àsia Central.

L'ONU i l'OSCE manifesten preocupació però trigaran mesos a prendre decisions. Pel que fa als EUA, semblen mostrar poc interès, tot i que tenen una base militar a Kirguizistan. Com podrien accelerar-se el cessament de la violència ètnica prefereixen mantenir-se a l'espera que la massacre acabi per si sola per després combatre les conseqüències d'una catàstrofe humanitària.

Diversos experts entrevistats per Nezavisimaya Gazeta assenyalen que el futur de la OTSC està en joc ara: "Si Rússia es torna d'esquena a Kirguizistan, altres Estats enviaran forces de pau per restablir l'ordre allà. Seria un col.lapse geopolític per a la OTSC i per a Rússia", considera el coronel general Leonid Ivashov, ex responsable de cooperació internacional en el Ministeri rus de Defensa.

Alexei Malashenko, col.laborador del Centre Carnegie de Moscou, va qualificar la OTSC com "impotent", "un zero a l'esquerra". La Comunitat d'Estats Independents (CEI) també li sembla "una organització amorfa i burocratitzada".
http://sp.rian.ru/onlinenews/20100616/126715227.html


http://sp.rian.ru/photolents/20100616/126718749.html
El nombre de ciutadans kirguiz d'origen uzbek que han fugit de Kirguizistan a Uzbekistan arran dels enfrontaments ètnics ronda ja les 100.000 persones, segons el Ministeri d'Emergències uzbek. Un campament de refugiats va ser desplegat també a la província de Jalal Abad, afectada pels disturbis.

Els enfrontaments van deixar un saldo de 187 morts i 1.918 ferits. No obstant, el nombre real de víctimes pot ser més gran, ja que els metges no van a socórrer els ferits perquè temen per les seves pròpies vides. Segons el Govern Provisional kirguís, la violència va començar a amainar i la situació està tornant a poc a poc a la normalitat.

A causa del gran nombre dels que volen creuar la frontera, les autoritats uzbek van restringir l'entrada al país permetent l'entrada només a ferits i dones. El conflicte al sud de Kirguizistan pot provocar que el nombre de refugiats segueixi en augment, va advertir Miroslav Jenca, representant especial del secretari general de l'ONU a l'Àsia Central.

En els campaments de refugiats escassegen els aliments i els articles de primera necessitat. Cal fer cua per rebre aigua potable. Els refugiats es veuen obligats a rentar-se amb aigua de sèquies. Entre els refugiats hi ha molts nens i ancians.

Els xocs entre kirguiz i uzbek van esclatar la matinada del 11 de juny a Oix, segona ciutat en importància al centre regional de Kirguizistan. Les autoritats van anunciar la mobilització parcial de la població. El Govern Provisional de Kirguizistan va decretar l'estat d'emergència a les ciutats de Oix i Djalal Abad i les seves províncies.

Xina evacua a 960 ciutadans xinesos residents a Kirguizistan

Els avions enviats pel govern xinès a Kirguizistan, on els enfrontaments ètnics han deixat almenys 187 morts, han evacuat fins ara a 960 ciutadans xinesos, va informar avui dimecres el Ministeri de Relacions Exteriors.
http://spanish.news.cn/china/2010-06/16/c_13353255.htm

Kirguizistan: Un desafío para Rússia y la OTSC

Por sexto día consecutivo, kirguises y uzbekos se matan entre ellos en Osh y Jalal Abad, dos regiones del sur de Kirguizistán. Miles de refugiados asaltan la frontera con Uzbekistán, escribe el diario Vedomosti en su editorial de este miércoles.
Para leer más ir a enlaces:

Interpol adverteix del mercat de "bombes brutes"

Interpol disposa d'informació que els terroristes poden emprar les anomenades "bombes brutes", artefactes per a la dispersió radioactiva, va informar el portaveu de la Subdirecció de Seguretat Pública i Terrorisme d'Interpol, García Martínez Okan. "Les dades de què es disposa apunten clarament a un perill real de que els terroristes utilitzin artefactes per a la dispersió radioactiva o 'bombes brutes'", va assenyalar Okan l'intervenir en un congrés internacional dedicat a la lluita contra el terrorisme que se celebra aquests dies a Moscou.

Les "bombes brutes" són artefactes explosius de càrrega convencional barrejats amb materials radioactius que a més de matar pesones i ocasionar danys materials contaminen amb radioactivitat el lloc on exploten.

Segons el portaveu d'Interpol, el risc potencial dels grups terroristes puguin utilitzar aquest tipus de bombes en atemptats terroristes és un "motiu de gran preocupació".

