divendres, 2 de setembre de 2011

Nova protesta contra les retallades a Barcelona (Vídeo)


Centenars de professionals sanitaris i veïns de Barcelona s'han manifestat aquest divendres a la capital catalana contra les retallades sanitaris de la Generalitat, tallant durant dues hores i mitja vies de comunicació de la ciutat tan principals com l'avinguda Diagonal i el carrer Còrsega. La convocatòria, realitzada per la Plataforma d'Usuaris i Hospitals de Catalunya, ICV-EUiA, sindicats i pel moviment 15M, ha comptat amb professionals, famílies amb nens i gent gran i 'indignats', per protestar contra el tancament de 46 centres d'atenció continuada des de juny per part de la Conselleria de Salut, així com per la previsió de nous tancaments.

A les 16.00 hores han sortit dues convocatòries des dels hospitals Dos de Maig, L'Esperança i Bellvitge, que han prosseguit diferents recorreguts i arribant juntes fins a la seu de Salut, a la Travessera de les Corts, on han estat realitzant algunes 'performances' , com una intensa cassolada, i han celebrat una assemblea per decidir les línies d'actuació a seguir en els pròxims dies.

Una de les protestes més multitudinàries és la que ha transcorregut des de l'Hospital Dos de Maig, amb la pancarta 'No volem més retallades, recortaros vostres sous', a la qual han assistit metges, infermers, veïns i famílies afectades pel tancament nocturn de les urgències d'aquest centre. Aquesta protesta ha baixat pel carrer Còrsega - parant davant la seu de CiU per escridassar el president del Govern, Artur Mas, i demanar la seva dimissió - tallant la Diagonal a la confluència amb passeig de Gràcia.

En aquest punt s'ha sumat la protesta procedent de l'Esperança, tallant des de les 17 hores, aproximadament, l'avinguda Diagonal - i el servei de Trambaix - per recórrer fins a la seva confluència amb Gran Via de Carles III i baixar fins a la Travessera de les Corts, on esperava la manifestació de Bellvitge.

No obstant això, els manifestants pertanyien a diversos centres afectats per les retallades, com el cas de Laura Requena, veïna de Sabadell i afectada aquesta setmana pel desallotjament del tancament de les urgències de Ca n'Oriach, i que ha explicat a Europa Press que la solidaritat veïnal impera ara en aquest centre, on molts pacients van "a peu, sense diners i sense saber que han de desplaçar-se al (hospital) Parc Taulí", de manera que són els mateixos acampats els que acompanyen en els seus cotxes als malalts a un altre centre.

Leonardo Da Vinci, català!

Segons l'historiador José Luís Espejo, Leonardo Da Vinci era d'origen català, com ja ha quedat confirmat amb Cristòfor Colom aquest any, amb el treball de Jordi Bilbeny i un grup de prestigiosos investigadors nordamericans i després que l'historiador Luis Ulloa ja ho afirmés fa prop de 100 anys per primer cop. Així ho explica Espejo al llibre “El viatge secret de Leonardo Da Vinci”, en què afirma que la família de l'artista -de creences cathares i naturals de Vinça (antiga Vinciano, al Conflent)- va emigrar cap a Itàlia al s.XIII, després d'haver estat perseguits per la Inquisició espanyola de l'ordre dels dominicani ("gossos de Dèu").

Segons recull l'historiador, Leonardo hauria visitat Catalunya en diverses ocasions, entre els anys 1421 i 1423, havent visitat el Canigó, a pocs kms de Vinça, i hauria plasmat alguns dels seus paisatges en quadres que més tard han fet la volta al món. És el cas, per exemple, de les muntanyes de Montserrat, que Espejo assegura que són les que es poden veure darrere “La verge de les roques” (foto en les dues versions que va fer) o a “La Gioconda”.

La Verge de les Roques es considera la seva primera gran obra. Un cop acabada no es va posar d'acord amb el pagament del treball i per tant la va conservar per a si mateix tota la vida, lliurant molt després una còpia, en perdre el judici que li va fer la congregació de Franciscans que se l'havia encarregat.

Fins i tot l'historiador s'aventura i indica que el famós somriure de “La Gioconda” podria haver estat inspirat en el de la Moreneta -la Cibeles negre coronada amb Attis infant que, portada a Roma per salvar-la d'Hannibal, es fa passar per l'esglèsia catòlica arreu per "Mare de Dèu"-, creant així un dels enigmes més estesos de la història sobre el gran geni que morí refugiat a França.
A continuació el tronc de l'entrevista amb José Luis Espejo (foto):

¿Leonardo seria d'origen català?
Crec que sí. El seu cognom i el seu escut són catalans. Vinci, per a mi, és un apòcope de Vinciano, que està al Conflent. El cognom Vince era comú a Catalunya. El seu escut és un escut de Catalunya amb tres barres, el que és una brisura, una varietat, de l'escut que representa el regne de Mallorca. La meva hipòtesi és que venien de Catalunya.

