dimecres, 6 de març de 2013

Terroristes sirians prenen com a ostatges a 20 observadors de l'ONU

20 observadors de l'ONU emplaçats en els Alts del Golan -ocupats il.legalment per Israel- han sigut presos com ostatges pels terroristes de l'OTAN a Síria "fins que les forces del president Assad es retirin de llogaret en disputa", amenacen. El Consell de Seguretat de l'ONU exigeix ​​el seu alliberament immediat.

La presa va ser anunciada en un vídeo dels rebels pujat a Internet i el dimecres va ser confirmada per les Nacions Unides a Nova York, que va dir que al voltant de 20 dels seus observadors havien estat retinguts.

El Consell de Seguretat de l'ONU va condemnar el fet i l'enviat de Rússia davant Nacions Unides va dir que l'entitat va confirmar que els observadors havien estat presos ostatges per un grup armat vinculat a l'oposició siriana.

El fet, que és l'amenaça més directa a personal de l'ONU en el cop imperialista que dura dos anys contra Assad, va tenir lloc el mateix dia en què Gran Bretanya va afirmar que augmentarà la seva ja quantiosa ajuda a les forces de l'oposició i la Lliga Àrab -en mans de Qatar i Aràbia Saudita, els còmplices del sionisme a la zona- va donar la llum verda als seus estats membres perquè armin als rebels amb els diners dels EUA i els seus socis de l'OTAN, inclosa l'Espanya neoliberal de Rajoy.

L'òrgan regional àrab va convidar a la coalició de l'oposició siriana a ocupar la butaca de Síria en una reunió de la Lliga Àrab a Doha aquest mes. Síria va ser suspesa del grup el novembre del 2011por imposició de les teocràcies wahabís que la manipulen al seu gust.

Els observadors de la missió UNDOF han estat controlant una línia de cessament del foc entre Síria i els Alts del Golan ocupats per Israel il·legalment, després de la guerra de 1967, durant ja gairebé quatre dècades.

Israel-que ha ja atacat a Síria en el seu teritori ia qui li han estat enderrocats diversos drones assassins-- ha advertit que no es quedarà "de braços plegats" mentre ha cedit als Rothschils els jaciments de gas de la regió del Golan que pertanyen a Síria i que es troben a l'arrel real de l'atac imperialista contra Síria, igual que contra Líbia.

L'ONU va dir que els seus observadors havien estat detinguts per prop de 30 terroristes en els Alts del Golan.

"Els observadors de l'ONU es trobaven en una missió regular d'abastament i van ser detinguts prop del lloc d'Observació 58, que va tenir danys substancials i va ser evacuat el cap de setmana passat després d'intensos combats als voltants, a Al Jamlah", va afirmar el organisme, en referència a un llogaret on es van produir intensos xocs diumenge.

Esperpent al Parlament: CiU presidirà la comissió de la sanitat, i el PP, la de la banca

Ambdues formacions nazionalcatòliques havien vetat la passada legislatura la compareixença dels responsables de les principals entitats financeres per donar explicacions sobre les participacions preferents. La coalició d'Artur Mas, a més a més, havia descafeïnat la comissió sobre els escàndols a sanitat de la mà del PSC, curiosament les tres forces més esquitxades per les irregularitats i la corrupció.

El fet que tingui una responsabilitat directa en la ruïnosa i, enormement costosa per als contribuents, gestió de Bankia o que, de moment, hagi estat totalment al costat de les entitats financeres a l’hora de negar-se a aplicar solucions vàlides per aturar la sagnia de desnonaments, no és un problema perquè el PP digui que vol investigar les entitats financeres. El reguitzell d’escàndols que han aparegut a la sanitat catalana els darrers mesos –casos Crespo, Innova, Bagó, Sant Pau, Hospital Clínic...- tampoc impedeix que CiU hagi fet un suposat propòsit d’esmena i vulgui aclarir les suposades irregularitats, que haurien costat milions i milions d’euros als ciutadans esquilmats per la organització franquista.

El que ja sorprén totalment és que el Parlament acordi, precisament, que un diputat de CiU presideixi la comissió d’investigació sobre la gestió en l’àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses; i que sigui un del PP el responsable d’encapçalar la que es dedicarà a investigar la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Però així ho ha aprovat el Parlament autonòmic.

Repassant l’hemeroteca, es pot comprovar fàcilment com les dues comissions s’arrosseguen de l’anterior legislatura i que van quedar desactivades amb l’avançament de les eleccions. Fins aleshores, tot s’ha de dir, pràcticament no havien avançat. CiU i PP van acordar al juliol que l’emissió de participacions preferents, probablement l’exemple més flagrant de vulneració de drets dels consumidors per part de les entitats financeres, quedés fora de la investigació de la cambra.

Les dues formacions nazionalcatòliques també van vetar la compareixença dels màxims responsables de la Caixa (Isidre Fainé i Joan Maria Nin) i del Banc Santander (Emilio Botín) perquè donessin explicacions sobre la comercialització de productes tòxics i perjudicials per als clients.

Pel que fa a la comissió sobre els escàndols en sanitat, en aquest cas el que es va donar en la passada legislatura va ser un cas paradigmàtic de sociovergència. I és que gran part dels escàndols han aparegut en consorcis i centres finançats amb fons de la Generalitat, però gestionats de manera opaca per organismes locals i comarcals que s’han anat formant al territori a través d’administracions governades per CiU i PSC durant dècades (el Consorci de Salut i Social de Catalunya, CSC, és l’exemple més clar, ja que va ser impulsat fa tres dècades pel convergent Ramon Bagó i el socialista Josep Abelló).

