dilluns, 24 d’octubre de 2011

Nuet recorda a Duran les vegades que ha votat amb el PP al Congrés

El responsable d’Acció Política d’EUiA i candidat número 3 d’ICV-EUiA per Barcelona recorda que el candidat de CiU s’ha postulat com a ministre de Rajoy i ha ironitzat que “potser Boi Ruiz ja li déu haver preparat les receptes per les retallades sanitàries al conjunt de l’Estat espanyol”.

El responsable d’Acció Política d’EUiA i número 3 de la coalició ICV-EUiA a les generals, Joan Josep Nuet, ha carregat avui en roda de premsa contra el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que en els darrers dies s’ha volgut desmarcar del PP pel tema del corredor mediterrani. Així, Nuet ha volgut recordar que “al llarg de tota la legislatura CiU no s’ha equivocat ni una sola vegada en el seu vot pel que fa a la reforma laboral, les polítiques fiscals o l’aprovació dels pressupostos generals: sempre ha votat amb el PP o amb el PSOE, o amb ambdós partits alhora”.

Nuet ha insistit que durant tota la legislatura els nacionalistes catalans han coincidit en la majoria de votacions importants tant amb els ‘populars’ com amb els socialistes espanyols, per això ha dubtat que després de les eleccions del 20-N CiU modifiqui “la política de fons” que l’ha portat a aquesta coincidència amb la dreta espanyola.

El candidat d’EUiA a les generals i número 3 de la coalició roig i verda per Barcelona, ha senyalat també que Duran “s’ha postulat com a ministre d’un futur govern de Rajoy” i que també per aquest motiu “difícilment poden tenir credibilitat les seves crítiques al PP”. Nuet fins i tot ha especulat sobre la cartera que podria obtenir Duran: “Potser Sanitat? El conseller Boi Ruiz ja li déu haver preparat les receptes per les retallades sanitàries al conjunt de l’Estat espanyol, en la línia de les que ara aplica CiU a Catalunya”, ha ironitzat el dirigent d’EUiA i candidat a les Corts generals.

Per a Nuet, el PP té clara la seva aliança amb CiU i s’ha referit al vot dels ‘populars’ catalans la passada setmana al Parlament: “Van evitar la reprovació del Govern de CiU per la seva política de retallades en el sistema sanitari públic”. En conclusió, “la política de retallades que el PP amaga en el seu programa, CiU l’executa a Catalunya i per això els vots del PP i de CiU seran una suma efectiva després del 20-N”, ha denunciat Nuet.

El candidat ha oposat a les pràctiques regressives de la dreta les propostes programàtiques d’ICV-EUiA, aprovades en convenció dissabte passat. En concret, ha parlat de la proposta de llei per evitar la privatització, tant total com parcial, dels centres de salut públics.

Per la pau i el diàleg a Euskadi

D’altra banda, Nuet s’ha referit a “la nova fase” que s’ha obert a Euskadi a partir de la Conferència de Pau i el comunicat emès per ETA en què es compromet al cessament definitiu de l’activitat armada. El dirigent d’EUiA i candidat ha demanat a l’Estat espanyol “que faciliti el diàleg, que flexibilitzi la política penitenciària per apropar i reinserir els presos, que es faci un reconeixement de totes les víctimes i que es legalitzi l’esquerra abertzale”. En aquest sentit, Nuet ha dit que “s’ha d’acabar amb les mesures d’excepció dels darrers anys perquè Euskadi ha entrat en una nova fase” i en concret s’ha pronunciat a favor de derogar la llei de partits: “Si s’ha acabat la violència, cap idea política pot ser il·legal a Euskadi”, ha conclòs.

Fiscalitat

Preguntat pels periodistes sobre la comissió parlamentària pel pacte fiscal, Nuet ha declarat que “s’han de trobar les mesures fiscals que ens apropin al concert econòmic”, però ha volgut introduir un altre debat: “L’expoli fiscal a Catalunya de les classes benestants a la majoria de la població”. Així, Nuet ha defensat una reforma fiscal progressiva a Catalunya i ha senyalat que “d’això no en parla Duran i Lleida”. Per al candidat d’EUiA “el dèficit fiscal s’ha d’abordar entre territoris i també entre classes, per a què també pagui més qui més té”.

La zona euro prepara una intervenció per a estabilitzar Itàlia

Silvio Berlusconi ha estat convidat a una reunió a tres per Nicolas Sarkozy i Àngela Merkel, diumenge 23 d’octubre. Els dos dirigents han fet saber al cap del govern italià que 'no n’hi ha prou d'anunciar reformes, sinó que cal també posar-s’hi'. Que 'cal ajudar-se un mateix abans d'esperar el suport dels altres'. Sarkozy ha declarat a la premsa que no era pas qüestió de concedir la "solidaritat europea" a aquells que no estaven pas "decidits a fer esforços per part seva", mentre que Merkel ha estimat que la confiança no vindria pas únicament gràcies a un "mur de protecció" sinó amb una "perspectiva clara".

