Els qui posaren la bandera roja al Reichstag

Els sergents Mikhaïl Iegorov i Melitón Kantaria (qui va morir fa poques setmanes, com informà Sirius), de la 150 ª Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Roig, van ser els encarregats de posar l'estendard sobre la seu del parlament nazi. Les imatges del Reichstag en flames amb la bandera soviètica onejant sobre ell van aparèixer al diari Pravda el 3 de maig de 1945. La bandera vermella onejant sobre el Reichstag es va convertir en un símbol de la derrota definitiva del nazisme. Es van confeccionar seguida nou estendards iguals per a cadascuna de les divisions que integraven el 3 Exèrcit de Xoc que va prendre la capital del Tercer Reich.

Aquells dies, els voltants del Reichstag seguien sent escenari de durs combats. La zona de la seu de la Cancelleria Imperial era defensada per les millors tropes de les SS amb tancs i canons.

El 9 de maig de 1945, després de ser substituïda sobre el Reichstag per un altre estendard, la Bandera de la Victòria va ser lliurada a l'Estat Major de la 150 ª Divisió d'Infanteria. El 20 de juny de 1945 es va traslladar a Moscou en un avió de transport per a participar en la Desfilada de la Victòria, però després del assaig general es va decidir finalment no treure-la. Actualment, s'exposa al Museu Central de les Forces Armades de Rússia, on va passar per ordre del Comandament Polític de l'Exèrcit Roig encara el 1945. A la foto: el coronel general Nikolai Berzarin, el primer comandant de Berlín després de la derrota nazi, acomiada la Bandera de la Victòria rumb a Moscou.

Los sargentos Mijaíl Yegórov y Melitón Kantaria, de la 150ª División de Infantería del Ejército Rojo, fueron los encargados de colocar el estandarte sobre la sede del parlamento nazi.

Las imágenes del Reichstag en llamas con la bandera soviética ondeando sobre él aparecieron en el diario Pravda el 3 de mayo de 1945.
Para leer más ir a enlace:

"Qui controla el passat, controla el present"

Vicenç Navarro: Santos Juliá a la seva columna dominical "Mirant cap enrere" critica les esquerres d'ara per mirar al passat i voler canviar la Llei de la Amnistia, una llei que va ser proposada en el seu dia per les esquerres i que va ajudar -segons ell- a la reconciliació dels dos bàndols en el conflicte civil. Per això critica a l'esquerra d'ara per estar massa absorbida amb el passat, proposant que no miri al passat i es concentri en el present.

Tal postura ignora, però, dos fets. Un és que el context polític ha canviat: L'esquerra de llavors va utilitzar aquella llei per treure els seus de la presó, i ara la dreta l'està utilitzant per a impedir que es judicialice la desaparició dels assassinats per permetre que l'Estat ajudi els familiars a fer justícia i enterrar-los.

L'altre fet és que la seva proposta oblida que qui controla el passat, controla el present. Què suggereix Santos Julià que s'expliqui als escolars espanyols en els llibres d'història, corregint la tergiversació del nostre passat? Proposa que continuï una història tergiversada o que, en esmentar el període 1936-1978 apareguin unes pàgines en blanc? No creu que la joventut hauria de saber que la judicatura i magistratura mai van denunciar les atrocitats realitzades en la dictadura, passivitat que les va fer còmplices? O com s'explica l'enorme retard social d'Espanya sense entendre el domini de les forces conservadores sobre l'Estat durant la Dictadura i en la Transició?

La resistència de les forces conservadores que es miri el passat té com a objectiu mantenir el control de la visió del que ha passat al nostre país, legitimant el seu poder. D'aquí l'enorme urgència i importància de que les esquerres no col.laborin en aquest silenci del nostre passat, que els debilita.

Carta al director enviada por Vicenç Navarro al diario EL PAIS, el 27 de abril de 2010 y que no fue publicada

Santos Juliá en su columna dominical “Mirando hacia atrás” (25.04.10) critica a las izquierdas de ahora por mirar al pasado y querer cambiar la Ley de la Amnistía, una ley que fue propuesta en su día por las izquierdas y que ayudó -según él- a la reconciliación de los dos bandos en el conflicto civil. De ahí que critique a la izquierda de ahora por estar demasiado absorbida con el pasado, proponiéndole que no mire al pasado y se concentre en el presente.