Precisament, CiU i PSC havien pactat la llista de compareixences de la passada legislatura, on faltaven nombrosos noms reclamats per l’oposició, fet que va portar a ICV-EUiA a denunciar la “sociovergència sanitària”. I és que no deixa de ser curiós que una investigació estigui presidida pel membre d’una formació que està plenament esquitxada en els escàndols que es volen aclarir.

L'Audiència obliga complir presó als condemnats del cas Pallerols

L'Audiència de Barcelona ha ordenat que l'empresari andorrà Fidel Pallerols i els ex-alts càrrecs d'UDC Lluís Gavaldà i Vicenç Gavaldà vagin a la presó a complir les penes, d'entre set mesos i un any i mig de presó, a què els van condemnar per la trama de finançament irregular d'Unió als anys noranta, coneguda com a 'cas Pallerols', malgrat el pacte que van fer UDC i els condemnats per esquivar la presó.

Així, doncs, el tribunal ha decidit no suspendre l'execució de les condemnes, tot i que aquestes són inferiors a dos anys, fet que en principi no comporta ingressar a presó si no hi ha antecedents.

L'Audiència no els ha volgut concedir la suspensió ni commutar-los la pena de presó per una multa. En la interlocutòria, diu el 'cas Pallerols' acredita 'una actuació delictiva emmarcable en allò que col·loquialment es denomina corrupció política a través d'una trama organitzada' i que 'per damunt de tot ha de prevaler la funció de prevenció general que és cridada a complir la pena'.

Acord per evitar al nazi Duran Lleida haver de declarar al cas Pallerols


L'acord al qual poden arribar avui les parts del cas Treball-Pallerols de corrupció d'UDC per robatori dels diners destinats a cursos de formació ocupacional va molt més enllà de la simple assumpció de responsabilitats i la imposició de penes mínimes. El possible pacte pot comportar que alguns dels personatges corruptes de la burgesia feixista que està previst que passin per la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona s'ho estalviïn, com Duran Lleida, el col.locador de concubines.

Quan als passadissos de l'Audiència de la Barcelona es començava a parlar obertament d'una conformitat era inevitable entre periodistes i públic arribar a la conclusió que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no hauria de declarar com a testimoni.

I és que així estava previst. Manuel González Peeters, l'advocat de Vicenç Gavaldà (exsecretari d'Organització d'Unió), va sol·licitar la compareixença del que ja era el màxim responsable del partit democristià en la dècada dels 90, quan es va cometre el presumpte frau. El Tribunal li havia acceptat aquest testimoni, així com tants altres alts càrrecs i antics responsables tant d'UDC com de la Conselleria de Treball.

Duran Lleida des de Xile: 'No penso dimitir'


Josep Antoni Duran i Lleida ha reiterat que no pensa dimitir pel cas Pallerols, en unes declaracions recollides pel diari xilè 'La Tercera'. Quan ha aterrat a Santiago, on estarà uns dies de festa -ara allà es estiu-, ha reconegut que va dir que assumiria responsabilitats si es demostrava que s'havia donat una situació irregular però, segons ell, s'ha demostrat que no hi ha haver finançament irregular d'Unió, el que és rotundament mentida com han reconegut els condemnats i, a més, -com s'ha publicat- la fiscalia va actuar sota pressió directa del govern de CiU, de qui depèn. PSC i ICV-EUiA han registrat aquest dijous una petició de compareixença d'Homs i Gordó al Parlament per que doni explicacions de tot plegat i demanen la dimissió de Duran.

Cayo Lara : "el PP intenta desviar l'atenció"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha criticat aquest dimecres la "operació ventilador" del PP amb la qual pretén "desviar l'atenció" sobre el finançament irregular dels populars: "el PP considera que Espanya és un "país neci" que "mirarà el dit i no la ferida" que aquest assenyala i que suposa "el problema seriós d'un presumpte finançament irregular amb donatius d'empreses i possibles concessions irregulars en les institucions", ha afirmat.

En roda de premsa a Palma, Lara s'ha referit tant al deute de 1,2 milions amb el Ministeri d'Hisenda per part de la Federació d'IU de Madrid, com a la imputació per prevaricació del diputat Ángel González, i ha considerat que ambdós casos responen a una estratègia del PP "per llançar una cortina de fum i desviar l'atenció de l'opinió pública".

Així mateix, ha remarcat que el tema del presumpte finançament irregular del PP és una matèria sobre la qual cada vegada hi hagi "més indicis que pot haver un trama que té el cor a Gènova", ha dit al · ludint a la seu nacional del PP. En qualsevol cas, sobre el deute de 1,2 milions d'euros, ha destacat que "l'organització que jo represento no ha ni un duro" i que aquesta quantitat correspon a la Federació madrilenya, si bé ja la "està pagant". El coordinador federal ha aclarit que la Federació de Madrid, tot i haver tingut problemes econòmics, es troba abonant aquest deute "fins a l'últim cèntim". "Fa pagaments mensuals i amb els interessos corresponents". Així mateix, ha indicat que aquesta xifra no suposa cap "menyscabament per a la hisenda pública".

