dimarts, 9 d’octubre de 2012

Un exconseller de Caixa Girona denuncia l'antiga cúpula per irregularitats

Ricardo Mues, antic conseller de Caixa Girona, remet a la Fiscalia auditories que detectaven mancances en el control de crèdits, operacions de risc amb alts càrrecs o incompatibilitats i irregularitats comptables a la Fundació Caixa Girona.

Ricardo Mues, exconseller de Caixa Girona, ha decidit denunciar les irregularitats que suposadament va cometre l'antiga cúpula de l'entitat entre 2005 i 2009. Arran de la fusió amb La Caixa el maig de 2010, s'havien realitzat dues auditories, la pròpia de l'entitat i la realitazada pel departament de finances de la Generalitat que detectaven diverses irregularitats en aquest període, però el Govern no va portar el cas a la fiscalia.

Ara, Mues ha recopilat tota aquella informació i ha presentat una denúncia a la fiscalia de delictes econòmics contra dos dels expresidents, Arcadi Calzada, la mà dreta de Jordi Pujol a Girona, i Manel Serra, dos antics vicepresidents, Max Marcó i Pere Cornellà, dos exdirectors generals, Àlex Gimbernat i Jordi Blanc, i Salvador Carrera, que va ser president de la comissió de control.

La informació aportada per Mues, basada sobretot en les auditories, revela les suposades mancances en el control dels crèdits que s'otorgaven, operacions de risc amb alts càrrecs o incompatibilitats, com ara la compra d'obres d'art de la galeria de Calzada per valor de 141.139 euros.

També treien a la llum suposats encàrrecs per valor de més de mig milió d'euros a la filla de Calzada per realitzar exposicions i diverses irregularitats comptables a la Fundació Caixa Girona. Mues ha declarat que tramita la denúncia perquè aquest “frau no quedi impune” i finalment “arribi a judici”, en el que ha considerat una de les “estafes més importants mai fetes a Girona”.

Arcadi Calzada: Mà de Pujol i amo de Girona


Arcadi Calzada ha deixat de ser sagrat senyor de la classe dirigent gironina i cap fàctic del pujolisme inqüestionable. Així ho constataren les veus crítiques entre un sector dels consellers de l’assemblea general de Caixa de Girona, que demanen que es depurin responsabilitats fins on faci falta davant les evidències de males pràctiques i administració deslleial que planen sobre la gestió de l’expresident de la institució financera, de la qual va ser president entre els anys 1996 i 2009. Però no és lúnic lloc on surt Calzada, doncs, de fet, apareix destacadament en les principals trames de corrupció que s'investiguen a Catalunya, des del temps en que CiU va prendre, amb el PSC de Narcís Serra i Raimon Obiols, el control econòmic i polític de la nació.


La dreta monàrquica nega la democràcia i tomba el referèndum

El PSC amb el PP, el PSOE i l'UPyD falangista han tombat la possibilitat que la Generalitat pugui convocar els seus propis referèndums vinculants. La proposició no de llei, que havia estat presentada per ERC, comptà amb el vot favorable però insuficient de CiU, el PNB i IU. El PSC s'ha contradit de forma manifesta amb el que van votar en el debat de política general al Parlament.

No es podrà celebrar per tant cap referèndum sobre l'Estat propi seguint la normativa espanyola, i l'única via que queda oberta és la consulta, sempre i quan el govern espanyol no porti la llei davant el Tribunal Constitucional.

La posició del PSC s'ha contradit de forma manifesta amb el que van votar ells mateixos en el recent debat de política general al Parlament, a finals de setembre, on van demanar precisament fer les modificacions per celebrar un referèndum o consulta sempre que aquesta fos per la via legal. "Promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat", és el text literal que van proposar els socialistes, després d'una tensa reunió del grup parlamentari on aquest es va dividir pel mig.

En la defensa de la posició socialista no ha pujat a la tribuna cap diputat del PSC sinó l'exministre Ramon Jáuregui, que no s'ha estat de dir que Catalunya no és sobirana i que per això no pot convocar els ciutadans a consulta.

La convocatòria de referèndums és competència de l'Estat, i per això la proposició en demanava el traspàs a través de l'article 150.2 de la Constitució, com és va fer amb el control del trànsit. "El Congrés dels Diputats insta el Govern espanyol a transferir, en el termini màxim de sis mesos, a la Generalitat de Catalunya les facultats d'execució de la legislació de l'Estat per a l'autorització de la convocatòria de consultes populars per via de referèndum perquè disposi de la facultat de sotmetre les decisions polítiques de transcendència especial al referèndum de la ciutadania de Catalunya”, deia la proposició no de llei rebutjada.

