Carta de renúncia de la líder veïnal Maruja Ruiz al Rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat

L'Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat ens fa arribar la carta en què la veïna Maruja Ruiz Martos explica els motius pels quals va renunciar a la Medalla d'Honor de la Ciutat: "Des de l'Associació de Veïns recolzem la Seva iniciativa i saludem la coherència de la seva trajectòria de lluita".

"Sent fidel a la meva consciència de dona treballadora al seu dia, pensionista ara, lluitadora social i amb convicció de pensament comunista, no puc acceptar i no accepto l'esmentada medalla, atès que per sobre del seu significat, crec que qui l'atorga és partícip de la classe política que ens governa tant a nivell nacional, com autonòmic i municipal".

"Governants que, exercint una política neoliberal, estan executant retallades incomprensibles en àrees tan importants i necessàries per al Benestar Social com la Salut i l'Ensenyament Públic, les pensions i equipaments Socials".

La briva del PP valencià rebutja entregar els contractes amb Calatrava

El ple de les Corts ha rebutjat amb els vots en contra del PP ia favor de l'oposició -PSPV, Compromís i EUPV-, que es creï una comissió auditora per revisar "a fons" els projectes elaborats per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava per encàrrec del Consell. Els tres grups de l'oposició han denunciat que tot i que han demanat a l'Executiu valencià veure els contractes amb Calatrava, no han pogut perquè la briva del PP es nega a lliurar-los.

EUPV ha presentat una proposició no de llei en què demanava revisar "a fons" els projectes realitzats per l'empresa de Calatrava per encàrrec de la Generalitat, per determinar la quantia dels sobrecostos. També instava a renunciar al pagament-el passat i el que resta pendent-d'aquests sobrecostos.

El grup EUPV ha decidit incorporar a la seva proposta una esmena de Compromís en què demanava la creació d'una comissió auditora, formada per representants dels grups parlamentaris, tècnics de la Generalitat, arquitectes i agents socials, per revisar els projectes de Calatrava.

També instava a que, en funció del resultat de l'auditoria, el Consell es negués a pagar els sobrecostos, s'iniciés "si és possible" un procediment de lesivitat de l'administració, es duran a terme les demandes civils corresponents i s'investiguessin possibles responsabilitats civils i penals.

El diputat el PP Jorge Bellever ha justificat el seu vot afirmat que al PP estan "absolutament orgullosos" de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, "de la seva arquitectura i del seu contingut".

Els tres grups de l'oposició han denunciat que tot i que han demanat a l'Executiu valencià veure els contractes amb Calatrava, no han pogut. Respecte d'això, la diputada del PSPV Eva Martínez ha advertit: "no saben del que el grup socialista és capaç de fer".

Així mateix, el síndic adjunt d'EUPV Ignacio Blanco ha explicat que un informe de la Sindicatura de Comptes de 2006 sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències posa de manifest que les "desviacions" entre el pressupost inicial i el actualitzat "no són excepcionals, sinó habituals ", ja que" es produeixen en totes les obres contractades per la Generalitat a Calatrava i multipliquen diverses vegades el seu pressupost inicial".

En concret, ha puntualitzat: "El Palau de les Arts va ser adjudicat per 84 milions i de moment va per prop de 400 per fer banquets de casament, entre altres coses, el pont de l'Assut de l'Or es va pressupostar per 23 milions i ha costat 60; l'Àgora es va licitar per 55 i se suposa que ja són més 90 i no està acabada", i ha continuat" l'Hemisferi, l'Umbracle...".

Blanco ha assenyalat que el total d'honoraris percebut per Calatrava per les obres contractades per la Generalitat "encara no és conegut en la seva exactitud", però considera que "es poden estimar en més de 150 milions d'euros, prenent com a referència els dos contractes amb Calatrava que han sortit a la llum pública gràcies al treball parlamentari del grup d'EUPV".

El diputat també s'ha referit als "episodis de goteres" sofertes en l'Àgora ia les "inundacions" al Palau de les Arts, i ha incidit que "es nota la pressió política a favor dels interessos de Calatrava".

"Cansino fins a la sacietat"

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, que ha estat l'encarregada de defensar l'esmena a la proposició no de llei, ha criticat que Calatrava "fa dibuixos i no projectes", i ha destacat que a València "el monocultiu Calatrava ha fet molt mal a l'arquitectura valenciana". "El poc agrada i tot el cansa", ha destacat Oltra, que ha subratllat que Calatrava "ha estat pesat fins a la sacietat".

La diputada de Compromís s'ha referit a alguns "vicis constructius" de Calatrava, com que el vidre de la porta de l'Àgora que "es trenca cada vegada que plou". Així mateix, ha criticat que el Govern valencià "pretén pagar a Calatrava per unes goteres que no haurien d'estar".

Per Mònica Oltra, un altre "problema" dels dissenys de Calatrava és que "estan desubicats. Tant és que estiguin a València, a Bilbao oa Sydney", ja que, segons ell, l'arquitecte valencià "es dedica a vendre contenidors a aquell que els compra".

Així mateix, la diputada socialista Eva Martínez ha lamentat que "any rere any" l'informe de la Sindicatura de Comptes "posa de manifest la manca de transparència". També ha criticat que el Consell consideri "un actiu" les Torres de Calatrava i, en aquest sentit, li ha demanat que "vengui ja aquest actiu i pagui i als medicaments i els llibres que tanta falta fan".