El funcionari de l'organisme internacional va informar que només a Europa de l'Est s'han detectat 50 intents de vendes de material radioactiu. La major part d'aquests casos correspon a Ucraïna, mentre que una altra les ex repúbliques soviètiques, Geòrgia, és el país triat per als delinqüents nuclears per al trànsit de les seves mercaderies il lícites.

En general, les dades recopilades evidencien que els terroristes intenten fer-se amb materials nuclears i radioactius, va resumir.

Des de 2005, Interpol desenvolupa, en col.laboració amb l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), un projecte denominat Geiger que consisteix en la recopilació i l'anàlisi de dades sobre el tràfic d'aquests materials, així com sobre altres activitats il lícites relacionades.

Interpol advierte que terroristas pueden disponer de “bombas sucias”

Interpol dispone de información de que los terroristas pueden emplear las llamadas "bombas sucias", artefactos para la dispersión radiactiva, informó el portavoz de la Subdirección de Seguridad Pública y Terrorismo de Interpol, Aisu Okana.

"Los datos de los que se dispone apuntan claramente a un peligro real de que los terroristas utilicen artefactos para la dispersión radiactiva o ‘bombas sucias'", señaló Okana al intervenir en un congreso internacional dedicado a la lucha contra el terrorismo que se celebra estos días en Moscú.
Para leer más ir a enlace:

RFA: La classe mitjana alemanya en pànic

Segons un estudi publicat per l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica (DIW), la diferència entre rics i pobres és cada vegada més gran i la classe mitjana és la que més pateix aquest desenvolupament. L'estudi, publicat el dimarts, constata una polarització dels ingressos durant l'última dècada: "Per una banda, augmenta el nombre de persones que viuen en el luxe, però per l'altre costat, hi ha cada vegada més pobres", expliquen Jan Goebel, Martin Gornig i Hartmut Häußermann, autors de la publicació.


"Pànic d'estatus"

Els investigadors a més de comprovar que la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més gran, afirmen que aquesta tendència alarmant es veu accentuada pel pla d'estalvis proposat pel govern alemany. El mateix recàrrega únicament als ciutadans de baixos ingressos i no als que guanyen bé, critiquen els autors de l'estudi.

Això té a més per conseqüència que la classe mitjana desenvolupi un cert "pànic d'estatus", ja que tem perdre el seu nivell de vida i passar a integrar el grup de ciutadans de baixos ingressos. L'any 2000, el 18% de la població formava part d'aquest grup. El 2009 aquesta fracció ja arribava al 22 per cent.

Pobresa i riquesa en xifres

A Alemanya es considera que algú pertany a la classe baixa quan guanya menys del 70 per cent de l'ingrés mitjà. En el cas d'una parella amb dos nens menors de 14 anys, això equival a un ingrés mensual net de 1.800 euros, inclosos els beneficis socials, com el subsidi per fills.

Tot i que Alemanya es trobi en la crisi econòmica més gran des de fa dècades, l'estudi del DIW constata que no només va augmentar el nombre de gent adinerada, sinó que a més aquestes persones guanyen cada vegada més. Forma part de la classe alta alemanya tot aquell que disposi de més del 150 per cent de l'ingrés mitjà, és a dir, més de 3.870 euros mensuals. Aquest grup va passar del 16 per cent l'any 2000, a representar el 19 per cent de la població en 2008.

Greus conseqüències socials

La classe mitjana és la gran perdedora de l'última dècada, comproven els investigadors. Un desenvolupament aquest que posa en perill l'estabilitat de tota una societat, com expliquen els experts: "L'estatus de la classe mitjana no es basa en el que posseeix, sinó en el que guanya. Es és, per tant, molt sensible a tot canvi que amenaci el seu estatus".

Els qui es vegin afectats per aquest desenvolupament buscaran culpables per aquesta situació, la qual cosa pot redundar, per exemple, en un increment de la xenofòbia. En haver un nombre cada vegada major de pobres, seran també cada vegada més els qui es vegin obligats a traslladar-se a urbanitzacions poc atractives, però barates, ubicades en àrees impopulars o als afores de les ciutats. Així "van sorgint barris sencers, que porten l'estigma de ser barris de pobres", explica el sociòleg urbà Hartmut Häußermann, un dels tres autors de l'estudi. Aquests barris de pobres estan marcats per la "resignació i un pessimisme davant del futur", continua l'expert, la qual cosa és una combinació fatal per als nens i joves que creixen allà.

Sindicats i oposició exigeixen canvi polític

El Partit Socialdemòcrata Alemany, SPD, igual que Els Verds i L'Esquerra (Die Linke), van aprofitar les dades presentades pel DIW per exigir que en el paquet d'estalvis es carregui més als més rics del país. El partit democràtic liberal, FDP, integrant de la coalició de govern, es va defensar destacant que la classe mitjana no es veu afectada pels plans d'estalvi.