Onze estats de la Unió Europea aproven crear la taxa Tobin

Onze estats de la Unió Europea, entre ells Espanya, han acordat aquest dimarts aplicar una taxa a les transaccions financeres. Durant la reunió de l'Ecofin a Luxemburg, els estats membres han decidit crear l'anomenada taxa Tobin, que forçarà el sector bancari a assumir una part dels costos de la crisi amb un impost en les transaccions internacionals. Entre els firmants de l'acord hi ha l'Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Grècia, mentre que entre els principals opositors hi ha el govern neoliberal del Regne Unit, que defensa els interessos de la City londinenca i els grans especuladors.

El govern de Londres, principal centre financer europeu, sempre ha estat en contra de l'impost si no s'aplica a nivell mundial.

La proposta de la Comissió Europea sobre la taxa de transaccions financeres implica l'aplicació d'un tipus del 0,1% en les compravendes d'accions i bons i un tipus del 0,01% en els derivats.

La iniciativa ha estat proposada amb força per Alemanya i França però s'enfronta a l'oposició dels governs neonazis del Regne Unit i Suècia i ha guanyat suport a la reunió de ministres de la Unió Europea que té lloc a Luxemburg, ja que ha comptat amb el vot positiu d'onze estats, dos més dels necessaris per poder impulsar la taxa.

Aquest impost rep el nom de Tobin perquè va ser proposat per primer cop el 1972 per l'economista James Tobin, com una manera de reduir la volatilitat dels mercats financers. Actualment, ha esdevingut un símbol polític d'un desig per fer pagar la crisi també als bancs i els que realitzen transaccions financeres a un alt nivell, especulant als mercats i enriquint-se a costa dels pobles i els inversors productius i estables.

Arqueòlegs búlgars troben la ciutat més antiga d'Europa

Un equip d'arqueòlegs búlgars assegura haver trobat a la part oriental del país les restes d'una ciutat de 6.700 anys, que qualifiquen com l'urbs més antiga d'Europa. Així ho va afirmar avui a Efe el cap de l'equip, el professor Vasil Nikolov (foto), que va apuntar que l'origen de la ciutat pot datar-se en entre el 4.700 i el 4.200 ane. "Es tracta de les fortificacions de pedra més velles i massives en el període prehistòric que s'han documentat fins ara a Europa", afirma el professor.

L'expedició arqueològica ha desenterrat muralles d'entre dos i tres metres de gruix i tres d'alçada que Nikolov afirma servien per evitar assalts a la recerca d'una de les matèries primeres més preuades de l'època, la sal.

"La sal tenia llavors el valor que avui dia té per a la indústria moderna el petroli", va relatar el professor, que va recordar que la sal era usada com a moneda en un temps en què l'or o el coure només eren emprats com a símbols de prestigi.

La ciutadella, a uns 50 quilòmetres de Varna, al Mar Negre, havia desenvolupat un negoci a gran escala que incloïa el transport de sal fins a grans distàncies en regions del sud, on intercanviava aquest producte per altres aliments i mercaderies.

Segons l'arqueòleg, les proves trobades d'aquesta producció especialitzada i la presència de muralles d'importància mostren que es tractava d'una ciutat i que la datació exacta d'alguns artefactes trobats permetran demostrar que és la més antiga d'Europa. La presència de cases de dues plantes, una cosa extraordinària per a l'època, mostra que els 350 habitants que es calcula tenia la ciutat eren molt rics.

Els investigadors han comprovat que la ciutat se situava sobre un enorme jaciment de sal amb un diàmetre de fins a 9 quilòmetres i una profunditat d'uns 15 quilòmetres. La sal s'extreia gràcies les aigües subterrànies que rajaven a la superfície i que eren recollides en atuells i després evaporades per recuperar la sal. Els experts creuen que la ciutat va estar habitada durant uns 500 anys i que després es va abandonar en assecar-se les deus que treien la sal a la superfície.

Nikolov va destacar que l'anàlisi de les tombes ha revelat l'existència de rituals funeraris molt peculiars. En algunes només hi ha la meitat superior del cos, el tors i els braços, sense que s'hagin localitzat les extremitats inferiors. En una fossa es va trobar un esquelet amb un os clavat a la pelvis.