Segons l'opinió de la parlamentària del PSPV, els populars "amb el president Fabra al cap són uns temeraris i uns irresponsables per haver permès tots i cada un dels capricis de Calatrava". "Els socialistes valencians votarem sempre a favor de l'honradesa, la responsabilitat i la transparència", ha subratllat.

RU: El govern neocon dóna 48 hores als diplomàtics iranians per marxar

El ministre d'Afers Estrangers britànic, el neofeixista William Hague -principal responsable del genocidi de civils a Líbia amb el seu cap el baró Cameron-, ha ordenat el tancament de l'ambaixada d'Iran a Londres i l'expulsió de tot el personal diplomàtic i els ha donat 48 hores perquè marxin. És la reacció del govern imperial a l'assalt ahir de l'ambaixada britànica de Teheran per part d'un grup d'estudiants, que va cremar-ne les banderes, va trencar-ne els vidres i va destruir-ne força documents. Avui al matí el personal ha començat a ser evacuat.

La reacció del govern neocon del Regne Unit va ser, ahir al vespre, de dir que els fets eren 'molt greus' i de responsabilitzar-ne el govern iranià, per una fallada en la seguretat. William Hague va recomanar als seus ciutadans que no anessin a l'Iran i, als que ja hi són, que no sortin de casa.

El govern iranià va cridar a la calma dient que vetllaria per la seguretat tant de l'ambaixada britànica com dels treballadors.

Els fets són que, ahir a migdia, després d'una manifestació contra la 'política hostil' del Regne Unit -i la seva OTAN- envers l'Iran, un grup d'estudiants van assaltar l'ambaixada de l'imperi Commonwelth d'Elisabeth de Windsor. Van cremar-ne la bandera monàrquica, van trencar-ne els vidres, van destruir-ne força documents i, segons la televisió estatal IRIB, també hi van tirar còctels molotov, que van incendiar una part de l'edifici. Els agents de l'ambaixada -que financia i promou la subversió descaradament- van poder fugir per una sortida secundària. La policia es va mobilitzar ràpidament i hi va haver topades importants, però no va ser fins a última hora del dia que les forces de seguretat van reeixir a controlar el complex.

L'assalt és molt més que una anècdota, com sigui que la relació del Regne Unit amb l'Iran és molt delicada: La setmana passada el govern neofeixista de Cameron va proposar noves sancions contra l'Iran amb l'excusa del programa nuclear i va suspendre totes les transaccions financeres amb els bancs iranians, incloent-hi el Banc Central de l'Iran. I fa dos dies el parlament iranià va rebaixar les relacions amb el Regne Unit a la mínima, fet que sol implicar la retirada dels ambaixadors.

A més, l'Iran commemora aquests dies el primer aniversari de la mort del científic nuclear Majid Shahriari, que les autoritats consideren que fou assassinat pels serveis secrets israelians, amb la col·laboració dels serveis britànics, el MI6.

CCOO vaticina l'aparició de més escàndols com el de Caixa Penedès

Comissions Obreres preveu que aflorin nous casos com el de Caixa Penedès a les caixes d'estalvi espanyoles. El motiu és la manca de control intern que hi ha hagut en les entitats d'estalvi i la feble normativa legal existent que ha impedit una adequada supervisió externa per part de les autoritats reguladores. En el cas de Caixa Penedès, CCOO critica que "des de l'any 1997 el comitè de direcció va autocontrolar-se les seves retribucions". Al final "hem estat nosaltres els que hem exigit en el consell la dimissió de l'equip directiu".

Aquest és el vaticini que ha realitzat aquest matí José María Martínez, secretari general de la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO. Com palanques que puguin facilitar l'aparició de nous abusos retributius, el sindicat cita el paper de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), més activa en la supervisió de la gestió de les entitats cotitzades, i el del Banc d'Espanya, que també està avançant decisions relatives a les supervisions.

Els propis sindicats estan augmentant la pressió sobre els consells d'administració davant les exigències creixents d'estalvi de costos i reducció de plantilla que estan imposant les diferents entitats.

Banc dolent

El responsable sindical es va mostrar partidari de crear un banc dolent per desbloquejar el finançament a empreses i famílies, però establint tot un seguit de cauteles perquè no hi hagi trencament per a l'erari públic i perquè s'exigeixin responsabilitats als que hagi fet una mala gestió . CCOO considera que el Frob ja és un embrió de banc dolent, en ser la cinquena entitat per volum d'actius del sector espanyol, però la clau és afrontar l'actiu danyat de la resta d'entitats.

Respecte al conveni col·lectiu de bancs i caixes, en plena negociació, el sindicat es mostra disposat a acceptar que la revisió salarial a partir de 2013 es lligui no només a l'IPC, sinó també a l'evolució de l'empresa ia la de l'economia en general . A canvi reclama ajustos de capacitat no traumàtics i una major presència sindical en la gestió per assegurar el control d'aquestes variables que poden condicionar la retribució de la plantilla.

A més, el sindicat ha denunciat el que considera una política de difusió de globus sondes per part de la direcció de Banca Cívica. Es tracta de l'aparició d'informació en els mitjans sobre un nou ajust de plantilla xifrat en uns 1.100 efectius, que se sumarien als 1.100 que van abandonar l'entitat recentment.

El sindicat ha demanat per carta a la presidència de Banca Cívica que asseguri la viabilitat del grup, que es moderin les retribucions de l'alta direcció i que les despeses s'adeqüen a l'austeritat acord amb els temps.