"Pares pobres? ¡Mala sort per als fills!" Amb aquestes paraules protesta un home contra la Llei de reforma del mercat de treball "Hartz IV".

Els caps sindicalistes, al seu torn, veuen en els resultats de l'estudi del DIW la prova que "la política errònia dels últims anys va causar el desequilibri social a Alemanya". Una vegada més, es critica durament el paquet d'estalvis del govern. Klaus Matecki, membre de la directiva de la Confederació de Sindicats Alemanys, DGB, va proposar "transformar el paquet d'estalvis en un paquet d'ingressos", perquè la classe alta faci també la seva aportació. Així mateix Matecki va dir que cal reduir l'ocupació precaria i imposar un salari mínim obligatori d'almenys 8,50 euros per hora.

Clase media alemana en pánico

Según un nuevo estudio publicado por el Instituto Alemán de Investigación Económica (DIW), la diferencia entre ricos y pobres es cada vez más grande y la clase media es la que más sufre este desarrollo.
Para leer más ir a enlace:

EUPV: Urgeix l'hospital a Peníscola.

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera que el Consell ha deixat abandonats als malalts crònics del nord de la província de Castelló i exigeix la construcció de l´hospital de Peníscola. La diputada d’esquerres considera vergonyós que desprès de tant de temps, i moltes promeses fetes, Peníscola i la seva comarca encara no tinguen l’hospital. “Va ser en 2007 quan el conseller Manuel Cervera va prometre el nou hospital i encara hui estem esperant que les seues promeses es facen realitat”, i afirma que el PP és un artista de l'engany i la propaganda buida”.

La representant d’Esquerra Unida recorda que el promès hospital era per a pacients de mitja i llarga estada que haguera d’haver completat l’assistència a malalts majors i crònics de les comarques de Castelló: “Però Camps no ha complit la seua paraula i no ha fet cap dels hospitals projectats a Castelló, com el de Peníscola i la Vall d’Uixó, Castelló no existeix per a ell”.

“En aquests moments solament disposem dels 141 llits de l’hospital de la Magdalena per a atendre aquesta tipologia de malalts”, argumenta Albiol,“un nombre clarament insuficient ja en 2007, però ara a l’estiu de 2010 clarament escandalós”, i remarca que el procés “d’envelliment progressiu de la població en els darrers anys, “fa més urgent aquest tipus d’instal.lacions sanitàries, però pareix que el Consell no està per la labor”.

Per a Albiol el Partit Popular ha d’explicar perquè tres anys després no s’ha fet res per millorar l’assistència sanitària de les comarques del nord en una clara mostra d'indiferència a la ciutadania de Castelló i especialment a la gent major, “oblidades i obligades a ingressar a centres privats per mancança de llits públics”.

Bolívia minimitza la troballa de liti a l'Afganistan

Bolívia minimitzà l'anunci dels Estats Units sobre la troballa de liti a l'Afganistan i va reafirmar que la indústria d'aquest mineral avança en la nació sud-americana. El portaveu del despatx presidencial bolivià, Iván Canelas, i el director de l'oficina estatal de Recursos, el ministre de Mineria, Luis Alberto Echazú, van assenyalar que aquestes reserves no representen competència per a Bolívia.

Per Echazú, l'anunci publicat al diari The New Times sobre el fet que l'Afganistan pot albergar reserves minerals d'or, liti i altres materials per un valor estimat d'un milió de milions de dòlars, és polític i busca justificar la invasió nord-americana a aquest país.

El funcionari va explicar que a l'Afganistan el qual és un país en guerra, li costaria anys impulsar aquesta indústria i aconseguir ingressos reals.

Echazú va recordar que un estudi realitzat per l'empresa nord-americana, SGS, va establir com a mínim nou milions de tones de liti metàl.lic al salar de Uyuni de (Foto: Sud-oest de Bolívia).

El Govern va iniciar allà el muntatge d'una planta pilot per produir carbonat de liti a petita escala.

Fins a la data s'han interessat en cooperar amb Bolívia en aquest afany empreses de França (Bolloré), del Japó (Sumitomo i Mitsubishi), de Surcorea (LG) i més recent, de Finlàndia (Outotec i European Batteries).

Minimiza Bolivia anuncio EE.UU sobre litio en Afganistán
Autoridades de Bolivia minimizaron este martes el anuncio de Estados Unidos sobre el hallazgo de litio en Afganistán y reafirmaron que la industria de ese mineral avanza en la nación suramericana, reportó Prensa Latina.

"Israel és el front en la defensa d'Occident"

A Holanda el Partit per la Llibertat de Geeert Wilders (PVV), feixista i racista, considera seriosament la seva participació en un nou gabinet. Wilders reuneix les claus del lliberalisme, és a dir, neofeixisme del s.XXI: Sionista, feixista i antisemita, sense amagar-se'n. Fins ara els holandesos havien desestimat aquesta possibilitat per les marcades divergències de l'agrupació amb els partits tradicionals.

