ICV-EUiA qualifica de “frau democràtic” que CiU anunciï noves retallades després del 20N

El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha qualificat avui de “frau democràtic en tota regla” que abans de les eleccions CiU parlés de la “bandera” per després treure les tisores, parlés de pacte fiscal per després deixar-lo per més endavant i acabés demanant “l’esforç perpetu dels sectors més vulnerables” i assegurés que es presentava a les eleccions per defensar el país i després expliquin que el vot era per avalar les retallades. “Ja n’hi ha prou d’aquest frau democràtic en tota regla”, ha denunciat Herrera alhora que ha afegit que “amb polítiques d’engany no només no es defensa el país sinó que es fractura socialment i nacionalment és un projecte menys viable”.

En aquest sentit, Herrera ha denunciat que les retallades del Govern de CiU no són conjunturals, sinó que són “estructurals”, formen part del seu programa i ara aprofiten l’avinentesa “perquè alguns en facin negoci”. “Estem en desacord amb el programa ocult de CiU que avui es tradueix a un pressupost fet a corre a cuita i sense concrecions en la política d’ingressos”, ha dit Herrera que ha lamentat que el Govern “torni a carregar contra els de sempre”.

“On està l’impost de la riquesa que va anunciar durant el Debat de Política General?”, ha preguntat el dirigent ecosocialista que també ha criticat que s’estigui demanant esforços a les classes populars i en canvi siguin “incapaços de formular una proposta perquè pagui més qui més té o qui més especula”. “Podrien haver plantejat nous trams de l’IRPF, un impost sobre l’energia nuclear o una major fiscalitat per qui més guanya i per qui especula”, ha suggerit Herrera que també ha volgut remarcar que, “a sobre”, demà a la Comissió d’Economia del Parlament PP i CiU una proposta per rebaixar l’Impost de Donacions.

De la mateixa manera, Herrera ha rebutjat també de ple la introducció d'un 'tiquet moderador' per reduir la despesa farmacèutica, el que per ell seria un "repagament", i ha alertat que les polítiques del Govern deixaran unes “hipoteques” insalvables, com l'augment de l'atur i del dèficit que condueixen cap a “una espiral del fracàs”. “En comptes de retallar, que redistribueixi o ens portarà cap al no res”, ha sentenciat.

Usuaris de sanitat i Sindicat d'Infermeria critiquen l'anunci per sorpresa de Mas

La Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (CUS) i el Sindicat d'Infermeria (Satse) han rebut aquest dimarts amb "perplexitat" l'anunci del president de la Generalitat, Artur Mas, d'imposar una taxa per recepta farmacèutica i de noves retallades salarials per els funcionaris. La presidenta de la CUS, Carme Sabaté, ha advertit que la taxa per recepta farmacèutica suposa un "copagament encobert", l'aplicació pot suposar una discriminació per a certs col·lectius com malalts crònics o persones en atur. El sindicat infermer ha lamentat que les declaracions "augmenten els dubtes sobre el fiable que pot ser l'Institut Català de la Salut (ICS) quan promet que no hi haurà més reduccions salarials el 2012".

Tant Sabaté com Satse han mostrat gran sorpresa per l'anunci, l'endemà passat de les eleccions generals espanyoles, i han expressat preocupació per les conseqüències que pot tenir en l'àmbit sanitari noves mesures.

La líder de la CUS ha criticat que el president Mas persegueixi frenar un suposat "mal ús" de les receptes farmacèutiques, tenint en compte que la recepta electrònica-implantada a la majoria de centres sanitaris catalans-millora precisament el control de les receptes, i que Catalunya és "exemplar" en la contenció de la despesa farmacèutica.

L'experta ha negat de manera contundent que existeixi un abús de receptes i fàrmacs en la sanitat catalana. Sabaté ha assenyalat que la taxa s'afegiria al copagament de fàrmacs ja existent-els usuaris sufraguen el 40% del cost-, i ha vist amb bons ulls una revisió general del sistema de copagament en funció de la renda i no de l'edat de les persones.