Després que el diari 'La Razón' hagi publicat que IU de la Comunitat de Madrid manté un deute de 1,2 milions d'euros per l'impagament de diversos impostos fins al 2009, Lara, que ha estat preguntat per si el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, utilitza informació confidencial, ha contestat que "els marcians" no passen informació als mitjans.

"Montoro fa un ús partidista de la informació"


Tanmateix, ha recordat que aquestes mateixes dades ja van ser utilitzats al Congrés i ha indicat que el ministre ja va afirmar que havia partits polítics "que no pagàvem". "Costa entendre que un ministre faci un ús partidista de la informació".

Lara ha retret que el PP pretengui equiparar la situació d'IU de Madrid-que té personalitat jurídica pròpia-amb la trama Gürtel, en què sí que s'ha produït un "menyscabament" de la hisenda pública, cosa que "no es podrà tapar per molts dossiers que intenti passar".

D'altra banda, sobre la imputació al diputat Ángel González, el coordinador general d'IU ha explicat que es tracta d'un possible delicte de prevaricació de 50.000 euros per un contracte "trossejat", un assumpte que el PP està "intentant barrejar amb l'embolic de la corrupció ", ha opinat. Així, ha indicat que serà la Justícia la que determini si es va produir o no alguna irregularitat.

Mor una dona a l'Hospital de Vigo esperant hores a ser atesa

Una dona va morir ahir a la nit quan portava esperant, des de la tarda de dimarts, a ser atesa al servei d'urgències de l'hospital Xeral de Vigo, saturat des de dilluns passat per un increment dels ingressos per grip i malalties respiratòries, segons han informat fonts del Servei Gallec de Salut

Les mateixes fonts han explicat que "s'ha obert una investigació interna" per conèixer les circumstàncies de la mort, i per aclarir quina era la situació clínica de la dona. Treballadors de l'hospital consultats han assenyalat que, en principi, "no sembla que es produís una mala praxi", ja que la dona va passar "el primer filtre" en arribar a Urgències, és a dir, va ser valorada per un metge i, en funció de l'observat i del que la pròpia pacient referia, es va considerar que podria passar a la sala d'espera fins que pogués ser atesa en un box.

A més, la dona presentava una patologia cardíaca prèvia, de manera que aquestes mateixes fonts han apuntat que, "podria haver estat atesa abans" i que s'hagués produït el mateix desenllaç posteriorment. "La desgràcia, el trist, és que es va morir sense haver entrat tan sols en un box", han lamentat.

El Complex Hospitalari Universitari de Vigo ha hagut de recórrer a mesures excepcionals, com la derivació de pacients a altres centres, fins i tot a una clínica privada, o l'ingrés en altres àrees de l'Hospital Xeral, a causa del col · lapse en el servei d'urgències, amb " pics d'activitat "que han arribat a els 630 pacients, quan la mitjana és d'uns 509 a aquesta època.

La falta de llits lliures per ingressar pacients genera un enorme tap al servei d'Urgències. De forma addicional a la derivació de pacients, la direcció del centre hospitalari ha habilitat part del servei d'obstetrícia, a la segona planta, com a zona d'ingressos de medicina general per dones.

Fonts sindicals han denunciat la falta de personal a l'hospital, que relacionen amb la política de retallades de l'Administració, i han apuntat que "hi ha baixes que no es cobreixen", entre elles, la d'un metge internista d'Urgències. Així mateix, després de la situació de col · lapse dels últims dies, han reclamat que, igual que s'ha fet en altres ocasions de gran afluència de pacients, s'habiliti un annex que anteriorment s'utilitzava com a sala de reanimació. Amb aquest espai, el servei d'Urgències guanyaria sis llits

La situació a les urgències dels hospitals gallecs és cada vegada més insostenible. El passat mes de febrer els treballadors d'urgències de l'Hospital de la Corunya clamaven contra les retallades perquè feien efecte un servei en el qual hi havia dies que en iniciar el torn de les vuit del el matí, hi havia 66 pacients esperant des de fa hores a tenir llit per ingressar en planta.

"És inhumà", assegurava Antonio Rodríguez, metge d'Urgències a la Corunya, "és un hospital del Tercer Món per la forma en què hi ha l'àrea d'Observació amb lliteres ficades pel mitjà". "Si algun dia hi ha algun problema d'una parada cardíaca o alguna cosa, la reanimació és pràcticament impossible", va denunciar.

Aquesta situació porto al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, a demanar disculpes als ciutadans per la situació de les urgències encara que va assegurar que es tractava d'un problema "puntual".

Les autoritats del Marroc impedeixen entrar al país a Willy Meyer

L'eurodiputat d'IU arribarà a les 17, 10 h. a Barajas en un vol d'Iberia procedent de Casablanca, després de ser retingut per agents policials marroquins en un 'finger' sense permetre accedir a l'aeroport. Assegura que "aquesta actuació suposa una nova provocació al Parlament Europeu per part del règim marroquí amb la qual pretén prolongar l'apagada informativa perquè la comunitat internacional segueixi sense conèixer al detall les contínues violacions de drets humans que pateix la població sahrauí en els territoris ocupats".

