Ernest Maragall molest per la sol.licitud de CCOO del seu cessament

Com dèiem ahir, en Joan Carles Gallego, secretari de les CONC, va demanar al President Montilla el cessament del conseller d'Ensenyament Ernest Maragall, el dia desprès d'una vaga de mestres -i ja van un grapat de vagues i manifestacions-, en desacord amb la nova llei que elabora el seu departament. La resposta desmesurada d'en Maragall no s'ha fet esperar, però, per despistar la perdiu, ha tirat amb perdigons, per veure de matar quantes més millor.
Greu error en una persona que, per la qualitat del seu càrrec, deuria donar exemple de moderació, seny, ampli sentit polític i, sobre tot, bona educació. És el menys que se li pot demanar, tant pel lloc que ocupa, com pel barri on viu i els partits que l'han recolzat fins ara.

El conseller Maragall (PSC) afirma que Catalunya està "cansada" del Tripartit
El conseller català d'Educació, Ernest Maragall, ha afirmat aquest dimecres que la societat catalana està "fatigada" del Tripartit i ha augurat que els catalans no tornaran a donar suport a aquesta possibilitat.

Catalunya no donarà suport elements ni artefactes inestables "Ara per ara Catalunya està cansada d'aquesta possibilitat i no donarà suport elements ni artefactes inestables", ha afirmat en una conferència al Fòrum Tribuna Catalunya.

Amb això, ha assegurat que la resposta del PSC és oferir un "projecte d'horitzó llunyà", amb arrels en el present i voluntat transformadora i que busqui la més àmplia representació territorial.

Vull veure el diputat socialista català a Madrid presentant les seves propostes pròpies "Vull que tots els ciutadans coneguin qui és el diputat del grup que representa el grup majoritari català al Congrés dels Diputats", ha afirmat el conseller, que ha desitjat que el diputat del PSC aparegui en els informatius, com Joan Herrera (ICV-EUiA), Joan Ridao (ERC) i Duran Lleida (UDC).

"Vull veure el diputat socialista català a Madrid presentant les seves propostes pròpies", ha expressat Maragall que, citant la deguda "lleialtat", ha subratllat la necessitat d'una "inequívoca posició pròpia".

Per al conseller, Catalunya té partits capaços de reproduir-però no tan capaços de produir fruits nous i donar idees noves", de manera que ha instat a no romandre indiferents davant d'aquesta "desafecció".

El conseller Maragall (PSC) afirma que Catalunya está "fatigada" del Tripartito
El conseller catalán de Educación, Ernest Maragall, ha afirmado este miércoles que la sociedad catalana está "fatigada" del Tripartito y ha augurado que los catalanes no volverán a apoyar esta posibilidad.

Catalunya no apoyará elementos ni artefactos inestables"Hoy por hoy Catalunya está fatigada de esta posibilidad y no apoyará elementos ni artefactos inestables", ha afirmado en una conferencia en el Fórum Tribuna Catalunya.

Con esto, ha asegurado que la respuesta del PSC es ofrecer un "proyecto de horizonte lejano", con raíces en el presente y voluntad transformadora y que busque la más amplia representación territorial.

Quiero ver el diputado socialista catalán en Madrid presentando sus propuestas propias"Quiero que todos los ciudadanos conozcan quién es el diputado del grupo que representa al grupo mayoritario catalán en el Congreso de los Diputados", ha afirmado el conseller, quien ha deseado que el diputado del PSC aparezca en los informativos, como Joan Herrera (ICV-EUiA), Joan Ridao (ERC) y Duran Lleida (UDC).

"Quiero ver el diputado socialista catalán en Madrid presentando sus propuestas propias", ha expresado Maragall, quien citando la debida "lealtad", ha subrayado la necesidad de una "inequívoca posición propia".

Para el conseller, Catalunya tiene partidos capaces de reproducirse pero no tan capaces de producir frutos nuevos y dar ideas nuevas", por lo que ha instado a no permanecer indiferentes ante esta "desafección".

India: Amnistia general per als habitants de Caixmir (Kashmir)

Índia està planejant una important mesura de foment de la confiança, en un intent per calmar els habitants de Caixmir enutjats per la mort de joves per "foc no provocat", considerant una amnistia general per als joves habitants de Caixmir i les famílies que van creuar la línia de control i van instal.lar-se a Muzaffarabad i altres llocs. Índia vol portar el tema amb Pakistan, en el properes converses d'alt nivell amb el Secretari de Relacions Exteriors, per buscar la cooperació d'Islamabad en la verificació i la identificació d'aquests habitants del Caixmir, segons les fonts.
Els beneficiaris de la mesura van deixar la Caixmir índia, o bé per "unir-se als militants", o per salvar-se dels bombardejos i l'assetjament de les tropes.

El primer ministre del Caixmir Indi (IHK), Omar Abdullah, ha fet al.lusió a un "pla per fomentar el retorn dels militants a través de la Línia de Control per portar una vida normal", va dir a una conferència de ministres principals a Nova Delhi, i que una nova "política de rehabilitació" s'estava considerant activament.

Un alt funcionari del Ministeri indi de l'Interior va confirmar que el treball sobre aquesta política estava en marxa, i va dir que els organismes de seguretat -en consulta amb el govern d'IHK- van ser a l'elaboració d'un mecanisme per a la devolució dels militants, i altres que havien creuat a la recerca de feines o de "refugis segurs".

Va dir que el pas -recomanat pel grup de treball del primer ministre, encapçalat pel Vice President Hamid Ansari i examinat amb vigor pel govern estatal i els polítics de Caixmir- ha de recórrer un llarg camí fins la solució, en una dimensió política, de les qüestions que afecten a Jammu i Caixmir.

"Hem acordat, en principi, crear un mecanisme per a la seva devolució. Podria ser una amnistia general. Es posarien en marxa salvaguardes per evitar qualsevol conseqüència negativa", digué. "El procés ja ha començat ... antics militants [se sap que] apareixen a la Línia de Control amb les seves famílies... a plantar cara". El funcionari principal del Ministeri, va dir que el nou sistema ajudarà a "institucionalitzar" aquesta lliurament.

El Ministeri de l'Interior indi creu que prop de 800-1,200 joves del Caixmir van ser "atrapats" a Muzaffarabad i altres llocs. Però funcionaris del govern de l'estat consideren que el nombre podria ser major.

Una política de rendició iniciada unilateralment per l'exèrcit de l'Índia, entre 2005 i 2007, va ser sobtadament retirada, arran de discussions amb el Ministeri de l'Interior, qui afirma que la política va ser aturada a causa d'el lliurament d'un militant que va ser vinculat, suposadament, amb un intent frustrat contra la vida del llavors primer ministre, Ghulam Nabi Azad.

El Ministeri està donant suport a l'establiment d'un mecanisme institucionalitzat que impliqui una adequada verificació, a través de l'Uri-Chakoti, cruïlla al Caixmir, o el Chakkanbagh-Rawalkot, encreuament en Jammu, van dir les fonts. El mecanisme que es debat també inclou la verificació prèvia dels antecedents de la policia de Jammu i Caixmir, l'Oficina Internacional i RAW.

Aquells que desitgen tornar a IHK serien en "quarantena" almenys un mes, per a ser interrogats pels organismes. També haurien d'informar a les estacions de policia cada setmana. Les fonts van dir que, els qui es van casar a través de la Línia de Control, haurien d'acostar-se a l'Alta Comissió Índia de Islamabad, per venir a l'Índia.

India considering general amnesty for Kashmiris

India is planning a major confidence-building measure (CBM) in a bid to sooth the Kashmiris angered by the killing of youth in “unprovoked firing”, considering general amnesty for young Kashmiris and families who have crossed the Line of Control to settle in Muzaffarabad and elsewhere.

India may take up the issue with Pakistan at the upcoming foreign secretary-level talks, to seek Islamabad’s cooperation in the verification and identification of such Kashmiris, according to sources.

The target beneficiaries left Indian-held Kashmir either to “join militants” or save themselves from shelling and troops’ harassment.

IHK Chief Minister Omar Abdullah has hinted at a scheme to encourage the return of militants from across the LoC to lead a normal life. He told a chief ministers’ conference in New Delhi that a new “surrender and rehabilitation policy” was under active consideration.

A senior Indian Home Ministry official confirmed that work on such a policy was underway, and said security agencies – in consultation with the IHK government – were devising a mechanism for the return of militants and others who had crossed over in search of careers or “safe havens”.

He said the step – recommended by the prime minister’s working group headed by Vice President Hamid Ansari and perused vigorously by the state government and Kashmiri politicians – would go a long way towards addressing the political dimension of issues affecting Jammu and Kashmir.

“We have agreed in principle to devise a mechanism for their return. It could be a general amnesty. Safeguards would be put in place to avoid any negative consequence,” he said. “The process has already started ... former militants [have been known to] appear at the LoC with their families ... to surrender.”

The Home Ministry official said the new scheme would help “institutionalise” such surrenders.

The Indian Home Ministry believes that nearly 800-1,200 young Kashmiris were “stranded” in Muzaffarabad and other places. But state government officials believe the numbers could be higher.

A surrender policy launched unilaterally by the Indian Army between 2005 and 2007 was abruptly withdrawn following arguments with the Home Ministry – which claims the policy was pulled out because a surrendering militant was found allegedly linked to an aborted attempt on the life of then prime minister Ghulam Nabi Azad.

The ministry is now backing the establishment of an institutionalised mechanism that involves proper verification through the Uri-Chakoti crossing in Kashmir or the Chakkanbagh-Rawalkot crossing in Jammu, said the sources.

The mechanism being discussed also includes prior verification of antecedents by Jammu and Kashmir police, the IB and RAW.

Those seeking to return to IHK would be “quarantined” for at least a month for interrogation by agencies. They would also have to report to police stations every week. The sources said those marrying across the LoC would have to approach the Indian High Commission in Islamabad to come to India.

Manifestació a Katmandú per l'assassinat d'un empresari de mitjans

Periodistes i representants de negocis de la comunitat s'han manifestat avui a Katmandú en protesta contra l'assassinat de Jamim Shah (a la foto), un jove empresari de mitjans de comunicació. La manifestació va ser convocada per la Federació de Periodistes del Nepal.
El Viceprimer Ministre i Ministre de Relacions Exteriors de Nepal, Sujata Koirala, va dir ahir dimarts que: "El govern s'ha compromès a detenir els assassins del baró dels mitjans de comunicació Jamim Shah". Després de la reunió amb l'afligida família Shah, a la seva residència a Panipokhari, DPM Koirala digué que les forces de seguretat han posat en marxa la recerca per arrestar els assassins. Shah va ser mort a trets a Lazimpat diumenge passat.