Maciel gastava fins a 50 mil euros cada dia

Luis Garza, responsable de l'economia de l'ordre, ha confessat que el fundador viatjava freqüentment en Concorde, segons l'ONG. El president de l'Associació de Víctimes dels Legionaris de Crist, Emilio Bartolomé, va assegurar que té constància d'almenys 200 víctimes, entre elles diversos mexicans, d'abusos sexuals per part de Marcial Maciel, de qui va dir era capaç de gastar fins 50.000 euros en un dia i agafar el Concorde per volar als Estats Units i fer-se una neteja dental. Bartolomé va expressar que l'organisme que presideix té com a objectiu denunciar davant les autoritats i el Vaticà els casos d'abús sexual i de poder que es van donar i s'estan donant en la Legió.

"Vull insistir que tot i que els casos d'abús sexual són els més cridaners i els més comuns, hi ha els d'abusos de poder que usen en benefici propi. Nosaltres en el seu moment denunciem tot això davant el Vaticà i sembla que ha fet efecte amb l'ordre del papa Joseph Ratzinger respecte a refundar la Legió", va explicar l'espanyol.

Pel que fa a la vida de luxes que es donava Maciel, Bartolomé va assenyalar que: "Es parla de testimonis directes, concretament de Luis Garza, el màxim responsable de l'economia dels Legionaris, que va dir que Maciel, de mitjana, podia gastar fins 50.000 euros al dia".

"Viatjava de manera habitual en Concorde i conec gent als Estats Units que m'assegura que Maciel anava a fer-se allà neteges de boca, a més que era addicte a la morfina".

Va confirmar que per evitar ser reconegut, Maciel tenia diverses personalitats. "Utilitzava passaports i noms falsos. Davant les seves altres famílies es feia passar com un alt executiu del petroli, de manera que lògicament havia de manejar aquestes quantitats de diners per poder sustentar la seva coartada".

"També sabem que s'allotjava als hotels més cars del món, i no només a les habitacions, sinó en suites presidencials".

Pel que fa als abusos sexuals, el president de l'Associació de Víctimes dels Legionaris de Crist va afirmar que el modus operandi sempre era el mateix.

"Maciel es va fer passar tota la vida per malalt, llavors cridava a un religiós de la seva confiança per dir-li que tenia dolors d'estómac i li explicava que el Papa li havia permès que unes monges piadoses li donessin massatges per alleujar el seu dolor, però com que no estaven havia de recórrer a altres persones. "

Emilio Bartolomé té els seus dubtes respecte a que les denúncies tinguessin una resposta judicial, "simplement perquè la majoria de casos ha prescrit".

Els Legionaris de Crist tenen 800 sacerdots, 2 mil 500 seminaristes i 65 mil membres laics en una trentena de països. A Espanya, la tasca de la Congregació està fortament vinculada a l'àmbit educatiu. Compten amb la universitat privada Francisco de Vitoria a Madrid i mitja dotzena de col.legis a la capital d'Espanya, Barcelona, València i Sevilla.

En l'òrbita de la Legió a Espanya es mouen alguns dels homes i dones més poderoses del país. Per exemple, Iñigo Oriol, José María Ruiz Mateos i Alicia Koplowitz, tres dels empresaris més rics del país. En l'àmbit polític també han arribat molt amunt. Martínez assegura que les germanes d'Ana Botella, dona de l'expresident José María Aznar, pertanyen al Regnum Christi (la branca laica de la Legió), els ex ministres del conservador Partit Popular (PP) Ángel Acebes i José María Michavila. Altres legionaris reconeguts són Gustavo Villapalos o Daniel Sada, ex assessor del gabinet de Presidència de la Moncloa, entre molts més.

Legionaris a Xile

El bisbe de Concepción, Xile, Ricardo Ezzati, es va referir a les conclusions de la investigació contra Marcial Maciel, el fundador dels Legionaris que va abusar sexualment de menors i va tenir una vida oculta amb almenys dues dones.

Ezzati, un dels cinc bisbes designats per indagar el cas, va assegurar que "el dany d'una persona és fruit del propi pecat personal, però que té una conseqüència també en l'àmbit eclesial".

