divendres, 24 de maig de 2013

ICV a ERC: "Si aquesta no és la seva posició, per què ho van votar?"

El diputat al Parlament d'ICV-EUiA, Josep Vendrell, ha lamentat aquest divendres el to i les desqualificacions que el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha dirigit al coordinador nacional ecosocialista, Joan Herrera: "No sé el senyor Junqueras on pretén desviar l'atenció i si té una certa mala consciència per la decisió que van prendre", ha subratllat fent referència al fet que ERC votés en contra de la moció d'ICV-EUiA que reclamava aturar la fragmentació de l'ICS, una gestió pública de l'Hospital Clínic i que no hi hagués més retallades en matèria sanitària. "Si aquesta no és la seva posició, per què ho van votar?", ha preguntat Vendrell en roda de premsa.

Després que Junqueras acusés via twitter Joan Herrera de mentir i digués que dins d'ICV hi ha gent "molt més digna" que ell", Vendrell s'ha remés a la votació del Parlament i al contingut de la moció, que demanava aturar el "trossejament" de l'ICS fins que s'acordi amb tots els agents implicats en el marc del pacte nacional de la salut; que parlava d'un consorci públic de l'Hospital Clínic, i que reclamava que no hi haguessin més retallades en matèria de salut.

"Si té una certa mala consicència per la decisió que van prendre... Però la decisió és aquesta", ha reblat.

Batussa entre Herrera i Junqueras a twitter per les retallades en Salut


Joan Herrera i Oriol Junqueras s'han enganxat per Twitter arran del vot en contra de CiU i ERC a una moció d'ICV-EUiA que demanava aturar el procés de reformulació de l'Institut Català de la Salut i salvaguardar la titularitat pública de l'Hospital Clínic. Herrera ha piulat la notícia d'El País, que titulava 'ERC avala que CiU continuï amb les retallades en sanitat perquè el pressupost "el decideix Madrid"'.

Els submarins de 2.200 milions d'euros del PP que no suren

El Ministeri de Defensa del PP espanyol s'absté de moment de fer comentaris sobre el submarí S-80 que, dissenyat com el més modern del món i amb un cost de 2.200 milions d'euros, té un greu error: se submergeix, però no pot emergir. No hi haurà un comentari oficial fins que hi hagi un diagnòstic clar del problema del submarí, de la seva solució i de com afecta al calendari del programa, va assegurar un portaveu oficial de Defensa.

No obstant això, fonts expertes en el sector detallen que aquest tipus de retards no és una cosa excepcional en els programes de llançament i que la demora del lliurament del primer S-80 a l'Armada espanyola fins i tot beneficia les arques de l'Estat.

L'explicació és molt simple. Fins que no rebi la primera unitat, el pagament d'aquest submarí no computa com a dèficit. Amb la qual cosa, es retardaria un o dos anys un elevat import que se sumarà a la ja malmesa comptabilitat nacional. El programa té un cost total de 2.200 milions d'euros i el primer prototip suposa un desemborsament de més de 500 milions, import que hauria de computar com a dèficit en el moment del lliurament.

"El vergonyós no és que l'aparell en si funcioni o no funcioni, és que un país com Espanya estigui sostenint una despesa militar totalment innecessari i un exèrcit sobredimensionat", va comentar a RT professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra Albert Sales. Segons xifres oficials, el pressupost d'Espanya per al 2013 estipula 16492000 d'euros per a Defensa. "Aquests 16.000 milions d'euros probablement podrien pal · liar molts de les retallades en despeses socials. No sé quin tipus d'amenaça requereix un exèrcit sobredimensionat com l'espanyol", insisteix, al seu torn, Sales.

Actualment hi ha quatre submarins de la sèrie S-80. Cadascun va costar més de 500 milions d'euros i compta amb el sistema més modern del món. La revisió efectuada per la companyia productora, Navantia, va revelar que els S-80 tenen un excés de pes de 100 tones, el que condemnarà a qualsevol nau a no poder emergir.

Ara els dissenyadors tenen dues opcions: aprimar els submarins o allargar per compensar l'excés de pes. La segona solució sembla ser la més factible, però va requerir redissenyar per complet el submarí. S'estima que això retardarà el lliurament dels vaixells entre 1 i 2 anys i que cada metre de submarí que s'afegeixi costarà 7,5 milions d'euros.

Llamazares: "De color bé, però no sura..."


El diputat d'Izquierda Unida Gaspar Llamazares ha vist com l'òrgan de govern del Congrés s'ha negat a tramitar una pregunta escrita al Govern que s'iniciava amb una cita del cèlebre monòleg de Gila: "De color bé, però no sura...". Llamazares al.ludia al programa del submarí espanyol S-80, que es troba paralitzat després que es detectés que pesa almenys 75 tones més del previst. Foto: Imatge virtual del submarí S-80.


La pressió contra les bales de goma s’estén a l’àmbit judicial

El jutge que investiga una lesió de melsa el 29-M demanarà informes pericials independents sobre la perillositat d’aquests projectils per la ciutadania. L'escopeter i el subinspector imputats pel cas d'Ester Quintana també estan encausats en aquest procés.

El jutge de Barcelona que investiga el cas d'un jove amb greus lesions a la melsa durant la vaga general del 29 de maig de 2012 demanarà informes pericials independents sobre la perillositat de les bales de goma segons han informat divendres fonts judicials. Segons han explicat aquestes mateixes fonts, el magistrat vol conèixer la velocitat, trajectòria i gravetat de l'impacte d'aquests projectils i si són massa perillosos per a la ciutadania.

Per altra banda, a la declaració divendres dels onze antiavalots dels Mossos restants del 22 imputats –dijous van declarar la primera meitat- s’ha pogut comprovar que l'escopeter i el subinspector de la unitat 4 encausats pel cas d'Ester Quintana, la dona a qui van rebentar un ull durant la vaga general del 14-N, també estan imputats en aquest judici.

Polèmica comissió sobre les bales de goma


Aquest moviment judicial arriba poc abans que la conselleria d'Interior faci públic l'informe –podria ser el proper dimecres- sobre les bales de goma que fa setmanes que té enllestit i que la oposició ha demanat reiteradament al conseller que el presenti el Parlament. La conselleria d'Interior ja compta amb un informe que ha arribat a les seves conclusions però que segueix essent secret. El va encarregar l'anterior titular d'Interior, Felip Puig però l'actual conseller, Ramon Espadaler l'ha revisat i polit, segons fonts de la conselleria. Està acabat des de fa un mes i Espadaler tenia previst presentar-lo el mateix dia de la compareixença malgrat que a petició dels diputats Interior es va comprometre a entregar-lo abans de comparèixer.