L'assassinat d'un ciutadà de prestigi, a plena llum del dia, ha augmentat els dubtes sobre la seguretat de la nació, va dir Koirala, afegint que el personal de seguretat desplegat a la zona durant la matança també s'hauria d'incloure en la recerca i cal emprendre accions contra ells.

Journalists and the representatives from business community stage a protest rally against the killing of Jamim Shah, a media entrepreuneur, in Kathmandu on Wednesday, February 10, 2010. The rally was called by the Federation of Nepalese Journalist.

Govt will nab killers

Deputy Prime Minister and Minister for Foreign Affairs Sujata Koirala, on Tuesday, said the government is committed to arresting the killers of media baron Jamim Shah. After meeting Shah's bereaved family at their residence in Panipokhari, DPM Koirala said the security forces have launched a manhunt to arrest the killers. Shah was shot dead in Lazimpat on Sunday.
The killing of a prestigious citizen in broad daylight has raised a question mark in the nation's security, she said, adding that security personnel deployed in the area during the time of the killing should also be brought under investigation and actions should be taken against them.

Yanukóvich demana a Timoixenko que dimiteixi

Yanukóvich demana a Timoixenko dimitir del càrrec de primera ministra d'Ucraïna
El líder del Partit de les Regions, Víctor Yanukóvich, proclamat guanyador de les presidencials a Ucraïna després de l'escrutini del 100% dels vots, ha demanat avui a la seva rival electoral, la primera ministra Iúlia Timoixenko, que presenti la renúncia al seu càrrec.
"Demano oficialment a la primera ministra que presenti la seva renúncia, i que passi a l'oposició", ha dit Yanukóvich en un comunicat difós avui a la pàgina web del Partit de les Regions. Yanukóvich ha recalcat que "els líders democràtics han d'acceptar el vot del poble".

"Vull recordar a Timoixenko que la democràcia es basa en el vot del poble. Ucraïna no necessita més crisis polítiques i la primera ministra ha de prendre la decisió encertada i passar a l'oposició", va afirmar Yanukóvich.

Yanukóvich va guanyar la segona volta de les presidencials a Ucraïna, celebrada el 7 de febrer, al reunir el 48,95% dels vots, ha informat avui la Comissió Electoral Central. La primera ministra, Iúlia Timoixenko, va ocupar el segon lloc amb el 45,47% dels sufragis.

Els resultats definitius dels comicis seran donats a conèixer, com molt tard, el 17 de febrer.

Yanukóvich pide a Timoshenko dimitir del cargo de primera ministra de Ucrania
El líder del Partido de las Regiones, Víctor Yanukóvich, proclamado ganador de las presidenciales en Ucrania tras el escrutinio del 100% de los votos, pidió hoy a su rival electoral, la primera ministra Yulia Timoshenko, presentar la renuncia a su cargo.

"Pido oficialmente a la primera ministra que presente su renuncia, y que pase a la oposición", dijo Yanukóvich en un comunicado difundido hoy en la página web del Partido de las Regiones.

Señaló que los líderes democráticos deben aceptar el voto del pueblo.

"Quiero recordar a Timoshenko que la democracia se basa en el voto del pueblo. Ucrania no necesita más crisis políticas y la primera ministra debe tomar la decisión acertada y pasar a la oposición", afirmó Yanukóvich.

Yanukóvich ganó la segunda vuelta de las presidenciales en Ucrania, celebrada el 7 de febrero, al reunir el 48,95% de los votos, informó hoy la Comisión Electoral Central. La primera ministra, Yulia Timoshenko, ocupó el segundo lugar con el 45,47% de los sufragios.

Los resultados definitivos de los comicios serán dados a conocer a más tardar el 17 de febrero.

Rússia: Armes nuclears per protegir la seva sobirania i integritat territorial

Rússia es reserva el dret d'usar armes nuclears per protegir la seva sobirania i integritat territorial, ha revelat avui una font del Consell nacional de seguretat.
La premissa fonamental perquè Rússia faci ús del seu arsenal nuclear és "l'amenaça de pèrdua de sobirania i integritat territorial", ha declarat el funcionari, al citar els "Fonaments de la política nacional en matèria de dissuasió nuclear", un document confidencial que el president rus Dmitri Medvédev va signar el passat 5 de febrer, juntament amb la nova doctrina militar.

El format d'una represàlia nuclear en cas d'agressió dependrà de l'efecte que hagin tingut les mesures prèvies de caràcter polític, diplomàtic, militar i d'altra índole, ha afegit la font.
El document estableix que l'ús d'armes nuclears és prerrogativa del Cap de l'Estat i que Rússia garanteix transparència de la seva política de dissuasió nuclear, així com el compliment dels compromisos internacionals que va assumir en l'àmbit de les armes estratègiques, ofensives i defensives.

Rusia usará armas nucleares para proteger su soberanía e integridad territorial
Rusia se reserva el derecho de usar armas nucleares para proteger su soberanía e integridad territorial, reveló hoy una fuente del Consejo nacional de seguridad.

La premisa fundamental para que Rusia haga uso de su arsenal nuclear es "la amenaza de pérdida de soberanía e integridad territorial", declaró el funcionario al citar los "Fundamentos de la política nacional en materia de disuasión nuclear", un documento confidencial que el presidente ruso Dmitri Medvédev firmó el pasado 5 de febrero junto con la nueva Doctrina Militar.

El formato de una represalia nuclear en caso de agresión dependerá del efecto que hayan surtido las medidas previas de carácter político, diplomático, militar y de otra índole, agregó la fuente.

El documento establece que el uso de armas nucleares es prerrogativa del Jefe del Estado y que Rusia garantiza transparencia de su política de disuasión nuclear, así como el cumplimiento de compromisos internacionales que asumió en el ámbito de las armas estratégicas ofensivas y defensivas.

Espanya extradirà a Rússia Sergei Butorin, antic capo mafiós

Espanya extradirà properament a Rússia a Sergei Butorin, un dels antics líders de la banda mafiosa Oréjovskaya, ha revelat avui un oficial de les estructures de seguretat russes.
La font, que no precisà la data d'extradició, ha recordat que la Justícia russa imputa a Butorin: "Una sèrie de delictes greus, entre ells, assassinats de diversos agents de seguretat i del famós sicari Alexander Solónik".
L'ex capo mafiós va ser arrestat el 2001 prop de Barcelona, a Castelldefels, juntament amb el seu guardaespatlles Marat Polianski. Tots dos van ser condemnats a pena de presó per tinença il.lícita d'armes, però Polianski ja va complir la seva condemna i va ser extradit a Rússia l'octubre de 2009.

El mafiós rus detingut a Castelldefels vol complir condemna a Espanya per evitar una mort gairebé segura al seu país

El capo d'una organització criminal russa, Serguei Butorin, detingut la setmana passada, va fer tot el possible per estar en una presó espanyola tot el temps possible. Aquest és el convenciment que expressen fonts de la investigació que va acabar amb el seu arrest als voltants del Riviera, un conegut local de cites de la població de Castelldefels.

Butorin, màxim responsable de Oreskoskaia, pretén que l'extradició a Rússia es retardi tot el possible. La seva intenció, a la llum del que ha declarat davant la justícia, és assumir les acusacions de tinença il.lícita d'armes i atemptat a l'autoritat. Són els dos delictes que Butorin i el seu lloctinent i guardaespatlles, Marat Poliansky, han comès en territori espanyol.

Per experts policials consultats per aquest diari, les possibilitats que Butorin sigui assassinat en arribar a Rússia són molt altes. Un dels llocs més fàcils per morir a Moscou és qualsevol de les seves presons. A l'antic país dels tsars, molts presos estan disposats a acceptar execucions per encàrrec.

Antonio Giménez, cap de la Secció de Crim Organitzat de la Prefectura de Barcelona, va comentar que Butorin controlava una banda mafiosa amb potents enemics: «Hi havia matat, o ordenat matar, membres d'altres organitzacions criminals», comenta aquest inspector en cap.

Van passar per Andalusia

La policia espanyola va tenir notícies que Butorin i Poliansky anaven per Espanya el passat mes de juliol, però la seva arribada a la península es deu haver produit temps abans. «Creiem que, abans d'arribar a Castelldefels, van estar per Andalusia», comenta Giménez. El cotxe que conduïa Butorin en el moment de ser detingut, un model de Mercedes tot terreny valorat en 15 milions de pessetes, era de matrícula malaguenya.

La detenció de tots dos mafiosos russos es va produir el passat dimecres. L'escena va ser del tot cinematogràfica.

Els investigadors van centrar la seva activitat a Castelldefels, després d'aconseguir dades que avalaven que tots dos fugitius internacionals es trobaven en aquesta població barcelonina. Donats els seus antecedents com a amants de l'alcohol i el sexe pagat, els agents vigilaven els voltants de l'esmentat local de cites, situat a la vora de l'autovia de Castelldefels.

Els policies van detectar primer a Butorin. Rondava en solitari a prop del local a bord del seu Mercedes de luxe. La seva pistola de fabricació txeca, CZ75, relluïa sobre el seient del copilot. Una bala anava allotjada a la recambra, llesta per obrir foc. Una audaç maniobra dels agents va evitar que sonessin els trets. Un policia va obrir la porta del vehicle i un altre veloçment envoltà el coll del fugitiu arrencant-lo del seient del cotxe. Va ser necessari que tres agents es fessin fora sobre el rus per reduir-lo. «La resistència va ser molt ferotge», comenta Giménez. Es va trigar més de 10 minuts en poder-lo emmanillat.

Els agents sabien que Poliansky es trobava dins del bar de cites. Quan va sortir del local van caure sobre ell amb la mateixa contundència que amb Butorin. «Ells no entenen el català i encara que nosaltres cridàvem 'policia' ells havien de pensar inicialment que podíem ser enviats d'una banda rival per passar comptes», explica l'inspector en cap.

Freds i sanguinaris

La detenció de Butorin i Poliansky ha sortit a la premsa internacional i especialment en els mitjans de comunicació russos.

El coronel de la policia moscovita que es va traslladar a Barcelona, amb dos membres de la seguretat estatal russa, no va voler donar el seu nom durant la conferència de premsa celebrada a la capital catalana després de la detenció dels dos mafiosos. Va al.legar motius de seguretat. Malgrat això, va ser filmat per diverses càmeres de televisió. Ell no creu que aquestes imatges hagin de creuar les fronteres espanyoles, però el seu rostre va aparèixer en noticiaris de diverses cadenes russes.

