dissabte, 18 de setembre de 2010

Llefianet celebra el Xè Fòrum Internet Llefià-Badalona

La Xarxa Ciutadana Llefianet del barri de llefià de Badalona, una de les més actives i consolidades de Catalunya, celebra el seu Xè Fòrum aquest cap de setmana, a la Plaça Trafalgar de Badalona i a la biblioteca Xavier-Soto. Entre les activitats que es porten a terme en aquest fòrum destaquen els interessants debats sobre qüestions que trascendeixen els aspectes purament tecnològics i que cerquen reflexionar sobre com aprofundir en mecanismes de participació veritablement democràtics. Aquí teniu el programa del X Fòrum 2010, que tindrà lloc aquest mes de setembre:


DIVENDRES 17 setembre a la Biblioteca Xavier Soto de Llefià

19:00h Els llibres als núvols?: ebooks i llibres electrònics, a la Biblioteca Xavier Soto de Llefià

DISSABTE 18 setembre a la Pl Trafalgar, Badalona

17:30h Guifi.net: Internet per a tothom i molt més! a càrrec de guifi.net

19:30h Vespre digital:

Taula rodona: Més enllà dels Telecentres, creant xarxa cívica i social: presentació experiències als barris de la Mina, Llefià i als casals de joves on a partir d'espais físics per accedir a internet, es promouen la participació comunitària, xarxes d'aprenentatge i acció social.

20h: Presentació Webs ciutadanes i de barri:

Rodalia.info: portal ciutadà amb informació en temps real aportada pels usuaris sobre l'estat del transport de rodalies (Renfe, FGC)

Associació Amics de l'epilèptic de Badalona

> 20:30h: Xerrada: Podem viure sense diners convencionals? Moneda social ECO i CES (Community Exchange System), bancs del temps, xarxes d'intercanvis

+ Activitats: Wifi >>Demos>>Art virtual >>Emissió per Internet >> Linux-programari lliure. Lloc: Pl Trafalgar i Biblioteca Xavier Soto

>>Organitza: Llefi@Net Xarxa Ciutadana.
Molta més informació sobre Llefianet a www.llefia.org/.

Lluís Saura no creu en la ignorància de l'Ajuntament de BCN

L'advocat del despatx Roca-Junyent, Lluís Saura, que va assessorar l'equip del Palau de la Música presidit per Fèlix Millet en els tràmits per a la construcció d'un hotel de luxe a prop de l'auditori, va assenyalar l'exdirectiu de l'entitat cultural, Jordi Montull, com la persona que controlava l'operació i la que li sol·licitava consell jurídic. El lletrat, que va declarar com a testimoni davant la jutge Miriam de Rosa -que investiga el presumpte tràfic d'influències-, va donar orientacions, segons va explicar, per a la redacció dels convenis amb l'Administració: un firmat entre el Palau i la Conselleria d'Economia i l'altre a tres bandes, amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona.

L'advocat va declarar durant prop d'una hora davant la jutge i, segons fonts jurídiques, va apuntar que li resultava «inconcebible» que la cúpula d'Urbanisme del consistori barceloní ignorés que l'hotel anava a ser construït per l'empresa privada Olivia Hotels i no pel Palau. «Era un fet conegut i notori», va emfatitzar.

CONSTÀNCIA / No obstant, a preguntes de la defensa d'un dels imputats, va precisar que no tenia «la certesa» ni li constava de forma directa que el gerent d'urbanisme, Ramon Massaguer, i el tinent d'alcalde Ramon García-Bragado tinguessin coneixement durant la tramitació de l'expedient administratiu del fet que els solars on s'anava a aixecar l'equipament turístic havien canviat de propietaris l'any 2007 i havien passat del Palau a la constructora privada Olivia Hotels.

Els alts càrrecs municipals imputats sempre han sostingut davant el tribunal que es van assabentar d'aquesta modificació l'estiu del 2009 i no el febrer del 2008, com sospita la fiscalia i les acusacions.

El canvi de titularitat dels solars s'està convertint en el centre dels interrogatoris. I és que si es demostra que els alts càrrecs municipals van tramitar l'expedient sabent que Olivia Hotels era la promotora de l'hotel i no el Palau, l'acusació de tràfic d'influències estaria consolidada.

