dissabte, 19 de març de 2011

Quatre grans bancs, sospitosos de manipular dades

Quatre dels bancs més importants del món -Bank of America, Citigroup, Barclays i UBS- estan sota sospita per, presumptament, haver manipulat l'índex que serveix de referència per als préstecs en el mercat interbancari, el Libor, entre 2006 i 2008. Les quatre entitats han rebut citacions de les màximes autoritats de supervisió financera d'EUA, Regne Unit i Japó-així com el Departament de Justícia del Govern de Washington-, que investiguen el suposat frau des de fa gairebé un any.

La por a quedar marcat

Tot hauria començat quan es gestava l'actual crisi financera. Llavors, els bancs començaven a desconfiar els uns dels altres, perquè no sabien quins eren els més contaminats pels productes financers de mala qualitat que s'havien estès pel sistema en l'època de bonança.

Una de les vies per la qual analistes i inversors mesuren aquesta debilitat és el tipus d'interès al qual cada entitat pot demanar prestat diners en el mercat interbancari, és a dir, al mercat majorista on els bancs es presten uns als altres.

Quan un banc desperta inquietud per la qualitat dels seus actius o el risc que ha assumit en les seves operacions, la resta d'entitats li exigirà un major interès per a concedir-li un préstec o, en cas extrem, no li prestarà els diners. Passa el mateix que quan un particular demana un crèdit a un banc.

Per això, entre 2007 i 2008, els més febles haurien tractat de dissimular aquesta debilitat informant que podien obtenir finançament en el mercat majorista a una taxa més baixa de la que pagaven en realitat. Així, pretenien evitar que, per por del contagi, els seus col.legues els tanquessin l'aixeta del crèdit.

Libor, referent de productes financers que valen 350.000 milions de dòlars

El problema va ser que alguns dels bancs que podrien haver incorregut en aquesta desinformació formen part del grup de 20 entitats que col.laboren amb l'Associació Britànica de Banquers (BBA, per les sigles en anglès) en l'elaboració diària del Libor, de manera que també s'hauria distorsionat aquest índex.

A part de servir de referència per als préstecs entre bancs, el Libor també s'utilitza com a taxa referent en gran varietat de productes financers valorats en 350.000 milions de dòlars (més de 249.600 milions d'euros), des dels contractes de futurs de taxes d'interès a curt termini fins als crèdits sindicats i les hipoteques de taxa variable.

Cada dia, els 20 bancs més importants de la City londinenca envien a la BBA el que creuen que hauran de pagar "en un mercat raonable" com a interès dels préstecs que demanin aquesta jornada tant a curt termini (que vencin en el mateix dia) com els de venciment a 12 mesos.

D'aquestes dades, l'associació elimina els cinc més alts i els cinc més baixos i, amb la resta, realitza una mitjana que es convertirà en el Libor (London Interbank Offered Rate) d'aquest dia, format per les taxes corresponents a 10 divises diferents .
Diferències en els tipus d'interès de fins a 50 punts

Al començament de la crisi financera, la diferència entre les estimacions presentades per uns bancs i altres-que fins a agost de 2007 oscil.lava al voltant d'un punt bàsic-es va ampliar fins a superar els 50 punts. Això va augmentar la pressió sobre els bancs més febles que havien revelat les taxes més altes i que van començar a notar escassetat de crèdit.

A partir de llavors, els analistes van començar a queixar-se que les estimacions i els índexs estaven distorsionats perquè creien que els bancs més fràgils modificaven les seves estimacions i, així, no admetre que pagaven elevades taxes d'interès per finançar perquè el mercat no es fiava de la seva solvència.

Al maig de 2008, com a ressò d'aquestes queixes, el diari econòmic nord-americà The Wall Street Journal va publicar un estudi en què revelava que s'havien subestimat els costos dels préstecs.

Com a exemple, aquest informe explicava que un banc havia declarat a la BBA que podia demanar finançament a altres bancs a un cost un 0,87% menor que la taxa calculada en l'assegurança contra la suspensió de pagaments contractat per aquesta mateixa entitat.