En realitat, després de Grècia, Irlanda i Portugal, la zona euro ha iniciat discretament, diumenge , l’obra d'una intervenció en favor d'Itàlia. Una tal operació s’ha jutjat necessària, segons els dirigents europeus, a fi d’estabilitzar la tercera economia de la unió monetària. De fa setmanes, la cancellera alemanya s'inquieta per une crisi de liquiditat en els bancs italians. El president francès està particularment preocupat per l'exposició del BNP Paribas a la península. Italia, és, segons un ministre francès, el "tallafoc" de França: "Si cau, tot l'euro caurà".

En aturada de creixement i amb un endeutament de l'ordre del 120% del seu producte interior brut (PIB), Itàlia amenaça d'anar cap avall degut a la reestructuració massiva del deute grec, d’aquí a final d’any. Les negociacions en aquest sentit són sempre difícils amb els creditors privats, però la quitança hauria, d’acord amb les discussions del cap de setmana a Brussel-les, de sobrepassar el 50%. D’aquí l'urgència de posar Itàlia a recer d'una ona de xoc.

La idea consisteix a activar, tan aviat com sigui possible, el Fons europeu d’estabilitat financera (FESF) a fi de recomprar el deute italià als mercats i de permetre a Roma finançar-se amb un cost raonable. Des d’agost, és el Banc central europeu (BCE) qui juga aquest paper, però la seva ntervenció, llançada quan el contagi ha començat a tocar Itàlia, s’ha suposat que seria temporal. El fons de salvació de la zona euro pot prendre el relleu, ja que ha estat habilitat per recomprar el deute d'un país en difficultats en el mercat secundari (el de la revenda), d’ençà la ratificació definitiva de l'acord del 21 de juliol.

A canvi, els Europeus exigeixen compromisos estrictes de Berlusconi. Sense gran èxit en aquest moment. "Jo sempre he aprovat els meus exàmens", s'ha vantat el cap de govern, sense detallar més les seves intencions. El pla ja en marxa a Roma? "Son xifres, i no pas compromisos", es remarca a l'Elisi. Jean-Claude Trichet, president sortint del BCE, tampoc no ha apreciat que Berlusconi segueixi al peu de la lletra els consells d'austeritat que li havia prodigat aquest estiu.

Explosiu i complex


Una altra urgència: Encara cal reforçar la força de xoc del FESF. De moment limitat a 440 milers de milions d’euros i insuficient per posar a recer duradorament Itàlia, i fins i tot Espanya, la situació de la qual és menys crítica. Però l’obra és explosiva i complexa. Cap decisió definitiva no serà presa abans de dimecres 26 d’octubre durant una segona cimera de la zona euro. Davant el veto alemany França ha renunciat en aquest moment demanar de transformar la FESF en banc a fi de donar-li accés a les liquiditats –il·limitades- del BCE.

Dues fòrmules resten a la taula : La primera consisteix a garantir una part de les emissions del deute dels països en dificultats mitjançant la FESF. La segona consisteix a crear un fons ad hoc, nodrit per inversors privats i fons sobirans estrangers (xinesos per exemple). Aquesta facilitat seria en la mesura de recollir els diners als mercats, amb la garantia de la FESF, per recomprar als bancs obligacions italianes o espanyoles. Els europeus esperen doncs que el BCE seguirà complementàriament les intervencions.

"Tot això només serà creïble si el BCE diu que està preparat per actuar", jutja un alt dirigent.

Arnaud Leparmentier et Philippe Ricard
Traducció: Esteve Gau i Argerich

Demanar cita prèvia per al metge de capçalera? No per telèfon ni online

El servei de Cita Prèvia de l'Institut Català de la Salut no permet la concertació de visites als metges de capçalera ni per Internet, ni per telèfon, en molts Centres d'Atenció Primària de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un avís informa als usuaris i usuàries, un cop han accedit al servei i han iniciat els procés de sol·licitud, que no hi ha hores disponibles per al professionals que tenen assignats.

Així mateix, en proves efectuades per col·laboradors de Sírius al servei de Cita Prèvia per Telèfon 902 111 444, se'ns ha informat de la impossibilitat de donar Cita Prèvia en diversos CAP del Barcelonès i el Vallès i ens han recomenat que anem a urgències. Les retallades del Govern de CiU en matèria de Salut freguen el ridícul. Mantenir un servei online i d'atenció telefònica que no pot concedir cites prèvies perquè no n'hi ha disponibles és l'enèssim absurd al que ens ha portat el govern d'Artur Mas. Fer perdre el temps a la ciutadania trucant a un telèfon o fent gestions online per a acabar recomenant als pacients que vagin a urgències és un insult a la intel·ligència. L'única qüestió que queda per esbrinar és si el servei és operatiu per als habitants la zona alta de Barcelona.