La CUP denuncia l'intent de condicionar la comissió


Per la seva banda, la CUP va denunciar que la direcció dels Mossos d’Esquadra està intentant condicionar el resultat de la comissió parlamentària que, entre d’altres coses, ha de debatre l’ús de les bales de goma per part d’agents antiavalots del cos. Així ho va assegurar el diputat de la CUP-Alternativa d’Esquerres David Fernàndez en una pregunta parlamentària al president català, Artur Mas. Fernàndez va citar un document de la Direcció General dels Mossos on es marcarien les directrius, els compareixents i les conclusions a les que ha d'arribar la Comissió d’Estudis dels models de seguretat i ordre públic i de l'ús de material antiavalots en esdeveniments de masses.

El document conclou que la comissió ha de servir per "redreçar el focus d'atenció de la gestió de l'ordre públic com un problema cap al desordre públic com un problema", per "restituir la desafecció ciutadana envers la intervenció policial en el manteniment de la tranquil·litat pública" i per "donar seguretat institucional a la gestió del desordre públic". Així mateix, l’informe detalla un llistat de fins a 26 compareixents –tots proposats per CiU- que, segons la CUP, incorpora “escasses veus socials i crítiques”.

Condemnada a 15 mesos de presó una professora per maltractament infantil

Insultats, castigats sense menjar, lligats a la trona per obligar-los a menjar o amb la boca tapada amb cinta adhesiva per no sentir-los. Així tractava una professora d'Educació Infantil als seus alumnes en una escola bressol de Torrelodones. El Jutjat Penal número 16 de Madrid ha condemnat a la dona, Aránzazu G.A., que ara té 47 anys, a 15 mesos de presó i la inhabilitació per a l'exercici de la seva professió durant el temps que dura la pena -la Fiscalia demanava dos anys- per maltractar nens de dos i tres anys durant el curs escolar 2007/2008.

En la sentència, el Jutjat condemna a la professora com a autora criminalment responsable d'un delicte continuat contra la integritat moral amb l'agreujant d'abús de superioritat i l'atenuant de dilacions indegudes. El jutjat considera provat que la professora va sotmetre als nens que estaven al seu càrrec en una escola infantil del municipi madrileny a diferents maltractaments de manera continuada.

En concret, a una de les nenes Aránzazu la va lligar a la cadira amb una cinta de colors, la va sacsejar i li va posar una cinta al voltant de la boca perquè no cridés. També proferia insults als nens del tipus "ets tan ximple com el teu pare" o que no li estranyava el seu comportament "tenint un pare tan pijo".

A un altre menor, aquest de dos anys, li va posar un got de suc davant i cinta adhesiva a la boca perquè no pogués beure com a càstig per haver-se portat malament. Aquest nen va explicar als seus pares que la professora els pegava als genolls i als talons. Un altre menor de dos anys i nou mesos va dir als seus pares que la dona lligava als seus companys amb cinta aïllant i els pegava.

Com a conseqüència dels maltractaments va haver una nena que demanava als seus pares que la lliguessin a la trona per menjar i una altra que es tapava ella mateixa la boca amb cinta adhesiva i s'intentava enrotllar els braços amb tires llargues de cel·lofana.


La cuinera de l'escola va testificar haver vist a la professora insultar un nen i castigar sense menjar i seure sobre un altre en una cadira, agarrar i tirar a terra, on es va asseure de nou sobre ell.

Una professora del centre escolar també va escoltar a la professora insultar els menors i va arribar a veure un d'ells lligat a la trona de tortura amb cinta adhesiva.

Imputat el doctor Vela per un cas de nens robats a Madrid

El doctor Eduardo Vela, el nom que més es repetia entre les mares que avui estan convençudes que els seus fills van ser robats, ha estat citat a declarar com a imputat, segons ha sabut EL PAÍS. La cita és el proper 18 de juny al jutjat número 46 de Madrid.

Vela, exdirector de la clínica Sant Ramon de Madrid, i estret col·laborador de sor Maria Gómez Valbuena, haurà de respondre a preguntes sobre el cas d'Inés Madrigal. La seva mare adoptiva, Inés Pérez, ha declarat davant el jutge que el doctor la va entregar "com a regal" el 1969 després d'explicar durant mesos com fingir un embaràs: "Em deia que no fos a la perruqueria, que no em pintés, que davant de la gent fes com que tenia ganes de vomitar i que em posés coixins per simular la panxa".

"Avui és un dia molt important. Per a mi i per a tots els nens de Sant Ramon i totes aquestes mares que quan es despertaven de l'anestèsia, van sentir al doctor Vela dir: 'Duérmela altra vegada'. I això és possible gràcies a la meva mare adoptiva, que ha estat molt valent i ha explicat la veritat. seu testimoni ha estat crucial", afirma Inés Madrigal.

Perquè la investigació avancés, Inés Madrigal va denunciar a la seva mare adoptiva davant el jutge. "Jo sabia que ens jugàvem que la imputaren, però ho vaig parlar amb ella, li vaig explicar el que podia passar i em va dir que endavant, que ella feia el que hagués de fer". Inés va prendre aquesta decisió confiant que per l'edat de la seva mare adoptiva, 90 anys, la denúncia no tindria conseqüències negatives per a ella.

Inés Pérez treballava llavors de voluntària en un convent on "mares vídues o solteres" deixaven als seus nadons interns mentre no podien cuidar-los. Inés va acollir temporalment a dos d'ells a casa, mentre esperava que alguna d'aquelles mares en dificultats renunciés seu fill per poder adoptar, ja que ella i el seu marit no podien tenir-los. "Em van trucar un dia de Sant Ramon i em van dir que fos l'endemà perquè tenien una sorpresa per a mi. L'arribar allà, el doctor [Eduardo] Vela em va dir: 'Mira quin regal. Tinc una nena per tu".

Era un nadó prematur. "El doctor Vela em va dir que havia de posar bosses d'aigua calenta al carret i va insistir molt en que si es posava dolenta no fora a cap hospital, que li digués a ell directament", recorda Inés. "A mi no em va cridar l'atenció perquè vaig pensar que era perquè es tractava d'un embaràs fora del matrimoni".

"El doctor Vela va escriure molts papers, que després li va donar al meu marit. De la clínica sortim directes al registre. I després vam anar a una botiga a comprar el cotxet, la robeta... perquè jo no tenia res, és clar, havia estat una sorpresa. Així ho vaig explicar tot al jutge, que em va dir: 'Sí, si vostè té tots els papers en regla. Però a la seva filla no l'ha parit".