El precari estat de les arques del país que dirigeix Vladimir Putin no permet que la policia russa realitzi moltes sortides a l'estranger. «El fet que vinguin aquí demostra la importància que atorgaven a l'operació», explica Giménez. Aquest responsable policial de la Prefectura de Barcelona no pot oblidar la cara dels agents russos quan aquests van identificar sobre el terreny a Butorin i Poliansky a Castelldefels. «Culminava una investigació molt important», va explicar.

Butorin es va fer amb el control de l'organització mafiosa que dirigia la mateixa manera que altres capos russos, «sent els més sanguinaris i alhora els més freds i intel.ligents», comenta Giménez. Aquest responsable policial recorda que Butorin va ser el responsable de la mort de la fiscal instructora moscovita que investigava a Oreskoskaia, a més de la de diversos policies i membres de bandes rivals. El grup de Butorin no era gaire nombrós però sí molt violent. «A Rússia, són moltes les armes que circulen i els dos detinguts portaven unes gairebé impossibles d'intervenir a delinqüents espanyols», explica Giménez.

Els actuals estudis policials assenyalen que a Rússia operen entre 2.500 i 3.000 xarxes mafioses.

España extraditará a Rusia a un antiguo capo mafioso
España extraditará próximamente a Rusia a Serguei Butorin, uno de los antiguos líderes de la banda mafiosa Oréjovskaya, reveló hoy un oficial de las estructuras de seguridad rusas.

La fuente, que no precisó la fecha de extradición, recordó que la Justicia rusa imputa a Butorin "una serie de delitos graves, entre ellos, asesinatos de varios agentes de seguridad y del famoso sicario Alexander Solónik".

El ex capo mafioso fue arrestado en 2001 cerca de Barcelona, en Castelldefels, junto con su guardaespaldas Marat Polianski. Ambos fueron condenados a pena de prisión por tenencia ilícita de armas pero Polianski ya cumplió su condena y fue extraditado a Rusia en octubre de 2009.El Metro remodelarà l'estació de Santa Coloma de la L1


El mafioso ruso detenido en Castelldefels quiere cumplir condena en España para evitar una muerte casi segura en su país

El capo de una organización criminal rusa, Sergei Butorin, detenido la semana pasada va hacer todo lo posible por permanecer en una cárcel española todo el tiempo que sea posible. Ese es el convencimiento que expresan fuentes de la investigación que terminó con su arresto en las inmediaciones del Riviera, un conocido local de alterne de la población de Castelldefels.

Butorin, máximo responsable de Oreskoskaia, pretende que la extradición a Rusia se retrase todo lo posible. Su intención, a la luz de lo que ha declarado ante la justicia, es asumir las acusaciones de tenencia ilícita de armas y atentado a la autoridad. Son los dos delitos que Butorin y su lugarteniente y guardaespaldas, Marat Poliansky, han cometido en territorio español.

Para expertos policiales consultados por este diario, las posibilidades de que Butorin sea asesinado a su llegada a Rusia son muy altas. Uno de los lugares más fáciles para morir en Moscú es cualquiera de sus cárceles. En el antiguo país de los zares, muchos presos están dispuestos a aceptar ejecuciones por encargo.

Antonio Giménez, jefe de la Sección de Crimen Organizado de la Jefatura de Barcelona, comentó a este diario que Butorin controlaba una banda mafiosa que tenía potentes enemigos. «Había matado u ordenado matar a miembros de otras organizaciones criminales», comenta ese inspector jefe.

Pasaron por Andalucía

La policía española tuvo noticias de que Butorin y Poliansky andaban por España el pasado mes de julio, pero su llegada a la península se debió producir tiempo antes. «Creemos que ante de llegar a Castelldefels estuvieron por Andalucía», comenta Giménez. El coche que conducía Butorin en el momento de ser detenido, un modelo de Mercedes todoterreno valorado en 15 millones de pesetas, era de matrícula malagueña.

La detención de ambos mafiosos rusos se produjo el pasado miércoles. La escena fue del todo cinematográfica.

Los investigadores centraron su actividad en Castelldefels después de conseguir datos que avalaban que ambos fugitivos internacionales se encontraban en esa población barcelonesa. Dados sus antecedentes como amantes del alcohol y el sexo pagado, los agentes vigilaron los alrededores del citado local de alterne situado a la orilla de la autovía de Castelldefels.

Los policías detectaron primero a Butorin. Rondaba en solitario los alrededores del local a bordo de su Mercedes de lujo. Su pistola de fabricación checa, CZ75, relucía sobre el asiento del copiloto. Una bala iba alojada en la recámara. Lista para abrir fuego. Una audaz maniobra de los agentes evitó que sonaran los disparos. Un policía abrió la puerta del vehículo y otro velozmente rodeó el cuello del fugitivo arrancándolo del asiento del coche. Fue necesario que tres agentes se echaran sobre el ruso para reducirlo. «La resistencia fue muy feroz», comenta Giménez. Se tardó más de 10 minutos en poder esposarlo.

Los agentes sabían que Poliansky se encontraba dentro del bar de alterne. Cuando salió del local cayeron sobre él con la misma contundencia que con Butorin. «Ellos no entienden el castellano y aunque nosotros gritábamos 'policía' ellos debían pensar inicialmente que podíamos ser enviados de una banda rival para ajustar cuentas», explica el inspector jefe.

Fríos y sanguinarios

La detención de Butorin y Poliansky apareció en la prensa internacional y especialmente en los medios de comunicación rusos.

El coronel de la policía moscovita que se trasladó a Barcelona, junto a otros dos miembros de la seguridad estatal rusa, no quiso dar su nombre durante la conferencia de prensa celebrada en la capital catalana tras la detención de los dos mafiosos. Alegó motivos de seguridad. Sin mebargo fue filmado por varias cámaras de televisión. El no creyó que esas imágenes cruzarían las fronteras españolas, pero su rostro apareció en noticiarios de varias cadenas rusas.

El precario estado de las arcas del país que dirige Vladimir Putin no permite que la policía rusa realice muchas salidas al extranjero. «El hecho de que vinieran aquí demuestra la importancia que otorgaban a la operación», explica Giménez. Este reponsable policial de la Jefatura de Barcelona no puede olvidar la cara de los agentes rusos cuando éstos identificaron sobre el terreno a Butorin y Poliansky en Castelldefels. «Culminaban una investigación muy importante», explicó.

Butorin se hizo con el control de la organización mafiosa que dirigía del mismo modo que otros capos rusos, «siendo los más sanguinarios y a la vez los más fríos e inteligentes», comenta Giménez. Este responsable policial recuerda que Butorin fue el responsable de la muerte de la fiscal instructora moscovita que investigaba a Oreskoskaia, además de la de varios policías y miembros de bandas rivales. El grupo de Butorin no era muy numeroso pero sí muy violento. «En Rusia, son muhcas las armas que circulan y los dos detenidos llevaban unas casi imposibles de intervenir a delincuentes españoles», cuenta Giménez.

Los actuales estudios policiales señalan que en Rusia operan entre 2.500 y 3.000 redes mafiosas.

Comencen les obres de rehabilitació de la L1 a Gramenet

Ahir va començar la rehabilitació integral de l’estació de metro de Santa Coloma que la milloraran en els aspectes funcionals i de confort. Les obres costaran 1,7 milions d’euros i duraran, al menys, vuit mesos, però no obligaran a tancar l’estació més que, alternativament, alguns dels seus accessos. Per exemple, a partir del dia 15 quedarà tancat l’accés directe a la Plaça de la Vila i més tard, per torn, els altres. La millora també afectarà a les infrastructures per a disminuïts. (A la foto: L'andana del Metro ara i com serà en el futur).
El projecte de reforma consisteix a reconfigurar el vestíbul per aprofitar millor l’espai, substituir paviments, graons, sostres i revestiments de parets, millorar la il·luminació, renovar la senyalització informativa i el mobiliari. En el disseny arquitectònic es procura distribuir els espais per facilitar els fluxos de persones, augmentar la sensació de lluminositat amb acabats de tonalitats clares i facilitar el manteniment posterior amb l’elecció de materials d’elevada resistència.

Les tres escales existents a Santa Coloma es renovaran, i es substituirà el paviment i el revestiment de les parets, amb una pedra granítica ocre flamejada, per evitar relliscades en dies de pluja. A l’exterior s’eliminen les baranes d’obra i se’n posaran de vidre, del model Barcelona, per aconseguir més transparència i minimitzar l’impacte visual dins el mobiliari urbà.

Pel que fa al disseny interior, s’aplicaran solucions minimalistes. S’ha escollit el color vermell propi de la línia 1 per als sostres dels passadissos i el color blanc a les zones d’espera, mentre que els paviments dels passadissos són de color ocre amb textura rugosa en l’àmbit pròxim al carrer i de color negre brillant a l’interior. La nau d’andanes tindrà el sostre vermell, les andanes i els bancs seran negres i les parets blanques. Al vestíbul el nou paviment serà de terratzo de gra petit de color fosc, combinat amb peces de sis pastilles de color gris clar en les línies d’encaminament. El revestiment de les parets serà de plaques d’acer vitrificat.

Es complementaran els treballs d’adaptació de l’estació a persones amb mobilitat reduïda, realitzats recentment pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per disminuir el gap o separació vertical i horitzontal entre trens i andanes. L’actuació principal és el recreixement de les andanes en uns 15 centímetres, per situar-les al mateix nivell dels estreps dels trens.
Estació sempre oberta, accessos restringits per torns.
L’estació, situada al centre de Santa Coloma de Gramenet i inaugurada el 1983, registra una afluència de 33.000 viatgers diaris. El pressupost de l’obra de reforma ascendeix a 1,7 milions d’euros i el termini d’execució és de vuit mesos, durant els quals l’estació es mantindrà oberta, ja que els treballs es faran majoritàriament de nit, encara que hi haurà restriccions parcials de pas, diferents en cada fase. En aquest sentit, a partir del 15 de febrer i durant uns dos mesos estarà tancat l’accés Plaça de la Vila per reformar-lo, i es mantindran oberts els altres dos accessos, Llorenç Serra i Avinguda Santa Coloma.
Des de novembre s’han fent treballs semblants a les estacions de Sant Andreu (L1), Hospital Clínic i Sant Pau / Dos de Maig (L5), de manera que ara mateix hi ha quatre actuacions en marxa dins del programa que TMB porta a terme per actualitzar estacions antigues o d’elevada utilització. Pròximament se n’hi afegirà encara una cinquena, la de Glòries (L1).

Rússia estudia la creació d'una unitat de cosacs en el seu Exèrcit

El subcap de l'Administració Presidencial de Rússia, Alexander Beglov, ha esmentat avui la possibilitat de crear una unitat de cosacs a les Forces Armades.
"La idea és crear una unitat en que facin el servei militar els joves cosacs", ha declarat Beglov, que encapçala el consell presidencial per assumptes cosacs.
El funcionari va precisar que aquesta unitat "es supeditaria al Ministeri de Defensa, no a un Ataman" ("pare d'homes"), que és com els cosacs diuen als seus caps.

