dimecres, 28 de desembre de 2011

Oaktree vol tancar Panrico si els treballadors no es deixen esclavitzar

La històrica fàbrica que Panrico té a Santa Perpètua de Mogoda està en perill. Els propietaris de l'empresa, el grup nord-americà Oaktree -del que és accionista principal Goldman Sachs, especialista en enfonsar empreses i païssos-, està disposat a tancar la factoria si els treballadors no accepten treballar més hores i cobrar menys, en un retorn a l'esclavització del capitalisme salvatge. Des de fa uns dies, les dues parts mantenen converses amb la mediació de la Generalitat de Catalunya, però de moment no hi ha acord. L'empresa reclama sacrificis importants per no tancar i deixar al carrer 420 treballadors. Panrico produeix marques tan conegudes com Donuts, Donettes i Bollycao. Oaktree Capital és una de les firmes d'inversió especulativa més grans del món; les seves inversions mouen milers de milions de dòlars. Foto: Howard Marks, capo de Oaktree.

Oaktree és un fons de capital risc que va comprar fa unes setmanes Panrico i que estaria disposat a invertir més de 100 milions d'euros a la planta catalana, sempre i quan els treballadors acceptin les seves exigències pel que fa a salaris, el que passaria per una retallada important. Panrico té més plantes a l'Estat espanyol que assumirien la proporció que es fa a la factoria vallesana.

Des de la plantilla s'al·lega que la mala situació de la companyia, que en els darrers anys ha acumulat uns importants números vermells (229 milions d'euros només el 2010) és fruit de la "mala gestió" i d'apostes desencertades, com ara substituir els Donuts frescos per d'altres envasats. Fundada per la família Costafreda, Panrico va estrenar la planta de Santa Perpètua el 1962. La companyia va canviar de mans el 2005, quan se'n va fer càrrec Apax Partners, que se'n va desfer el 2010 i va passar a estar controlada per la banca creditora amb un deute superior als 600 milions, fins que va aparèixer Oaktree.

El gegant de la inversió Oaktree aterra a Espanya

Tot i ser poc coneguda, les seves inversions mouen milers de milions de dòlars a tot el món. Oaktree Capital, una de les firmes d'inversió més grans del món, va tancar el 2010 el fitxatge de l'ex vicepresident i principal artífex de la reestructuració de La Seda de Barcelona, ​​Carlos Gila, per créixer a la Península Ibèrica.

Oaktree, que coneix ja el país en virtut de la seva participació del 24% en Campofrío, on és el primer accionista individual després de la fusió de la càrnia amb Smithfield -implicada en el cas de les vacunes infectades a Mèxic segons denuncià Ignacio Ramonet-, no s'havia decidit fins ara a comptar amb una presència estable a la zona.

Amb una estratègia multipolar, que va des inversions en bons d'alta rendibilitat (high yield) al sector immobiliari, passant per les emissions de deute convertible o el capital risc, la firma ha focalitzat en els últims tres anys fortes inversions a comprar deute i capital de companyies amb problemes a banda i banda de l'Atlàntic.

Així, al juliol 2010 es va fer amb un 20% del deute de Panrico, convertint-se en el primer creditor individual, després de comprar, amb un fort descompte, part del passiu del fabricant de brioixeria a entitats financeres com Caja Madrid.

L'operació es va produir després de la sortida del fons britànic Apax Partners del capital del grup barceloní, davant l'elevat deute de 605 milions d'euros que arrossegava i els problemes amb els bancs per refinançar el seu deute. Una operació que finalment es va produir mitjançant un bescanvi de deute per accions i una reducció significativa del passiu.

La Seda de Barcelona

Oaktree també ha controlat en els últims mesos part del deute d'una altra companyia espanyola: La Seda de Barcelona, ​​empresa que ha completat una ampliació de capital per deixar enrere una de les seves pitjors crisis.

Precisament, Carlos Gila, nomenat vicepresident del fabricant d'envasos de PET-després del cessament de Rafael Español com a president-, ha estat l'encarregat de dur a terme un refinançament del deute de la catalana, i la venda de nombrosos actius per evitar el concurs. Els directius de Oaktree van incorporar a l'espanyol al seu equip com a assessor per a les seves inversions en altres companyies, especialment en aquelles més endeutades, que abunden en un dels països a què més està costant sortir de la crisi.

A més de a La Seda, Carlos Gila, que dirigeix ​​la firma de consultoria Gila & co, té experiència com a gestor d'altres empreses en problemes des dels anys noranta, algunes d'elles participades per fons de capital risc. Ex conseller d'Ebro Puleva, en el seu currículum consta la presidència de la pública Alycesa, propietària d'Olis Coosur, i la direcció de Sintel, ex filial extingida de Telefónica.

Un gegant de la inversió

Amb seu als EUA, Oaktree compta amb oficines pròpies a Frankfurt, Londres i París. A Europa estan ubicats el 15% dels seus inversors institucionals. A més, té presència a Amsterdam i Luxemburg.

En capital risc, la seva estratègia és semblant a la d'altres fons Distressed americans com HIG i Sun Capital. Aquesta última signatura acaba de fer-se amb l'empresa de joguines alacantina Famosa, també amb problemes de balanç.

Altres firmes espanyoles competeixen en aquest sector, com Thesan Capital, que és accionista de referència de Ezentis (antiga Avánzit), de la seva filial audiovisual Vértice 360 ​​i de la cadena de reparació de vehicles Aurgi.

Fundada el 1995 per Howard S. Marks, catalogat per Forbes com un dels 400 nord-americans més rics amb una fortuna d'uns 1.400 milions de dòlars (després de vendre part de la signatura a Goldman Sachs), Oaktree gestiona un fons de 10.000 milions de dòlars, el més gran del món dedicat a invertir en societats amb problemes. D'acord amb Wikipedia, entre altres empreses a Europa, Oaktree participa en l'empresa alemanya de paqueteria Nordania, el productor de gelats europeu amb base al Regne Unit R & R Ice Cream i en Sky Holding, que opera en el sector aeri.

"Hi ha moltes companyies bones per comprar amb mals balanços", va dir Howard Marks, en una entrevista fa un any a Madrid, on va viatjar per pronunciar una conferència. Ara, tracta de demostrar-ho.

Líbia: Alliberen tots els presos antiimperialistes d'una presó de Bengasi

La resistència antiimperialista líbia informa que "un fort contingent armat ha pres per assalt la presó del districte de El Haouaria a Bengasi (foto) alliberant a tots els partidaris del líder assassinat Muammar Al Gaddafi que allí es trobaven i que havien estat capturats durant la criminal ocupació de Líbia per part de l'OTAN". Els antiimperialistes alliberats són de diverses nacionalitats, libis i algerians, entre altres, "el que mostra la constitució encara de forma embrionària, d'un front antiimperialista que agrupa els pobles de la regió per rebutjar l'agressió d'l'OTAN".

"La detallada preparació de l'operació ha evitat vessament de sang i ha culminat amb un èxit complet. L'operació evidència la crisi i fracàs de les rates del" CNT "i dels seus amos de l'OTAN a controlar elements substancials de l'aparell estatal com les presons i, a més, l'operativitat de la resistència en un territori particularment controlat per l'OTAN. És evident que les forces patriotes verds té com un dels seus objectius prioritaris salvar de la tortura, presó i assassinat a valuosos quadres civils, militars, revolucionaris i tribals que estan cridats a complir tasques rellevants en la nova etapa de resistència en què entra al país. la ciutat de Bengasi ha estat posada en estat d'emergència després de la notícia".

Mas-Colell es posa 'a disposició de Mas' pel caos a les nòmines

El conseller 'd'Economia i Coneixement', Andreu Mas-Colell, ha posat el seu càrrec a disposició del president de la Generalitat, Artur Mas, pel desgavell que s'ha produït en el pagament de l'extra de Nadal als treballadors públics: "La responsabilitat és meva. El Govern sap que té el meu tema a la seva disposició", ha reconegut Mas-Colell després de fer públic que el Govern pagarà entre aquest dijous i divendres el 20% de l'extra de Nadal dels treballadors públics que encara no han cobrat després d'haver obtingut un crèdit pont.

Mas-Colell ha indicat que, si el Parlament ho acorda, compareixerà a la Cambra catalana per donar explicacions sobre aquest assumpte i després de demanar disculpes per tot l'esdevingut: "S'han pres decisions que haurien pogut haver-se pres millor".

El Govern va indicar a mitjan desembre que pagaria amb retard l'extra de Nadal davant dels problemes de liquiditat que pateix la Generalitat, situació que atribuia al fet que el Govern va posposar el pagament a Catalunya dels 759 milions d'euros, a càrrec de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que garanteix que l'Estat invertirà en infraestructures a Catalunya el mateix percentatge que la contribució d'aquest territori al PIB nacional. Això va ser questionat per ministre de Foment, qui aclarà que els 759 només podien ser destinats a les infraestructures i no a d'altres partides.

No obstant, el govern de Madrid va avançar el pagament de més de 400 milions d'euros a la Generalitat al dia 20 passat, dels que la Generalitat no n'ha parlat per res, tancada en el seu discurs ja preparat.

El govern neoliberal (o nazicatòlic, com vulguin) CiU-PP va acordar pagar més tard de l'habitual l'extra de Nadal propmetent que el 80% de la nòmina es pagaria aquesta setmana, i el 20% es deixaria per al pròxim any, tot i que finalment es cobrarà entre aquest dijous i divendres, diu el conseller.

La qual cosa és rebatuda a les xarxes on molts funcionaris es queixen de no haver cobrat res encara.

A més, la setmana passada, en efectuar-se el cobrament de la paga de desembre, es va donar la circumstància que el Govern, en calcular la reducció de l'IRPF de la paga extra, ho feia en base al 100% del total, i no sobre el 80% de la paga, cosa que va fer sense avisar els treballadors que no entenien què havien cobrat, el que ha generat crítiques generalitzades entre els sindicats, el funcionariat i els partits de l'oposició.

Per demà hi ha convocada una manifestació unitaria a Barcelona de mossos, bombers i funcionaris, també els de presons.

La Cinquena Flota dels EUA diu que no tolerarà obstacles al trànsit a través de l'Estret d'Ormuz

La Cinquena Flota de l'Armada nord-americana (foto a la seva arribada a la base de Bahrein) ha advertit avui que no tolerarà els intents d'obstruir el trànsit a l'Estret d'Ormuz, després que l'Iran va amenaçar ahir de bloquejar aquesta ruta marítima de gran importància per a les exportacions petrolieres del Golf Pèrsic, informa Reuters. "El lliure flux de mercaderies i serveis a través de l'Estret d'Ormuz és vital per a la prosperitat regional i global", ha subratllat un portaveu de la Cinquena Flota. "Qualsevol que amenaça amb interrompre la lliure navegació en un Estret internacional està clarament fora de la comunitat de nacions. No tolerarem cap interrupció".

A la pregunta de si la Cinquena Flota pren mesures concretes en resposta a aquesta amenaça, va assegurar que "manté sòlida presència a la regió per" prevenir o contrarestar accions desestabilitzadores".

El vicepresident primer de l'Iran, Mohammad Reza Rahimi, va amenaçar la vigília de bloquejar l'Estret d'Ormuz, si Occident imposa un embargament sobre la importació del petroli iranià.

La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, ha comentat sobre això que Brussel·les no pensa renunciar a ulteriors sancions arran d'aquesta amenaça.

El comandant de l'Armada iraniana, contraalmirall Habibollah Sayyari, va admetre que els militars serien capaços de bloquejar el canal en cas que els màxims dirigents de la República Islàmica prenguessin aquesta decisió.

L'Estret d'Ormuz és la principal via marítima per a l'exportació d'hidrocarburs provinents de la zona del Golf Pèrsic. Emirats Àrabs Units i Oman, que són aliats de Washington, controlen la costa meridional de l'Estret d'Ormuz; i l'Iran, la seva costa septentrional.

Basada en Bahrain, la Cinquena Flota dels EUA agrupa les forces navals al golf Pèrsic, el mar Aràbic, el mar Roig, el Golf d'Oman i una part de l'Oceà Índic. És una àrea que comprèn a 20 països i inclou tres punts crítics: Estret d'Ormuz, Canal de Suez i Estret de Bab el-Mandeb, segons la informació publicada al web de la Flota.

Mossos, bombers i funcionaris de presons marxaran junts contra les retallades

Els sindicats dels mossos d'esquadra, bombers, funcionaris de presons i agents rurals han convocat per demà una manifestació unitària per dir "prou" a les retallades i denunciar que el govern català vol, segons ell, desmantellar el model de seguretat pública de Catalunya. De manera excepcionalment unitària, els sindicats dels cossos especials de la Generalitat han convocat per demà a Barcelona la manifestació de protesta, sota el lema 'Amb la seguretat pública no es juga', en ple epicentre de la crisi amb el govern català per l'impagament de la paga de Nadal.

En una roda de premsa conjunta celebrada aquest dimecres, el portaveu de SAP-UGT en els Mossos d'Esquadra, Valentí Anadón, ha explicat que la protesta de demà no és només per reclamar els seus drets retributius, sinó per llançar un crit d'alerta a la societat, perquè sàpiga, ha assenyalat, que el govern català està tractant de desmantellar el servei públic de seguretat.

Per aquest motiu, ni encara que avui o demà cobrin el 80% de la paga de Nadal-per la qual ja els han retingut l'IRPF-, els sindicats mantindran la manifestació, en una convocatòria que veuen com l'inici d'un conjunt de mobilitzacions generalitzades per denunciar el que consideren una ofensiva governamental contra la qualitat dels serveis públics.

En nom dels sindicats dels cossos de seguretat pública de Catalunya, Anadón ha garantit que els agents seguiran treballant amb la mateixa professionalitat de sempre, encara que a partir d'ara deixaran patent el dèficit en la seguretat que les retallades han provocat en les seves condicions de treball i en el servei final que rep el ciutadà.

Per la seva banda, el responsable d'UGT de Presons, Xavier Martínez, ha lamentat les condicions en què han de treballar els seus companys i ha posat com a exemple que a la presó Model de Barcelona hi ha un funcionari per cada 150 interns.

Per la seva banda, el portaveu de CCOO en els Bombers, Leandre Gallardet, ha denunciat que les vídues dels cinc agents morts en l'incendi d'Horta de Sant Joan (Tarragona) cobraran una pensió "raquítica" mentre que els expresidents de la Generalitat gaudeixen de pensions vitalícies.

A més, ha assenyalat que quan els bombers arribin tard a apagar un incendi per la falta de mitjans, a qui se li caurà la cara de vergonya davant els ciutadans serà als agents, perquè els polítics "s'amagaran".

Grècia diu a Rússia que no s'immisceixi en el 'cas' de l'abat Efrem

Grècia va deixar clar aquest dimecres a Rússia que no consent les seves indicacions en el 'cas' de l'abat Efrem, superior del monestir Vatopediou del Mont Athos -d'accés prohibit a les dones- detingut el 24 de desembre, acusat d'abusos a l'hora de realitzar transaccions immobiliàries entre l'Estat i el monestir. L'abat Efrem, que rebutja tots els càrrecs, es troba des d'ahir en una presó d'Atenes, mentre dura la investigació. Aquest pope es va fer cèlebre a Rússia gràcies al Cinturó de la Verge, una "relíquia" que ell va portar a Moscou el novembre passat i que, segons algunes estimacions, va ser venerada per uns tres milions de creients en bajanades que van anar a veure-la a la moscovita Catedral del Salvador. Foto: El cinturó invisible de la Verge inexistent... Però l'embolcall si que n'és de 'maco'!

El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Aleksandr Lukashévich, ha manifestat avui la seva "profunda preocupació" per l'empresonament de l'arximandrita i va recordar que ell es declara disposat a cooperar amb els organismes sumarials. La decisió de la Justícia grega, segons ell, "no té en compte les resolucions i les recomanacions del Tribunal Europeu de Drets Humans" pel que fa a la presó preventiva.

La resposta d'Atenes no es va fer esperar. El portaveu de la cancelleria grega, Grigoris Delavekuras, ha subratllat que "Grècia és un Estat de dret amb llarga tradició democràtica de respecte pels drets humans". Un Estat en què hi ha ple respecte cap a la independència del sistema judicial i una estricta divisió de poders. Grècia no admet indicacions en aquests temes", va declarar al comentar les paraules del seu col·lega rus.

La política neofeixista europea arruïnarà Europa el 2012





Les perspectives econòmiques, polítiques i socials per al'any 2012 són molt negatives i aquest diagnòstic és compartit per la majoria dels economistes del món. El sud d'Europa (Grècia, Espanya, Portugal i Itàlia) estaran en una profunda depressió, perquè els pagaments dels enormes deutes, juntament amb la 'massacre' causada per la reducció dels salaris i les prestacions socials, disminuiran encara més el consum. I és que les polítiques neofeixistes del PP europeu, hegemònic a Brussel·les, són precisament la causa de la crisi i del seu aprofundiment, que el 2012 podria explotar per tota Europa.

Sacsejada per la crisi, la Unió Europea va a desintegrar-se en una sèrie d'estructures comercials bilaterals, multilaterals i d'inversió. Els països del nord tractaran de protegir-se contra la recessió, avancen i als experts.

Regne Unit, per exemple, es submergirà en el creixement negatiu, els seus finançadors tractaran de trobar unes noves oportunitats especulatives en els estats petroliers del Golf Pèrsic i altres "nínxols". Europa Central i Oriental, especialment Polònia i la República Txeca van a aprofundir els seus llaços amb Alemanya.

Els alts nivells d'atur provocaran conflictes socials que duraran tot l'any i s'han d'estendre els aixecaments populars. Al final, el col·lapse de la Unió Europea és gairebé inevitable, adverteixen els analistes de la City interessadament, doncs aquesta fora la salvació de la lliura i de les polítiques de capitalisme salvatge que des d'allà han causat la crisi mundial. La militància dels sindicats i els eslògans populistes activaran la lluita de classes i els nacionalismes.

El Regne Unit es prepara per al col·lapse de l'euro


La crisi de la zona euro no és una idea vana. Així, Albió ja emprèn esforços per preparar contra els riscos europeus. El govern de Cameron està considerant plans per restringir el flux de diners dins i fora del país, per protegir l'economia en cas que caigui l'euro.

Segons 'The Daily Telegraph', els preparatius s'estan fent per al pitjor dels escenaris. Les autoritats temen que si un Estat membre abandona l'eurozona, els inversors, tant en aquest país com en altres nacions vulnerables del bloc, transferiran els seus fons a refugis assegurances a l'estranger.

La fuga de capitals de les nacions febles al Regne Unit faria pujar la lliura esterlina, assestant un cop demolidor als plans del Govern per reequilibrar l'economia cap a l'exportació.

Però no tots els experts recolzen els passos del Govern britànic contra la crisi europea.

"Jo crec que cal distingir. Hi ha una base sòlida per preocupar-se pel futur de l'euro. Però jo crec que hi ha un punt d'alarmisme excessiu, fins i tot absurd, en les mesures que està plantejant el Govern britànic amb respecte al rescat dels seus ciutadans del col · lapse de l'euro", va dir a RT Alberto Montero Soler, president de la Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials.

A principis d'aquest any Suïssa es va veure obligat a lligar la seva moneda a l'euro, per protegir l'economia després d'apreciació massiva del franc suís, a causa dels temors d'un contagi de la crisi a Europa.

Els plans van sorgir després de l'anunci del nou ministre d'Economia d'Espanya, Luis de Guindos, que va advertir que l'economia del país estava avocada a un creixement negatiu en l'últim trimestre, agregant que els pròxims dos mesos "no seran fàcils".

Una ruptura de l'euro tindria un impacte devastador en el Regne Unit. Els economistes de HSBC han advertit que podria desencadenar una depressió global i sumir el país en una recessió en tota regla el 2012.

Nadal miserable: vendes a Itàlia van ser les pitjors en 10 anys


Els aparadors de les botigues al centre de Roma no aconsegueixen canviar l'estat d'ànim de cara a l'Any Nou, la gent no entra en elles. La majoria dels italians no volen gastar. D'acord amb la Federació d'agricultors italians, les vendes d'aliments durant el Nadal van caure un 18%, el pitjor resultat dels últims 10 anys.

La gent està tractant d'adaptar a la crisi. Per exemple, algunes famílies han demanat als seus convidats compartir el cost dels aliments i les begudes. La recessió fa la seva feina, i la celebració per donar la benvinguda al nou any es durà a terme gairebé en silenci.

La rectora de la UAB dimiteix davant la petició del Claustre

La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, ha convocat eleccions a rector per al proper mes de gener. Ho ha fet després de que el Claustre del passat dimarts 20 de desembre es posicionés un cop més en contra de la gestió que està fent. Per primer cop a la història de la UAB, el Claustre no aprovava l'informe de la rectora. No només això, sinó que es presentaven vuit mocions -les que van passar el filtre de la Mesa del Claustre d'un total de 16- amb l'objectiu de blindar qüestions cabdals perquè no les afectin les retallades.

Malgrat els i les claustrals van presentar 16 mocions per ser sotmeses a votació el passat dia 20, només 8 van entrar a tràmit al Claustre. Entre les rebutjades previament, una demanava la dimissió de l'equip rectoral com a responsable de d'aplicació de les retallades, de manera còmplice amb el Govern de CiU la Generalitat.

Una altra moció no admesa evitava l'alienació i venda dels béns immobles de la UAB, l'auditoria de la situació financiera d'edificis de titularitat de la UAB i la transferència de recursos a qualsevol fundació, mitjà utilitzat per CiU i Pp abundosament per lucrar-se amb diners públics.

Per últim, tampoc es van acceptar a tràmit mocions ja aprovades en un altre Claustre, que contemplaven l'eliminació de les taxes i els acomiadaments. La intenció de tornar-les a presentar era la de reafirmar l'opció que pren el Claustre i que el Consell de Govern ha ignorat, votant-hi en contra diverses vegades.

La casa reial espanyola publica els 'comptes'... de Calleja

Després de 32 anys de completa opacitat, la casa reial espanyola ha fet pública una part dels seus comptes: concretament, els 8,4 milions d'euros consignats al pressupost estatal d'enguany. No es detalla, en canvi, quina és l'aportació que fan a la corona els ministeris d'Afers Estrangers, Interior ni Hisenda en concepte de cotxes i viatges oficials i seguretat. Tampoc s'hi especifica la despesa de Patrimoni ni molt menys la fortuna acumulada pels Borbons desprès de 300 anys d'espoli nacional. Vídeo de José Luis Centella (IU).

A aquests 8,4 milions d'euros s'han d'afegir, 6,2 milions d'euros que aporta Presidència per a pagar els 135 treballadors que hi ha en nòmina a la casa reial i 10 milions de què disposa per a actes, recepcions oficials i gales diverses; a més, Afers Estrangers ha aportat enguany més de quatre-cents mil euros en quinze viatges oficials.

Els sous


En les despeses de personal de la casa reial hi ha especificats els sous dels membres: Juan Carlos de Borbó cobra enguany 292.752 euros bruts, la meitat dels quals en despeses de representació. Felip de Borbó cobra la meitat que no el rei. La reina, la princesa d'Astúries i les infantes no tenen pas assignació fixa: se'ls assignen despeses de representació que varien cada any. En conjunt, enguany són de 375.000 euros

La decisió de la casa reial espanyola de fer pública una part dels comptes ha vingut forçada per l'escàndol dels negocis del duc de Palma, Iñaki Urdangarín, amb l'Instituto Nóos, que és investigat per presumpta apropiació de fons públics en l'organització de convencions i congressos a Palma i a València. Arran d'aquesta investigació judicial, la casa reial va dir que aplicaria mesures de transparència, i va apartar Urdangarín dels actes oficials.


IU sobre els comptes de la Casa Reial: "És una cosa que potser hàgim de agrair al senyor Urdangarín"

El diputat d'Esquerra Unida (IU) José Luis Centella ha lamentat que els comptes de la Casa Reial es facin públiques per iniciativa d'aquesta institució, i no com a conseqüència d'una acció del Congrés, "com si estiguéssim en una democràcia tutelada". "Ens dóna certa vergonya aliena que hagi de ser la Casa Reial la que per voluntat pròpia faci públiques els comptes, que no hagin estat els grups polítics d'aquesta Cambra que les hagin reclamat", ha dit Centella, que ha recordat les iniciatives d'IU i ICV-EUiA en aquest sentit.

El diputat creu que la publicació dels comptes a la web de Zarzuela és una cosa que "hem d'agrair, potser, el senyor Urdangarín", i ha retret que "alguns grups polítics segueixin vivint un tutela per part de la Corona".

Veure també:
Club Bilderberg los amos del mundo y la fortuna de Juan Carlos, uno del club
http://elcolomimissatger.blogspot.com/2011/02/club-bilderberg-los-amos-del-mundo-y-la.html

El PP congela en 641 euros el salari mínim el 2012

El PP ha comunicat als sindicats que té intenció de congelar el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2012 en els actuals 641,40 euros mensuals, segons han informat fonts sindicals. Després de pujar un 1,3% el 2011, l'SMI va quedar fixat en 21,38 euros al dia o 641,40 euros al mes i en còmput anual en cap cas per sota dels 8.979,60 euros, un dels més baixos de Europa. Per als treballadors eventuals i temporers dels que els serveis a una mateixa empresa no excedeixin de 120 dies, el salari mínim serà de 30,39 euros per jornada. Per als empleats de llar és de 5,02 euros per hora treballada. Imatge: Espanya, a la cua dels salaris, la democràcia i la justicia europea. (El salari d¡Irlanda és erroni: Són 1.461,85 al mes al jul 2011.

A mitjans d'aquest mes, CCOO i UGT van enviar una carta al llavors ministre de Treball, Valeriano Gómez, perquè el salari mínim recuperés el poder adquisitiu perdut el 2010 i 2012 i el mantingués el 2012, encara que no necessitaven cap xifra.

Els sindicats denunciaven en aquesta missiva que el SMI ha perdut poder real de compra per el "fort augment" de l'IPC i el "moderat increment nominal" d'aquest sòl salarial.

El SMI no va pujar menys d'un 4% entre 2001 i 2009, però només va experimentar pujades del 1,5% i del 1,3% el 2010 i 2011, enfront dels creixements de l'IPC del 1,8% i del 3,3% en aquests anys.

El resultat ha estat un retrocés real del poder de compra del 0,3% el 2010 i del 2% aquest any. En la seva carta, els sindicats apuntaven que la crisi econòmica "no pot servir com a excusa per desistir en l'objectiu d'assolir un salari mínim del 60% del salari mitjà".

El SMI espanyol és un dels més baixos dels països de la UE-15 que ho tenen establert en el seu ordenament jurídic amb cobertura general, tant en termes absoluts com en paritat de poder de compra, només per sobre de Portugal.

Els sous han pujat menys de la meitat que els preus amb l'euro

Com publicavam ahir, a més, l'estafa dels feixistes al govern d'Espanya és crónica: Amb l'entrada de l'euro, la cistella de la compra ha pujat un 48% -des dels 4.600 euros a l'any fins els 6.800-, mentre que, per contra, el salari mitjà només ha crescut un 14%. Aquestes són les dades que esgrimeix l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) per denunciar l'increment de preus que ha provocat la moneda única europea al llard d'aquests anys: "Prendre una cervesa, anar al cinema o comprar una casa, tot resulta més car amb una moneda que ens va ficar de ple a Europa a canvi de gratar la butxaca", assenyala OCU, que assegura que el pa costa ara un 81% més que el 2001, mentre que els ous s'han encarit en un 114%; la llet, un 48%, l'arròs, un 45% i l'oli d'oliva, un 33%.

La "justícia" espanyola: Una burla a la decència, la democràcia i la intel·ligència

Advocat penalista gironí analitza la petició del fiscal de 7,5 anys de presó per a una pianista de Puigcerdà per les molèsties que ocasiona als veïns i fa una crítica de la demanda del Ministeri Públic: "Dissabte passat una notícia obria la primera pàgina d'aquest diari. Deia el titular que el fiscal d'Olot demana set anys i mig de presó per a uns pares i la seva filla a causa de "la contaminació acústica" (sic) que provocava el piano que tocava la noia. Set anys i mig de presó per a cadascun un d'ells. Per al pare, per a la mare i per a la filla. O sigui en total més de vint-i-dos anys de reclusió. Perquè es facin una idea de la gravetat de l'acusació, es demanen més anys de privació de llibertat que si aquesta mateixa família s'hagués dedicat, conjuntament i amb un pla ben organitzat, a traficar habitualment amb drogues dures o si haguessin muntat a casa una botiga il·legal de venda de marihuana a joves menors d'edat". Foto: Laia Martín, la pianista a qui el fiscal demana set anys i mig de presó.

La reacció de la gent en llegir la notícia la podem intuir si veiem el desplegament mediàtic que ha provocat la informació. Els periodistes, que estan acostumats a tractar els afers judicials, no han fet res més que reflectir el que sense dubte és el que ha sentit la gent normal i corrent quan ha llegit aquesta noticia: sorpresa i estupefacció.

El mateix lletrat defensor dels acusats -el conegut advocat penalista Marc Molins- assegurava amb la prudència que li és exigible, que tot plegat és un "despropòsit" i que el que hauria d'haver passat abans d'arribar a aquesta situació (si realment el soroll d'un piano pot ser considerat una "contaminació acústica") era que mitjançant un procés administratiu o civil (però mai penal) s'hagués posat remei a aquest problema. D'aquesta manera la veïna denunciant hauria recuperat igualment la tranquil·litat i la pau domèstica a la qual, evidentment, té tot el dret del món. El que està clar, i aquí dono tota la raó al company penalista, és que la solució mai ha de passar per enviar a la presó una bona gent amant de la música clàssica i molt menys quan sembla acreditat que el problema ja està resolt perquè fa temps que la família en qüestió han canviat de pis, ells i piano.

El fet és tant extraordinari (vull dir la petició de pena) que la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha afanyat a dir que aquesta és una petició provisional i que sempre es podria demanar un indult (!!) si al final es condemnés a aquesta barbaritat d'anys de presó. O sigui ens vénen a dir que estiguem tranquils que, d'una manera o d'una altra, al final del procés ja ho arreglaran.
Aquesta manifestació pública feta en una inaudita roda de premsa que ha realitzat l'alt organisme català de la Justícia és certament insòlita. Personalment no recordo que mai abans la Fiscalia hagi hagut de justificar o explicar en roda de premsa el perquè d'una qualificació provisional en la que es demanin penes de presó.

Només això ja crida enormement l'atenció, almenys als professionals del dret, en el sentit d'intuir que s'ha volgut donar empara al fiscal que ha redactat l'escrit acusatori malgrat que, segurament, no es comparteixi necessàriament ni l'esperit ni el text de la petició, per més que estigui "dins del marc establert en el Codi Penal" (de la roda de premsa feta per la Fiscalia de Catalunya). Penso que dir això és tant com no dir res. O és tant com dir allò que és obvi. Només faltaria que la petició no estigués dins del marc de la legalitat! Si no fos així hauríem de parlar d'altres coses més gruixudes i que passarien, per exemple, per obrir un expedient sancionador al funcionari infractor de la llei.

Sigui com sigui el que no pot oblidar mai un fiscal (ni un jutge ni, en general, cap professional del Dret) és que el seny i el sentit comú ens han estat donats per saber que, a vegades, una cosa és la legalitat i l'altra la Justícia perquè, com molt bé deia Gabriel García Márquez en la seva novel·la El General en su laberinto posant-ho en boca de Simón de Bolivar "a veces la ley y la justicia no son más que parientes lejanos". Perquè qualsevol jurista mínimament empàtic i sensible amb els seus conciutadans ha de saber que, si l'estricta i freda aplicació de la norma porta a resultats injustos, el que cal fer és canviar la llei. I si mentre esperem que es modifiqui la llei ens toca aplicar-la d'una manera tan barroera, aleshores la imaginació i la bona voluntat, dins del més estricte compliment de la legalitat, segur que sabran trobar-hi una encertada i justa solució.

De fet, jo que conec molts fiscals i m'honora dir que amb alguns mantinc una bona amistat, estic convençut que ells també han trobat aquesta petició de pena feta pel seu company, tristament lamentable. Lamentable per un doble motiu. Primer perquè és injusta per desproporcionada i perquè la mateixa legalitat ofereix altres solucions molt menys cruentes i, segon, perquè casos com aquests només serveixen per desacreditar el conjunt del col·lectiu.

En tota aquesta història hi a una altra cosa que em costa treure'm del cap. Resulta que una de les penes que demana el fiscal i que ajuda a arribar als set anys i mig final és la d'un any i mig de presó per a cada membre de la família com a responsables d'un suposat delicte de "lesions psíquiques" que hauria patit la veïna per culpa de sentir el piano. Potser si que és veritat que hi han aquestes lesions i en això els forenses hi tindran la darrera paraula. Però el que segur que és també veritat, i si no que algú m'argumenti el contrari, és que una família -pare, mare i filla- que haurà de viure durant molts mesos amb l'angoixa i la por de pensar que poden acabar tots a la presó durant més de sis anys, està suportant un patiment tan gran que les seves lesions psíquiques les tenen ja absolutament assegurades.

I aquest cop la causa no haurà estat cap instrument musical tocat en hores intempestives si no un inhumà instrument legal usat amb maldestre traça. No ho ha pensat això el fiscal? No ha pensat que és pervers que confiï que, amb una mica de sort, un jutge assenyat, un pacte de darrera hora amb la defensa o un hipotètic indult evitaran la condemna a la presó? I si finalment s'acabessin imposant les penes que ell demana, podria dormir tranquil? No li faria mal la consciència? I el dolor provocat per la incertesa de tota una família que es desperta cada matí pensant que poden acabar entre reixes? Hi ha pensat en aquest dolor psíquic "l'il·lustre" senyor Fiscal?

Artur Mas es comprometia en el seu programa electoral a no crear cap tribut al turisme

CiU ha demostrat un nou nivell d'hipocresia, estafa i frau electoral en arribar al govern i dur a terme tot allò que en el seu discurs electoral es comprometia específicament a no realitzar. No es tracta de cap frase que pugui ser interpretada de diverses maneres, ni d'una declaració d'intencions, sinó d'una cosa tan diàfana com la redacció del punt 539 del programa per babaus i creients en la màfia que CiU va vendre als ciutadans per guanyar indecentment les eleccions: "Reclamarem al govern espanyol l'aplicació d'un IVA reduït sobre el sector turístic i ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin com a objecte principal gravar l'activitat turística".

Tornin a llegir-ho i recordin que el Govern de CiU ha anunciat fa escassament una setmana el projecte de creació d'una taxa per pernoctació a tots els turistes que s'allotgin a Catalunya. No és un cas únic. Com denuncia l'esquerra des d'aquella "transició" fantasma, el discurs de la dreta nazicatòlica espanyola consisteix en enganyar a l'electorat "creient" per fer impunement el contrari del que han venut, sense que cap llei veritablement democràtica penalitzi el frau, com no penalitza l'espoli, el robatori o la corrupció de l'oligarquia feixista espanyola.

La primera part de l'enunciat -independent de la segona per més que formin part del mateix punt del programa- no costarà gaire de dur a terme, ja que no es tracta més que de "reclamar" al Govern espanyol, i allà ell si col·labora o no col·labora (no sembla que el PP, tot i tenir-ho, vaja home, també al seu programa electoral, estigui gaire per la reducció de l'IVA turístic). La segona semblava a priori de seguiment igual de fàcil, ja que es tractava de no fer absolutament res per complir, almenys, aquest punt del programa. Doncs ni així.

El punt 539 del programa de CiU ja ha començat a córrer per la xarxa, sobretot entre els professionals del sector turístic, que s'han oposat a la creació de la taxa des del mateix dia del seu anunci. Una de les qüestions que s'hi aborden és clau: CiU va guanyar unes eleccions gràcies a un programa electoral que una vegada al Govern està incomplint de manera flagrant. No pocs dels comentaris que corren per la xarxa són de professionals del turisme que se senten "enganyats", ja que van confiar de bona fe en un compromís de CiU que s'ha demostrat fals en l'escàs termini d'un any.

El programa que va posar CiU a consideració dels electors en les darreres eleccions autonòmiques dedicava 18 punts al turisme, concretament del 530 al 547. Abans de desglosar-los, una petita entradeta considerava el turisme "un dels sectors principals i més importants de l'economia catalana, tant per l'aportació que fa al creixement econòmic i a la creació d'ocupació com per la contribució a l'equilibri territorial del nostre país, i a fer present Catalunya al món", explicava que "l'objectiu de CiU per aquests quatre anys és donar un nou impuls al model turístic català com a sector estratègic del nostre país, que aporta un 12% del PIB [...] etc., etc".

Urdangarín va cobrar de Matas 174.000 euros per un treball del qual no hi ha rastre

Nóos Consultoria Estratègica SL, participada per Iñaki Urdangarin al 50%, va cobrar del Govern balear 174.000 euros el 2004 per un presumpte treball del qual no queda un sol rastre en l'expedient administratiu ni dades que apuntin a la seva realització efectiva. Les fonts consultades en el cas consideren de gran rellevància aquest pagament, no per la seva quantia, sinó perquè confirma l'operativa del grup, que suposadament va emetre factures falses per serveis ficticis i va inflar el preu d'altres per "apoderar-se" de diners públics.

Fonts de la investigació van assegurar a Públic que, quan el jutge va requerir al Govern balear explicacions sobre el conjunt de pagaments satisfets a la trama del gendre del rei i els seus socis, la sorpresa va ser majúscula: en els arxius de Fundació Illesport, que va canalitzar l'abonament dels 174.000 euros abans esmentats, només van aparèixer tres factures, cadascuna d'elles per 58.000 euros i totes abonades a Nóos Consultoria Estratègica. Però en els arxius no hi havia cap contracte ni una sola línia que donés pistes sobre en concepte de què s'havia transferit a una empresa privada aquells diners.

Quan van ser interrogats els responsables de Fundació Illesport d'aquella etapa, la resposta va ser la següent: que els 174.000 euros es van abonar pels serveis d'Nóos Consultoria com gabinet de premsa de l'equip ciclista Illes Balears, l'antic Banesto, que va canviar la seva denominació un cop que el conservador Jaume Matas va tornar a la Presidència del Govern el 2003. El testimoni verbal s'erigeix ​​aquí en única prova de descàrrec a favor de Urdangarin, però els investigadors subratllen no només la seva debilitat sinó, sobretot, que l'argument va sorgir només després que Matas en llibertat sota fiança de tres milions i el seu cercle sabessin que el jutge del cas Palma Arena havia ampliat les seves investigacions als manejos de la trama Nóos.

Aquests 174.000 euros no van ser els únics que l'empresa de Urdangarin es va embutxacar del Govern de Matas a compte de l'equip ciclista Illes Balears. Nóos Consultoria va cobrar també el 2004 altres 116.944 euros com a gestora del marxandatge del Illes Balears. En aquest cas, va pagar l'Agència de Turisme Balear (Ibatur). I hi va haver una adjudicació directa però igualment fraudulenta, segons els investigadors del cas. Perquè la raó esgrimida per atorgar a dit aquell encàrrec va ser el que Nóos Consultoria Estratègica tenia "l'exclusiva" per comercialitzar el marxandatge del Illes Balears. Però no només no consta l'existència de cap contracte entre l'equip i la consultora del duc sinó que, després de mesos de rastreig i requeriments, els investigadors sostenen que mai va existir.

Els més de 290.000 euros que sumen els pagaments de Fundació Illesport i Ibatur van arribar als comptes de Urdangarin i el seu soci en Nóos Consultoria, Diego Torres, un any abans que el Govern balear signés el conveni per a la celebració de dos minicimera turístic-esportives gràcies a les quals la trama es va embutxacar 2,3 milions. Els convenis van ser subscrits amb Institut Nóos, l'ONG llavors presidida per Urdangarin i que va actuar com a eix d'un conglomerat empresarial els ingressos van superar els 16 milions en nou anys.

Els convenis de Balears es van inspirar en els subscrits el 2004 per Institut Nóos amb la Generalitat Valenciana per a les dues primeres minicimera turístic-esportives encarregades a l'ONG de Urdangarin. Per aquestes dues cimeres, Institut Nóos va cobrar 3.100.000 de l'Executiu de Camps i l'Ajuntament de València. El 2006, l'entitat va signar un nou conveni per dissenyar, per sis milions, uns inexistents Jocs Europeus. Tot i així, Institut Nóos va cobrar 382.000 euros de la Generalitat.

Marga Sanz: “El conseller Rosado menteix i ho sap perfectament”

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marga Sanz, ha criticat les declaracions del conseller de Sanitat, Luis Rosado, sobre el Centre d’Investigacions Príncep Felip i l’Expedient de Regulació d’Ocupació que ha suposat l’acomiadament de 114 investigadors. Per a Sanz, “el projecte inicial amb el qual va néixer el Centre d’Investigacions Príncep Felip ha desaparegut per voluntat política del Partit Popular”.

A més, la coordinadora d’EUPV ha assenyalat que “posant 4 milions addicionals en el pressupost, el CIPF hauria tingut continuïtat”.

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Marga Sanz, considera que el conseller de Sanitat, Luis Rosado, “menteix i ho sap perfectament”. La dirigent d’esquerres ha recordat que “en la lògica pressupostària del PP hi ha 20,5 milions d’euros per a la Fórmula 1 en concepte de cànon però no quatre milions per a salvar la investigació biomèdica”. “L’actitud del Consell –ha afegit Sanz- demostra que ni la investigació ni la salut de les persones estan entre les seues prioritats”.

La força "combativa" del mico caputxí depèn dels exemplars més temorosos

La "capacitat de combat" d'una rajada de micos caputxins que envaeix un territori "enemic" no depèn del nombre d'animals agressius, sinó dels temorosos que no ataquen adversaris fins i tot si el seu propi grup és més nombrós, segons un estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Igual que molts altre primats, els micos caputxins de l'espècie Cebus capucinus, coneguts també com 'maicers' de cara blanca, viuen en grans comunitats que controlen una zona determinada de la selva i reaccionen amb agressió contra qualsevol intrús.

En general, com més nombrosa és la comunitat, major territori controla. No obstant això, en alguns casos grups petits dominen grans zones de la selva i viceversa.

Els biòlegs Margaret Crofoot, de l'Institut Smithsonian d'Estudis Tropicals a Panamà, i Ian Gilby, de la Universitat de Princeton, presumir que els micos temorosos mostren actituds diferents defensant el seu territori i envaint els aliens.

Per comprovar la seva hipòtesi, els investigadors van dur a terme un experiment amb quatre grups de caputxins d'illa de Fang Colorit, al centre de Panamà, reproduint en altaveus una gravació de xiscles de guerra de micos que habiten una altra zona del país.

La prova va revelar que els caputxins estaven més disposats a lluitar fins al final si els altaveus estaven col·locats al centre del seu territori i es mostraven un 683% més propensos a "desertar" si el "enemic" estava en zones perifèriques.

En altres paraules, els animals "covards" es negaven a defensar les perifèries unes set vegades més sovint que el centre dels seus dominis, fins i tot en aquells casos on el seu grup avantatjava amb escreix en nombre al grup contrari.

Els resultats de l'estudi refuten la hipòtesi estesa que els primats es neguen a lluitar per l'alt risc de resultar ferits, ja que, seguint aquesta lògica, els animals temorosos haurien armar de valor en comprovar que el seu grup és més nombrós, que l'enemic, cosa que no passa.

Segons Crofoot i Gilby, els micos en realitat es guien per una lògica ben diferent, que consisteix que no volen gastar forces en situacions on el resultat de la "batalla" a penes depèn de la seva participació. A més, en cas d'alguns dels animals la "covardia" està motivada pel fet que resideixen a l'extrem oposat del territori.

A causa d'aquest fenomen, grans grups de micos caputxins són incapaços d'envair territoris petits dels seus veïns poc nombrosos, ja que ho impedeix tant una incidència alta de "desertors" entre els agressors, com una gran cohesió dels defensors a l'hora de protegir el cor dels seus dominis.

ICV-EUiA: "El Govern de CiU improvisa i genera conflictes”

La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha fet balanç del primer any d'Artur Mas com a president de la Generalitat des que va prendre possessió del càrrec. Camats ha dit que el seu grup parlamentari constata dues coses: en primer lloc que aquest no és el Govern dels millors i en segon lloc que genera conflictes i manca de diàleg com cap altre Govern: "La improvisació també està al darrera de les decisions com per exemple la carta en ple mes d'agost als usuaris de la PIRMI que és digne d'antologia del disbarat i el darrer dels episodis sobre la nòmina dels funcionaris de retenir-los l'IRPF d'allò que no han cobrat que és una il·legalitat", ha dit Camats en referència al primer dels qualificatius.

I pel que fa al segon, la portaveu d’ICV-EUiA a la cambra catalana ha explicat que "mai havíem estat davant d'un Govern capaç de generar conflicte i crispació" i en aquest sentit ha quantificat que cada dia hi ha 6 mobilitzacions d'algun tipus en contra de les polítiques del Govern. "Des d'usuaris que es tanquen al CAP perquè no els tanquin les urgències o professionals que es queixen i tallen carrers per no poder atendre a la gent amb la necessitat que requereixen", ha explicat Camats.

"Estem pitjor que fa un any i hem anat enrere, i no ho diem només aquells que estem a l'oposició sinó que els ciutadans de Catalunya suspenen el seu Govern i li diuen que aquest no és el camí que cal seguir", ha afegit Camats en referència a la nota que els catalans posen al Govern en la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, un 4,96, que per primera vegada a Catalunya ha estat un suspens.

Camats ha recordat que el grup d’ICV-EUiA porta un any explicant que aquest Govern "sembla més disposat a desfer que no pas a fer" i s'ha referit com exemple a l'activitat legislativa de l'executiu (11 lleis de les quals 10 s'han tramitat per lectura única o per tràmit d'urgència) "per desfer propostes que s'havien fet fins ara". Per Camats "la política de retallades de CiU carrega contra les persones més vulnerables i un any després podem dir que és una política ineficaç que no està generant més confiança ni cap símptoma de millora".

En aquesta línia la portaveu d’ICV-EUiA també ha recordat el darrer episodi de la pujada de taxes. "Tard i malament", ha dit Camats que ha recordat que el grup roig i verd fa un any que reclama al Govern que plantegi una altra política d'ingressos i quan ho ha fet "ho fa de forma totalment errònia perquè enlloc de plantejar augmentar els ingressos amb qui més té i qui més contamina i qui més capacitat té de generar riquesa ho fa malament perquè van direccionades als usuaris dels serveis públics, de la universitat pública i en cap moment demanen un esforç on es pot repartir".

CCOO insta a la màxima transparència i control sobre les remuneracions del sector financer

CCOO insta els supervisors i reguladors, així com a la Direcció General del Tresor a requerir la màxima transparència i control sobre les remuneracions dels gestors i administradors del sector financer. La transposició obligatòria de la Directiva Europea 2010/76/UEy el desenvolupament de l'anomenada Llei d'economia sostenible i normes subsidiàries del Ministeri d'Hisenda, Banc d'Espanya i CNMV obren una nova etapa en matèria de transparència sobre retribucions de les cúpules directives de les empreses cotitzades i del sector financer, especialment.

No obstant això, a la llum del que vénen fent-se ressò diversos mitjans de comunicació, continua existint una gran resistència de diversos gestors perquè es realitzi el més complet control i informació sobre aquestes retribucions.

COMFIA-CCOO reitera que és necessari el màxim exercici de transparència, la implementació de normes que relacionin proporcionalment aquestes retribucions amb la marxa de l'empresa i que es limitin, sobretot, en aquelles entitats que han rebut ajuts públics, ja siguin del FROB o del FGD.