dilluns, 3 de desembre de 2012

Quant pujarà la meva pensió? Quant em roba la dictadura?

L'IPC de novembre -que en aquest 2012 s'ha situat en el 2,9%- marca la revaloració de les pensions perquè els pensionistes mantinguin el seu poder adquisitiu, segons la llei que el PP-PSOE ignora i burla. El PP havia avançat que el 2013 les pensions pujaran un 1%, però fins ara no havia deixat clar si compensaria per la desviació dels preus produïda en aquest exercici (del 1,9% en aquesta ocasió). Al final ha decidit no fer-ho, així que tots els pensionistes perden gairebé dos punts de poder adquisitiu i cap rebrà una paga compensatòria com ja va fer el "socialista" Zapatero.

En canvi sí que ha decidit que les pensions s'actualitzin el 2013 a compte de la pujada de l'IPC de l'any: un 1% per a les pensions superiors a 1.000 euros i un 2% per a les que no superin aquesta xifra o 14.000 euros en còmput anual, segons publica el BOE: 12 euros al mes de mitjana.

Què és la paga compensatòria única?

És una quantitat equivalent a la diferència entre el percebut aquest any i el que hagués correspost amb un increment corresponent a l'IPC real de novembre.

Rebré una paga compensatòria al gener?

No, en cap cas. Tots els pensionistes han perdut un 1,9% de poder de compra per la pujada de preus el 2012. A més en no rebre la paga no consoliden l'increment nominal.

Quant pujarà la meva pensió el 2013?

Depèn. Si la pensió és superior a 1.000 euros, s'incrementarà un 1% prenent com a referència la quantia legalment establerta el 31 de desembre de 2012. Un exemple: una pensió de 1.200 euros sumarà 12 euros fins 1.212 euros.

Si la pensió és inferior a 1.000 euros o 14.000 euros en còmput anual, el 2013 la quantia pujarà un 2%. En el cas d'una pensió de 700 euros, aquesta es veurà incrementada en 14 euros fins 714 euros.

La meva pensió és molt alta, es revalorarà de totes maneres?

Les pensions tenen un límit per dalt, un cop que superen els 35.673,68 euros anuals ja no es revaloren més.

La meva pensió és molt baixa, només pujarà uns calerons?

En el cas de les pensions de menor import el complement a mínims garanteix que s'aboni la quantia mínima reflectida en els pressupostos generals de l'Estat. Per als majors de 65 anys, la pensió mínima amb cònjuge a càrrec és de 10.798,20 euros anuals. Si el jubilat no té cònjuge rebrà una pensió mínima de 8.751,40 euros i, sense cònjuge a càrrec, de 8.300,60 euros.

He perdut poder adquisitiu el 2012?


Sí Segons la dada avançada de novembre, l'IPC real ha pujat un 2,9%. Com ja es va aprovar una pujada de l'1% per 2012 (que s'ha aplicat aquest any) totes les pensions haurien d'haver pujat un 1,9% per compensar la desviació.

Com el Govern ha decidit suspendre la revalorització, tots els pensionistes han perdut aquest 1,9%, que no recuperaran, tornen a la casella de sortida, el nivell de gener de 2012.

Per què es revaloren les pensions?


Per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes. Si la pensió es mantingués inalterada, com els preus pugen, cada cop els jubilats haurien menor capacitat d'adquirir béns i serveis. La referència utilitzada és l'Índex de Preus de Consum del mes de novembre. Aquest any el Govern, de manera excepcional, no aplicarà la llei.

És la primera vegada que no es compleix la llei?


No Al maig de 2010 (i d'aplicació per al 2011) el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va congelar totes les pensions, excepte les mínimes i les no contributives (aquestes sí que es van revaloritzar). Aquella decisió posava fi a 25 anys de pujades garantides per llei.

Hi ha hagut algun any en què no es va rebre paga compensatòria?

El gener de 2010, els pensionistes no van rebre paga compensatòria perquè la pujada de pensions el 2009 va ser superior a la inflació i van guanyar entre 1,6 i 6 punts de poder adquisitiu, 1.280 milions d'euros.

Per què s'ha decidit suspendre la revalorització aquest any?

Cada dècima de desviació de l'IPC suposa 100.000.000 i és una despesa que es consolida en el següent exercici. La prioritat de l'Executiu és complir l'objectiu de dèficit del 6,3% marcat per Brussel·les i les pensions poden desquadrar els comptes. Fa mesos, el Cercle d'Empresaris i els economistes de Fedea ja van instar el Govern a congelar-les. L'augment dels impostos als rics i la persecució del frau no són prioritats per la CE i el PP dels neoliberals a Brusel.les, ells estan pel seu negoci. I, amb la falsa excusa del dèficit, acceptat pel PP sense cap raó econòmica més que justificar les seves polítiques antisocials. Llei i trampa: crisi/estafa.

Quin és l'import mitjà d'una pensió de jubilació contributiva?


La pensió mitjana de jubilació al novembre va ser de 953,70 euros mensuals, encara que existeixen grans variacions entre comunitats autònomes.

Quan es cobra la paga única?


Habitualment el Govern l'abona al gener però la llei diu que té marge per fer-ho fins l'1 d'abril. El 2013 el govern dels mentiders franquistes ha decidit suprimir-la. El robatori continua.