Per això, va emfatitzar que "quan naturalment l'organització té alguns danys sempre s'ha de reformar també el que està malmès" i va assegurar que "en la mesura que li aportem només la nostra debilitat i el nostre pecat certament fem més feble el testimoni de l'Església".

El purpurat va comentar concisament les acusacions que enfronta el sacerdot Fernando Karadima respecte a cinc denúncies puntuals sobre abusos sexuals.

"Pel que fa a aquest cas no puc dir res perquè no estic a Xile en aquest moment i no sé com s'han desenvolupat les últimes investigacions", va dir Ezzati.

No obstant això, va comentar que "cal esperar amb confiança l'acció de l'Església, jo crec que el que la Santa Seu ha dit en relació als legionaris la línia és tan clara que naturalment no pot deixar espai a algun dubte".

Respecte a si Benet XVI li va fer alguna pregunta sobre el cas Karadima, Ezzati va ser emfàtic en assegurar que "el Papa té altres preocupacions".

"Coberta danyada": bisbe

El bisbe Ricardo Watty Urquidi, després de visitar 33 centres a Mèxic de la congregació fundada per Marcial Maciel i parlar amb més de 300 Legionaris, ex Legionaris laics i consagrades va concloure que "hi ha molts elements de la personalitat del pare Marcial que sí impregnar , tot això cal alliberar la Legió. Insisteixo, són persones bones, però en una coberta molt danyada, dolenta", segons va revelar a la reportera Valentina Alazraki en una entrevista.

El bisbe de Tepic va reconèixer que per part del Vaticà hi va haver una sobreprotecció dels capellans, ja que: "Hi havia altres criteris, fins i tot per als bisbes. La nostra idea era tenir cura als nostres germans sacerdots. És clar, fallem perquè potser vam voler cuidar massa... ara constatem, o ens adonem que vam fer malament, que ja no podem seguir fent".

Va afegir que va lliurar a Benet XVI una documentació de part d'un grup de víctimes d'abusos sexuals per part del fundador de la Legió i no va descartar un possible trobada del pontífex amb elles.

Maciel gastaba hasta 50 mil euros cada día

Luis Garza, responsable de la economía de la orden, ha confesado que el fundador viajaba frecuentemente en el Concorde, según ONG. El presidente de la Asociación de Víctimas de los Legionarios de Cristo, Emilio Bartolomé, aseguró que tiene constancia de al menos 200 víctimas, entre ellos varios mexicanos, de abusos sexuales por parte de Marcial Maciel, de quien dijo era capaz de gastarse hasta 50 mil euros en un día y coger el Concorde para volar a Estados Unidos y hacerse una limpieza dental.
Para leer más ir a enlace:

Topografia del terror: On van anar els assassins?

Berlín reinaugura l'exposició "Topografia del Terror", al quarter general de la SS i central de la Gestapo. En un nou edifici, ampliada i amb material exclusiu, és testimoni dels gestors de l'Holocaust. Només tres del 7000 funcionaris de la Central de Seguretat del III Reich, la Gestapo, la policia secreta del règim nazi, van ser condemnats. Tres. Els altres són desconeguts. Molts van anar a EUA i Sudamèrica, altres a Espanya, on encara viuen els seus descenents: "Cap lloc està tan lligat als crims del nacionalsocialisme com aquest", va dir el president alemany Horst Köhler durant l'inauguració. (Foto: expedient d'Eichman).

El centre de documentació dels horrors del nazisme es troba sobre els terrenys en què funcionava antigament el quarter general de la SS i la central de la Gestapo. Els administradors del genocidi perpetrat pels nazis són gairebé desconeguts, i molts d'ells no van ser jutjats pels seus crims. En aquest museu es poden veure 16 fitxes amb els noms dels funcionaris que van ser sotmesos a judici. Només tres van ser condemnats. Tres de 7000 funcionaris de la Central de Seguretat del III Reich.

"Disposició a aclarir els crims nazis"

L'exposició existeix des de 1987, data en què es va iniciar el projecte. Fins fa poc era una sèrie de panells a l'aire lliure, atraient any rere any a més de 500.000 persones. Ara, la mostra pot ser visitada en un edifici la construcció va costar uns 26 milions d'euros.