L'expert va recordar que en aquesta regió ja es van trobar el 1972 les mostres d'or processat més antigues del món, uns 3.000 objectes i joies d'aquesta metall localitzats en unes 300 tombes i l'edat es va calcular en uns 6.400 anys.

2009: Bulgària: Santuari de l'Edat del Bronze

Un equip d'arqueòlegs búlgars han descobert un santuari de l'Edat de Bronze, prop del llogaret de Kran, prop de la ciutat de Kazanlak a Bulgària central.

L'equip dirigit pel professor Vasil Nikolov, de l'Institut Nacional d'Arqueologia ha descobert el santuari, que data del 3r mil·lenni ane, els arqueòlegs búlgars també van trobar una urna funerària amb les restes d'ossos de nens.

El Professor Nikolov creu que uns 6 000 anys ane hi va haver un assentament prehistòric prop de Kran que va ser construit de pedra. Després que el poble es va extingir, va esdevenir un lloc sagrat per als rituals de sacrifici.

És positiu que al final de la temporada d'excavació d'aquest estiu el lloc en qüestió podria revelar nova informació molt valuosa sobre la gent que hi va viure diversos milers d'anys enrere, al neolític europeu.

Josep Prat i Carles Manté, citats a declarar el proper 22-N

El jutjat d'instrucció, número 3 de Reus, ha citat a declarar a Josep Prat i Carles Manté el proper 22 de novembre, a les 11 del matí, en referència a les factures de més de 800.000 euros pagades de forma suposadament irregular per part d'Innova, dirigida pel primer, a CCM Estratègies de Salut, comandada pel segon. La citació és un pas més en una investigació que es va iniciar formalment amb la denúncia presentada pel grup municipal d'Ara Reus per presumpta estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics.

Des del partit municipalista reclamen a l'alcalde i la resta de formacions polítiques que s'afegeixin a la denúncia "pel bé de la ciutat".

La resolució dictada pel jutge cita a declarar, el 22 de novembre, a les 10 del matí, a l'interventor i el secretari general de l'Ajuntament de Reus, Baldomero Rovira, i Jaume Renyer, respectivament, per a què ratifiquin l'informe econòmic escrit sobre els pagaments. Així mateix, requereix al consistori reusenc que de forma "breu i urgent" informi sobre la "filiació completa i domicili" de Josep Prat Domènech i Carles Manté Fort, per informar-los que hauran de declarar com a imputats el mateix dia, a partir de les 11 del matí.

Ara Reus destaca que ha estat l'únic grup en presentar als jutjats l'informe econòmic on es recullen les presumptes irregularitats sobre Innova (redacatat per l'interventor i secretari municipals), tot i que la CUP va presentar un escrit a la fiscalia amb documentació el passat 19 de juny.

El partit reclama a l'alcalde, Carles Pellicer, i a la resta de formacions polítiques que se sumin a la denúncia "pel bé de la ciutat". Aquest argument pren més força, segons el grup municipalista, davant la suspensió de la comissió d'investigació sobre la sanitat catalana al Parlament, arran de la convocatòria d'eleccions, el proper 25 de novembre.

Per últim, Ara Reus indica que segueix apostant per fer polítiques de ciutat, "sense dependre ni de Barcelona ni de Madrid", i recorda que també hi ha acceptada una denúncia a tràmit per les presumptes factures falses cobrades per l'exregidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà, i l'expresident de Tecnoparc, Àngel Cunillera.

El president i privatitzador de l’ICS, Josep Prat, també fa caixa amb un centre de menors públic

Els escàndols relacionats amb la corrupció de l’actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS) i exdirector general d’Innova, Josep Prat (CiU), s’acumulen setmana rere setmana. Després de l’escàndol Manté (es va descobrir que l’exdirector del Servei Català de la Salut, Carles Manté, va cobrar 720.000 euros d’Innova de manera opaca), i un cop oberta la capsa dels trons, els casos de corrupció en els quals Prat barreja negocis privats amb diners públics no deixen de sortir a la llum. Foto: Prat i el seu cap Boi Ruiz.

El nou escàndol de corrupció destapat pel diari 'El País' torna a tenir a Josep Prat (imatge) com a protagonista i esquitxa l'exdirector territorial de Benestar Social a Tarragona, Jordi Tous (ERC).