ICV-EUiA emplaça els candidats a un debat sobre les retallades sanitàries

El cap de llista d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Coscubiela, ha emplaçat la resta de candidats a fer un debat monogràfic sobre el sistema sanitari català. Coscubiela ha assegurat que és "absolutament fals" que s'hagi estirat més el braç que la màniga i ha criticat que el Govern no doni més alternatives que les "retallades": "El nostre sistema no necessita retallades, sinó més recursos". El candidat d'ICV-EUiA ha lamentat que hi hagi candidats, com Duran Lleida, que "no volen parlar del finançament de la sanitat durant la campanya perquè els pot perjudicar electoralment".

"Es vol discutir poc d'aquesta qüestió. Fins i tot Duran i Lleida contesta que no vol expressar les seves opinions perquè, si ho fes, molt probablement perdria les eleccions. És l'insult més important que he sentit a la democràcia i a la intel•ligència dels ciutadans", ha dit el cap de llista ecosocialista. Del candidat de CiU a les properes eleccions generals, Coscubiela també ha explicat que es tracta de la persona "menys indicada" per criticar el PER andalús, els quilòmetres d'autovia o de línia ferroviària d'alta velocitat que hi ha a l'Estat o dels peatges a les carreteres catalanes, perquè "Duran hi ha votat a favor al Congrés dels Diputats".

Joan Coscubiela també ha parlat de les darreres declaracions del candidat d'ERC al Senat, Moisès Broggi, en les quals defensa la necessitat del copagament. Una opció que Coscubiela ha afirmat "categòricament" que el copagament (o repagament) provoca en els països que l'apliquen "molta més despesa i de manera més injusta". El copagament, el finançament de la sanitat i les retallades formarien part d'aquest debat monogràfic que el candidat ecosocialista ha demanat a la resta de caps de llista.

Amb el debat, Coscubiela vol demostrar que el sistema de salut català "no està sobredimensionat", ha que Catalunya és de les comunitats que "menys gasta" i el conjunt de l'Estat es troba "a la part baixa de l'OCDE" en despesa sanitària. Fins i tot ha indicat que "hi ha marge per incrementar els recursos necessaris per a la sanitat". Segons Coscubiela, hi ha accions "racionals" que poden fer millorar el sistema com, per exemple, reduir les visites burocràtiques als ambulatoris perquè els treballadors demanin els certificats d'altes i baixes mèdiques; o utilitzar millor les tecnologies de la informació perquè els malalts crònics que acudeixen als especialistes no hagin de repetir una i altra vegades les mateixes proves.

L'exvicepresident de Caixa Espanya (PSOE) es prejubila amb 520.000€

Nou cas de vergonyoses retribucions milionàries dels ex directius de les caixes d'estalvis que les van enfonsar per la seva corrupció i incompetència. Aquesta vegada, el protagonista és l'exalcalde "socialista" de Lleó i anterior vicepresident de Caixa Espanya, Francisco Fernández, que abandona l'entitat als 56 anys amb una prejubilació feta a mida de més de 500.000 €.

Segons informa aquest dilluns El Mundo, Fernández ja ha percebut recentment al voltant de 520.000 euros. Però, a més, l'exvicepresident de Caixa Espanya es prejubila sense tornar a l'entitat, ja que en l'actualitat es troba en excedència per càrrec públic.

Fernández, de 56 anys d'edat, rebrà el 90% del sou net que percebria fins a complir els 64 anys. A més, després de les eleccions del 20N podria assegurar-se un sou de diputat, en comptar amb possibilitats d'aconseguir un escó al Congrés i anar com a número dos pel PSOE a Lleó.

Però la qüestió és que Fernández s'ha beneficiat de les condicions pactades per als empleats inclosos en l'ERO, tot i que l'entitat no tenia cap obligació de concedir els mateixos avantatges en la seva prejubilació, segons informen els sindicats. D'altra banda, hi ha molts altres empleats que, segons la seva data de naixement, podrien haver-se prejubilat abans que l'exalcalde socialista.

En aquest sentit, la caixa argumenta que els càrrecs públics en excedència han de tenir per llei els mateixos drets que els empleats, per tant, a Francisco Fernández no se li pot discriminar amb les condicions per prejubilar.

Els 520.000 euros és el sou que Caixa Espanya li va garantir en cas de tornar a l'entitat.

AL-Qaeda imposa la llei islàmica a Líbia

L'"alliberament total de la terra de Líbia" ja és oficial. Un portaveu del Consell Nacional de Transició libi (CNT) ho ha anunciat en una cerimònia en la qual també ha confirmat que la nova legislació líbia es regirà per la Xària o Llei Islàmica. Aquesta imposició significa el retrocés de l'Estat de Líbia a règim colonial i demostra com és Al-Qaeda la que actualment governa a Líbia.

El nou líder de la xarxa terrorista internacional Al-Qaida, Aiman ​​al-Zauahri, va instar els libis a establir un Estat de la Sharia (llei islàmica) al seu país i als algerians a rebel · lar i lluitar per crear també un Estat islàmic, en un missatge de vídeo publicat avui a Internet.