I per què la van deixar?
Crec que la seva família aniria a Itàlia per motius religiosos, a principis del segle XIII. Segurament serien 'heretges' i es van instal.lar a Itàlia com tantes famílies catalanes i occitanes que fugien de la Inquisició. Llavors es van posar el cognom de Vinciano, perquè era el seu lloc d'origen. A Florència, els da Vinci apareixen com una família forana.

Vaja, da Vinci d'origen català com un altre personatge cèlebre de l'època, Cristòfor Colom, segons indiquen algunes teories ...
Curiosament podien haver tingut un vincle d'amistat a través d'un amic comú, Américo Vespucio, amic de joventut de Leonardo, tots dos segurament deixebles d'un mateix mestre, Giorgio Antonio Vespucci.

I Leonardo va venir a Catalunya per conèixer els seus orígens?
Sobre el mes de setembre de 1481 desapareix de Florència i no se sap res d'ell fins el 23 d'abril de 1483, quan signa el contracte per pintar 'La Verge de les Roques'. Ningú sap on va estar durant aquest any i mig. Crec que ell hauria anat a Montserrat.

En què es basa per arribar a aquesta conclusió?
Primer, en la iconografia que apareix en els seus quadres. En diversos es pot veure la muntanya de Montserrat. A més, va venir a pintar dos quadres. Un d'ells seria el 'Sant Jeroni', datat en 1482.

Ho hauria pintat a Montserrat?
Sí Aquest 'Sant Jeroni' va aparèixer a Roma al segle XIX. Crec que les tropes napoleòniques es van emportar del monestir quan el van saquejar. Els francesos es van portar quadres de Montserrat, que van anar a parar a col.leccions franceses. L'oncle de Napoleó va poder haver-ho adquirit i després el va vendre al Vaticà. Dic que el va pintar a Montserrat perquè hi ha un relleu de Pau Serrra, fet el 1776, molt semblant al 'Sant Jeroni'. Només va poder haver-se inspirat en el quadre de Leonardo, el que el situa a Montserrat. A més, apareixen paisatges montserratins. Apareix el Cavall Bernat i unes roques característiques de la serra.

Si el 'Sant Jeroni' va estar a Montserrat, hauria de quedar constància ... Ha parlat amb els monjos?
Vaig enviar diversos correus per demanar-los la seva opinió i no he obtingut resposta.

A què ho atribueix?
A que són hermètics. No els agrada airejar les seves coses. Si consideressin que els meus teories són una tonteria, m'ho dirien clarament, que no hi ha bases per sostenir-les. Però no m'ho han dit. El atribueixo al silenci administratiu. En canvi, hi ha gent que s'ha posat en contacte amb mi per ratificar extrems de les meves teories.

Per exemple?
La musicòloga Andrea Hernández em va contactar per dir-me que la partitura que apareix en el quadre 'Retrat de músic' és una de les peces del Llibre Vermell de Montserrat.

¿Tem que considerin que les seves teories són una ximpleria o sensacionalistes?
No són sensacionalistes. Sempre dic que es tracta d'hipòtesis de treball. Ningú m'ha donat fins ara cap argument que contradigués els meus. No hi ha documents. Els únics que hi ha són sobre la seva visita al castell de Salses en 1504. Com a mínim, podria confirmar el segon viatge, que ens portaria a la 'Gioconda' ...

Parlarem d'ella. Abans digui per què Leonardo aniria a Montserrat?
L'abat comendatari d'aquesta època era el que es convertiria en el Papa Juli II. En aquests temps els Reis Catòlics volien convertir Montserrat en un monestir de jerònims. Fins i tot es van fer obres ...

Per això el Sant Jeroni?
Sí Cal tenir en compte que l'ermita més alta, la paret més alta, el pic més alt de Montserrat són els de Sant Jeroni. Al museu de Montserrat hi ha tres sant jerònims. A la biblioteca hi ha quatre incunables de Sant Jeroni. Hi havia un especial interès per Sant Jeroni. Seria molt normal i lògic que li encarreguessin el quadre. I també va ser a Montserrat a aprendre.

Què?
Alquímia. Montserrat i Sant Cugat eren dos centres alquímics molt importants en aquests temps. L'alquímia va néixer a Catalunya, a l'Europa occidental. Allà estan Ramon Llull i Arnau de Vilanova, que eren alquimistes.