Josep Prat cobrà 840.000 euros d'un hòlding públic per feines sense justificar


Josep Prat (CiU), president de l’ICS, hauria utilitzat Innova per beneficiar Carles Manté, que va adjudicar sense concurs la construcció i gestió del centre socisanitari de Cotxeres de Borbó a Barcelona, al CSC, el consorci del qual Prat n’era directiu. La CUP estudia denunciar una tinent d'alcalde de la capital del Baix Camp en entendre que està encobrint un possible delicte.

Periodistes de la BBC troben armes d'Aràbia Saudita en una base de 'rebels' sirians

Periodistes de la cadena estatal britànica BBC han trobat armes de l'Aràbia Saudita en una base dels mercenaris sirians a les afores d'Alep, ha comunicat avui la cadena. Es tracta d'almenys tres caixes que, segons les etiquetes, contenen armes i municions destinades a Aràbia Saudita. Les mateixes etiquetes indiquen que les caixes procedien d'Ucraïna. Els rebels es van negar a ensenyar el contingut de les caixes als periodistes.

Per confirmar la seva troballa, els reporters de la BBC van publicar la foto d'una de les caixes. D'acord a l'etiquetatge, el seu contingut va ser produït en Lugansk i enviat des de l'aeroport de Gostomel, ubicat a les rodalies de Kíev. El punt de destí era la ciutat de Riad, capital d'Aràbia Saudita.

Les autoritats saudites no han fet encara ninguns comentaris sobre això.

En canvi, l'han fet representants d'Ucraïna. El president del comitè parlamentari per Seguretat i Defensa, Anatoli Kinaj, va declarar que s'ha d'investigar com han caigut les armes ucraïneses en mans dels rebels.

El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Aleksandr Dikusárov, ha assegurat avui en una roda de premsa que Kíev no subministra material bèl·lic a Síria.

Protestes a Grècia durant la visita de Merkel malgrat la prohibició

Malgrat la prohibició del govern de coalició grec, encapçalat per la dreta corrupte neoliberal de ND, durant la visita de la führer Merkel a la colònia del Bundesbank, la policia ha disparat gasos lacrimògens cap als manifestants que llançaven trossos de marbre contra les forces antiavalots al centre d'Atenes. Les fotos no són del partit nazi grec, sinó de les protestes que estan tenint lloc avui a Grècia, tot i la prohibició de gairebé 12 hores per fer-ho. En elles veiem com es rep a Frau Merkel com si una visita del IV Reich es tractés.

Mentrestant, els antiavalots empren granades aturdidoras i aerosols de pebre per repel·lir als milers de manifestants que estan desafiant la prohibició i s'han congregat a la plaça Syntagma, al costat del Parlament.

Merkel reunida amb el primer ministre grec, Antonis Samaras, a uns centenars de metres del lloc on s'estan produint els incidents, ja ha fet la roda de premsa oficial.

El petit grup de manifestants, integrat per algunes dotzenes d'individus, va ser rebutjat mentre continuava una manifestació pacífica d'unes 25.000 persones a la Plaça Syntagma, davant del Parlament, mentre la cancellera alemanya era rebuda al palau del primer ministre.

El missatge de Syriza per a Angela Merkel

El president de la coalició de partits d'esquerra radical grecs Syriza, Alexis Tsipras, ha publicat avui un contundent article al Guardian, coincidint amb la polèmica visita d'Angela Merkel a Atenes. A l'article, Tsipras refusa de ple les polítiques d'austeritat imposades per la troica perquè 'eviten que l'economia torni al créixer' i creen 'un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat'. I avisa que si no canvia res, 'Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre'.

L'article, traduït al català:

'Angela Merkel visita Atenes aquest dimarts i hi trobarà una Grècia que viu el cinquè any consecutiu de recessió. El 2008 i 2009, la recessió va ser un efecte secundari de la crisi financera global. Des de llavors ha estat causada i aprofundida per les polítiques d'austeritat imposades a Grècia per la troica - del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea, el Banc Central Europeu - i el govern grec.

Aquestes polítiques devasten el poble grec, en particular treballadors, pensionistes, petits empresaris i les dones, i per descomptat els joves. L'economia grega es va contraure en més del 22%, els treballadors i els pensionistes han perdut el 32% dels seus ingressos, i la desocupació ha assolit un nivell sense precedents del 24%, que puja fins al 55% en el cas dels joves. Les polítiques d'austeritat han causat retallades en les prestacions, la desregulació del mercat de treball i el deteriorament del discret estat de benestar que havia sobreviscut a l'atac neoliberal.