Japó aplaudeix la disposició al diàleg de Corea del Nord

El Govern del Japó "aplaudeix" la disposició de Corea del Nord a dialogar sobre la desnuclearització de la península coreana que va anunciar el dia abans des Pequín l'enviat especial de Pyongyang, Choe Ryong-hae. El director del Buró Polític de l'Exèrcit Popular de Corea del Nord, Choe Ryong-hae, va arribar dimecres a Pequín en qualitat d'enviat especial del líder del seu país, Kim Jong-un. Xina va apel.lar a una represa urgent de les negociacions sobre la desnuclearització de la península de Corea. Mapa: Bases d'EUA a Corea del Sud, incloent-hi armament nuclear.

"És una evolució positiva que Corea del Nord hagi aturat les accions provocadores i mostra senyals d'estar disposada a acceptar el diàleg", ha declarat el portaveu de l'Executiu nipó, Yoshihide Suga, citat per l'agència Kyodo. Va afegir que Tòquio continuarà "seguint molt de prop" els propers passos del país comunista.

El director del Buró Polític de l'Exèrcit Popular de Corea del Nord, Choe Ryong-hae, va arribar dimecres a Pequín en qualitat d'enviat especial del líder del seu país, Kim Jong-un. Els seus interlocutors xinesos van cridar a una represa urgent de les negociacions sobre la desnuclearització de la península de Corea. Choe Ryong-hae afirmar al seu torn que el seu país està disposat a reprendre el diàleg.

Des de 2003, el programa nuclear de Pyongyang ha estat objecte de les negociacions a sis bandes entre Rússia, EUA, Xina, Corea del Nord, Corea del Sud i Japó. Malgrat això, el país comunista es va proclamar potència nuclear el 2005 i va dur a terme tres proves nuclears (el 2006, 2009 i 2013) que li van valer dures crítiques per part de la comunitat internacional neoliberal, instigades per EUA, Corea del Sud i Japó.

La tensió a la península de Corea es va disparar al març de 2013 després que, en resposta a exercicis militars de Washington i Seül, Pyongyang renunciés als acords de no agressió i desarmament nuclear, anul·lés l'armistici de 1953 i amenacés als EUA i Corea del Sud amb un atac atòmic.

Batussa entre Herrera i Junqueras a twitter per les retallades en Salut

Joan Herrera i Oriol Junqueras s'han enganxat per Twitter arran del vot en contra de CiU i ERC a una moció d'ICV-EUiA que demanava aturar el procés de reformulació de l'Institut Català de la Salut i salvaguardar la titularitat pública de l'Hospital Clínic. Herrera ha piulat la notícia d'El País, que titulava 'ERC avala que CiU continuï amb les retallades en sanitat perquè el pressupost "el decideix Madrid"'.

La resposta de Junqueras ha estat contudent: 'És llastimós que menteixis d'aquesta manera, Joan. Afortunadament, a ICV, hi ha molta gent amb una actitud molt més digna.'

Herrera, per la seva banda, li ha replicat: 'No entraré en desqualificatius personals. No menteixo. Això és el que vau votar. I això és el que reflecteixen els mitjans'.

CiU i ERC van rebutjar ahir la moció d'ICV-EUiA que demanava d'aturar el procés de reformulació de l'ICS fins a acordar amb professionals, sindicats, direcció dels centres i grups parlamentaris el desenvolupament de la llei de l'ICS. Una decisió criticada pels ecosocialistes, que van acusar la federació i els republicans de voler 'trossejar' l'ICS i voler privatitzar la gestió de l'Hospital Clínic, un dels altres punts de la moció. Tot i el vot en contra, CiU i ERC van refusar les acusacions i van registrar una proposta de resolució en defensa del caràcter públic de la salut i en què aposten pel diàleg i el consens per abordar aquests temes en el marc del pacte nacional de salut.

Joan Herrera @herrerajoan

ERC avala que CiU prosiga con los recortes en sanidad porque el presupuesto “lo decide Madrid” http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/23/catalunya/1369338387_460636.html

Oriol Junqueras @junqueras

@herrerajoan És llastimós que menteixis d'aquesta manera, Joan. Afortunadament, a ICV, hi ha molta gent amb una actitud molt més digna.

Joan Herrera @herrerajoan

@junqueras no entraré en desqualificatius personals. No menteixo. Això és el que vau votar. I això és el que reflecteixen els mitjans

CiU i ERC, junts per la privatització de l'ICS

CiU i ERC han rebutjat avui al Parlament el primer punt de la moció d'ICV-EUiA sobre l'Institut Català de la Salut en què es demanava "aturar el procés de reformulació de l'ICS fins acordar amb els professionals, els sindicats, el personal de direcció i gerència dels centres i els grups parlamentaris el desenvolupament de la llei 8/2007 de l'Institut Català de la Salut". La burgesia catalana també ha rebutjat els punts de la moció d'ICV-EUiA on es demanava garantir que l'ICS tingui "caràcter d'empresa pública" i aturar les retallades pressupostàries en salut

Confirmada la validesa de les gravacions que van destapar el 'cas Gürtel'

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz acaba de donar un cop dur als principals imputats del 'cas Gürtel' al rebutjar la seva petició d'anul·lar les gravacions de les converses realitzades durant anys per José Luis Peñas, que van donar origen a la investigació de la Fiscalia Anticorrupció. El líder de la trama, Francisco Correa, i l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, havien sol·licitat l'anul·lació de la prova en considerar que era un atac al dret a la intimitat. No obstant això, l'instructor sosté que hi ha una "nodrida" jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem que avala aquest tipus d'actuacions.

Això vol dir que Ruz avala la 'teoria Falciani', per la s'accepten les proves obtingudes per un ciutadà que té coneixement que s'estan cometent fets delictius. Segons explica Ruz en un acte, en aquestes converses gravades "s'exterioritzen determinades idees o comentaris -de Correa i tercers- que suggereixen la revelació de propòsits delictius o bé relaten conductes presumptament delictives ocorregudes en el passat, relatives odes elles a delictes greus, de els coneguts comunament com de corrupció, afectant apersonas vincules amb l'activitat política i amb la gestió pública".

Encara que el cas és similar, hi ha certes diferències entre Hervé Falciani -ciutadà suís que l'Audiència Nacional ha deixat en llibertat després d'obtenir l'HSBC de Ginebra milers de fitxers de evasors fiscals- i Penyes, perquè el segon sí que està imputat en el 'cas Gürtel 'tot i haver col·laborat amb la Fiscalia denunciant els fets.