També ha mostrat preocupació per la rebaixa salarial dels funcionaris, que podria afectar novament als sanitaris i que necessàriament tindria repercussions en pacients i usuaris de la sanitat pública catalana.

El sindicat infermer ha lamentat que les declaracions del president de la Generalitat "augmenten els dubtes sobre el fiable que pot ser l'Institut Català de la Salut (ICS) quan promet que no hi haurà més reduccions salarials el 2012".

L'ICS fa mesos negociant amb els sindicats una reducció salarial en la nòmina de desembre dels treballadors, i si la part social accepta aquesta rebaixa la institució assegura que no acomiadarà a 1.500 interins.

El text del pacte proposat garanteix que l'ICS no podrà "per motius pressupostaris reduir una altra vegada durant l'any 2012 les retribucions fixes del personal estatutari", el que el sindicat ha posat en dubte a la llum de les declaracions de Mas.

CCOO acusa a Mas i CiU "d'enganyar l'electorat"

CCOO de Catalunya ha acusat aquest dimarts el Govern d'Artur Mas i CiU "d'enganyar" l'electorat a l'anunciar noves retallades l'endemà passat de les eleccions generals, en les que CiU ha obtingut 16 diputats i ha desbancat el PSC com a força catalana més votada sense dir el que pensava fer i mentint a l'electorat. La portaveu del sindicat, Dolors Llobet, ha apuntat que si aquests nous ajustos s'haguessin anunciat una setmana abans, probablement la federació "no hagués tret el mateix resultat". Això passa quan s'ha sabut i publicat a Sirius que Mas ha donat 2 milions -només aquest any- al Comte de Godó (La Vanguardia, 8tv...) i 840 a TV3, la veu de l'amo, 1.040 milions que ara Mas vol recuperà de les butxaques dels treballadors.

Les noves mesures presentades pel president de la Generalitat, Artur Mas, després del Consell Executiu inclouen més rebaixes del sou dels empleats públics, venda de patrimoni i un increment de les taxes, en concret les universitàries, el preu del transport públic i el rebut de l'aigua.

Així mateix, estudia l'increment del preu de la gasolina, que no afectaria a transportistes i sector primari, i introduir una taxa per recepta farmacèutica dispensada en la sanitat pública per "evitar abusos".

Llobet ha criticat que els funcionaris han patit successius retalls i congelacions en els seus salaris des del 2007, cosa que "no ha servit per crear ocupació i només ha empitjorat la qualitat dels serveis públics".

Ha reclamat al Govern que deixi de prendre decisions de manera unilateral i que les negociï amb els agents socials, i ha apostat per augmentar els ingressos via impostos, i no només amb retallades.

En aquesta línia, ha reclamat a la federació nacionalista que "sigui conseqüent" i que proposi al Congrés una reforma fiscal en profunditat que impliqui més impostos per a les grans fortunes i les rendes de capital.

Strauss-Kahn denunciarà a un conseller de Sarkozy i a diversos mitjans pel "linxament"

L'exdirector de l'FMI i màxim aspirant a la presidència francesa fins a la seva implicació en diversos escàndols, Dominique Strauss-Kahn, ha anunciat que denunciarà, amb la seva dona, Anne Sinclair, a diversos diaris per la seva "linxament mediàtic" així com a un conseller de Sarkozy que el va acusar de participar en una xarxa de prostitució de luxe. Els advocats de Strauss-Kahn, que han parlat en nom dels dos denunciants, han anunciat que els seus clients es querellaran contra Le Figaro, L'Express, Nouvel Observateur, Paris Match i VSD, així com contra Henri Guaino (foto, al mig), el conseller del president Sarkozy.

"Ni Anne Sinclair ni Dominique Strauss-Kahn pretenen limitar la llibertat d'expressió, les idees o la circulació de la informació però el que no accepten és que la seva privacitat es vegi explotada de la manera que ho ha estat pel que consideren raons purament comercials", han comunicat els advocats.