Els resultats en les recents eleccions, en què el PVV va pujar de 9 a 24 escons, el van convertir en el guanyador indiscutible, al costat de l'agrupació liberal VVD, actualment el partit majoritari d'Holanda.
Els punts més controvertits del programa del PVV es podrien resumir en:

Seguretat

La seguretat és un dels punts principals en el programa del PVV. En opinió dels seguidors de Wilders, els carrers holandeses es troben a mercè de hampones antillans i marroquins que s'han apoderat de barris sencers.

Solucions:

Deu mil policies addicionals als carrers
Registre ètnic de tots els ciutadans. Fins i tot amb la indicació "antillà"
(Els antillans provenen del conjunt d'illes anomenat Antilles Holandeses, que formen part del Regne d'Holanda)
Expulsió de criminals antillans
Pèrdua de la nacionalitat holandesa en ciutadans amb doble nacionalitat que cometin delictes.
Augment de la pena mínima i condemnes més severes, suspensió de la condemnes per delictes comuns lleus que fins ara consistien en la prestació de servei a la comunitat.

Combat a l'Islam i de la immigració massiva

Possiblement aquest sigui el punt més important i extens del programa del PVV. Per l'agrupació dretana, l'Islam és una doctrina totalitària fundada en la dominació, violència i opressió. No hi ha Islam moderat en opinió de Wilders. La solució a la islamització d'Holanda inclou:

La fi de la immigració de persones de països islàmics
El cessament de la construcció de mesquites i tancament de les escoles islàmiques, a més de la prohibició de la burka i l'Alcorà
Prohibició del vel a qui treballin en assistència mèdica, educació i organitzacions subsidiades. Introducció d'un impost especial al vel islàmic.
Unió Europea: permanència d'Holanda, veto a Turquia.

Estrangers: o treballen o es van

Optar per Holanda en l'escena internacional
Per al PVV, els interessos d'Holanda i la lluita contra l'Islam han d'ocupar un lloc central en la política exterior. Holanda ha d'atorgar a més una importància especial a Israel, que com puntualitza el programa Israel lluita per nosaltres, si cau Jerusalem, li seguiran Roma i Atenes. Per aquesta raó Israel és el front central en la defensa d'Occident. No es tracta d'un conflicte de territoris, sinó d'ideologies. La raó d'un Occident lliure contra la barbàrie musulmana.

Les solucions per a la política exterior holandesa:

Reduir la ajuda per al desenvolupament a ajuda d'emergència
Esborrar "el manteniment de l'ordre internacional" de la constitució holandesa.
Revisió de l'adhesió holandesa en acords internacionals
Pel que fa a Israel i Palestina Wilder afirma que l'ambaixada holandesa ha traslladar des de la seva ubicació actual a Ramat Gan a la, segons Wilder, capital d'Israel, Jerusalem

Altres 10 punts importants del programa

En el programa del PVV hi ha altres 10 punts, entre els quals s'inclouen democratització, on es veta a persones amb doble nacionalitat de l'exercici de funcions de govern, parlamentàries o municipals. Així mateix, en el sector de l'assistència mèdica s'ha de aturar la islamització amb la introducció de deu mil treballadors addicionals. El capítol sobre educació inclou a més l'ensenyament obligatori de l'himne nacional i l'exigència d'hissar la bandera a les escoles holandeses. Sobre "optar per un medi ambient millor" el PVV crida a acabar amb la histèria climàtica i a construir més centrals nuclears.

Punt de fallida

La política holandesa té una llarga tradició de governs de coalició i no serà la primera vegada que hi hagi de formar un gabinet amb una coalició d'almenys tres partits. D'incloure l'PVV, aquest haurà de renunciar a una gran quantitat de punts del seu programa que generen discrepàncies amb els altres partits. Un punt en què Wilders és intransigent és la conservació de l'edat de jubilació en 65 anys, "ni un sol dia més". Tot i això, el líder del partit d'extrema dreta va voler donar un senyal per participar en una coalició amb els liberals del VVD i els democristians de CDA, donant a entendre l'endemà de les eleccions que podria considerar la proposta dels seus eventuals socis, de elevar-la a 67 anys.

En Holanda el partido para la libertad de Geert Wilders (PVV), de extrema derecha, considera seriamente su participación en un nuevo gabinete.

Hasta ahora los holandeses habían desestimado esta posibilidad por las marcadas divergencias de la agrupación con los partidos tradicionales. Los resultados en las recientes elecciones, en las que el PVV subió de 9 a 24 escaños, lo convirtieron en el ganador indiscutible, junto a la agrupación liberal VVD, actualmente el partido mayoritario de Holanda.