Ruz insisteix que aquests enregistraments han donat a conèixer la presumptament participació de persones en fets delictius i ha "ingent i constant" jurisprudència que avala aquestes actuacions. A més, recorda que els pèrits policials han ratificat que aquests enregistraments no han anat manipulades, el que dóna suport encara més aquesta validesa.

D'altra banda, l'instructor recorda que aquestes converses no són l'única prova en el cas, sinó la denúncia del propi Penyes, que durant anys va ser mà dreta de Correa. "L'origen d'aquesta causa no són, en sentit estricte, els enregistraments qüestionada, són les manifestacions en mode de denúncia que Penyes realitza davant l'òrgan competent i en què relata amb detall i precisió fets que revesteixen transcendència penal".

Sense aquests detalls els que després són investigats i ratificats després de la declaració de Penyes a Fiscalia i posteriorment al jutjat, "com a font de coneixement directa dels fets per ell relatats, que a més suporta en l'gravacions obtingudes".

Tot i això, Ruz retreu a la defenses que demanin ara la nul · litat de les gravacions gairebé quatre anys després que s'hagi aixecat el secret del sumari. Segons recull en l'acte, serà a la fase del judici oral quan el tribunal decideixi si aquests enregistraments són vàlides com a mitjà probatori.

Cinquena nit de disturbis a Estocolm amb tretze detinguts

La Policia d'Estocolm ha detingut tretze persones aquesta matinada a la cinquena nit consecutiva de disturbis a la perifèria de la capital sueca, on es van produir crema de cotxes i de botigues i enfrontaments amb els agents. La bretxa entre rics i pobres en la feixista i racista Suècia està creixent molt més ràpid que en cap altre país, segons l'OCDE.

Els incidents han estat però de menor gravetat que en dies anteriors, i cap a les quatre de la matinada la situació era de relativa tranquil·litat als barris del sud i de l'oest d'Estocolm on s'han concentrat els disturbis.

Els pitjors episodis van passar a Älvsjö, on vuit persones van ser detingudes i es va intentar calar foc a una comissaria, i en suburbis com Tensta, Kista, Rinkeby i Jordbro.

En Husby, on van començar els primers incidents fa cinc dies, no es van registrar en canvi alteracions de l'ordre greus.

El desencadenant, la mort racista d'un immigrant per la policia


El desencadenant de l'onada de disturbis es remunta a la setmana passada, quan un immigrant amb problemes psíquics morir per trets de la policia al seu apartament a Husby, on s'havia tancat amb la seva companya.

Els agents van assegurar haver disparat en defensa pròpia en ser amenaçats suposadament amb una destral, encara que l'actuació irregular de les forces de l'ordre va provocar protestes dels veïns i l'obertura d'una investigació interna de la policia d'Estocolm.

Les denúncies dels veïns recollides pels mitjans suecs, criticant les càrregues policials contra nens i ancians i suposats insults racistes dels agents com "negres", "rates" o "micos", van agreujar els enfrontaments, que es van estendre a la vegada a altres llocs.

Els suburbis afectats tenen en comú una alta concentració de població d'origen immigrant i problemes socials, que s'han vist agreujats per la política de retallades implantada des de fa set anys pel Govern de dreta que encapçala el primer ministre conservador Fredrik Reinfeldt.

La Policia d'Estocolm estudia demanar reforços


La Policia d'Estocolm va a demanar reforços després de la cinquena nit de disturbis a Estocolm. Els disturbis han posat de manifest una fractura entre la majoria rica i una minoria, sovint joves amb arrels immigrants, que no poden trobar feina, no tenen educació i se senten marginats.

"En termes d'extensió està tot una mica més tranquil", ha admès el portaveu de la policia, Kjell Lindgren, en referència als disturbis de la passada nit.

Segons el portaveu, la policia té previst demanar reforços d'altres zones per ajudar a afrontar els disturbis, davant els pròxims partits de futbol i el casament de la princesa Madeleine, la tercera en la línia successòria, el proper 8 de juny.

Lindgren ha indicat que la Policia necessita estar preparada per mantenir una forta presència als carrers de la capital. "Ho farem durant dies, setmanes, mentre sigui necessari", ha assegurat.

Un recent estudi governamental va revelar que fins a un terç dels joves d'entre 16 i 29 anys d'algunes de les zones més deprimides de les grans ciutats del país ni estudien ni treballen. La bretxa entre rics i pobres a Suècia està creixent molt més ràpid que en cap altre país, segons l'OCDE, tot i que la pobresa absoluta no és corrent.

Castro encausarà Camps i Barberà i investigarà Cristina per delicte fiscal

El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha acordat de demanar a les Corts Valencianes que certifiquin la condició de diputats de Francisco Camps, ex-president de la Generalitat, i Rita Barberà, batllessa de València, com a tràmit previ per elevar al Tribunal Superior de Justícia una exposició dels fets pels quals els podria encausar. José Castro també investigarà Cristina de Borbón per delicte fiscal. Ignacio Blanco (EUPV): “La imputació de Camps i Barberá està cantada”.

En una interlocutòria, el jutge obre així la porta al possible encausament dels dos dirigents del PP, que per la seva condició d'aforats haurien de ser investigats pel TSJPV.

Els noms de Camps i Barberà han aparegut en diverses ocasions durant la instrucció de la causa, en relació a la tramitació del Valencia Summit. L'Institut Nóos va rebre un milió i escaig per cadascuna de les tres edicions d'aquest certamen, tot i que el cost real era d'uns 300.000 euros, segons els investigadors. Justament, l'ex-soci d'Urdangarin Diego Torres va fer arribar al jutge un text en què detallava les reunions amb Camps i Barberà.

La infanta serà investigada per frau fiscal

D'una altra banda, José Castro també ha decidit d'investigar la infanta Cristina de Borbó per presumptes delictes contra la Hisenda pública. El jutge ha incorporat les deu últimes declaracions de la renda a la investigació i ha demanat a l'Agència Tributària noves dades per aclarir si la filla del rei espanyol va cometre frau fiscal com a propietària del 50% de la mercantil Aizoon.

Segons el tribunal, Iñaki Urdangarin i la infanta s'haurien beneficiat dels ingressos procedents de l'Institut Nóos i dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de què tots dos eren propietaris. Així, destaca que els diners que Aizoon va rebre de manera presumptament irregular de part de Nóos no es van quedar en el compte d'aquella entitat, sinó que es van destinar a despeses particulars del matrimoni, com ara la reforma de casa seva, amb el seu possible 'coneixement de l'origen il·lícit i delictiu' d'aquests fons.