Concebuda per documentar i augmentar la percepció del terror nacionalsocialista a Alemanya de 1933 a 1945 i honorar la memòria de les seves víctimes, l'exposició es troba en el que era l'antic carrer Prinz-Albrecht-Straße, avui anomenada carrer Niederkirchnerstraße, al barri berlinès de Kreuzberg. Allà es trobava la central de la policia secreta, la Gestapo, i no lluny d'ella funcionava la central de la SS, organització paramilitar del Partit Nacionalsocialista Alemany.

El president Köhler dignificar en el seu discurs inaugural el compromís de la societat civil que va fer possible l'exposició durant els anys 80. El nou edifici és testimoni, segons Horst Köhler, del "llarg camí que van recórrer els alemanys des de 1945 a prendre consciència del seu passat". Avui es percep una "disposició natural a aclarir els crims comesos durant l'època nazi", va subratllar el president alemany.

Amb vistes al reduït nombre de testimonis vius, Köhler va posar de relleu el significat històric de llocs com la "Topografia del Terror". "La confrontació amb el passat forma part de la nostra identitat com a país", va dir.

L'edifici de la mostra permanent té dos pisos i una superfície útil de 3.500 metres quadrats. Va ser dissenyat per l'arquitecta berlinesa Ursula Wilms. A més de l'exposició, que ocupa 800 metres quadrats, hi ha també una biblioteca i salons d'esdeveniments.

Topografía del terror: los administradores del genocidio

Berlín reinaugura la exposición “Topografía del Terror” en el lugar donde operaba la central de la Gestapo. En un nuevo edificio, ampliada y con material exclusivo, es testimonio de los gestores del Holocausto.

El centro de documentación de los horrores del nazismo se halla sobre los terrenos en los que funcionaba antiguamente el cuartel general de la SS y la central de la Gestapo, la policía secreta del régimen nazi. “Ningún lugar está tan ligado a los crímenes del nacionalsocialismo como éste”, dijo el presidente alemán Horst Köhler durante la inauguración.

Los administradores del genocidio perpetrado por los nazis son casi desconocidos, y muchos de ellos no fueron juzgados por sus crímenes. En este museo pueden verse 16 fichas con los nombres de los funcionarios que fueron sometidos a juicio. Sólo tres fueron condenados. Tres de 7000 funcionarios de la Central de Seguridad del III Reich.

Vladímir Gumenuk: L'home que cremà Hitler

Potser molts estan assabentats que fa exactament 65 anys, el 30 d'abril de 1945, el cap del Tercer Reich alemany va morir, d'un tret a la boca, al Berlín assetjat, però segur que molt pocs saben que 25 anys després un soldat soviètic va acabar amb el cos del cabdill nazi i va dispersar les seves restes perque se les emportés el vent. Vladímir Gumenuk (foto), ex membre de la Comissió Extraordinària de l'URSS, i subcapità que va servir en una secció especial de la KGB en el territori de l'antiga República Democràtica Alemanya, va revelar tots els secrets i va desmentir totes les sospites sobre la mort de Hitler en una entrevista exclusiva per al diari rus Komsomólskaia Pravda.

Vladímir Gumenuk.

Els periodistes van trobar Vladimir, ja jubilat, en un poble a prop de la ciutat de Syzran, a la regió de Samara, on estava treballant en el seu petit hort amb una pala a les mans: "El 1970 amb una pala semblant vaig desenterrar els cossos de Hitler, Eva Braun i tota la seva família", va comentar Gumenuk.

Resulta que ell i altres dos oficials van rebre una ordre secreta: "A causa del trasllat de la ciutat castrense soviètica: Cremar i dispersar pel vent les restes del Führer i els seus familiars".

"Ens van donar les coordenades del lloc secret on van enterrar a Hitler, sota els compromisos que fins ara no puc explicar-ho tot. L'ordre que reberem era tan secreta que ni tan sols es va permetre a ningú redactar-la a màquina. Andrópov l'escribí a mà personalment".