Protesta contra la llei anticomunista a Polònia

El 8 de juny -dia en què la nova llei anticomunista, que prohibeix els símbols comunistes (art. 256 del codi penal) va entrar en vigor-, es va iniciar a Polònia una campanya internacional de protesta. A Varsòvia es va celebrar una conferència i una manifestació amb la participació de delegacions de partits comunistes -Partit Comunista de Grècia, Partit Comunista Portuguès, Partit Comunista d'Irlanda- i organitzacions juvenils -Federació Mundial de la Joventut Democràtica i l'Unió de Joventuts Comunistes de la República Txeca-.

En la conferència de premsa els camarades Georgios Toussas -membre del Parlament Europeu pel Partit Comunista de Grècia-, João Ferreira -al parlament europeu pel Partit Comunista Portuguès, i Yogendra Shahi -vicepresident de la Federació Mundial de la Joventut Democràtica-, van condemnar la nova llei i van expressar el seu suport al Partit Comunista de Polònia. Després de la conferència al centre de Varsòvia va tenir lloc una manifestació.

Portals d'Internet i canals de notícies polonesos van informar sobre aquest esdeveniment subratllant l'absurd del nou article repressiu del codi penal.

Així mateix en diversos altres països es van dur a terme manifestacions davant les ambaixades de Polònia i van ser entregades cartes de protesta als ambaixadors polonesos. Fins ara se'ns va informar que aquest tipus de protestes es van organitzar a Atenes, Budapest, Dublín, Lisboa, Londres, Mèxic, Moscou i Nicòsia. El Partit Comunista de Polònia també ha rebut cartes de suport de molts partits comunistes.

Ens agradaria donar les gràcies a tots els participants d'aquesta campanya i demanar que continuï. Hem de fer la nostra lluita més forta, ja que el problema de la discriminació dels símbols comunistes i altres tipus de represàlies es duen a terme a Polònia i altres països d'Europa de l'Est. Ahir, la nova llei anticomunista va ser adoptada també a Hongria.
Partit Comunista de Polònia

Llamazares: L'estratègia Tarantino del govern

Gaspar Llamazares: L'actual fase de la crisi econòmica del neoliberalisme especulatiu ha posat en evidència el seu caràcter polític. Ha quedat al descobert l'asimetria entre el nou macropoder econòmic i mediàtic sense control i la cada vegada més gran impotència de la política, primer en l'àmbit de l'economia (discurs neoliberal únic), després en l'Estat del benestar sotmès als embats del mercat i, més recentment, en les pròpies institucions democràtiques.

El neoliberalisme prescindeix ja d'aquestes institucions per legitimar-se. Aquesta realitat, que corre el perill de passar d'excepció a norma, és encara més evident i dramàtica a l'UE. Aquí, a falta de polítiques econòmiques i fiscals comuns, el xoc asimètric de la crisi i els atacs especulatius es resolen amb la devaluació de les rendes dels de baix i de l'Estat del benestar.

S'ha apuntat deliberadament a la línia de flotació de la cohesió social i territorial europea, a la ja precària legitimitat de les seves institucions democràtiques comuns i, el que no és menys greu, a les democràcies dels estats membres més afectats per la crisi.

És cridanera la ingenuïtat de Joaquín Almunia, que, després d'avalar la política d'ajustament imposada pels mercats, l'Ecofin i el FMI, es estranya que les agències de qualificació castiguin a Espanya per la negativa incidència d'aquest ajust en el seu potencial de creixement. ¡Com si no sabés que els mercats són insaciables i seguiran el seu atac mentre no s'adopten mesures contra l'especulació financera!

Estem atrapats entre el pànic del Govern, la seva síndrome d'Estocolm amb el diktat dels mercats i l'acarnissament d'una dreta que amb més o menys intel.ligència aposta per la qual cosa, fent un paral.lelisme entre el que està passant i el contundent guió de Pulp Fiction , podríem anomenar estratègia Tarantino:

1. Es freguen les mans veient al Govern adoptar una política d'ajustament antisocial-molt similar a la que farien ells-amb el consegüent desafecte de les classes populars. El adornen amb demagògia sobre les pensions i la manca de sensibilitat social de les esquerres.

2. Al mateix temps (com ja va avançar el portaveu de CiU al Congrés), animen el Govern a continuar amb la feina bruta de les amputacions de la reforma laboral imposada i la reforma privatitzadora de les caixes d'estalvis, tot i que mai els semblarà ni suficient , ni oportuna. El bisturí sobre les pensions queda tou en l'aire.