Totes les mesures de CiU contra els funcionaris

Tot seguit us enumerem la vintena de mesures d'estalvi que el govern de la Generalitat ha plantejat als sindicats de la funció pública per consolidar fiscalment els comptes de la Generalitat i complir amb l'objectiu de l'1,3% de dèficit a finals del 2012. A l'imatge una comparativa del número de funcionaris per comunitats, destacant Extremadura (32'5%), les dues Castelles, Asturies i Andalusia, com a mostra del clientelisme i nepotisme corrupte del PP-PSOE que ha col.locat a dit amics i familia a dojo, molt lluny del 13'7% de Catalunya, a la cua d'Espanya malgrat les mentides d'Artur Mas.

Ajust de plantilla pública

En relació amb l'ajust de la plantilla de personal públic, el Govern presenta una proposta de revisar i valorar tota la plantilla de personal interí ocupat en serveis no finalistes ni essencials. El Govern diu que aquesta proposta es posa sobre de la taula per negociar amb els representants sindicals el conjunt de la mesura i debatre si aquesta revisió i ajust es podria substituir per mesures d'abast més general que puguin presentar els representants sindicals amb l'objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball possible.

Reducció de les pagues extra de Nadal i de l'estiu

Entre aquest paquet de mesures temporals, també hi ha la reducció de l'import dels complements de les pagues extres de Nadal i de l'estiu, que s'aplicarà a tot els personal públic, els laborals i els estatutaris.

Dues mesures més de caràcter temporal suposen la 'suspensió' del Fons d'Acció Social i també la 'suspensió' de l'abonament del complement de productivitat que estiguin vigents.

Personal sanitari

El Govern també proposa una reducció del 50% dels imports màxims a percebre durant l'exercici del 2012 en concepte de la direcció per objectius del personal estatutari de l'Institut Català de la Salut (ICS). Aquest és un complement de productivitat de retribució variable lligat a uns determinats objectius i afecta a tot el personal sanitari depenent de l'ICS.

Suspensió de les oposcions per al 2012

També es proposa una nova suspensió per segon any consecutiu de les aportacions al pla de pensions i la decisió de no convocar unes noves oposicions per cobrir places d'ocupació pública. Aquesta mesura també afecte a les ofertes públiques que estaven aprovades i previstes però que no han estat convocades encara, que seran suspeses durant tot l'exercici del 2012.

Menys tiquets restaurant

En relació amb les mesures estructurals, el Govern proposa un conjunt de mesures que van dirigides a la revisió a la baixa dels tiquets restaurants, la supressió de les millores que hi havia vigents en casos d'incapacitats temporals i també una reducció de la retribució que es percebia fins ara durant el primer any de reducció de jornada per tenir cura d'un fill.

Menys complements per al personal adscrit a Ensenyament

El personal docent adscrit al departament d'Ensenyament també queda afectat de manera específica per la proposta de modificació a la baixa dels complements per estadis, nivells de carrera o trams docents. D'aquesta manera, els mestres veuran afectada la seva retribució salarial després que es toqui aquest complement d'homologació retributiu lligat a determinats objectius i que afecta a tot el personal docent.

Personal de presons

Unes altres mesures de caràcter estructural i que afecten a la retribució salarial són la deducció proporcional de retribucions per absències injustificades, la supressió del fons de tecnificació i la supressió dels complements vigents relacionats amb la presència efectiva i de normalització dels horaris (PIPE i PINHO). Aquesta última mesura afecta directament al complement de productivitat que tenen vigent els funcionaris de presons.

Menys dies de vacances

En l'àmbit de mesures estructurals hi ha algunes que afecten als dies de vacances a l'any i que es veuen reduïdes per la proposta de modificació del nombre de dies d'assumptes personals que té el personal públic i la supressió dels dies de addicionals de vacances procedents del complement de premi per antiguitat.

La penúltima proposta estructural vol fer una nova regulació del complement per nombre d'assegurats del personal de contingent i de zona de l'ICS.

Supressió de les subvencions als sindicats

Per últim, i dirigit al personal electe com representants dels treballadors, el Govern vol suspendre tots els pactes, acords o convenis que suposen un increment d'hores de crèdit d'horari sindical per sobre del que marca la Llei orgànica de llibertat sindical, l'Estatut dels Treballadors i l'Estatut Bàsica de l'Empleat Públic. En la proposta del Govern també s'eliminen les subvencions sindicals que el Departament concedeix a les organitzacions sindicals.

El corrupte Aznar frenà l'informe d'Hisenda contra Abelló, el seu principal finançador, que va defraudar 120 milions d'euros

L'informe va ser remès al departament d'Inspecció Fiscal i Tributària i va arribar a orelles de Juan Abelló, segons fonts amb coneixement directe d'aquests successos. El financer va encarregar la solució d'aquest greuge al seu home de confiança, José Díaz-Rato, advocat de l'Estat en excedència amb anys d'experiència en Hisenda i conseller de diverses de les empreses de l'empresari. Abelló va apostar per Aznar i li va obrir les portes "als tancats cercles on es couen els grans negocis del món de les finances". L'any 2000 el Govern feixista del PP va concedir a Abelló i els seus socis una llicència de televisió nacional, Veo TV, ara propietat d'Unitat Editorial, propietària del diari El Mundo.

Abelló també comptava amb José Ramón Domínguez Rodicio, que a principis dels 90 havia deixat la subdirecció general de l'impost sobre la renda per fitxar per Torreal.