Troben un quilo d'or i 150.000 euros a casa de Díaz Ferrán

La Policia ha trobat un quilo d'or i 150.000 euros en metàl·lic en el registre practicat a la casa de l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, un milió d'euros en el domicili de l'empresari valencià Àngel de Cabo i 400.000 euros, també en metàl·lic, al domicili d'una altra de les detingudes, Susana Mora, qui exercia com a secretària d'un altre arrestat, han informat fonts de la investigació. Foto: Els estalvis de Díaz-Ferran, un dels que finançava les festes del PP.

Segons la cotització actual de l'or, la quantitat d'aquest metall preciós trobada al domicili de Díaz Ferrán estaria valorada al voltant dels 60.000 euros. A més, els agents han intervingut diversos cotxes d'alta gamma que pertanyen a les empreses dels detinguts en el marc de la 'Operació Creuer', segons les mateixes fonts consultades.

En total han estat detingudes nou persones entre Madrid i València als quals se'ls acusa d'haver comès presumptament delictes relacionats amb l'alçament de béns, blanqueig de capitals i insolvència punible, entre d'altres. La Policia no descarta més nous arrestos.

En el marc d'aquestes detencions s'han dut a terme vuit registres tant en els domicilis particulars dels arrestats com a domicilis socials d'empreses.

La nit a comissaria

Díaz Ferrán passarà la nit a comissaria. Fonts policials han explicat a Europa Press que l'empresari, que el 27 de desembre complirà 70 anys, romandrà previsiblement a les dependències policials del districte madrileny de Moratalaz per passar la nit als calabossos.

De fet les fonts consultades han indicat que després del registre practicat a casa, Díaz Ferrán ha estat traslladat directament a Moratalaz per prestar declaració davant la Policia.

En total han estat detingudes nou persones entre Madrid i València als quals se'ls acusa d'haver comès presumptament delictes relacionats amb l'alçament de béns, blanqueig de capitals i insolvència punible, entre d'altres. La Policia no descarta més nous arrestos.

A més de Díaz Ferrán i l'empresari valencià Àngel de Cabo, també ha estat arrestat l'empresari Iván Losada Castell, conseller delegat de Nueva Rumasa i col · laborador en Posibilitum de De Cabo. La Policia també ha detingut Susana Mora, qui actuava com a secretària de Losada -segons fonts de la investigació- el seu cunyat Teodoro Garrido i els testaferros de De Cabo, Rafael Tormo, Antonio García Carmel José E. G., Antonio G.E., i José Enrique P.M.

Aquesta operació part de la investigació iniciada a partir de la querella presentada per AC Hotels, Meliá, Pullmantur i el grup Orizonia contra els antics propietaris de l'agència de viatges Marsans, Gerardo Díaz Ferrán i el mort Gonzalo Pascual, Àngel de Cabo, i la empresa Possibilitum.

Els metges madrilenys aixequen "el mur del saber" davant del PP

En el marc de la segona fase de vaga indefinida convocada per l'Associació de Facultatius Especialistes de Madrid (AFEM) entre avui i dijous, els metges i molts ciutadans han aportat llibres traslladats des de casa per fer més alt "el mur del saber" i simbolitzar la lluita contra la ignorància del PP al govern. La portaveu d'AFEM, Fàtima Brañas, ha llegit un manifest en el qual els metges reivindiquen la importància de mantenir la sanitat pública per a tots: "Hem creat un mur que no pretén separar, sinó prestar empara. Volem que els ciutadans vegin que encara que no estem en el nostre lloc de treball, ho estem fent per ells".
.
Un cop acabat l'acte, la torre ha estat desmuntada i els llibres seran traslladats als vestíbuls d'hospitals i centres de salut fins que se solucioni el conflicte i siguin donats a una ONG.

Enrique Morales, un neuròleg de l'Hospital 12 d'Octubre i membre de la junta directiva d'AFEM, ha dit que els llibres es portaran a les biblioteques dels hospitals com a símbol de la ciència i la lluita per la sanitat pública".

Mentre s'aixecava "el mur del saber", entre bates blanques, s'han escoltat de forma contínua crits en defensa de la sanitat: "Per una sanitat pública i social" o "Veí, surt, defensa el teu hospital".

Una metge de família suplent del Centre de Salut Jaime Vera ha dit que tot i haver fet vaga tota la setmana passada "la ciutadania entén el que fem gràcies a la conscienciació que hem aconseguit totes aquestes setmanes". "Al Centre de Salut Jaume Vera fem concentracions a les 12.00 ia les 18.00 i s'hi sumen també els veïns i els pacients. La resta del dia estem principalment a la porta del centre informant a la gent del que passa", ha explicat el facultatiu.

Un grup d'activistes ocupa l'empresa de sanitat PPrivada Capio

Vídeo: Un grup d'activistes ha entrat aquest migdia a la seu central de Capio, l'empresa de sanitat privada més ben posicionada per gestionar els hospitals que la Comunitat de Madrid va a privatitzar i que ja té una vintena de centres sanitaris a tot Espanya. En les seves nòmines figuren o han figurat Luis de Guindos, actual ministre d'Economia, Jaume Matas, expresident balear i ex-ministre de Medi Ambient i actualment imputat en nombrosos processos per malversació de cabals públics, frau a l'Administració, blanqueig de capitals, prevaricació..., o l'ex-ministre socialista d'Administracions Públiques Jordi Sevilla.

Unes 40 persones pertanyents a grups veïnals i de defensa de la sanitat pública han irromput a la seu madrilenya de la companyia amb la intenció que la direcció de l'empresa els rebés.

La majoria dels concentrats ha aconseguit entrar a la recepció de les oficines però no passar més enllà. Un petit grup ha aconseguit accedir a plantes superiors de l'empresa, allà, personal de la direcció els ha comunicat que no tenien intenció de negociar res amb ells i que si volien mantenir una trobada havien de sol·licitar-la formalment. La concentració s'ha dissolt sense incidents.

