diumenge, 9 de gener de 2011

Algèria rectifica; Tunísia es revolta

El Govern algerià ha reaccionat amb mesures urgents per baixar els preus dels aliments per tal de sufocar els greus disturbis que continuen per cinquè dia consecutiu. Després d'una reunió d'emergència, les autoritats han anunciat que suprimiran, de manera temporal, els impostos i aranzels pels productes bàsics que havien disparat els preus, la qual cosa ha provocat l'actual onada de violència.

Els algerians han pres els carrers des de dimarts passat, en protesta per l'alt nivell d'atur i l'inflació dels preus de productes com el sucre, l'oli per cuinar i la farina per fer el pa casolà. Els disturbis violents a Alger, Orà i altres ciutats del país magribí ja han costat la vida a tres persones i unes 400 han resultat ferides, segons ha informat el ministre d'Interior, Dahou Ould Kabli.

La primera víctima va morir per una ferida de bala a la província de M'sila, a l'est d'Alger, i la segona "va sucumbir a les seves ferides" a Bousmail, a 50 quilòmetres a l'oest de la capital, va dir el ministre. La tercera víctima és un jove de 18 anys que va ser abatut el divendres per trets de la policia a la localitat d'Ain H'djal.

Ould Kabli va confirmar que la primera víctima mortal es va registrar el divendres durant un intent de "penetrar en una comissaria". Es tracta, segons els mitjans locals, de Azzedine Lebza, de 18 anys, que va rebre dos projectils a la localitat d'Ain H'djel. Les circumstàncies de la segona mort, en Bousmail, "queden per determinar", va afirmar el ministre. Segons els mitjans, la víctima és un home de 32 anys.

Tres manifestants van resultar ferits i un d'ells va morir a l'hospital Mustafà, d'Alger, on havia estat evacuat, va afirmar el diari El Watan. El diari Echourouk va publicar un suposat recompte del Ministeri d'Interior, segons el qual hi ha 245 detinguts després de les manifestacions. En el mateix recompte, que no ha estat confirmat pel ministeri, s'assenyala que els enfrontaments, que es van iniciar dimarts a Orà, la capital de l'oest algerià, s'han estès a 18 de les 48 províncies del país.

L'agència oficial APS va dir que els manifestants van assaltar edificis governamentals, sucursals bancàries i oficines de correus en diverses ciutats de l'est del país, incloses Constantine, Gíger, Sétif i Bouira, dijous a la nit i el divendres al matí.

Manifestants morts i ferits a Tunísia

A Tunísia veïns de Regueb i de Saida, al centre del país, indiquen que els trets de la policia van ferir almenys quatre manifestants dels quals tres estarien ingressats. Dos manifestants ferits de bala la nit de Nadal van morir poc dies després. Un altre venedor ambulant tunisià, Moncef Ben K, de 50 anys, va ser també hospitalitzat després d'haver-se immolat ahir al mercat de Sidi Bouzid seguint l'exemple del jove de 26 anys que es va cremar allà mateix, a l'estil bonze, el 17 de desembre.

El seu gest va ser l'espurna que va provocar una onada de protestes a tot el país que ahir va rebre l'inesperat suport de la Unió General Tunisiana del Treball, el sindicat únic. El seu secretari general, Abid Brigui, va sortir al balcó de la seva seu, a la plaça Mohamed Ali, i va declarar a la multitud allà congregada que el seu central recolzava les "legítimes" reivindicacions del poble.

"No és de rebut condemnar aquest moviment", va afirmar Brigui davant centenars de sindicalistes tancats pels antiavalots, que no van intervenir. "No és normal respondre-li amb bales", va cridar entre aplaudiments.

El negoci amb l'opi afgà de l'OTAN i el narcogovern Karzai

Per Peter Dale Scott són inútils els laments sobre el desenvolupament del cultiu de droga a l'Afganistan i sobre l'epidèmia mundial d'addicció a l'heroïna. L'important és treure conclusions dels fets comprovats: Els talibans havien eradicat el cultiu de l'opi de rosella i l'OTAN va afavorir el seu cultiu, els diners de la droga van corrompre el govern afganès de Karzai però aquests diners es troben principalment als Estats Units, les institucions estan corruptes. Així que la presa de decisió per solucionar aquest trànsit no està a Kabul sinó a Washington.

L'important article d'Alfred McCoy, publicat el 30 de març de 2010 en el TomDispatch, hauria d'haver incitat al Congrés a mobilitzar-se per emprendre una veritable reavaluació de l'aventura militar totalment imprudent dels Estats Units a l'Afganistan. La resposta a la pregunta que planteja el títol d'aquest article -«Hi ha algú capaç de pacificar el major narcoestat del món?»-, salta a la vista en aquest mateix article. És un ressonant «No!»

Si no es modifiquen fonamentalment els objectius i estratègies definits, tant a Washington com a Kabul.