D'altra banda no s'ha aclarit quin tipus de base legal tindrà la denúncia contra els diaris tot i que sí contra Guaino, a qui s'ha d'interposar una demanda penal.

El conseller de Sarkozy va declarar a la cadena Paris Première que el cas Strauss-Kahn no és un "problema de vida privada", ja que està en la "frontera entre la vida privada i la delinqüència" i, a més, considerava que l'escàndol de la xarxa de proxenetisme, conegut com a cas Carlton, "és el mateix".

Strauss-Kahn i la seva dona ja van avançar la setmana passada que prendrien accions legals contra el que van qualificar d'intromissió en el "secret d'instrucció", així com contra el seu dret a la "presumpció d'innocència" i els atacs a la seva "vida privada".

Artur Mas (CiU) anuncia més impostos, baixaran salaris públics i pujaran l'aigua, el transport públic i els carburants

Pujaran impostos, baixaran salaris públics i pujaran l'aigua -de forma important-, el transport públic i els carburants, hi haurà repagament sanitari i augment de les matrícules universitàries. Les retallades a Catalunya es multiplicaran el 2012. Artur Mas (CiU) ha anunciat que es prendran mesures per incrementar els esforços salarials i fiscals de la funció pública "i ha advertit que els ciutadans també hauran de sumar-se a aquests esforços via "taxes, preus públics i índexs moderadors".

Tot seguit us exposem quines són les mesures incloses en el pla d'ajustament de la Generalitat per al 2012 que ha plantejat el president, Artur Mas, i que han de permetre un estalvi de mil milions d'euros l'any que ve:

- Increment del canon de l'aigua. Això anirà acompanyat d'una política d'ajut a les rendes més baixes.

- Increment del preu del transport públic, especialment a l'àrea de Barcelona.

- Augment de taxes universitàries, acompanyat d'un programa de beques pels seus.

- Un recàrrec al preu de la benzina.

- Reducció de sou dels funcionaris. Mas ho ha explicat així: 'Aquest 2012 hem de tornar a plantejar una reducció d'ingressos de tots els funcionaris. No seran reduccions importants, però és un sacrifici que haurem de demanar si no volem tocar les línies vermelles de l'estat de benestar. Si el govern espanyol prengués una mesura similar, la mesura del govern quedaria subsumida, no s'acumularia'.

- El tiquet moderador en la sanitat. Mas l'ha explicat: 'S'han de posar barreres d'accés al sistema sanitari per evitar el sobreús o l'abús. He demanat que s'estudiï el tiquet moderador en l'àmbit de les receptes, no tant per recaptar diners sinó per posar barrera a un abús del sistema. No es pagaraà per accedir al servei, sinó per la recepta, perquè es moderi el consum de medicaments, imposant un recàrrec a les receptes.

- No es reduiran els impostos de renda dels que guanyen més. 'A Catalunya els que guanyen més diners arriben a pagar fins el 49% del salari. Això no ho tocarem', ha dit Mas.

- Si el nou govern no toca impost de patrimoni creat recentment, Catalunya l'aplicarà.

- Els alts càrrecs tornaran a renunciar a una paga extra sencera el 2012, de la mateixa manera que el 2011. La podran repartir en dues pagues extres. Això haurà suposay una reducció de sou d'entre un 20 i un 25% en dos anys dels alts càrrecs.

Defensors de la cultura de pau aconsellen a Rajoy una tisorada de la despesa militar

Durant el 2011, s’han gastat en aquest àmbit més de 16.000 milions d’euros, si es tenen en compte totes les partides i no només les que gestiona el Ministeri de Defensa, pel que un grup de destacats defensors de la cultura de pau, encapçalats per Federico Mayor Zaragoza, han signat una carta oberta dirigida a Mariano Rajoy en què presenten algunes reflexions sobre la crisi econòmica i la despesa militar. A més de Mayor Zaragoza, també s’han adherit al missatge noms com el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, Pere Ortega, el director de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, Vicenç Fisas, i el president de l’Institut Català Internacional per la Pau, Rafael Grasa. Foto: Leopard 2.