Tot i controlar la totalitat del país des de finals d'agost, el CNT havia insistit en nombroses ocasions que no anunciaria l'alliberament total del país i el final de la guerra fins que no hagués estat atrapat el dictador, que va ser assassinat dijous passat a mans de els rebels en una confusa operació mentre intentava fugir de la seva ciutat natal, Sirte.

"Declarem a tot el món que hem alliberat el nostre estimat país, les seves ciutats, els seus pobles, els seus turons, les muntanyes, els deserts i els seus cels", ha manifestat un portaveu del CNT que va obrir la cerimònia.

Salah El Gaazal, també membre del CNT, va retre homenatge a tots els que han mort en l'alçament contra el règim de Gaddafi i va dir que la mort d'aquest ha estat "un final humiliant que Déu volia per donar una lliçó a tots els que practiquen qualsevol forma d'injustícia."

Per la seva banda, el president del CNT, Mustafa Abdulyalil, ha anunciat que serà la "xaria" o llei islàmica-la "font del dret". Abdulyalil va donar gràcies a Déu abans de prendre la paraula i va declarar que, "com a nació musulmana, hem pres la xaria com a font del dret i qualsevol llei que contradigui els principis de l'Islam és nul·la amb caràcter general".

Abdulyalil també va expressar el seu agraïment a la Lliga Àrab, l'ONU ia la UE pel seu suport a l'aixecament (il·legal, per cert).

Nepote Mas s'inventa un altre càrrec per amics: Responsable digital per 70.000 € anuals

Des del primer dia de govern Mas va començar a col.locar amics de cap de setmana, familiars i membres dels clans convergents en tots els llocs d'alta responsabilitat i elevats prebendes salarials. Quan s'acabaren els càrrecs existents, començà a inventar-se nous llocs pels amics. L'oposició demanarà responsabilitats a Artur Mas per la creació de nombrossos nous càrrecs de confiança en el Govern català en plena crisi. Després de conèixer el fitxatge, amb sou de director general, d'Enric Albinyana com a assessor per a Assumptes Exteriors, el president de la Generalitat ha creat el de responsable de Continguts Digitals: funcionari grup A nivell 28 i 70.000 euros bruts a l'any.

El col·locat és altre militant de Convergència, exalt càrrec de les joventuts del partit, com Albinyana: Roc Fernández (foto), que a més és regidor de CiU a Sant Feliu de Codines. Pel seu 'treball', tindrà un salari similar al d'un funcionari del grup A de nivell 28 i un complement de 35.237,52 euros. És a dir, al voltant de 70.000 euros bruts anuals però sense oposició lliure: A dit.

El PSC ha interposat preguntes parlamentàries per saber per què el Govern s'ha tret de la màniga "càrrecs a mida" per dirigents de CiU i altres grups parlamentaris preparen interpel·lacions sobre l'estranya política de nomenaments de l'Executiu català.

El 14 d'octubre, Mas va crear un nou alt càrrec: responsable de Continguts Digitals, que depèn també del seu Departament. La seva funció és "assessorar el director general de Comunicació, coordinar i supervisar els continguts digitals del Govern a través de les noves tecnologies, participar en l'estratègia i la coordinació de la política de comunicació del Govern i qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li encarregui".

L'oposició catalana considera que el Govern menteix respecte als alts càrrecs contractats pel govern neocon, en menys d'un any en el poder: "Mas ha dit que els alts càrrecs havien passat de 177 a 136, cosa que els números del Govern desmenteixen, ja que des de principis d'any hi ha hagut un incessant nomenament d'alts càrrecs, molts d'ells en llocs creats ad hoc. A més, fa dues setmanes que el mateix govern va anunciar l'eliminació de la paga extra de Nadal per els 350 alts càrrecs. En què quedem? Hi ha 136 o hi ha 350? Qui està mentint als ciutadans?", pregunta un diputat de l'oposició.
Càrrecs 'inventats'

Una altra font destaca que "el que està fent el Govern és inventar càrrecs per col · locar als amiguets, ja que alguns dels llocs de treball no tenen contingut. Es nota que es creen amb la intenció de ficar a algú i donar-li un sou públic. El problema és que això es fa en un moment en què s'apliquen retallades brutals en àrees tan sensibles com la Sanitat".

La polèmica s'accentua perquè, després dels primers mesos, el Govern va decidir variar la categoria de càrrecs de confiança (és a dir, els nomenats a dit dins de les conselleries), que en alguns casos va significar un augment salarial de fins al 45%.