Alguns manfiestantes vestien bata blanca i entonaven càntics com "Sanitat no es ven, sanitat es defensa" o "Sanitat, pública". Aquesta acció s'emmarca dins de la segona setmana de vaga del personal sanitari del sistema públic de salut madrileny.

Capio Sanitat és el major operador privat de centres sanitaris públics a Espanya. Aquesta companyia pertany a un fons d'inversió, CVC Partners, que va desemborsar el març de de 2011 uns 900 milions d'euros per fer-se amb la companyia.

L'estratègia privatitzadora de la sanitat pública a Castella - la Manxa (I)
Qui va buscant quedar-se amb la nostra sanitat?


Joseandrés Guijarro Ponce - ATTAC-CLM. Equo Conca. Plataforma per la Defensa dels Serveis Públics i Socials de Conca.

Amb menys d'un any al govern castellanomanxec, M. Dolors (de) Cospedal pot enorgullir-se d'haver fet mèrits suficients per ascendir en la seva carrera dins del Partit Popular a costa de demostrar repetidament com és l'alumna més avantatjada en el pervers art de vendre els ciutadans que li van atorgar la seva confiança a canvi de beneficis personals, tant econòmics com polítics. En aquest intent per demostrar ser la presidenta regional a la que menys li tremola la mà en adoptar mesures contràries als interessos de la ciutadania per afavorir els diferents lobbies de poder que manegen les regnes del poder polític, la nostra Presidenta ha avantatjat amb diferència als seus companys en molts terrenys, un d'ells el de la privatització de la sanitat.

En pocs mesos de govern ha deixat establertes les bases per anar més enllà del que han gosat en diversos anys els seus companys de Madrid o València. En els propers mesos tindrà preparats els tràmits legals per dur a terme el que altres no s'havien atrevit, vendre a preu de saldo dels hospitals públics més moderns del SESCAM que ja hem pagat tots amb els nostres impostos per després tornar a pagar un cànon anual per seus serveis sanitaris. Immediatament vindrà la continuació de la construcció o ampliació, també iniciades amb diners públics, dels hospitals de Conca, Toledo i Guadalajara mitjançant l'anomenat "model Alzira" estès a la Comunitat Valenciana i recentment importat també a la de Madrid.

Amb l'excusa de la crisi financera, el dèficit autonòmic, l'escassa "rendibilitat econòmica" dels nous hospitals construïts pel SESCAM o la incapacitat de les arques públiques per emprendre noves infraestructures sanitàries, el projecte de Cospedal a Castella - la Manxa no és altre que avançar per la dreta en la carrera de desmantellar el sistema públic de salut per satisfer la voracitat de les grans entitats financeres que porten dècades darrere de clavar la dent al gran pastís que suposen els sistemes nacionals de salut de la vella Europa.

No és una carrera nova i des dels anys 90 tant PP com PSOE han col·laborat en aquesta sinistra camí, però davant l'explosió de la bombolla immobiliària i la caiguda del negoci de les infraestructures públiques, aquests mateixos inversors necessiten una major agilitat en el procés de privatització del serveis públics, el següent filó on seguir enriquint-se a costa dels nostres drets. I la nostra Presidenta està disposada a ser la més servicial en proporcionar aquesta carnassa.

Aquest procés, decidit ja abans de les eleccions encara no esmentés res d'això al programa electoral, està sent dut a terme ja per una assessoria multinacional, l'empresa Pricewaterhousecoopers (PWC), encarregada a tot el món de lucrar als seus directius i accionistes depredant els sistemes públics.

En les seves nòmines figuren o han figurat Luis de Guindos, actual ministre d'Economia, Jaume Matas, expresident balear i ex-ministre de Medi Ambient i actualment imputat en nombrosos processos per malversació de cabals públics, frau a l'Administració, blanqueig de capitals , prevaricació..., o l'ex-ministre socialista d'Administracions Públiques Jordi Sevilla.

Pricewaterhousecoopers està darrere de bona part dels foscos negocis multimilionaris entre l'administració pública i les grans empreses constructores i financeres que han portat a aquest país a la situació econòmica actual i, més concretament, és responsable directe de la fragmentació, desmantellament i privatització de l'Institut Català de la Salut o de la concessió de la construcció sota el "model Alzira" de l'Hospital Xeral de Vigo a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), pocs dies abans de la seva intervenció, quan ja havia estat definida pel mateix Banc d' Espanya com "el pitjor del pitjor".

Encara que els plecs de condicions que elabori PWC tindran tot el formalisme d'un concurs públic, pocs dubten ja que un dels majors beneficiaris d'aquest regal serà Capio Sanitat, entre els càrrecs podem trobar a Teresa Echániz Salgado, germana del conseller de Sanitat José Ignacio Echániz Salgado, o Ignacio López del Ferro, marit de María Dolores (de) Copedal i, entre altres gestes, un dels principals responsables de la fallida de CCM o membre del Consell d'administració de Vértice 360, grup privat de comunicació beneficiari de la majoria d'adjudicacions de la privatització dels serveis informatius de Castella - la Manxa Televisió (CMT).

Trobem també entre els seus càrrecs directius a un altre ex-conseller de Sanitat madrileny, Manuel Lamela, i entre els seus principals accionistes i mà a l'ombra de tota la trama a Rodrigo Rato, ex-ministre d'Economia, ex-president del Govern, ex- Director del FMI i actual president de Bankia.