Els crítics amb el Libor-que va començar a elaborar el gener del 1986 amb una desena de bancs-l'acusen de tenir només en compte les entitats financeres presents a La City i de dependre massa de la paraula dels propis banquers.

Ara, pot rebre el cop de gràcia per la investigació de la Comissió del Mercat de Valors nord-americana (SEC, per les sigles en anglès), l'Autoritat de Serveis Financers britànica i l'Agència de Supervisió Financera de Japó.

El marc de les indagacions s'ha anat tancant: al principi es va demanar informació als 16 bancs que formaven el tauler de Libor en el moment que va esclatar la crisi, després es va investigar a les 20 entitats que col.laboren en l'actualitat, però finalment, aquest mes de març, l'enviament de citacions s'ha limitat a quatre institucions (Bank of America, UBS, Citigroup i Barclays) mentre s'amplia la petició d'informació al West LB.

No obstant, fonts financeres destaquen que aquesta investigació no ha de conduir a la presentació de càrrecs criminals contra els bancs implicats, dels quals només un -el UBS- ha reconegut estar sent investigat.

Duran Lleida acusat de dedicar "diners públics a finançar la seva vida sexual"

La guerra d'acusacions entre el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Alfons López Tena i el secretari general d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, ha pujat de to amb l'última rèplica de l'independentista. López Tena s'ha referit al líder d'Unió com un "corrupte, que cobra comissions, ven esmenes de lleis a grans grups d'interès, premia amb càrrecs públics les seves amants i examants i dedica diners públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa". Tot va començar a partir de la polèmica pel currículum de la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, qui va mentir al posar que era llicenciada en psicologia. Llavors, López Tena la va titllar de "delinqüent".

Poc després, Duran i Lleida va sortir en defensa d'Ortega en el seu article digital setmanal explicant que més greu que un error en el currículum és "que un notari deixi en blanc uns fulls del seu protocol, i ja m'entens de què estic parlant", fent clara referència a López Tena. I a aquestes paraules ha respost el diputat independentista amb les acusacions sobre el finançament de la vida sexual del democristià. Ara caldrà veure si Duran i Lleida torna a respondre i quines conseqüències poden tenir aquestes greus acusacions.

EUA obstaculitza les exportacions d'armament rus

Les autoritats dels Estats Units obstaculitzen les exportacions d'armament rus per tot arreu, ha declarat avui el director del Centre d'Anàlisi del Comerç Mundial d'Armes (CACMA), Igor Korótchenko: "Els Estats Units obstaculitza les exportacions d'armament rus per tot arreu i sobretot a Amèrica Llatina", va dir Korótchenko preguntat si era possible la reorientació dels contractes signats entre Rússia i Líbia perquè probablement ja estaven perduts per a la part russa.

Ha assenyalat que la reorientació d'aquests contractes era possible, però que seria una tasca molt dificultosa.

"La competència en el mercat d'armes és molt dura i és poc probable que s'aconsegueixi reorientar ràpidament els contractes. Aquí es necessita una llarga i conseqüent tasca", ha manifestat l'expert.

D'acord amb el Servei Federal de Cooperació Tècnic-Militar de Rússia, les vendes d'armament i material bèl.lic rus superar 10 mil milions de dòlars l'any passat.

Amb tot, Rússia és només el segon exportador d'armes al món. El primer lloc ocupa Estats Units, els subministraments arribar 28340000000 de dòlars el 2010.

El tercer lloc correspon a Alemanya ($ 6,26 mil milions) seguida de França ($ 4.260.000) i el Regne Unit (3,98 $ mil milions). La llista dels deu principals exportadors d'armament la completen Itàlia, Israel, Suècia, Xina i Espanya.

