A punt de trencar a plorar, la controlador aèria Blanca Uriarte explicava davant els mitjans per què els controladors estan tornant als seus llocs de treball, després de gairebé 24 hores de vaga il·legal, tot i que consideren que el seu estat físic no és l'adequat per dirigir el trànsit aeri.
El govern de Zapatero i Rubalcaba sembla haver-se inspirat en La Doctrina del Shock de Naomi Klein per a gestionar la crisi de l'espai aeri de les darreres hores. La declaració de l'Estat d'Alerta, insòlit en els darrers 30 anys de Democràcia formal, i la ira de milers de persones engabiades a les terminals aeroportuàries amb l'impacte mediàtic corresponent són una cortina de fum perfecta per a desviar a l'atenció de les reaccionàries mesures aprovades pel Consell de Ministres. 
El Ministre de Foment, José Blanco, provoca el caos en l'espai aeri espanyol. Està en joc l'ocupació i el futur laboral dels treballadors i les treballadores d'AENA. No es tracta d'una reivindicació salarial, sinó d'una provocació del Ministre per encobrir, darrere del conflicte amb els controladors, la venda de l'empresa pública AENA, a empreses amigues i a preus d'amic.
S'ha reobert l'espai aeri espanyol després de la incorporació generalitzada dels controladors aeris als seus llocs de treball, decisió que el col.lectiu ha adoptat després que el Consell de Ministres hagi decretat el 'estat d'alarma', en una decisió sense precedents en la història de la democràcia espanyola.
S'han enviat cartes personalitzades als controladors informant-los de la decisió presa pel Govern i explicant què és el que suposa el 'estat d'alarma' i què implica el no compliment del que decretat i de la no incorporació als seus llocs de treball.
Segons el Ministeri de Foment, els controladors han acatat les ordres dels militars de les torres de control un cop s'han reincorporat als seus llocs.
Tot i la reobertura de l'espai aeri, el titular de Foment, José Blanco, ha assegurat a TVE que la situació ha de recuperar la normalitat entre 24 i 48 hores.
Milers de passatgers s'han vist afectats per la vaga salvatge que van iniciar el divendres els controladors aeris, que d'aquesta manera exigeixen que els permisos i les baixes es compten dins la seva jornada laboral.
CCOO de Catalunya considera inacceptables les mesures anunciades per Zapatero, que novament es rendeix als dictats dels mercats especulatius Davant les mesures anunciades avui pel president del Govern, CCOO de Catalunya considera inacceptable que Rodríguez Zapatero torni a convertir-se en el braç executor de les directrius dels mercats i es rendeixi als seus designis.
Amb les mesures anunciades es continua fent recaure les factures de la crisi sobre els treballadors i les treballadores i les persones que es troben amb més dificultats socials i laborals.
CCOO de Catalunya li recorda al president del Govern que hi ha d'altres formes d'obtenir recursos, com és mitjançant un sistema fiscal més just, on es faci pagar més a qui més té, fent pagar a l'economia especulativa el que li pertoca, perseguint amb decisió el frau fiscal i no rebaixant impostos que beneficien les rendes més altes.
CCOO no permetrem una sortida de la crisi amb més desigualtats i més retallades socials i laborals, i per tant fem una crida a les mobilitzacions previstes el dia 15 i el 18 de desembre. El 15 amb concentracions a empreses i institucions, i el 18 amb la manifestació a Barcelona, a les 17, a plaça Universitat.
Scotland Yard té localitzat a Julian Assange en algun lloc del sud d'Anglaterra on s'ha refugiat per raons de seguretat després de l'enrenou mundial que ha causat la difusió de 250.000 documents classificats del Departament d'Estat dels EUA. Els seus advocats porten des de fa setmanes en contacte amb la policia i mantenen informades des del primer moment a les autoritats sobre el parador de l'editor de Wikileaks, segons The Independent.
Fonts policials han confirmat al diari britànic que saben on és i que tenen un número de telèfon amb el qual localitzar-lo. Assange no està desaparegut i espera que les autoritats britàniques prenguin una decisió definitiva sobre la petició de la fiscalia sueca perquè sigui detingut i enviat a Suècia per respondre a una acusació de "violació, abusos sexuals i coacció", iniciada per la denúncia de dues dones. Assange nega les imputacions i afirma que va mantenir relacions sexuals consentides amb les dues en una visita a Estocolm a l'agost.
Regne Unit ha demanat aclariments tècnics a Suècia sobre la detenció
Interpol va llançar un avís vermell el 20 de novembre a petició de Suècia. No es va fer públic fins al dimecres en no permetre-ho la fiscalia sueca per raons desconegudes. Scotland Yard no pot detenir Assange fins que rebi l'ordre de l'organisme del Ministeri d'Interior que coordina totes les forces policials i que s'ocupa de tramitar les ordres d'extradició.
Si la detenció no s'ha produït encara és perquè les autoritats britàniques troben "dificultats tècniques" per portar-la a terme. Per això, han demanat als fiscals suecs algunes precisions sobre la seva petició d'arrest.
"L'ordre d'arrest va ser retornada per Scotland Yard perquè no s'adapta a la llei i tenia defectes", va dir l'advocat de Assange, Mark Stephens, a l'agència Reuters.
Els seus advocats temen que la fiscalia sueca el lliuri als EUA
La confusió que ha envoltat el cas des del primer moment una primera acusació de la fiscalia va ser retirada l'endemà augmenta per algunes informacions que indiquen que Suècia ha emès una euroordre, una petició que se sol tramitar de forma molt ràpida entre països europeus. L'euroordre no es pot emetre per dur a terme una investigació, com és el cas del fundador de Wikileaks. Els fiscals suecs ho reclamen per a un segon interrogatori, ja que encara no ha estat processat.