El tàndem Díaz-Rato/Domínguez, famosos en el sector per la seva gran eficàcia i dos de tants fitxatges de qualificats funcionaris per grans empresaris, van ser-i segueixen sent-els "enginyers" de les finances d'Abelló. Gràcies al seu 'assessorament' l'empresari ha estalviat desenes de milions d'euros en impostos. Fins 1992, el financer madrileny havia estat un contribuent "raonable", segons fonts de l'Agència Tributària. Després, no.

L'informe va sortir de la Unitat d'Estudis Econòmics Sectorials per ser lliurat a Manuel Trigo Portela, llavors subdirector general de l'Agència Tributària, al qual van haver de cremar les mans. La notícia va córrer com la pólvora i va anar escalant esglaons: Juan Costa, secretari d'Estat d'Hisenda i president de l'Agència Tributària; Rodrigo Rato, ministre d'Economia i Hisenda, i, finalment, José María Aznar, president del Govern i gran amic de Juan Abelló.

Mecenes dels Aznar

Abelló va ser un dels pilars que va patrocinar a José María Aznar en la seva carrera cap a La Moncloa. Una biografia autoritzada de l'expresident del Govern (Aznar: la vida desconeguda d'un president, de José Díaz Herrera i Isabel Durán) explica com Abelló va apostar per Aznar i li va obrir les portes "als tancats cercles on es couen els grans negocis del món de les finances".

Tres fonts diferents de l'àmbit de les grans finances, coincideixen que "Abelló va ser molt generós amb Aznar" en els temps previs a les eleccions de 1996. L'any 2000 el Govern va concedir a Abelló i els seus socis una llicència de televisió nacional, Veo TV, ara propietat d'Unitat Editorial, propietària del diari El Mundo.

Actualment, la relació entre José María Aznar i Juan Abelló segueix sent molt estreta. El matrimoni Aznar-Botella és un dels convidats fixos als esdeveniments de la família Abelló, com el casament del seu fill o la celebració del seu 70 aniversari, tots dos aquest any.

Hisenda va atribuir a Abelló un frau fiscal de 120 milions d'euros

El financer Juan Abelló, la seva dona, Ana Gamazo Hohenlohe, i el seu grup d'empreses van poder cometre un frau fiscal a principis dels 90 que ronda els 20.000 milions de pessetes, segons documents de l'Agència Tributària.

La Unitat d'Estudis Econòmics Sectorials -avui integrada a l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF)- va elaborar un informe el 1997 en què s'arribava a la conclusió que "no resulten creïbles les declaracions fiscals presentades a títol personal ni pel conjunt d'empreses per D. Juan Abelló Gallo i el seu cònjuge".

L'autor de l'estudi, un inspector de Finances de l'Estat, els atribuïa "un clar ànim defraudatori" a través de paradisos fiscals. El 1992 el matrimoni declarava una base d'IRPF que ascendia a 750 milions de pessetes, de manera que pagava a Hisenda pràcticament la meitat.

Però, a partir d'aquest any els ingressos d'IRPF d'Abelló i la seva esposa es van desplomar fins tot just nou milions de pessetes -un 99% menys-, per la qual cosa van deixar d'abonar al fisc una quantitat de l'ordre de 300 milions anuals. El 1994 la base imposable va baixar a només 5.320.078 pessetes i un any després es va fixar en 9,8 milions de pessetes, menys de 60.000 euros.

Ara que està a l'agenda política la conveniència de nous impostos per a les grans fortunes, l'informe d'Hisenda sobre Joan Abelló descriu a la perfecció una polèmica enginyeria comptable que es tradueix en que les arques de l'Estat deixen d'ingressar milions d'euros.

Al marge dels ingressos que percebia Abelló com a persona física, l'esmentat informe recull que la pràctica totalitat de les empreses del financer domiciliades a Espanya registraven pèrdues milionàries, de manera que no pagaven impost sobre el benefici.

Paral·lelament registraven una "constant entrada i sortida d'invisibles amb residència en paradisos fiscals: Antilles Holandeses, Curaçao, Illes Verges, Panamà, Gran Cayman". Aquí sí obtenien quantioses rendes. El funcionari que va elaborar l'estudi va instar el departament d'Inspecció Tributària a fer una "comprovació en profunditat del grup d'empreses" ia procedir "amb caràcter d'urgència a la interrupció" de les declaracions d'IRPF per evitar la seva prescripció.

L'informe de la Unitat d'Estudis Econòmics, elaborat per l'inspector José María Sánchez Cortés i supervisat pel cap de la secció, Jesús Vidart, recollia els moviments d'una vintena d'empreses del Grup Abelló, totes elles en pèrdues malgrat el ingent patrimoni que atresoraven, xifrat en diverses desenes de milers de milions de pessetes. Així, la matriu del grup, Nova Companyia d'Inversions, propietat d'Abelló al 99 per cent, va declarar entre 1992 i 1995 unes pèrdues de gairebé 2.500 milions de pessetes, amb uns fons propis de més de 15.000 milions de pessetes.

La seva participada Torreal -vaixell insígnia del financer- va registrar en mateix període un resultat negatiu de gairebé 4.000 milions de pessetes, alhora que participava en dotze empreses radicades en paradisos fiscals. Torreal Immobiliària perdia 717 milions d'pessetes i la Companyia Espanyola de Penicil·lina i Antibiòtics SL, es deixava 1691900000 pessetes. La resta d'empreses analitzades també estava en números vermells, incloses les societats patrimonials d'Abelló i les seves tres germanes.

Sou de 'mileurista'

Segons aquests números, el Grup Abelló era un desastre, però el cert és que les seves finances anaven vent en popa, com ha confirmat l'evolució de la cartera de negocis del financer. Quant a la declaració de Patrimoni, Abelló i Ana Gamazo Hohenlohe declaraven més de 20.000 milions de pessetes de patrimoni a valor fiscal. Tot i això, Abelló, un dels grans terratinents i col·leccionistes d'art d'Espanya, percebia una renda del capital d'un milió de pessetes i la seva dona, només 88.000, poc més de 500 euros.

Corrupteles d'Emarsa: Detalls del pillatge de la màfia del PP a les arques públiques

El llavors president d'Emarsa i avui encara vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Manises amb el PP, Enrique Crespo, també imputat, anava al seu despatx, lliurava unes factures de Loewe i donava l'ordre d'apropar-se a l'establiment a pagar-les. Entre compres, viatges i banquets, els 'responsables' del PP d'Emarsa es van gastar en sis anys gairebé un milió d'euros, segons l'abundant documentació de què disposa el jutge Vicente Ríos. El total del frau, però, podria superar els 100 milions d'euros.

L'instructor compta amb multitud d'indicis que l'autèntic pillatge es va produir, però, mitjançant el pagament de subministraments i serveis falsos. Alguns, inversemblants: Emarsa va pagar, per exemple, per reparacions en els digestors (tancs per depurar l'aigua) número quatre, cinc i sis, quan a la planta només hi havia dos. I ho va fer a empreses administrades per tres germans, Maria Pau, Víctor Manuel i Sebastián García Martínez, tots feixistes del PP i aquest últim al seu torn cap de departament de la depuradora.

Van contractar cursos de formació per 188.000 euros, la majoria per Internet i sense control d'assistència.

Van adquirir teòricament, en poc més de sis mesos, 164 teclats, 149 ratolins, 155 fonts d'alimentació, 141 llicències antivirus i 79 monitors, encara que a Emarsa només hi havia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, el mateix Sebastián García Martínez, actuava, de fet, com a director d'informàtica a la planta i de vegades signava en el seu nom com rebut i conforme les partides que ell mateix venia... Així fins a 35 empreses ara investigades que van facturar a Emarsa 40,3 milions d'euros.

La societat estava controlada per una assemblea metropolitana en la qual l'Ajuntament de València té el 45% dels vots i el PP gaudeix d'àmplia majoria. Treballar en Emarsa era una canongia (nou empleats guanyaven més que el president del Govern) i l'empresa va anar omplint de càrrecs de segona i tercera fila del partit i dels seus socis d'Unió Valenciana. El mateix Costa, a qui Rita Barberá va nomenar alcalde pedani, es va mantenir com a dirigent local del PP de València fins pocs dies abans del 20-N.

La societat va costejar la compra de joies, rellotges i altres articles de luxe

La seguretat de que ningú els controlava va portar als directius a ser molt poc curosos. Entre les factures pagades a les empreses investigades algunes tenen per darrere "imprès ni més ni menys que una previsió de tresoreria" de la pròpia Emarsa, ha destacat el jutge. Altres, de diferents proveïdors sospitosos, estan escrites al principi en lletres negres, que canvien a meitat a color verd, taronja o rosa. Com si al taller de fabricació de falses factures se li hagués acabat la tinta.

Corrupteles d'Emarsa: detalls d'un pillatge

1. Despeses a costa de la societat pública. Els directius van carregar a Emarsa desenes de milers d'euros per la compra de joies, bosses de Loewe, bolígrafs Montblanc, accessoris d'automòbil, dècims de loteria (mil euros a l'any), ipods, roba, cistells de nadó, circuits de spa, lloguer vehicles de luxe...

2. Viatges pagats. Dirigents de la societat van viatjar a París, Nova York, Johannesburg, Marràqueix, Estocolm, Andorra... En diversos casos, els directius es desplaçaven amb les seves famílies i Emarsa també pagava els hotels.

3. Menjars. Els directius van carregar 300.000 euros en dinars a Emarsa entre 2005 i 2010. Només el 2009, ja en plena crisi, les factures per menjars en marisqueries i restaurants d'alt nivell van ascendir a 92.443 euros.

4. Llots (tones). Les empreses de tractament i transport de fangs facturar més tones de les que generava la planta. Per aquest concepte, Emarsa va pagar més de 20 milions d'euros entre 2004 i 2010.

5. Camions ultraràpids. Els camions de transport de fang anaven i tornaven a la planta en temps impossibles. Suposadament un camió sortia de la planta de València, arribava a Requena (a 68 quilòmetres), descarregava, tornava a la planta, carregava i tornava a estar llest per partir en menys de 15 minuts.

6. Obres. Emarsa va pagar 4,2 milions d'euros a dues empreses que administrava la mateixa persona, tenia la seu a casa i amb prou feines tenia treballadors. Les empreses van facturar, per exemple, per reparacions en maquinària que no existia o per pintar façanes d'edificis que, per les seves característiques, no es podien pintar.

7. Partides informàtiques. Emarsa va comprar en menys d'un any 164 teclats, 149 ratolins o 141 llicències antivirus quan només tenia 32 llocs de treball informatitzats. El proveïdor, germà de l'empresària que feia les obres i reparacions, que va facturar 4.500.000 mitjançant dues empreses, actuava alhora com a cap d'informàtica d'Emarsa. En alguns casos signava en representació de la societat com rebut i conforme els subministraments que ell mateix venia.

8. Violació de les normes de contractació. La major part dels contractes investigats incomplien els principis de publicitat i concurrència. El cas més sagnant és el del proveïdor informàtic que va admetre al jutge que una de les dues empreses va facturar 1,8 milions a Emarsa sense contracte, "amb un acord verbal".

9. Fer cas als auditors. Les auditories de la signatura Mazars van advertir sis anys seguits (2004-2010) sobre les irregularitats en les formes de contractació. El president d'Emarsa, Enrique Crespo (PP), va fer cas omís i va afirmar davant el consell que no detectaven problemes importants. Crespo també va rebutjar la proposta que per acordar contractes i disposició de fons calgués almenys la intervenció de dos responsables amb signatura mancomunada.

10. Empleats que només anaven a cobrar: El exgerent Esteban Cuesta ha admès al jutge que va contractar per indicació de Crespo a quatre persones que només anaven per la planta a cobrar. Un (Luis Botella) és el regidor d'Urbanisme del PP de Moncada, una altra (Marisol Giner) era la exportaveu del PP de Benetússer.

11. La Generalitat va injectar el triple de fons. Durant el període investigat (2004-2010), el Govern valencià gairebé triplicar els fons destinats a Emarsa (de 6,4 milions d'euros en 2004 a 18.400.000 el 2009), mentre la quantitat d'aigua depurada només augmentava un 6,5%.

12. Ingressos en metàl·lic. El gerent Esteban Cuesta va ingressar en els seus comptes 251.000 euros en efectiu entre 2005 i 2009.

Islàndia, primer país europeu a reconèixer l'Estat palestí

El Parlament islandès ha decidit reconèixer Palestina com "estat independent i sobirà" en el dia internacional de la solidaritat amb el poble palestí que celebra Nacions Unides cada any. El reconeixement islandès, segons el comunicat del Ministeri d'Exteriors, exigeix ​​el retorn a les fronteres de 1967 abans de la guerra dels sis dies i l'acceptació de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, OAP, com a únic representant legítim de l'Estat.

Segons va explicar el ministre d'Afers Exteriors, Ossur Skarphédinsson, la proposta es va aprovar amb 38 vots a favor i 13 abstencions i explicarà la decisió del Parlament a altres països nòrdics abans de fer una declaració oficial.

La Cambra, a més, demana a israelians i palestins que accelerin els passos per arribar a un acord de pau.

El gest d'Islàndia arriba un mes després que la Unesco acceptés a Palestina com a Estat membre de ple dret, el que va desencadenar les reaccions irades dels EUA i la colònia sionista il·legal invasora de Palestina. Obama, que ja s'havia oposat a l'entrada de Palestina en el consell de l'ONU, va retirar el seu suport financer a la Unesco, igual que el govern.

Denuncien maniobres per inflar el dèficit grec i justificar les retallades socials

El president de l'Autoritat Helena d'Estadístiques (Estat), Andreas Georgiou, compareixerà davant la justícia el pròxim 12 de desembre, acusat de manipular les dades del dèficit públic grec el 2009, disparant artificialment des el 13,4% fins al 15,8% del PIB. La investigació de la Fiscalia va començar quan Zoi Georgantas, exmembre de la Junta Executiva de Elstat, va denunciar que el 2009 el dèficit es va revisar de manera artificial i deliberada cap amunt, per tal de justificar més mesures d'austeritat.

En la seva declaració davant els jutges de delictes financers, que va durar unes sis hores, Georgantas va sostenir que aquesta manipulació es va fer d'acord amb el ministre de Finances de llavors, Yorgos Papakonstantinu, i sota la pressió d'Eurostat, l'oficina estadística europea.

En la investigació també s'ha cridat a declarar l'exvicepresident dels Elstat Nikos Logozetis, que, segons la premsa local, ha confirmat el declarat per Georgantas. Per la seva banda, Georgiou, president de l'organisme, rebutja les acusacions. "L'estadística a Grècia és un camp de batalla i m'acusen precisament per no haver cedit a pressions externes", va dir.

Fuga de dipòsits

D'altra banda, els dipòsits en els bancs grecs s'han reduït entre 13.000 i 14.000 milions d'euros durant els mesos de setembre i octubre, segons el governador del Banc Central, Yorgos Provopulos, que ho va atribuir l'alt nivell d'incertesa política a Grècia. Provopulos va afegir que les dades seguien igual de negatius durant els primers dies de novembre.

Aixa Gaddafi crida als libis a enderrocar el Consell Nacional de Transició

La filla de l'assassinat líder libi, Muammar Gaddafi, Aixa, va instar els libis a enderrocar el govern del Consell Nacional de Transició (CNT) i no oblidar les ordres del seu pare: "El meu pare ens va abandonar però ell sempre està amb nosaltres. No s'oblidin de les seves ordres per les quals cal seguir lluitant, encara que ja no escoltem la seva veu", va dir Aixa Gaddafi al final del dol de 40 dies per la mort del seu pare. Aixa va indicar que l'actual govern de Líbia "va arribar en avions de l'OTAN".

Després que a finals d'agost, els opositors de Gaddafi van prendre el control de la capital de Líbia, Trípoli, Aixa, la seva mare i dos germans es van refugiar a la veïna Algèria.

L'agència de notícies Associated Press, va dir que la declaració d'Aixa posa en perill la preservació del seu estatut de refugiada que va rebre sota promesa de no fer declaracions públiques.

El setembre passat, després una crida similar, les autoritats algerianes van advertir a la filla de Gaddafi sobre la seva possible deportació, segons l'agència.

Muammar Gaddafi, que va governar Líbia de 42 anys, va ser capturat i assassinat a l'octubre després d'un atac aeri de l'OTAN a la seva ciutat natal Sirte.

L'aixecament armat contra el règim de Gaddafi a Líbia es va allargar durant prop de nou mesos. Durant els enfrontaments entre les forces fidels al govern i l'oposició van morir milers de persones mentre l'economia d'aquest país productor de petroli es va veure seriosament afectada.

Abans, al febrer, les fuerzasmercenarias de l'OTAN i les monarquies sunnites àrabs de Qatar i Aràbia Saudita van instituir a la ciutat de Bengasi el Consell Nacional de Transició, únic organisme de poder al país.

La justícia francesa anul·la la moratòria dels transgènics

La multinacional Monsanto va aconseguir dilluns una victòria pírrica en el seu intent d'imposar a França el cultiu del seu blat de moro transgènic patentat MON810. El Consell d'Estat, la màxima autoritat de la justícia administrativa, va acceptar els arguments que presentava la multinacional i va anul·lar la moratòria de cultiu d'aquesta llavor comercial que està en vigor al país. No obstant això, l'Executiu de Sarkozy, sota forta pressió de l'opinió pública, ha anunciat que retocarà immediatament la legislació per poder mantenir la moratòria.

"El Consell d'Estat destaca que el Ministeri d'Agricultura no va poder justificar la seva competència per adoptar els decrets" que van imposar la moratòria el 2008, explica la màxima autoritat jurídica en el seu dictamen. Aquesta absència de competència es deuria al fet que l'Executiu francès "no té proves sobre l'existència d'un nivell de risc particularment elevat per a la salut o el medi ambient", destaca el Consell d'Estat.

En realitat, els jutges van haver d'atendre un problema tècnic-jurídic, ja que va ser una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea la que va deixar en la il · legalitat la moratòria francesa. El 8 de setembre de 2011, aquest Tribunal va considerar que els estats només "tenen competència" per suspendre el cultiu de transgènics si "estableixen l'existència [] d'un risc important per a la salut humana, animal o el medi ambient".

Seguirà la prohibició

Així, n'hi ha prou que el Govern retoc els decrets, de manera que la seva redacció no entri en contradicció amb la legislació europea, perquè pugui mantenir la moratòria abans que arribi la nova temporada de llavors, la primavera vinent. I és el que va anunciar immediatament l'Executiu. Tot i que no és particularment hostil als transgènics, és a cinc mesos de les eleccions presidencials i legislatives. És més: el mateix Nicolas Sarkozy va assegurar que manté i mantindrà la seva oposició al MON810.

L'actual moratòria es basa en un estudi que va veure toxicitat de MON810 a cobais, ia la fragilitat d'aquesta prova és al que es va referir Monsanto en el seu recurs.

La Constitució francesa dicta el "principi de precaució" com a norma suprema abans de permetre que es difongui una tecnologia, cosa que entra en conflicte amb la jurisdicció europea. Basant-se és aquest principi, a les proves amb cobais, als riscos de pol·linització creuada ia una resolució de l'Alt Consell de les Biotecnologies que veu "més inconvenients que avantatges" al MON810, cal preveure que aquest segueixi prohibit a França.

Pakistan rebutja participar a la conferència sobre Afganistan a Bonn

Pakistan va fer públic ahir que no assistirà a la Conferència sobre el futur de l'Afganistan, prevista per aquesta setmana a Bonn, a l'oest Alemanya. La decisió presa pel Govern pakistanès suposa una protesta i una bofetada a l'OTAN, davant l'atac aeri de l'OTAN que va causar el cap de setmana passat la mort d'entre 26 i 28 soldats pakistanesos i va ferir altres 14. Sense el suport del Pakistan, aconseguir la pau i l'estabilitat en el seu veí Afganistan es converteix en una missió molt difícil. Foto: Manifestants protestant dissabte passat contra l'atac de l'OTAN.

Fins ara, la zona fronterera entre els dos països ha vingut sent considerada clau per a la resolució del conflicte. Després de l'atac, que va tenir lloc a la regió de Mohmand, Pakistan va amenaçar de revisar la seva relació amb EUA i l'OTAN. De moment, Islamabad ha tallat els subministraments per a les forces internacionals desplegades a l'Afganistan i ha exigit als EUA que desallotgi una base aèria en territori pakistanès, Shamsi, utilitzada perquè operin els seus avions espia i els drones no tripulats que assassinen a la població afganesa i pakistanès.

El significat del boicot

Tot això podria suposar només el principi d'un procés de la fi de la col · laboració en la lluita anomenada hipòcritament antiterrorista a l'Afganistan i que en realitat amaga el control del cultiu i comerç d'heroïna i opi per part dels EUA. La decisió de no assistir a la cimera podria interpretar-se no només com una protesta contra l'atac aeri, sinó també com una forma de millorar la imatge del Govern pakistanès en el seu propi país, gran part de la opinió pública és manifestament antiamericana i comparteix tribu i família en la veïna Afganistan, que Anglaterra va dissenyar sobre un mapa a Londres.

La decisió de no assistir a Bonn seria també una forma de pressió per aconseguir cessions internacionals que aconseguirien augmentar el suport dels pakistanesos al seu Govern. En aquest sentit, hi ha un fundat temor en la comunitat internacional que Pakistan deixi de servir als interessos d'Occident a l'Afganistan per seguir els seus propis o els dels seus veïns d'Àsia Central.

Conferència sobre l'Afganistan

Bonn acollirà la setmana que a més de 100 ministres de diferents països per discutir sobre el futur de l'Afganistan després de la retirada de tropes de l'OTAN. La presència de més de 130.000 soldats -procedents majoritàriament dels EUA- no ha aconseguit portar l'estabilitat a l'Afganistan, on els rebels talibans van guanyant terreny en els últims anys. La derrota de l'OTAN -i del seu demagògic discurs de pacificació i reconstrucció- és més que evident.

Michael Steiner, delegat del Govern ultradretà alemany per Pakistan i l'Afganistan, va dir aquest dilluns a Berlín que espera enviar a l'Afganistan un senyal clar sobre quina serà l'ajuda internacional entre 2015 i 2024. Segons Steiner, "a Bonn cal enviar als afganesos el missatge que poden confiar en nosaltres". És a dir, diners dels que manca a Europa, s'anirà a mantenir els exèrcits dels senyors medievals de la guerra a l'Afganistan, mentre es ven als europeus la necessitat d'acabar amb la democràcia per raons pressupostàries.

Serà la pròpia cap del Partit Popular europeu i responsable de la crisi del deute públic, Angela Merkel, l'encarregada d'inaugurar la Conferència. Les expectatives posades en la trobada queden completament defraudades trasel rebuig del Pakistan a assistir al sopar de luxe.

Bonn ja va acollir fa deu anys, el desembre de 2011, una reunió sota els auspicis de l'ONU, per tal de definir un pla de govern per al Afganistan postalibà. D'aquí va sortir l'Autoritat Interina Afganesa, encapçalada per l'encara president, Hamid Karzai, principal narcotraficant del país. En aquella ocasió, tot i les crítiques d'alguns sectors, no van ser convidats representants del caigut règim talibà, que "només" era reconegut per Pakistan, Aràbia Saudita i Emirats Àrabs.

La propera cimera del clima serà a Qatar, el país més contaminant i finançador de les contrarevolucions àrabs

Qatar, un emirat petrolier i el país amb més emissions de CO2 per habitant, acollirà la cimera del clima de 2012 que organitza l'ONU. Així ho han anunciat avui a Durban (Sud-àfrica). Malgrat la rent contradicció, no és la primera vegada que un país exportador de petroli aconsegueix acollir organismes internacionals relacionats amb la sostenibilitat i l'energia verda. Abu Dabhi ha aconseguit la seu de l'Agència Internacional d'Energies Renovables, a la qual aspirava Alemanya, gràcies a la generosa oferta econòmica. L'emissió de CO2 per habitant a Qatar supera les 50 tones, mentre que als EUA és de 20 ia Europa d'uns 10.

Els països del Golf, amb els diners del petroli, s'han llançat a copar l'escena internacional, sigui finançant guerres, ocupant països -com Bahrein per acabar amb les protestes dels shiís o Líbia amb més de 1.000 soldats camuflats com a "rebels", el recolzament amb armes pels mercenaris i la participació en centenars de bombardejos contra civils- o distribuint soborns i corrupteles. Qatar per exemple organitzarà el Mundial de Futbol de 2022 i el Barcelona del Sandro Rosell que li regala iots al rei ja llueix publicitat de la Fundació del monarca.

Segons l'informe de 2011 d'Amnistia Internacional, al país "les dones continuen patint discriminació i violència". A més, "la població treballadora migrant és víctima d'explotació i abusos, i la llei no la protegeix de manera satisfactòria. (...) S'imposen penes de flagel·lació i continua confirmant condemnes de mort, però no es va dur a terme cap execució".

Protestes arreu d'Europa per la tupinada feixista electoral amb el vot d'emigrants

Coincidint amb el recompte del vot dipositat a l'estranger de les eleccions generals a Espanya, el dimecres 23 de novembre es van realitzar actes de protesta davant les ambaixades espanyoles arreu d'Europa per denunciar que molts residents temporals no han rebut el vot per correu que van sol·licitar dins del termini establert per la junta electoral central, ern el que es revela com un mecanisme per boicotejar el vot i afavorir la tupinada feixista electoral del PP. Molts espanyols residents a l'estranger han signat un manifest per reclamar el seu dret a vot a les passades eleccions generals. Foto: Acte de protesta a Copenhagen.

Aquestes persones o bé no han rebut el vot (ciutadans residents sobretot a Barcelona i Madrid) o bé s'ha rebut el dia abans de la data màxima d'entrega del vot. En d'altres casos el votant ha trobat que li faltaven paperetes, no tots els partits que es presentaven eren presents dins el sobre. Cal destacar que s'ha dit -mentint davant totes les evidències- des de la junta electoral central -els que van prohibir votar amb samarreta verda i pretenen presó d'un any pels ciutadans- que van ser entregats el 100% dels vots per correu sol·licitats, quan realment no ha estat així. Cal denunciar la falta de transparència del procés electoral.

Denunciar també que s'hagi de pagar per emetre un vot per correu i que els diners es retornin sobre un preu estimat del que pot costar enviar la butlleta a cada país.

En concret vull denunciar la situació viscuda a Copenhagen on més de 20 persones van signar un manifest i es van concentrar a les portes de l'ambaixada on vam decidir emprendre accions de protesta per reclamar el que ens sembla un dret fonamental en una democràcia, en un país europeu.

Texte i foto: Iñaki Funes Macarro, Copenhaguen.