No per casualitats de la vida va ser precisament PWC l'encarregada de gestionar la fusió de Caja Madrid i Bancaixa en Bankia, convertint-se així aquesta, juntament amb el Banc Sabadell (a qui se li va regalar la CAM després de ser rescatada amb fons públics després de la seva fallida) en els principals propietaris (juntament amb diverses empreses constructores i asseguradores privades de salut) del Grup Ribera Salut, beneficiari de les concessions de tots els hospitals públics de gestió privada de la Comunitat Valenciana (Ribera, Manises, Dénia, Vinalopó, Torrevella, ...) l'Hospital Xeral de Vigo, de l'Hospital de Torrejón o del Laboratrio Central de Sant Cugat del Vallès.

Des del passat mes de novembre es va donar com imminent la venda per 110 milions d'euros de tot l'entramat paràsit de Ribera Salut a Capio Sanitat a qui es va concedir la negociació en exclusiva, gestionada de nou, sorprenguis, per Pricewaterhousecoopers. Les notícies en els últims dies, però, apunten que la fosca situació financera de la trama sanitària i desconfiances mútues han trencat la negociació, entrant en la licitació altres inversors privats que fa quatre mesos van ser descartats com Atitlan, propietat de Roberto Centeno, gendre l'amo de Mercadona Juan Roig. Precisament Atitlan apunta com un altre dels grans interessats, al costat de Capio Sanitat, en el negoci rodó dels hospitals "no rendibles" de Castella-la Manxa.

ONU: "Els nous assentaments israelians suposaran un cop fatal per a la pau"

La construcció d'uns 3.000 habitatges en els assentaments hebreus a Jerusalem Est i Cisjordània, territoris ocupats per Israel, podria condemnar al fracàs la recerca d'una solució al conflicte palestí-israelià, segons el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon. Soldats israelians maten un palestí a Cisjordània.

Les colonitzacions són "il·legals" d'acord amb el dret internacional i realitzar el nou pla de construcció, seria un "cop fatal" per les "últimes oportunitats" de solució del conflicte a través de la creació de dos Estats, assenyala un comunicat de Nacions Unides. "En interès de la pau, el projecte l'ha cancel·lar", afegeix.

Israel va anunciar la construcció com a resposta a la decisió de l'Assemblea General de l'ONU d'atorgar a l'Autonomia Palestina l'estatus d'Estat observador no membre en l'organisme internacional.

Soldats israelians maten un palestí a Cisjordània

Soldats israelians van matar avui a un palestí que esgrimia una destral al nord del territori ocupat de Cisjordània.

L'incident va tenir lloc entre les colònies jueves de Shavei Shomron i Einav, ha informat el diari digital "The Times of Israel". El mort conduïa un cotxe per la zona i una patrulla de l'Exèrcit li va ordenar que s'aturés en considerar sospitós, però el palestí es va negar a parar i continuar conduint, de manera que els militars van iniciar una persecució.

Segons la font, el vehicle militar va xocar contra el del palestí, que va sortir del vehicle esgrimint una destral, moment en què els soldats li van disparar i van matar. Dos militars van resultar ferits lleus en el xoc, que va provocar la bolcada del seu tot terreny.

ICV-EUiA espera que Felip Puig no repeteixi com a conseller d'Interior

El diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell, ha intervingut avui en la Diputació Permanent per retreure i demanar explicacions al conseller Felip Puig sobre l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general del 14-N: "Demanem al nou govern que davant dels esdeveniments dels darrers anys i d'aquesta última manifestació que deixin d'utilitzar les bales de goma i similars per la seva perillositat, provocant fins i tot la mort", ha dit Vendrell que espera que el Govern rectifiqui "i nomeni un conseller o consellera d'Interior d'un altre tarannà" perquè "cal un canvi radical en les polítiques de seguretat". Il.lustració de Joan Grau Cànoves.

Així, durant la seva intervenció, Vendrell ha assegurat que cal constituir la comissió d'estudi especifica sobre bales de goma i les armes de la policia, per estudiar-ne les alternatives al seu ús, tal com va demanar l'associació Stop Bales de Goma, una comissió presentada pels grups del PSC, ERC, SI i ICV-EUiA i l'oposició de CiU i PP va fer impossible que es constituís. "Encara hi està en contra, conseller, després de tot el que ha passat?", ha preguntat Vendrell després de mostrar la solidaritat del seu grup parlamentari amb l'Ester Quintana, la dona que s'estava manifestant pacíficament quan va rebre un impacte presumptament d'una pilota de goma o similar que li ha fet perdre un ull.

"Amb quina finalitat la policia fa aquesta actuació contra persones que no mantenen actituds violentes?", ha preguntat Vendrell que ha assegurat que "no pot ser que ciutadans i ciutadanes com el nen de Tarragona o l'Esther Quintana que exerceixen pacíficament els dret a manifestar-se hagin de sortir corrents perseguits per la policia o rebin impactes de bales de goma o objectes similars. Això no és gens normal".

Per això, el diputat ecosocialista ha demanat a Puig "major transparència i diligència en els dos casos i la col•laboració amb la justícia per esclarir-ne les circumstàncies dels fets" però també li ha retret que no hagi sabut gestionar l'ordre públic en diàleg amb els moviments socials. "No ha entès que la crisi econòmica provoca més mobilitzacions socials i que la política de seguretat en aquests moments ha d'apostar pel diàleg i no per la repressió", ha conclòs Vendrell per la qual cosa, ha insistit, ICV-EUiA espera que Puig "no formi part del nou Govern".