Les autoritats del Marroc han impedit l'entrada al seu territori al voltant de les 14,45 h (hora catalana) a l'eurodiputat d'Esquerra Unida i secretari Executiu de Política Internacional d'aquesta formació, Willy Meyer. El europarlamentari ha estat retingut per agents policials marroquins, que han procedit a retirar el seu passaport, tot això en el 'finger' (passarel mecànica) de sortida de l'avió i sense permetre en cap moment accedir a les dependències de l'aeroport de Casablanca.

Els agents li han comunicat que el Govern marroquí, tot i conèixer la seva condició d'eurodiputat electe espanyol, no li permetia trepitjar sòl d'aquest Estat i que estava obligat a tornar a l'aeronau per tornar a Madrid, tal com ha informat ell mateix a IU en conversa telefònica abans d'haver de tallar la comunicació. En principi, està previst que aterri a l'aeroport de Madrid Barajas a les 17,10 h. en el vol d'Iberia 3303 procedent de Casablanca.

Meyer ha assegurat que "aquesta actuació suposa una nova provocació al Parlament Europeu per part del règim marroquí en no permetre l'entrada de membres d'una delegació de l'Intergrup Parlamentari del Sàhara Occidental, perfectament conegut pel Marroc".

"Amb aquest atac de les autoritats marroquines a integrants de la Cambra europea-denúncia-es pretén perllongar l'apagada informativa que perpetra el Govern d'aquest Estat perquè la comunitat internacional segueixi sense conèixer al detall les contínues violacions de drets humans que pateix la població sahrauí en els territoris ocupats del Sàhara Occidental ".

Meyer va viatjar fins a Casablanca amb l'objectiu de traslladar-se després a Aaiun, al Sàhara Occidental. Meyer forma part d'una delegació d'observació del Parlament Europeu, que completen europarlamentaris de diferents nacionalitats dels grups socialista, verd i liberal. Aquests tres diputats europeus no anaven amb Meyer en el mateix avió ja que, encara que amb el mateix destí, havien triat una altra ruta diferent.

La delegació pretenia conèixer sobre el terreny el compliment dels Drets Humans en els territoris ocupats, les condicions de vida i el tracte que pateix la població sahrauí per part de les autoritats marroquines.

Meyer assenyala que "també busquem aconseguir informació de primera mà de les conseqüències que han tingut les gravíssimes sentències imposades recentment per un tribunal militar contra els 24 presos polítics sahrauís del campament de Gdeim Izik-també conegut com 'Camp de la Dignidad'-després del 'judici-pantomima' celebrat sense les més mínimes garanties legals ".

L'eurodiputat d'IU postil · la que "en la nostra agenda figurava entrevistar-nos amb diferents associacions sahrauís i amb representants de la missió de Nacions Unides de la MINURSO per aconseguir informació detallada de les greus i reiterades violacions de drets que els sahrauís suporten diàriament".

Detalla que, després de ser rebutjat pel Marroc, demanarà en nom del seu grup parlamentari "explicacions tant a la Presidència del Parlament Europeu com a l'Alta Representant de la Unió Europea, Catherine Ashton, pel que ha passat. Cal no oblidar que el Marroc gaudeix d'un tracte preferent amb la UE mentre perpetra amb total impunitat accions d'aquest tipus. Anem a demanar accions diplomàtiques contundents perquè això no es torni a produir ".

De la mateixa manera, Willy Meyer va avançar que "demanarem al Govern espanyol de Mariano Rajoy que faci una protesta diplomàtica ferma davant els seus homòlegs marroquins per permetre aquesta actuació contra un càrrec electe espanyol".

Unicef ​​denuncia Israel per maltractar menors palestins

Els maltractaments a menors palestins en el sistema de detenció militar del règim d'Israel són "estesos, sistemàtics i institucionalitzats", ha denunciat aquest dimecres el Fons de Nacions Unides per a la Infància (Unicef). Uns 700 nens palestins, entre els 12 i els 17 anys d'edat, majoritàriament homes, han estat detinguts, interrogats i jutjats per les forces israelianes, ha anunciat Unicef ​​en un informe de 22 pàgines.

"En cap altre lloc del món es jutja sistemàticament als nens en tribunals militars per a menors que, per definició, no arriben a oferir les garanties necessàries per assegurar el respecte dels seus drets", diu l'informe.

D'acord amb aquest document, en el qual Unicef ​​analitza el procediment emprat per les forces israelianes des de la detenció fins al judici dels menors, en nombroses ocasions, aquests van ser interrogats en un estat de por extrem i de forma agressiva, i en altres, van ser objecte d'abús verbal o físic.

Els nens també van ser amenaçats de mort i es va exercir violència en el període d'interrogatori, durant el qual no estaven acompanyats per un advocat o un membre de la família.

La pena màxima per als nens empresonats, la majoria d'ells per llançar pedres, és de 6 mesos per als menors, entre 12 i 13 anys d'edat, i es podria ampliar a 20 anys per a aquells majors de 14.

"La principal evidència contra el nen és la confessió d'aquest, en molts casos obtingudes sota coerció durant els interrogatoris", sosté l'informe d'Unicef​​, per després afegir que aquests nens han de signar les seves confessions en hebreu que a penes entenen.

"En resum, el sistema no permet als nens defensar-se", conclou l'informe.

Corrupció i atur, el que més preocupa

La preocupació per la corrupció i el frau -consecuència del malgovern del PP i socis- s'ha disparat en l'últim mes i ja és la segona inquietud citada pels espanyols, per sobre de la crisi econòmica i només per darrere de l'atur, segons l'últim baròmetre del febrer del CIS. La corrupció i el frau passen de preocupar el 17,7% dels espanyols al gener al 40% al febrer, únicament per darrere de l'atur, citat pel 79,9% dels enquestats. Uns mals sense solució en mans dels seus culpables.

En l'anterior baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques de febrer la preocupació per la corrupció i el frau es va duplicar i va passar a convertir-se en quart problema per darrere de l'atur, l'economia i els polítics.

Fins ara, la xifra més alta de corrupció i frau havia estat el 33,5% constatada pel CIS el gener de 1995.

L'atur continua al capdavant dels problemes d'Espanya, segons el 79,9% dels ciutadans en enquestats, una mica per sota del 81,1% registrat en el mes de gener. En tercera posició, els problemes d'índole econòmica preocupen al 35,4% i els partits i la política en general al 29,7% de la població.

El baròmetre de febrer s'ha confeccionat d'acord amb els resultat de 2.472 entrevistes realitzades en 238 municipis de 46 províncies entre els dies 4 i 12 de febrer de 2013, dies després que el diari El País publiqués la suposada comptabilitat B de Bárcenas.

Un 85,7% dels espanyols veuen la situació política "dolenta o molt dolenta"


En línia amb les preocupacions ciutadanes, l'institut demoscòpic s'aprecia un repunt significatiu d'aquells que veuen "dolenta" o "molt dolenta" la situació política, un 85,7%, enfront del 77,4% gener.

Els qui la veuen "bona" ​​o "molt bona" ​​són un 1,4%, gairebé la meitat que fa un mes, que era del 2,6%.

Tampoc té molta esperança que millori en el futur el 37,9% dels sondejats (el 33,4% opinava així el gener passat), encara que el 9,7% confia que d'aquí a un any el panorama polític serà millor (abans era del 12,7%).

Preguntats per la situació econòmica, augmenta el nombre d'espanyols que la perceben com "dolenta" o "molt dolenta", ja que aquests grups sumen 92,3%, enfront del 90,8 per cent que ho veia així el mes anterior.

Es manté en un percentatge similar al dels que la veuen "bona" ​​o "molt bona", amb un 0,7%, i descendeixen lleugerament qui opinen que és "regular", el 6,8% (8,3% al gener).

Declaració del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) davant la mort de Hugo Rafael Chaves Frias

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya ret homenatge al President Hugo Rafael Chávez Frias, revolucionari que s'eternitzarà en l'imaginari col•lectiu del socialisme, al costat d'altres figures revolucionàries com a exemple de fermesa, dedicació, valentia i grandesa revolucionària.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya davant la mort del President de Veneçuela Hugo Rafael Chávez Frías, líder del procés bolivarià a Veneçuela i Amèrica llatina, manifesta el seu sentiment i solidaritat amb la família, amb el poble veneçolà i el moviment bolivarià.

El president Hugo Rafael Chávez Frías va dedicar tota la seva vida a aconseguir una Veneçuela digna, sobirana i independent de l'imperi i una societat justa i lliure per al poble veneçolà, també per Llatinoamericà i del món.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya rebutja les polítiques de guerra mediàtica i manipulació que els sectors reaccionaris del món editorial i de comunicació han vingut intoxicant tot el mandat d'Hugo Chávez, i que han prosseguit en la seva llarga malaltia.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya fa arribar als seus familiars , amics i als seus camarades les seves expressions de solidaritat i condolences, molt especialment a les seves filles i altres familiars que han estat al costat de Chavez fins a l'últim moment.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya ret homenatge al President Hugo Rafael Chávez Frias, revolucionari que s'eternitzarà en l'imaginari col•lectiu del socialisme, al costat d'altres figures revolucionàries, com a exemple de fermesa, lliurament, valentia i grandesa revolucionària.

Desitgem que el poble veneçolà continuï esforçant-se perquè els valors que sempre ha representat com el valor, la fortalesa, la generositat, consubstancials a la conducta i acció revolucionària d'Hugo Rafael Chávez, siguin ara i sempre exemple per a aquest poble i les noves generacions de lluitadors de Veneçuela, Amèrica Llatina, i el món sencer.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya participarà en els actes i homenatges que el Moviment Bolivarià de Catalunya organitzi en honor a Hugo Rafael Chávez Frías.

Hugo Chávez ha mort

Nicolás Maduro, acompanyat de tots els homes forts del chavisme, anuncia la defunció del líder bolivarià a Caracas. Hugo Chávez, amb 58 anys, no ha superat el càncer que l'havia arraconat a l'Havana des del passat 11 de desembre. El fins ara vicepresident de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha anunciat, acompanyat dels homes forts del chavisme, que el líder bolivarià ha mort aquest dimarts 5 de març a Caracas, on havia estat traslladat des de Cuba fa quinze dies.

Un home es suïcida a Bilbo al ser desnonat

Un home de 50 anys s'ha suïcidat avui a Bilbo quan anava a ser desnonat del seu habitatge, han informat fonts policials. Segons ha confirmat el departament de Seguretat, el succés ha passat cap a les 10.00 del matí en un edifici del carrer Txakoli, al barri de Ibarrekolanda, quan l'home s'ha llançat per la finestra des d'un quart pis.

La portaveu de Stop Desnonaments a Biscaia, Marta Uriarte, ha explicat que la comitiva judicial ha arribat al domicili de l'home amb l'ordre de desnonament i l'han trucat diverses vegades al timbre, però en no contestar ningú han avisat un manyà per obrir la porta del pis de l'afectat.

Quan per fi la comitiva judicial ha accedit a l'habitatge han comprovat que hi havia una cadira col·locada al costat de la finestra i que l'home s'havia llançat al buit. Marta Uriarte ha lamentat aquesta mort "terrible" i ha recordat que aquest cas és "gairebé idèntic" al suïcidi d'Amaia Egaña ocorregut el passat mes de novembre a Barakaldo. Per això, Stop Desnonaments s'ha preguntat "fins quan van a permetre que segueixi en vigor aquesta llei que està provocant tantes morts i tant sofriment".

El TS arxiva la denúncia contra Lara i Garzón per criticar la brutalitat policial del 25-S

El Tribunal Suprem ha arxivat la denúncia presentada per un sindicat policial contra els diputats d'Izquierda Unida Cayo Lara i Alberto Garzón per criticar l'actuació de les Forces de Seguretat a la repressió de la manifestació del 25 de setembre de 2012 als voltants del Congrés dels Diputats. "Fora indesitjable" que el dret penal constituís un "factor de dissuasió de l'exercici de llibertat d'expressió", afegeix el tribunal.

L'alt tribunal proclama que les denúncies de Lara i Garzón sobre excessos i brutalitat policial a la jornada del 25-S estaven emparades en la llibertat d'expressió i en el principi de pluralisme polític, ja que es van referir a assumptes que eren d'interès general i van contribuir a la formació d'opinió pública sobre això.

En aquesta matèria, seria "indesitjable" que el dret penal constituís un "factor de dissuasió de l'exercici de llibertat d'expressió", afegeix el tribunal.

L'alt tribunal desestima així la denúncia de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) que considerava que tots dos polítics d'IU havien injuriat greument de les Forces de Seguretat amb les seves manifestacions, el que l'article 504.2 del Codi Penal castiga amb pena de multa de dotze a divuit mesos.

Un quart de la plantilla acomiadada a Cacaolat, malgrat que Damm i Cobega havien pactat no fer fora ningú

Els multimilionaris Demetrio Carceller, president i factòtum de Damm, i Sol Daurella, que controla Cobega –l’empresa distribuïdora dels productes de Coca-Cola-, estan incomplint el compromís adquirit a final de 2011 quan van quedar-se Cacaolat. En aquell moment, els dos grups empresarials –cadascun dels quals té el 49% del capital de la companyia de batuts- es van comprometre a mantenir la unitat productiva de Cacaolat, però segons els sindicats la xifra d’acomiadats ja suma 84 persones, al voltant d’una quarta part de la plantilla –que actualment ja no arribaria als 250 treballadors.

L’últim exemple es va viure la setmana passada, quan la direcció va anunciar 18 acomiadaments immediats i sis més durant la segona quinzena d’aquest mes. A l’octubre ja es van fer fora 24 persones més i des de finals de 2011, la xifra s’eleva a 84, segons dades de CCOO. L’incompliment del compromís signat per Daurella i Carceller està provocant la indignació de la plantilla, que ha convocat mobilitzacions aquesta setmana en defensa dels llocs de treball. La companyia compta amb un centre logístic a Parets del Vallès i una fàbrica a Barcelona.

Cacaolat estava en mans de la societat Nueva Rumasa, de la família Ruiz Mateos, fins que el grup va fer fallida. Aleshores es va posar en marxa un procés per buscar un comprador que garantís la continuïtat de productiva (fàbrica i treballadors) i, òbviament de la marca. Finalment, l’oferta conjunta de Cobega i Damm va ser la guanyadora, amb el compromís d’invertir 130 milions d’euros i no fer acomiadaments.

Els fets, però, estan posant de manifest que ni Daurella ni Carceller estan complint aquesta part de l’acord, amb l’argument que la plantilla estava “sobredimensionada” i que l’estan adaptant a la “demanda del mercat”. La direcció també ha posat damunt la taula els comptes de la marca, que va facturar 88 milions i en va guanyar 4,6 el 2010, mentre que la xifra de negoci va baixar fins els 33 el 2011, quan les pèrdues van ser de 5,7 milions. L’any passat, la facturació se situaria sobre els 38 milions, amb unes pèrdues de 5.

Les xifres contrasten amb el potencial econòmic de Damm i Cobega. I és que tan Carceller com Daurella acumulen fortunes monumentals. Damm, de fet, va facturar més de 900 milions el 2012 i va obtenir un benefici de 81,9. Cobega, de la seva part, va registrar uns números verds de més de 60 milions el 2012. Els beneficis, però, sembla que no serveixen a cap dels dos grups per evitar acomiadaments a Cacaolat.

Multa de 150 euros al capellà de Sant Cebrià per abusos a una menor

El jutge ha imposat una multa de 150 euros per una falta de vexacions al rector de Sant Cebrià de Vallalta, el mossèn Alfons Torrus, que estava acusat d'un delicte d'abusos sexuals a una nena de vuit anys. La Fiscalia ha rebaixat la qualificació per manca de proves sobre la gravetat dels fets. Inicialment es demanava pena de presó per al capellà, però tot plegat ha quedat en una lleu sanció econòmica.