Entre els càrrecs beneficiats es troben el cap de gabinet de l'Oficina del President, Joan Vidal de Ciurana (va passar de cobrar uns 5.300 euros bruts al mes a tenir un salari de director general, és a dir més de 80.000 euros a l'any), el responsable de Seguiment de Relacions amb el Territori, Joan Raventós (va passar d'uns 3.800 euros bruts al mes a més de 5.300 euros), el responsable d'Atenció als Ciutadans, Salvador Grifell (el seu sou es va incrementar en uns 700 euros al mes), la assessora de Relacions amb les Empreses, de la Conselleria d'Empresa i Ocupació, Laura Muñoz (en mes i mig va passar a guanyar gairebé 1.000 euros més), l'assessora de Coneixements Culturals, Mar Jiménez, del Departament de Cultura (en tres setmanes va veure incrementat seu salari en més de 1.500 euros mensuals), la coordinadora del quadre de comandament de la Conselleria de Sanitat, Sílvia Cordomí (en dues setmanes, se li va incrementar el sou en 700 euros).

Més tard, l'Executiu de CiU va decidir també apujar el sou en 12.000 euros anuals als caps de gabinet dels delegats territorials de la Generalitat. Tenint en compte que són set delegacions, la mesura va suposar un augment lineal de la despesa de 84.000 euros.

Comunicat del PCPC davant la prohibició de les candidatures a Girona i Barcelona

El Partit Comunista del Poble de Catalunya denuncia que l’estat burgès, en un nou acte d’arbitrarietat, pretén prohibir les candidatures comunistes a les províncies de Girona i de Barcelona. El PCPC va superar sobradament el sostre d’avals que la nova legislació burgesa ens exigia però bona part d’aquests avals han estat refusats per suposats errors de forma; en el cas de Barcelona un 20% dels avals han estat refusats i és impossible verificar realment aquestes dades.

Però la mateixa legislació burgesa contemplava un plaç de 48 hores per poder solucionar aquests errors, i el dia 20 d’octubre el mateix dia en que es comunicà la prohibició de Girona i 24 hores abans de la de Barcelona, la Junta Electoral Central, en un nou acte arbitrari i restrictiu, emet una resolució prohibint aportar nous avals que substitueixin els desestimats.

Segons la nova normativa, només es permet aportar els mateixos avals corregits, o el que és el mateix, buscar a la persona desconeguda que ens va signar a la universitat, a la plaça de la vila o pel carrer. Un despropòsit legal que ens deixa en la total indefensió.

El PCPC, ha presentat nous avals, 60 a Girona i més de 600 a Barcelona. Les diferents Juntes Electorals ja els han refusat i els comunistes ja hem recorregut la decisió.

Davant d’això, el PCPC manifesta:
1. Que la llei electoral, que per activa o per passiva ha estat aprovada per tots els grups parlamentaris, és una llei que trenca amb la mateixa formalitat democràtica burgesa.
2. Que el criteri restrictiu que imposa la Junta Electoral Central, impedint aportar nous avals, aprofundeix en el caràcter antidemocràtic de la legislació i ens deixa en estat d’indefensió.
3. Que davant la crisi del sistema capitalista, l’Estat Burgès i els seus gestors opten per la repressió i el retall progressiu de drets i llibertats. Quedant manifest el caràcter de dictadura de classe del sistema i del caràcter formal de les seves estructures democràtiques.
4. Que els comunistes del PCPC i del PCPE, pensem recórrer totes les instàncies judicials que el sistema ens permeti.
5. Que tot i la prohibició, els i les comunistes serem presents a la campanya electoral, i en cap moment podran impedir que presentem el nostre programa i la nostra proposta.

El nostre objectiu fonamental no és formar part de la institucions burgeses, el nostre objectiu és el combat ideològic allà on puguem donar-lo, el nostre objectiu és convèncer a la classe obrera i al conjunt de la classe treballadora que la única sortida és la lluita revolucionària pel socialisme i el comunisme.
I en aquest combat, els i les comunistes serem presents dins la legalitat electoral burgesa o fora d’ella.
Comitè Executiu - PCPC

Evo Morales i els indígenes bolivians arriben a acords en totes les demandes

El president bolivià, Evo Morales, i els indígenes que es troben en protesta des de fa dos mesos, van aconseguir aquest diumenge a la nit acords en les 16 demandes presentades en una taula de diàleg instal·lada al Palacio Quemado (seu de Govern) de la Pau. Després de 16 hores de discussió, ambdues parts han aconseguit resoldre el document que finalitzaria amb la concentració dels aborígens a favor de la protecció del Territori Indígena Parc Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS), que es manté a la Plaça Murillo.

Per llegir més anar a enllaç de Sírius Amèrica Llatina:
http://americallatina.sirius.cat/2011/10/evo-morales-i-els-indigenes-bolivians.html

Ha vist passar un satèl·lit?

Moltes pelis de satèl·lits que espien, radars que tot ho detecten, i 'poder tècnic de les grans potències' però ni tan sols són capaços de detectar un objecte de 1.700 kg que cau a 450 km / hora sobre el planeta des de l'estratosfera: Ningú sap on va caure ROSAT i els científics afirmen que aquest cap de setmana va entrar a la nostra atmosfera i s'ha estavellat, però "ni idea d'on".