"El senyor Felip Puig m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicar-me que allà no hi havia policia i que no van carregar”


La veïna de 42 anys del barri de la Verneda de Barcelona que va perdre l'ull esquerre per l'impacte d'un projectil dels mossos d'esquadra el dia de la vaga general al passeig de Gràcia de Barcelona ha fet les seves primeres declaracions a l'equip de 15mbcntv. Esther Quintana explica de manera molt serena i emotiva tot el relat dels fets des del passat 14 de novembre fins el dia d'avui.

Després d'abandonar l'Hospital de Sant Pau ha hagut de deixar el seu habitatge i traslladar-se a viure amb els seus pares, que encara li han de fer cures a l'ull cada vuit hores. Entre d'altres coses, Quintana recorda perfectament el moment de l'impacte: “Em vaig girar i vaig veure els furgons i els policies, aleshores vaig notar l'impacte a la cara. No tinc ull, no tinc ull. No és que em fes mal en un punt en concret, em feia mal a tota la cara. L'ambulància no venia, deien que no la deixaven passar”.

S'adreça directament al conseller d'Interior Felip Puig i li diu: “El senyor Felip Puig va dir que allí no hi havia cap càrrega. Jo no sé amb quin projectil em van donar a mi, però va ser un mosso d'esquadra amb un projectil. Si ell no va donar l'ordre qui la va donar. Potser m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicarme que allà no hi havia policia i que no van carregar”.

Fa una crida a seguir manifestant-se i considera que si no es frena l'actuació repressiva dels mossos d'esquadra “quin serà el següent pas? Què més ens faran? Hem de seguir anant a les manifestacions”. En el mateix vídeo, la mare d'Esther Quintana es dirigeix als policies que van efectuar el tret contra la seva filla: “El que lo haya hecho, si tiene hijos y a alguno de ellos le hubiera pasado, que se meta la mano en el pecho a ver si duele o no duele”.

El R.U. "perd" documents de l'època colonial que revelen els seus genocidis

Les autoritats britàniques reconeixen haver perdut milers de documents classificats, pertanyents en la seva majoria a l'època colonial del Regne Unit a Àfrica i Àsia. Aquests documents, traslladats recentment al país europeu, han desaparegut i el Govern assegura haver perdut el seu rastre, encara que es presumeix que simplement els ha fet desaparèixer per evitar que es reveli informació contraproduent i incriminatòria per al Regne Unit sobre els múltiples genocidis perpetrats en el seu imperi.

En aquest sentit, el ministre de l'Oficina d'Afers Exteriors i de la Mancomunitat, David Lidington, ha informat que l'Estat britànic desconeix la localització actual d'unes 170 caixes de carpetes traslladades a Londres, capital del país, des de les antigues colònies britàniques, segons RT.

D'acord amb els historiadors, aquests arxius d'alt perfil contenien informacions secretes i de gran valor, per la qual cosa les autoritats del país van preferir amagar-los després que tota la sèrie fos desclassificada, ja que probablement revelarien un gran nombre de crims comesos pels britànics.

Lidington també ha afegit que hi ha certa evidència que els informes secrets sobre l'administració colonial a Singapur van ser destruïts en revisar els arxius de correus el 1990.

Aquest succés ocorre després que una selecció de carpetes sobre Kenya, al sudest d'Àfrica, desclassificada anteriorment, desprestigiara el R.U. en revelar els grans abusos comesos per l'imperi colonial contra la població civil i els reclusos de les presons.

El Regne Unit és prou conegut per la seva història colonial i les violacions comeses en aquestes èpoques en tot el món, per exemple: Canadà, Austràlia, l'Índia i els Estats Units, molts d'ells revelades en els seus propis documents oficials, com és el cas de la rebel·lió dels Mau Mau a Kenya o l'anomenada emergència Malaia. Els actuals conflictes internacionals tenen també el seu origen en els estats artificials -separant pobles i nacions arreu el món- que el R.U. va marcar als seus despatxos, en donar-los una falsa independència, mentre els britànics -o els francesos, holandesos i alemanys- es quedaven els recursos naturals i les millors terres com a propietat privada.

CCOO: "els que arruïnen Espanya són 'persones' com Díaz Ferrán i no funcionaris ni pensionistes"

El secretari de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, ha assegurat que els que estan realment "arruïnant Espanya" són persones com l'expresident de la CEOE i antic propietari de Marsans, Gerardo Díaz Ferrán, que ha estat detingut aquest dilluns en el marc d'una operació relacionada amb delictes de blanqueig de capitals i ocultació de béns. La policia ha dut a terme un mínim de nou detencions incloent-hi la de l'ex president de la CEOE i ex propietari del grup Marsans, Gerardo Díaz Ferrán, així com l'empresari valencià Àngel Cabo, segons han informat fonts policials.

L'operació continua oberta i no es descarten més arrestos en les pròximes hores. També estan duent a terme almenys vuit registres relacionats amb la investigació per blanqueig i ocultació de béns

Lezcano ha assenyalat que "aquest tipus de persones" són les que estan acabant amb el país "i no els pensionistes, als quals no se'ls revalorarà aquest any la pensió, ni els empleats públics, als quals se'ls ha llevat l'extra de Nadal, ni els treballadors, que estan veient com es retallen els salaris i els costos de l'acomiadament".

"Aquest tipus de persones que tenen diners però que, en lloc d'invertir-los per reactivar l'economia i la creació d'ocupació, se l'emporten per gaudir i pel solaç personal, són les que estan arruïnant de veritat aquest país", ha denunciat Lezcano.