ICV demana la compareixença de Mas si no dóna explicacions pel cas Palau

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha demanat avui al president de la Generalitat i president de CiU que doni explicacions pel presumpte finançament irregular de CDC davant la imputació del que va ser tresorer de CDC, Daniel Osàcar. "Ahir es va demostrar que hi ha dos casos Palau, el cas de Millet i cas de Ferrovial que pagava comissions que després es derivaven a CiU", ha dit Herrera en un acte sobre transparència a Santa Coloma de Gramenet al mateix temps que ha donat validesa a les conclusions de la Comissió d'Investigació que es va fer al Parlament de Catalunya per què "el que el jutge va fer ahir decidint imputant a Daniel Osàcar demostra que les conclusions de la comissió no eren les conclusions fetes només per unes forces polítiques sinó que són les mateixes a les que ha arribat el nou jutge".

És per això que davant la confirmació d'aquest nou cas Palau de la Música que es centra en el presumpte finançament irregular de CDC, Herrera creu que cal "una explicació del president de la Generalitat". "Cal una explicació en seu parlamentària i donant resposta a totes les iniciatives que hem presentat i que s'han aparcat, s'han obviat i s'han rebutjat", ha dit Herrera que ha advertit que en cas que el president no comparegui "de mutu propi, en el cas que CiU no expliqui quines són les conseqüència que hi ha un segon cas Palau, ICV demanarà la compareixença del president Mas en seu parlamentària".

Per Herrera Catalunya no pot ser com València i per això creu que el president ha de donar explicacions de forma immediata. El secretari general ecosocialista ha fet aquestes declaracions en un acte de presentació de la candidatura d'ICV-EUiA per a les pròximes eleccions municipals encapçalada per Siscu Sánchez. Aquest matí els primers deu candiats de la llista han fet públic en un acte el seu patrimoni personal.

Herrera ha recordat que ell mateix va fer públic el seu patrimoni personal en la campanya de les autonòmiques i que Siscu Sánchez va ser el primer regidor de tot Catalunya que també ho va fer. En aquest sentit, el secretari general ecosocialista ha dit que ICV "liderarà la lluita contra la corrupció i les mesures per la transparència en els ajuntaments de Catalunya", i que els grups municipals de la coalició proposaran un pacte per la transparència i contra la corrupció en tots aquells consistoris on tinguin representació després del 22 de maig.

Miralles vol que el Govern de CiU expliqui la seva política d'immigració

El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA i portaveu de la coalició en temes d’Immigració a la Comissió de Benestar, Família i Immigració, Jordi Miralles, ha registrat unes preguntes adreçades al conseller de Benestar i Família del govern de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Cleries, en relació a la seva compareixença davant la comissió el 15 de febrer passat. En l’apartat de les polítiques d’Immigració, Cleries va introduir el concepte de ‘bonisme’, al qual també s’hi ha referit Xavier Bosch, director general per a l’Immigració, i Francesc Homs, portaveu del Govern de la Generalitat.

El diputat Jordi Miralles vol saber quines són les polítiques d’Immigració que cal emmarcar en el ‘bonisme’ segons el Govern de CiU i si el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida formen part de l’aplicació del criteri de ‘bonisme’.

Miralles també pregunta en quines lleis, programes i mesures concretes es pot trobar reflectit el ‘bonisme’ i, si al parer dels responsables de l’actual Govern de CiU, el Govern d‘Entesa va aplicar la política del ‘bonisme’, “canviar aquestes polítiques voldria dir aplicar la política del ‘malisme’?”, interroga el diputat roig i verd.

El vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA també ha sol·licitat la compareixença del director general per a la Immigració a la Comissió de Benestar, Família i Immigració per a què informi sobre la política d’immigració del Govern.

EUiA i Alternativa Jove a la concentració antinuclear

Una delegació d’EUiA i d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, encapçalada pels seus respectius coordinadors, Jordi Miralles i Julián Sesé, va participar ahir dijous a la concentració antinuclear i en solidaritat amb el poble del Japó convocada a la plaça Sant Jaume de Barcelona per Ecologistes en Acció de Catalunya, Greenpeace, Entrepobles, la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització i ‘Repsol Mata’.

