dimecres, 24 d’octubre de 2012

El Vallès Oriental es nega a incrementar la tarifa de l'aigua

El 84% d'ajuntaments del Vallès Oriental es neguen a aplicar l'augment del 70% en la tarifa de l'aigua imposat per la companyia pública Aigües Ter Llobregat (ATLL) -en mans de CiU que està privatitzant-la contra la posició de la ciutadania i l'oposició d'esquerres al Parlament-, segons va explicar el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, José Orive, a la sortida del consell d'alcaldes. Els nous preus acabaran repercutint amb un augment d'entre el 15% i el 26% a la factura que paguen els ciutadans.

Els municipis de la comarca han denunciat l'augment de les tarifes a la comissió de preus de la Generalitat i estan a l'espera que aquesta es pronunciï. Paral·lelament, els ajuntaments han signat un document on rebutgen la nova tarifa "perquè resulta impossible d'assumir pels ens locals". Els nous preus acabaran repercutint amb un augment d'entre el 15% i el 26% a la factura que paguen els ciutadans.

El president i el gerent d'ATLL, Leonard Carcolé i Josep Rodríguez han assistit al Consell d'Alcaldes celebrat a Montornès del Vallès, per donar explicacions sobre l'augment del 70% de la tarifa de l'aigua, que ha d'entrar en vigor l'1 de novembre. Segons José Orive, president del Consell Comarcal, els representants de la companyia han justificat la mesura per qüestions "d'equilibri pressupostari".

Manifest de rebuig

Ciutats com Canovelles, la Roca, Parets o la Garriga han manifestat durant la trobada que es neguen a aplicar les noves taxes, segons va indicar el mateix José Orive, que també és alcalde de Canovelles. No obstant això, ha admès que durant la reunió no s'ha consensuat una mesura comuna per a tots els ajuntaments.

Mentrestant, els municipis del Vallès Oriental estan ara a l'espera del pronunciament de la Comissió de Preus de la Generalitat. "Si ens diuen que les noves tarifes s'aplicaran igualment, llavors tindrem un problema", ha subratllat el president de l'ens comarcal. Si l'increment es produeix, els ajuntaments han d'aplicar l'augment de les tarifes o bé assumir una part.

L'alcalde ha indicat que una altra solució, "que no em desagrada", és recuperar l'aigua dels pous i aqüífers locals. També ha indicat que la llei permet que la pujada de les tarifes no "sigui d'una vegada", sinó que es pot fer "esglaonadament" en diferents anys.

En paral · lel, 36 dels 43 municipis del Vallès Oriental han signat un manifest on rebutgen l'augment de la tarifa de l'aigua "perquè resulta impossible d'assumir pels ajuntaments i acaba repercutint sobre el rebut de la ciutadania". En aquest sentit, el text afegeix que "això agreujaria encara més la situació d'emergència que ja viuen moltes llars". Els set municipis que estan pendents de signar ho faran en els pròxims dies.

Els funcionaris NO cobren de mitjana un 30% més que la resta de treballadors

El títol va per l'incorrecte dada que alguns mitjans a sou de la CEOE-PPPSOE i CiU han destacat avui en titulars, fent-se ressò d'aquesta nota de premsa de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre l'estructura salarial a Espanya el 2010.

1. Incorreccions sobre "el públic"
El primer, alguns mitjans parlen de funcionaris quan l'estudi analitza el cas d'empleats dels sectors públics i del privat. No cal dir que no tots els treballadors públics són funcionaris, i sinó que l'hi preguntin a interins, contractats a mitja jornada o becaris investigadors.

Segon i el més important de tot: com assenyala l'estudi, en les dades usats sobre el sector públic: "No s'inclouen els funcionaris adscrits a les mutualitats. Si s'inclouen els empleats d'empreses públiques".

Això és el mateix que dir que funcionaris, el que es diu funcionaris, han entrat molt pocs en l'estadística, ja que la majoria d'ells estan adscrits a mutualitats. No he trobat el percentatge exacte en cap font oficial, així que si algú la troba li agrairia que avisés pels comentaris.

El que sí que entren en la categoria empleats públics són personal laboral, càrrecs de confiança, polítics, etc.

Quant cobren llavors de més o de menys dels funcionaris pel que fa a la mitjana? Doncs no ho sé, perquè si no han recollit les seves dades en l'enquesta no tinc manera de descobrir-ho. I tampoc veig quina intencionalitat pot tenir centrar-se en ells, quan igualment es podria anunciar que "els diplomats universitaris cobren un 27,7% més que la mitjana".

Sobre la comparació de sous públics vs. privats en si, us deixo les dades al detall, on es veu que la major diferència es troba en els sectors de la restauració i d'instal·lacions, maquinària i muntadors, als quals sí se'ls paga bastant més en el sector públic. Però almenys en el cas de l'hostaleria, com veurem més avall, es deu probablement al reduït salari que tenen en el sector privat (un 35% per sota del salari mitjà).

Una altra valoració que faltaria fer sobre els salaris públics és que aquestes estadístiques es van recopilar durant 2010, any en què van començar a aplicar diverses retallades de sou successius a treballadors públics estatals i autonòmics, agegantant la pèrdua de poder adquisitiu que aquest sector està patint des de fa dècades.

Els farmacèutics catalans mantenen el tancament per demà

Els farmacèutics de Catalunya mantenen la convocatòria de tancament patronal de demà. Així ho ha anunciat el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, en una conferència de premsa aquesta tarda. De Dalmases ha explicat que s'ha pres aquesta decisió tot i l'anunci tant del govern de la Generalitat com del govern espanyol que el pagament pendent de l'octubre corresponent a les factures de medicaments del juliol es faria en les pròximes hores.

De fet, ha assegurat que la transferència encara no ha arribat als farmacèutics. De Dalmases també ha dit que s'ha decidit mantenir la convocatòria per 'aixecar un senyal d'alarma sobre una situació que cal arreglar'.

El president, Jordi de Dalmases, ha dit que la situació és insostenible, i que la Generalitat encara no ha pagat els 190 milions que els deu pels medicaments dispensats a l'estiu, tot i que va comprometre's a fer-ho.

Els farmacèutics valencians avisen que no podran comprar més medecines pels impagaments


La presidenta del Col·legi de Farmacèutics de València, Maria Teresa Guardiola, va avisar la setmana passada que si no cobraven abans de final de mes com a mínim una mensualitat a càrrec del primer tram del fons de liquiditat autonòmic podria haver-hi desabastament generalitzat perquè als farmacèutics 'ja no els queden diners per comprar cap més medicament'. Així de contundent s'ha pronunciat en una conferència de premsa, en què va recordar que el deute de la Generalitat arriba a 540 milions d'euros, és a dir, un 4% del pressupost de la Generalitat. Aquests impagaments han portat quatre farmàcies a tancar de manera provisional i unes altres 200 són en concurs de creditors, amb pèrdues de 2.000 llocs de treball aquest any.

Guardiola va explicar que van presentar al·legacions per ser inclosos en el fons de liquiditat, i que ara el problema són els terminis de pagament d'un deute de 250.000 euros de mitjana a cada farmàcia. Va explicar que tenen el compromís dels ministeris d'Hisenda i Sanitat espanyols que abans que acabi l'octubre els pagaran el primer termini, corresponent a la facturació d'entre el 15 d'abril i el 15 de maig, que representa uns 120 milions d'euros. La conselleria els havia dit que la transferència seria imminent.

Finalment, els farmacèutics valencians es van manifestar ahir pel centre de València enfundats en les seves bates blanques per a donar 'testimoni de la seua desesperació' pels impagaments del Consell. La marxa, que va arrencar a la seu del Molt Il·lustre Col·legi de Farmacèutics de València (MICOF), va reunir uns dos mil professionals del sector de tot el País Valencià, alguns dels quals van haver de tancar els seus establiments per a ser a la protesta. El recorregut va finalitzar davant del Palau de la Generalitat, on van entrar una carta al registre amb les seves reivindicacions dirigida al president del Consell, Alberto Fabra.

Els elements 114 i 116 de la taula periòdica: Flerovium i Livermorium

Els elements superpesats 114 i 116 de la taula periòdica han rebut oficialment els noms de Flerovium i Livermorium en honor als laboratoris on van ser sintetitzats: "L'element 114 ara es diu Flerovium en honor al laboratori de reaccions nuclears 'Flerov' de Rússia, i el element 116, Livermorium en honor al laboratori nacional Livermore dels EUA", va dir el president de la Unió Internacional de Química Teòrica i Aplicada (UIQTA), catedràtic Tatsumi Katuyuki.

Després de les seves paraules durant una cerimònia a la Casa de Científics de Moscou, en una pantalla gegant aparèixer els símbols químics dels nous elements "FI" i "Lv" i els seus noms.

Els assistents a la cerimònia, inclosos els científics que van participar en la síntesi dels elements, els alcaldes de Dubna i Livermore, els representants de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, així com els membres de la UIQTA aplaudir Katuyuki després de l'anunci dels noms.

Al maig de 2012 la UIQTA va acceptar les propostes, fetes pels descobridors, i li va donar el nom de Flerovium l'element 114; i l'element 116, el nom de Livermorium, i els va assignar els símbols "FI" i "Lv".

Artur Mas va condecorar la jutgessa que ha condemnat la revista Cafè amb Llet

La jutgessa Maria Millán Gisbert que ha condemnat els periodistes de Cafè amb Llet per les seves opinions i informacions al voltant de Josep Maria Via –assessor del president de la Generalitat– va ser condecorada el 17 de novembre de 2011, pel mateix Artur Mas, amb la Medalla d'Honor de la Generalitat.

Segons consta a la resolució JUS/2625/2011 publicada el 2 de novembre de 2011 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la jutgessa Maria Millán Gisbert i el secretari judicial Francisco Javier Payán Gómez van rebre aquesta distinció per la seva implicació en el programa pilot d'implantació d'un nou aplicatiu de gestió processal per a la tramitació dels procediments de la jurisdicció civil. L'acte va ser presidit pel president Artur Mas i la consellera de Justícia Maria Pilar Fernández Bozal. Se'n va fer una instàntania de record que figura als arxius de la Generalitat.


Prat (CiU) va usar Innova per pagar 13.000 euros al mes a un exdirector de Salut


L'auditoria que l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) està duent a terme a la seva empresa municipal Innova ha destapat un nou cas d'elevats pagaments de diners públics en benefici d'alts càrrecs de la sanitat catalana. Carles Manté, director del Servei Català de Salut (CatSalut) de gener de 2004 a desembre de 2006, va començar a cobrar poc després de deixar el càrrec uns 13.000 euros mensuals des Innova per suposats "honoraris" de "consultoria estratègica" percebuts a través de l'empresa CCM Estratègies i Salut.

Marina Geli, Crespo, Prat i Boi Ruiz, a la comissió d'investigació


La comissió d'investigació sobre la gestió de la sanitat catalana ha aprovat aquest dimarts el pla de treball i les compareixences, que començaran a partir d'octubre les tardes dels dilluns. Els noms més destacats són el del conseller de Salut, Boi Ruiz (CiU), el de la seva predecessora, Marina Geli (PSC), l'exalcalde de Lloret de Mar i exgerent del consorci de Salut Selva-Maresme, Xavier Crespo (CiU), l'expresident de l'ICS, Josep Prats (CiU), o el president del grup SERHS, Ramon Bagó (CiU).

Un assessor d'en Mas demanda la revista que denúncia les irregularitats al CSC

"Cafè amb Llet" ja va ser vetada a les sales d’espera dels hospitals de la Selva i el Maresme i ara rep una demanda de 20.000 euros per "atemptar contra el dret a l’honor". Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas, ha demandat a la revista "Cafè amb Llet" per atemptar contra el seu dret a l’honor en el vídeo-denúncia “El major robatori de la història de Catalunya”. Via demana 20.000 euros a la publicació per haver estat esmentat al minut 2:00 de la segona part del vídeo, que revel·la les incompatibilitats i contractacions irregulars i per nepotisme corrupte d’empreses pròpies per part de Ramon Bagó i Josep Prat (CiU) al capdavant del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Bagó ha captat 50 milions de fons públics des de 2002 mitjançant el CSC


De les múltiples facetes de Ramon Bagó -alcalde de Calella per CiU entre 1979 i 1991, empresari d'èxit, un dels arquitectes del sistema sanitari català i Creu de Sant Jordi el 2001- hi ha dos que es troben en la cuina dels hospitals catalans. Una és la del gestor sanitari, la de l'home que durant 20 anys ha pogut intervenir en la direcció de desenes de centres a través del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), un organisme públic on ha ocupat tots els càrrecs de responsabilitat -actualment és vicepresident i conseller de les seves empreses filials- i que agrupa més de 60 hospitals finançats per la Generalitat però amb la gestió depenent de fundacions, consorcis i altres entitats públiques i privades "sense afany de lucre". Sort d'això, Nóos?

Síria acusa Ankara de no respectar el TNP

L'ambaixador sirià davant l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Baixar Yafari, va acusar dimarts a Turquia de posseir armes nuclears i de no respectar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). La preocupació del Govern de Damasc s'expressa mentre que fonts turques informen de la presència de 70 bombes atòmiques nord-americanes, de tipus B-61, a la base militar de Incirlik, al sud de Turquia.

En unes declaracions pronunciades en la reunió del comitè per estudiar les armes de destrucció massiva a l'Assemblea General de l'ONU, Yafari, a més de subratllar que Síria és un signatari del protocol de Ginebra de 1925, sobre la prohibició de l'ocupació en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, ha posat èmfasi en l'establiment d'una zona lliure d'armes nuclears i totes les de destrucció massiva a l'Orient Mitjà, incloent Turquia.

El representant sirià davant l'ONU va posar en relleu que Turquia, d'una banda, alberga armes nuclears de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i per una altra, allotja als grups terroristes al seu territori, mesures que amenacen la pau i la seguretat de Síria i altres veïns.

A més, de denunciar que Ankara i els seus aliats no s'esforcen per netejar la regió d'armes nuclears i de destrucció massiva, Yafari va indicar que Turquia no compleix els seus compromisos basats en el Tractat de No Proliferació Nuclear.

Així mateix va emfatitzar en què Síria té el dret a preocupar-se per la presència d'armes nuclears en territori turc i per l'incompliment del Govern d'Ankara al TNP.

El desplegament d'armes nuclears dels EUA a Turquia es realitza en la línia de satisfer els propis interessos de Washington a la regió, mesura que li dóna als militars nord-americans l'oportunitat que en el cas d'un enfrontament perillós a la zona, traslladin aquestes bombes a un lloc apropiat.

Xina dóna suport al pla d'alto foc temporal a Síria

Xina ha expressat el seu suport a la proposta d'alto el foc temporal durant la festa musulmana d'Eid al-Adha (coneguda com la Festa del Sacrifici o del Xai) de l'enviat especial de les Nacions Unides (ONU), Lakhdar Brahimi, segons ha dit avui Hong Lei, el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina. Rússia denuncia que els rebels sirians tenen llançamíssils de fabricació americana.

Hong, durant una roda de premsa regular, va assegurar que la Xina està contenta de veure una resposta positiva de Síria a la proposta de l'ONU per a un alto el foc. El portaveu va expressar la seva esperança que Síria doni suport i cooperi amb molta sinceritat i amb accions concretes la mediació de Brahimi.

La Xina espera que el govern sirià accepti l'oportunitat d'adoptar un alto el foc de llarg termini per ajudar a la reducció del patiment del poble sirià. Hong també va dir que unes condicions favorables ajudaran a crear el diàleg i el procés de transició política per resoldre la crisi.

Brahimi, l'enviat especial conjunt de l'ONU i de la Lliga Àrab per Síria, està de visita al país per impulsar l'alto el foc durant la festa Eid al-Adha, de quatre dies de durada, que comença divendres.

L'enviat va tenir una trobada amb el president de Síria, Bashar al-Assad, dimarts sobre un possible alto el foc durant les vacances musulmanes que va qualificar de "franc i substancial", segons un portaveu de l'ONU.

El president va tenir una reacció positiva a la proposta de Brahimi de declarar una pausa durant les vacances, va afegir el portaveu de l'ONU.

Rússia denuncia que els rebels sirians tenen llançamíssils de fabricació americana


Els rebels sirians haurien adquirit llançamíssils terra-aire, incloent míssils Stinger de fabricació nord-americana, segons un alt comandament militar rus citat per l'agència Interfax. Com va fer el president Baixar al-Assad, Rússia ha culpat de la violència als grups violents que operen a Síria, ajudats i armats des de l'exterior.

Els militars russos s'assabenten que els rebels que combaten l'Exèrcit sirià "tenen llançamíssils portàtils, incloent Stingers de fabricació nord-americana", segons el cap dels generals russos, Nikolai Makarov. "Qui se'ls ha facilitat està encara per determinar", ha afegit.

Durant la invasió de l'Afganistan per part de l'antiga URSS, EUA proporcionar Stinger als mujahidins afganesos per enderrocar helicòpters soviètics.

La cadena nord-americana NBC va informar el juliol que l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS) havia obtingut dues dotzenes de míssils terra-aire coneguts com MANPAD, que poden ser llançats per un sol individu. El ELS ho va negar.

Via Làctia: 84 milions d'estrelles i sumant

Utilitzant una enorme imatge de nou gigapíxels del telescopi de sondeig VISTA, instal·lat a l'Observatori Paranal d'ESO, un equip internacional d'astrònoms ha creat un catàleg de més de 84 milions d'estrelles situades a les zones centrals de la Via Làctia. Aquest gegantí conjunt de dades conté més de deu vegades més estrelles que estudis previs i és un important avanç per al coneixement de la nostra galàxia amfitriona.

La imatge dóna a l'espectador una visió sobre la qual es pot fer zoom, acostant-se a la part central de la nostra galàxia. És tan gran que, si volguéssim imprimir-la amb la resolució típica d'un llibre, mesuraria 9 metres de llarg per 7 d'ample.

"Observant en detall els milers d'estrelles que envolten el centre de la Via Làctia, podem aprendre molt més sobre la formació i evolució, no només de la nostra galàxia, sinó també sobre la de les galàxies espirals en general," explica Roberto Saito (Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Universitat de Valparaíso i membre de The Milky Way Millennium Nucleus, Xile), investigador principal d'aquest estudi.

Moltes galàxies espirals, incloent la nostra galàxia amfitriona, la Via Làctia, tenen una alta concentració d'estrelles velles envoltant el centre, el que els astrònoms anomenen nucli (Bulge en anglès). Comprendre la formació i evolució del nucli de la Via Làctia és vital per al coneixement de la galàxia com un tot. No obstant això, aconseguir observacions detallades d'aquesta regió no és una tasca senzilla.

"Observar el nucli de la Via Làctia és molt difícil, ja que està enfosquit per la pols," afirma Dante Minniti (Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Xile), coautor de l'estudi. "Per penetrar en el cor de la galàxia, prendre en consideració en el rang infraroig de la llum, el qual es veu menys afectat per la pols".

ESO compta amb el telescopi de sondeig VISTA (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy), que té un mirall de grans dimensions (4,1 metres de diàmetre), un ampli camp de visió i detectors infrarojos molt sensibles, el que el converteix en la millor eina disponible per dur a terme aquesta tasca. L'equip d'astrònoms està utilitzant dades del programa VISTA Variables in the Via Làctia (VVV), un dels sis sondejos públics duts a terme per VISTA.

Les dades han estat utilitzats per crear una immensa imatge en color de 108.200 per 81.500 píxels, que conté un total de gairebé nou mil milions de píxels. Aquesta és una de les imatges astronòmiques més grans mai elaborada. L'equip ha utilitzat aquestes dades per compilar el catàleg creat fins al moment de la concentració d'estrelles a la regió central de la Via Làctia.

Per ajudar en l'anàlisi d'aquest enorme catàleg, la brillantor de cada estrella es plasma en un diagrama enfront del seu color per uns 84 milions d'estrelles amb la finalitat de crear un diagrama color-magnitud. Aquesta anàlisi conté més de deu vegades més estrelles que cap estudi previ i és la primera vegada que s'ha fet amb tot el nucli. Els diagrames de color-magnitud són eines molt valuoses utilitzades freqüentment pels astrònoms per estudiar les diferents propietats físiques de les estrelles, com les seves temperatures, masses i edats.

"Cada estrella ocupa un punt particular en aquest diagrama en qualsevol moment de la seva vida. El lloc on caigui depèn de com brillant i calenta sigui. Atès que les noves dades ens ofereixen instantània de totes les estrelles d'una vegada, podem fer un cens de totes les estrelles en aquesta part de la Via Làctia", explica Dante Minniti.

El nou diagrama color-magnitud del nucli conté un tresor ocult d'informació sobre l'estructura i els continguts de la Via Làctia. Un resultat interessant revelat per les noves dades indica el gran nombre d'estrelles nanes vermelles febles que hi ha a la zona. Es tracta d'estrelles candidates a albergar petits exoplanetes, objectes que poden ser descoberts utilitzant la tècnica dels trànsits.

"Un altre aspecte que fa que el sondeig VVV sigui tan important és que es tracta d'un dels sondejos públics d'ESO VISTA. Això significa que totes les dades es posen a disposició del públic amb el fitxer d'ESO, per la qual cosa esperem que aquesta enorme font d'informació segueixi oferint resultats interessants", conclou Roberto Saito.

Reflexions sobre el moviment antiguerra del Vietnam per als indignats d'avui

Vicenç Navarro: Aquest article compara les mobilitzacions contra la guerra del Vietnam que van ocórrer als Estats Units amb les mobilitzacions prodemocracia que estan passant a Espanya com ara el moviment 15-M i l'agitació social liderada pels sindicats.

Aquest any ha estat el cinquanta aniversari d'un dels fets que va marcar la història mundial al segle XX. I tot i això, hi ha hagut un silenci ensordidor sobre aquell fet. El 1962, l'exèrcit dels Estats Units (EUA) va començar les accions militars a Vietnam, iniciant-se una incursió que va costar milions de vides. Es va estendre a Laos i Cambodja, i va ser una de les invasions més sagnants de les moltes ocorregudes des de la II Guerra Mundial.

Les forces anticolonials del Vietnam havien derrotat a França, en la seva recerca de la independència del que havia estat fins llavors una colònia francesa. La batalla de Dien Bé Phu, amb la derrota de l'exèrcit francès, havia obert el procés cap a la sobirania del que es coneixia com Indoxina, una de les majors colònies de l'Imperi francès. Un element clau en aquell procés van ser els acords de Ginebra, que convocaven al poble vietnamita, tant aquells que vivien al Nord com als que vivien al sud del país (dividit artificialment per l'imperi francès), a eleccions generals, eleccions que mai es realitzar al Sud, doncs americà (que intentava substituir França en el seu rol imperial) va imposar un govern titella.

No va ser la població vietnamita, sinó el president Eisenhower de EUUU, el que va triar aquell govern, que aviat es va convertir en un dels governs més odiats d'aquella àrea del món.

Per fi les forces vietnamites van aconseguir l'alliberament i independència del Vietnam. Contribuir a aquella victòria (com van indicar els dirigents del moviment d'alliberament vietnamita) les mobilitzacions de protesta que van ocórrer als EUA que van pressionar perquè s'acabés l'ocupació de les forces armades nord-americanes en aquell país. Avui la majoria de la ciutadania dels EUA considera aquella guerra, no només un error, sinó una immoralitat.

Una darrera observació. Quan es va iniciar la guerra del Vietnam, les protestes van ser molt reduïdes. Recordo que a la primera manifestació de protesta davant de la Casa Blanca érem només 200. Però les últimes arribar més d'un milió. I l'agitació social contra la guerra del Vietnam va ser molt important per a la retirada de les tropes d'aquell país, derrotades per un poble la major força era la justícia i raó de la seva causa. Van ser els vietnamites què van derrotar a l'exèrcit dels EUA, però va ajudar a això la pròpia mobilització del poble nord-americà en contra d'aquella guerra.

I el que és digne de menció és que l'estructura de poder dels EUA, encapçalada per l'Administració Kennedy, en aquell moment en què unes 200 persones ens manifestàvem davant de la Casa Blanca, era ja conscient que, si aquell grup creixia, la ocupació del Vietnam estaria en perill. Així ho escrivia el general Taylor (l'assessor militar del president Kennedy) en les seves memòries. Resulta que mentre un reduït grup de persones estàvem davant de l'edifici (on treballa i viu el president dels EUA) amb una sensació d'impotència, dins de l'edifici hi havia el general Taylor mirant-nos (així l'escriu en la seva biografia) i interpretant correctament que si aquestes manifestacions s'estenien, el seu poder quedaria molt limitat.

La conclusió d'aquest fet és rellevant en la situació actual. No estem en una guerra, però sí en un conflicte gegantí, amb l'atac més frontal que hagi existit al benestar i qualitat de vida de les classes populars. És enormement important que hi hagi mobilitzacions perquè si la causa és justa, acabaran mobilitzant milions. Això va ser també el que li va passar al govern espanyol en enviar les seves tropes de l'Iraq. I això és el que passarà (no tinc cap dubte d'això) si la gran majoria de la població es mobilitza per dir "Ja n'hi ha prou" a aquestes polítiques de retallades que avui perjudiquen la majoria de la població.

L'èxit de les estructures de poder és fer creure a la població que no té poder per canviar la seva sort. I la història mostra que això no és cert. I la llista de victòries de la població és enorme. Des de la derrota de les forces d'ocupació a Vietnam, a la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq, sense oblidar la fi de la dictadura a Espanya (resultat de les mobilitzacions populars i del món obrer), la història mostra que les classes populars, si es mobilitzen poden canviar la direcció dels fets, per molt difícil que això sembli.

Compren la 'Carta de Déu' d'Einstein per 3.000.100 $

Una mica abans de la seva mort, el 1954, el físic Albert Einstein li va escriure una carta al filòsof jueu Eric Gutkind que tocava temes relacionats amb la religió, el tribalisme i, alguna cosa no menor, el fet que ell no creia en Déu: "La paraula Déu per a mi és només l'expressió i el producte de la debilitat humana. La Bíblia és una honorable però primitiva sèrie de llegendes que de tota manera resulten infantils. Cap altra interpretació per subtil que sigui podria canviar el meu punt de vista", va afirmar Einstein en la seva carta.

Aquesta carta, coneguda col·loquialment com la 'Carta de Déu' i que havia estat comprada a Londres el 2008 per US $ 404.000, va ser subhastada per eBay, i en només un parell d'hores, un anònim la va comprar per 3.000.100 dolars.

La importància d'aquesta carta és que durant les últimes dècades s'han reinterpretat les creences del físic alemany amb la idea que era creient, amb l'argument que una vegada va afirmar "Déu no juga als daus" (tot i que, i parlant sobre física quàntica, realment va dir: "Tu creus en un Déu que juga als daus i jo crec en una llei i un ordre complets en un món que existeix objectivament").

Els jutges denuncien els abusos en desnonaments a Espanya

Els jutges denuncien els abusos d'un sistema desfasat, injust i anacrònic en un informe encarregat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Una comissió de set magistrats ataca sense mitges tintes els abusos que empara l'actual marc legal i recorda que el vigent sistema de cobrament de crèdits hipotecaris va ser creat fa més d'un segle, el 1909. L'informe serà estudiat avui per l'òrgan rector dels jutges.

Els comissionats, destinats a audiències i jutjats de diverses comunitats, proposen que les ajudes de l'Estat a la banca s'estenguin als clients sobreendeutats. Aquesta és la premissa principal per solucionar el problema dels desnonaments, assenyala l'estudi. En els últims quatre anys, des que va començar la crisi, s'han produït al voltant de 350.000 execucions hipotecàries a Espanya.

L'informe elaborat pels jutges, parla de "mala praxi de les entitats bancàries" i proposa tota una bateria de mesures per protegir les famílies que es troben a la vora del llançament. "El punt de partida ha de ser estendre al client sobreendeutat (òbviament sempre que ho sigui de bona fe) una part dels beneficis i ajudes que la banca rep de l'Estat", diu textualment l'informe, "ja que si no el deutor es veurà abocat a la ruïna, la pèrdua del local on exerceix la seva activitat empresarial o professional (que és el seu mitjà de vida) o, el que és pitjor, del seu habitatge habitual".

L'informe, que forma part de l'estudi Propostes per a la agilització i reforma dels processos civils, ha estat dirigit per Manuel Almenar, vocal del CGPJ, i elaborat durant vuit mesos al costat de sis magistrats de diferents punts d'Espanya. Proposa una transformació de fons en el marc jurídic que ordena les execucions hipotecàries.

L'anàlisi arrenca preguntant com i per què s'ha arribat al drama que travessen aquestes 350.000 famílies. I la resposta apunta en una direcció: la banca. Els bancs, la seva "lleugeresa i mala praxi" són, segons l'opinió de la comissió, els causants d'una generalitzada extensió del crèdit hipotecari "sense valorar les possibilitats reals del deutor" i de la "comercialització irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos... (Participacions preferents)".

Els autors destaquen que en els últims quatre anys les execucions hipotecàries s'han quintuplicat i que el 2012 han augmentat un 20,6% respecte a l'any passat, arribant a la xifra de 350.000. I ho analitzen així: "No es tracta de xifres fredes. Cada procediment tanca un autèntic drama que porta gairebé inexorablement a l'exclusió social de famílies que, impotents després d'haver quedat a l'atur o patir una dràstica reducció dels seus ingressos, es veuen incapaços de satisfer les quotes d'uns préstecs que van concertar en època de bonança econòmica (per tant no amb fins especulatius o per pura pretensió sumptuària), simplement per adquirir un habitatge digne que després de l'esclat de la crisi no poden pagar ".

Per la comissió de jutges la banca sempre ha jugat amb una "important avantatge" sobre el deutor. Així, destaquen que gaudeix d'un procediment privilegiat per al cobrament de crèdits hipotecaris, creat el 1909, que els permet cobrar els seus deutes de manera ràpida, "un procés extremadament agressiu davant el deutor que dota l'escriptura del préstec hipotecari de major eficàcia fins i tot que una sentència ja que les possibilitats de què disposa el deutor per oposar són moltes menys que si es tractés de l'execució d'una sentència ". Els magistrats citen un informe del Defensor del Poble titulat Crisi econòmica i deutors hipotecaris, actuacions i propostes, on s'incideix en aquest aspecte.

L'escenari que descriuen conclou en una situació perversa ja que, finalitzada l'execució, i després de la subhasta, els immobles s'adjudiquen al banc, "generalment per un preu inferior al del mercat", i passen a engrossir els seus actius immobiliaris "quedant moltes vegades desocupats durant anys davant l'absència de potencials adquirents ja que en un cercle viciós la crisi econòmica ha reduït al mínim la demanda ".

Com solucionar aquestes situacions d'injustícia? Quines mesures es poden adoptar? L'informe proposa obrir el debat per evitar "la desgraciada situació en què es troben milers de famílies en aquest país com a conseqüència de la crisi econòmica, amb risc de pèrdua del seu habitatge, sovint, el bé més gran del que disposen". Situacions excepcionals, com la que viu l'economia espanyola, requereixen "solucions excepcionals", assenyala l'estudi.

Com a primera mesura, proposa la determinació del concepte de "deutor hipotecari de bona fe", el que permetrà que els canvis normatius afectin gent que realment els necessita, persones que estan punt de perdre el seu habitatge habitual o el local del seu negoci.

Atorgar al jutge la possibilitat que concedeixi moratòries en el pagament de quotes és una de les 18 mesures que desgrana l'informe: desgràcies familiars, atur, accidents de treball o una llarga malaltia podrien ser motius perquè el jutge estigués facultat per concedir un ajornament del pagament.

Però l'estudi va encara més lluny i proposa que la dació en pagament, és a dir, el lliurament de l'habitatge com a manera de cancel · lar el crèdit, es converteixi en una "regulació imperativa en determinades circumstàncies".

L'anàlisi elaborat pels set magistrats comissionats critica el Codi de Bones Pràctiques implantat pel ministre d'Economia i Competitivitat Luis De Guindos. De fet, proposa estendre el radi d'acció de les mesures de protecció, que fins ara només es concedien en casos molt excepcionals, perquè puguin accedir-hi molts altres deutors en dificultats. Sota el nou marc normatiu, el jutge podria establir períodes de carència en el pagament, ampliacions del termini d'amortització, reduccions provisionals del tipus d'interès i també treus del deute.

Altres mesures que suposen una transformació de fons són les encaminades a impedir que els bancs es puguin adjudicar els habitatges dels desnonats a preu de saldo. L'informe diu: "La llei avui permet a les entitats bancàries adjudicar béns per valor notòriament inferior al real, quan hauria de fer pel seu valor real i d'acord amb una taxació realitzada per pèrits independents aliens a l'entitat creditícia". Així mateix, planteja la introducció de mecanismes que permetin que el deutor pugui romandre al seu habitatge satisfent un cànon o buscant fórmules com l'arrendament o leasing.

Aquesta profunda revisió del règim legal i processal que planteja l'informe dels set magistrats es tanca amb una proposta que permetria que els ciutadans participin amb veu pròpia. Reclama la creació d'unes comissions mixtes que afavoreixin sortides negociades entre el banc i el deutor i en què hi siguin presents la banca, l'administració i els consumidors. Reclama protagonisme per als hipotecats.

El PP no aclara si pujarà les pensions com va prometre

A dia d'avui encara no ha quedat clar què passarà amb la revaloració anual de les pensions. Malgrat el ministre d'Indústria José Manuel Soria va assegurar, en plena campanya electoral de les eleccions gallegues i basques, que s'augmentaran segons l'IPC de novembre, el que no dóna tranquil·litat als milers de pensionistes doncs ahir mateix, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va evitar pronunciar-se sobre si actualitzarà les pensions conforme a l'IPC del mes de novembre, com indica la llei de la Seguretat Social.

Un nou IPC
A falta de confirmació del Govern, s'apujaran les prestacions atenent l'IPC general, (el clàssic) o al nou model proposat per l'executiu, l'IPC a impostos constants? En el cas que anés amb el segon, no es tindria en compte les últimes pujades de taxes, com l'IVA, pel que les pagues dels pensionistes en comptes d'adequar-se al preu de la vida real ho farien molt per sota. Això suposarà que cada jubilat gironí perdria 216 euros a l'any.

Les prestacions no pujarien un 2,5%, com està previst per al mes de novembre amb l'IPC clàssic, sinó que ho farien un 0,4% amb el "nou" IPC (les previsions són del 3,5% i del 1,4%, respectivament, però es descompta un punt percentual degut al fet que al gener ja es van pujar un 1% les prestacions).

El poder adquisitiu dels jubilats es veuria ostensiblement afectat. L'Executiu està cuinant aquest nou model, l'IPC a impostos constants, que, segons les previsions per al mes de novembre, farà que cada jubilat deixi de cobrar 21 euros més al mes que ara per a percebre en el seu lloc 3,37 euros.

Així, tenint en compte que la mitjana de les pensions és de 843,6 euros al mes, la revaloració del "nou" IPC les deixaria en 847 euros, mentre que si la pujada de la prestació es fes sobre la base de l'IPC clàssic, aquestes s'acostarien als 865 euros de mitjana. En ambdós casos, les prestacions gironines continuarien situant-se per sota de la mitjana espanyola, que es troba en 952 euros mensuals. En total són 20,4 els milions d'euros que els jubilats no cobraran.

Pensions de viduïtat
La mateixa situació viuran els quals rebin prestació per viduïtat, el segon col·lectiu més nombrós de pensionistes a les comarques gironines, amb 36.254 persones. La mitjana de les seves prestacions se situa en els 531 euros mensuals. Amb la revaloració a la baixa, quedaria en 533,5, mentre que amb la revisió de l'IPC clàssic s'arribaria als 544 euros, situant-se, encara així, per sota de la mitjana espanyola, que supera els 600 euros mensuals.

La pèrdua de poder adquisitiu dels vidus es tradueix en 129 euros a l'any menys, o el que és el mateix, dotze euros menys cada mes. En total, els vidus perdran 4,7 milions d'euros a l'any amb el nou sistema.