És una iniciativa que "es baralla en Defensa" i "té sentit", segons Beglov. "Cal preservar les tradicions, tenint en compte que els cosacs tenen els hàbits adequats, dominen bé les armes blanques i són bons genets", ha dit.

Rusia baraja la creación de una unidad de cosacos en su Ejército
El subjefe de la Administración Presidencial de Rusia, Alexander Beglov, mencionó hoy la posibilidad de crear una unidad de cosacos en las Fuerzas Armadas.

"La idea es crear una unidad en que hagan el servicio militar los jóvenes cosacos", declaró Beglov, quien encabeza el consejo presidencial para asuntos cosacos. El funcionario precisó que tal unidad "se supeditaría al Ministerio de Defensa, no a un atamán", que es como los cosacos llaman a sus jefes.

Es una iniciativa que "se baraja en Defensa" y "tiene sentido", a juicio de Beglov. "Es necesario preservar las tradiciones, habida cuenta de que los cosacos tienen los hábitos adecuados, dominan bien las armas blancas y son buenos jinetes", dijo.

El Constitucional alemany obliga a corregir el subsidi d'atur

El Tribunal Constitucional alemany dictamina pujar els diners assignats a fills d'aturats i necessitats, i critica per "insuficient per a una existència digna" l'ajuda que reben gairebé set milions de ciutadans. La sentència rebutja el sistema de càlcul de necessitats, en el qual la llei es fonamenta, i exigeix el seu canvi abans de final d'any, però no aclareix el més important: si aquestes ajudes socials, per a aturats de llarga durada i necessitats, hauran de ser incrementades.
En el seu estat actual, el subsidi social per a adults és de 359 euros mensuals. A més, l'Estat assumeix les despeses de lloguer, calefacció i assegurança mèdica. En un compte a part es rep, per cada un dels fills, una quantitat que oscil.la entre 215 i 287 euros, depenent de l'edat. És aquesta quantitat que reben 1,7 milions de nens, la que la sentència obligarà probablement a pujar, sense entrar en la referida als adults.

El Tribunal ha sentenciat com anticonstitucional, per insuficient i incompatible amb una "existència digna", la legislació en matèria de subsidi bàsic d'atur i ajuda social, que reben gairebé set milions de ciutadans.

Són els comptes sobre les quals es basa el subsidi -conegut com "Hartz IV"-, que contenen diversos capítols relacionats amb el cost de la vida, les que hauran de ser revisades, no necessàriament les quantitats. Així, el que a primera vista semblava una sentència de clar contingut social queda una mica deslluïda per l'ambigüitat del seu abast.

En qualsevol cas, la sentència introdueix nous problemes als pressupostos de l'Estat, ja de per si molt complicats per la crisi i la polèmica promesa electoral de retallar impostos que la majoria hauria d'entrar en vigor a 2011. Actualment l'Hartz IV li costa a l'Estat uns 40.000 milions d'euros anuals, als quals se sumen 12.000 milions que corren a càrrec dels ajuntaments.
Les exportacions alemanyes, fonament de l'economia nacional, van caure un 18,4% el 2009 respecte l'any anterior. Tot i que ja s'està recuperant, és la caiguda més brusca en seixanta anys, segons xifres oficials divulgades ahir que confirmen que el país ha cedit a la Xina el títol de primer exportador mundial.

La reforma i retallada de l'estat social alemany, empresa amb el nom de "Agenda 2010" pel govern de coalició de socialdemòcrates i verds, continua sent un dels assumptes més polèmics i candents del nou segle alemany. Encara que la retallada va ser dràstica, l'estat social alemany continua sent extraordinàriament generós, observat en el seu context europeu. Un de cada deu alemanys de menys de 65 anys rep subsidis socials en l'òrbita del Hartz IV, i un de cada sis nens de menys de 15 anys és mantingut amb diners de l'assegurança d'atur.

A diferència de l'Anglaterra de Margaret Thatcher, on les retallades van ser molt més fortes però a penes van tenir conseqüències polítiques, a Alemanya la resistència social i les seves conseqüències polítiques van ser molt grans. Fenòmens com la crisi del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) i el sorgiment de Die Linke, estan directament relacionats amb la reacció social a aquell retallada, que va ser sensible i alhora absolutament benigne comparat amb les de qualsevol altre país europeu. La sentència resulta ara compromesa per l'SPD, un partit amb gran base obrera i importants vincles sindicals, però segurament intranscendent per al Partit dels Verds, l'altre autor de la llei declarada anticonstitucional, que és un partit d'estricta classe mitjana.

Cinc anys després de la seva aprovació el 2005, el Hartz IV continua sent molt impopular per la retallada social que va suposar, el que il.lustra l'enorme afecció dels alemanys al seu generós estat social. El 61% d'ells consideren insuficients les quantitats del subsidi, contra un 30% que les considera adequades. La Canceller Merkel ha declarat, a través del seu portaveu, que el govern es donarà pressa a corregir els aspectes anticonstitucionals apuntats per la sentència d'ahir.

El Constitucional alemán obliga a corregir el subsidio de paro

Dictamina subir el dinero asignado a hijos de parados y necesitados, y critica por "insuficiente para una existencia digna" la ayuda que reciben casi siete millones de ciudadanos.

El Tribunal Constitucional de Alemania sentenció como anticonstitucional, por insuficiente e incompatible con una "existencia digna", la legislación en materia de subsidio básico de desempleo y ayuda social, que reciben casi siete millones de ciudadanos. La sentencia rechaza el sistema de cálculo de necesidades en la que la ley se fundamenta y exige su cambio antes de fin de año, pero no aclara lo principal; si esas ayudas sociales para parados de larga duración y necesitados deberán ser incrementadas.

Son las cuentas sobre las que se basa el subsidio -conocido como "Hartz IV"-, que contienen diversos capítulos relacionados con el coste de la vida, las que deberán ser revisadas, no necesariamente las cantidades. Así, lo que a primera vista parecía una sentencia de claro contenido social queda algo deslucida por la ambigüedad de su alcance.

En su estado actual, el subsidio social para adultos es de 359 euros mensuales. Además, el Estado asume los gastos de alquiler, calefacción y seguro médico. En una cuenta aparte se recibe por cada uno de los hijos una cantidad que oscila entre 215 y 287 euros, dependiendo de la edad. Es esta cantidad que reciben 1,7 millones de niños, la que la sentencia obligará probablemente a subir, sin entrar en la referida a los adultos.

En cualquier caso, la sentencia introduce nuevos problemas a los presupuestos del Estado, ya de por si muy complicados por la crisis y la polémica promesa electoral de recortar impuestos que en su mayoría debería entrar en vigor en 2011.Actualmente el Hartz IV le cuesta al Estado unos 40.000 millones de euros anuales, a los que se suman otros 12.000 millones que corren a cargo de los ayuntamientos. Las exportaciones alemanas, cimiento de la economía nacional, cayeron un 18,4% en 2009 respecto al año anterior. Aunque ya se está recuperando, es la caída más brusca en sesenta años, según cifras oficiales divulgadas ayer que confirman que el país ha cedido a China el título de primer exportador mundial.

La reforma y recorte del estado social alemán, emprendida con el nombre de "Agenda 2010" por el gobierno de coalición de socialdemócratas y verdes, continua siendo uno de los asuntos más polémicos y candentes del nuevo siglo alemán. Aunque el recorte fue drástico, el estado social alemán continúa siendo extraordinariamente generoso observado en su contexto europeo. Uno de cada diez alemanes de menos de 65 años recibe subsidios sociales en la órbita del Hartz IV, y uno de cada seis niños de menos de 15 años es mantenido con dinero del seguro de desempleo.

A diferencia de la Inglaterra de Margaret Thatcher, donde los recortes fueron mucho más fuertes pero apenas tuvieron consecuencias políticas, en Alemania la resistencia social y sus consecuencias políticas fueron mucho mayores. Fenómenos como la crisis del Partido Socialdemócrata Alemán (SPD) y el surgimiento de Die Linke, están directamente relacionados con la reacción social a aquel recorte, que fue sensible y a la vez absolutamente benigno comparado con los de cualquier otro país europeo. La sentencia resulta ahora embarazosa para el SPD, un partido con gran base obrera e importantes vínculos sindicales, pero seguramente intrascendente para el Partido de los Verdes, el otro autor de la ley declarada anticonstitucional, que es un partido de estricta clase media.

Cinco años después de su aprobación en 2005, el Hartz IV continúa siendo muy impopular por el recorte social que supuso, lo que ilustra el enorme apego de los alemanes a su generoso estado social. El 61% de ellos consideran insuficientes las cantidades del subsidio, contra un 30% que las considera adecuadas. La Canciller Merkel ha declarado, a través de su portavoz, que el gobierno se dará prisa en corregir los aspectos anticonstitucionales apuntados por la sentencia de ayer.

Acord sindical i empresarial per l'ocupació i la negociació col.lectiva

Patronal i sindicats han complert la seva paraula. Van dir, fa unes setmanes, que estaven disposats a iniciar un intens procés de diàleg, per tractar de racionalitzar la negociació col.lectiva en els propers tres anys. (A la foto: Bárcenas, Díaz Ferrán, Méndez i Toxo en la signatura de l'acord).
Va ser el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, qui va prendre la iniciativa fa uns mesos, amb una proposta de pacte plurianual que abordés fonamentalment salaris, excedents empresarials i ocupació, entre d'altres capítols.
Avui aquest acord ha quedat signat en un acte que ha de servir per enviar un senyal de confiança a la societat en general, i les institucions econòmiques i polítiques en particular: Que és possible, amb voluntat i responsabilitat, treballar de forma consensuada per superar la crisi econòmica.

Toxo ha destacat, en l'acte de la signatura de l'acord per a l'ocupació i la negociació col.lectiva 2010-2012, l'aposta decidida d'empresaris i sindicats, pel manteniment i la qualitat de l'ocupació i la creació de nous llocs de treball.

El màxim dirigent de CCOO va destacar, a més, la decisió d'abordar matèries com la salut i seguretat en el treball, igualtat d'oportunitats per als joves i les dones, formació i absentisme laboral.

L'acord es proposa fer una aportació important i transcendent a la recuperació econòmica, millorant la competitivitat de les empreses i el manteniment de l'ocupació i, alhora, és una iniciativa per a la modernització de la negociació col.lectiva, ha assenyalat el secretari general de CCOO .