Segons el Centre Aeroespacial Alemany, la majoria dels fragments del satèl · lit ROSAT es incinerar quan van ingressar a l'atmosfera terrestre a velocitats de fins a 450 quilòmetres per hora, però uns 30 trossos amb un pes total de fins a 1,7 tones mètriques van poder haver-se estavellat en la Terra.

Si ja sona desgavellat que aquests satèl·lits estiguin caient a la Terra sense major explicació, ni de bon tros control per part dels responsables de les agències espacials del món, el que va declarar sobre la manca de precisió en el lloc de l'impacte de ROSAT Jonathan McDowell, del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica en Cambridge, Massachusetts, segur us farà riure: "Si hagués caigut en una zona poblada haguéssim tingut informes".

Així, sense més, va confessar l'astrofísic que no té ni la més remota idea d'on ha pogut caure el ROSAT, que segons va explicar ha pogut haver-se estavellat al sud-est asiàtic, específicament en una zona (que estava en la ruta de caiguda del satèl · lit ) i on es troben dues ciutats xineses amb milions d'habitants: Chongqing i Chengdu.

¿Quina mena de resposta és aquesta? És a dir, que ell està monitoritzant la caiguda del satèl · lit per la versió xinesa de Twitter, o alguna cosa així? Us confesso que sempre he admirat a la gent que treballa en temes espacials, però la incertesa que ens han transmès en menys d'un mes amb la caiguda del satèl · lit de la UARS i després aquest ROSAT, deixa molt a desitjar... com la resta de ' informacions 'procedents dels necis inútils que ens "governen".

"Amb l'educació no es juga": Manifestació massiva a Madrid contra les retallades


Ahir, milers de persones van recórrer els carrers de la capital per protestar contra les retallades a l'educació pública espanyola, amb el propòsit de cridar l'atenció dels responsables de les Autonomies i del Govern Central.

Competència multa a 47 constructores per repartir-se licitacions d'obres públiques

Les multes oscil·len entre un mínim de 95.000 euros i un màxim de 5,5 milions. Hi ha tres companyies que superen els cinc milions de sanció: Obras Caminos i Asfaltos (OCASA) ha estat multada amb 5.550.000; Gévora Construcciones, amb 5,3 milions, i Constructora Hormigones Martínez, amb 5.055.000. Entre les grans constructores, hi ha una multa de 276.855 euros per a OHL i una altra de 1.877.000 per Eiffage Infraestructures. Les sancions superen els 47 milions d'€.

Segons una nota de la CNC, la col·lusió afectava fonamentalment a licitacions convocades pel procediment restringit. En aquest tipus de procediments, l'Administració convoca la licitació i només poden presentar la seva oferta les empreses que, havent-ho sol·licitat, i en atenció a la seva solvència, establerta d'acord amb criteris objectius i justificats, siguin seleccionades per la pròpia Administració. En aquestes licitacions, l'Administració marca un pressupost de referència i les empreses seleccionades han de presentar les seves ofertes, indicant la baixa que sobre aquest pressupost estan disposades a realitzar.

Dels fets acreditats en l'expedient resulta que les empreses seleccionades en aquests procediments mantenien contactes i es reunien per intercanviar informació sobre les baixes que tenien previstes. A partir d'això, acordaven quin seria l'import de la baixa guanyadora així com el de la resta d'ofertes. Aquestes baixes (entre 1% i 6%) resultaven molt menors que les que s'observen en condicions competitives (entre el 15-30%).

D'aquesta manera, l'empresa guanyadora obtenia un major pressupost per a l'obra a costa de que l'Administració pagués un preu major. L'empresa guanyadora compensava econòmicament a la resta de competidors en la licitació per presentar les seves ofertes modificades. Alguns dels pagaments acordats han estat detectats en les comptabilitats de dues de les empreses involucrades en els acords. També s'ha obtingut evidència dels pagarés emesos entre empreses.

Competència informa que en total s'han acreditat acords per modificar les ofertes durant els anys 2008 i 2009 en catorze licitacions públiques de conservació, millora, renovació i rehabilitació de ferms i plataformes convocades a tot el territori estatal. Una hauria estat convocada per Promoción de Viviendas, Infraestructuras y Logística, S.A. (Provilsa, empresa pública de la Junta de Castella i Lleó) i les tretze restants per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment.

"La col·lusió en les licitacions o 'bid rigging' constitueix una de les conductes anticompetitives més greus. En aquest cas, el major preu pagat per l'Administració per l'execució d'aquestes obres té un impacte pressupostari que afecta tots els contribuents", subratlla Competència. "La Direcció d'Investigació de la CNC ha constatat que només en vuit de les catorze subhastes restringides de rehabilitació de carreteres la conducta i·lícita aquí perseguida ha ocasionat un perjudici a l'erari públic i, en definitiva, als contribuents de més de 14 milions d'euros.