El portaveu de CCOO ha destacat a més que coses com la succeïda amb Díaz Ferrán són "molt mal signe" per la qualitat de les institucions democràtiques.

En aquest sentit, Lezcano ha recordat que Díaz Ferrán va tenir en el seu dies unes responsabilitats importants i que pot passar que els ciutadans acabin pensant que, al final, "tots" els que estan en aquests càrrecs "són iguals". "Així es desprestigien les institucions democràtiques i això és lamentable", ha afirmat.

Díaz Ferrán, detingut per la policia a Madrid

L'excapo de la CEOE Gerardo Díaz-Ferrán ha estat detingut aquest dilluns a la Policia a Madrid en el marc d'una investigació en la qual està acusat d'un delicte d'aixecament de béns, en relació amb la fallida de l'empresa de viatges Marsans. Díaz Ferrán, propietari de Marsans, i Ángel Cabo, desviaren a Suïssa un total de 4,9 milions d'€ procedents d'una filial irlandesa del Grup Marsans, segons consta en un informe de la unitat policial de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia que es va difondre el passat mes de juliol.

Díaz Ferrán, detingut per la policia a Madrid

L'excapo de la CEOE Gerardo Díaz-Ferrán ha estat detingut aquest dilluns a la Policia a Madrid en el marc d'una investigació en la qual està acusat d'un delicte d'aixecament de béns, en relació amb la fallida de l'empresa de viatges Marsans. Díaz Ferrán, propietari de Marsans, i Ángel Cabo, desviaren a Suïssa un total de 4,9 milions d'€ procedents d'una filial irlandesa del Grup Marsans, segons consta en un informe de la unitat policial de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia que es va difondre el passat mes de juliol.

Fonts policials han confirmat que en l'operació, que coordina el jutge central d'instrucció número 6 de l'Audiència Eloy Velasco, han estat detingudes un total de nou persones, inclòs Díaz-Ferrán i l'empresari valencià Ángel Cabo, conegut com el 'liquidador' per haver estat contractat per Díaz Ferrán o Ruiz-Mateos per liquidar les seves empreses després del seu enfonsament. La causa també indaga delictes de blanqueig de capitals.

L'informe al·ludeix en concret a 4,9 milions d'euros que han estat bloquejats per la Fiscalia de Ginebra i que procedirien de fons "desviats" des de l'empresa irlandesa Astra Worldwide International, del Grup Marsans, a la societat Aszendia Associats 21, propietat de Àngel Cabo.

L'equip de recerca tenia previst sol·licitar en el curt termini el bloqueig dels saldos existents en els comptes bancaris vinculades amb Cabo, tant en territori nacional com a l'estranger.

El compte bloquejada a Suïssa, el titular és Ángel Cabo, va rebre un abonament de 4,9 milions d'euros el 19 de maig de 2011 de la societat Esser International, que comparteix domicili social amb Aszendia Associats 21.

Díaz Ferrán, expropietari de Viatges Marsans, està imputat per l'Audiència Nacional en un presumpte delicte d'apropiació indeguda per valor de 4,4 milions d'euros després de la fallida de l'agència.

Aquesta imputació correspon a una causa oberta pel jutge Central d'Instrucció número 1 de l'Audiència, Santiago Pedraz, que investiga la fallida de Marsans per una denúncia dels minoristes afectats per la mateixa.

L'operació d'aquest dilluns, però, està instruïda pel jutge Central número 6, Eloy Velasco, que indaga les demandes de les empreses majoristes perjudicades per la fallida de Marsans. En ella, Díaz Ferran està acusat d'aixecament de béns, relacionat amb blanqueig de diners

Díaz Ferrán està més sotmès a diverses causes judicials entre altres per la concessió d'un crèdit de 26 milions d'euros que li va atorgar Caja Madrid, per la qual estava citat davant del jutge aquest dimecrs

El FP de CIU menteix amb tot el morro davant el Parlament

Amb l'arrogància i les mentides habituals en el conseller, capaç de negar el que està passant i el que ha estat gravat, sense que la llei actuï en cap cas, Felip Puig ha comparegut davant la Comissió Permanent del Parlament per donar explicacions de l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la vaga general del 14-N, i en concret sobre l'agressió soferta per Ester Quintana, la dona que va perdre un ull després de la càrrega policial i els menors brutalment agredits pels Mossos a Tarragona, negant l'evidència amb tota la barra. 2 vídeos més amb l'Ester Quintana ferida per la bala de goma que l'ha deixat sense un ull i que cínicament Puig nega i diu que és manipulat. Mentre la gent demana ajuda i fins i tot reclama als Mossos que apliquin els seus coneixements de primers auxilis, la policia autonòmica es dedica a reprimir i carregar contra els manifestants.

El conseller ha titllat l'actuació dels Mossos, en línies generals, de "satisfactòria", i ha culpat dels altercats a les manifestacions alternatives. Malgrat aquesta "actuació positiva", Puig s'ha vist "obligat" a comentar dos casos "aïllats".

Ester Quintana, poc abans de les nou del vespre, va rebre el cop. Puig insisteix que no es va disparar cap pilota de goma, sinó que es van llançar "salves" -65 projectils de 40 mil·límetres- però no a la zona (Passeig de Gràcia amb Gran Via) on Quintana es trobava. Així, segons el feixista i mentider cumpulsivo, la bala de goma que va ferir ester no existia. Puig ni tan sols enrogeix de vergonya, tan habituat-com el seu partit-a actuar amb la impnidad que la dictadura feixista li proporciona.