En quins altres quadres apareixen paisatges montserratins?
En 'La Verge de les roques', per exemple, apareixen tres cims que són l'emblema de Montserrat. També està representat el Cavall Bernat, que és un símbol fàlic, així com la cova representa l'úter. Són símbols hermètics per a representar la fecunditat, la vida. Són massa casualitats. Les seves obres són un compendi de símbols hermètics. Per exemple, la 'Gioconda' ...

Aquí volíem arribar.
Tothom es pregunta qui era la Gioconda, quan la pregunta és què era, què representa.

Què representa?
Representa la Mare de Déu, Isis, la matèria, que ve de mater, la verge mare. Al mateix temps representa la matèria primera de l'alquímia, que és negra, per això va de negre i la Moreneta és negra, la verge negra, que és la matèria primera. Tot està relacionat.

I què em diu del seu enigmàtic somriure?
Està inspirada en la Moreneta. He agafat la seva boca i la hi he superposat a la Gioconda. L'expressió és molt semblant, i això no ho he dit jo. Per veure-ho, has de veure la Moreneta per un dels seus costats, perquè cada costat és diferent. En un, apareix una lleu somriure, i l'altre és seriós. Depèn de com la vegis, és seriosa o somriu.

Igual que el somriure de la Gioconda ...
Sí, el mateix. Podria venir d'aquí. També la roba, els seus vels, ludiria al caràcter de deïtat, de verge negra, de gran mare. Per què si era un retrat no hi va donar a qui l'hi va encarregar? Per què el va tenir fins que va morir? El veig com un testament vital.

¿També apareix Montserrat?
Sí, és un dels seus paisatges vitals. A la Gioconda hi ha Montserrat vist des d'un observatori que realment existeix. En aquest quadre és tan important el fons com la figura.

La Moreneta també és misteriosa?
Molt. En tot Itàlia i Florència havia capelles de la verge de Montserrat, era venerada a tot Europa. Era el símbol de la verge negra, associada als benedictins, a l'alquímia i al que és herètic. L'església cristiana va assumir com a seves doctrines que eren herètiques, una d'elles és la de la Verge. La mare de Crist, segles enrere, pràcticament no era venerada, però amb els templers adquireix primacia sobre Crist. Aquest culte té a veure amb el dels càtars. Representaria també a Isis, la terra fecunda, negra ... és complex.

Gaddafi exhorta els seus seguidors a la guerra de guerrilles

Muammar Gaddafi exhorta avui els seus seguidors a preparar-se per una guerra de guerrilles en contra de les forces rebels en un missatge d'àudio transmès avui a la nit per una televisió satelital àrab favorable a Gaddafi: "Prepareu-vos per a una guerra de guerrilles", va dir el líder libi en el seu segon missatge del dia transmès per la televisió siriana al-Rai. Gaddafi va afegir que prefereix la mort a permetre que Líbia quedi sota el control de l'OTAN.

Amb anterioritat, Gaddafi va jurar en un altre missatge d'àudio transmès per televisió que no es rendirà i va exhortar els seus seguidors a continuar amb la resistència a la rebel.lió.

"Que aquesta sigui una lluita prolongada i que Líbia sigui devorada per les flames", va dir l'ex líder libi en el missatge transmès pel mateix canal de televisió.

Gaddafi va fer una crida als seus seguidors a Trípoli, la capital, perquè lluitin i "preparin emboscades" contra els "col.laboradors" de l'OTAN. També va exhortar a les tribus que li van donar suport a seguir lluitant fins i tot si no tornen a escoltant.

"Totes les tribus líbies estan fortament armades i no poden ser doblegades" va dir.

Maçanet: Un home amenaça de matar-se per no rebre la RMI

Un home va entrar ahir a la seu dels serveis socials de Maçanet de la Selva i va amenaçar de matar-se en conèixer que no havia rebut el PIRMI, l'ajuda econòmica per a persones amb dificultats d'exclusió. Minuts després va arribar la policia, que es va endur l'home al centre d'atenció primària perquè l'atenguessin, ja que es trobava en un greu estat de nervis i ansietat.

Els fets van passar ahir al migdia, quan l'home d'entre 40 i 50 anys va entrar a la seu dels Serveis Socials de Maçanet de la Selva, que es troben a la masia de Can Falló, per demanar si li podien dir si havia cobrat el PIRMI. Sembla ser que l'home és un habitual dels serveis socials i que sovint hi va per conèixer l'estat de les ajudes. En aquell moment doncs, els treballadors municipals van fer la consulta i li van confirmar que encara no havia rebut la prestació.

Just en aquell moment, l'home va treure un ganivet força llarg, del tipus de tallar pernil, i va cridar, amenaçant, que havia vingut a "suicidar-se", segons van confirmar fonts dels Mossos d'Esquadra. Els treballadors municipals, espantats, van abandonar el local i van avisar la policia.