Recurs rebutjat
Els advocats de Assange van fracassar ahir en un intent d'anular la detenció a través d'un recurs davant del Tribunal Suprem suec en el qual no tenien moltes possibilitats. Els jutges no van acceptar a tràmit el recurs. Només podien fer-ho si hi havia "raons greus" que justifiquessin en aquest moment del cas la seva intervenció, segons el diari suec Aftonbladet.
Jennifer Robinson, una altra advocada de Assange al Regne Unit, va confirmar ahir que el seu client ni és un fugitiu ni ha estat processat. Està obligat a mantenir-se ocult, i per això va abandonar Londres, a causa de les nombroses amenaces de mort que s'han escoltat als EUA en les últimes setmanes.
Diversos congressistes republicans i periodistes conservadors han demanat al Departament de Justícia que sigui tractat com un terrorista o com un "combatent il·legal", el concepte aplicat per l'Administració de George Bush als presos de Guantánamo.
Robinson va dir que els advocats han començat a estudiar les implicacions de la Llei d'Espionatge, dels EUA, però consideren que l'activitat de Wikileaks està protegida pel dret a la llibertat d'expressió recollit en la Primera Esmena de la Constitució nord-americana.
Lliurament a EUA
Els advocats temen una trampa si Assange és traslladat finalment a Suècia. En aquest cas, tindrien la possibilitat de recórrer abans al Tribunal Suprem britànic. El major perill és que Suècia es desentengui de l'acusació de violació i decideixi lliurar a Assange als EUA per respondre per la difusió dels 250.000 informes del Departament d'Estat.
Perquè Suècia pogués prendre aquesta decisió, el Departament de Justícia nord-americà hauria d'haver aprovat una ordre d'arrest contra Assange i haver mantingut en secret, com s'ha fet en ocasions en casos de terrorisme. En una entrevista a CNN, li van preguntar al portaveu de la Casa Blanca si aquesta ordre existia. Robert Gibbs va preferir no respondre.
Els últims documents que han sortit a la llum de Wikileaks exposen que el rei del Marroc, Mohamed VI, i els seus assessors reben suborns i no dubten a coaccionar per donar llum verda al desenvolupament de projectes immobiliaris. En concret, segons els papers, les autoritats nord-americanes asseguren que les intencions del monarca i el seu entorn són "palpables en cada gran projecte immobiliari" al Marroc.
És la conclusió a què arribava el passat desembre, el conseller comercial dels Estats Units, adscrit al Consolat nord-americà a Casablanca, després de reunir-se amb algun gran empresari i executius d'empreses pertanyents a la família reial, segons recull avui El País.
Les dificultats d'inversió
En concret, segons el text de Wikileaks: "Les principals institucions i els procediments de l'Estat marroquí són utilitzats per palau per coaccionar i demanar suborns en el sector immobiliari", declara un empresari al conseller comercial. "Encara que les pràctiques corruptes existien durant el regnat del rei Hassan II, han adquirit un caràcter més institucional amb el Mohamed VI".
Però, a més, es fa ressò de les paraules de l'ex ambaixador d'EUA al Marroc: "Alguns dels afins a Mohamed VI demostren una golafreria vergonyosa. Aquest fenomen soscava seriosament el bon govern que les autoritats del Marroc s'esforcen per promoure".
Fins al que va ser ambaixador d'Espanya al Marroc durant sis anys (2004-2010), Luis Planas, hauria reconegut les dificultats per invertir al Marroc en un dinar, el març de 2006, amb Thomas Riley, el seu homòleg dels EUA.
Després evocar la posada en marxa d'un pla de 200 milions d'euros per animar a les petites i mitjanes empreses espanyoles a creuar l'Estret, Planas expressa la seva confiança que els serveixi però adverteix: Marroc continua sent un lloc que fa pensar a l'hora de fer negocis, donada la seva manca de transparència.
Salvar l'euro de l'actual crisi del deute sobirana que està enfonsant Europa està sent molt costós, segons s'ha demostrat. Sis mesos després de destinar 110.000 milions d'euros (145.000 milions de dòlars) en un paquet de rescat per a la apurada Grècia, els països europeus es van veure obligats la setmana passada a reunir un altre paquet d'ajuda de 85.000 milions d'euros (112.000 milions de dòlars) per salvar Irlanda.
Irlanda és la segona víctima europea que ha hagut de buscar ajuda exterior per fer front al seu deute, però, per desgràcia, potser no sigui l'última.
La major preocupació que tenen ara per davant els líders europeus és que l'enorme quantitat de diners invertits ha provocat una gran inestabilitat a l'euro.
La setmana passada, l'euro va caure constantment, els mercats de valors van tremolar i les tensions es van elevar a Portugal, Espanya i fins i tot Itàlia. Sembla que la contagiosa amenaça no s'ha contingut. Amb Portugal i Espanya fent cua per un rescat, segons es rumoreja, la factura per salvar l'euro puja cada vegada més.
Ningú sap quanta ajuda es necessitarà en el futur, ja que depèn de quan es pot aturar l'efecte dòmino. Això fa ombra sobre el futur de l'euro.
S'ha de dir que sota les actuals circumstàncies, els països de l'eurozona no tenen més solució que rescatar els seus companys un a un. Però, és aquesta recepta urgent una cura definitiva per al futur?
Com han assenyalat molts analistes, la crisi està profundament arrelada en la decisió inherent de l'euro com a divisa d'una unió monetària sense autoritat fiscal. Com a resultat, la comunitat de la divisa única no disposa de les eines efectives per evitar que els seus membres la gastin en excés i perdi competitivitat econòmica.