Els organitzadors van reclamar un canvi radical en el model energètic, un decreixement del consum i l'abandonament de l'energia nuclear i de les energies fòssils. En el manifest conjunt se senyalava que “No ens podem permetre el risc d'un accident nuclear ni podem seguir provocant el canvi climàtic”.

A la concentració van coincidir varis diputats i altres càrrecs públics de la coalició ICV-EUiA, entre ells Jordi Miralles, Joan Herrera i Salvador Milà, el senador Guillot i el timent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, que es van saludar amb la portaveu d’ERC al Parlament, Anna Simó.

El Joves d’EUiA van confeccionar un cartell per l’ocasió en què reclamaven que no s’allargui la vida de les centrals nuclears.

CCOO i UGT rebutgen el Pacte per l'euro

UGT i CCOO han elaborat una declaració conjunta "Per un Govern econòmic de l'UE que promogui l'ocupació i el model social europeu" i se sumen a la convocatòria de mobilitzacions de la CES sota el lema "Governar Europa significa més llocs de treball, més justícia i solidaritat. No a les polítiques d'ajustament antisocials", per exigir a les institucions europees que canviïn les prioritats i els instruments del Pla de Governança econòmica que serà tractat i, si s'escau, adoptat en la importantíssima reunió del Consell que comença el 24 de març.

Les mobilitzacions convocades per la confederació Europea de Sindicats, CES, per exigir a les institucions europees que canviïn les prioritats i els instruments del Pla de Governança econòmica consistiran en manifestacions i concentracions en diverses capitals europees (Brussel.les, París, Berlín, Londres, etc.) al llarg de la setmana vinent, especialment el dia 24, i una euromanifestació a Budapest, seu de la presidència semestral de l'UE, el 9 d'abril. CCOO i UGT han convocat per al proper dia 24, una concentració davant la seu de la Comissió Europea (Passeig de la Castellana 46, Madrid) i concentracions i altres actes a diverses ciutats espanyoles.

La declaració diu així:


"UGT i CCOO manifestem la profunda preocupació que ens produeixen les decisions i orientacions que, en matèria de política econòmica i social, estan adoptant les institucions de l'Unió Europea. En particular, les contingudes en l'anomenat Pacte per l'euro, aprovat pel Consell Europeu en la reunió de l'11 de març, i en el Pla de governança econòmica, proposat per la Comissió Europea i que també serà tractat en la Cimera de Primavera del Consell que se celebrarà els pròxims dies 24 i 25 de març. Compartim el rebuig que la totalitat del sindicalisme democràtic i confederal europeu, representat per la Confederació Europea de Sindicats (CES), expressa per ambdós instruments de govern econòmic d'Europa. Rebuig que es basa tant en alguns dels seus continguts principals com en les grans omissions que mostren.

La principal d'aquestes últimes és l'absència de mesures que poden ajudar efectivament al creixement econòmic ia la creació d'ocupació. En canvi, els nous ajustaments pressupostaris i la pressió a la baixa dels salaris, que es derivarien de l'aplicació d'algunes de les propostes que contenen, tornarien a incidir negativament en la demanda interna europea, afegint així nous obstacles a la recuperació del creixement de l'economia i l'ocupació. Amb més de 23 milions d'aturats en els Estats membres de l'UE i 4,7 milions en el nostre país, aquest oblit és injustificable.

La millora de la productivitat i la competitivitat que pretén el Pacte per l'euro, especialment per als països que consideren perifèrics i amb problemes de competitivitat i necessitat de finançament, com el nostre, se centra en la reducció dels costos salarials i laborals. Això, a més de ser socialment injust, és un profund error que, entre altres coses, provocarà la caiguda de la demanda interna i fomentarà la divergència econòmica i social entre els països de l'Unió Europea.

El Pacte per l'euro, concretant les orientacions del Pla de governança per als països de la zona euro, pretén que la reducció dels costos laborals unitaris es faci intervenint, des dels governs nacionals, en matèries com la revisió dels acords salarials, els procediments de fixació dels salaris, els mecanismes d'indexació i els nivells de centralització de la negociació. Això xoca amb l'autonomia dels interlocutors socials en la negociació generant seriosos problemes polítics i jurídics.