En qualsevol cas, l'advocat Lluís Saura va especificar que per a la tramitació urbanística del projecte hoteler era irrellevant la titularitat dels solars, situats al costat del Palau. Per tant, a criteri de Saura, no hi havia motiu per amagar-ho. Segons fonts jurídiques, el lletrat va recalcar que la seva intervenció en el procés per a l'aprovació de la iniciativa de l'hotel es limitava a l'assessorament a l'equip directiu del Palau en qüestions jurídiques vinculades amb la tramitació, de manera que mai va participar en assumptes relacionats amb la planificació. Montull, va incidir Saura, era qui estava al corrent de tot i supervisava els temes. També va declarar ahir un advocat de la Generalitat.

Thatcher i sa política feixista contra els sindicats

Documents desclassificats al Regne Unit, al cap d'un procés de 5 anys, proven l'existència d'un pla preventiu de la primer ministre britànica Margaret Thatcher per acabar amb les vagues de miners i els sindicats al 1984-1985. Preveient la reacció popular davant el tancament de les mines de carbó, la cap del govern britànic havia obtingut, 6 mesos abans i en el marc d'un consell restringit, l'adopció d'un pla que preveia la constitució de reserves de carbó, la construcció de línies d'alta tensió cap a França i l'adopció d'un acord amb l'empresa francesa EDF [Electricité de France] per fer front al desproveïment de carbó a les centrals elèctriques britàniques, així com modificacions de la legislació britànica que permetien penalitzar als miners en vaga, essencialment en matèria d'execució de préstecs immobiliaris.

El més sorprenent és que es va frustrar un intent de transferència bancària internacional quan Moscou va tractar d'enviar fons als sindicats que, ja exhausts, no podien seguir assumint les necessitats dels vaguistes. En ser informada sobre això, la senyora Thatcher es va posar en contacte amb Mikhaïl Gorbatchov, per aquell temps adjunt a Konstantin Txernenko, i el va convèncer que renunciés a la realització d'aquella operació amenaçant amb l'adopció de represàlies en el pla diplomàtic.

Dracula: Voivoda i Vampir

El Museu Nacional d'Art de Romania, juntament amb el Kunsthistorisches Museum Viena han organitzat durant el període que va des del dia 9 de juliol fins al 10 d'octubre de 2010, una exposició sobre la figura històrica que li va donar lloc i sobre el mite de Dracula , és a dir, sobre el Voivoda (títol d'origen eslau que tenien els governadors dels territoris en la zona dels Balcans, i que va romandre després de les invasions eslaves) Vlad Tepes, i sobre el personatge literari i cinematogràfic imaginat per Bram Stoker. La exposició va ser presentada a Viena el 2008, amb ocasió del 111 aniversari de la publicació del llibre "Dracula", de Stoker, per tal de reobrir la discussió sobre el mite i sobre les seves relacions amb la història.

La exposició presentada a Bucureşti inclou, al costat dels objectes que formen part de l'original, peces del patrimoni propi del Museu Nacional d'Art de Romania, del Museu Nacional d'Història, del Museu del Palau Peles, Museu del Pagès Romanès i del Museu de la Caça dels Càrpats.

La peça central de l'exposició la constitueix el conegut retrat de Vlad Tepes, de la família Dracul (pertanyent a l'ordre del Dragon, l'objectiu era la victòria del cristianisme enfront dels turcs musulmans), conservat al castell de Ambros. A partir d'aquesta peça central, l'exposició s'articula en quatre seccions.

La primera secció proposa explorar la llegenda creada al voltant del voivoda de Valàquia al segle XV. La personalitat i la imatge de Vlad III Dracul (que serà conegut com Vlad l'Empalador, Vlad Tepes), és presentada a través de retrats, documents i objectes. Una de les més interessants peces de les incloses en aquesta secció és un retrat críptic del voivoda: el panell "Crist davant Pilat", una escena del cicle de la Passió cristiana que prové de l'altar del monestir franciscà de Viena, i que es conserva a la Galeria Nacional de Ljubljana, i en el qual es reconeix la cara de Vlad Tepes a la fesomia de Pilat.

Es tracta de la part més interessant des del punt de vista històric, on es retrata la figura del personatge i la construcció al voltant d'ell d'una llegenda de poder (relacionada amb el nacionalisme romanès) i violència i justícia (molts li van utilitzar com símbol de la justícia igual per a tothom, tant rics com pobres, com ja en el segle XX famós poema del comunista Tudor Arghezi en el seu honor).