3. Quan tot estigui lligat, la dreta, els mercats i els mitjans de comunicació afins acusaran als sindicats i a l'esquerra política de passar de col.laboradors necessaris amb el Govern a ser uns privilegiats il.luminats antisistema per promoure mobilitzacions cada vegada més intenses.

El que enteníem com a Estat del benestar serveix de cadàver propiciatori, al qual es trosseja adequadament i després es crida a un bon equip per netejar la sang i no deixar rastre. Malgrat el atrevit símil cinematogràfic, és una estratègia molt real de la qual les dretes -l'econòmica i la política- només treuen beneficis: no aporten res davant la crisi, debiliten al Govern i tracten de fer-ho amb l'esquerra, alhora que aprofiten les contradiccions per embrutir la política i desmobilitzar als treballadors.

És fals el que proclamen els mercats i el que proposa la dreta menys hipòcrita; al nostre país no li sobren ni el sector públic ni les polítiques socials; al contrari, li falten. Seguim molt lluny de l'Estat del benestar europeu. Per tant, no és temps de cirurgians del dèficit ni de la política tecnòcrata o plutocràtica. És l'hora de recuperar la política i el públic davant del demostrat fracàs dels dictats del mercat. És el temps de la medicina social, perquè el causant de la crisi no va ser el malbaratament públic sinó aquesta economia neoliberal de l'especulació financera i urbanística que engreixar a consciència el dèficit públic.

Tot aquest procés va comptar en el nostre país amb la provocació de la dreta econòmica que ha utilitzat l'acomiadament improcedent, el frau fiscal i l'economia submergida com armes de destrucció massiva, això sí, amb la passivitat i la renúncia del Govern a denunciar aquestes pràctiques i adoptar mesures per frenar. L'Executiu socialista, lluny de fer front a l'ofensiva buscant un programa de crisi i unes aliances socials i polítiques conseqüents, ha preferit contemporitzar mitjançant l'ajustament compassiu i la restauració de la política neoliberal amb aliances de geometria variable cada vegada més orientades cap a la dreta , aquesta mateixa dreta insaciable a la qual només ha interessat la confrontació.

Dins del Govern, els falcons neoliberals -en particular el Ministeri d'Economia i Hisenda i l'Oficina Econòmica de la Moncloa- s'han fet amb les regnes no només de la política econòmica, sinó del conjunt de l'agenda política i la política d'aliances. La geometria variable, en les seves mans, s'ha convertit en aritmètica conservadora que prescindeix primer de l'esquerra parlamentària i, més tard, dels sindicats i l'esquerra social al crit de "¡precipitem l'ajust sense hipoteques socials ni sindicals!".

A més de pedagogia, es torna imprescindible una aliança política i social que faci front a aquests cirurgians del dèficit i que defensi la viabilitat d'una sortida justa i sostenible a la crisi. No només és possible, sinó molt necessari.

La estrategia Tarantino, artículo de Gaspar Llamazares

La actual fase de la crisis económica del neoliberalismo especulativo ha puesto en evidencia su carácter político. Ha quedado al desnudo la asimetría entre el nuevo macropoder económico y mediático sin control y la cada vez mayor impotencia de la política, primero en el ámbito de la economía (discurso neoliberal único), luego en el Estado del bienestar sometido a los embates del mercado y, más recientemente, en las propias instituciones democráticas.
Para leer más ir a enlace:

Willy Meyer: "A la vaga general europea!"

L'eurodiputat d'IU crida a la Vaga General al Ple del Parlament Europeu: "Estem amb les respostes de les treballadores i dels treballadors a aquest model econòmic: La vaga a Grècia, a Portugal i aviat a Espanya". Ahir va tenir lloc en el ple del Parlament Europeu un debat sobre la preparació del Consell Europeu de demà on es preveu aprovar la continuació de l'Estratègia 2020 de Lisboa, que marcarà la política econòmica per a la pròxima dècada. En el marc d'aquest debat, Willy Meyer ha dit que el seu grup parlamentari GUE/NGL (PEE-EL): "Està amb la resposta dels treballadors i treballadores a la crisi, amb les vagues generals a Grècia, a Portugal i properament a Espanya.

Els sindicats ja han anunciat que a Espanya hi haurà Vaga General el 29 de setembre, coincidint amb la gran mobilització convocada per la Confederació Europea de Sindicats. Aquesta és la resposta dels treballadors a aquest model".

Segons Meyer: "El culpable del fracàs d'aquest model no és només el mercat, ni els governs, sinó els principals grups en aquesta cambra que van arribar a un acord per traslladar el Consens de Washington al Consens de Brussel.les. El problema de fons és la no intervenció en l'economia, que impedeix la construcció europea i impossibilita la cohesió i l'existència d'un model social europeu. El mercat desregulat està posant en risc la pròpia democràcia".