Quan sorgeix una crisi de deute en un dels membres, aquesta és altament contagiosa a d'altres pel fet que les seves economies estan molt correlacionades.
L'eurozona, en no tenir mitjans financers, no està en una bona posició per donar suport al membre en problemes, al contrari que el govern dels Estats Units, el pressupost federal és una garantia natural pel sobreendeutament dels seus estats.
Òbviament, milers de milions d'euros no poden resoldre les fallades estructurals.
Conscients de les cares lliçons apreses de la crisi del deute, els països de l'eurozona es van embarcar en una sèrie de reformes per reforçar l'organisme fiscal de la Unió Econòmica i Monetària sota la Unió Europea (UE), millorant la seva governança econòmica.
Segons un acord assolit pels líders de l'UE a l'octubre, es reforçarà la disciplina fiscal de la zona euro, s'introduirà un sistema de supervisió de la macroeconomia, i es millorarà la coordinació de polítiques econòmiques.
Això és un èxit esperat, però no és suficient. Fins i tot el president del poderós Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, va expressar el seu descontentament.
El BCE "considera que aquesta propostes no són prou arriscades per consolidar i reforçar apropiadament el funcionament de l'Unió Econòmica i Monetària", va dir Trichet en una audiència davant legisladors de l'UE dimarts.
Trichet ha demanat que es creï una "federació fiscal" a la zona euro, però la audaç idea va trobar oposició per part del país que acull la seu del BCE, Alemanya, que tem que la "federació" pugui forçar-lo a assumir la càrrega dels seus endeutats companys.
La manca de voluntat política per part d'Alemanya, el major membre del "club" de l'euro, significa que no serà possible convertir la zona euro en una unió fiscal. El que es pot fer per tant és només una reforma imperfecta.
Això reflecteix la tendència vista en els últims anys que els països europeus estan una mica cansats de la integració.
Des que es signés el Tractat de Roma el 1957, pel qual es va crear la Comunitat Econòmica Europea, la predecessora de l'UE, la integració europea ha registrat destacables progressos.
Els membres de l'UE van créixer des dels sis fins als 27, des de la seva creació, i és actualment el major mercat únic i bloc comercial del món.
La introducció de l'euro en 11 països de l'UE el 1999 va suposar un gran pas endavant en la integració europea, el que és en essència una transferència gradual de la sobirania nacional a l'UE.
A mesura que es va aprofundint la integració, però, els països membres de l'UE es van tornant més sensibles pel que fa als seus reservats, i normalment més valorats, poders sobirans.
El cansament per la integració va provocar la fallada estructural de l'euro, ja que en aquell moment els països europeus van voler simplement aprofitar al màxim els beneficis de la moneda única, però no estaven disposats a sacrificar els seus poders nacionals sobre les finances públiques, i segueixen amb la mateixa mentalitat avui dia.
El cansament es va veure de forma més clara en el panorama polític, com es va poder veure en el fracàs del Tractat Constitucional de l'UE el 2005, un cop dur per a l'integració europea.
El Tractat Constitucional va ser substituït més tard pel més simplificat Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor fa un any i va ser dissenyat per agilitzar el mecanisme de presa de decisions de l'UE.
No obstant això, la crisi del deute va exposar el poc efectiva que va ser la resposta de l'UE. Els interessos nacionals van prevaler sobre l'UE a l'hora de prendre decisions, tot i que el Tractat de Lisboa busqui una major integració política.
De fet, la crisi va promoure les mesures nacionalistes, en lloc de les comunitàries. Les decisions importants es van prendre entre Berlín, París i Londres, i no a Brussel.les.
La crisi ha demostrat que la integració política de l'UE va molt per darrere de la seva integració econòmica. Per gestionar una economia integrada, es necessita una posició comuna europea més sòlida.
Tal com va advertir el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Barroso, al setembre, els països de l'UE "o neden junts, o s'ofeguen per separat".
"Aquesta és l'hora de la veritat per a Europa. Europa ha de demostrar que és més que 27 solucions nacionals diferents", va afirmar Barroso en el seu primer discurs sobre l'Estat de la Unió: "Només tindrem èxit si pensem en europeu, ja actuem nacional, regional o localment".
Des d'aquest punt de vista, la crisi del deute no és només una crisi econòmica, sinó també política.
Per salvar l'euro no només es necessiten diners, sinó un desig polític de ser més europeus.
El ministre d'Intel.ligència de l'Iran, Heider Moslehi, anuncià que s'han arrestat alguns dels perpetradors dels atacs recents que van causar la mort a un acadèmic iranià i ferides a un altre: "Amb l'arrest d'aquestes persones hem trobat noves pistes per arrestar altres elements", va dir Moslehi. Les tres agèncias d'espies Mossad, CIA i M16 van tenir un paper en aquests atacs", afirmà Moshlehi sense proporcionar la identitat dels arrestats ni l'hora de l'arrest.
El ministre va dir que els individus que estaven cooperant amb aquests serveis d'espionatge tenien planejats més atacs, però van ser detinguts.
En dos atacs per separat el dilluns al matí, va morir el científic nuclear iranià el doctor Majid Shahriari i el doctor Fereidoon Abbasi va resultar ferit quan es dirigien cap al treball. Funcionaris iranians acusen Occident i Israel dels nous atacs contra els científics.
Marcelina Bautista Bautista ha estat honrada, per la seva trajectòria, amb el Premi de Drets Humans 2010 de la Fundació Friedrich Ebert. L'ara secretària general de la Confederació Llatinoamericana i del Carib de Treballadores de la Llar, que reuneix unes 30 organitzacions a Amèrica Llatina i, des del 2000, directora del Centre de Suport i Capacitació per a les empleades de la Llar (CACEH), va parlar davant un ample auditori a la seu de la Fundació Friedrich Ebert, a Berlín, sobre el llarg camí que ha recorregut des que el 1988 va fundar l'organització "L'Esperança".