McCoy demostra clarament que:

- L'Estat afganès de Hamid Karzai és un narcoestat corrupte, que obliga els afganesos a pagar suborns ascendents a 2.500 milions de dòlars a l'any, xifra equivalent a la quarta part de l'economia del país.

- L'economia afganesa és una narcoeconomía: el 2007, Afganistan va produir 8.200 tones d'opi, xifra que representa el 53% del PIB nacional i el 93% del tràfic d'heroïna a nivell mundial.

Mapa que mostra els grans camps dedicats al cultiu del cascall a l'Afganistan i la intensitat de la guerra el 2007 i 2008

- Per enfrontar el problema, les opcions militars són en el millor dels casos ineficaces, i en el pitjor, contraproduents. McCoy estima que la major esperança resideix en la reconstrucció de l'agricultura afganesa per convertir el cultiu de queviures en una alternativa viable, capaç de competir amb el cultiu del cascall o rosella de l'opi, un procés que pot demorar 10 o 15 anys, o fins i tot més temps.

El principal argument de McCoy és que, quan va arribar al seu màxim nivell de producció, la cocaïna colombiana representava només al voltant del 3% de l'economia nacional i, no obstant això, les FARC i els esquadrons de la mort de dretes, ambdós àmpliament finançats per la droga, segueixen desenvolupant-se en aquest país.

La simple eradicació de la droga, sense disposar per endavant d'un cultiu que la substitueixi en l'economia afganesa, exigiria la imposició de insuportables pressions a una societat rural i devastada per a qui l'únic ingrés important prové de l'opi. Per convèncer d'això n'hi ha prou amb recordar la caiguda dels talibans el 2001, conseqüència d'una reducció draconiana -implementada pels propis talibans- de la producció de droga a l'Afganistan, que va passa de 4.600 tones a només 185 tones, la qual cosa va convertir el país en un closca buida.

A primera vista, els arguments de McCoy semblen irrefutables i, en una societat racional, haurien de donar lloc a un prudent debat, al qual seguiria un important canvi de la política militar dels Estats Units. McCoy va presentar el seu estudi amb tacte i diplomàcia realment considerables, per facilitar aquest tipus de resultat.

WikiLeaks: Israel busca mantenir ofegada economia de Gaza

Israel treballa per mantenir "a la vora de l'abisme" l'economia de la franja de Gaza perquè funcioni a nivells mínims, confirmen els cables diplomàtics nord-americans filtrats per WikiLeaks i publicat aquest dimecres per un diari noruec. En una nota de l'ambaixada dels Estats Units a Tel Aviv, emesa el passat 3 de novembre de 2008, els diplomàtics nord-americans es refereixen a la voluntat israeliana de asfixiar el petit territori, habitat per 1,5 milions de palestins.

El diari noruec Aftenposten, va ressenyar que els ambaixadors nord-americans van escriure que els seus parells israelians els havien informat que volien mantenir la Franja funcionat en els seus nivells mínims, però sense arribar al nivell de crisi diplomàtica.

"En el marc del seu embargament global contra Gaza, responsables israelians van confirmar (...) reiterades vegades la seva intenció de mantenir l'economia de Gaza a la vora de l'abisme, encara que sense arribar a precipitar-la en ell", assenyala la nota diplomàtica.

La Franja de Gaza es troba actualment sota el control de Hamàs, moviment que va guanyar les eleccions el 2006. Posteriorment, el 2007 Israel va bloquejar la zona i només permet el pas de productes de primera necessitat.

A finals de 2008, l'Estat israelià va iniciar una ofensiva contra Gaza amb el pretext de frenar el llançament de coets disparats des de la frontera contra ciutats israelianes.

El bombardeig va ser denominat Operació Plom Fos, i va deixar 1.400 palestins morts i 5.500 ferits. Va ser l'atac més sagnant a la regió des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967.

Actualment, la Franja té una economia exsangüe, amb una taxa d'atur superior al 35%, segons xifres del 2010, considerades una de les més altes del món. I els qui treballen ho han de fer pels israelians en condicions d'esclavatge.

Melenchon: "Cuba és una referència regional indiscutible"

El president del Partit d'Esquerra (PG) de França, Jean Luc Melenchon, ha defensat el model de Cuba i exigeix respecte a la seva independència i sobirania, alhora que denuncia el bloqueig dels Estats Units. Melenchon subratlla que, en el context llatinoamericà, Cuba és en l'actualitat una referència indiscutible, integrada a les més importants concertacions regionals.

En respondre a preguntes dels periodistes de l'emissora, Melenchon, també diputat europeu va recalcar que qualsevol anàlisi de la realitat cubana passa per una lamentable hostilitat de Washington, amb més de 50 anys de setge econòmic sobre l'illa: "Sistemàticament cada any l'Assemblea General de Nacions Unides vota una resolució de condemna a l'embargament i de la mateixa manera, els Estats Units fan cas omís i els seus aliats toleren la seva actitud", va comentar.

