dissabte, 27 de novembre de 2010

IU denuncia un Cop d'Estat a l'ombra

El portaveu parlamentari d'IU, Gaspar Llamazares, va carregar ahir contra el "infumable" informe sobre la situació econòmica d'Espanya que la Fundació Everis, presidida per l'exministre Eduardo Serra, va lliurar al Rei Joan Carles, en el qual s'aprecia un marcat caràcter "reaccionari i colpista". Bona part de la iniciativa, ha remarcat, es dedica a "deteriorar" la política i "posar en qüestió" la legitimitat dels representants polítics democràticament elegits.

En una roda de premsa celebrada al Congrés, Llamazares ha inscrit les propostes incloses en el document "TransformaEspaña" en les posicions de l'extrema dreta, perquè en comptes de dirigir-se al president del Govern els seus promotors l'hi han lliurat, "més enllà de les seves competències", al cap de l'Estat, fent així un "menyspreu" a la democràcia espanyola i el seu repartiment de poders.

"No sé si volen, a més d'imposar el cop de mercat, que siguin els mercats els que governin directament i els que tinguin representació directa al Parlament i al Govern", ha dit.

En el document, més d'un centenar d'experts i empresaris reclamen per a Espanya canvis urgents, estructurals i sistèmics, després de veure "preocupant" per al futur dels espanyols la seva pèrdua de pes "absolut i relatiu" en tots els indicadors.

També ha situat el diputat d'IU en l'extrema dreta al portaveu del PP, Esteban González Pons, per haver posat en dubte els comptes públics d'Espanya.

Tot i que la seva postura respecte a la gestió econòmica del Govern és també crítica, Llamazares no ha volgut sumar-se a aquesta actitud que segons ell només pretén desgastar l'Executiu.

"No anem a sumar-nos al cor del PP, que únicament pretén un canvi de butaques", ha dit el dirigent d'IU, després advocar per un "canvi de polítiques" mitjançant una "sortida social a la crisi".

Sobre les mesures per combatre la crisi, Llamazares s'ha referit també a la reunió que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, manté avui al Palau de la Moncloa amb les 37 principals empreses espanyoles.

Vol el diputat d'IU que, a més de donar "copets a l'esquena" als empresaris, Zapatero els exigeixi "compromisos" per sortir de la crisi, perquè fins ara només els han adquirit els pensionistes, els funcionaris i els treballadors.

Mentrestant, les grans empreses segueixen tenint "voluminosos" beneficis i es limiten a demanar i demanar, des de rebaixes fiscals fins ajudes de l'Estat o més retallada de la despesa pública.

"De pidolaires ja està bé, i el que ha de fer el president és exigir a aquest sector un mínim de compromís per sortir de la crisi que encara no ha adquirit", ha conclòs.

ICV-EUiA: “Idees, valors i conviccions”

ICV-EUiA ha tancat la campanya electoral aquest divendres a la mitjanit davant un miler de persones aplegades a Feliu de Llobregat i enmig de les proclames a favor d’una nova majoria d’esquerres amb un major pes de la coalició per poder aprofundir en les polítiques socials dutes a terme pel Govern d’Entesa durant els últims 7 anys. Joan Herrera ha destacat la bona campanya feta per la coalició, una campanya d’idees,valors i conviccions”. Miralles demana als abstencionistes i als que pensen a votar en blanc que “tenyeixin el seu vot de vermell i verd”.

El cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha destacat la bona campanya feta per la coalició, una campanya d’idees,valors i conviccions”. També s’ha adreçat a totes les persones que encara no saben si aniran a votar i els ha dit que “amb l’abstenció i el vot en blanc potser donaran un toc d’atenció a la política, però votant ICV-EUiA tindran l’oportunitat de canviar la política”. Herrera s’ha compromès a “ser honest, a no resignar-me, a ser coherent i a deixar-me la pell a favor del dret a un treball i una vida digne per a tothom”.

“Hi ha mil raons per lluitar, però no hi ha cap raó per resignar-se, per renunciar. El futur no està escrit. El futur és a les vostres mans”, ha dit Herrera.


El número 3 de la coalició, Jordi Miralles, ha explicat quins són els dos bàndols i opcions de cara al diumenge: les forces del no i les del sí, amb Joan Herrera al capdavant. Les forces del no són “el lado oscuro de la política, que diu no a una Catalunya equitativa i solidària”, ha dit Miralles i que són “la doble A, Artur Mas i Alícia Sánchez Camacho”. El coordinador general d’EUiA ha destacat que a l’altra banda hi ha “Joan Herrera, els sindicalistes, el món de la cultura i molta gent d’esquerres que ha vist que ICV-EUiA som l’esquerra d’acollida. La força del sí: sí al territori, sí a les persones i sí a l’autogovern”, ha dit Miralles.

Jordi Miralles s’ha referit també al posicionament de PSC i ERC que “s’han mantingut en territori de ningú” i que el seus electors els han tret “targeta groga” i, fins i tot, “targeta vermella”. El candidat ha dit que, per pur “partidisme”, Puigcercós i Montilla estan “posant en risc el progrés del país” i estan “fent un gran favor a CiU”.

El coordinador general d’EUiA ha acabat la seva intervenció recordant a tots aquells que dubten entre l’abstenció o el vot en blanc, “que tenyeixin el seu vot de vermell i verd”.

De la seva banda, la candidata número 13 de la coalició, Mercè Civit, ha destacat la feina de proximitat feta durant tota la campanya i ha recordat els anys que ICV i EUiA concorren juntes als comicis. Civit també s’ha mostrat convençuda de l’èxit de la coalició diumenge vinent.

Herrera es compromet a “deixar-se la pell” pels drets de les persones

L’acte que ha comptat, també, amb les intervencions del president d’ICV, Joan Saura, la número 2 a la llista, Dolors Camats, i l’ ex-alcalde de Sant Feliu de Llobregat i conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, ha finalitzat amb un brindis.

ICV-EUiA d'Osona tanca la campanya amb un sopar a Manlleu

En un acte a Manlleu, i acompanyada de la candidata número 8 Mercè Civit, de la candidata osonenca Montse Ayats i del coordinador d'EUiA a Osona, Iñaki Escudero, la número 2 de la candidatura d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha demanat el vot a tots aquells que “volen més polítiques socials". Camats ha apel.lat a la gent que se sent d’esquerres ja que “és el moment de girar cap a l’esquerra. Nosaltres som els únics que assegurem que no pactarem amb CIU perquè CiU significa retallades en drets socials i inversió”.

En el seu discurs, Camats ha destacat la feina feta pel Govern d’esquerres com en el cas de Manlleu amb el Pla de Barris de l’Erm: “La política de barris d’aquest govern ha fet que s’invertís en llocs on amb CiU mai s’havia fet”, ha afegit.

Camats ha demanat el vot per la coalició perquè: “Votar ICV-EUiA és avalar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi. Votar Iniciativa Verds-Esquerra Unida té una doble utilitat: Dir no a les polítiques de Zapatero i impulsar una sortida justa, solidària i ecològica a la crisi”. La número 2 d'ICV-EUiA ha afegit que ara és moment de recordar tots els drets socials i laborals que els ciutadans i els treballadors i les treballadores han aconseguit al llarg de la història per posar-ho en valor, i no resignar-nos, i rebutjar el model de retallades que ens imponen els mercats i els conservadors.

Per la seva part, Montse Ayats i Iñaki Escudero han fet un balanç molt positiu de la campanya d'ICV-EUiA a la comarca i han animat als militants i simpatitzants osonencs a fer campanya fins el dia 28 de novembre.

Violència masclista


Per altra banda la diputada i número 8 de la candidatura d'ICV-EUiA, Mercè Civit, també ha volgut fer una referència a la violència masclista en el dia contra la violència de gènere, i ha recordat a “totes les dones que han estat víctimes de la violència masclista, especialment a les 11 dones que han mort al llarg del 2010 a Catalunya.” “Mai ens resignarem a la violència contra les dones".

"Estem fermament compromesos a acabar amb aquesta xacra. Per això a més de continuar amb les polítiques que el Govern català ha realitzat, des de l’Institut Català de la Dona o des del Departament d’Interior, cal combatre cada dia el masclisme que encara és massa present en tots els àmbits de la nostra societat”, ha assegurat.

Rússia, Aung San i la "religió dels drets humans" de l'OTAN

Tot sembla indicar que en els últims temps la defensa dels drets humans s'ha convertit, per a la societat occidental, en una mena de religió laica, amb els seus sants, preferiblement dones o almenys homes "defensors dels drets humans", i amb els seus ritus, dels quals les eleccions són el principal i, malauradament, els seus fanàtics. Als mitjans de premsa de Rússia i a l'exterior encara, amb inusitada freqüència, apareix Aung San Suu, com a "defensora dels drets humans de Myanmar", i "líder opositora", ara en llibertat després de 15 anys d'arrest domiciliari intermitent. Foto: La terratinent endollada a l'ONU ja al 1972. El treball dels feixistes ve de lluny.

De cara al món occidental, els mitjans de comunicació han aconseguit convertir, a aquesta dona de 65 anys en una santa de la nostra època, i gairebé "l'única esperança" per al seu país.

Per suposat, com els europeus i nord-americans, els russos celebrem la seva posada en llibertat perquè cap innocent hauria de romandre a la presó ni sota arrest domiciliari, sobretot durant quinze anys, com el protagonista de "Comte de Montecristo", la immortal novel.la d'Alexandre Dumas.

I no obstant això, encara que estan molt relacionades entre si, la política i la defensa dels drets humans són dues coses bastant diferents.

Aung San Suu Kui és -segons la premsa occidental- la "víctima principal del cruel règim militar" que roman en el poder a Myanmar des de 1962.

El 1990, el seu partit polític, la Lliga Nacional per la Democràcia, va guanyar les eleccions, (segons va dir la premsa occidental, en unes eleccions que sempre han considerat, abans de realitzar-se, fraudulentes, menys en aquella ocasió, segons els comptes sense demostrar de la filla del cap del colaboracionista principal amb els invasors japonesos i genocida de birmans comunistes i nacionalistes).

No obstant això, la junta militar no va acceptar els resultats vaticinats dels comicis i va manar que Suu Kui fos posada sota arrest domiciliari, on va romandre, a excepció de breus pauses, fins el 13 de novembre passat.

Però cal ser francs i reconèixer que Suu Kui és més popular a Occident que al seu país natal. Sense cap mena de dubte, una important figura de la política nacional, però en cap cas l'única esperança de Myanmar. Una hipotètica arribada al poder acabaria amb el fràgil equilibri existent i per al poble birmà podria comportar conseqüències inesperades.

D'una banda, Myanmar és un país situat a la zona central del Sud-est asiàtic, té 47 milions d'habitants, gaudeix d'una situació geogràfica estratègicament avantatjosa i limita amb els països més importants de la regió: Des de l'Índia i la Xina fins Tailàndia i Laos.

D'altra banda, l'antiga Birmània és un dels centres tradicionals de producció de droga, part del famós "Triangle d'Or". Val la pena recordar que, fins a l'inici de les guerres de l'Afganistan, precisament aquest "triangle" subministrava als mercats internacionals de droga la major part de l'heroïna mundial.

Al país es troben encara ètnies que romanen en les etapes més primitives del desenvolupament de la civilització. Al segle XIX, els monarques locals seguien practicant sacrificis humans. El país viu en un estat de latent guerra civil, pel fet que els colonitzadors anglesos, abans d'abandonar el país el 1947, van prometre l'independència a diverses de les minories ètniques, com els Karen.

Les mateixes promeses que, dit sigui de passada, van desencadenar el conflicte àrab-israelià. Podria una fràgil dona, que ha estat separada del món durant tants anys, donar solució a tots aquests problemes? Seria difícil preveure el que podria passar si àrabs o israelians triessin com a líder a un defensor dels drets humans.

La figura de Suu Kui és un exemple paradigmàtic de com es crea una llegenda mediàtica a l'actualitat.


Des del punt de vista televisiu, la nostra protagonista és la persona ideal perquè comenci a funcionar la indústria mediàtica. Va estar en alguna manifestació acabada d'arribar i segons Washington ja era líder de les manifestacions estudiantils; també es diu que va participar en vagues de fam -segons la biografia oficial de la wikipedia-, de les que veiem el resultat en la seva magnífica salut. Té una cara agradable que, però, deixa entreveure una forta voluntat i un tarannà autoritari de terratinent, i parla anglès a la perfecció, doncs va ser educada als millors col.legis d'Europa, com tots els birmans...

Davant té a una junta militar i els seus aliats xinesos, amb desfilades militars i soldats en posició de salutació. L'elecció de l'ignorant espectador occidental és, doncs, fàcilment predictible.

Igual de previsible va ser la seva elecció en el cas de la "dissident" colombiana, Ingrid de Betancourt, decidida a solucionar el problema de les guerrilles esquerranes del seu país amb els seus propis mitjans, sense involucrar el "govern de dolents" de Colòmbia.

Com a resultat, va acabar d'ostatge de la més temuda guerrilla de totes, les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia.

Posteriorment va haver de ser rescatada per l'Exèrcit colombià, tan poc estimat per ella, estant en joc durant l'operació la vida de moltes persones.

Després del seu alliberament, els seus "simpatitzants" europeus, que la consideraven triomfadora, van comprovar per la seva sorpresa, que en les eleccions el seu Partit tan sols va aconseguir el 2% dels vots. I quan va reclamar al govern una indemnització milionària pel segrest, a Colòmbia va ser titllada públicament de "porca" i de feixista.

Segurament, ja és hora que aprenguem a diferenciar les imatges de la pantalla de la vida real. Fins i tot els líders del règim militar de Myanmar van canviar fa poc els uniformes per vestits de civil i van ocupar els seus escons al Parlament acabat d'elegir.

Aquest canvi positiu ha estat possible gràcies a les esperances relacionades amb la decisió del president dels Estats Units, Barack Obama d'apartar-se de la "implacable línia política" del seu antecessor George Bush.

No obstant això, el líder nord-americà no ha trobat ni una paraula d'aprovació per a les eleccions a Myanmar, acusant als militars de "robatori de vots" i passant completament per alt el fet que al país s'està intentant crear el primer règim civil en els darrers 50 anys.

Tot sembla indicar que en els últims temps la defensa dels drets humans s'ha convertit per a la societat occidental en una mena de religió laica, amb els seus sants, preferiblement dones o almenys homes defensors dels drets humans, i amb els seus ritus, de els quals les eleccions són el principal i, malauradament, els seus fanàtics.

Les eleccions, sense cap dubte, són un gran avenç, però en la situació que viuen alguns països, durant molt temps la seva celebració seguirà comportant seriosos perills, encara que els adeptes de la "religió de la defensa dels drets humans", amb un ardor digne de veritables missioners exigeixin que aquest ritus sigui dut a terme arreu del món.

La religió potser no és dolenta, però el fanatisme, sí; siguin quins siguin els lemes proclamats pels fanàtics, inclosos aquells que valoren la "defensa dels drets humans" de les elits plutocràtiques per sobre de tot.

El Cas Palau per després de les eleccions, per no perjudicar CiU

El titular del Jutjat d'Instrucció 30, Juli Solaz, que investiga l'espoliació del Palau de la Música, va citar un altre cop a declarar com a imputats l'expresident de la institució, Fèlix Millet, la seva mà dreta Jordi Montull, la filla d'aquest, Gemma Montull, i l'exsecretària Elisabeth Barberà pel pròxim 14 de desembre, ja passades les eleccions i perquè no causi problemes a CiU. Tant la Fiscalia com el Consorci han demanat al jutge que separi l'instrucció dels pagaments irregulars a CDC a través del Palau, relacionats amb l'adjudicació d'obres a càrrec de Ferrovial.

A més, han sol·licitat l'imputació del responsable de finances de CDC, Daniel Osàcar, i del secretari d'immigració de CDC, Àngel Colom. Finalment el jutge ha decidit citar a declarar a Millet i Montull primer, per després valorar les peticions de les parts.

A més dels tres principals responsables del saqueig, Solaz també ha cridat a declarar com a imputada Elisabet Barberà, que va ser durant 35 anys secretària personal de Millet i que, segons l'acusació, coneixia les martingales del seu cap.

Després d'aquestes declaracions, Solaz haurà de resoldre si obre una peça separada per investigar el finançament irregular de CDC a través del Palau, tal com van proposar el fiscal i l'acusació particular exercida pel Consorci del Palau de la Música -que integra la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura-. Els imputats seran interrogats sobre els indicis assenyalats per l'informe de l'Agència Tributària de que els exresponsables del Palau i CDC es van repartir comissions del 4% de Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obres públiques durant els governs de Jordi Pujol.

A més, també se'ls preguntarà sobre altres pagaments a CDC en forma de serveis prestats per empreses que van facturar al Palau de la Música per treballs inexistents i sobre les donacions de 630.000 euros que Millet va fer a la Fundació Trias Fargas, l'actual CatDem, a través de set convenis de col·laboració.

La nova declaració de Millet i Montull havia estat demanada tant per la fiscalia com per les dues acusacions particulars que representen el Consorci del Palau de la Música i la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català.

Trajectòria política de l’esposa del jutge Juli Solaz

Montserrat Cortés, l’esposa del jutge instructor del cas Palau de la Música, va deixar ERC fa aproximadament un any, segons apunten fonts del partit a Badalona, secció local de la qual n’era una destacada militant.

Montserrat Cortés, professora de psicologia de la Universitat de Barcelona, especialitzada en lingüística, ha participat activament en diverses campanyes catalanistes i en defensa de la llengua catalana. En les eleccions al Parlament de 1984, figurava en el número 44 de la llista d’Entesa de l’Esquerra Catalana, que estava encapçalada per Jordi Carbonell, Jaume Nualart, Felip Solé Sabarís i en la qual l’actual conseller republicà Josep Huguet apareixia en el lloc 21. Anys més tard, en les eleccions municipals de 2003, Montserrat Cortés figurava en el lloc número 3 de la llista d’ERC per a l’Ajuntament de Badalona.

A banda de l’activitat política, Montserrat Cortés ha donat suport a diverses campanyes ciutadanes, però, sobretot, ha destacat per la seva activitat en defensa de la llengua catalana. Casualitat o no, el jutjat d’Instrucció número 30, del qual n’és titular Juli Solaz, va ser un dels primers en adoptar el català com a llengua vehicular.

Analitzades les primeres mostres d'un asteroide

Ja es tenen els resultats de les primeres anàlisis de la composició de la pols d'asteroide portat per la sonda japonesa Hayabusa. Aquesta sonda va trigar set anys a anar fins al cos celeste, agafar una mostra i tornar. Ara els científics confirmen que efectivament la mostra és d'asteroide. I és única. No hi ha més mostres de material d'aquest tipus a tot el món.

Els científics han analitzat 1.500 partícules de 0,01 mm, menys que el gruix d'un cabell humà. És molt poc material. En total la sonda ha portat mig mil·ligram de mostra. Però això és millor que res. De fet, Junichiro Kawaguchi, el director de la missió ha comentat que està desbordat d'emoció. Que han aconseguit, al cap i a la fi, portar material, i que és més del que esperaven.

En total la sonda va portar mig mil·ligram de mostra

El projecte complet ha estat un repte informàtic i tecnològic brutal i, en el cas que no haguessin aconseguit portar material, l'esforç hauria valgut la pena per tot el que han après en el procés. En total la sonda Hayabusa ha recorregut 6.000 milions de quilòmetres.

Va partir de la Terra el 2003, va arribar a l'asteroide el 2005 i cinc anys després ha tornat a casa. La recollida de les mostres va ser bastant particular. Es va posar sobre el asteroide i va esperar que caigués pols del cos celeste per casualitat en el receptacle de mostra. No va poder fer-ho d'una altra manera, per problemes tècnics. Però la improvisada solució ha tingut bon resultat.

El tresor que conté la càpsula de la Hayabusa és la primera mostra d'asteroide que es té a la Terra. De moment s'ha comprovat que és material extraterrestre, encara que no tots els experts estan d'acord i cal fer més proves per assegurar-se.

Albiol exigeix la protecció de La Colomera

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, acusa al Consell i l'Ajuntament d'Orpesa de primar interessos urbanístics i privats a la defensa del patrimoni cultural i paisatgístic de la localitat de la Plana: “L’atorgament de la llicencia d’obres per part de l’ajuntament per a la construcció d’un hotel i un centre de talassoteràpia al costat de la Torre Colomera és la prova més palpable”, assegura.

La diputada exigeix a la conselleria de Medi Ambient, que prenga mesures immediatament per a impedir la construcció de l'hotel i que revoque la seua decisió que ha permès la reducció del perímetre de protecció dels 200 metres originals a uns paupèrrims 50 metres. “Aquesta conselleria, més que com defensora del medi ambient i el patrimoni, està comportant-se com una promotora urbanística”, critica.

Albiol denuncia la clara connivència del Consell i l'Ajuntament d'Orpesa amb l'empresa privada Oropeak en contra del patrimoni cultural de la localitat. “En aquests moments el Partit Popular solament té en ment deixar fer a l'empresa perquè guanye un grapat de diners”, sentencia, “la seua responsabilitat és defensar l’interès general i el patrimoni de la localitat, i no reduir un perímetre d'un BIC a conveniència, per a
l'ajuntament acte desprès, puga atorgar llicencia per a construir”.

La cap de llista d’EUPV a la província de Castelló considera que existeixen molts altres indrets on construir un equipament d'aquestes característiques, però hi han primat els interessos urbanístics i especuladors per uns terrenys de primera línia de platja.

La portaveu d’esquerres considera “Completament surrealistes les declaracions de l'empresa implicada en la construcció del centre de talassoteràpia i l’hotel, en les quals eximeix a l'ajuntament d'Orpesa de qualsevol responsabilitat per l'atorgament de la llicencia d'obres.

Les grans fortunes patriòtiques fugen de les SICAV cap als paradisos

En els temps de les vaques grasses les SICAV eren el principal mecanisme inversor de les grans fortunes que permetia l’evasió legal d’impostos. Entre altres avantatges fiscals figura la tributació de l’1% en l’impost sobre societats. En els darrers mesos, però s’han produït importants moviments en les SICAV i severes reduccions de capital, especialment el procedent dels grans patrimonis. Només de les nombroses SICAV d’un grapat de famílies –els Polanco, els Sanahuja, els Ortega (Inditex), els Del Pino, els Areces, els Serratosa…– s’han retirat més de 1.500 milions d’euros en poques setmanes. Segons dades de la CNMV, cap de les principals SICAV ha registrat pèrdues entre gener i setembre.

La raó de la fugida és la recent mesura aprovada en el Congrés de Diputats que regula les plusvàlues d’aquestes societats d’inversió i les equipara a altres rendiments de capital (19% - 21%). La trampa legal, doncs, queda desactivada i abans que entri en vigor, les SICAV estan condemnades a l’abandonament. Com a curiositat, el desmantellament d’una de les SICAV dels Sanahuja, on hi consten només 4 socis accionistes, quan la llei, en ser les SICAV “en teoria” una eina d’inversió col·lectiva, obliga a mantenir un mínim de 100 socis.

Cap a on anirà tot aquest capital de naturalesa especuladora? Es diu que els Sanahuja han optat per les inversions a “curt” a la borsa, és a dir, contra la borsa i contra Espanya, com el Deutsche Bank i el feixisme angloalemà, una agresiva estratègia especuladora; d’altres optaran pel refugi or o el dòlar que –especulen– ja ha tocat fons i ara només li queda recuperar-se, o els mercats emergents… Pobre euro!

EUPV presenta la llista autonòmica a Vila-real

El col·lectiu de Vila-real d'Esquerra Unida ha presentat la candidatura autonòmica per a les properes eleccions de maig del 2011. A l'acte han participat la diputada autonòmica i cap de llista, Marina Albiol i la veïna de Vila-real, Mª Fernanda Diaz, que ocupa el cinquè lloc en la llista.

La vila-realenca, Mª Fernanda Diaz, és una persona molt activa a la seua ciutat, com defensora dels drets dels treballadores i treballadors és delegada sindical de la CGT, pertany també al món de la cultura com membre de l'associació Els socarrats. Per finalitzar també forma part de l'HOAC i participa activament en el moviment feminista.

Diaz, ha declarat que la seua prioritat és la lluita contra l'atur, el problema més greu en aquests moments a Vila-real, on les polítiques del Partit Popular estan deixant de banda els més desfavorits i afavorint els negocis d'empreses privades amb grans contractes.

La membre de la llista autonòmica d'EUPV ha volgut denunciar les intencions del Partit Popular de Vila-real de reduir la plantilla dels treballadors públics un 5%. “En un moment de destrucció de llocs de treball generalitzat, l'única solució del PP, és llançar més llenya al foc, deixant a l'atur a més de 24 treballadors”, i continua, “des d'EUPV considerem prioritari reforçar els serveis públics com la millor garantia perquè primen els criteris socials davant dels purament mercantilistes, anime al PP a reduir el nombre d'assessors i càrrecs a dit, i que deixen tranquils als empleats públics que ofereixen un servei molt necessari, més en temps de crisi, als ciutadans i ciutadanes de Vila-real”.

Per la seua part la cap de llista per la circumscripció de Castelló i diputada autonòmica, Marina Albiol, ha defensat les candidatures d'EUPV, “com l'única alternativa d'esquerres al bipartidisme del Partit Popular i el Partit Socialista, que a la fi, acaben fent les mateixes polítiques de dretes”.

La diputada recalca que a Les Corts la prioritat de la seua formació serà combatre els efectes de la crisi, que tantes famílies estan patint, i frenar la corrupció a les institucions, que després d'anys de govern popular pareix endèmica. “Som un grup d'homes i dones honrades, que lluitaran a Les Corts pels treballadors i treballadores, i per tornar la dignitat perduda a la política”.

IU i sindicats denuncien les mentires de Blanco sobre Correos

Llamazares i la Confederació Internacional de Sindicats (UNI) exigeixen al ministre Blanco que rectifiqui les falsedats sobre el suport sindical a la Llei Postal. El portaveu parlamentari d'IU ha registrat una iniciativa per escrit al Govern i ho farà també de forma oral a la Comissió de Foment perquè José Blanco es desdigui de les seves afirmacions en què assegurava que la Confederació dóna suport a les reformes del Govern que posen en perill milers de llocs de treball a Correos.

En la mateixa línia, el secretari general de la UNI, Philip Jennings, ha enviat una carta al ministre de Foment reclamant una immediata rectificació al Parlament per la falsedat de les seves afirmacions i que "cessi d'utilitzar correspondència privada no autoritzada".

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha exigit al ministre de Foment, José Blanco, que rectifiqui les falsedats abocades durant el Ple del Congrés on es va debatre l'esmena a la totalitat presentada per Izquierda Unida per rebutjar el projecte de llei del Govern pel qual es reforma la Llei Postal. Aquesta exigència de rectificació de Llamazares se suma a la realitzada en el mateix sentit per la Confederació Internacional de Sindicats o Union Network International (UNI), organització que s'ha escandalitzat després de conèixer que Blanco va usar públicament la seva correspondència privada per donar a entendre falsament al Congrés que avalava les reformes que pretén el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Durant la seva intervenció davant el Ple en resposta a Gaspar Llamazares, José Blanco va fer referència expressa a "l'opinió de la Confederació Internacional de Sindicats, en la qual estan integrats els dos sindicats majoritaris de Correus, que ha valorat molt positivament aquesta llei, la seva transposició , en contrast amb el que fan altres països". No content amb això, va concloure afirmant que "molt amablement li donaré la comunicació de la Confederació Internacional de Sindicats al senyor Llamazares per que vegi el comportament, l'actitud i la valoració".

Advertit per CCOO de la veritable posició que la Confederació Internacional té sobre aquest tema, Llamazares registrà ahir a la cambra baixa una pregunta escrita al Govern i portarà properament aquest assumpte també de forma oral a la Comissió de Foment perquè Blanco aclareixi: "Pensa rectificar el Govern en seu parlamentària les seves afirmacions en relació amb la valoració positiva del Projecte de Llei Postal per part de la Confederació Internacional de Sindicats?"

En la mateixa línia, el secretari general d'aquesta organització, Philip Jennings -que representa a 20 milions de treballadors a tot el món i a dos milions i mig en l'àmbit postal- ha dirigit una carta a José Blanco, amb el títol 'Desautorització d'ús de correspondència de la UNI", en la qual aclareix la seva posició, ressalta la falsedat de les declaracions del ministre, denuncia l'ús no autoritzat de documentació interna i demana al Govern una rectificació en el Parlament.

En la missiva, Jennings afirma que "vull aclarir que l'afirmació que la UNI recolza plenament el projecte de llei governamental davant el Parlament és alhora falsa i no representativa de la nostra posicions".

"He d'afegir-prossegueix-que les opinions abocades en l'esmentada correspondència estaven reservades al debat entre la UNI i les seves dues organitzacions afiliades a Espanya (en referència a CCOO i UGT) i no per a consum públic".

I el secretari general d'aquesta prestigiosa organització conclou que "en conseqüència, us requerim perquè adverteixi immediatament al Parlament que s'ha produït una desnaturalització de la UNI Global Union's sobre el nou projecte de Llei Postal i li preguem que cessi d'utilitzar correspondència privada no autoritzada".

Després d'aquest greu incident parlamentari i després que fos rebutjada l'única esmena a la totalitat presentada al Congrés al projecte de Llei Postal, a través de l'acció parlamentària de Gaspar Llamazares, el portaveu d'IU es ratifica que "aquesta modificació va a suposar la privatització efectiva del servei públic postal i va a incidir de manera molt greu en l'ocupació de Correos".

Llamazares recorda que "de Correos depèn l'ocupació de prop de 60.000 famílies, en llocs de treball directes, i diferents estudis del moviment sindical a nivell internacional corroboren que en aquells països on ja s'ha liberalitzat el sector, per cada 10 llocs de treball suprimits a l' àmbit públics només s'ha creat 1 en el sector privat, i tot això en condicions laborals altament precàries".

"Per això-conclou Gaspar Llamazares-, la reforma proposada seguirà comptant amb la nostra rotunda oposició, al costat de la de la majoria del moviment sindical, en el que li resta de tramitació parlamentària, tant al Senat com quan la llei torni al Congrés".

IU recolza la mobilització per un ferrocarril públic i social a Madrid

Izquierda Unida dóna suport a la manifestació en defensa d'un ferrocarril públic i social convocada pels sindicats CCOO i CGT a Madrid, avui dissabte 27 de novembre. La Direcció Federal d'Izquierda Unida estarà representada per Adolfo Barrena, responsable federal de Transport, Aigua, Energia i Sostenibilitat, que ha transmès "el total suport de la nostra formació d'esquerres a les organitzacions convocants d'aquesta marxa reivindicativa".

L'objecte de la convocatòria és reivindicar l'establiment d'un nou model de ferrocarril sostenible, públic, segur, viable i amb garanties i drets laborals. "Donem suport, com sempre ho hem fet, qualsevol iniciativa que reivindiqui el ferrocarril convencional com un transport fonamental per a viatgers i mercaderies, així com a element de vertebració i cohesió territorial i social", explica Barrena.

"No obstant això-denúncia-, ens trobem amb la contínua i silenciosa supressió de serveis de tren convencional, una situació que posa de manifest l'escàs interès del Govern socialista, en general, i del Ministeri de Foment, en particular, per afavorir que la ciutadania disposi d'un servei ferroviari que cobreixi realment les necessitats dels usuaris".

En aquest sentit, Izquierda Unida ha presentat a través del seu grup parlamentari al Congrés una proposició no de llei sobre el servei públic ferroviari per al seu debat en el Ple a fi de "consolidar un sistema ferroviari públic i social que vertebri el territori, tingui suficient inversió pública, una adequada planificació de serveis i freqüències, i un pla comercial que posi en valor la rendibilitat social i ambiental de totes i cadascuna de les línies de ferrocarril convencional".

El Tripartit, bona gestió amb mala premsa

Vicenç Navarro: Aquest article mostra que la sensibilitat social del govern tripartit de Catalunya ha estat molt més gran que la del govern CiU, la escassa inversió social d’aleshores és, en part, responsable del subdesenvolupament de l’estat del benestar de Catalunya. El Tripartit té mala premsa aquests dies. La gran majoria d’articles que han aparegut en els majors mitjans d’informació a Catalunya comentant l’experiència del govern de la Generalitat (resultat de l’aliança de tres partits, PSC, ERC i ICV-EUiA) no han estat favorables.

Tal avaluació és sorprenent, ja que les dades disponibles no semblen confirmar aquesta negativitat en el diagnòstic del que ha passat. En realitat, aquestes dades mostren que l’experiència del Tripartit ha estat, en general, positiva.

El Tripartit va heretar un dels majors problemes que ha tingut històricament Catalunya: el subdesenvolupament del seu estat del benestar. La despesa pública social per habitant (que inclou transferències i ajuts a les famílies), així com serveis públics com ara sanitat, educació, escoles bressol, serveis d’ajuda a les persones amb discapacitats, habitatge social i serveis de prevenció social, entre d’altres), era el 2003, quan el tripartit va iniciar el seu mandat, el més baix de la Unió Europea dels Quinze (UE-15, el grup de països més propers a nosaltres pel nivell de desenvolupament que tenim).

Les xifres parlen per si mateixes. Tal despesa a Catalunya era de 4.338 euros estandarditzats, a Espanya era de 4.316,9, i a la UE-15 era 6.926. Catalunya estava a la cua de la UE-15. Els dèficits socials eren enormes.

Una explicació que s’ha donat a Catalunya a aquest retard era el dèficit fiscal, és a dir, que l’estat central retornava a Catalunya un percentatge excessivament baix del que els ciutadans a Catalunya aportaven a l’estat, la qual cosa era cert, però només en part. Si no hi hagués hagut dèficit fiscal, Catalunya tindria 965 euros estandarditzats més per habitant, una quantitat important, però insuficient per cobrir el dèficit de despesa pública social per habitant entre Catalunya i la mitjana de la UE-15 (el grup de països de la UE més propers a nosaltres pel nivell de desenvolupament econòmic) que era ni més ni menys que 2.588.