Ignacio Blanco: “La imputació de Camps i Barberá està cantada”


El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha assenyalat que Francisco Camps i Rita Barberá van ser els “padrins polítics” del gendre del rei: “van permetre que fera negoci amb més de quatre milions d’euros de diners públics dels valencians”. Blanco ha advertit que “quan siguen imputats, Esquerra Unida demanarà la seua dimissió immediata de les Corts Valencianes, així com de l’Ajuntament de València en el cas de Barberá i del Consell Jurídic Consultiu en el cas de Camps”. A més, també ha destacat que si Rita Barberá és finalment imputada, “es donarà una situació veritablement esperpèntica: els alcaldes de les tres capitals de província del País Valencià estaran imputats en gravíssims casos de corrupció”.

Blanco ha denunciat que tant Camps com Barberá “han evitat sistemàticament donar explicacions en les Corts Valencianes i també davant la premsa, però finalment hauran de retre comptes davant els tribunals”. El diputat d’EUPV considera que ambdós dirigents del PP “han de donar explicacions amb pèls i senyals sobre el seu padrinatge als negocis del gendre del rei” i els ha demanat una “actitud de col·laboració amb la justícia”.

Putin enforteix els llaços estratègics amb Maduro

Les relacions estratègiques entre Moscou i Caracas se segueixen enfortint i ampliant en el sector energètic i cultural, així ha assenyalat el president de Rússia, Vladímir Putin, mitjançant una carta enviada al seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro: "En comú esforç aconseguirem enriquir i ampliar la relació estratègica entre Veneçuela i Rússia, la qual valorem", diu Putin en el text.

Nicolás Maduro es troba en l'estat d'Anzoátegui (nord-est) en una visita que forma part del seu 'govern de Carrer'.

Entre els seus desitjos, el mandatari europeu va mostrar la seva esperança de "desenvolupar accions conjuntes en l'àmbit internacional".

El desenvolupament de les cooperacions en els sectors energètic, culturale, humanista i en l'àrea tècnic-militar van ser altres dels temes ressaltats pel president rus.

Amb data anterior, el ministre veneçolà d'Afers Estrangers, Elías Jaua, havia anunciat que Caracas i Moscou tenen previst signar un document per enfortir els seus nexes en el sector petrolier.

No són pocs els acords que mantenen vigents aquests dos Estats amics, entre ells, pactes signats entre l'empresa russa de comerç d'armes Rosoboronexport i el Govern veneçolà en matèria de col·laboració tècnic-militar.

Imputats 14 regidors de Reus per un aval de 3 milions a una empresa

El magistrat del jutjat número 3 de Reus ha imputat els 14 regidors de PSC, ERC i ICV que formaven l’anterior equip de govern del municipi per l'aval de 3 milions d'euros aprovat per l'Ajuntament de la localitat a l'empresa mixta Shirota l'any 2008. Es tracta de deu edils socialistes, dos d’ERC i dos d’ICV que hauran de declarar a partir del pròxim dimarts, 28 de maig, en aquesta peça separada i sota secret de sumari del cas Innova, segons fonts del Tribunals Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L’empresa mixta Shirota, liquidada per l'actual equip de govern de CiU i PP pels deutes que acumulava, està al centre de la imputació, així com l’aval aprovat. El PSC de Reus, que ha confirmat les citacions judicials, defensa l'innocència dels edils i reitera que l'empresa mixta podria haver donat beneficis si no hagués estat liquidada.

El 'Cas Innova'

El cas Innova comença a ser considerat com un dels grans escàndols que afecten la sanitat catalana i el seu esclat, arran de les denúncies del grup municipal de la CUP, va provocar la dimissió, al passat juny, de Josep Prat com a president de l’Institut Català de la Salut (ICS), on l’havia col·locat Boi Ruiz. Prat i Manté van ser detinguts i van sortir en llibertat amb càrrecs l’endemà, encausats de suborn i malversació de fons públics. Sota la direcció de Prat, Innova va pagar suposadament de manera irregular els 720.000 euros a Manté, en un moment en què Pérez era alcalde de Reus.

Prat va haver de dimitir al gener de 2012 com a conseller delegat d’Innova, on Lluís Miquel Pérez l’havia col·locat el 2003, arran de les denúncies per incompatibilitat de càrrecs, ja que al mateix moment que dirigia el hòlding municipal de Reus, a canvi d’un sou de 280.000 euros anuals, presidia l’ICS i era el vicepresident de la privada USP Hospitales.

En el moment en què Prat va abandonar els seus càrrecs a Reus i a l’empresa privada, el conseller Boi Ruiz va fer una defensa de l’alt càrrec que va indignar l’oposició, dient que en tot cas només hi havia “un conflicte estètic” pels seus múltiples càrrecs. Prèviament, Prat havia estat denunciat per conflicte d’interessos i presumpte prevaricació.

La manca d'autocrítica en el socialisme espanyol

Vicenç Navarro: Aquest article analitza les causes del declivi electoral i popular del Partit Socialista Obrer Espanyol que es basa en la continuïtat en l'equip de direcció de tal partit de persones del govern socialista anterior, responsable de les polítiques altament impopulars d'austeritat i retallades. L'article indica que la continuïtat d'aquest equip és responsable del continu declivi de tal partit.

El suport popular al PSOE ha decaigut d'una manera molt notable. I continua decaient. Un esperaria, per tant, una reflexió col·lectiva dins del Partit per trobar les causes d'aquest declivi i poder prendre decisions que permetin resoldre el problema. En realitat, les causes del declivi no són difícils de trobar. Es em dirà que són moltes les causes i que no sempre són fàcils de veure. Així m'ha dit en repetides ocasions. Sí, és cert, no és només una causa què explica que el PSOE estigui descendint, però hi ha causes que són molt fàcils de veure, ja que la seva importància ha estat clau per explicar el descens. I aquestes causes són les polítiques públiques d'austeritat, que van significar un gir molt notable de les polítiques socials, amb grans retallades en les transferències i serveis públics de l'Estat del Benestar.

Aquestes polítiques van respondre a la incorporació en l'ideari del PSOE del pensament liberal centrat en el seu equip econòmic i que va imposar unes decisions fiscals, laborals i socials que van tenir un cost electoral elevadíssim. En realitat, els governs Zapatero estaven saturats d'economistes de coneguda inclinació liberal (Pedro Solbes, Jordi Sevilla, Miguel Sebastián, David Taguas, Elena Salgado...) que havien expressat tots ells la seva satisfacció d'haver col·locat a Espanya com la deixebla avantatjada de l'escola liberal (en realitat neoliberal) que dominava la governança de la Unió Europea.