Un jutge cita com a imputat a Díaz Ferrán per corrupció en ports balears

El jutge instructor del cas Mar Blau, de corrupció en ports de Balears, ha citat a declarar aquest mes com a imputats l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán i el president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Triay (PSOE), segons han informat fonts jurídiques. Díaz Ferrán, citat pel jutge el dia 28, ja va declarar el desembre passat a Madrid davant la policia per aquest cas, en què s'investiga, entre d'altres irregularitats, un supòsit tripijoc en l'adjudicació de dos concursos per part de l'Autoritat Portuària a Maó i a Eivissa.

L'empresa Trapsayates, de la qual va ser responsable Díaz Ferrán al costat de Gonzalo Pascual, va ser l'adjudicatària dels concursos convocats per l'APB.

A més de Díaz Ferrán, aquesta setmana estan citades diverses persones imputades en aquest cas, entre ells Francesc Triay, que haurà de comparèixer el dia 29.
Investigació iniciada fa més de dos anys

Triay ja va declarar davant la policia i els fiscals anticorrupció per aquest cas quan el desembre de 2010 es va posar en marxa la "operació Mar Blau", a conseqüència de les indagacions que el jutjat d'instrucció 8 de Palma porta investigant des de fa més de dos anys.

Triay va encapçalar la candidatura del PSIB-PSOE al Govern balear en els anys 1987 i 1995 i va ser nomenat en el càrrec en l'actual legislatura del socialista Francesc Antich.

El Govern ha expressat el seu suport a la continuïtat de Triay al capdavant de l'Autoritat Portuària de Balears perquè "no té mesures cautelars" en contra tot i la seva imputació en el cas de presumpta corrupció conegut com a Mar Blau.

"Donem suport a Triay com a president de l'Autoritat Portuària", ha afirmat el seu portaveu, Joana Barceló, després que el jutge instructor de la causa cités a declarar a l'alt càrrec del PSOE.

Detenen el rector de Maluenda (Saragossa) per possessió de pornografia infantil

El rector de Maluenda, una localitat d'uns mil habitants de la província de Saragossa, ha estat detingut i posat a disposició judicial per posseir pornografia infantil. Segons la Prefectura Superior de Policia d'Aragó, la detenció de ALSD, de 46 anys, es va produir el dia 15 i va quedar ahir en llibertat amb càrrecs, després de passar per la Comissària de Policia de Calataiud acusat de posseir arxius informàtics de pornografia infantil. En el registre del seu domicili, els agents policials van trobar arxius de caràcter pedòfil, descarregats presumiblement a través de diferents programes informàtics que possibiliten no només la descàrrega, sinó l'intercanvi dels mateixos, segons ha precisat la Direcció.

La policia li imputa un delicte de possessió de pornografia infantil i un altre de divulgació.

La investigació l'han dut a terme funcionaris de la Comissaria de Calataiud en estreta col.laboració amb la Brigada Provincial de Policia Judicial.
Macrooperació contra la pedofília

Pel que sembla, la seva detenció podria estar vinculada amb l'operació duta a terme aquesta setmana per la Guàrdia Civil en diverses províncies, en la qual es va detenir set persones, una d'elles a la de Saragossa, fruit d'una macrooperació que es va executar en uns trenta països contra la pedofília.

L'agència de policia europea va realitzar una operació contra la xarxa de pederàstia i pornografia infantil per internet fins ara descoberta, amb 70.000 membres en 30 països i 184 detinguts.

Els països on la xarxa estava activa són Espanya, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Grècia, Islàndia, Itàlia, Holanda, Nova Zelanda, Polònia, Romania, el Regne Unit i els Estats Units, segons l'Europol.