En aquest sentit, el conseller d'Interior apunta que van poder ser els objectes llançats pels propis manifestants els que van aconseguir a la dona. Quintana ha denunciat als Mossos d'Esquadra i, per tant, el cas està en via judicial.

En el cas de Tarragona, ha explicat que alguns piquets van llançar objectes contra els agents i, en la seva persecució, un mosso va colpejar "fortuïtament" a un menor causant-li un trau al cap. Després van arribar dos policies i van empènyer a una noia, creient que estava impedint el treball dels agents. En veure les imatges, Puig va demanar un informe dels fets en creure que podia existir una desproporció en la seva actuació. Els tres agents segueixen en el seu lloc de treball mentre duri la investigació, encara secreta, encara que no participaran en operatius dedicats a dissoldre manifestacions.

Puig ha assegurat que el dispositiu de seguretat tenia l'objectiu de garantir el dret de manifestació i, per això, "es va mobilitzar a nou mil efectius". Ha relatat algunes agressions a agents i, per això, ha intentat justificar l'actuació de la policia.

"El senyor Felip Puig m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicar-me que allà no hi havia policia i que no van carregar”

La veïna de 42 anys del barri de la Verneda de Barcelona que va perdre l'ull esquerre per l'impacte d'un projectil dels mossos d'esquadra el dia de la vaga general al passeig de Gràcia de Barcelona ha fet les seves primeres declaracions a l'equip de 15mbcntv. Esther Quintana explica de manera molt serena i emotiva tot el relat dels fets des del passat 14 de novembre fins el dia d'avui.

Després d'abandonar l'Hospital de Sant Pau ha hagut de deixar el seu habitatge i traslladar-se a viure amb els seus pares, que encara li han de fer cures a l'ull cada vuit hores. Entre d'altres coses, Quintana recorda perfectament el moment de l'impacte: “Em vaig girar i vaig veure els furgons i els policies, aleshores vaig notar l'impacte a la cara. No tinc ull, no tinc ull. No és que em fes mal en un punt en concret, em feia mal a tota la cara. L'ambulància no venia, deien que no la deixaven passar”.

S'adreça directament al conseller d'Interior Felip Puig i li diu: “El senyor Felip Puig va dir que allí no hi havia cap càrrega. Jo no sé amb quin projectil em van donar a mi, però va ser un mosso d'esquadra amb un projectil. Si ell no va donar l'ordre qui la va donar. Potser m'ho podria explicar, veure'm a mi i explicarme que allà no hi havia policia i que no van carregar”.

Fa una crida a seguir manifestant-se i considera que si no es frena l'actuació repressiva dels mossos d'esquadra “quin serà el següent pas? Què més ens faran? Hem de seguir anant a les manifestacions”. En el mateix vídeo, la mare d'Esther Quintana es dirigeix als policies que van efectuar el tret contra la seva filla: “El que lo haya hecho, si tiene hijos y a alguno de ellos le hubiera pasado, que se meta la mano en el pecho a ver si duele o no duele”.

Texas reclama la secessió dels Estats Units

L'Estat de Texas, compost per 25 milions d'habitants i de la mida d'Espanya (l'antiga Tejas espanyola-mexicana), ha fet una petició formal a la Casa Blanca de secessió, després de recollir més de 25.000 firmes en 30 dies, mínim exigit per tenir una resposta pública del president dels Estats Units d'Amèrica. El text enviat a la Casa Blanca diu: "L'Estat de Texas presenta pacíficament la documentació necessària per a separar-se de Estats Units d'Amèrica i crear el seu propi nou Govern". Foto: La bandera de Texas.

Les firmes van ser tretes fent servir l'adreça de correu electrònic i el codi postal (zip code) de les persones interessades a donar suport a la petició. La pàgina indica que té mecanismes per bloquejar els spams, però no diu res de com verificar el codi postal o l'Estat de residència.

Si més no, 17 estats de la Unió van fer peticions similars a la de de Texas en el passat, utilitzant la pàgina We the People Fòrum (El fòrum de nosaltres, el poble). Entre altres Montana, Colorado, Louisiana, Geòrgia, Alabama, Arkansas, Florida, North Carolina, Kentucky, Mississippi, Missouri, South Carolina... gairebé tots del sud. Tots van enviar les seves peticions, però sense les suficients signatures exigides perquè el president de la nació respongués. L'Estat que va arribar a quedar més a prop de Texas va ser Louisiana amb 15.617 firmes.

L'any 2009, el governador de Texas, Rick Perry, va al·legar que el sentiment anti-texà a Washington i la seva falta de tacte, podria portar als residents de l'Estat a buscar la independència de la Unió. "Hi ha molts escenaris diferents, no només un", va dir Perry. I va afegir: "Tenim una gran Unió, no hi ha cap raó per dissoldre-la. Però Washington continua pujant seu nas de manera arrogant al poble americà. Qui sap el que pugui sortir d'això. Texas és un lloc diferent i som gent independents i saltem aviat, ens agrada que se'ns respecti".

La secretària de premsa de Perry, Catherine Frazier, va declarar: "Nosaltres no podem deixar que les despeses i els impostos de Washington amb programes tipus de 'una talla serveix per a tothom' se'ns imposi, perquè estem posant en perill el futur dels nostres fills, rebaixant les nostres llibertats i portant el nostre poble cap avall en un camí perillós i dependent del Govern".