L'única diferència entre ells era el grau de neoliberalisme (veure la meva crítica del pensament econòmic dominant en el govern Zapatero en el meu llibre El subdesenvolupament social d'Espanya. Causes i conseqüències. Editorial Anagrama. 2006). Aquesta realitat era coneguda (i va ser denunciada, en ocasions, pels sindicats) i subjecte de protesta (a molt baixa veu) per part de les esquerres dins del PSOE. La màxima expressió d'aquest neoliberalisme al govern Zapatero va ser el canvi de la Constitució, fet en qüestió de dies, que obligava l'Estat a tenir un dèficit gairebé zero (la qual cosa condemna Espanya a continuar a la cua de l'Europa Social).

Com era d'esperar, aquestes polítiques es van presentar com les úniques possibles, argument poc creïble a la llum de les dades. El govern Zapatero va congelar les pensions intentant estalviar 1.200 milions d'euros. En realitat, podria haver aconseguit fins i tot més mantenint l'Impost de Patrimoni (2.100 milions d'euros), o anul · lant les rebaixes en l'Impost de Successions (2.552.000 d'euros) o revertint la baixada d'impostos a les rendes superiors que havia passat com una conseqüència de les rebaixes d'impostos del 2006 (2.500 milions d'euros) seguint l'eslògan promogut pel Sr Zapatero que "abaixar els impostos és ser d'esquerres". Hi havia alternatives, tal com documentem Juan Torres, Alberto Garzón i jo en el llibre ha alternatives: Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya. Editorial Sequitur. 2011.

Però la màxima expressió d'aquest liberalisme va ser el canvi de la Constitució, escrivint en pedra que el màxim deure de l'Estat era pagar el deute públic, forçant, també al escriure-ho en pedra, unes retallades de despesa que impossibiliten que Espanya i les seves CCAA puguin corregir l'enorme retard de despesa pública social que el nostre país té. Trenta-cinc anys després d'iniciar la democràcia, Espanya té la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15 (juntament amb Portugal).

És cert que aquesta despesa va pujar durant el govern Zapatero. Però el retard era tan gran que mai es va arribar a assolir el nivell que ens correspon pel nivell de desenvolupament econòmic. El PIB per habitant a Espanya era el 2007, a l'inici de la crisi, el 94% de la mitjana de la UE-15, mentre que la seva despesa social era només el 74%. En altres paraules, Espanya es gastava en el seu Estat del Benestar 66.000 milions d'euros menys del que hauria de haver-se gastat. I la resposta a la crisi per part del govern Zapatero va empitjorar encara més el retard social. El fet que el govern Rajoy ho estigui perjudicant fins i tot molt més (amb un atac frontal als serveis públics de l'Estat del Benestar) no excusa les polítiques liberals de l'equip econòmic del govern Zapatero que van iniciar aquestes polítiques. I el que és sorprenent és la manca de crítica dins del PSOE cap a ells.

El silenci com a resposta


Va ser un indicador més del presidencialisme dominant al PSOE que ningú (repeteixo ningú, dins de la direcció del PSOE o fins i tot cap figura rellevant del partit) protestés públicament del canvi constitucional, continuant un silenci ensordidor que havia caracteritzat la cultura d'aquell partit davant les polítiques d'austeritat imposades (aquest terme és adequat, ja que no estaven en el seu programa electoral) pel govern Zapatero. La persona clau en la imposició d'aquestes polítiques va ser el vicepresident del Govern Rubalcaba, l'home de l'aparell que era qui havia de dirigir les polítiques decidides pel govern. L'única personalitat socialista amb renom que va criticar aquestes polítiques, incloent la reforma de la Constitució, va ser Josep Borrell, que va indicar que ell hauria votat en contra del canvi de la Constitució.

No va ser, doncs, sorprenent que el PSOE patís la major derrota que ha patit durant l'època democràtica. Un hauria esperat canvis notables en la direcció i orientació del partit. La major sorpresa, però, va ser que Rubalcaba fos elegit el nou dirigent del Partit, decisió que va fer molt vulnerable al partit, ja que qualsevol proposta de canvi que Rubalcaba fes era fàcilment rebatuda pel PP, assenyalant que si creia en el que proposava, per què no ho havia fet quan governava? L'absència d'autocrítica i, en el seu lloc, la sensació de continuïtat en el lideratge (després de l'enorme rebuig que el seu electorat va fer de l'Administració Zapatero) explica el seu continu declivi.

Davant d'aquesta continuïtat, percebuda negativament, s'hi va afegir una altra característica que deteriorar encara més la imatge del continuisme. Va ser la d'excloure contundentment als seguidors de l'altra candidata, Carme Chacón, també de l'equip de direcció del govern Zapatero. Independentment de si era o no un intent d'exclusió, el fet és que l'exclusivitat dins de la continuïtat va crear la imatge, justa o injusta, que Rubalcaba i el seu equip s'aferraven a la butaca a qualsevol preu, fins i tot al preu de la pròpia supervivència del PSOE.

Sembla obvi que serà impossible que el PSOE recuperi el suport sota la direcció de Rubalcaba. I també, per cert, de qualsevol figura de l'equip Zapatero i de la direcció del PSOE que va romandre en silenci durant la imposició de polítiques summament impopulars. El silenci en política té un cost. I aquí està el problema que té el PSOE. No és -com es comenta- un problema generacional. Al PSC s'ha vist que alguns joves són fins i tot més neoliberals que la vella guàrdia.

És un problema de coherència que és particularment onerós en la cultura dels partits progressistes. No es pot sostenir un ideari socialista i alhora anteposar comportaments que contrasten i s'oposen a aquests valors. I l'enorme silenci que ha existit davant les polítiques que no són socialistes i, fins i tot en ocasions, són antisocialistes, realitzades pel govern Zapatero, ha debilitat la seva possibilitat de canvi. En realitat una de les poquíssimes veus creïbles seria la de Josep Borrell que, per la seva credibilitat i coherència, continua sent una de les personalitats més populars entre les bases del PSOE. El seu expressat desig de no presentar-se de nou limita el nombre d'alternatives.