A més de la crida a la Vaga General als treballadors i treballadores europees, Meyer va apel.lar a la socialdemocràcia a assumir la seva responsabilitat i "a trencar amb el discurs de no intervenció de l'economia".

Per la seva banda, Lothar Bisky, president del GUE / NGL va assenyalar la necessitat de construir una Europa més democràtica i per als treballadors "O Europa es converteix en més social, o deixarà d'existir", va concloure.

"No són les mesures necesàries ni oportunes"

El diputat al Congrés d’ICV-EUiA, Joan Herrera, i el portaveu d’IU, Gaspar Llamazares, han adreçat una carta al ministre de Treball, Celestino Corbacho, en què es mostren contraris al contingut de l’esborrany de les mesures sobre el mercat de treball que divendres passat fou enviat als grups parlamentaris al Congrés. El diputat ecosocialista assegura en la missiva que aquestes mesures: “No són les prioritàries ni oportunes” i que la reforma més urgent és la del sistema financer, especialment en allò tocant a l’accés al crèdit i a les relacions entre consumidors/usaris dels serveis i les entitats financeres.

Herrera, que signa la carta amb el diputat i portaveu d’IU, Gaspar Llamazares, també lamenta en la carta que el Govern espanyol només s’hagi reunit amb aquells grups, com CiU i PNB, que defensen els interessos empresarials. En roda de premsa al Congrés, Herrera ha explicat que la carta que ha enviat al ministre pretén que el Govern “moderi” la proposta de reforma laboral perquè els interessos patronals no siguin els prioritaris i ha criticat que el president José Luis Rodríguez Zapatero i el mateix Corbacho només hagin telefonat a aquells que volen “endurir” la reforma del mercat de treball.

“Aquesta reforma no donarà resposta al col.lapse del sistema financer i a la manca de liquiditat que ha estat una de les causes principals de la destrucció massiva d’ocupació”, subratlla Herrera, que afegeix com a segon repte la reforma del sector energètic.

Herrera lamenta que el Govern no s’hagi volgut reunir amb aquells grups com ICV-EUiA i IU que “podien millorar l’esborrany mitjançant la introducció d’exigències socials i de més garanties a la protecció dels drets dels treballadores”.

El diputat ecosocialista es mostra “preocupat” pel contingut de l’esborrany i considera “inaceptable” la reducció dels costos de l’acomiadament, la rebaixa de les cotitzacions socials per part dels empresaris o la pèrdua de pes de la negociació col.lectiva: “Aquesta proposta torna a caure en els errors de les reformes laborals anteriors”, diu.

ICV-EUiA recolza la vaga per “legítima i oportuna”

El vicepresident d´ICV-EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, ha expressat, en la roda de premsa que ha realitzat al Parlament aquest migdia, que la seva formació dóna suport a la convocatòria de vaga general realitzada pels sindicats. “Recolzem la vaga general perquè és legítima i oportuna en el sentit de donar resposta a uns continguts injustos i insolidaris que retallen els drets dels treballadors”, ha manifestat el diputat. Miralles també ha dit que ICV-EUiA espera que la vaga general sigui un èxit ja que la reforma laboral aprovada avui pel Consell de Ministres “colpeja les persones i els seus drets.”

“Les reforma laboral impulsada pel Govern espanyol representa un pas enrere pel que fa als drets dels treballadors i treballadores”, ha afirmat Miralles, que ha qualificat la proposta de l´executiu central de “dura”, i ha assegurat que el document de reforma laboral “encara es pot endurir més al Congrés si les pretensions de CiU i PP prenen forma”. En aquest sentit, Miralles ha reafirmat el rebuig d´ICV-EUiA a la reforma laboral proposada pel Govern, “tant pel seu contingut, com perquè és part d´un paquet de mesures per a tranquil•litzar els mercats i que colpeja les persones i els seus drets, quan el que cal són mesures per una sortida social i progressista a la crisi”.

“La proposta de reforma laboral del Govern deixa les mans lliures a la patronal per fer el que vulgui. L´empresa privada no tindrà cap contrapès, ha emfatitzat el diputat, que així mateix ha rebutjat la reforma laboral perquè “no modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”. Miralles ha confirmat que “ICV-EUiA estarà al costat del sindicats”.

Pel que fa a la Comissió d´investigació sobre el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica, a través del Palau de la Música, el diputat d´ICV-EUiA ha retret a CiU i PP que vulguin “despistar” sobre l´objectiu de la comissió d´investigació, al demanar noves compareixences. Miralles ha declarat que ja ha de quedat clar, en aquest primers dies de Comissió, “que Millet és un xoriço, que es van confirmant indicis sobre el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya i que hi ha empreses donants que han contribuït a què es produeixin aquestes irregularitats.