La segona secció il.lustra els conflictes entre els turcs otomans i els cristians a Europa del Sud-est durant els segles XV-XVIII, que van provocar un important canvi cultural. Armes i retrats presents en l'exposició mostren una doble influència: els objectes de la part europea mostren una gran influència de la decoració oriental, al mateix temps que els creats a la zona otomana tenen gran influència de la moda occidental.

La tercera secció aborda el mite del vampir, tal som i desenvolupa a la Frotera amb l'Imperi Otomà a partir del segle XVIII, entre l'Imperi Austríac i el territori turc. Gravats d'època, cartes, tractats per curar la malaltia del vampirisme, són part dels documents que es poden veure en aquesta part de l'exposició. També estan inclosos testimonis literaris sobre els vampirs, des notes i cites del "Dracula" de Stoker (1897), i altres fragments de textos literaris referits als morts vivents o criatures sobrenaturals similars: Homer, Ovidi, Goethe, Byron, Baudelaire, John Sheridan Le Fanu, John William Polidori etc.

L'última part de l'exposició se centra en el cinema. La figura de Dracula en la cinematografia mundial és objecte d'una immensa producció. En aquesta secció, es fa un seguiment a l'evolució de la figura de Dracula en el setè art, a través de cartells, tràilers, o imatges de pel.lícules com "Dracula" (USA, 1931, dirigida per Ted Browning, amb Béla Lugosi) , "Dracula, Principe de les Tenebres" (Gran Bretanya, 1965, dirigida per Terence Fisher, amb Christopher Lee), "El jove vampir" (França-Itàlia, 1974, dirigida per Paul Morrissay i produïda per Andy Warhol), o " Nosferatu el vampir "(Alemanya-França, 1979, dirigida per Werner Herzog, amb Klaus Kinski) etc.

Igualment, en el programa de l'exposició, tindrà lloc la emissió diària del clàssic "Nosferatu - Simfonia groazei" (Alemanya, 1922, dirigida per FW Murnau, amb Max Schreck), un clàssic de la filmografia expressionista alemanya.

Una exposició molt interessant i completa, que satisfà tant als amants de la història com als que prefereixen el mite i les llegendes, i que aclareix força coses, aportant molts documents sobre la figura real del voivoda Tepes, i que relaciona la seva figura amb el futur mite. Tant amb el local, el de voivoda violent i just que es va enfrontar a nobles i imperis per lluitar per la independència de Valàquia (fins i tot casant amb una catòlica, el que va fer que l'església ortodoxa no li donés el sagrament en morir, i per tant hagués de vagar eternament), com amb el mite burgès creat a l'altra banda d'Europa, i que barrejo la figura de Tepes amb altres llegendes, li trobo a la més comercial Transsilvània, i li volta d'una estela romantic-burgesa al gust dels salons de et britànics.
L'exposició es pot visitar fins el proper dia 10 d'octubre, a

MUZEUL National de ARTÀ AL ROMÂNIEI
Calea Victoriei, 49-53, 70101
Informaţii: Telefon: 021-313 30 30 (central)
national.art @ art.museum.ro

Xina amenaça EUA amb guerra comercial per la pressió monetària

El govern nord-americà podria provocar una guerra amb la Xina si el Congrés aprova la proposta sobre l'assumpte de la moneda xinesa, van opinar avui experts. El perill d'aprovar la proposta i la seva posada en operació és que faria que la Xina presentés una queixa davant l'Organització Mundial de Comerç per l'acció equivocada dels Estats Units i fins i tot imposés aranzels de represàlia a les exportacions nord-americanes, va dir Ni Feng, subdirector de l'Institut d'Estudis Nord-americans afiliat a l'Acadèmia de Ciències Socials de la Xina (ACSCh).

En una audiència al Capitoli sostinguda dimecres, dos representants Demòcrates van dir que durant anys la Xina ha manipulat la seva moneda per obtenir un avantatge competitiu sobre els manufacturers nord-americans.

El Congrés nord-americà també començarà el dijous un segon dia d'audiències sobre l'assumpte de la moneda xinesa. S'espera que el secretari del Tresor, Timothy Geithner, present les mesures que ha de prendre l'administració Obama per pressionar la Xina que revalua la seva moneda, coneguda com iuan.

Presentar la proposta constitueix una acció que té un fort gust polític, va dir Chen Fengying, director de l'Institut d'Estudis Econòmics Mundials afiliat a l'Institut de Relacions Internacionals Contemporànies de la Xina.