Aquesta pràctica suposa a més una distorsió del funcionament dels mercats de l'obra pública i pot afectar els preus de referència que fixen les administracions en la resta de licitacions d'aquest tipus d'obres de rehabilitació de carreteres", afegeix.

Qui ha estat còmplice del genocidi de Líbia?



Aquests són els partits que han donat suport a la criminal i il·legal intervenció a Líbia de l'OTAN per a espoliar-ne el petroli. Les imatges ho diuen tot.

Alavedra torna a declarar a l'Audiència pel cas Pretòria

L'exconseller convergent Macià Alavedra, imputat en el cas Pretòria, va tornar a declarar ahir davant del magistrat de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz. Alavedra va comparèixer davant del jutge per aclarir alguns punts dels nous informes que el jutge ha rebut de l'Agència Tributària, i també dels documents que el magistrat va requerir sobre operacions bancàries en bancs d'altres països, com ara Suïssa i Andorra.

El jutge reclama a Gas Natural si la construcció de centrals tèrmiques va reportar comissions a l'exconseller i també fa indagacions sobre els sis milions de fons europeus rebuts pel consistori colomenc.

A Alavedra se li imputa un delicte de blanqueig de capitals i un d'associació il·lícita en aquesta trama de corrupció urbanística i política que l'octubre del 2009 va esquitxar una desena de persones més, entre ells l'aleshores alcalde de Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz (PSC), el també exalt càrrec de CiU Lluís Prenafeta, el suposat cervell de la trama, Luis García, Luigi, i empresaris de Badalona i Andreu de Llavaneres.

La declaració d'Alavedra té lloc dues setmanes després que el jutge instructor arxivés la causa contra l'exarquitecte de Gramenet Lluís Falcón, perquè entén que
no hi ha prou indicis per continuar acusant-lo d'un delicte d'associació il·lícita. Falcón ha estat fins ara la primera persona alliberada de responsabilitats en aquest cas de corrupció urbanística.

A més de la declaració d'Alavedra, el jutge Ruz va requerir, el 4 d'octubre passat, a Gas Natural si la construcció de centrals tèrmiques seves o del grup Siemens, des del 1999 fins a l'actualitat, havia implicat algun pagament o alguna intervenció d'empreses relacionades amb l'exconseller i Lluís Prenafeta, com ara Buic Trading. En concret, va preguntar sobre les plantes d'Escombreras, a Múrcia, i Vandellòs.

El magistrat també sol·licita a la Intervenció de l'Estat que li faciliti un pèrit per tal que “quantifiqui” la subvenció que, el desembre del 2001, la Comissió Europea va concedir a l'Ajuntament de Gramenet per finançar el projecte Recuperació ambiental del sector sud per un import de 6.106.567 euros, que va ser modificat el 2003 i del qual finalment –segons precisa– va ser beneficiària l'empresa municipal Gramepark.

Fidel Castro: "El paper genocida de l'OTAN"

Aquesta brutal aliança militar s'ha convertit en el més pèrfid instrument de repressió que ha conegut la història de la humanitat. L'OTAN va assumir aquest paper repressiu global tan aviat la URSS, que havia servit a Estats Units de pretext per crear-la, va deixar d'existir. El seu criminal propòsit es va fer patent a Sèrbia, un país d'origen eslau, on el poble tan heroicament va lluitar contra les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial.

Quan, el març de 1999. els països d'aquesta nefasta organització, en els seus esforços per desintegrar Iugoslàvia després de la mort de Josip Broz Tito, van enviar les seves tropes en suport dels secessionistes kosovars, van trobar una forta resistència d'aquella nació on les experimentades forces estaven intactes.

L'administració ianqui, aconsellada pel Govern dretà espanyol de José María Aznar, va atacar les emissores de televisió de Sèrbia, els ponts sobre el riu Danubi i Belgrad, la capital d'aquest país. L'ambaixada de la República Popular de la Xina va ser destruïda per les bombes ianquis, diversos funcionaris van morir, i no podia haver error possible com al·legar els autors. Nombrosos patriotes serbis van perdre la vida.

El president Slobodan Miloševiс, aclaparat pel poder dels agressors i la desaparició de l'URSS, va cedir a les exigències de l'OTAN i va admetre la presència de les tropes d'aquesta aliança dins de Kosovo sota el mandat de l'ONU, el que finalment va conduir a la seva derrota política i al seu posterior enjudiciament pels tribunals res imparcials de l'Haia. Va morir estranyament a la presó. Si hagués resistit uns dies més el líder serbi, l'OTAN hauria entrat en una greu crisi que va estar a punt d'esclatar. L'imperi va disposar així de molt més temps per imposar la seva hegemonia entre els cada vegada més subordinats membres d'aquesta organització.

Entre el 21 de febrer i el 27 d'abril d'enguany, vaig publicar al lloc web Cubadebate noves reflexions sobre el tema, en les quals vaig abordar amb amplitud el paper de l'OTAN a Líbia i el que al meu parer anava a succeir.