S'estima que uns onze milions de persones, la gran majoria dones, treballen a Amèrica Llatina com "empleades de la llar". Tot i que la situació varia de país a país, en general són dones i nenes sobre explotades, el seu origen indígena, humil i rural, unit a la seva baixa escolaritat les posa en una situació de total desprotecció. No tenen horaris, ni un salari mínim, són discriminades, víctimes d'abusos i d'impunitat.
"Primer s'ha d'entendre a una ciutat que no és la d'una. Jo no parlava espanyol i vaig aprendre amb els nens que havia de tenir cura; vaig aprendre a fer el treball com la senyora volia, però vaig haver de canviar de feina moltes vegades perquè volia estudiar", diu Marcelina Bautista Bautista, que va arribar sent nena a Ciutat de Mèxic provinent d'Oaxaca, al sud-est del país.
Ella mateixa va viure les condicions de semi esclavitud i els maltractaments, fustigacions sexuals i acomiadaments injustificats que moltes dones han de suportar, però la seva obstinació a seguir estudiant en una escola nocturna, per la qual cosa va haver de canviar moltes vegades de treball, va ser el que li va obrir l'horitzó i la va motivar primer a defensar els seus drets i després a organitzar-se amb altres dones per combatre l'explotació de les treballadores de la llar.
"Seguim trobant dones que treballen fins a 16 hores al dia, que perceben salaris ínfims, que són intimidades pels seus patrons. Mèxic és un dels països amb menys avenços en la protecció dels drets de les treballadores de la llar, encara està molt generalitzada la mentalitat de que a les nenes cal posar-les des de noies a netejar i als nens no perquè seran presidents", diu Marcelina Bautista il.lustrant com la mentalitat masclista és conreada per les mares mateixes.
Marcelina i les seves companyes saben que la desinformació i baixa escolaritat és en bona part la causa del desemparament i indefensió en què es troben moltes dones i que no van a buscar ajuda per iniciativa pròpia: "Anem a buscar-les als parcs, al supermercat, a les places els diumenges quan tenen un dia de descans. A les cases no les busquem perquè ens corren" diu, i explica que l'organització CACEH va crear un programa de col.locació per ajudar les dones a trobar millors llocs de treball i posteriorment van llançar un programa de difusió per sensibilitzar sobre la seva situació: "De vegades reaccionen amb ressentiment quan es donen compte dels anys en què han estat violentats els seus drets".
No obstant això la lluita pels drets de les treballadores de la llar avança i l'any que ve és possible que es signi un conveni amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), que les reconeixerà internacionalment. A Mèxic, on el treball domèstic remunerat és la tercera ocupació més important de la població femenina econòmicament activa, Marcelina Bautista reclama seguretat social i prestacions laborals per a aquest sector.
A Amèrica Llatina hi ha països que han avançat a través de la lluita sindical: Uruguai i Brasil són la punta de llança, però els segueixen altres com Bolívia i Perú. "Són els treballs amb menys protecció i les més afectades són les dones, és un problema de cultura", diu el sindicalista uruguaià Ariel Ferrara, que recorda que fins i tot els sindicalistes del seu país que tenen una treballadora domèstica, no respecten els seus drets, amb el que violen el principi de solidaritat que és la base fundacional del moviment sindical. Tot i això, Uruguai és un país privilegiat a Amèrica Llatina perquè atorga una cobertura de seguretat social a tots els llocs de treball reconeguts com legals.
Les pressions de les grans corporacions d'Internet continuen amb l'objectiu d'expulsar Wikileaks d'Internet. Al boicot d'Amazon de fa uns dies, s'ha afegit ara el de l'empresa PayPal (el més popular servei de pagaments online), que ha cancel·lat el compte de Wikileaks per impedir que aquesta organització pugui seguir rebent els nombrosos donatius que l'alimenten econòmicament. 
El Comitè Executiu de la CES, reunit a Brussel.les durant els dies 1 i 2 de desembre, -a la reunió assisteixen en representació de CCOO Ignacio Fernández Toxo i Javier Doz-, ha criticat la irresponsabilitat dels dirigents polítics europeus que, obsessionats només per la reducció dels dèficits públics i la realització de reformes neoliberals, es mostren completament incapaços de governar els mercats del deute.
Així mateix va ratificar la convocatòria de Jornada d'Acció Europea del proper 15 de desembre contra les polítiques d'austeritat i ajustament pressupostari impulsades per les institucions europees.
El Comitè Executiu de la CES considera d'extrema gravetat la situació creada per la crisi financera d'Irlanda que amenaça amb estendre's a Portugal, Espanya i fins i tot a Itàlia o Bèlgica. El sindicalisme europeu critica fortament la irresponsabilitat dels dirigents polítics europeus que, obsessionats només per la reducció dels dèficits públics i la realització de reformes neoliberals, obliden la promoció del creixement econòmic i l'ocupació, i es mostren completament incapaços de governar els mercats de el deute.
L'Executiu de la CES ha acordat sotmetre a debat urgent de les seves organitzacions afiliades una proposta basada en l'establiment d'un procediment de canvi del deute sobirà de cada país per eurobons recolzats pel BCE, fins a un valor equivalent al 60% del PIB de cada país. El secretari general de CCOO va recolzar la proposta i va afirmar que no es pot esperar fer-la pública, ja que la solució a la crisi dels deutes sobirans no pot esperar molt de temps i haurien d'adoptar mesures eficaces en el Consell Europeu del 16 de desembre. Toxo ha indicat que la proposta dels eurobons hauria d'anar acompanyada amb la implantació d'un impost a les transaccions financeres i la prohibició de les operacions especulatives a la baixa o "al descobert".
La proposta de la CES per a la substitució dels deutes nacionals per deute europea és un dels dos pilars de la resolució que crida a acordar i aplicar un "New Deal" europeu, el segon és un Pla europeu per al rellançament econòmic basat en grans inversions transeuropees finançades per obligacions europees emeses pel Banc Europeu d'inversions i les institucions nacionals de crèdit.
El Comitè Executiu de la CES va ratificar la convocatòria de Jornada d'Acció Europea, el proper 15 de desembre, vigília de la Cimera del Consell, contra les polítiques d'austeritat i ajustament pressupostari impulsades per les institucions europees i per col.locar el creixement econòmic i l'ocupació com a objectius prioritaris de les polítiques europees.
La resolució sobre la coordinació de les negociacions col.lectives el 2011, que va aprovar el Comitè Executiu, planteja la necessitat d'oposar-se amb fermesa als intents generalitzats de disminuir o congelar els salaris i lluitar pel manteniment de la seva capacitat adquisitiva. També situa com a objectiu essencial el desbaratar les pressions, que s'estan fent des dels àmbits nacionals i europeu, per debilitar la negociació col.lectiva i les normes que la sustenten
L'Executiu de la CES va aprovar la candidatura de Bernadette Segol, actual secretària general de UNI-Europa, per substituir John Monks a la secretaria general de la CES, en el proper Congrés que se celebrarà a Atenes el maig de 2011. Serà, en el cas que el Congrés aprovi l'elecció, la primera dona al capdavant de la CES.
L'Ambaixada dels Estats Units a Madrid va convertir la lluita contra la pirateria a Internet a una de les prioritats de la seva agenda en el període 2004-2010. Segons es dedueix de la lectura de més de 35 cables dedicats a la protecció dels drets de propietat intel·lectual, les pressions es van començar a intensificar a partir de l'any 2004, després de l'arribada al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i es van vertebrar al voltant d'una llista negra, la Llista Especial 301 que elabora l'oficina de Comerç nord-americana.
Tot això, i molts més assumptes tèrbols sobre Copyright, és el que es desprén dels més de 100 cables filtrats per Wikileaks i publicats avui pel diari El Pais.
Davant la falta de resultats en aquests primers anys, van dissenyar el 2007 un minuciós full de ruta que incloïa trobades amb ministres, secretaris d'Estat i comandaments intermedis dels departaments de Cultura i Indústria. L'estratègia incloïa trobades amb les empreses que proveeixen l'accés a la xarxa com Telefónica, col.laboracions amb parts interessades-SGAE, Federació per a la protecció de la propietat intel lectual (FAP), Associació de Productors Musicals Promusicae-i visites d'alts càrrecs de l'administració i la indústria nord-americana: a Espanya van portar a Christopher Wilson, número dos del comerç exterior; ja Dan Glickman, president de la totpoderosa Motion Pictures Association, l'òrgan que agrupa les majors de Hollywood.
Tot i que els cables reflecteixen la contrarietat dels agregats de l'ambaixada i de cada un dels ambaixadors pels lents progressos de l'Administració espanyola en l'erradicació de la pirateria, finalment, l'any passat van poder comprovar com es donava un pas en la direcció que consideren adequada (encara que insuficient, la seva referència és la del pla implementat per Nicolas Sarkozy a França). El 27 novembre de 2009, la polèmica llei antidescàrregues trobava la seva via englobada en la Llei d'economia sostenible. Superat el primer tràmit parlamentari, el passat 23 de setembre, la llei s'enfronta en aquests dies a esmenes parcials en la Comissió d'Economia i d’Hisenda.
Reunions amb ministres i Rajoy
Els tres ambaixadors de l'etapa 2004-2010 es van entrevistar amb tots els ministres de Cultura d'aquest període (Carmen Calvo, César Antonio Molina i Ángeles González Sinde), amb la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, amb el ministre d'Indústria , Miguel Sebastián, i amb el líder de l'oposició, Mariano Rajoy. A l'agenda de totes aquestes trobades la pirateria va tenir el seu lloc d'honor.
La llista negra va ser l'instrument més clar de la pressió. 25 febrer 2008. Han transcorregut quatre anys des que l'Ambaixada nord-americana a Madrid situés la pirateria com a prioritat en la seva agenda. No es produeixen resultats. El tema s'encalla una i altra vegada. El pla estratègic de 2007 no ha donat fruits. L'ambaixador Eduardo Aguirre, cansat ja de tant mareig i xerrameca, emet una nota eloqüent. Espanya no ha fet els deures: "Proposem dir al nou Govern que Espanya apareixerà a la llista negra si no fa tres coses per a octubre del 2008", diu el segon punt del despatx número 142.920."L'ambaixada reconeix que la manca de progressos espanyols en l'últim any podria justificar posar a Espanya a la llista negra".
La pirateria, ja sigui de sabatilles esportives, CD i DVD de la manta o via baixada d'arxius de la xarxa, venia sent des de fa temps una preocupació per als interessos nord-americans a Espanya. Però és al març de 2004 quan l'ambaixada decideix que els drets de propietat intel lectual es convertiran en prioritaris. Quan sigui nomenat el nou Govern. Així queda reflectit en el despatx 14.530 del 3 de març de 2004.
Espanya, barreja de tercer i primer món
La sorprenent victòria del PSOE en les eleccions del 14 de març, tres dies després de l'11-M, obre a la fi d'aquest mateix any noves expectatives en la delegació nord-americana a Madrid. "La fotografia de la pirateria contra la propietat intel lectual a Espanya és una barreja de tercer món i primer món", es llegeix al despatx número 27536. Tot i descriure un panorama de país manter i descarregador, l'ambaixada proposa en un cable dirigit al màxim responsable del comerç exterior dels EUA, el USTR (United States Trade Representative), que no inclogui a Espanya a la llista negra.
La prioritat que els nord-americans atorguen a la qüestió es manifesta en el nivell dels interlocutors elegits. La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega és un dels primers objectius. Un agregat de l'ambaixada parla del tema amb ella el 22 de febrer de 2005. El cable 27536, elaborat per l'agregat l'endemà de la conversa amb De la Vega, es tanca així: "Donada la quantitat d'estrelles de la indústria de l'entreteniment amb una oberta preferència pel Govern socialista (és significatiu, per exemple, que Zapatero acudís a l'equivalent espanyol dels Oscar), és possible que aquest Govern sigui especialment sensible a fer alguna cosa en aquest sector. Necessitarem un any o així per veure si aquesta sensibilitat es tradueix en resultats ".
El 10 de novembre de 2005, l'ambaixador s'entrevista amb la ministra de Cultura, Carmen Calvo: en el cable 45.583, el mateix ambaixador conclou que en el Govern espanyol hi ha bones intencions, però no hi ha resultats.
La tònica es manté. La potent Motion Pictures Association, que agrupa les majors de Hollywood, pressiona des dels EUA. La indústria local espanyola també es queixa de la permissivitat amb les descàrregues, sobretot la musical. El 2007 es produeix el punt d'inflexió: el 28 de desembre, la delegació nord-americana a Madrid emet un cable (135.868) que conté un minuciós pla. Assumpte: estratègia per als drets de propietat intel•lectual a Espanya. El despatx desplega un detallat pla a curt, mitjà i llarg termini ple de cites amb responsables polítics, amb comandaments intermedis dels ministeris de Cultura i Indústria, trobades amb les operadores de telecomunicacions, visites a Espanya d'experts nord-americans ... i anticipa, ja, la mesura que cal prendre a mig termini: posar a Espanya a la llista negra.
El pla és per al període 2007-2012 i culmina amb la visita d'un alt càrrec del Comerç Exterior dels EUA a Espanya. "Aquest és el full de ruta d'on volem arribar i com", assenyala el cable. "La nostra estratègia requereix una contínua i constant atenció d'alt nivell de l'ambaixada a aquesta qüestió així com l'ajuda ocasional d'organismes de Washington en els pròxims tres o quatre anys".
La pressió augmenta
Quatre mesos més tard, l'abril del 2008, Espanya ingressa a la Llista Especial 301. La pressió es redobla a partir d'aquest moment. L'entrada a la llista és l'instrument esgrimit en les reunions amb ministres i comandaments intermedis: cal aconseguir que els espanyols acabin d'una vegada amb les descàrregues.
El 29 de juliol de 2008, un cable reflecteix un estudi de la situació dut a terme per l'ambaixada. Detalla la manera de funcionar de set llocs de descàrregues espanyols.Conclusió: "És fàcil per als espanyols obtenir accés a material piratejat a Internet".L'informe es realitza amb l'ajuda, entre altres, de la Motion Picture Association, la Federació per a la protecció de la Propietat Intel lectual (FAP), la Societat General d'Autors (SGAE) i l'Associació de Productors Musicals (Promusicae). Seva col.laboració, diu el cable 163969, permet identificar set webs de descàrregues. L'informe conté una acotació tan sol.lícita com surrealista: "Nota: L'ambaixada va estudiar aquests llocs però no va pujar ni baixar cap material".
L'instrument de la pressió, la llista negra, permet elevar alguns graus els missatges. El director general per a Europa i Amèrica del Nord del Ministeri d'Afers Exteriors, Luis Felipe Fernández de la Penya, se li deixa clara la cosa (cable 169.777): "El cap adjunt de la missió [número dos de l'ambaixada] plantejar l'aparició d'Espanya a la llista Especial 301, instant al Govern d'Espanya a prendre mesures enèrgiques contra la pirateria a Internet ". És 15 de octubre de 2008.
El 12 de novembre desembarca a Espanya l'alt representant de Hollywood, el president de la Motion Pictures Association, Dan Glickman.
Recollida de signatures
Un any més tard arriba la polèmica Llei antidescàrregues. El 27 de novembre 2009, el Govern envia al Congrés la Llei d'economia sostenible i cola al paquet, disposició final segona, la llei que desencadena la mobilització dels col.lectius d'internautes del país. Manifestos, manifestacions, recollides de signatures, protestes. Es desencadena la revolta.
La creació d'una Comissió dependent del Ministeri de Cultura que permeti tancar pàgines sense la intervenció d'un jutge focalitza el desembre de 2009 la major part de les crítiques.S’acusa el Govern de voler crear una policia cultural a Internet. La mobilització porta el Govern a matisar el missatge.
El president del Govern diu el 3 desembre: "Estic donant la meva opinió, la llibertat d'expressió sempre prevaldrà". El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, argumenta que és necessària "l'autorització judicial i el control". La vicepresidenta segona, Elena Salgado, afirma que el Congrés podrà "perfeccionar" l'esborrany en el tràmit parlamentari. El comentari final del cable 238.241, datat el 4 de desembre de 2009, reflecteix la decepció de la delegació nord-americana. "La desconfiança en les bones intencions del Govern i en la seva habilitat per produir bons resultats creix".
Mentre la tempesta internauta creix, el PP s'acosta als núvols i saluda els moviments de la comunitat internauta. Preocupat, l'ambaixador Alan D. Solomont es reuneix amb Mariano Rajoy el 21 de gener de 2010. Li fa veure el que la indústria del cinema nord-americà està perdent en aquesta partida. "La qüestió és important econòmicament però políticament també", li diu Mariano Rajoy, tal com l'ambaixador reflecteix al despatx 244979. La conclusió final que Solomont extreu de la trobada no tenen massa dubtes: "En Drets de Propietat Intel lectual, captem que el missatge de Rajoy és que encara que el PP entén la necessitat que Espanya faci més, va a extreure qualsevol benefici polític que pugui del debat sobre quin ha de ser exactament el mecanisme que Espanya usi per tancar llocs pirates ".
Majors esforços
Solomont redobla el ritme de reunions. El 25 de gener, amb el ministre d'Indústria Miguel Sebastián, que anima l'ambaixador a que parli amb el PP nacional i madrileny perquè recondueixin la seva postura (despatx 245.612). El 10 de febrer, amb Ángeles González Sinde, la ministra que està sent en aquests dies objecte de totes les ires internautes.
Uns dies abans, el 4 de febrer, aterra a Espanya Christopher Wilson, número 2 del comerç exterior nord-americà. El secretari d'Economia del Partit Popular, Álvaro Nadal, es reuneix amb ell i matisa la posició popular. Distingeix, que supervisa el mateix Wilson, entre política i polítiques. "En política", es diu en referència a Nadal, "va dir que el PP no està lluny del Govern a les disposicions sobre el tancament de pàgines de l'esborrany de la Llei de la economia sostenible. El PP recolza fermament una forta protecció de la propietat intel.lectual i alguna cosa s'ha de fer amb els llocs pirates ". Es reflecteix, això sí, el rebuig del PP a la Comissió de la discòrdia.
Wilson va a un dinar al Ministeri d'Afers Exteriors. Parla amb el director general de Política Cultural, Guillermo Corral, que li fa saber que dins de les pròpies files del PSOE hi ha detractors de la nova legislació. "En vista de la percepció que el Govern d'Espanya està sent pressionat pel Govern dels Estats Units, Corral va pensar que seria contraproduent que l'ambaixada fes acostaments als que s'oposen a aquesta iniciativa. Suggerir, però, que l'ambaixada parlés amb els diputats de Convergència i Unió i del Partit Nacionalista Basc sobre la legislació ". La missiva conclou: "L'ambaixada redoblarà el seu compromís amb Govern, oposició i altres parts interessades al llarg del procés de la llista Especial 301 i en endavant".
Al maig, tres mesos després de la visita del número 2 del comerç exterior nord-americana, Espanya torna a aparèixer a la llista negra.
El passat 17 de novembre, el Senat instava el Govern a reformar la Llei de Propietat Intel•lectual. Mentrestant, la disposició final segona de la discòrdia espera al Congrés a les esmenes parcials dels grups parlamentaris.
Joan Llinares,director general del Palau de la Música des de l'inici de l'escàndol Millet, va deixar el seu càrrec ahir, després de considerar que havia portat a terme les 3 missions per les quals va assumir el seu càrrec: quantificar el desfalc de Millet durant els anys que va estar a càrrec, administrar l'entitat amb transparència mentre estigués en el càrrec i establir mesures per a que no es repetissin les irregularitats.L'Orfeó Català desautoritza el seu president interí pel cas dels pagaments a CDC
Josep Maria Busquets va enviar un escrit al jutge del cas Palau en què no demanava la imputació d'Osàcar i Àngel Colom. Va ser un alt càrrec durant el pujolisme, època en què va exercir d'administrador del Liceu i, posteriorment, del TNC
Josep Maria Busquets [a la imatge] ha fet un paper ben galdós en les setmanes que porta al capdavant del Palau de la Música com a president interí. La seva decisió de no demanar al jutge Solaz que investigui el presumpte finançament irregular de CDC a través de les comissions que pagava la constructora Ferrovial i que passaven pel Palau ha provocat una forta polèmica a la institució cultural, que ha acabat desautoritzant Busquets, que aquest dimecres sabrà qui el rellevarà, després de les eleccions que celebra l'Orfeó Català.
Dimarts a la nit la junta de l'Orfeó va acordar per unanimitat desautoritzar Busquets per enviar el proppassat 12 de novembre, sense comptar amb el vistiplau de l'òrgan de govern, un escrit al jutge del cas Palau, el ja cèlebre Juli Solaz, en el que desmarcava l'entitat de la petició de la fiscalia i del consorci del Palau d'imputar el tresorer de CDC, Daniel Osàcar, i el secretari d'Immigració del partit, Àngel Colom. Fiscalia i consorci també demanaven obrir una peça separada en el cas Palau per investgiar el presumpte finançament il·legal de CDC, que hauria cobrat, segons un informe d'Hisenda, diners de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques.
Dilluns, els patrons de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música també van rebutjar ratificar l'escrit de Busquets. Curiosament, aquest es va desautoritzar a si mateix tant dilluns com dimarts, en no donar suport al text que havia enviat a Solaz. En el seu moment, la decisió de Busquets va significar trencar la unitat judicial de les tres entitats que conviuen al Palau (l'associació Orfeó Català, la Fundació del Palau de la Música, i el Consorci -on hi ha representades les administracions que hi aporten fons). La junta de l'Orfeó també va acordar sol·licitar al jutge "la invalidació de l'escrit presentat" per Busquets i l'obertura d'un nou termini de presentació de la resposta demanada a les parts pel magistrat després de l'elaboració de l'informe de l'Agència Tributària.
Una alt càrrec pujolista
La maniobra de Busquets va servir per donar oxigen a CiU. L'ajuda del president interí, però, no era casual. Josep Maria Busquets va ocupar diversos alts càrrecs culturals en l'era Pujol. Del 1986 al 1992 va ser administrador del Gran Teatre del Liceu, càrrec del qual va ser rellevat pel roquista Josep Caminal. Del seu pas pel Liceu se'n recorda que les administracions hi van haver d'intervenir i s'hi va detectar un important forat econòmic. Posteriorment, les auditories van detectar que s'hi feien molts pagaments en diner negre. Caminal va ser secretari d'organització de CDC i, casualment, és vocal de l'Orfeó i va fer costat a Busquets en la seva iniciativa.
Posteriorment, Busquets va ser nomenat per Jordi Pujol administrador general del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Corria l'any 1995 i Busquets hi va romandre fins al març de 2004, quan el tripartit va forçar el seu relleu per Joan Francesc Marco. Sis anys i mig més tard, i davant el probable retorn de CiU a la Generalitat, sembla que Josep Maria Busquets ha volgut tornar els favors que va rebre de Jordi Pujol. Lligat des de sempre a Artur Suqué i la seva dona, Busquets és el poder a l'ombra del Festival de Peralada (en el qual figura com a assessor des de sempre). També ha estat responsable del Festival de Cantonigòs, on no en guarden un bon record.
El Ministeri de Defensa ha assumit el control del trànsit aeri a l'Estat Espanyol. Aquesta és la resposta del govern davant la crisi generada per les baixes massives dels controladors aeris en protesta per les seves condicions salarials.
El Gabinet de crisi ha anunciat tres mesures urgents que començaran a executar immediatament. En primer lloc, efectius militars es traslladen als quatre centres de control que existeixen a Espanya: Sevilla, Madrid, Barcelona i Canàries per assegurar el seu bon funcionament. En segon, Defensa reforça el personal dels nou aeroports d'ús mixt militar i civil: Villanubla (Valladolid), San Javier (Múrcia), Salamanca, Talavera la Real (Toledo), Badajoz, Lleó, Saragossa, Albacete i Quatre Vents i Torrejón (Madrid). A ells es desviaran vols civils.
Com a tercera mesura d'urgència, coronels de l'Exèrcit de l'Aire s'han traslladat a les torres de control dels 10 aeroports civils oberts per assumir el comandament. A les seves ordres quedaran els controladors civils que hagin anat a treballar. Al llarg de la matinada, els militars s'incorporaran a la resta d'aeroports espanyols, que són 47, perquè al matí tots puguin estar operatius.
Julian Assange, cara visible de Wikileaks al centre de l'huracà mediàtic, en recerca i captura per la Interpol, ha concedit una entrevista als lectors de The Guardian. Entre altres coses ha defensat el paper de les persones que han fet possible aquestes filtracions i ha mencionat a Bradley Manning, detingut per les autoritats nordamericanes. 
Javier de la Cueva, abogat expert en TIC ha preguntat a El Pais si publicarà la informació procedent de les filtracions de Wikileaks sobre Propietat Intel·lectual i Copyright a L'Estat Espanyol. Segons sembla, hi ha més de 100 cables procedents de les filtracions de Wikileaks etiquetades amb SP de Espanya i el codi KIPR de Propietat Intel·lectual. En les últimes hores dos dels temes més candents de l'actualitat des de fa temps acaben de convergir. Concretament m'estic referint als més de 250.000 documents filtrats per Wikileaks provinents de diverses ambaixades nord-americanes i al projecte de llei conegut popularment com "Llei Sinde".
Com la majoria sabreu per una banda fa un any el Govern d'Espanya ens va colar d'amagat en la Llei d'economia sostenible la disposició final primera (o Llei Sinde), la qual trepitja drets fonamentals, permet el tancament de webs de manera administrativa i va generar un profund rebuig entre els ciutadans. De l'altra recentment la gent de Wikileaks filtrar més de 250.000 teletips secrets enviats per diplomàtics de les ambaixades dels EUA a la Secretaria d'Estat, i entre ells es sospitava que segurament n'hi hauria diversos relacionats amb el tema de la propietat intel lectual a Espanya.
Doncs bé, aquestes sospites són justament el que s'acaba de confirmar en les últimes hores. La confirmació ha arribat directament des del País-un dels cinc mitjans escollits per Wikileaks per filtrar aquests darrers documents-i es parla que hi ha 115 textos referits a la propietat intel·lectual i la Llei Sinde, encara que altres com Antonio Delgado o Víctor R. Ruiz han buscat les etiquetes "SP" i "KIPR" (la primera identifica el país, Espanya, i la segona que es tracta d'un teletip sobre drets d'autor) en el fitxer amb les metadades dels "cables" publicat per The Guardian i arriben a la conclusió que n'hi ha 105.
Un tren xinès d'alta velocitat ha marcat avui divendres un nou rècord mundial per a ús comercial no modificat durant una operació de prova, va informar el Ministeri de Ferrocarrils de la Xina.El rècord anterior del tren va ser establert el passat 28 de setembre quan va aconseguir una velocitat de 416,6 quilòmetres per hora durant el seu trajecte entre Shanghai i Hangzhou, capital de la província oriental de Zhejiang.
"No només constitueix una fita en la construcció de la línia d'alta velocitat entre Beijing i Xangai, sinó que també és un èxit de la innovació tecnològica de la Xina", va afirmar Wang Yongping, portaveu del Ministeri de Ferrocarrils, en comentar la plusmarca.
El nou rècord demostra que la Xina lidera el món en el desenvolupament de ferrocarrils d'alta velocitat, va afegir.
"El CRH380A és el tren d'alta velocitat més ràpid i tecnològicament més avançat del món", va afirmar Zhang Shugang, un enginyer en cap adjunt del Ministeri de Ferrocarrils.
El tren té una velocitat màxima de 380 quilòmetres / hora a les operacions normals i pot mantenir una velocitat constant de 350 quilòmetres / hora.