En la missiva, els signants es mostren “conscients” que el president assumirà el càrrec "en un context de grans dificultats”.

Li recorden, però, que “la ciutadania viu perplexa davant la sensació que els governs del món democràtic acaben sometent-se a unes exigències que no emanen del sentir popular sinó d’uns interessos econòmics globals” i que, “en mig de l’opacitat i la desregulació, acaben beneficiant uns pocs”.

Els signants de la carta, entre els quals hi ha també el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, adverteixen: “Si, com sembla, s’opta per reduir la despesa pública i les inversions, no podem assistir impassibles a la retallada de prestacions socials, sanitàries i educatives –sempre fonamentals però encara més en un context de crisi que comporta més precarietat a bona part de la població– o a la inversió en ciència i innovació.” Les retallades en àmbits “crucials per al benestar” de les persones són encara més criticables, opinen, si es té en compte que “es continua mantenint una despesa militar descomunal”.

S'alerta que l’increment de la despesa militar, la producció de nous sistemes armamentístics o l’adquisició de noves armes en el mercat internacional són “pautes habituals de molts països”. En el cas espanyol, els adherents a la carta parlen d’una despesa de més de 16.000 milions d’euros en l’àmbit militar només durant el 2011, tenint en compte totes les partides i no només les que gestiona el Ministeri de Defensa. Recorden també que “algunes decisions de successius governs”, com la participació en grans projectes armamentístics –l’avió de combat europeu Eurofighter o els carros de combat Leopard, entre altres–, estan tenint conseqüències greus sobre l’economia.

En conclusió, els signants suggereixen que “protegir la despesa social i dirigir les retallades cap a la despesa militar és una mesura que enforteix la democràcia, millora el benestar i envia a la ciutadania un missatge positiu”.

Les Forces Armades espanyoles compraren 43 Pizarro, 14 Leopard i 7 Eurofighter aquest 2011

Les Forces Armades espanyoles han rebut aquest any 43 vehicles blindats Pizarro, 14 carros de combat Leopard, 8 helicòpters d'atac Tigre, 7 caces Eurofighter i 3 vaixells d'acció marítima, entre altres materials, d'acord amb la planificació del Ministeri de Defensa. El contractista principal és Santa Bàrbara Sistemes, del grup General Dynamics.

Exèrcit de l'Aire

L'Exèrcit de l'Aire incorporarà 7 nous avions de combat Eurofighter EF-2000, dels que l'estudi, desenvolupament i producció són duts a terme mitjançant un programa internacional en què participen Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Espanya.

El 2011 també s'han rebut 8 unitats de l'helicòpter de combat Tigre, un programa pel qual es dota a l'exèrcit de Terra de 24 unitats amb les que ha de millorar la superioritat de forces terrestres. Les empreses espanyoles contractistes són Eurocopter Espanya i ITP.

Està previst que la indústria lliuri a la Unitat Militar d'Emergències (UME) dos helicòpters mitjans, especialment útils lluitar contra les catàstrofes naturals o les situacions d'emergència.

Armada

L'Armada ha rebut tres vaixells d'acció marítima, especialment capacitats per al control dels fluxos d'immigració il·legal, la lluita contra la contaminació marina o el suport al funcionament pirata de la flota pesquera espanyola en aigües de l'Índic. El contractista principal d'aquesta sèrie de vaixells és Navantia.

110 míssils aire-aire Iris-T corresponen a un programa de col·laboració entre Alemanya, Espanya, Grècia, Itàlia, Noruega, Suècia i Canadà, i altres 48 míssils de mig abast també s'inclouen en un programa que preveu l'adquisició de 260 llançadores i 2.600 míssils contra carro de mig abast, per substituir el sistema Drac d'Infanteria de Marina i als míssils Milà de l'Exèrcit de Terra.