Em veig per això obligat a una síntesi de les idees essencials que vaig exposar, i dels fets que han anat passant tal com van ser previstos, ara que un personatge central d'aquesta història, Muammar Al-Gaddafi, va ser ferit de gravetat pels més moderns caces bombarders de l'OTAN que van interceptar i van inutilitzar el seu vehicle, capturat encara viu i assassinat pels homes que aquesta organització militar va armar.

El seu cadàver ha estat segrestat i exhibit com a trofeu de guerra, una conducta que viola els més elementals principis de les normes musulmanes i altres creences religioses prevalents en el món. S'anuncia que molt aviat Líbia serà declarada "Estat democràtic i defensor dels drets humans".

Em veig obligat a dedicar diverses Reflexions a aquests importants i significatius fets.

El programa de Die Linke cap el Socialisme Democràtic

Quatre anys després de la seva fundació a partir d'una unificació entre el Partit del Socialisme Democràtic (PDS), principalment d'Alemanya Oriental, i de l'Alternativa Electoral Treball i Justícia Social (WASG, de l'occidental), el partit L'Esquerra (Die Linke) té un programa. Els delegats d'un Congrés del partit van aprovar el seu document fonamental amb una majoria de gairebé 97%. En aquest paper, el Die Linke proclama com el seu objectiu fonamental un Socialisme Democràtic com a alternativa al sistema capitalista. A més demana la dissolució de l'OTAN, rebutja totes les intervencions de combat de l'exèrcit alemany a l'exterior i una legalització de totes les drogues.

El president del grup parlamentari del partit, Gregor Gysi, ha explicat que aquesta demanda vol dir que drogues dures com l'heroïna poden ser a drogoaddictes pels seus metges en el marc d'una teràpia.

Per arribar a aquesta aprovació, el partit que té representació parlamentària amb 76 diputats dels 620 membres del Bundestag, del parlament federal alemany, necessitava molts anys de debats interns durs. El Die Linke està fraccionat entre un corrent anticapitalista d'esquerra i els així anomenats "reformadors", una branca "realista" que rebutja demandes que considera "utòpiques" per impedir coalicions amb altres partits per formar governs. Així, poc abans del Congrés, el vicepresident del grup parlamentari, Dietmar Bartsch, va demanar que no es rebutgi per complet intervencions estrangeres de tropes alemanyes.

No obstant això, el Congrés va aprovar un rebuig de cada participació alemanya en intervencions de combat, sigui en el marc de l'OTAN o de l'ONU. Representants dels corrents pacifistes i d'esquerra del partit han subratllat que cap de les recents intervencions militars com a l'Iraq, l'Afganistan o Líbia es van realitzar per raons humanitàries, sinó per simples interessos econòmics.

La diputada Sevim Dagdelen, portaveu de política internacional del grup parlamentari i una de les voceras més conegudes del corrent antiimperialista al Die Linke, ha celebrat l'aprovació del nou document. En entrevista amb el diari marxista "junge Welt" ha subratllat: "És un programa conseqüent, anticapitalista i antimilitarista. Per primera vegada es destaca la qüestió de la propietat com a tema central de política d'esquerra. La nostra tasca és ara, convertir aquest programa en política. "

Durant els mesos passats, el Die Linke es presentava molt contradictori. Desencadenat pels grans mitjans de comunicació es van esclatar debats sobre una carta de feliç aniversari que van enviar els dos presidents del partit, Klaus Ernst i Gesine Lötzsch, l'expresident cubà Fidel Castro que va celebrar a l'agost el seu 85è aniversari.

Amb motiu del 50è aniversari de la construcció del mur de Berlín, també es va esclatar un debat entre ells que van demanar un debat veraç sobre les raons que van motivar la tanca de la frontera entre els dos Estats alemanys i que van recordar en l'agressió permanent de l'occident cap l'Alemanya Democràtica, i, d'altra banda, aquells que van demanar una condemna sense dubtes del mur.

Amb el document aprovat, els delegats del Congrés van manifestar que els representants del corrent reformista, molt present en els grans mitjans de comunicació, només són una minoria en el partit. No obstant això, els seus funcionaris controlen gran part de les branques regionals del Die Linke, especialment a Alemanya Oriental, i poden influir així a la política del partit. Així era a Berlín, on el Die Linke durant els deu anys passats formava, juntament amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), el govern regional de la capital alemanya.

La seva política a la ciutat no es diferenciava fonamentalment de la realitzada per altres governs en els altres Estats Federats alemanys. Berlín quedava una ciutat amb un 17 per cent d'atur, amb creixent pobresa i desenes de milers de gent que van perdre el seu habitatge per falta d'ingressos. En aquesta dècada, el Die Linke de Berlín va perdre més que la meitat dels seus votants, i el setembre passat va patir una derrota electoral que va provocar la seva sortida del govern. L'SPD ara està negociant formar una coalició amb la Unió Cristiano-Demòcrata (CDU).

André Scheer, Corresponsal de Sírius a Berlín