El problema era que el territori de la ciutat castrense s'observava des de tots els costats com el palmell de la mà, però com ningú havia d'assabentar-se del que anaven a complir els militars, els últims van decidir "emmascarar l'operació" a tall d'anar a pescar, el que era una bona excusa, ja que en general els soviètics eren molt aficionats a la pesca: "Així vam agafar les canyes de pescar, una llanxa pneumàtica i unes pales. Quan vam arribar al lloc de la destinació, vam posar mans a l'obra. Cavabem una, dues hores però no trobavem res. Començarem a sentir pànic ja que l'error en aquesta operació podia portar-nos al tribunal". És quan a Vladimir se li va acudir una idea: "Companys, no estem cavant on devem. La distància indicada no era de 45 metres com mesurem, sinó de 45 passos!". Aviat les pales van donar amb alguna cosa.

"Alguns dels taüts de fusta ja estaven corcats, així que vam haver de fer uns nous, on vam posar totes les restes mortals que havíem trobat. Després vam anivellar la terra i emmascararem el territori. Segons l'ordre havíem de portar les restes fora de la ciutat, cremar-los i dispersar-los com fos".

Els militars van haver d'esperar al matí perquè encendre fogueres a Alemanya era una cosa fora del comú, fins i tot a prop del riu: "La gent que vivia aquí era molt disciplinada".

Al matí, en comprovar que no els estava seguint ningú, van començar a "cuinar una sopa" i prop van fer una altra foguera on "cremaven a Hitler", després van tirar aigua a les cendres perquè es refredesin més ràpid. Van agafar uns sacs i van anar a un lloc previst per endavant: Un penyal prop d'un riu sense nom. En 20 segons tot estava preparat. "Era l'últim 'vol' de Hitler, molt simbòlic, igual que posen en els llibres", va comentar Vladimir.

En tornar els tres oficials van signar un document que descrivia la 'operació', que era tan secreta que no la podien discutir ni tan sols entre ells. Gumenuk guarda silenci fins ara sobre el lloc de l'enterrament, encara que molts periodistes de tot el món, li van prometre una enorme recompensa per la informació.

"Jo crec que no seria racional revelar aquesta informació. Els arxius estan desxifrats només a mitges. El fet de l'operació està confirmat, però fins i tot ara està prohibit comptar els detalls. Hi ha moltes teories en la premsa sobre la mort del 'Führer', però tot és mentida".

Segons el veterà, el que més temia tots aquests anys no era la por sinó una sensació de possible fracàs: "Tenia por que d'alguna manera pogués transcendir l'informació secreta. Mai m'havia anat de la llengua, ni tan sols en companyia dels meus amics, encara que llavors molts es preguntaven que és el que havia passat amb el cos de Hitler. Jo sempre somreia però els meus llavis estaven segellats. Fins la meva dona quan per primera vegada va veure un reportatge sobre mi, va començar a cridar i em va retreure que no li havia explicat mai res. Jo la vaig respondre: Ets dona d'un oficial de l'unitat secreta de l'Exèrcit, i aquí no hi ha res que parlar".

A lo mejor muchos están enterados de que hace exactamente 65 años, el 30 de abril de 1945 el Jefe del Tercer Reich alemán se suicidó tomando un veneno en el Berlín sitiado, pero seguro que muy pocos saben que 25 años después un soldado soviético aniquiló el cuerpo del caudillo nazi y dispersó sus restos por donde los llevara el viento.

Vladímir Gumenuk, ex miembro de la Comisión Extraordinaria de la URSS, y subcapitán que sirvió en una sección especial de la KGB en el territorio de la antigua República Democrática Alemana, reveló todos los secretos y desmintió todas las sospechas sobre la muerte de Hitler en una entrevista exclusiva para el periódico ruso Komsomolskaya Pravda.
Para leer más ir a enlace:

Rússia: Xifres de víctimes soviètiques a la II Guerra

Aproximadament 26,6 milions de ciutadans soviètics van morir durant la Segona Guerra Mundial. D'aquesta quantitat, 8.668.400 eren soldats, i la resta civils. Es calcula que sis milions d'alemanys van morir en la guerra. Les dades verificades seran reportades al president rus Dmitry Medvedev el 9 de maig. El 2009 es va establir una comissió russa per encarregar-se del càlcul de víctimes russes durant la II Guerra Mundial.

Les xifres de les víctimes han estat actualitzades contínuament a Rússia des que va acabar la guerra. Per un llarg període, es va reconèixer que el nombre de víctimes era de 20 milions.