També s'han adquirit 12 obusos 155 REMA, una peça d'artilleria remolcada dissenyada per complir missions de suport i protecció, amb altes prestacions, baix cost de manteniment i reduït nombre de servidors. L'empresa adjudicatària és General Dynamics Santa Bàrbara Sistemes. S'ignora l'import total de l'operació.

Els onze diputats i diputades d'IU-ICV-EUiA al Congrés

A la foto, els onze diputats i diputades d'IU-ICV-EUiA al Congrés.

La marihuana serà legal a Copenhaguen

Copenhaguen va donar la setmana passada un pas endavant cap a la legalització de la marihuana. El seu Ajuntament, que està governat pel centreesquerra, va aprovar per 39 vots a favor i només nou en contra una proposta pilot que preveu retirar les multes al consum d'aquest tipus de drogues i establir una sèrie de punts de venda legals que estarien regulats i administrats per l'Estat. Abans d'entrar en vigor, però, el pla haurà de superar la votació del Parlament, on no tots els membres de la majoria socialdemòcrata que el lidera veuen el projecte amb bons ulls.

El model a seguir serà semblant al que utilitza Suècia amb les begudes alcohòliques, que només es poden vendre en botigues especialitzades i sota una estricta supervisió de l'Estat.

D'altra banda, estarà prohibida la venda a menors de 18 anys i, en el cas dels adults, només es podrà comprar una quantitat limitada. Una comissió d'experts concretarà ara els últims detalls abans de sotmetre la proposta definitiva davant el Parlament.

"El nostre objectiu és acabar amb el control de les bandes criminals", explica a La Vanguardia el socialdemòcrata Lars Aslan Rasmussen, un dels principals impulsors de la proposta. En l'actualitat, són les bandes de motards, com els Hell Angels (Ángelesdel Infern) o certes màfies d'immigrants les que es reparteixen el lucratiu negoci de les drogues toves, que genera uns 200 milions d'euros a l'any. En aquest context, no són rares les lluites de territori, que més d'una vegada deriven en tirotejos i assassinats entre grups rivals.

Més enllà de llevar de les mans el botí i reduir així la violència urbana, Rasmussen considera que la iniciativa servirà també per ajudar els addictes.

"És molt millor que qui els vengui sigui un ens estatal en lloc d'un traficant, que a més de no tenir cap interès en ajudar-l'únic que vol és guanyar el màxim diners possible". Per contra, els centres de venda legals comptarien amb programes d'atenció al consumidor, l'objectiu seria ajudar-los a desenganxar.

"En realitat, el haixix no és més perillós que l'alcohol i només una petita part dels seus consumidors pateix addicció".

Tot i així, un major control estatal reduirà el consum en termes generals i el grau d'addicció dels que estan més enganxats, que al mateix temps aniran menys risc de passar-se a les drogues dures, que és el que passa quan els que s'encarreguen de la venda són els delinqüents.

De moment, el projecte s'implantaria només a Copenhaguen durant tres anys. Si funciona, la idea seria estendre després a la resta de Dinamarca o fins i tot promoure a nivell europeu.

Mentrestant, només podran comprar el producte els danesos o els estrangers que resideixin a la capital danesa, per tal d'evitar que Copenhaguen es converteixi en una espècie de meca de la marihuana, tal com succeeix amb Amsterdam.

Miralles: ICV-EUiA és “l’esquerra d’acollida, que no calla, es mobilitza i proposa alternatives”

En una roda de premsa amb els caps de fila d'ICV i EUiA i els candidats al Congrés i al Senat, Coscubiela ha constatat també els bons resultats d'IU i ha declarat que “hi ha coincidència plena en la nostra coalició de treballar per la construcció d’un grup comú”. Els màxims dirigents d’ICV i EUiA, Joan Herrera i Jordi Miralles, han ofert aquest migdia una roda de premsa amb els recent escollits representants de la coalició ICV-EUiA a les Corts generals: els propers diputats Joan Coscubiela, Laia Ortiz i Joan Josep Nuet i el senador Jordi Guillot.