Toxo va concloure afirmant que "el necessari canvi del model econòmic comporta unes relacions laborals diferents per a, amb consens, intentar fer les transformacions que necessita l'economia i el mercat de treball".
Organizaciones sindicales y empresariales suscriben un acuerdo para el empleo y la negociación colectiva.

Patronal y sindicatos han cumplido su palabra. Dijeron hace unas semanas que estaban dispuestos a iniciar un intenso proceso de diálogo para tratar de racionalizar la negociación colectiva en los próximos tres años. Fue el secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, el que tomó la iniciativa hace unos meses con una propuesta de pacto plurianual que abordase fundamentalmente salarios, excedentes empresariales y empleo, entre otros capítulos. Hoy este acuerdo ha quedado firmado en un acto que ha de servir para enviar una señal de confianza a la sociedad en general, y a las instituciones económicas y políticas en particular, de que es posible, con voluntad y responsabilidad, trabajar de forma consensuada para superar la crisis económica.


Bárcenas, Díaz Ferrán, Méndez y Toxo en la firma del acuerdo

Toxo ha destacado, en el acto de la firma del acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2010-2012, la apuesta decidida de empresarios y sindicatos, por el mantenimiento y la calidad del empleo y la creación de nuevos puestos de trabajo.

El máximo dirigente de CCOO destacó, además, la decisión de abordar materias como la salud y seguridad en el trabajo, igualdad de oportunidades para los jóvenes y las mujeres, formación y absentismo laboral.

El acuerdo se propone hacer una aportación importante y transcendente a la recuperación económica, mejorando la competitividad de las empresas y el mantenimiento del empleo y, a la vez, es una iniciativa para la modernización de la negociación colectiva, ha señalado el secretario general de CCOO.

Toxo concluyó afirmando que "el necesario cambio del modelo económico conlleva unas relaciones laborales distintas para, con consenso, intentar realizar las transformaciones que necesita la economía y el mercado de trabajo".

Javier Jiménez: "Els que ens van dur a la crisi demanen de nou les velles receptes"

El secretari confederal de Política Sectorial de CCOO, Javier Jiménez, ha advocat, durant una Jornada sobre la Llei d'Economia Sostenible a Aragó, a aprofitar el tràmit parlamentari de l'avantprojecte de la Llei per introduir canvis de calat en el sistema productiu del país. En la seva opinió: "No es pot sortir d'aquesta crisi amb el model econòmic que ens ha fet entrar-hi".
Javier Jiménez, secretari de Política Sectorial de CCOO, ha incidit en la necessitat d'aprofitar la crisi per canviar el patró de creixement del país, ja que aquest hauria entrat en "col.lapse" independentment de la crisi financera internacional. Per això, ha advocat per "posar en el centre a les persones", enfront de les demandes de retallades en els sistemes de pensions, els drets dels treballadors i les polítiques d'impuls per part de l'Estat.

Jiménez ha emmarcat l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible a l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible i el Pla Nacional de Creixement del Govern i l'ha definit com una "llei d'acompanyament", en el sentit que ve a modificar la regulació dispersa en diversos àmbits. En la seva opinió, la iniciativa "està ben travada teòricament" però la seva plasmació ha estat deficient, oblidant aspectes com la política industrial, l'educativa, el desenvolupament de la Llei de la Dependència, la protecció social, el desenvolupament rural o la indústria de transformació agroalimentària, entre altres qüestions.

A més, ha defensat una reforma més àmplia dels organismes reguladors en mercats com l'energia, el transport o el sistema financer, per fer realitat el mercat únic europeu, tal com es recull en l'Estratègia de Lisboa adoptada per la Unió.

"Els que ens van conduir a la crisi estan demanant de nou les velles receptes de retalls socials i laborals"

"Després d'un primer moment de retraïment, estem veient com els que ens van conduir a la crisi estan demanant de nou les velles receptes de retalls socials i laborals", ha criticat, en referència als plantejaments de reforma del sistema de pensions i el mercat laboral a Espanya. "L'alternativa", ha afegit, "consisteix en un gir en el model productiu, centrat excessivament en activitats amb poc valor afegit (com l'edificació residencial), per al que serà necessari" un decidit impuls públic ".

CCOO ha traslladat les seves propostes als grups parlamentaris per concretar les mesures recollides en l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible que vénen a resoldre les mancances ressenyades en matèries com el "mix energètic", l'impuls de la rehabilitació d'edificis com a alternativa a la construcció o la "transició justa" que s'ha de fer en les activitats més dependents dels combustibles fòssils i que generen major quantitat d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.

"Quienes nos condujeron a la crisis están demandando de nuevo las viejas recetas de recortes sociales y laborales"

El secretario confederal de Política Sectorial de CCOO, Javier Jiménez, ha abogado durante una Jornada sobre la Ley de Economía Sostenible en Aragón por aprovechar el trámite parlamentario del anteproyecto de la Ley para introducir cambios de calado en el sistema productivo del país. En su opinión, "no se puede salir de esta crisis con el modelo económico que nos ha hecho entrar en ella".

Javier Jiménez, secretario de Política Sectorial de CCOO, ha incidido en la necesidad de aprovechar la crisis para cambiar el patrón de crecimiento del país, ya que éste habría entrado en "colapso" independientemente de la crisis financiera internacional. Por ello, ha abogado por "poner en el centro a las personas", frente a las demandas de recortes en los sistemas de pensiones, los derechos de los trabajadores y las políticas de impulso por parte del Estado.

Jiménez ha enmarcado el anteproyecto de Ley de Economía Sostenible en la Estrategia de Desarrollo Sostenible y el Plan Nacional de Crecimiento del Gobierno y lo ha definido como una "ley de acompañamiento" en el sentido que viene a modificar la regulación dispersa en varios ámbitos. En su opinión, la iniciativa "está bien trabada teóricamente" pero su plasmación ha sido deficiente, olvidando aspectos como la política industrial, la educativa, el desarrollo de la Ley de la Dependencia, la protección social, el desarrollo rural o la industria de transformación agroalimentaria, entre otras cuestiones.

Además, ha defendido una reforma más amplia de los organismos reguladores en mercados como la energía, el transporte o el sistema financiero, para hacer realidad el mercado único europeo, tal y como se recoge en la Estrategia de Lisboa adoptada por la Unión.

"Tras un primer momento de retraimiento, estamos viendo cómo quienes nos condujeron a la crisis están demandando de nuevo las viejas recetas de recortes sociales y laborales", ha criticado, en referencia a los planteamientos de reforma del sistema de pensiones y el mercado laboral en España. "La alternativa", ha añadido, "consiste en un giro en el modelo productivo, centrado excesivamente en actividades con poco valor añadido (como la edificación residencial), para lo que será necesario "un decidido impulso público".

CCOO ha trasladado sus propuestas a los grupos parlamentarios para concretar las medidas recogidas en el anteproyecto de Ley de Economía Sostenible que vienen a solventar las carencias reseñadas en materias como el "mix energético", el impulso de la rehabilitación de edificios como alternativa a la construcción o la "transición justa" que debe realizarse en las actividades más dependientes de los combustibles fósiles y que generan mayor cantidad de emisiones de gases de efecto invernadero.

Convertit a l'Islam el promotor del referèndum contra els minarets a Suïssa

El polític d'ultradreta suís promotor del referèndum sobre la prohibició de construcció de nous minarets a Suïssa, Daniel Streich, s'ha convertit a l'Islam, ha comunicat avui la cadena de televisió iraniana Al-Alam.
Streich va ser membre del Partit Popular Suís (SVP) i conegut per les seves declaracions i projectes antiislamistes. Precisament Streich va ser el promotor del referèndum sobre la prohibició de construcció de nous minarets i mesquites a Suïssa a la tardor de 2009. Com a resultat, va quedar prohibida la seva construcció al país helvètic.
La notícia que Streich ha adoptat com nova religió l'Islam ha causat commoció en part de la població suïssa, sobretot als seus companys de partit. Ja que Streich durant més de dos anys va amagar que s'havia convertit a l'Islam.

"L'Islam va donar respostes a totes les meves preguntes. Aquestes respostes no aconseguia trobar-les a cap altre lloc", va dir el polític suís quan va abandonar fa dues setmanes les files del seu partit.

Streich ha confessat sentir vergonya per la seva actitud anterior cap a l'Islam i declara que, per expiar la seva culpa, construirà a Suïssa "la mesquita més bonica d'Europa".

Promotor del referéndum sobre la prohibición de minaretes en Suiza adopta el Islam
El político de ultraderecha suizo y promotor del referéndum sobre la prohibición de construcción de nuevos minaretes en Suiza, Daniel Streich, adoptó el Islam, comunicó hoy la cadena de televisión iraní Al-Alam.

Streich fue miembro del Partido Popular Suizo (SVP) conocido por sus declaraciones y proyectos antiislámicos. Precisamente Streich fue el promotor del referéndum sobre la prohibición de construcción de nuevos minaretes y mezquitas en Suiza en otoño de 2009. Como resultado, quedó prohibida su construcción en el país helvético.

La noticia de que Streich adoptó una nueva religión causó conmoción en parte de la población suiza, sobre todo para sus compañeros de partido. Ya que Streich durante más de dos años ocultó que se había convertido al Islam.

"El Islam dio respuestas a todas mis preguntas. Esas respuestas no lograba encontrarlas en ningún otro lugar", dijo el político suizo que abandonó hace dos semanas las filas de su partido.

Streich confesó sentir vergüenza por su actitud anterior hacia el Islam y declaró que para expiar su culpa construirá en Suiza la mezquita más bonita de Europa.

Els francesos contraris a l'atac de Sarkozy a la funció pública

Nicolas Sarkozy no ha aconseguit dividir els francesos amb la seva màquina infernal de la identitat nacional. Després de llegir totes les enquestes durant mesos sobre la relació entre població i treballadors de serveis i funcionaris públics, tot fa considerar que no aconseguirà res més.
Quan l'executiu creia donar un bon cop a l'anunciar obertament que els funcionaris han d'estar subjectes a l'arbitrarietat mateixa que la que preval en el sector privat, que seran acomiadats des d'ara quan l'Estat elimini els seus llocs de treball, sense oferir un equivalent acceptable, creu que surfeja sobre les frustracions dels empleats, sobre un pressuposat sentiment "antifuncionaris", tractats com "privilegiats" amb "ocupació de per vida". Una vegada més, el fracàs és un veritable cop: 72% de francesos, segons un sondeig publicat ahir a l'Eco, desaproven la política de Nicolas Sarkozy contra la funció pública.

La casta té les seves raons. Els francesos saben que les garanties d'ocupació, per l'independència dels funcionaris, són la pedra angular del sistema social.