Miralles, en contra de les afirmacions fetes aquest matí pel director de l´Oficina Antifrau, David Martínez Madero, en què ha assegurat que la Comissió d´investigació ha de servir per investigar el govern i no pas l´oposició, el diputat d´esquerres ha dit que aquesta comissió, segons el que estableix el reglament del Parlament, ha de servir per “investigar qualsevol cosa d´interès públic que sigui competència de la Generalitat.”

Miralles titlla de mesura electoralista la prohibició de la burka

Jordi Miralles ha lamentat que diversos ajuntaments s´hagin deixat arrossegar per la pressió electoralista. Miralles ha dit que “s´ha de separar el què del com”, ja que per a ICV-EUiA la burka “és un fet discriminatori per les dones”, al qual “no s´ha de fer front amb la prohibició, sinó a través de l´acollida, el diàleg i la mediació. La prohibició de la burka “pot aprofundir la discriminació d´aquestes dones i ampliar posicions xenòfobes o d´integrisme islàmic“ Miralles ha destacat que “algunes formacions es mouen per interessos oportunistes i electoralistes” i ha sostingut que, si s´arriba a regular hauria de ser des de l´Administració central, ja que “és una qüestió que fa referència a Drets fonamentals.”

D´altra banda, el diputat ha expressat la satisfacció del seu grup parlamentari per la resposta de validesa del Consell de Garanties Estatutàries sobre la Llei del cinema i per què “per fi s´aprova una llei del cinema en aquesta legislatura”.

65 aniversari de l'alliberament de Ravensbrück

L´Ajuntament de Barcelona i l´Amical de Ravensbrück recorden les dones deportades al camp d´extermini i rendeixen homenatge a la supervivent Neus Català. La veterana lluitadora antifeixista compleix 95 anys rodejada de familiars, amics i gent del món de la política, la cultura i els drets socials compromesos amb la memòria democràtica. Ahir la tarda, la regidoria de Drets Civils de l´Ajuntament de Barcelona i l´Amical de Ravensbrück van rendir homenatge a les dones deportades al camp d´extermini nazi, en el 65è aniversari del seu alliberament.

La protagonista va ser l´única supervivent catalana, Neus Català, que a més complia 95 anys i es va dur tota una sorpresa en trobar la plaça del Rei plena de gent que l´esperava per celebrar-ho. Els seus fills, Margarida i Lluis, van venir des de Paris per a l´ocasió i també es va desplaçar des dels Guiamets (terra de la Neus) el seu germà, de 99 anys.

A l´acte, que va conduir el periodista Josep Cuní –qui havia lliurat el premi `Catalana de l´any´ a la Neus el 2006-, hi van prendre la paraula Quim Mestre, regidor de Drets Civils del consistori barceloní, Anna Sallés, presidenta executiva de l´Amical de Ravensbrück, la documentalista Susana Koska, la filla de Neus Català, Margarida Català Sancho, la poetessa Àngels Gregori i l´actor Enric Majó. El vespre es va tenyir d´emoció amb la lectura de poesies, el recordatori dels noms de les dones espanyoles deportades a Ravensbrück (de Madrid, Castella-Lleó, València, Múrcia, Aragó, Andalusia, Astúries, Euskadi, Cantàbria, Catalunya...), l´actuació del grup 14 d´Abril (integrat per Tono i Mònica Lucchetti), i les cançons de Pedro Guerra (`Huesos´ sobre les fosses), Victor Manuel (`Cómo voy a olvidar´) i Marina Rossell (`Morir a Ravensbrück´, basada en el poema de la desapareguda escriptora Montserrat Roig, autora de `Els catalans als camps nazis´).

Josep Cuní també va llegir el missatge enviat per la presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück i antiga deportada, Annette Chalut, i el conseller Joan Saura va tancar l´acte recordant el compromís del govern català amb la recuperació de la memòria democràtica i la seva gran estima per Neus Català, a qui va lloar com a militant d´esquerres que va defensar la legitimitat republicana i després va ser membre de la resistència a França i enllaç a la clandestinitat contra el franquisme.

Entre d´altres personalitats presents, destacar el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, el president de l´Associació Catalana d´Ex Presos Polítics, Enric Pubill, la responsable de l´Àrea de Memòria d´EUiA, María Molina, la diputada socialista Manuela de Madre i els diputats i diputades d´ICV-EUiA Jaume Bosch, Laia Ortiz i Mercè Civit, que a més és la responsable de l´Àrea de la Dona d´EUiA i que en acabar l´acte es va acostar a saludar Neus Català, moment que recull la fotografia. També les acompanyen la historiadora Elisenda Belenguer (autora del llibre `Neus Català: Memòria i lluita´) i el germà de la Neus, Lluís, que va ser membre de les guerrilles antifranquistes, motiu pel qual va ser empresonat.