El govern argumenta que només l'agenda d'austeritat pot fer viable el deute públic grec. Però tot al contrari. Les polítiques d'austeritat eviten que l'economia torni al créixer. L'austeritat crea un cercle viciós de recessió i un augment del deute que al seu torn condueix Grècia i els seus creditors a la calamitat.

Tot això és conegut per les autoritats europees i gregues i les elits, com Merkel, que tenen per objectiu posar en pràctica programes similars en tots els països europeus amb problemes de deute, com ara Espanya, Portugal i Itàlia. Per què insisteixen tant dogmàticament en aquest camí desastrós polític i econòmic? Creiem que el seu objectiu no és resoldre la crisi del deute, sinó per crear un nou marc regulador a tot Europa, que es basa en mà d'obra barata, la desregulació del mercat laboral, la reducció en la despesa pública i exempcions fiscals per al capital. Per tenir èxit, aquesta estratègia utilitza una forma de xantatge polític i financer que té com a objectiu convèncer o obligar els europeus a acceptar paquets d'austeritat sense resistència. La política de la por i el xantatge utilitzat a Grècia és el millor exemple d'aquesta estratègia.

El meu partit, Syriza-United Front Social, respecta el contribuent comú europeu que sosté els préstecs als països en dificultats, com Grècia. Els ciutadans europeus han de saber, però, que els préstecs a Grècia van a parar a un dipòsit i s'utilitzen exclusivament per pagar els préstecs anteriors i per recapitalitzar els bancs privats propers a la fallida. Aquests diners no poden ser utilitzats per pagar salaris i pensions, o per comprar medicaments bàsics per als hospitals o la llet per a les escoles. La condició prèvia per a aquests préstecs és d'austeritat encara més, paralitzant l'economia grega i l'augment de la possibilitat d'incompliment. Si resulta que hi ha risc de què els contribuents europeus perdin els seus diners, aquest risc és causat per l'austeritat.

Això s'ha d'aturar ara. Europa necessita un nou pla per aprofundir la integració europea. Aquest pla ha de desafiar el neoliberalisme i conduir les economies europees de tornada cap a la recuperació. S'ha de donar prioritat a les necessitats dels treballadors, els pensionistes i els aturats, no als interessos de les empreses multinacionals i dels bancs en fallida. Syriza-USF s'ha compromès a seguir aquest camí. Sabem que és un any difícil. Però és l'únic pla que pot restaurar la visió europea de la justícia social, la pau i la solidaritat.

Aquest pla tindrà èxit només si les lluites populars canvien radicalment l'equilibri de forces. Aquestes lluites han començat i han donat lloc al sorgiment dels moviments d'esquerra i resistència a tot Europa. Mantenen viva la democràcia, la igualtat, la llibertat i la solidaritat, els valors més importants de la tradició política europea. Aquests valors han de prevaldre. En cas contrari Europa tornarà a un passat fosc que ens pensàvem que se n'havia anat per sempre.'

Urgent: Líbia: El govern islamista bombardeja amb gasos Bani Walid

Leonor Massanet: URGENT Bani Walid està sent bombardejada i llancen gasos tòxics sobre la ciutat. Els grups armats internacionals amb els radicals islamistes, dirigits pel nou govern, han envoltat la ciutat de Bani Walid, els han tallat els medicaments i aliments des de fa una setmana. Intenten entrar a la ciutat i des d'ahir estan llançant gasos tòxics sobre els habitatges civils. Ara mateix estan bombardejant a la població indefensa.

És una ciutat molt gran, és la ciutat base de la tribu Warfala, la més gran de Líbia. La tribu són més d'un milió i mig d'habitants. Demanen ajuda urgent i si algun mitjà de comunicació vol parlar directament amb ells dins de Bani Walid, amb els metges, els hospitals... Parlen per Skipe.

Líbia: Informes d'un doctor des de l'hospital de Bani Walid

Un metge que treballa a l'hospital es descriuen les lesions i morts a l'hospital, i també que hi ha persones que van reportar símptomes d'inhalació de gas. Bani Walid està al cim d'una muntanya i és la llar de la tribu Warfalla. En l'actualitat està assetjada i no hi ha menjar ni medicaments ni es permet entrar o sortir ningú.