Però la solució d'aquell partit no és trobar una nova figura, sinó obrir un enorme debat entre les bases que redefineixi què entenen per socialisme i que estableixin la pressió que garanteixi el seu futur a través d'un canvi profund. I aquí tampoc hi ha molt espai per a l'optimisme. El PSOE, com passa també amb tots els partits conscients de la seva pèrdua de legitimitat, parlen retòricament d'obrir-se a la societat. Però la incoherència d'aquest missatge queda al descobert quan veus crítiques (les poques que hi ha i hi ha) queden marginades en els seus propis fòrums i debats. I això podria ser el principi del final, la qual cosa seria una enorme pèrdua per a totes les forces progressistes a Espanya.

És positiu que els partits a l'esquerra del PSOE estiguin pujant de simpatia i suport popular (degut en part al descens de popularitat del PSOE). Però seria negatiu per a totes les esquerres que tal partit col·lapsés i que això es traduís en una enorme abstenció.

Botín, rebut al cor de "aquest president és un delinqüent"

El president del Banc Santander, Emilio Botín, ha arribat a l'Audiència Nacional a les 9 del matí, una hora abans de ser citat pel jutge Fernando Andreu per declarar com a testimoni amb motiu de les reunions que van mantenir amb el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, en els dies previs a la dimissió de Rodrigo Rato com a president de Bankia. Botín ha avançat la seva arribada per evitar l'exposició als mitjans de comunicació.

Després de l'entrada Botín a les dependències judicials es van anar aglutinant a les seves portes desenes d'afectats per l'estafa de les preferents, que esperen a l'arribada dels altres dos banquers citats, el president de Caixa Bank, Isidre Fainé, i el del BBVA , Francisco González. Els preferentistas han proferit crits com ara "les nostres accions us les fiqueu pels collons", "aquest president és un delinqüent", "on és la justícia?" o "aquí està la cova d'Ali Baba". A més, porten cartells que resaven "els meus estalvis, el vostre botí", segons informa Andrés Muñiz.

Els banquers, que estan citats a partir de les deu del matí, compareixen com a testimonis en la causa en què s'investiga la fusió i sortida a borsa de Bankia, a petició d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD), que exerceix l'acusació popular en el procediment.

La formació va demanar al jutge que prengués declaració als responsables dels tres bancs per explicar el "contingut" de les trobades que van mantenir amb De Guindos els dies 4 i 6 de maig de 2012 i els que va celebrar amb l'encara president de l'entitat nacionalitzada.

No va explicar "les raons i motius"


Aquestes reunions, revelades per De Guindos a la declaració per escrit que va enviar al jutge instructor, es van produir després que el 4 de maig Rato presentés el seu últim pla de viabilitat per a l'entitat i abans que el dia 7 es fes pública la seva dimissió com a president i la seva substitució per José Ignacio Goirigolzarri.

En la petició de compareixences, UPyD argumentava que De Guindos no va detallar "les raons, lloc i motius" d'aquestes trobades ni els va explicar amb "detall", tal com li havia demanat aquesta part.

El ministre va indicar que les reunions "s'emmarcaven en els contactes habituals que tenia amb els responsables de les principals institucions financeres espanyoles per analitzar la situació del sistema financer, la crisi de la zona euro, l'evolució i perspectives de l'economia nacional i internacional, les principals variables financeres, en particular l'evolució del crèdit i accés al finançament, i les iniciatives legislatives europees amb impacte en el sistema financer".

"Tràmit poc creïble"

UPyD assenyalava que "res" va dir el ministre "sobre l'objecte concret d'aquestes reunions ni el seu contingut" i va tractar de presentar-les com "de mer tràmit" a fi de "comentar qüestions generals, com l'evolució de l'economia nacional, les principals variables financeres... etc".

Segons el parer d'aquesta part, a més de la "evident falta d'informació sobre el contingut concret d'aquests reunions, la veritat és que el suposat caràcter ordinari (o poc menys que burocràtic) de tals reunions resultava poc creïble i casa molt malament amb les circumstàncies excepcions que el mateix Sr ministre refereix en el seu escrit".

"No sembla per descomptat habitual que els quatre presidents de les quatre principals entitats financeres espanyoles (totes elles sistèmiques) es reuneixin dues vegades seguides en l'escàs període de dos dies i que a més la segona d'aquestes reunions tingui lloc un diumenge, al despatx oficial del propi Sr De Guindos", assegurava la formació.

Després d'indicar que la presència dels tres banquers en aquesta trobada no sembla "casual o fortuïta", tenint en compte que van coincidir amb la crisi de Bankia, UPyD assenyalava que la resposta de De Guindos contrasta amb les que van fer Rato i l'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que van atribuir a les "autoritats econòmiques" el rebuig de l'últim pla de viabilitat presentat per la direcció de Bankia.

Reunió amb els competidors


De la mateixa manera, l'acusació popular considerava que no resulta "corrent o molt ortodox" que De Guindos "reunís en una mateixa sala i en tan breu termini de temps" al "responsable de l'entitat financera més problemàtica del país, la viabilitat estava llavors en qüestió" i "els seus tres principals competidors, la participació en la reunió dista molt de ser clara".

La caterva Franco torna a tancar el pazo de Meirás

El Pazo de Meirás, rapinya del botxí tarat feixista, torna a estar tancat. Des que va començar aquest any, els seus lladres, els hereus del dictador Francisco Franco, van deixar de complir la seva obligació legal d'obrir al públic la propietat enclavada a Sada (La Corunya). Les visites guiades i gratuïtes, iniciades al març de 2011, van cessar en decidir la Xunta no renovar el conveni anual amb els Franco per sufragar a compte de l'erari públic les despeses de seguretat i organització que comportaven.

La Conselleria de Cultura afirma que està a l'espera que la família indecent del genocida assassí li enviï una programació de visites públiques de l'immoble "de conformitat amb la legislació vigent", segons va anunciar al Parlament la directora general de Patrimoni, Maria del Carme Martínez Insúa. Però no hi ha data de moment per a la represa de les visites.

Pagat amb donatius forçosos i diners públics per regalar-lo a la força al cuc criminal en plena Guerra Civil, el pazo de Meirás ha de ser obert al públic un mínim de quatre dies al mes després de la seva declaració en 2008, per la Conselleria de Cultura, que llavors dirigia el BNG, com Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Però la podrida família Franco, que va entaular una llarga batalla als tribunals, encara pendent, per intentar revocar aquesta declaració, va estar demorant aquesta obligació legal fins a març de 2011, quan va aconseguir que el Govern del mafiós corrupte Alberto Núñez Feijóo (PP) negociés un acord pel qual es comprometia a pagar les despeses de seguretat i organització de les visites de part del pazo i els seus jardins. Van costar 18.000 euros durant els set mesos d'obertura de 2011 i es van elevar a 21.200 euros l'any passat, dels quals el pocavergonya Feijóo res diu.