En primer lloc, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha expressat el compromís de la coalició roig i verda de seguir responent a l’ofensiva de les forces conservadores des de les institucions i el món cívic i des de la mobilització, “davant de les previsibles “retallades, involució social i laboral”. Miralles ha fet una crida “a la gent que ens ha fet confiança en aquestes eleccions” a “caminar i construir junts” en una coalició que ha qualificat una vegada més com “l’esquerra d’acollida, que no calla, es mobilitza i proposa alternatives”. El seu vicepresident ha valorat que amb l’increment en vots i percentatge ho podran continuar fent amb més força i autoritat” i ha instat a fer créixer ICV-EUiA.

A continuació, Herrera ha titllat d’extraordinaris els resultats obtinguts “ciutat per ciutat” i ha dit que ICV-EUiA és “l’esquerra que puja” i que “ha de començar a construir l’alternativa per la majoria de catalans” front l’aliança CiU-PP. Una alternativa del “catalanisme popular” que defensaran els seus 5 representants a les Corts. Així, el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha destacat que en aquests comicis han superat “les fronteres tradicionals” i ha posat en valor el “grup plural d’esquerres” que formaran al Congrés dels Diputats.

Herrera també ha previst “un any de més mobilitzacions de les darreres dècades” que en la seva opinió “han de tenir traducció política per començar a canviar les coses”. Pel dirigent d’ICV aquest és “el moment de la gent, de la democràcia i la política” i ha reiterat que la coalició roig i verda vol ser “la veu del catalanisme popular i de la gent que vol construir l’alternativa política”.

Finalment, el cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela, ha agraït la confiança dipositada pel seu electorat i ha manifestat el desig de la coalició de “construir junts i avançar en el projecte social d’esquerra nacional que representem”.

Coscubiela ha fet, així mateix, una valoració molt positiva dels resultats obtinguts en un context “difícil” en el terreny econòmic i “dur” pel creixement de la dreta. El que s’estrenarà pròximament com a diputat al Congrés ha anunciat que el primer objectiu dels 5 representants d’ICV-EUiA a les Corts generals serà “travar el treball polític i social entre les institucions i la societat catalana”, allò al que s’han compromès durant tota la campanya.

IU puja a tot arreu, menys a Euskadi

Diumenge, Izquierda Unida va pujar i va aconseguir el seu millor resultat en 15 anys. L'èxit de la formació que lidera Cayo Lara va estar reflectit en els resultats de pràcticament tot el país. El 20-N, la federació va millorar en totes les comunitats autònomes excepte a Euskadi, i es va fer amb 11 diputats després d'aconseguir el 6,92% dels vots i 1.680.810 sufragis. Va aconseguir tres representants per Madrid, tres per Barcelona dels quals dos són d'ICV i un per cadascuna de les següents províncies: Astúries, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa. En aquesta última, la federació va concórrer en coalició amb la Chunta.

En 14 comunitats totes, excepte Navarra, Illes Balears i Euskadi, el suport a la federació va créixer en més de 2,5 punts percentuals respecte a les eleccions generals de 2008. L'ascens va ser especialment destacable a Aragó, on IU va aconseguir un escó gràcies a la seva aliança amb la Chunta. En aquesta comunitat, la formació va triplicar el diumenge el seu suport electoral en pujar 7,68 punts respecte al percentatge de vots de fa tres anys. Va obtenir 74.655 sufragis enfront dels 21.816 que va registrar el 2008. No obstant això, el representant de la coalició serà Chesús Yuste, que no milita a IU, sinó en la Chunta.