Fins ara, el president Barack Obama no ha comentat res sobre la petició i no hi ha garanties que ho faci. Els termes de participació d'aquests casos li donen al president un "escapament" per evitar la resposta personal. La Casa Blanca pot declinar respondre i dirigir la petició a agències governamentals perquè responguin adequadament.

Cal recordar, d'altra banda, que Texas i Hawaii, són els dos únics estats de la nació que un cop van ser nacions independents, abans de ser part dels Estats Units, però en la inclusió de Texas a la Unió i en els acords signats, no hi ha cap clàusula explícita que tipifiqui que mai podria separar d'aquesta nova nació que van formar, al costat d'altres estats, i que avui són els Estats Units d'Amèrica. Els immigrants angloamericans, primer des del sud (de llavors) dels Estats Units, van començar a migrar cap a la Texas mexicana a petició del govern mexicà, que volia poblar aquella zona tan escassament habitada de la seva frontera nord. Els anglo-americans es van convertir ràpidament en majoria a Texas.

Derruïda la casa que va romandre un any enmig d'una carretera xinesa

La casa de cinc pisos que va resistir durant més d'un any enmig d'una carretera en construcció, per la resistència de dos dels seus inquilins a ser reubicats en un altre lloc, va ser finalment enderrocada el cap de setmana, després que s'arribés a un acord amb la constructora sobre la indemnització. L'últim inquilí de la casa, Luo Baogen, de 67 anys, i la seva dona van acordar marxar a canvi de 260.000 iuans (uns 41.000 dòlars) i un solar per construir un nou habitatge.

Segons ha informat Ràdio Internacional de la Xina, l'edifici, a la localitat de Wenling (província oriental de Zhejiang), va ser finalment enderrocat per les excavadores l'1 de desembre, ja que Luo no havia acceptat la indemnització d'uns 35.000 dòlars que sí va acceptar la resta del veïnat -habitants de més de 450 edificis, que van ser demolits-, de manera que va resistir més d'un any en el lloc, exigint durant mesos que almenys se li compensés amb 96.000 dòlars.

Aquest desacord no va aturar les obres de la carretera, que senzillament van envoltar la casa d'asfalt a l'espera que el contumaç inquilí se n'anés.

Aquests casos en que un habitatge resisteix durant mesos o anys enmig d'unes obres són relativament freqüents a la Xina, on hi ha fins i tot un sobrenom per aquests habitatges, les "cases clau" ("dingzihu", perquè romanen obstinadament "clavades" a la terra tot i les pressions de les constructores).

Les espectaculars imatges de l'habitatge publicades aquest mes a la premsa de tot el món van donar a Luo i la seva dona més fama i possibilitats de negociació, que els van permetre aconseguir una compensació una mica més gran que la d'altres veïns que havien deixat el lloc mesos abans.

La casa va ser enderrocada un dia després que l'ancià signés l'acord de compensació amb el govern local, que construeix a la zona una carretera per connectar Wenling amb la seva nova estació de ferrocarril.

"Mai pensem en viure per sempre en una casa enmig de la carretera. Després de les explicacions del govern finalment vaig decidir marxar", va assenyalar Luo, un granger que es dedica a la cria d'ànecs, en declaracions a l'agència oficial Xinhua.

El cas de Luo recorda una altra "casa clau" que es va fer mundialment famosa l'any 2007, a la ciutat central xinesa de Chongqing, ja que la constructora en aquella ocasió va cavar un fossat de dos metres al voltant de l'edifici per intentar pressionar els seus inquilins Yang Wu i la seva dona Wu Ping.

Aquests també van resistir tossudament, es van convertir en "herois nacionals" a les xarxes socials xineses i la imatge d'aquella "casa clau" enmig d'un solar també va donar la volta al món.

Bustos declara durant sis hores i diu que en surt 'reconfortat'

El batlle de Sabadell, Manuel Bustos, ha declarat des d'ahir a les sis de la tarda fins a qurts de sis de la matinada, citat pel jutge que investiga el cas Mercuri sobre presumpta corrupció urbanística. Bustos ha sortit del jutjat dient que se sentia 'reconfortat' per haver-se pogut defensar i que tenia la consciència tanquil·la. Sis hores abans, quan va entrar al jutjat, hi va haver tensió entre un grup de veïns que l'escridassava i un altre que l'ovacionava.

'Ni jo ni el seu equip municipal no hem participat en cap trama de corrupció ni en el cobrament de cap comissió'. Bustos, que ha sortit del jutjat somrient. Durant la declaració al jutge, s'ha 'esplaiat' i això l'ha fet marxar 'reconfortat' per poder haver 'aclarit' els dubtes sobre la gestió, segons que ha dit. 


Bustos és acusat de tràfic d'influències i d'omissió del deure de perseguir delictes. Ara per ara, no ha estat pas encausat pel delicte de suborn. També han estat encausats en la trama vallesana el seu germà, Francisco Bustos, regidor d'Espai Públic, i l'esposa del batlle, Montserrat Costa; la batllessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, i el tinent batlle de Sabadell Joan Manau.

L'alcaldessa de Montcada i Reixac ja va declarar abans-d’ahir i va dir que no havia contractat mai ningú il·legalment a l'ajuntament. És en relació amb aquesta qüestió que també s'investiga el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, a qui el partit ha suspès temporalment el càrrec. La fiscalia sospita que Fernández va recomanar la col·locació de Carmina Llumà, i que el procés de contractació fou irregular.

La dona de Bustos, Montserrat Costa, que també és cap de gabinet de la batllia de Sabadell, ja va declarar ahir a la nit. Va dir: 'Jo personalment, i tots nosaltres, tenim la consciència molt tranquil·la.'