A principis de la dècada de 1990, la xifra es va actualitzar a 26 milions, després que unes sis milions de persones que van morir en camps de treball soviètics durant la guerra van ser formalment agregats al nombre total. La II Guerra Mundial va cobrar la vida de més de 60 milions de persones al planeta.

Publican cifras actualizadas de víctimas soviéticas en II Guerra Mundial

Aproximadamente 26,6 millones de ciudadanos soviéticos murieron durante la Segunda Guerra Mundial, informó hoy un reporte de la agencia de noticias RIA Novosti. De esa cantidad, 8.668.400 eran soldados, y el resto civiles. Se calcula que seis millones de alemanes murieron en la guerra. Los datos verificados serán reportados al presidente ruso Dmitry Medvedev el 9 de mayo.
Para leer más ir a enlace:

3ª Comparativa del cost de l'ADSL a Europa

Per tercer any consecutiu presentem aquest estudi comparatiu entre els accessos de banda ampla en els 27 països membres de la Unió Europea i tristament comprovem que han canviat molt poc les coses, i fins i tot, estan pitjor en alguns casos. En termes absoluts la connexió estàndard que ofereix Telefónica és la cinquena més cara de l'U.E. En termes relatius referits a la renda disponible seguim en el furgó de cua amb la sisena connexió més cara. Hem tornat a prendre els mateixos operadors, o les seves filials d'internet, d'anys anteriors i hem comparat la situació econòmica dels 27, les connexions i el cost relatiu amb els següents resultats:

SITUACIÓ ECONÒMICA

Si el 2009 Espanya ocupava el lloc 12 entre els membres de la UE, avançant per poc (0,13%) a Itàlia però lluny encara de les dades de França (11,71%) en aquest any 2010 aquest exigu creixement de l'1, 37% ha fet que en termes absoluts pràcticament tinguem el mateix nivell de renda, però, en termes relatius hem caigut dos llocs, fins al 14 º. Encara que seguim estant per davant d'Itàlia hi ha dos països, per sorprenent que pugui semblar, que ens han avançat: Grècia i Xipre, si l'any passat la renda espanyola era un 0,28% i un 2,65%, respectivament, més alta ara ha passat a ser un 3,69% i un 1,12% més baixa.

Malauradament, aquell vaticini del nostre President de Govern que estàvem a punt de superar en renda a França no només no s'ha complert, sinó que ara està més lluny que fa dotze mesos.

Comparativa del coste de la ADSL en Europa: La vida sigue igual

Por tercer año consecutivo presentamos este estudio comparativo entre los accesos de banda ancha en los 27 países miembros de la Unión Europea y tristemente comprobamos que han cambiado muy poco las cosas, e incluso, están peor en algunos casos.

En términos absolutos la conexión estándar que oferta Telefónica es la quinta más cara de la Unión Europea. En términos relativos referidos a la renta disponible seguimos en el furgón de cola con la sexta conexión más cara.
Para leer más ir a enlace:

La lliura cau al seu nivell més baix

La lliura esterlina ha caigut davant del dòlar al seu nivell més baix en més d'un any davant la incertesa sobre el resultat de les eleccions generals britàniques, en què cap formació sembla que obtindrà la majoria absoluta.

La lliura ha baixat més d'un 2% enfront de la moneda nord-americana, fins 1,46 $, si bé havia repuntat en els mercats en un moment d'aquesta matinada davant l'oscil lació de vots a favor del Partit Conservador de David Cameron.

Enfront de l'euro, la moneda britànica ha baixat avui un 1,5% i ha arribat 1,157 euros.

Segons els analistes, un Parlament britànic sense àmplia majoria no és ben vist pels inversors, atents a les mesures que pugui prendre el nou Govern per aturar el dèficit de la Gran Bretanya.

La libra cae a su nivel más bajo por la incertidumbre política

La libra esterlina ha caído frente al dólar a su nivel más bajo en más de un año ante la incertidumbre sobre el resultado de las elecciones generales británicas, en las que ninguna formación parece que obtendrá la mayoría absoluta.

La libra ha descendido más de un 2% frente a la moneda estadounidense, hasta 1,46 dólares, si bien había repuntado en los mercados en un momento de esta madrugada ante la oscilación de votos a favor del Partido Conservador de David Cameron.
Para leer más ir a enlace: