divendres, 8 de juny de 2012

Fiscalia demana 10 anys per a Millet i Montull per l'Hotel Palau

La fiscalia ha demanat deu anys i dos mesos, i multes de 48.000 euros, a més d'una indemnització de 900.000 euros, per a Fèlix Millet i Jordi Montull pels delictes de tràfic d'influències i apropiació indeguda en el cas de la tramitació urbanística de l'Hotel del Palau. També demana una pena de quatre anys i set mesos per l'ex-tinent batlle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado (PSC), i l'antiga cúpula d'urbanisme. Els acusa de tràfic d'influències en la tramitació del projecte.

En les seves qualificacions provisionals, el fiscal acusa García-Bragado dels delictes de falsedat documental i prevaricació, els mateixos delictes i penes que per la resta de dirigents d'Urbanisme del consistori: l'ex-gerent de l'àrea Ramon Masseguer, l'ex-cap jurídic Enric Lambies, i l'arquitecte del projecte Carles Díaz.

Fa dos mesos, l'acusació popular formada per les associacions de veïns de Ciutat Vella i del Casc Antic va demanar set anys de presó per Millet i Montull perquè considera que la seva intenció era obtenir 'un benefici econòmic important' de 3.606.072 euros amb les plusvàlues urbanístiques.

L'acusació popular va demanar també tres anys per Garcia-Bragado, sis mesos per Massaguer, tres anys per Lambies, i nou mesos per Díaz.

Un possible míssil fallit al cel d'Astrakan causa pànic i es veu a Israel


Una bola de llum al cel d'Astrakan que tenia una cua fosforescent va causar preocupació entre els habitants locals i es va arribar a veure a Israel on centenars de ciutadans van cridar als telèfons d'emergència per comunicar que havien vist un objecte volador no identificat (OVNI) en el cel. El fenomen va coincidir amb un llançament de prova del míssil balístic "Topol-M" des del polígon Kapustin Yar a Astrakan (Kazakhstan).

Els testimonis del fenomen van dir haver vist una esfera amb cua brillant de forma cònica, que primer va ser albirada a les parts septentrionals del país i després també a les regions centrals i Palestina.

Fonts de la Defensa, citats pels mitjans locals, van assegurar no tenir constància de la naturalesa de l'esfera, però van suposar que podia tractar d'un "rar fenomen natural".

Alhora, en l'Associació d'Astronomia d'Israel van opinar que el suposat OVNI en realitat va ser un míssil balístic.

"El més probable és que es va perdre el control sobre un míssil i la gent va arribar a veure els seus fragments i les restes de combustible. Probablement, el míssil va aconseguir l'altura de 200-300 quilòmetres i per això va ser vist a tants llocs ", va explicar un portaveu de la institució.

En aquest sentit, la premsa local va començar a especular sobre la possibilitat que es tractés d'un míssil balístic rus, el llançament de prova va tenir lloc la vigília des del polígon de Kapustin Yar, a la província de Astracán.

El PP denunciat per la 'brutalitat policíaca' en la primavera valenciana


Una vintena d'entitats socials, representants de pares i alumnes i sindicats han presentat avui davant el jutjat de guàrdia, a la Ciutat de la Justícia de València, una denuncia contra la delegada del govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, i el cap superior de policia, Antonio Moreno, per la 'repressió' i 'la brutalitat policial' durant les manifestacions dels estudiants de l'Institut Lluís Vives de València el passat febrer, conegudes popularment amb el nom de 'primavera valenciana'.

Carlonia Belenguer, de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de la ciutat de València, en representació de tots els col·lectius denunciants, ha afirmat que 'les ordres venien des de dalt, de la delegada del govern i del cap de la policia'. Belenguer ha censurat que Moreno tractés els joves 'com delinqüents, com l'enemic'.


La representant dels pares i mares dels alumnes també ha precisat que la denuncia es presenta 'per les detencions il·legals que va haver-hi, pel fet que la policia no anés identificada, per colpejar brutalment i causar lesions, per intimidar, amenaçar, coaccionar i per vexar menors'.

El professorat de l'IES Lluís Vives fa costat als alumnes encausats

L'assemblea del professorat de l'Institut Lluís Vives, focus de la primavera valenciana, ha destacat l'excel·lència dels seus alumnes encausats i ha demanat la dimissió de Sánchez de León. En un comunicat, els docents han assenyalat la delegada del govern com a ' responsable de tota aquesta trencadissa i de la criminalització de joves i adolescents que són l'orgull d'aquesta comunitat educativa i de tota la societat valenciana'.

L'assemblea destaca la 'categoria i perfil' dels alumnes, alguns dels quals han estat denunciats i sancionats per participar en actes públics els mesos de febrer i març en defensa de l'educació pública, en contra de les retallades i en suports als companys retinguts a comissaria.

Els professors subratllen l'excel·lència acadèmica dels joves, així com la seva implicació en les nombroses activitats que s'organitzen al centre. És per aquest motiu que asseguren sentir un profund malestar davant les acusacions que se'ls imputen, 'que no coincideixen en cap cas amb l'impecable formació humana basada en valors ètics, cívics i democràtics' que tots ells tenen.

Recentment, uns 250 participants en les manifestacions d'estudiants de la 'primavera valenciana' van rebre propostes de sanció del govern espanyol per infracció greu, per un import de fins a 6.000 euros. En les notificacions d'incoació d'expedient s'atribueix a les persones identificades davant la comissaria de Sapadors la participació 'en una concentració no comunicada davant les dependències policíaques, negant-se a dissoldre-la malgrat els repetits requeriments dels agents, insultant-los i ocasionant desordres públics i causant talls de trànsit a la via pública, segons precisa el document.

La manipulació permanent i les guerres anunciades per l'imperi

Vicky Peláez: El Segle XXI entrarà en la història com un període de la crucifixió de la veritat i de l'exaltació de la mentida i la guerra com a símbols del desenvolupament de la humanitat i de la pau. Ja el general Wesley Clark va revelar al maig de 2011, que als finals dels anys 1990 Estats Units tenia planificat envair set països: l'Iraq, Líbia, Somàlia, Líban, Síria i l'Iran.

Ho veiem diàriament a les pantalles de la TV, a les pàgines dels diaris, al Twitter, al Facebook, el cinema i cal tenir un determinat nivell de coneixement per discernir la veritat entre l'allau d'informació que persegueix cada ésser humà a tot arreu del planeta. Sembla que la humanitat viu simultàniament en dos universos paral·lels: un de real i l'altre creat pels mitjans de comunicació globalitzada d'acord a les orientacions que reben dels rics i poderosos del nostre globus terrestre.

Els drets humans, segons el filòsof italià Constanzo Preve, representa "una ideologia de variable geometria perquè els que decideixen el que és humà i el que no és, són oligarques econòmics donant ordres als seus executius: professors universitaris i els periodistes", això són els que s'encarreguen del contingut de la informació que la societat ha de saber per poder manipular-la. Ja el 1928, el pare de les relacions públiques modernes, l'austríac jueu de naixement i nord-americà nacionalitzat Edward L. Barnays va escriure un assaig "La Propaganda" que no només es va convertir en el llibre de taula del ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels sinó de tots els assessors dels presidents nord-americans i europeus.

A la pàgina 4 del seu llibre deia Bernays que "la manipulació conscient i intel · ligent dels hàbits i opinions de les masses és un important element en la societat democràtica. Els que manipulen aquest mecanisme ocult de la societat constitueixen un govern invisible que exerceix el veritable poder real al país. Aquestes persones que ens governen i de les quals mai hem sentit parlar, modelen les nostres ments, defineixen els nostres gustos i determinen les nostres idees. Així està organitzada cada societat democràtica".

Amb totes aquests aclariments és fàcil entendre per què els governs democràtics de la Unió Europea i dels EUA mai van condemnar ni declarar que va ser una massacre la mort de 170 civils a la província de Helmand, Afganistan després del bombardeig de les forces aliades, ni tampoc va ser un crim l'assassinat de 60 nens al poble de Azizabad el 2008 o la mort de 100 civils el cinc de Maig de 2009 a Bala Baluk per les bombes de l'OTAN.

Per als mitjans de comunicació globalitzada va ser un simple "error" militar i els morts eren "víctimes col·laterals". No obstant això, la recent matança a Hula, Síria, fins ara no aclarida i condemnada pel mateix govern d'aquest país, de 108 civils i d'ells 49 nens i 34 dones va ser denunciada de seguida per la UE i EUA com una "massacre" perpetrada a propòsit pel govern Sirià sota el comandament de Bashar al-Assad. I per agreujar l'acusació la cadena britànica BBC News va usar una foto feta a l'Iraq el 2003 presentant-la com un testimoni de la massacre a la localitat de Hula.

La imatge va ser posteriorment retirada per la BBC però la indignació que va produir en l'opinió pública mundial contra el règim de Bashar al-Assad ja ha produït el seu efecte en la ment dels espectadors i va facilitar la condemna dels països membres de l'OTAN i la seva predisposició a la intervenció militar a Síria. A cap dels escriptors globalitzats se li va acudir recordar-se de la famosa declaració del general retirat nord-americà Wesley Clark al maig de 2011, quan va revelar que ja als finals dels anys 1990 Estats Units tenia planificat envair set països: l'Iraq, Líbia, Somàlia, Líban, Síria i l'Iran.

Síria per al poder globalitzat no solament representa la porta d'entrada a Iran sinó a Àsia. Per alguna cosa deia l'emperadriu russa Catalina la Gran que a partir de Síria tindrà a les mans "la clau la Casa Rússia".

Encara hi ha alguna cosa més. Segons el Washington Institute for Near East Policy la conca del Mediterrani tanca grans dipòsits de gas, tres quartes parts dels quals pertanyen a Síria. D'allí s'aclareix el panorama i la declaració de Barack Obama durant la darrera reunió a Davos del Grup 20 que "Bashar al-Assad ha de deixar el poder".

Per accelerar aquest procés Occident està armant a la guerrilla per mitjà de Qatar, Aràbia Saudita i Turquia, segons la publicació israeliana Debkafile amb els míssils anti tancs 9K 115, 2 Mets, M i Kornet E, amb explosius IED per instal·lar a les carreteres. També ja estan operant allà les forces especials de l'OTAN amb la consigna oficial "De Opresso Liber" (Alliberar els Oprimits), 13 dels quals -pertanyents a les forces franceses- van ser capturats per l'exèrcit sirià al març de 2012.

Tot això està silenciat per la premsa, igual com l'última idea de l'OTAN d'enviar 5.000 soldats armats sota la bandera de l'ONU amb el pretext de protegir els dipòsits d'armes químiques i bacteriològiques de les mans d'Al-Qaeda que ja està operant a Síria. La Debkafile cita en la seva publicació de 21 de Maig que suposadament Barack Obama va comentar durant una de les seves converses amb Vladímir Putin que si un barril de àntrax arriba als terroristes que operen al Caucas, milions de russos podrien morir.

Així opera la propaganda creant inseguretat i por al terror, tant a nivell individual com col·lectiu per poder aconseguir els seus propòsits. De moment tant la Xina com Rússia rebutgen unànimement qualsevol possibilitat d'intervenció militar a Síria, esperant Barack Obama de convèncer Vladimir Putin de suavitzar la posició russa respecte a Bashar al-Assad durant la seva pròxima trobada al juny a Mèxic a la Cimera de G20. Ningú sap el que pot passar, però tant Rússia com la Xina saben que qualsevol acció bèl·lica de l'OTAN tractant de reproduir la variant líbia a Síria afectaria dramàticament els interessos nacionals d'aquests dos països i els debilitaria en termes geoestratègics.

El món sencer en urpes de la desinformació programada està observant i en especial, a Amèrica Llatina el desenvolupament dels esdeveniments a Síria perquè sap que cada avanç de l'OTAN, que representa el poder globalitzat, en el Mig Orient pel domini de recursos energètics , fa apropar més la possibilitat de les futures intervencions a Amèrica Llatina les riqueses naturals superen amb escreix les de l'Orient Mitjà. Per això mai cessa la campanya propagandística contra els països de l'ALBA. Fa anys l'obsessió de la premsa globalitzada va ser la mort de Fidel Castro. Ara el van deixar en pau relativa traslladant la seva atenció sinistra a Hugo Chávez ia Veneçuela.

Tal és el grau de càlcul dels manipuladors de la informació que fins aconsegueixen convèncer periodistes seriosos i amb més de 50 anys d'experiència, com el nord-americà Dan Rather, que ja va augurar que l'actual president de Veneçuela morirà en vigílies de les properes eleccions presidencials.

La màquina propagandística mai per i l'únic antídot per a la desinformació és el coneixement. Per alguna cosa va dir Sòcrates: "Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: l'ignorància'.

La OCS s'oposa a l'ús de la força contra l'Iran i Síria

Els caps de l'Estat dels països membres de l'Organització de Cooperació de Xangai (OCS), al terme de la seva última sessió, van emetre dijous un comunicat en què reiteren la seva oposició a qualsevol intervenció militar a l'Orient Mitjà: "Els Estats membres s'oposen a tota intervenció militar, a la imposició d'un canvi de Govern oa sancions multilaterals "a l'Orient Mitjà, diu el comunicat dels governants dels països integrants de l'OCS.

La OCS també va ratificar el seu suport al pla de l'enviat de l'ONU i la Lliga Àrab per siriana, Kofi Annan, encaminat a solucionar política i pacíficament la violència deslligada al país àrab.

Així mateix els governants de l'organització asiàtica van insistir en la necessitat de crear una Àsia Central lliure d'armes de destrucció massiva.

En finalitzar la cimera, el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, es va entrevistar amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, que ha destacat el suport que sempre ha brindat Rússia perquè el poble iranià faci ús del seu dret a accedir a tecnologies modernes, entre elles l'ús pacífic de l'energia atòmica. "Vostès coneixen la nostra posició", ha afegit.

El mandatari rus va insistir que Síria té un panorama catastròfic i ha advertit que les polítiques de pressió unilateral i les sancions econòmiques no només no funcionen sinó que agreugen la situació humanitària.

Xina, Rússia, Kazakhstan, Tadjikistan, Kirguizistan i Uzbekistan són membres oficials de l'OCS, mentre que l'Iran, Pakistan, Mongòlia i l'Índia són observadors de l'organització asiàtica.

La corrupció paralitza Washington

La capital dels Estats Units està a punt de la paràlisi política per una sèrie de casos de corrupció que han minat la credibilitat d'un Govern local, elegit fa només dos anys, que ja va viure una crisi similar en els noranta. El nou alcalde de Washington, el demòcrata Vincent G. Gray, està subjecte a una investigació federal i, per primera vegada des que el Districte de Colúmbia adquirís la seva autonomia fa 38 anys, dos regidors han cessat dels seus càrrecs, acusats de frau i malversació de fons.

La fiscalia va començar a investigar a Gray el març de 2011 després que un dels seus contrincants en les eleccions, Sulaimon Brown (foto), denunciés que aquell li havia pagat per presentar com a candidat a l'Alcaldia el 2010 per desprestigiar al llavors regidor, Adrian M. Fenty. Mesos després, Brown ocupava un càrrec com a assessor del nou alcalde. Fa unes setmanes, dos dels membres de l'equip electoral de Gray van reconèixer haver desviat fons cap a la campanya de Brown.

Fenty va governar durant només un mandat i va ser un alcalde molt popular en els districtes més adinerats de Washington. En aquests, però, no hi ha un gran volum de votants ja que els seus residents solen treballar en ambaixades i institucions internacionals i no estan empadronats a la capital. Als barris de majoria afroamericana, en canvi, s'acusava l'exalcalde d'ignorar la pobresa creixent en què vivien. Des que Gray es fes càrrec de l'Ajuntament, les sospites de corrupció de l'administració no han fet més que créixer. A més d'un suposat finançament irregular de la seva campanya, la premsa ha denunciat casos de nepotisme i de sobresous a funcionaris afins.

Aquest dimecres, Kwame Brown, el president del Consell de la ciutat de Washington DC, el segon càrrec més important després del de l'alcalde, va presentar la seva dimissió després d'haver estat imputat per frau bancari durant 2005 i 2006 i per violar les lleis electorals del districte en els comicis municipals de 2008. La seva renúncia es produeix cinc mesos després que Harry Thomas Jr, un altre dels membres electes (regidors) del Govern local de la capital, reconegués que es va apropiar de 350.000 dòlars de fons municipals per al seu benefici personal. Thomas ha estat condemnat a presó.

Brown, a l'Ajuntament des de 2004, va decidir alinear-se amb Gray en les eleccions municipals de 2010 per desbancar Fenty, a qui van acusar de governar només per als blancs. Amb la victòria de Gray, Brown es va posicionar com el seu successor. Tots veien en aquest ambiciós polític de 41 anys, que es va preocupar per aparèixer com un afroamericà d'idees progressistes-a favor del matrimoni homosexual-que se sentia igual de còmode en els suburbis que en els barris residencials, el recanvi generacional perfecte per a l'actual regidor. Brown, com Fenty i Gray, són polítics afiliats al Partit Demòcrata. A Washington, la presència dels republicans és marginal.

La renúncia de Brown ha disparat totes les incògnites sobre el futur a l'Administració local si Gray acabés imputat-fonts de l'Ajuntament, citades per The Washington Post, asseguren que les eleccions municipals es farien coincidir amb les presidencials del pròxim 6 de novembre-. Des que el 1974 es concedís l'autonomia al Districte de Columbia, el Capitoli té el Govern de la ciutat en el seu punt de mira, qüestionant la seva capacitat per gestionar de manera independent l'economia de la capital dels EUA.

Després dels escàndols dels 90, el consistori semblava haver recuperat la confiança dels congressistes, els qui estaven disposats a incrementar el seu pressupost. (El Districte de Columbia, que engloba la capital federal, té representació al Congrés però no té facultat de vot). Aquests nous escàndols poden trencar la bona sintonia en un moment en que la ciutat està immersa en plena recuperació econòmica

Acord per a forçar l'investigació de les caixes catalanes

ICV-EUiA, ERC, SI i C's van arribar ahir a un acord per a forçar al Parlament de Catalunya una comissió que investigui les caixes catalanes. En una reunió que van fer a horabaixa van tancar una petició conjunta que obligarà a constituir la comissió, d'acord amb el reglament de la cambra, que estableix que hi ha d'haver tres grups parlamentaris.

ICV-EUiA i les formacions del grup mixt ja havien presentat la petició, però ara s'hi vol afegir ERC, que demana que es defineixin els objectius de la comissió, el pla de treball i les compareixences abans de sumar-s'hi.

Encara no és clar què farà el PSC, sinó que avui presentarà la seva sol·licitud. El PP sospesa la seva posició i no descarta res. I la mesa de la cambra decidirà si admet a tràmit les peticions.

Més informació: Catalunya Caixa necessitarà 4.500 milions d'euros més per a complir el decret de sanejament

Caixanova va col·locar participacions preferents a analfabets

La política comercial de l'antiga Caixanova, una de les dues entitats fusionades a Novagalicia, de vendre participacions preferents per millorar l'aspecte dels seus comptes ha tingut conseqüències dramàtiques per a molts estalviadors. Malgrat les recomanacions de la CNMV de comercialitzar aquests productes només a inversors amb coneixements sobre la mecànica dels mercats financers, l'entitat viguesa va arribar a vendre-les a persones analfabetes, com es pot veure en el document que il·lustra aquesta informació amb l'empremta abaix a la dreta.

L'ordre de compra és signada amb la seva empremta digital per una dona d'avançada edat, resident a Cangas do Morrazo. En aquest cas es tracta d'una imposició per 6.000 euros que, com en tants altres ocasions, es va oferir a l'ordenant com un dipòsit que podria recuperar en qualsevol moment.

Diverses circulars remeses des dels serveis centrals de Caixanova a les sucursals entre 2004 i 2009 animaven als empleats a col·locar els títols de deute subordinat i les participacions preferents "a la menuda", amb els objectius de dotar de recursos propis a l'entitat, donar suport al compliment dels criteris de solvència, sustentar el creixement de la inversió creditícia, ampliar els límits de concentració de riscos i permetre el desenvolupament de projectes estratègics. No obstant això, aquesta estratègia de venda topa amb les instruccions de la CNMV per comercialitzar amb prudència aquest tipus de productes opacs. Per això, es va arribar a sol·licitar la realització de tests d'idoneïtat abans de permetre que un client subscriu un producte d'aquest tipus.

Diversos subscriptors de participacions preferents de Caixanova van explicar a EL PAÍS que mai van arribar a realitzar els esmentats tests. Alguns fins i tot indiquen que tenen còpies dels contractes on subscrivien les preferents que no apareixen signades. La manca de precaucions que es van prendre per comercialitzar aquest producte sembla indicar que hi va haver una considerable pressió cap als empleats per col · locar aquest producte a tots els clients que fos possible. L'escassetat de garanties cap als clients és un dels aspectes en què incideixen les associacions de consumidors i la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior, que prepara una demanda contra Novagalicia Banc pels procediments de venda d'aquest tipus de productes.

Les entitats financeres espanyoles van emetre i van vendre prop de 30.000 milions d'euros en participacions preferents des de 1999, a través de sucursals de 52 caixes i bancs, en molts casos al principi del 2011. Els compradors posaven els seus diners en un producte legal i se'ls oferia bons interessos a canvi d'un compromís d'inversió per a tota la vida.

La venda de participacions preferents a través d'aquest tipus de pràctiques pot obrir el camí a la via penal per a estalviadors que considerin que van ser enganyats a l'hora de subscriure el producte. De moment, molts afectats estan sol·licitant informació als serveis d'atenció al client de Novagalicia Banc o han presentat una sol·licitud d'arbitratge, tal com ha aconsellat la Xunta de Galícia.