A Espanya, les investigacions es van desenvolupar a les províncies d'Almeria, Badajoz, Cadis, Castelló, Madrid, Màlaga, Sevilla, Saragossa, Barcelona, ​​Girona, Tarragona i València, on es van efectuar 17 registres, en els quals es van intervenir nombrosos dispositius informàtics.

Albiol: “Amb una part ínfima del que es gasta en l’AVE, tindríem rodalies fins a Vinaròs”

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, critica que Foment es gaste 5200 milions en l’alta velocitat mentre les comarques de Castelló encara estan esperant des de fa quasi un any l’estudi de viabilitat dels rodalies fins a Vinaròs. La diputada considera que existeixen altres prioritats a Castelló en matèria de connexions ferroviàries. “Les necessitats actuals en matèria de ferrocarril a les comarques del nord, no passen per un AVE de 5200 milions d’euros, sinó en l’ampliació de la xarxa de rodalies, ho venim dient i demandant des de fa temps”.

La portaveu d’esquerres argumenta que la majoria de la gent utilitza el tren convencional, “s’utilitza els rodalies per a anar dia a dia a treballar i estudiar, i molt poca gent utilitzarà l’AVE”. I afegeix, “encara estem esperant l’estudi de viabilitat que van prometre des de Foment per ampliar els rodalies fins a Vinaròs per la costa, van mentir descaradament, no hi ha cap tipus de projecte en aquest sentit, tot foren paraules buides”.

Albiol argumenta que la despesa per ampliar la xarxa de rodalies seria mínima comparada amb la de l’AVE. “Son capaços de gastar-se 5200 milions en l’alta velocitat, però no tenen un euro per a satisfer una demanda històrica del nord de la província”, i acusa al PP i al PSOE, de viure d’esquena a les necessitats de la gent correnta de Castelló.

La representant d’esquerres considera que aquesta és la prova que tan el PP i el PSOE, estan completament d’acord en fer vindre l’AVE a Castelló, “però s’han oblidat absolutament dels trens de rodalies, aquesta xarxa no els interessa, no dona grans titulars ni reconeixement”. “Els dos partits majoritaris han apostat per les grans despeses i la propaganda de l’AVE, i no tenen cap interès ni voluntat en complir la seua paraula amb els ciutadans i ciutadanes del nord de la província”, finalitza.

València i Madrid al cap de l'endeutament

El deute va créixer en totes les comunitats, encara que de forma especial al País Basc, un 95,1%, en passar de 2.519 milions en el quart trimestre del 2009 a 4916 milions en el mateix període de 2010. A més del País Basc, les majors pujades es van registrar a Extremadura, amb un 60,8%, Múrcia, amb un 57,2, i Navarra, amb un 55,6%. Segons les dades del Banc d'Espanya, els habitants de la Comunitat Valenciana són els més endeutats, amb una ràtio entre deute i PIB del 17,2%, per davant de Castella-La Manxa (16,5%) i Catalunya (16,2%). Pel que fa al deute municipal, Madrid, que és l'Ajuntament que en termes absoluts més endeutat, va passar de 6.762.000 d'euros en finalitzar 2009, a 6453 milions.El deute de l'Ajuntament de Madrid (6.453.000), encara que va baixar un 4,5% durant l'any passat, és més de cinc vegades superior al deute de l'ajuntament de Barcelona.

Els valencians són els més endeutats

Segons les dades del Banc d'Espanya, els habitants de la Comunitat Valenciana són els més endeutats, amb una ràtio entre deute i PIB del 17,2%, per davant de Castella-la Manxa (16,5%) i Catalunya (16,2%). A el deute de les autonomies, en la qual s'inclou l'administració general, universitats i organismes autònoms administratius i similars, cal afegir 9.063.000 d'endeutament d'empreses públiques de comunitats autònomes.

Dels més de 35.400 milions de deute local, al tancament de 2010, 28.769 corresponen als ajuntaments, dels quals 14.412 suposen l'endeutament de les capitals de província i la resta (10.490) al deute de les corporacions de més de 500.000 habitants (Barcelona, ​​Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa).