El dirigent polític, antic senador del Partit Socialista del qual es va separar fa gairebé dos anys, ha apuntat que mentre es guarda silenci de l'expedient de cinc lluitadors antiterroristes cubans, el Parlament Europeu premia a supòsits dissidents.

"Quan vostès (la premsa francesa) parlin dels cinc cubans que compleixen extenses condemnes en presons nord-americanes per prevenir actes terroristes, quan analitzin el bloqueig, i només llavors potser, podrem conversar sobre el socialisme de Cuba", afirmà.

Albiol culpa al Consell del deficient coneixement del valencià

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, critica que els baixos nivells que obté el valencià a l'estudi de coneixement i ús social de valencià són conseqüència directa del menyspreu del PP a l'educació en la nostra llengua en el sistema educatiu del nostre país, i urgeix: “Una potenciació lingüística a tots els nivells per fer veritablement del valencià la llengua vehicular i normal dels valencians i les valencianes”.

La diputada considera preocupants les dades aportades per l'estudi sobre coneixement i ús social del valencià, publicat per la Conselleria d'Educació: “És increïble que solament el 34,5% dels castellonencs i castellonenques sàpiga escriure correctament el valencià, i només el 60% l'entengui perfectament”, assegura.

Albiol considera que aquesta és la conseqüència directa de les polítiques educatives del Partit Popular, que a poc a poc, han anat arraconant el valencià al nostre sistema educatiu públic en benefici del castellà: “L'actual conseller, Font de Mora, té el dubtós honor de ser el conseller que més ha fet per danyar i excloure la nostra llengua del sistema educatiu valencià”.

La portaveu d'esquerres exigeix al Consell una major inversió en educació i una ampliació dels programes en valencià per a revertir aquest procés de castellanització, “el valencià es troba actualment sota a mínims després de més de deu anys de govern popular a la Generalitat”.

Albiol recorda la situació de la llengua valenciana a molts centres educatius de les nostres comarques amb milers d'estudiants que no poden cursar els seus estudis en la seua llengua per falta de línies en valencià i han d'estudiar íntegrament en castellà. “Després d'observar aquesta realitat no sorprèn que solament un 18% dels enquestats afirma utilitzar el valencià al seu treball”.

“Aquesta trista situació ha de canviar inevitablement, si volem que el valencià es convertisca en la llengua vehicular normal a la nostra societat, apresa i parlada per la majoria de la gent, i en aquesta tasca els poders públics tenen un compromís ineludible”, afirma Albiol, però adverteix, “el PP té una agenda oculta darrere les seues fanfàrries i lloes a la nostra llengua, que és totalment el contrari”.

Euskal presoak Euskal Herrira

La fotografia que ha deixat la manifestació de Bilbo ha estat la dels carrers Autonomia i Hurtado Amezaga completament abarrotats per desenes de milers de persones, que han volgut mostrar així la seva solidaritat als presoners polítics bascos i fer sentir amb força la reivindicació de la defensa dels seus drets. La marxa ha sortit cap a les 17.40 entre aplaudiments i crits de "Euskal presoak etxera" i "Euskal presoak Euskal Herrira", els més corejats durant tot el recorregut. "Amnistiarik gabe, bakerik ez", "Errefuxiatuek Euskadin bizi behar dute", "independentzia" i "euskal gazteria aurrera" són altres consignes que han proferit els milers de manifestants.

Abans que iniciés la seva marxa, no obstant això, els familiars dels presoners han hagut d'avançar en el recorregut per fer lloc a les milers de persones que havien col·lapsat els voltants d'Aita Donostia.

En cinc columnes, amb el mocador d'Etxerat i amb una banderola geganta per la repatriació, els familiars s'han situat al capdavant de la mobilització, seguits dels organitzadors, amb la pancarta principal. Després d'ells han caminat els nombrosos agents de tots els àmbits socials, polítics i sindicals que han recolzat la marxa.

L'esquerra abertzale, Aralar, EA, Alternatiba, ELA, LAB i molts altres agents han enviat representants a la marxa, que ha estat la més multitudinària dels últims temps segons els organitzadors. La marea humana ha ocupat gairebé tot el recorregut, i quan el cap ha arribat a l'Ajuntament, la cua se situava a meitat de la carrer Autonomia.

L'acte final ha tingut lloc davant l'Ajuntament, en les escalinates del qual s'han situat els familiars dels presos. Marifeli Etxeandia, germana del pres José Miguel Etxeandia i integrant de Kukubiltxo, i el periodista de Radi Vitòria Iñaki Olasolo han estat els encarregats de transmetre el missatge final.

Altres enllaços dinterès:
Boltxe.info