L'assumpte del iuan és fàcil de atacar perquè els Demòcrates temen derrotes en l'elecció de meitat del període i, per tant, augmenta la possibilitat que s'aprovi la proposta, va advertir Chen.

"Esperar el millor i preparar per al pitjor", va suggerir al govern xinès Cao Honghui, un investigador de l'Institut de Finances de la ACSCh.

Cao va dir que la paritat de la moneda xinesa no és la causa d'arrel del dèficit comercial nord-americà i que de cap manera és la clau per acabar amb l'estancament de la desocupació domèstic nord-americà.

Molts productes importats pels Estats Units des de la Xina no són competidors directes als Estats Units perquè no tenen homòlegs que produeixin els mateixos articles. Per Estats Units, importar menys d'aquests productes de la Xina significa comprar més a altres països, va dir Cao.

Per exemple hi ha els pneumàtics. L'aranzel proteccionista especial imposat a la Xina no va fer que el públic nord-americà consumís menys pneumàtics ni va crear més llocs de treball en la indústria. Més aviat incrementar la càrrega sobre els consumidors nord-americans, va dir Cao.

En el primer semestre de l'any, les importacions nord-americanes de pneumàtics assequibles créixer 21por cent en volum respecte al mateix període de l'any passat, mentre que el valor de les importacions va augmentar 30 per cent anualment. No obstant això, les importacions nord-americanes provinents de la Xina van disminuir, constituint només 24 per cent de les seves importacions totals durant juny d'aquest any, en comparació amb 45 per cent durant l'agost de l'any passat.

Un total de 36 grups agrícoles i empresarials nord-americans va urgir dimarts al Congrés que no aprovi la legislació que amenaça la Xina amb aranzels a alguns dels seus productes si Beijing no revalua la seva moneda.

"Ens oposem enèrgicament a la legislació que pemitiría l'ús de la llei antidumping o d'aranzels compensatoris per a resoldre les preocupacions monetàries durant diversos anys", va dir el grup, que va incloure al Consell de Negocis Estats Units-Xina, a l'Associació Nord-americana de la soja i l'Institut Nord-americà de la Carn, en la seva carta enviada als consellers nord-americans.

Xina no és substituïble d'una vegada en el sector manufacturer a nivell mundial perquè l'apreciació del iuan farà malbé els interessos dels consumidors nord-americans, les seves indústries i les seves empreses internacionals, així com als països en desenvolupament i subdesenvolupats, va dir Zuo Xiaolei, economista en cap de la Xina Galaxy Securities.

Xina és el tercer més gran mercat d'exportació dels Estats Units. Fins al juliol de 2010, les exportacions nord-americanes a la Xina van créixer 36,2 per cent, 15 punts percentuals més que l'increment de les importacions. Estats Units és el segon soci comercial de la Xina.

El PP vol construir un hotel a la Serra d'Irta

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera molt preocupant la denuncia presentada pel Gecen i reclamarà en les Corts que Cotino, done explicacions: “Perquè podem estar davant d'una clara agressió a un parc natural, i és el seu deure la conservació i la protecció d'aquest ecosistema protegit”, afirma. La diputada interpel.larà al Conseller de medi ambient, Cotino, perquè aclarisca la denúncia presentada pel grup ecologista GECEN, sobre la construcció d'un complex hoteler dintre del Parc Natural de la Serra d'Irta, i la versió de l'edil d'urbanisme de Peníscola, que nega l'extrem.

Albiol recorda al Consell que la conservació i manteniment dels parcs naturals de les nostres comarques, són competència seua, i el seu deure actuar amb diligència per evitar qualsevol actuació que pose en perill la integritat d'aquest entorn protegit. “Si ens trobem davant d'un incompliment de la normativa del parc, es tractarà d'un cas realment greu, l'Ajuntament haurà d'assumir responsabilitats, per donar llicència d'obres i permetre aquest atac”.

A juí de la representant d'esquerres, la Serra d'Irta es troba des de fa anys amenaçada, “des de la instal.lació de grans antenes per vigilar la immigració, treballs de formigonatge al carrer de pebre, la construcció del projectat macroport esportiu de Peníscola, tot contribueix a degradar un entorn únic”, enumera i critica, que en moltes ocasions aquestes agressions, “ocorren amb la connivència del consistori local, que ho permeteix o mira cap un altre lloc”.