21 desembre 2012: El moment per conèixer Apophis

Segons el vídeo que il.lustra l'article, cap el 21 de desembre d'enguany 2012 l'asteroide Apophis o 2004 MN4 creuarà l'òrbita de la Terra, a una distància de 4 UA (la Unitat Astronòmica, abreujada UA o AU, és una unitat de longitud igual per definició a 149.597.870.700 metres -149 milions de km-, i que equival aproximadament a la distància mitjana entre el planeta Terra i el Sol, el que es tornarà a repetir cap a l'abril del 2013 en la seva ruta cap al Sol. Aquests dos moments són els que els científics xinesos i russos -la NASA ni en parla des de fa mesos- consideren adients per actuar directament sobre l'asteroide i esbrinar si realment significa o pot significar el 2029 i el 2036 un perill per l'humanitat.

Rússia planeja enviar a la pròxima dècada una nau espacial a la trobada de l'asteroide 2004 MN4 o Apophis (foto) per col·locar una radiobalisa a la superfície d'aquest objecte potencialment perillós per a la Terra, ha comunicat avui (8 d'octubre) el director de Roscosmos, Vladímir Popovkin: "Desenvolupem un projecte que preveu el descens de un mòdul especial en l'asteroide per col·locar una radiobalisa", ha afirmat Popovkin en intervenir aquest dilluns a l'Institut d'estudis espacials.

Rússia planeja col·locar una radiobalisa a l'Apophis
La radiobalisa, segons ell, seguiria treballant fins i tot després d'exhaurida la vida operativa del mateix aparell.

Anteriorment es va estudiar la possibilitat de posar una radiobalisa no en la superfície sinó en l'òrbita d'Apophis, per precisar les seves característiques i calibrar el risc d'una col·lisió amb el nostre planeta.

Una revista infantil tunisiana publica com es fa un còctel Molotov

El Ministeri d'Assumptes de la Dona i la Família de Tunísia ha presentat una demanda contra la revista infantil 'KAWS Kouzah' (Arc de Sant Martí) que va publicar la recepta sobre com fabricar i utilitzar un còctel Molotov. El Ministeri va expressar la seva preocupació davant la possibilitat que la publicació posi en perill les vides dels nens, i que "instigue a utilitzar el còctel Molotov en actes de vandalisme i terrorisme".

En un article, publicat a la secció 'La cantonada dels coneixements', es descriu així a l'arma incendiària: el còctel Molotov és una arma artesanal inflamable que consisteix d'una ampolla de vidre i un drap enfonsat en líquid inflamable (benzina, alcohol, oli).

A més de descriure els components del còctel Molotov, la revista proporciona als seus petits lectors 'coneixements' més pràctics sobre com usar l'arma llancívola: "Cal encendre el drap i llançar l'arma cap al seu enemic. En xocar, l'ampolla es trenca i s'encén l'objectiu".

La instrucció va acompanyada amb il·lustracions. La publicació podria haver passat inadvertida i no haver generat tant soroll si no haguessin tingut lloc recentment a Tunísia i altres països àrabs protestes i atacs contra les ambaixades dels països occidentals després de l'aparició en una pel·lícula anti-musulmana que es burla del profeta Mahoma . Aquestes protestes a Tunísia van acabar amb freqüència en xocs amb la policia, contra la qual sovint els manifestants llançaven còctels Molotov.

La dictadura grega prohibeix manifestar-se contra Merkel

El govern de coalició neofeixista grec ha prohibit totes les manifestacions al centre d'Atenes per aquest dimarts, quan s'espera la visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel, per reunir-se amb el primer ministre hel·lè, el neonazi Antonis Samaras de la corrupta ND que va espoliar el país i va falsejar els comptes amb l'ajuda de l'Alemanya feixista al govern del lladre i corrupte Helmut Kohl. Segons informa la premsa grega, les autoritats del país han organitzat la major operació de seguretat a Atenes des de la visita que va realitzar el llavors president nord-americà Bill Clinton el 1999. Més de 7.000 agents reprimiran al poble durant la visita de la cancellera.

En un comunicat, la Policia ha informat que qualsevol concentració pública o marxa està terminantment prohibida entre les 9.00 i les 22.00 d'aquest dimarts amb l'excusa cínica i barroera que la mesura s'ha aprovat pel «bé de la seguretat pública» i per «preservar la pau».

Els dos principals sindicats del país, GSEE i ADEDY, tenien previst celebrar una protesta contra les mesures feixistes del Govern davant del Parlament, però la premsa s'especula que podrien buscar un altre emplaçament per manifestar-se.

En el marc de l'operatiu de seguretat, estarà prohibit aparcar al voltant de l'Ambaixada alemanya i s'instal·laran barricades al voltant del Parlament. A més, hi haurà franctiradors apostats entorn del hotel on s'allotjarà la delegació alemanya.

El recorregut que realitzi Merkel des que va arribar a l'aeroport als seus diferents trobades a Atenes estarà escortat per policies apostats en els costats.

Està previst que la cancellera aterri a les 13.30 hores a l'aeroport d'Atenes, on serà rebuda per Samaras. A continuació, tots dos es traslladaran a l'oficina del primer ministre, on mantindran la reunió de treball.

A més, està previst que Merkel sigui rebuda pel president grec, Karolos Papoulias, a les 16.45 hores, després d'això es traslladarà a l'hotel Hilton juntament amb Samaras per assistir a un acte organitzat per la Cambra de Comerç Germano-grega.

Hisenda cobrarà a les comunitats gairebé un 6% per 'rescatar-les'

Les comunitats que sol·licitin el rescat al Govern del PP i que, per tant, rebran l'ajuda del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), hauran de pagar uns interessos de prop del 6% segons ha anunciat aquest dilluns el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta. Aquests préstecs a les autonomies tindran una amortització de deu anys, amb dos de carència.

El tipus d'interès, ha comentat Beteta, serà el del cost de finançament del Tresor en el mercat secundari a termini equivalent en el mes que es realitzin les disposicions més 30 punts bàsics.

L'anunci de l'Executiu arriba un dia abans que realitzi la segona transferència a la Generalitat de Catalunya, que ascendirà fins als 568 milions d'euros. Això s'uneix als 471 milions d'euros ja avançats, fet que suposa un total fins ara de 1.039 milions d'euros, han explicat a Efe fonts del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. En no haver rebut aquests fons la Generalitat, divendres passat, va haver de retardar el pagament de concerts sanitaris, educatius i socials, com ja va passar al juliol.

Venciments de deute públic

Catalunya ha uns 400 milions per concerts corresponents al mes de juliol i diversos centenars de milions d'euros de setembre, i ara haurà saldar deutes amb els 568 milions d'euros que li arribin demà. D'altra banda, la Generalitat ja ha rebut 471.000.000 per fer front a venciments de deute públic, segons ha confirmat també el departament d'Economia català. En total, la comunitat autònoma ha demanat 5.023.000 del FLA.

Andalusia, per la seva banda, ha anunciat que ja ha sol·licitat formalment al Govern acollir-se al FLA i que s'ha tancat un acord sobre el sostre d'endeutament de la comunitat per a l'any 2013. En declaracions als periodistes abans de l'inici del Comitè Director del PSOE-A, la consellera d'Hisenda i Administració Pública, Carmen Martínez Aguayo, ha explicat que un cop s'ha fet la petició formal al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, haurà de venir l'acceptació per part d'aquest i, posteriorment, s'avalarà per part del Consell de Govern.

Sostre d'endeutament

Ha indicat que Andalusia sol · licita 4.906.000 d'euros, si bé el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha donat compte d'un acord de la comissió delegada de fa uns dies pel qual es fixa unes quantitats inicials per a cada comunitat que, en el cas d'Andalusia és de 2.115 milions.

En relació amb el sostre d'endeutament, Martínez Aguayo ha indicat que s'ha acordat amb el Ministeri d'Hisenda que el nivell d'endeutament que tindrà Andalusia el 2013 era la xifra que reclamava la Junta, entre el 15,1 i el 15,3%, a l'espera de concretar-se en els pròxims dies.

Imputen l'exsecretari d'Estat d'Esports Albert Soler pel 'cas Nóos'

El jutge del cas Nóos, José Castro, ha citat a declarar com a imputat l'exsecretari d'Estat d'Esports Albert Soler perquè doni explicacions sobre un contracte menor de 12.000 euros de l'Ajuntament de Barcelona amb l'Institut Nóos quan ell era director d'Esports del consistori. Soler, que ara és diputat socialista al Congrés, ha sonat en els últims mesos com un dels possibles candidats a batre en unes primàries per elegir el candidat del PSC a les eleccions municipals del 2015 per l'Ajuntament de Barcelona, ​​on va començar com a funcionari i va ocupar diversos càrrecs relacionats amb l'Esport i el sector de Cultura, Educació i Benestar.

Segons assenyala en un acte, el jutge instructor vol que Soler justifiqui el pagament de 12.000 euros a l'Institut Nóos l'any 2004, quan ell era director d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, ​​perquè considera que "sorgeixen indicis de criminalitat que cal confirmar o aclarir".

Es tracta de l'únic imputat que el jutge Castro ha citat a declarar els propers 15 i 16 d'octubre a Barcelona, ​​on es desplaçarà una comissió judicial encapçalada pel magistrat, i que també interrogarà a 58 testimonis entre proveïdors i altres persones amb presumptes vinculacions amb els negocis de Nóos.

Molts d'aquests testimonis ja van ser citats fa mesos però, per diversos motius, finalment no van acudir a la cita amb l'instructor del cas Nóos.

El jutge reprendrà d'aquesta manera els interrogatoris en el marc d'aquesta peça separada del cas Palma Arena centrada en l'activitat suposadament delictiva portada a terme pel Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci Diego Torres al capdavant de l'Institut.

Esteban González Pons

Més endavant, es preveu que el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma citi a declarar al vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, després que el passat 14 de maig fos suspesa la seva compareixença en qualitat de testimoni per problemes d'agenda.

I és que els investigadors busquen aclarir quin va ser el paper que el dirigent del PP va jugar al capdavant de l'empresa que presidia -la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana- quan el desembre de 2005 va signar, per sis milions d'euros, un conveni amb Nóos per a la preparació de la candidatura de la Comunitat Valenciana com a seu de la primera edició dels Jocs Europeus.

Una iniciativa que, tot i els 382.203 euros que va acabar percebent l'Institut, mai arribaria a celebrar.

En aquests moments, tant el jutge com la Fiscalia Anticorrupció estan a l'espera de l'informe que l'Agència Tributària està a punt de presentar així com de la resposta de les comissions rogatòries lliurades a Andorra, Suïssa i Luxemburg, que preveuen donar llum sobre la destinació dels diners que des Nóos va anar a parar a comptes bancaris localitzades en aquests països.

Tot això permetrà quantificar els diners que presumptament van defraudar Urdangarin i el seu exsoci per, a partir d'aquí, sol·licitar una fiança de responsabilitat civil milionària.

És més, del resultat de les comissions i de l'informe d'Hisenda, en el cas que donin noves proves, dependrà que el gendre del rei Joan Carles i Torres siguin citats de nou.

D'altra banda, Castro està estudiant citar a declarar l'alcaldessa de València, Rita Barberà, la compareixença ha estat sol·licitada pel sindicat Mans Netes després que el nom de la màxima mandatària de la capital valenciana hagi sortit a la llum en diverses ocasions durant la instrucció de la causa, més en concret pel que fa a un dinar que Urdangarin va mantenir amb l'exvicepresident de la Generalitat Valenciana Vicente Rambla, la pròpia Barberà i altres càrrecs de l'entorn del Duc.

Rússia augmenta el gas a Turquia després d'un atemptat al gasoducte d'Iran

El monopoli gasista rus Gazprom ha anunciat un increment del 60% en el subministrament del gas natural a Turquia on una explosió va afectar la vigília una canonada utilitzada per a la importació del gas iranià (foto). Un comunicat de Gazprom assenyala que l'empresa turca Botash li va sol·licitar un augment de les exportacions a través del gasoducte "Corrent Blau" fins que "es superin les conseqüències de l'accident", un atemptat que Erdogan atribueix el PKK.

"El 8 d'octubre, Gazprom ha pujat de 30 a 48 milions de metres cúbics el volum diari del subministrament del gas a Turquia", consta en el document.

Funcionaris anònims citats pel diari turc Hurriyet han precisat que el flux del gas iranià es va veure suspès arran d'una explosió que va tenir lloc en el matí de diumenge al districte de Dogubayazit, a l'est de Turquia.

Per ara es desconeix la causa exacta de l'explosió, que va deixar a terra un forat d'embut de 50 metres d'ample i tres de profunditat. No obstant això, l'agència de notícies turca Dogan la va atribuir a un sabotatge del qual va responsabilitzar als activistes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), organització separatista proscrita a Turquia.

Turquia importa gas natural de l'Iran, Rússia i Azerbaidjan, així com el gas natural liquat (GNL) de Nigèria i Algèria.