A Astúries ia Aragó, la formació va superar la barrera del 10% dels vots

La federació va créixer principalment en la província de Saragossa, que es va convertir en la circumscripció en què més diferència a l'alça va aconseguir IU a tot l'Estat. Allà, la unió de la formació de Cayo Lara i els aragonesistes gairebé triplicar el nombre de votants d'IU el 2008. El seu suport va pujar 8,59 punts percentuals, en passar dels gairebé 15.731 vots que va obtenir en les anteriors generals als 58.749 de diumenge.
L'estirada de Llamazares

L'arribada de Gaspar Llamazares a la candidatura per Astúries i la caiguda dels socialistes en aquesta comunitat beneficiar considerablement al resultat que va registrar IU al Principat. Es va convertir en la segona autonomia on més va créixer la federació. Dels 49.936 vots que va aconseguir la candidata de fa tres anys, Laura González, va passar als 83.312 que va obtenir el diumenge Llamazares. El suport a la federació va augmentar en 6,1 punts percentuals respecte a les últimes generals. Aragó i Astúries van ser les úniques comunitats autònomes en les quals IU va aconseguir més del 10% dels vots. A la primera va tenir un 10,52% ia la segona, un 13,27%.

IU va augmentar el seu suport a Andalusia. Va aconseguir 129.000 sufragis més que el 2008

IU també va recuperar Andalusia com una de les seves principals places a l'Estat en créixer en més de 129.000 vots respecte al 2008. Allà va aconseguir dos escons: un per Màlaga, el que portarà al Parlament l'economista d'ATTAC i participant en el 15-M Alberto Garzón, i un altre per Sevilla, el del secretari general del Partit Comunista d'Espanya, José Luis Centella. A Còrdova, la federació va fregar la barrera del 10% va obtenir el 9,82% dels vots, però el resultat no va ser suficient per obtenir representació. En el conjunt de la comunitat va pujar 3,15 punts respecte al percentatge de fa tres anys.

El repunt també va ser significatiu a Madrid, encara que no suficient com per mantenir-se com la tercera força política de la comunitat, davant la forta irrupció d'UPyD. IU va aconseguir 105.628 vots més a la regió i, en total, va aconseguir el 8,04% dels sufragis. Amb això va aconseguir tres diputats, dos més que el 2008.

Igualment important és el nombre de votants que van donar suport a la federació a Catalunya, on Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) marca catalana d'IU va aconseguir en coalició amb ICV tres diputats, dels quals dos van correspondre a l'organització ecosocialista. L'aliança es va situar en el 8,09% del total de vots emesos, 3,17 punts percentuals més que els que van aconseguir el 2008.

A Euskadi, on Ezker Batua té un conflicte intern, va perdre 6.800 suports
Més vots que Compromís

La federació va comptabilitzar un altre èxit més al País Valencià, on el candidat per València de EsquerraUnida (EUPV), Ricardo Sixto, es va convertir en diputat. En el conjunt de la comunitat, la formació més que duplicar el seu nombre de vots, en passar dels 74.405 vots de 2008 als 169.381 del 20-N. EUPV va passar, per tant, del 2,71% dels sufragis que va obtenir en les passades generals al 6,50% que va aconseguir en aquestes. Va aconseguir, fins i tot, situar com a tercera força en nombre de vots per sobre de Compromís, que va concórrer als comicis en aliança amb Equo.

L'únic punt negre de la federació es va situar a Euskadi. Les lluites internes pel control d'Ezker Batua l'han convertit en l'única comunitat autònoma en la qual la formació perd suport social. Dels 50.403 vots que va aconseguir el 2008, ha baixat fins als 43.522. A més del cisma intern de la federació a Euskadi, en aquest resultat va influir el fort ascens de la coalició Amaiur. Un dels integrants d'aquesta última, Alternatiba, és una escissió d'Ezker Batua. Per províncies, és Guipúscoa on més perd, en baixar 1,47 punts percentuals respecte al 2008.

No obstant això, la federació manté el 3,68% dels vots a Euskadi, per sobre del 3,58% que va aconseguir a Cantàbria, que substitueix a les Canàries 4,31%, el diumenge com la comunitat autònoma en la que menys percentatge de sufragis aconsegueix la federació, tot i que també va créixer.