El deute de València era de 890 milions d'euros, seguida de Saragossa (748), Màlaga (743) i Sevilla (454). Les diputacions, consells i cabildos insulars van acumular en el quart trimestre un deute de 6.357.000 d'euros.

La comunitat autònoma amb major volum de deute -però inferior en ratio pel més gran volum econòmic de la nació catalana, superada però per Madrid com a seu de moltes empreses de l'estat-, en 2010 va ser novament Catalunya, amb 31.886.000 d'euros, quantitat que representa el 27,6% del total del deute acumulat en el conjunt de les comunitats i un 16'2% del seu PIB. Després es va situar la Comunitat Valenciana (17.600 milions d'euros i un a ratio superior del 17'2%), que torna a ocupar el segon lloc per davant de Madrid, on el deute va ascendir a 13.492.000 d'euros. Entre les tres, acumulen el 54,5% del total de l'endeutament regional.

A continuació, figuren Andalusia (12.176.000 d'euros), Galícia (6.162.000), Castella-la Manxa (5.819.000), País Basc (4.916.000), Castella i Lleó (4.294.000 d'euros), Balears (4.064.000), Canàries (3.298.000), Aragó (2.901.000) i Múrcia (2.107.000). Completen la llista Extremadura (1.747 milions), Navarra (1.725 milions), Astúries (1.634.000), la Rioja (726 milions) i Cantàbria (911 milions).

El deute de l'Ajuntament de Madrid (6.453.000) és superior al de totes les comunitats

També en els ajuntaments de més de 500.000 habitants (Barcelona, ​​Madrid, Màlaga, Sevilla, València i Saragossa) ha hagut un increment del deute fins a arribar als 10.490 milions d'euros, fet que suposa un increment del 1,2%. Destaca, sobretot, l'increment del 59,2% del deute del consistori de Barcelona, ​​que va sumar 1.202 milions d'euros, i el de València, que va elevar el seu endeutament un 6,5%, fins als 890 milions d'euros.

El deute de l'Ajuntament de Madrid (6.453.000) és superior al de totes les comunitats excepte Catalunya, País Valencià i Andalusia, encara que va baixar un 4,5% durant l'any passat. A més, és més de cinc vegades superior al deute de l'ajuntament de Barcelona.

El deute de les autonomies creix un 31,7% en el quart trimestre


De les dades, publicades avui pel Banc d'Espanya, es desprèn que el deute de les autonomies va créixer un 31,7% en el quart trimestre del 2010 respecte al mateix període de l'any anterior fins arribar als 115.455.000 d'euros, mentre que la de les corporacions locals augmentar un 2,1% en aquest mateix període, i es va situar en 35.442.000.

Així, el deute espanyola va passar dels 87.665.000 d'euros al tancament de 2009 als 115.455.000 al finalitzar 2010, fet que suposa un augment de 27.790 milions d'euros (un 31,7%).

Albiol: “Portem quatre anys perduts a Castelló en matèria sanitària”

La diputada autonòmica d’EUPV i la candidata d’EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, considera lamentable l’estat de la sanitat pública castellonenca, i critica que darrere de l’oblit del PP de projectes necessaris a les nostres terres com l’hospital de Peníscola i de la Vall d’Uixó, es troba la seua intenció de privatitzar la sanitat. La portaveu recorda les promeses incomplides del Consell, “portem quatre anys esperant l’hospital de malalts crònics de Peníscola, al 2007 va ser anunciat a bombo i platet pel conseller, i quatre any desprès no apareix ”. “Mes greu si escau, és el cas de l’hospital de la Vall d’Uixó amb la sorprenent i vergonyosa xifra de quinze anys d’endarreriment i encara no té data per entrar en funcionament”.

Albiol critica la situació de massificació centres de salut de les nostres localitats, “els metges han de reconèixer i diagnosticar en un temps record, perquè no donen abast”, i les llargues llistes d’espera que han de sofrir els ciutadans i ciutadanes per a qualsevol intervenció, “que apleguen, per exemple, fins a uns 6 mesos, per una ressonància magnètica”. “Aquest és el llegat del PP en matèria sanitària, hem perdut quatre anys”, sentencia.