En realitat, el president està profundament equivocat en les conviccions que viuen a la nostra societat. Atribueix als francesos els sentiments que són dels de la seva casta, la fracció de la dreta més liberal, la més submisa als desitjos dels grans patrons, contra l'Estat i els funcionaris.
Seria suficient, per alimentar el foc, alguns conjurs ofensius, vulgars, en una paraula, populistes. Es burlava dels investigadors, que treballen fora del temps del benefici immediat. Va pensar en fer riure a la gent, en afirmar que els estudiants en les classes baixes no tenien dret a la cultura, citant l'avorriment que li havia inspirat la Princesa de Clèves. Va colpejar la idea que, la supressió d'un lloc de funcionari de cada dos, ens portaria de tornada a la situació del 1992, un període en que França no es trobava infra administrada.
Com si la crisi no s'haguès empitjorat en divuit anys! Seria impossible esmentar tots els errors grollers encaminats a preparar els treballadors per les descolocacions, per ser precaritzats, maltractats per un sistema de gestió que conrea el sofriment, com als mestres que lluiten diàriament per reduir els efectes devastadors de les eliminacions de lloc de treball.

El cap d'Estat no entén, o menysprea deliberadament, les raons per al suport de França al seus funcionaris. I, per tant, siguem justos, en va parlar en un dels seus discursos, televisat el 31 de desembre, quan va declarar, per resplendor de la sinceritat, que França havia resistir millor la crisi financera que altres països europeus a causa del seu model social. Un model avançat necessitats socials d'homes i dones per posar en acció: ha d'haver mestres, treballadors postals, els treballadors d'equips, metges i infermeres als hospitals públics, inspectors i metges Treballem per protegir els drets i la salut dels empleats.
I els francesos saben per experiència que garanteix l'ocupació, en relació independència-à-vis el poder polític és la pedra angular del sistema social. Què passarà quan s'elimina un lloc ocupat per un funcionari que no els agrada i que ens proposem posar en un armari?
Es tornarà a una pràctica que Alemanya ha conegut: el "Berufsverbot, aquestes inhabilitacions que van afectar a molts demòcrates. L'estatut públic que va ser aprovat en l'impuls de l'Alliberament i actualitzat pel ministre comunista Anicet Le Pors, després del 1981, pot ser un obstacle a l'empresa de demolició del treball social obrada des de 2007. Els atacs de Nicolas Sarkozy són coherents amb una certa concepció de França. Sembla que aquesta no és la del poble francès".


Funcionaris: La seguretat de l'ocupació pública és un privilegi?
El decret d'aplicació de la Llei sobre la mobilitat serà considerada dimecres per la Junta de Servei Civil. Per reduir els serveis públics, el govern vol fer volar l'estat de bloqueig. Tots els ciutadans estan preocupats.

"És un procès dolent!"

Per François Fillon, amb el projecte de decret sobre la mobilitat dels funcionaris del govern, "els funcionaris tindran més garanties que la legislació anterior. És una mentida! Perque a aquest projecte de decret "sobre la situació de la reconversió professional dels funcionaris de l'Estat, que el Consell de la Funció Pública ha d'examinar aquest matí, soscava una salvaguarda fonamental de l'Estatut establert, d'acord a la Llei de 3 d'Agost, 2009, "sobre la mobilitat i les carreres de servei públic".

Aprovada en el cor de l'estiu, la llei preveu també la possibilitat d'actuar en el servei públic, un empleat de qui el lloc s'elimina, serà acomiadat automàticament, és a dir, acomiadat sense drets, si s'ha negat a tres ofertes d'ocupació pública. Clarament, aquest és el final de la garantia de l'ocupació per al personal funcionari. Però lluny de ser un privilegi, aquesta garantia és la condició bàsica de l'existència dels serveis públics.
Oliver Mayer.

Servei Públic i l'acabament de la Seguretat d'Ocupació. La seguretat laboral és un privilegi o garantia de la neutralitat, en el moment de la reestructuració en el servei públic?

Una violació de la garantia d'ocupació

En l'execució de la reestructuració en el servei públic, inclosa la RGPP, milers de funcionaris estaran en risc de perdre els seus llocs de treball.
François Fillon, ahir va tractar de calmar la revolta. El primer ministre s'ha queixat de la controvèrsia "grotesca" que envolta el decret, emès el dilluns, sobre la possibilitat d'acomiadar els empleats que es neguin a tres torns de trasllats. El funcionariat públic és clarament l'objectiu de les reformes liberals de 2010.
En aquest moment "tots els trets estan orientats si fa o no fa al servei públic", denuncià François Chérèque, a France Inter. No obstant això, el secretari general de la CFDT, sovint es va lliurar en els últims anys a seguir l'exemple d'aquells que consideren el personal funcionari com "privilegiat" en comparació amb els empleats del sector privat. Això mostra com preocupa la combinació dels atacs.

Des dels sindicats es va informar del projecte de decret que reflecteix l'article 7 de la Llei, relativa a la mobilitat en el servei públic, que no despega. No és que siguin sorpresos, perquè els més importants (CGT, FSU), ja havien alarmat per la mateixa llei, promulgada el 3 d'agost del 2009. El decret estipula que, per una reestructuració del govern, el treballador pot ser col.locat en un estat de "transició de carrera". Fins llavors, res de nou: Al llarg de la seva història, el funcionari públic s'ha adaptat a les seves missions de canvi. Però, abans de la reclassificació, hi ha que permetre la lliure elecció de l'agent, si accepta el lloc de treball ofert i que l'oferta, de forma automàtica, sigui en els seu ofici.
"Avui en dia, quin és el nostre problema, el nombre de destinació dels tres llocs que poden conduir a l'expulsió si es neguen. A més, un funcionari pot ser anomenat en un negoci diferent d'aquell per al qual és format", explica Jean-Marc Canon, secretari general de la CGT UGFF. En un moment, en l'establiment de la revisió general de les polítiques públiques (RGPP) si s'uneix el nombre de serveis d'externalització i altres, milers de funcionaris es troben en situacions de mobilitat, per tant corren el risc de perdre la feina. Però la seguretat dels funcionaris en l'ocupació, lluny de ser un "privilegi", permet garantir la neutralitat i la imparcialitat de l'agent, sigui quin sigui el color polític del seu empresari.

Fonction publique et fin de la garantie d'emploi
La sécurité d’emploi est-elle un privilège ou la garantie de neutralité, à l’heure des restructurations dans la fonction publique ?

Une brèche dans la garantie d’emploi

Á l’heure de la mise en œuvre des restructurations dans la fonction publique, notamment avec la RGPP, des milliers d’agents vont être confrontés au risque de perdre leur emploi.

François Fillon a tenté hier de désamorcer la fronde. Le premier ministre s’est plaint d’une « polémique grotesque » entourant le décret rendu public lundi sur la possibilité de licencier les fonctionnaires qui refusent trois postes de travail. La fonction publique est clairement dans la cible des réformes libérales de 2010. Au point que «tous les tirs sont orientés vis-à-vis de la fonction publique», a dénoncé hier François Chérèque, sur France Inter. Pourtant, le secrétaire général de la CFDT s’est souvent laissé aller ces dernières ann��es à emboîter le pas de ceux qui considéraient les fonctionnaires comme des «privilégiés» par rapport aux salariés du secteur privé. C’est dire combien le cumul des attaques inquiète.

Depuis que les syndicats ont pris connaissance, lundi, du projet de décret traduisant l’article 7 de la loi relative à la mobilité dans la fonction publique, ils ne décolèrent pas. Non qu’ils soient surpris car les principaux d’entre eux (CGT, FSU) s’étaient déjà alarmés de la loi en elle-même, promulguée le 3 ao��t 2009. Le décret stipule qu’en cas de restructuration d’une administration, le fonctionnaire peut être placé en état de «réorientation professionnelle».
Jusque-là, rien de nouveau: tout au long de son histoire la fonction publique s’est adaptée à l’évolution de ses missions. Mais, avant, le reclassement laissait libre choix à l’agent d’accepter ou non un poste proposé et l’offre se situait automatiquement dans son corps de métier. «Aujourd’hui, ce qui nous pose problème, c’est le nombre butoir des trois postes pouvant donner lieu à un licenciement en cas de refus. De plus, un agent peut être appelé dans un métier autre que celui pour lequel il est formé», explique Jean-Marc Canon, secrétaire général de l’UGFF CGT. Dans une période ou la mise en place de la révision générale des politiques publiques (RGPP) fusionne nombre de services et en externalise d’autres, des milliers de fonctionnaires vont se retrouver en situation de mobilité, donc confrontés au risque de perdre leur emploi. Or la sécurité d’emploi des fonctionnaires, loin d’être un «privilège», permet surtout de garantir la neutralité et l’impartialité de l’agent quelle que soit la couleur politique de son employeur.
Paule Masson


Fonctionnaires: la sécurité de l'emploi public est-elle un privilège?

Le décret d’application de la loi sur la mobilité sera examiné, mercredi, par le conseil supérieur de la fonction publique. Pour réduire les services publics, le gouvernement veut faire sauter le verrou du statut. Tous les citoyens sont concernés.
«C’est un mauvais procès!» Pour François Fillon, avec le projet de décret sur la mobilité des fonctionnaires de l’État, «les fonctionnaires auront plus de garanties que dans la législation précédente». C’est un mensonge! Car ce projet de décret «relatif à la situation de réorientation professionnelle des fonctionnaires de l’État», que le conseil supérieur de la fonction publique doit examiner demain, porte atteinte à une garantie essentielle du statut des fonctionnaires.
Il met en musique la loi du 3 août 2009 «relative à la mobilité et aux parcours professionnels dans la fonction publique». Adoptée en plein cœur de l’été, cette loi prévoit, outre une possibilité de recourir à l’intérim dans la fonction publique, qu’un fonctionnaire dont le poste est supprimé pourra être mis en disponibilité d’office, c’est-à-dire licencié sans droits, s’il a refusé trois offres d’emploi public. En clair, c’en est fini de la garantie de l’emploi pour les fonctionnaires. Or, loin d’être un privilège, cette garantie est la condition de l’existence même des services publics.
Olivier Mayer.


La caste a ses raisons

Les Français savent que les garanties d’emploi, d’indépendance des fonctionnaires constituent une pierre angulaire du système social.
Par Jean-Paul Piérot
Nicolas Sarkozy n’a pas réussi à diviser les Français avec sa machine infernale de l’identité nationale. Á la lecture de toutes les enquêtes réalisées depuis des mois sur les rapports entre la population et les travailleurs des services publics et les fonctionnaires, tout porte à croire qu’il n’y parviendra pas davantage.
Quand l’exécutif croit faire un bon coup en annonçant sans ménagement que les fonctionnaires doivent être soumis au même arbitraire que celui qui règne dans le secteur privé, qu’ils seront désormais licenciés quand l’État supprimera leurs postes sans leur offrir une équivalence acceptable, il croit surfer sur les frustrations des salariés, sur un présumé sentiment « antifonctionnaires », assimilés à des « privilégiés » de « l’emploi à vie » Une nouvelle fois, c’est l’échec, une véritable gifle : 72 % des Français, selon un sondage publié hier dans les Échos, désapprouvent la politique de Nicolas Sarkozy à l’encontre de la fonction publique.

En réalité, le président se trompe profondément sur les convictions qui habitent notre société. Il prête aux Français les sentiments qui sont ceux de sa caste, de la fraction la plus libérale de la droite, la plus soumise aux desiderata du grand patronat à l’égard de l’État et des fonctionnaires. Il suffirait d’attiser le feu par quelques formules désobligeantes, vulgaires, en un mot populistes. Il a moqué les chercheurs, qui travaillent hors du temps du profit immédiat. Il a cru faire rire en prétendant que les élèves des milieux populaires n’avaient pas droit à la culture en citant l’ennui qu’avait dû lui inspirer, jadis, la Princesse de Clèves.
Il a martelé l’idée que la suppression d’un poste de fonctionnaire sur deux nous ramènerait à la situation de 1992, période ou la France n’était pas sous-administrée. Comme si la crise ne s’était pas aggravée en dix-huit ans ! On n’en finirait pas de citer tous les plus grossiers traquenards visant à dresser les salariés en butte aux délocalisations, précarisés, maltraités par un système de management qui cultive la souffrance, aux profs qui se battent au quotidien pour limiter les effets dévastateurs des suppressions de postes.

Le chef de l’État ne comprend pas ou méprise délibérément les raisons du soutien de la France à ses fonctionnaires. Et pourtant, soyons justes, il en a abordé une lors de son discours radiotélévisé du 31 décembre, quand il déclara, lueur de sincérité, que la France avait mieux résisté à la crise financière que d’autres pays européen en raison de son modèle social.
Un modèle social avancé a besoin d’hommes et de femmes pour le mettre en actes : il faut des enseignants, des postiers, des travailleurs de l’équipement, des médecins et des infirmières et infirmiers dans les hôpitaux publics, des inspecteurs et des médecins du travail pour protéger les droits et la santé des salariés. Et les Français savent d’expérience que les garanties d’emploi, d’indépendance vis-à-vis du pouvoir politique constituent une pierre angulaire du système social. Qu’en sera-t-il quand on supprimera un poste occupé par un fonctionnaire qui déplaît et à qui on proposera une mise au placard?
Ce sera le retour à une pratique que l’Allemagne a connue: les «berufsverbote», ces interdictions professionnelles qui frappaient de nombreux démocrates. La fonction publique, dont le statut fut adopté dans l’élan de la Libération et réactualisé par le ministre communiste Anicet Le Pors après 1981, peut être un obstacle à l’entreprise de démolition sociale à l’œuvre depuis 2007. Les attaques de Nicolas Sarkozy sont cohérentes avec une certaine conception de la France. Il semble que cela ne soit pas celle du peuple français.

Legisladors de Buriàtia insten Putin a tancar paperera al Baikal

Legisladors de la República de Buriàtia van cridar ahir al primer ministre, Vladímir Putin, a cancel.lar la resolució governamental de gener passat que autoritza la cocció de cel.lulosa a la vora del Baikal, llac que acumula un 20% de l'aigua dolça del planeta i un 90% de les reserves hídriques de Rússia.
"La majoria dels diputats van signar aquesta crida que ja es va enviar a Putin", declarà un portaveu del comitè parlamentari de Buriàtia per a recursos naturals i protecció mediambiental. Va afegir que els seus col.legues "manifesten així la seva postura cívica" i que "la referència a la cocció de cel.lulosa dissuadeix als turistes de visitar el Baikal".

Anteriorment, Greenpeace Rússia va manifestar el seu malestar per la possible reobertura de BTsBK, planta de cel lulosa i paper construïda el 1966 a la ciutat de Baikalsk, a la vora del llac.

Participada al 51% per una empresa del magnat siderúrgic Oleg Deripaska, aquesta planta és capaç de produir a l'any 200.000 tones de cel.lulosa i 12.000 tones de paper d'embalatge. El Govern de la URSS va ordenar la seva reconversió en 1987, per dany mediambiental, però la resolució mai es va complir per falta de recursos financers. La fàbrica continua inoperativa des d'octubre de 2008 per decisió d'un tribunal per a evitar que les aigües residuals s'aboquin al Baikal.

Vladimir Putin va declarar el juliol passat, durant una visita a aquesta zona, que "el Baikal es troba en bon estat". i "pràcticament no hi ha contaminació alguna".

Legisladores de Buriatia instan a Putin a cancelar resolución sobre Baikal
Legisladores de la República de Buriatia llamaron hoy al primer ministro Vladímir Putin a cancelar la resolución gubernamental de enero pasado que autoriza la cocción de celulosa a orillas del Baikal, lago que acumula un 20% del agua dulce del planeta y un 90% de las reservas hídricas de Rusia.

"La mayoría de los diputados firmaron este llamamiento que ya se envió a Putin", declaró un portavoz del comité parlamentario de Buriatia para recursos naturales y protección medioambiental. Agregó que sus colegas "manifestaron así su postura cívica" y que "la referencia a la cocción de celulosa disuade a los turistas de visitar el Baikal".

Anteriormente, Greenpeace Rusia manifestó su malestar por la posible reapertura de BTsBK, planta de celulosa y papel construida en 1966 en la ciudad de Baikalsk, a orillas del lago.

Participada al 51% por una empresa del magnate siderúrgico Oleg Deripaska, esta planta es capaz de producir al año 200.000 toneladas de celulosa y 12.000 toneladas de papel de embalaje. El Gobierno de la URSS ordenó su reconversión en 1987, por daño medioambiental, pero la resolución jamás se cumplió por falta de recursos financieros. La fábrica sigue inoperativa desde octubre de 2008 por decisión de un tribunal, para prevenir que las aguas residuales se viertan al Baikal.

Vladímir Putin declaró en julio pasado, durante una visita a esta zona, que "el Baikal se encuentra en buen estado" y "prácticamente no hay contaminación alguna".

Unasur aprova ajuda a Haití per un valor de 300 milions de dòlars

Els presidents i delegats dels dotze països membres de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), van aprovar una ajuda per a Haití per un valor de 300 milions de dòlars.
La decisió va ser presa ahir en una reunió extraordinària que va tenir lloc a Quito. L'ajut consisteix en la creació d'un fons d'uns 100 milions de dòlars i la sol.licitud d'un crèdit al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) per 200 milions de dòlars.
Els presidents d'Equador, Rafael Correa, de Perú, Alan García, Colòmbia, Álvaro Uribe, i Paraguai, Fernando Lugo, juntament amb el president d'Haití, René Preval, i representants de la resta de països sud-americans, van acordar que tota l'ajuda de la Unasur serà canalitzada a través del govern haitià.

El passat 12 de gener, un sisme de 7,0 graus de magnitud en l'escala de Richter, va afectar Haití. Segons la ministra de Comunicacions del país caribeny, Marie-Laurence Jocelyn Lassegue, el nombre de víctimes mortals puja ja a 230.000.

A conseqüència del moviment tel.lúric més de tres milions de persones van resultar damnificades i uns 250.000 edificis van quedar reduïts a runa.

Unasur aprueba ayuda para Haití por un valor de 300 millones de dólares
Los presidentes y delegados de los doce países miembros de la Unión de Naciones Suramericanas (Unasur), aprobaron una ayuda para Haití por un valor de 300 millones de dólares.

La decisión fue tomada ayer en una reunión extraordinaria que tuvo lugar en Quito. La ayuda consiste en la creación de un fondo de unos 100 millones de dólares y la solicitud de un crédito al Banco Interamericano de Desarrollo (BID) por 200 millones de dólares.

Los presidentes de Ecuador, Rafael Correa; Perú, Alan García; Colombia, Álvaro Uribe; y Paraguay, Fernando Lugo, junto con el presidente de Haití, René Preval, y representantes de los restantes países suramericanos, acordaron que toda la ayuda de la Unasur será canalizada a través del gobierno haitiano.

El pasado 12 de enero, un seísmo de 7,0 grados de magnitud en la escala de Richter, azotó Haití. Según la ministra de Comunicaciones del país caribeño, Marie-Laurence Jocelyn Lassegue, el número de víctimas mortales asciende ya a 230.000.

A consecuencia del movimiento telúrico más de tres millones de personas resultaron damnificadas y unos 250.000 edificios quedaron reducidos a escombros.

Exportacions de Xina recuperen nivells pre crisi al gener

Les exportacions xineses van recuperar els nivells pre crisi al gener de 2010, al col.locar-se en 109.500 milions de dòlars, el que suposa un creixement del 21% en relació amb el mateix mes de l'any anterior, ha informat avui el Departament Nacional de Duanes.
Segons les dades d'aquesta entitat, les importacions van sumar 95.300 milions de dòlars el gener passat amb un augment del 85% respecte al mateix mes de 2009 i van superar els nivells registrats el gener de 2008 (90.200 milions).

Al mateix temps, les exportacions van disminuir el 16,3% en relació amb desembre de 2009 i les importacions van experimentar una caiguda del 15,1%.

El superàvit comercial de la Xina es va situar en 14.170 milions de dòlars el mes de gener.

Exportaciones de China recuperan niveles pre crisis en enero
Las exportaciones chinas recuperaron los niveles pre crisis en enero de 2010 al ubicarse en 109.500 millones de dólares lo que supone un crecimiento del 21% en relación con el mismo mes del año anterior, informó hoy el Departamento Nacional de Aduanas.

Según los datos de esta entidad, las importaciones sumaron 95.300 millones de dólares en enero pasado con un aumento del 85% frente al mismo mes de 2009 y superaron los niveles registrados en enero de 2008 (90.200 millones).

Al propio tiempo, las exportaciones disminuyeron el 16,3% en relación con diciembre de 2009 y las importaciones experimentaron una caída del 15,1%.

El superávit comercial de China se situó en 14.170 millones de dólares el pasado mes de enero.

Exportacions d'Alemanya: la major caiguda des de 1950

Alemanya va exportar l'any passat un 18,4% menys que el 2008, la caiguda més gran que es registra des de 1950, va comunicar ahir l'organisme nacional d'estadística, Destatis. Les exportacions alemanyes als països de la Unió Europea van disminuir en un 19,1%, fins a 503,5 mil milions d'euros, les vendes a altres àrees van baixar en un 17,1%, fins a 299,7 mil milions d'euros.

Merkel insta a redefinir el concepte de creixement econòmic
Cal aconseguir una "prosperitat sostenible", afirma Merkel.
La crisi ha de servir de lliçó. Així ho creu la cancellera alemanya, Angela Merkel, que aposta per redefinir el concepte de "creixement econòmic", acompanyant-lo de valors com "seguretat, qualitat de vida i salut".

La cancellera alemanya, Angela Merkel, advoca per una redefinició del que s'entén per "creixement econòmic" i sosté que el desafiament del futur passarà per assegurar "una prosperitat sostenible", segons va afirmar en la seva habitual videoconferència que ofereix setmanalment cada dissabte.

Alemanya i França presentaran, en una cimera informal de la Unió Europea demà dijous a Brussel.les, una nova estratègia econòmica europea a desenvolupar durant aquesta dècada, la "Agenda 2020", tal com van acordar Merkel i el president francès Nicolas Sarkozy en una trobada celebrada aquesta setmana a París, quan van despatxar un programa de 80 projectes concrets que desenvoluparan els dos països en forma conjunta.

"Hem d'aprendre a redefini, per al segle XXI, el concepte del creixement econòmic. En la nostra estratègia econòmica no hem de parlar del creixement convencional sinó d'altres formes de benestar", va dir Merkel, assenyalant que aquest creixement: "Ha d'assegurar una prosperitat sostenible. Els valors com seguretat, qualitat de vida, salut i un aprofitament sostenible dels recursos naturals jugaran un paper decisiu en el futur", va sostenir Merkel en el seu missatge.

En aquest sentit, la cancellera apel.la als països europeus a redoblar els esforços perquè, lamentablement: "Europa no és fins ara el continent més dinàmic a nivell mundial en termes de creixement". No obstant això, la líder democristiana va destacar les grans avantatges que ofereix el mercat intern dels 27 països que conformen la UE per desenvolupar nous projectes, sobretot en el camp de la ciència i la investigació. "Un exemple per a això és el desenvolupament de Galileu", va dir Merkel, fent referència al sistema de navegació de satelits europeu.

Exportaciones de Alemania sufren la mayor caída desde 1950.
Alemania exportó el pasado año un 18,4% menos que en 2008, la mayor caída que se registra desde 1950, comunicó hoy el organismo nacional de estadística, Destatis.
Las exportaciones alemanas a los países de la Unión Europea descendieron en un 19,1%, hasta 503,5 mil millones de euros; las ventas a otras áreas bajaron en un 17,1%, hasta 299,7 mil millones de euros.

Merkel insta a redefinir el concepto de crecimiento económico

Hay que conseguir una "prosperidad sostenible", afirma Merkel.
La crisis debe servir de lección. Así lo cree la canciller alemana, Angela Merkel, que apuesta por redefinir el concepto de "crecimiento económico", acompañándolo de valores como "seguridad, calidad de vida y salud".

La canciller alemana, Angela Merkel, aboga por una redefinición de lo que se entiende por "crecimiento económico" y sostiene que el desafío del futuro pasará por asegurar "una prosperidad sostenible", según afirmó en su habitual videoconferencia que ofrece semanalmente todos los sábados.

Alemania y Francia presentarán en una cumbre informal de la Unión Europea el jueves que viene en Bruselas una nueva estrategia económica europea a desarrollar durante esta década, la "Agenda 2020", tal como acordaron Merkel y el presidente francés Nicolas Sarkozy en un encuentro celebrado esta semana en París, cuando despacharon un programa de 80 proyectos concretos que desarrollarán ambos países en forma conjunta.

"Debemos aprender a redefinir para el siglo XXI el concepto del crecimiento económico. En nuestra estrategia económica no debemos hablar del crecimiento convencional sino de otras formas de bienestar", dijo Merkel, señalando que ese crecimiento "debe asegurar una prosperidad sostenible". "Los valores como seguridad, calidad de vida, salud y un aprovechamiento sostenible de los recursos naturales van a jugar un papel decisivo en el futuro", sostuvo Merkel en su mensaje.

En este sentido, la canciller apela a los países europeos a redoblar los esfuerzos porque lamentablemente, "Europa no es hasta ahora el continente más dinámico a nivel mundial en términos de crecimiento". Sin embargo, la líder democristiana destacó las grandes ventajas que ofrece el mercado interno de los 27 países que conforman la UE para desarrollar nuevos proyectos, sobre todo en el campo de la ciencia y la investigación. "Un ejemplo para ello es el desarrollo de Galileo", dijo Merkel, haciendo referencia al sistema de navegación satelital europeo.

AXA pagarà 17,5 milions $ a hereus del genocidi armeni

La companyia d'assegurances francesa AXA pagarà 17,5 milions de dòlars de compensació a hereus de víctimes del genocidi armeni, van informar fonts del Ministeri armeni de Justícia.
Segons la portaveu de la institució, Llana Mshetsian, 11,35 milions d'aquesta suma els rebran directament els 996 hereus assegurats a AXA, mentre que els diners restants aniran per a organitzacions de caritat i cobrirà les despeses judicials.
Segons la funcionària, AXA va rebre 13.790 sol.licituds de compensació de descendents de les víctimes del genocidi, 12.794 dels quals van ser descartades a falta de la documentació necessària.

"Les dades dels beneficiaris de la compensació, de moment, no es publicaran, però en breu tant ells com els que no van ser elegits, rebran les notificacions corresponents", va concloure Mshetsian.

L'extermini, el 1915, d'un milió i mig d'armenis per l'imperi Otomà en l'actual Turquia, ha estat reconegut oficialment com a genocidi per molts països.

El primer d'ells va ser l'Uruguai el 1965, posteriorment el van seguir Rússia, França, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Polònia, Lituània, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, Grècia, Xipre, Líban, Canadà, Veneçuela, Argentina i 42 estats dels EUA , a més del Vaticà, el Parlament Europeu i el Consell Mundial d'Esglésies.
Per la seva banda, Turquia es nega a reconèixer l'autoria del primer genocidi del segle XX i rebutja totes les crítiques al respecte, (considerant-ho un acte de guerra i les seves "consequències col.laterals").

Compañía francesa pagará 17,5 millones de dólares a herederos de víctimas del genocidio armenio
La compañía de seguros francesa AXA pagará 17,5 millones de dólares de compensación a herederos de víctimas del genocidio armenio, informaron hoy fuentes del Ministerio armenio de Justicia.

Según la portavoz de la institución, Lana Mshetsian, 11,35 millones de esta suma recibirán directamente los 996 herederos asegurados en AXA, mientras que el dinero restante irá para organizaciones de caridad y cubrirá gastos judiciales.

Según la funcionaria, AXA recibió 13.790 solicitudes de compensación de descendientes de las víctimas del genocidio, 12.794 de los cuales fueron descartadas a falta de la documentación necesaria.

"Los datos de los beneficiarios de la compensación, de momento no se publicarán, pero en breve tanto ellos, como los que no fueron elegidos, recibirán notificaciones correspondientes", concluyó Mshetsian.

El exterminio en 1915 de un millón y medio de armenios por el imperio Otomano en la actual Turquía ha sido reconocido oficialmente como genocidio por muchos países.

El primero de ellos fue Uruguay en 1965, posteriormente le siguieron Rusia, Francia, Italia, Alemania, Holanda, Bélgica, Polonia, Lituania, Eslovaquia, Suecia, Suiza, Grecia, Chipre, Líbano, Canadá, Venezuela, Argentina y 42 estados de EEUU, además del Vaticano, el Parlamento Europeo y el Consejo Mundial de Iglesias.

Por su parte, Turquía se niega a reconocer la autoría del primer genocidio del siglo XX y rechaza todas las críticas al respecto.

Mongòlia, a -50ºC, vora d'una catàstrofe humanitària

Les temperatures inusitadament baixes d'aquest hivern, de fins -50ºC sota cero, han col.locat Mongòlia a la vora d'una catàstrofe humanitària. En algunes zones de Mongòlia el termòmetre indica -50 graus sota zero, el doble de fred en comparació amb la temperatura mitjana de gener. Això equival a una catàstrofe, en un país on dos terços de la població es dediquen a la ramaderia nòmada: els animals no aguanten les temperatures gèlides i cauen morts directament al camp.
La temporada de fred ha mort ja més de dos milions de caps, segons les estimacions oficials. A menys que les temperatures augmentin en les pròximes setmanes, la xifra podria duplicar-se i fins i tot triplicar-se, posant a desenes de milers de persones en perill de mort per inanició.

La província de Dundgovi, situada al centre de Mongòlia, és una de les més castigades en l'actualitat: les baixes temperatures han reduit a la meitat el bestiar i afecten més de 20.000 famílies, xifra enorme per a una nació de menys de tres milions de habitants.
La situació s'agreuja per fortes tempestes que han congelat les carreteres, ja de per si poc transitables. Els metges temen que hagi brots d'infeccions, entre elles, tuberculosi, hepatitis i grip porcina. L'ONU ja ha cridat a la comunitat internacional a prestar ajuda financera a Mongòlia, enviar-li medicaments, roba d'hivern i fins fenc.

Mongolia al borde de una catástrofe humanitaria
Las temperaturas inusitadamente bajas de este invierno colocaron a Mongolia al borde de una catástrofe humanitaria, según el portal noticioso Vesti.Ru.

En algunas zonas de Mongolia el termómetro indica 50 grados bajo cero, el doble de frío en comparación con la temperatura media de enero. Eso equivale a catástrofe en un país donde dos tercios de la población se dedican a la ganadería nómada: los animales no aguantan temperaturas gélidas y se caen muertos directamente en el campo.

La temporada de frío ya mató a más de dos millones de cabezas, según las estimaciones oficiales. A menos que las temperaturas aumenten en las próximas semanas, la cifra podría duplicarse e incluso triplicarse, poniendo a decenas de miles de personas en peligro de muerte por inanición.

La provincia de Dundgovi, situada en el centro de Mongolia, es una de las más castigadas en la actualidad: las bajas temperaturas redujeron a la mitad el ganado y afectaron a más de 20.000 familias, cifra enorme para una nación de menos de tres millones de habitantes.

La situación se agrava por fuertes nevascas que dejaron congeladas las carreteras, ya de por sí poco transitables. Los médicos temen que haya brotes de infecciones, entre ellas, tuberculosis, hepatitis y gripe porcina. La ONU ya llamó a la comunidad internacional a prestar ayuda financiera a Mongolia, enviarle medicamentos, ropa de invierno y hasta heno.