El pater Wolfgang Satt era el que es diu un capellà modern, dinàmic, esportista. Havia estudiat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Loiola, a Azpeitia, entre 1966 i 1968, i havia deixat un magnífic record. No només va aprendre espanyol en poc temps, de forma que podia seguir els estudis universitaris, sinó que, a més, va començar a estudiar Euskera. Això li va fer guanyar les simpaties de molta gent en aquell temps. Decididament, el Pare Statt era un capellà modern. Aquesta és la descripció que fan d'ell en els Jesuïtes de Loiola.
Allà recorden que, durant els anys següents, quan Wolfgang Satt ja estava a Alemanya fent classes a l'escola jesuïta Canisius de Berlín, va tornar diversos estius de vacances a Loiola. Portava amb ell nois alemanys, als quals ajuntava amb altres nois d'Azpeitia i organitzava campaments d'estiu, activitats esportives, competicions. Quina cura més modern!
L'any 1976 el Pare Statt va portar amb si a quatre nois que vivien a Alemanya, dos berlinesos, els altres dos eren un xilè i un espanyol. Mathias B. era un d'ells. Tenia 12 anys i era un nen espigat, ros i amb ulls blaus. Avui, aquest nen té 45 anys. I sap que el modern capellà Pater Statt tenia una altra cara molt diferent a les del capellà modern i dinàmic. Mathias parla poc a poc.
Sembla que es pren temps entre frase i frase. Escoltar posa a un un nus a la gola, fins i tot quan es calla i sembla reflexionar, perquè és evident que Mathias no es calla per recordar. És evident que mentre parla tracta de defensar-se dels records que li crispen el gest i encongeixen la seva mirada. La descripció que Mathias fa del Pater Statt és la d'un sàdic emparat en l'autoritat que inspira un mestre, i a més sacerdot.
"Des del primer moment va exercir sobre nosaltres un poder absolut. Ens obligava a 'fer un tracte': Mentre estiguéssim allà, ell adoptaria el rol dels nostres pares. Posava les seves pròpies regles i calia complir-les estrictament. Però a més, ens posava trampes perquè trenquesim les regles, i després tenir disculpes per poder castigar".
"I els càstigs consistien sempre en colpejar-nos amb un pal al cul. 40 cops si eren amb els pantalons posats. Però si et treies els pantalons, aleshores eren només 20. Tenia les seves pròpies regles matemàtiques".
Casat i amb una filla de 12 anys
Per demostrar l'amistat entre nosaltres, podíem demanar a un company compartir aquests 20 cops al cul nu. Si un company accedia a mostrar la seva amistat d'aquesta manera, llavors només rebíem 15 cops cada un.
Després de la pallissa, el pare Statt ens posava crema antiinflamatòria al cul, i un supositori per la febre. Aquest relat coincideix punt per punt amb relats semblants d'altres víctimes que van patir al Pare Statt en altres escoles alemanys.
I aquests abusos els ha reconegut el propi ex-capellà, ara vivint a Xile, casat i amb una filla de 12 anys.
Mathias ens ha dit que ell ha volgut donar la cara per que altres nois, que van patir abusos com ell a Azpeitia, parlin. Ell sap que també va abusar de nens espanyols, per que a vegades "els càstigs" eren en grup, encara que la majoria de les vegades eren individuals "envoltats d'una atmosfera horrible".
És només una història. Per tota Alemanya es poden trobar aquests dies històries semblants, que van sortint a la llum després de dècades de silenci. Se sap que molts nens van quedar traumatitzats per tota la vida, algun fins i tot s'han suïcidat.
Alemanya: Ministra de Justícia exigeix a església més cooperació en l'escàndol per abusos
/2010/02/alemanya-ministra-de-justicia-exigeix.html
Un cura alemán abusó de niños en la sede de los jesuitas en Loyola, en el País Vasco
El pater Wolfgang Satt era lo que se dice un cura moderno, dinámico, deportista. Había estudiado en la Facultad de Filosofía y Letras de Loyola, en Azpeitia, entre 1966 y 1968 y había dejado un estupendo recuerdo.
No sólo aprendió español en poco tiempo de forma que podía seguir los estudios universitarios, sino que, además, empezó a estudiar Euskera. Eso le hizo ganar las simpatías de mucha gente en aquel entonces. Decididamente, el Padre Statt era un cura moderno.
Esta es la descripción que hacen de él en los Jesuitas de Loyola.
Allí recuerdan que durante los años siguientes, cuando Wolfang Satt estaba ya en Alemania dando clases en el colegio Canisius de Berlín volvió varios veranos de vacaciones a Loyola.
Llevaba con él chicos alemanes, a los que juntaba con otros chicos de Azpeitia y organizaba campamentos de verano, actividades deportivas, competiciones. ¡Qué cura más moderno!
En el año 1976 el Padre Statt llevó consigo a cuatro chicos que vivían en Alemania, dos berlineses, los otros dos eran un chileno y un español.
Mathias B. era uno de ellos. Tenía 12 años y era un niño espigado, rubio y con ojos azules. Hoy, ese niño tiene 45 años. Y sabe que el moderno cura Pater Statt tenía otra cara muy distinta a las del cura moderno y dinámico. Mathias habla despacio.
Parece que se toma tiempo entre frase y frase. Escucharlo pone a uno un nudo en la garganta incluso cuando se calla y parece reflexionar, porque es evidente que Mathias no se calla para recordar.
Es evidente que mientras habla trata de defenderse de los recuerdos que le crispan el gesto y encogen su mirada. La descripción que Mahias hace del Pater Statt es la de un sádico amparado en la autoridad que inspira un maestro y además sacerdote.
"Desde el primer momento ejerció sobre nosotros un poder absoluto. Nos obligaba a 'hacer un trato': mientras estuviéramos allí, él adoptaría el roll de nuestros padres".
"Ponía sus propias reglas y había que cumplirlas a rajatabla. Pero además, nos ponía trampas para que rompiéramos las reglas y luego tener disculpas para poder castigarnos".
"Y los castigos consistían siempre en azotarnos con un palo en el culo. 40 golpes si eran con el pantalón puesto. Pero si te quitabas el pantalón, entonces eran sólo 20. Tenía sus propias reglas matemáticas".
Casado y con una hija de 12 años
Para demostrar la amistad entre nosotros, podíamos pedir a un compañero compartir esos 20 azotes en el trasero desnudo. Si un compañero accedía a mostrar su amistad de esa forma, entonces sólo recibíamos 15 azotes cada uno.
Después de la paliza, el padre Statt nos ponía crema antiinflamatoria en el trasero y un supositorio para la fiebre. Ese relato coincide punto por punto con relatos parecidos de otras víctimas que sufrieron al Padre Statt en otros colegios alemanes.
Y esos abusos los ha reconocido el propio ex-cura, ahora viviendo en Chile, casado y con una hija de 12 años.
Mathias nos ha dicho que él ha querido dar la cara para que otros chicos que sufrieron abusos como él en Azpeitia hablen. Él sabe que también abusó de niños españoles, por que a veces "los castigos" eran en grupo, aunque la mayoría de las veces eran individuales "rodeados de una atmósfera horrible".
Es sólo una historia. Por toda Alemania se pueden encontrar estos días historias parecidas que van saliendo a la luz tras décadas de silencio. Se sabe que muchos niños quedaron traumatizados de por vida, alguno incluso se ha suicidado.