Els fets van passar l'any 2011, durant una sessió de catequesi. La família de la menor va denunciar que Torrus havia fet tocaments a la nena. Als Jutjats, el capellà només hauria reconegut que li va fer alguns petons i que li podria haver fregat els llavis sense voler. Tot i negar els fets, però el jutjat penal número 2 d'Arenys de Mar va continuar endavant amb les diligències i aquest dimarts se l'hauria hagut de jutjar.

El judici contra el capellà de Sant Cebrià per tocaments a una menor no s'ha acabat celebrant, com estava previst per aquest dimarts. Abans de començar la sessió, la defensa de Torrús i la fiscalia han pactat una rebaixa de la qualificació del cas per manca de proves i l'acceptació d'una sanció econòmica de 150 euros per una falta de vexacions.

Turrús, de 78 anys, conviu amb una cuidadora degut al seu estat de deteriorament físic. Té problemes d'oïda, vocalitza poc i camina de manera inestable. Assegura que no recorda els fets i davant el jutge hauria reconegut només que va fer algun petó a la nena i que, potser en algun cas, li hauria fregat els llavis sense voler.

Internet a Espanya, la més cara d'Europa

L'accés a Internet a Espanya és el més car d'Europa, tot i els salaris d'esclaus, gràcies a les polítiques dels corruptes governs i els seus compares col · locats robant milions de les companyies públiques que el franquisme ha robat des dels governs de l'oligarquia PP -PSOE i CiU, segons ha revelat un estudi de Ofcom. El preu del servei més barat està molt per sobre de la mitjana europea en la majoria dels casos.

Un estudi de l'Oficina de les Comunicacions (Ofcom, un organisme que regula la competència en el sector de les telecomunicacions del Regne Unit) ha publicat un informe sobre disponibilitat, velocitat i preu de l'accés a Internet a Europa. Està centrat en cinc regions (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit, el EU5), però també realitza comparatives a nivell europeu. Per tant, serveix per veure que l'accés a Internet a Espanya està entre els més cars d'Europa.

Així, mentre que el Regne Unit s'imposa quan es comparen les mitjanes de preu de en serveis de banda ampla fixa i veu (en funció de la quota de mercat dels proveïdors més rellevants), Espanya ocupa l'última posició. El preu mitjà de les tarifes que ofereixen veu (350 minuts) i velocitats de descàrrega de 8 Mbits per segon (10 GB de dades) és de 55 lliures (uns 64 euros), però a Espanya arriba a les 69 lliures (prop de 80 euros).

Com és lògic, en augmentar la velocitat de descàrrega i la quantitat de dades augmenta el preu mitjà. Curiosament, a Espanya passar a 16 Mbits / si 20 GB (mateixos minuts), el preu es redueix, encara que tan sols ho fa en un lliura. A canvi, en arribar als 30 Mbits / si els 30 GB el creixement és dels majors (a França és encara més alt, però el preu de partida és més baix). D'aquesta manera, se situa en 75 lliures, o aproximadament 87,27 euros. En els tres casos el preu de l'accés a Internet a Espanya és el més car d'Europa.

Quan en l'equació entren els 22 països restants de l'Europa dels 27 trobem que la millor oferta en banda ampla estàndard i de gran velocitat és la segona més cara a nivell europeu (només superada per Portugal i Malta, respectivament). En parlar de paquets en què també entren les anomenades 'recupera' posicions, però en el millor cas (banda ampla estàndard i veu) únicament obté la setena posició (recordem que en aquest rànquing el primer lloc és el pitjor).

La cara més amable d'aquesta moneda és l'accés a Internet a Espanya en si. Serà car, però és. Per tant, empata a la primera posició amb els altres 15 països que poden presumir de tenir entre un 95% i un 100% dels seus llars cobertes per xarxes de banda ampla estàndard (independentment de si contracten el servei o no, l'important és que si ho desitgessin podrien fer-ho). I passa el mateix en la classificació de la banda ampla mòbil. En el cas de la banda ampla de gran velocitat, el percentatge esrespetable (entre el 60% i el 65%), però està lluny del podi format per Bèlgica, Holanda i Malta (les tres superen el 95%).

Malgrat això, la penetració no està entre els millors nivells, si bé Espanya tampoc es troba a la cua en aquesta categoria. De cada 100 llars, 59 tenen connexió de banda ampla, molt per sobre dels 30 de Romania, però bastant darrere dels gairebé 80 de Dinamarca. Amb totes aquestes dades, cal preguntar-se si la culpa és de l'alt preu que s'ha de pagar per l'accés a Internet a Espanya.

Tres ferits en una explosió a la clínica on està Juan Carlos

Tres persones han resultats ferides lleus per inhalació de fum i algunes habitacions han estat desallotjades a la clínica de La Milagrosa de Madrid, en què el Borbó es recupera d'una operació d'hèrnia discal, encara que la seva habitació es troba a la part oposada del centre hospitalari.

Fonts d'Emergències Madrid 112 i testimonis del succés han informat que poc abans de les vuit del matí es va produir una petita explosió en el quart d'instal · lacions de control de l'oxigen hospitalari, el que va provocar que diversos malalts de la primera planta de l'hospital fossin traslladats a altres zones a causa del fum que ha provocat l'explosió.

La Policia va tallar el carrer Modest Lafuente, en la qual es troba la clínica i efectius d'Emergències van activar el protocol d'actuació per a aquests casos. Joan Carles ha estat informat del succés, que s'ha produït poc abans de les vuit del matí, i roman a la seva habitació, segons fonts de la Casa del Rei.

Fonts dels bombers i dels treballadors de la clínica van assegurar que l'incendi es va iniciar a la part on s'emmagatzema l'oxigen, a la planta baixa. Agents de la Policia impedeixen el pas dels treballadors a l'clínica.

Les Forces Armades donen suport al govern bolivarià

El ministre de Defensa de Veneçuela, Diego Molero Bellavia, va anunciar el desplegament a tot el país de la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) per fer complir la Constitució: "Estem en missió de fer complir la Constitució. Visca Chávez i viva la memòria de Chávez", ha clamat.

Molero Bellavia va dir que el president Hugo Chávez "va seguir l'ideal cristià, va morir aferrat a Crist, amb qui es troba reunit".

"Senyor vicepresident Nicolás Maduro, senyor Diosdado Cabell, tot el poble de Veneçuela, compten amb nosaltres (...) la Força Armada Nacional Bolivariana és garant de la Constitució, lleis i reglaments", va emfatitzar el ministre.

Ha destacat que "tots els poders constituïts han de comptar amb la Força Armada".

El GOB, degà de l'ecologisme mallorquí, a l'ITB de Berlín

El GOB presenta a Berlin, just abans de l’inici de la fira turística internacional ITB, que se celebra entre el 6 i el 10 de març de 2013, una campanya de denúncia del deteriorament ambiental provocat per les polítiques del Govern del PP a Mallorca. El GOB, principal organització ecologista de les Illes Balears, s'ha fet present a Berlín un dia abans de l'inici de l'ITB, una de les grans fires internacionals de turisme que té lloc en aquesta ciutat alemanya entre el 6 i el 10 març 2013, per denunciar el deteriorament territorial i ambiental que està provocant el govern de Bauzá.

La campanya del GOB

Tres membres del Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa (GOB) desplaçats a Berlín, Macià Blàzquez, Gerald Hau i Margalida Ramis, han presentat en roda de premsa, a la seu de l’organització ecologista Deutsche Umwelthilfe, una campanya de denúncia sobre les amenaces ambientals que pateix ara Mallorca.

Amb la col.laboració de l'artista mallorquí Miquel Barceló, que ha elaborat un muntatge audiovisual, Mallorca Blackout, el GOB impulsa una campanya per "aconseguir el suport dels artistes i amants de Mallorca per reivindicar les bases per a un nou model turístic i territorial" que, segons detallen en un comunicat de premsa, garanteixi el futur de l'illa, el qual passa "necessàriament" per la conservació.

Amb això, l'entitat ecologista pretén donar a conèixer els riscos "que es deriven de les polítiques impulsades pel Govern Bauzà amb l'excusa perversa de la crisi actual i la necessitat de generar llocs de treball i impulsar noves infraestructures per atreure turisme de qualitat". Per mitjà de la pàgina web www.mallorcablackout.org, esperen crear un punt de trobada que permeti identificar i donar visibilitat a les principals agressions, així com les propostes i actuacions que promou el GOB en la defensa d'una altra Mallorca possible.

Segons Macià Blàzquez, membre de la junta directiva del GOB, en declaracions a Alba Sud, durant la roda de premsa, "hem denunciat la nova legislació dels governs del Partit Popular de caràcter urbanístic i de desprotecció del territori, inclosos els espais naturals i la costa, que volen que es pugui privatitzar". També han posat en qüestió la política turística, "que està desmantellant el nostre teixit productiu de tipus turístic per mitjà de la seva comercialització com a productes financers".

Durant la seva intervenció els membres del GOB han posat com a exemple "espais naturals amenaçats per nous projectes d'urbanització, com Sa Ràpita, Ses Fontanelles i Canyamel, i de promoció del creixement d'infraestructures com ports esportius, l'enclavament turístic de Magalluf o d'importació de residus per rendibilitzar la macro-incineradora de Son Reus".

El problema és que aquestes polítiques de desprotecció dels espais naturals i desregulació dels usos del sòl, al mateix temps que s’impulsen macro-projectes com els esmentats, en espais sensibles mediambientalment, posa en risc la sostenibilitat de l'illa i el seu mateix futur. Contràriament a aquestes polítiques, continua Blàzquez, "defensem la contenció del creixement turístic urbanístic i d'infraestructures, com la millor manera d’assegurar la sostenibilitat i l'equitat social".

Interès a Alemanya

Els periodistes alemanys presents en la roda de premsa, segons expliquen els membres del GOB des de Berlín, han mostrat especial preocupació pel que està passant a Mallorca, sobretot perquè l'illa és la destinació turística més popular de la població alemanya, "i són conscients que cal conservar els seus valors, ara amenaçats per la cobdícia del govern presidit per José Ramón Bauzá i el seu entorn empresarial ", conclou Blàzquez.

Durant els propers dies, els membres del GOB estaran presents a l'ITB de Berlín donant a conèixer la situació de Mallorca i les amenaces existents, especialment entre diferents actors interessats en el turisme a l'illa (com operadors turístics, turistes potencials, premsa internacional, organitzacions afins i la classe política alemanya).