La diputada considera que l’actual conjuntura de crisi és utilitzada com excusa pel Partit Popular per descuidar la sanitat pública a Castelló, “no tenen diners perquè els han utilitzat per a fer autentiques bogeries com la Copa Amèrica i la fórmula 1, no estem davant d’un govern pobre, estem davant d’un govern que ha malbaratat sense escrúpols la nostra riquesa, els diners de tots i totes, i la gran perjudicada és la sanitat castellonenca”.

Albiol finalitza recriminant al President de la Generalitat Camps que visite les nostres terres per a mentir i dir que la nostra sanitat és la millor que és pot imaginar, “doncs serà la seua, la privada”, afirma, “perquè la nostra, la pública, està sota mínims, amb una manca d’inversions per part del Consell esfereïdora”.

Marga Sanz: “El PP intenta posar-se la bena abans de la ferida”

La candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i coordinadora de la formació d’esquerres ha realitzat aquestes declaracions arran de les paraules de la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, qui assegurava ahir que un judici a Camps no hauria de suposar l’assumpció de cap responsabilitat polític: “El PP ha alterat definitivament els valors i els principis que haurien de regir l’exercici de la política. Les declaracions de la consellera només fan que aplanar el camí per a enfrontar la imatge de Camps assegut a la banqueta judicial”, ha criticat Sanz.

La dirigent d’esquerres assegura que el PP “ha perdut el seny intentant defensar allò indefensable. Sánchez de León, que actua com una fidel escudera de Camps, està fent el ridícul, a més d’estar deixant palesa l’alteració de valors i principis ètics que ha patit el PP intentant protegir a Camps”.

Esquerra Unida entén que les declaracions de la portaveu del Consell considerant que un judici a Camps no hauria de derivar en cap responsabilitat política, “són molt greus i desacrediten a la consellera qui hauria de rectificar immediatament. Una rectificació que hauria de venir acompanyada, per descomptat, de l’anunci que Camps ha de deixar el seu càrrec pel fet simplement d’estar imputat, com li venint demanant des de fa ja massa temps”.

Per a la diputada d’esquerres, “la nul·la assumpció de responsabilitats polítiques del PP en els casos de corrupció que li afecten –que són molts, per cert- repercuteix negativament en la imatge que els ciutadans tenen dels dirigents polítics. No podem permetre ni tan sols una sospita de corrupció, i el PP el que està fent no és sols permetre-la, sinó també premiar-la, mantenint als seus imputats en els seus càrrecs i premiant-los amb candidatures electorals”, recorda Sanz.

EUPV vol solucions pels comerços al centre de Castelló

La candidata a l'alcaldia de Castelló, Carmen Carreras, considera que l'ajuntament de Castelló no està fent res pel comerç del centre, que estan patint des de fa mesos, “una immensa quantitat d'obres als carrers que dificulten l'accés de la gent”. La representant d'esquerres demana al PP que pose un mínim d'ordre en les incomptables obres que estan fent-se al centre de la ciutat i que estan dificultant l'accés de la gent als comerços, “el que estem vivint al centre és una proliferació d'obres que estan ocasionat grans pèrdues als petits botiguers”, i afegeix, “exigim major control i planificació, el que no potser és l'actual col·lapse del tràfic que estem patint”.

La candidata demana al govern del PP major sensibilitat amb el petits comerciants, que estan patint de forma dramàtica, com el conjunt de la societat castellonenca, la crisi econòmica, “no més els faltava un PP que els pose més dificultats per arribar a final de mes i no done cap solució a les seues queixes”.

Carreras finalitza recordant que el deure d'un bon govern, és potenciar el petit i mitjà comerç, “una forma de comerç arrelat a la nostra ciutat, que forma part del nostre entorn i del veïnat, amb un tracte directe i proper, i que molta es veu greument amenaçat per les multinacionals de les grans superfícies”.