Cau una xarxa d'espies de la CIA a l'Iran i Líban

Estats Units ha hagut de reconèixer que desenes d'espies de la CIA, infiltrats en xarxes xiïtes a l'Iran i Líban, han estat descoberts i potser fins i tot executats en els últims mesos. El més sorprenent és que la troballa, segons sembla, no va ser una sorpresa a la seu de l'agència, a Langley (Virginia.) El líder de Hesbol·là, el xeic Hassan Nasral·là, va presumir al juny que havia descobert com a mínim a dos espies de la CIA infiltrats a les files del grup islàmic, que Washington considera una organització terrorista. Tot i que l'Ambaixada nord-americana a Beirut va negar en el seu moment l'acusació, responsables de la CIA van confirmar que la xarxa d'informadors havia estat descoberta i que el dany era encara més gran.

"L'espionatge és un negoci arriscat", va dir un portaveu de l'agència a la cadena ABC, en confirmar la pèrdua d'un nombre indeterminat d'informadors en els últims sis mesos. "Molts d'aquests riscos tenen resultats, altres resulten en alguns fracassos". Sembla poc probable, atesa la naturalesa de les operacions, que cap fos nord-americà.

En aquests últims mesos, la CIA ha tractat secretament de protegir a la resta dels seus espies abans que Hesbol·là els trobés, aparentment sense resultats.

Robert Baer, ​​un exresponsable de l'agència que va treballar contra el grup xiïta quan tenia el seu centre d'operacions a Beirut en els anys vuitanta, els dóna per morts: "Si eren espies de veritat i contra Hesbol·là, no crec que anem a veure'ls de nou ".

Aparentment, el desastre de les dues xarxes, la del Líban i la de l'Iran, va ocórrer en dos moments diferents. Alguns dins de l'agència semblen responsabilitzar del fracàs a la pròpia CIA ia uns mètodes potser no del tot eficaços.
La pizzeria dels espies

Segons la cadena ABC, els informadors es trobaven amb els agents de la CIA en un restaurant de Pizza Hut de Beirut i la paraula clau per avisar d'aquestes trobades era, en un gran ostentació d'imaginació, "pizza". Encara que el lloc podia ser localitzat amb facilitat, les reunions no es van desplaçar a un altre lloc de la capital.

A l'Iran, van ser els serveis d'intel · ligència del règim els que van descobrir les claus dels missatges xifrats que la CIA enviava per internet als seus informadors estacionats al país. L'agència no sap exactament quants agents han caigut però podrien ser desenes.

L'any passat, el llavors director de la CIA Leon Panetta va dir que l'organisme havia de posar més èmfasi en el contraespionatge.

La debacle del Líban és l'últim d'una sèrie de revessos que han demostrat fins a quin punt és difícil per als serveis d'intel · ligència occidentals infiltrar-se amb èxit en les xarxes islamistes. L'exemple més recent va ser l'atacant suïcida d'un treballador local que es va fer passar per informador i va matar a set empleats de la CIA i va ferir a altres sis a l'Afganistan, el desembre de 2009.

Un documental sobre el "cas Garzón" i els crims del franquisme

Avui s'estrena a internet "La tinta negra", un documental sobre la investigació del jutge Baltasar Garzón dels crims del franquisme, just abans de ser acusat de prevaricació per haver acceptat el cas. La presentació en català ve seguida de les declaracions de protagonistes del documental, de Carlos Jiménez Villarejo i del director, Sebastián Arabia.

Un documental sobre el "cas Garzón" i els crims del franquisme. Una entrevista amb majúscules d'Helena Melero a Els Matins de TV3 per explicar per què s'estrena avui a Internet "La tinta negra", un documental sobre la investigació del jutge Baltasar Garzón sobre els crims del franquisme, abans de ser acusat de prevaricació per haver acceptat el cas.