I aquest dèficit tenia a veure amb els baixos ingressos a l’estat (els més baixos de la UE-15) al qual va contribuir l’enorme baixada d’impostos que el govern Aznar va realitzar en els anys noranta amb el suport del govern CiU. L’altra causa del dèficit social de Catalunya eren les prioritats del govern de la Generalitat durant els vint-i-tres anys de mandat que van prioritzar els temes identitaris (construcció d’entitats pròpies, des dels Mossos a la Televisió i Ràdio públiques catalanes) sobre els temes socials.

Aquesta situació va canviar notablement a partir del 2003. El creixement de la despesa pública social per habitant i per any, que havia augmentat un 17.7% en els últims set anys de CiU, va augmentar un 26,2% durant el període tripartit 2003-2009.

Les conseqüències d’aquest espectacular ascens de despesa pública social (el major ocorregut a Catalunya en l’època democràtica) es va reflectir en els diferents components de l’estat del benestar.

En sanitat, l’increment de la despesa pública sanitària va ser un 46% en el període CiU, mentre que va créixer un 54,7% en el període tripartit.

En educació, va ser de 7.7% anual en el període CiU, a un 12.8% en el període tripartit. I així en tots els components de l’estat del benestar. Això va implicar canvis molt significatius en sanitat i en educació, on els creixements van ser molt notables, millorant-se l’escola pública d’una manera molt notable, tant en hores de docència (igualant amb la privada concertada), com en recursos.

El diferencial d’hores lectives entre pública i privada ha baixat espectacularment. En sanitat, les reformes en l’atenció primària i en salut pública no han tingut precedents a Catalunya. I un mateix en habitatge i en les àrees ambientals.

El govern, tanmateix, va tenir suspesos, i el major va ser el de no canviar substancialment l’orientació nacionalista dels seus mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio), poc sensibles als temes socials. D’aquí deriva, en part, la pobra imatge del tripartit, accentuada encara més en els mitjans d’informació de major difusió a Catalunya, de persuasió conservadora neoliberal. Per altra part, es poc creïble el compromís per part de CiU de millorar l’estat del benestar de Catalunya quan tota la direcció es la mateixa que va governar Catalunya quan estava a la cua de la Europa Social.

EUPV: El PP pretén “convertir Alacant en l’abocador del País Valencià”

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que el trasllat del fem de Castelló a Xixona “és part de l’estratègia clara del PP de crear un autèntic caos en la gestió dels residus. L’incompliment del Pla Integral de Residus de 1997, la incompetència, i l’acumulació deliberada de fem són proves més que evidents del camí que ha agafat el PP, el d’incloure al nou PIR, que encara no està ni aprovat, la incineració dels residus com un autèntic negoci”, critica.

"Cotino parla de solidaritat interterritorial i proximitat per justificar el traslladament de la brossa des de les comarques del Nord fins Xixona. Proximitat? Què ens pren per imbècils, als ciutadans? Que ningú no s'equivoque: No es tracta de mala gestió (tot i que alguna cosa d'açò també hi ha). Es tracta d'una acció conscient per generar un problema majúscul per justificar la incineració. Aquesta alternativa requereix de quantitats ingents de residus per a ser rendible, ergo... dues més dues, quatre (tota la vida)".

Torró s'indigna: "A més d'empudegar l'aire i fotre'ns la salut per fer un negoci espectacular per als amics (o directament a les butxaques de la pròpia família, a través de Sedesa, per exemple), no resoldrà els problemes d'abocaments. Ens haurien d'explicar com pensen tractar i on han d'anar a parar les cendres...".

Torró recorda que per a que la incineració puga ser efectiva: “Es necessiten grans quantitats de residus, i el PP està actualment generant un caos en les plantes existents, al sud del País Valencià, les quals funcionen més com abocadors que com a plantes de tractament, perquè el ritme que tenen els impedeix fer la funció de haurien de fer”, explica.

El diputat d’esquerres detalla que la incineració: “Estem segurs que serà privatitzada, no resoldrà els problemes dels abocadors, i ens preocupa a més els problemes de salut que podria generar la crema de residus”, adverteix.

Torró afegeix: “La Conselleria no promou polítiques per a reduir la producció de residus i no s’ha avançat res en la recollida selectiva en origen de la matèria orgánica, dos apostes básicas que des d’EUPV defensem per aconseguir una gestió sostenible i responsable dels residus. El PP simplement pretén convertir Alacant en l’abocador del País Valencià”.

Esquerra Unida lamenta que el PP a més “utilitze termes com solidaritat interterritorial o proximitat, per a justificar el trasllat de fem de poblacions com Castelló fins a altres com Xixona. El conseller Cotino insulta a la intel·ligència i especialment a la dels ciutadans i ciutadanes de les localitats afectades. “No sabem si Cotino no s’assabenta, té dificultats en geografia, o es burla de nosaltres”.