La Conselleria d'Educació i Cultura havia mantingut fins ara al marge de les fortes retallades dels seus pressupostos el conveni anual amb els Franco per considerar que el pazo de Meirás, ideat per l'escriptora Emilia Pardo Bazán i després escenari estival de la dictadura durant gairebé 40 anys, "pot ser blanc d'actes vandàlics" per part de la gent decent que odia amb tota justícia la família de porcs, tarats i criminals.

Per això, tot i les crítiques de l'oposició que sempre va veure aquest acord com "un tracte de favor" descarat de la Xunta de feixistes del PP amb les escombraries Franco, es va sufragar amb diners públics durant dos anys les despeses de contractar una empresa privada de seguretat-la mateixa a la qual la família del botxí tenen encarregada la vigilància de tot el robat-perquè s'encarregués d'organitzar les visites, que es realitzaven amb guia cada divendres, en quatre torns. Més de 1.200 persones van recórrer la propietat durant 2011 i unes 2.300 es van apuntar l'any passat. No es va registrar cap incident, com temia el Govern de nazis gallec del PP.

La conselleria de cacics no va precisar, en la seva contestació a una pregunta del Grup Socialista, les causes per les quals aquest any va decidir no renovar aquest acord amb els hereus d'aquella escombraries descerebrada. Però la veritat és que ja havia admès implícitament l'any passat que no funcionava de manera correcta el sistema de gestió de les visites encomanat a l'empresa Eulen. Calia apuntar-se per telèfon o correu electrònic per reservar plaça amb mesos d'antelació, el que portava a que moltes de les persones apuntades finalment no acudissin a la cita concertada. A la primavera de 2012, s'havien esgotat les reserves per a tot l'any i l'empresa de seguretat emplaçava a qui pretenia visitar el pazo a intentar després de Nadal. Però el servei va cessar i Meirás torna a ser d'ús exclusiu dels criminals Franco.

Declara l'advocat de Sandro Rosell per la denúncia d'estafa

L'advocat Manuel Guillén va prestar ahir declaració davant de la jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Bisbal d'Empordà com a imputat per una presumpta estafa en la compra d'una mansió de Cassà de Pelràs. En el procés en què s'hauria produït aquesta estafa, la casa va acabar a mans de l'actual president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, de qui l'imputat ha estat advocat.

Sobre les deu del matí, la jutgessa va començar a prendre-li declaració, que va finalitzar al cap d'una hora i mitja. L'advocat no va voler fer cap tipus de declaració pública ni abans ni després de ser interrogat a la sala judicial. Guillén està imputat per un presumpte delicte d'estafa en la compra d'una finca de Cassà de Pelràs.

La denunciant, l'empresa Tompli SL, diu que va contractar l'advocat perquè l'assessorés econòmicament amb unes quotes impagades d'una hipoteca. No obstant això, sempre segons la denúncia, el seu objectiu era fer-se amb la mansió. Finalment, Sandro Rosell va adquirir la finca per 900.000 euros, quan la casa s'havia taxat en quasi quatre milions d'euros, segons manté la denunciant, que era la propietària de la finca.

Denuncien una estafa de tres milions en una casa per a Sandro Rosell


L'advocat del president del FC Barcelona, Manuel Guillén, està citat per comparèixer en qualitat d'imputat davant del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Bisbal d’Empordà per una presumpta estafa de tres milions d'euros en la compra d'una mansió de Cassà de Pelràs. L'esmentada casa va ser venuda d'immediat al president del Barça, Sandro Rosell, per 900.000 euros, una quarta part del seu valor de taxació.

CatSalut obre expedient a l'hospital que no va atendre un turista

El Servei Català de la Salut ha obert un expedient informatiu a l'hospital de Figueres per tal d'aclarir per què no es va atendre un turista suís que va anar dissabte al centre per tal que se'l miressin després de ser víctima d'un atracament i patir algunes ferides. En no poder pagar els 130 euros de la visita perquè li havien robat els seus diners i la documentació, el centre va declinar fer-li cap tipus de cura.

Ara el CatSalut, que és l'asseguradora pública de salut de la Generalitat, comença un procés informatiu convencional, asseguren fonts de l'ens, i investigarà les causes i el que no va funcionar perquè no s'atengués el turista en el centre sanitari. I per això, buscarà tant la versió del pacient com la del centre. En saber-se l'obertura de l'expedient per part del CatSalut, des de la Fundació Salut Empordà, que és qui gestiona l'hospital de ?Figueres, ahir van declinar fer cap tipus de declaració respecte a això.

Dimecres, però, l'ens de gestió de l'hospital va explicar que aquesta persona es va dirigir a Urgències no per demanar assistència mèdica sinó per un tràmit administratiu que acredités les lesions per adjuntar a la denúncia policial per atracament.

El preu per a les urgències per a un estranger és el mateix en tots els centres però en el cas que no es pugui pagar el que es fa és un document on el pacient es compromet a pagar la factura en un futur. Un fet, però, que en el cas del turista suís no es va produir. Finalment l'home, que va anar acompanyat dels Mossos d'Esquadra fins al centre sanitari de Figueres, se'n va tornar fins a la Jonquera, on també un agent del cos policial el va acabar acompanyant fins al centre d'atenció primària (CAP).

Allà també se li van demanar els 130 euros per la visita en ser una persona estrangera i no disposar de documentació però finalment sí que el varen atendre i li van donar el corresponent informe per tal de poder presentar la denúncia.

El cas es remunta a dissabte passat i com van confirmar fonts dels Mossos d'Esquadra, el turista suís estava a l'àrea de servei de l'autopista AP-7 coneguda com la Porta Catalana de la Jonquera va patir una estrebada i el van atracar, enduent-se-li tot. L'home va caure a terra i va patir ferides i rascades al cos.
La víctima va alertar dels fets els Mossos d'Esquadra i va demanar anar a un centre sanitari perquè se'l miressin, el van acompanyar fins a Figueres per tal que després també pogués presentar la corresponent denúncia. Un cop allà se li van demanar 130 euros però no portava ni diners ni tampoc cap tipus de documentació ja que li havien robat però al centre no se'l va voler atendre si no pagava.

L´home va marxar a disgust i un agent dels Mossos de la Jonquera el va portar fins al dispensari on els facultatius sí que el varen atendre i li van donar l'informe necessari per a la denúncia. En l'atra?cament, quan el turista volia marxar cap al seu país, li van robar tota la documentació, 2.000 euros i les targetes de crèdit que duia a sobre.