L'individu es va quedar dins de la seu dels serveis socials i quan van arribar els vigilants municipals no va oposar cap mena de resistència. Segons van explicar fonts del Mossos d'Esquadra, que posteriorment es van fer càrrec del cas, l'individu va ser traslladat al centre d'atenció primària, perquè pogués ser atès per l'estat de nervis que presentava.

Segons van destacar els Mossos, l'home no va amenaçar de fer mal a cap dels treballadors i ningú va resultar ferit. De fet, ni ell mateix, ja que tot i que en un primer moment va intentar autolesionar-se, finalment no ho va fer. Al local hi havia tres treballadors i fins al lloc dels fets s'hi van desplaçar els vigilants municipals i dues patrulles dels Mossos d'Esquadra. Tot va quedar doncs, en un petit ensurt i no es va haver de lamentar cap dany personal.

El Parlament holandès vol limitar el poder de la monarquia

Es diu que la Reina Beatrix d'Holanda -cap del club Bilderberg- és una de les monarques més poderoses d'Europa. Això pot no ser veritat per al seu successor en el tron, si el Parlament holandès se surt amb la seva. I aquesta vegada la iniciativa per reformar la monarquia no només prové dels partits de l'esquerra. El Partit per la Llibertat del polític populista Geert Wilders proposa els canvis més radicals.

El Regne d'Holanda és una de les deu monarquies constitucionals que sobreviuen a Europa, però a diferència d'altres cases reals del continent, la funció de la Reina Beatriz no es limita a tallar cintes d'inauguració o de rebre amb pompa i circumstància a dignataris estrangers . La Reina té veritable poder o, almenys, influència. Ella inicia el procediment de formació de Govern després de les eleccions, el que significa un rol crucial en aquest país de coalicions. Es reuneix privadament amb el primer ministre i oficialment és tant membre del Gabinet com a presidenta del Consell d'Estat, un poderós ens assessor.

La Reina no dubta a utilitzar la seva influència, però considerant que és tabú el revelar qualsevol cosa que pugui dir o pensar, és difícil mesurar la veritable dimensió d'aquesta influència.

Formació de Governs


Bert van den Braak, investigador a l'Institut Montesquieu a l'Haia, assegura que Beatriz ha estat capaç de liderar la formació d'un nou Gabinet després de les eleccions en diverses ocasions. Per exemple, el 1994, quan va col.laborar a fer possible una coalició històrica que, per primera vegada al Segle XX, no incloïa cap dels països cristians.

L'espai de maniobra dóna la Reina és limitat. Si hi ha un consens ampli entre els partits polítics, la seva influència és nul, però en altres ocasions la té, segons Van den Braak.

"En cas que les opinions estiguin dividides en un 50-50, la monarca pot ser un factor determinan".

Frank Lammers, periodista i expert en la Reialesa, coincideix amb aquesta opinió. El poder de la sobirana holandesa és "poder tou", que emana de relacions personals.

"El poder que té prové especialment de l'experiència. Ha estat reina per més de 30 anys i ha hagut de veure amb gran quantitat de ministres i acumulat una gran quantitat d'experiència. Això és el que li atorga el seu poder en un segon pla".

Visita d'Estat

Una d'aquestes situacions en segon pla, àmpliament difosa encara que mai confirmada, va tenir relació amb la visita d'Estat de la Reina a Sud-àfrica quan Nelson Mandela era president. L'ambaixador d'Holanda estava mantenint una molt publicitada relació extramarital. Es diu que la Reina Beatriz exercir la seva influència perquè el diplomàtic fos transferit a un altre destí abans de la visita oficial. No és sorprenent, el ministre de Relacions Exteriors va negar que la remoció de l'ambaixador hagi respost a una petició de la Reina però la impressió general és que efectivament va ser així.

Ara, dos dels partits més importants al Parlament holandès opinen que cal limitar el poder del monarca. El socialdemòcrata Partit dels Treballadors, PvdA, ha proposat destinar el paper de formador d'un nou govern al Parlament. Geert Wilders, del Partit per la Llibertat, va encara més enllà i diu que el monarca ja no ha de seguir sent membre del Govern.

Guillem VI


El temps té un paper important si el Congrés promou seriosament aquesta reforma. Beatriz té 73 anys i s'espera que el seu fill pugi al tron ​​més d'hora que tard. El príncep hereu Guillem Alexandre, sembla disposat a assumir el rol de monarca i el moment de la reforma és ara, abans que es produeixi la successió.

Però al capdavall, diu Van de Braak, la personalitat de Guillem Alexandre tindrà més efecte en la seva posició com a Rei que qualsevol reforma que vulgui promulgar el Parlament.

"El Rei d'Holanda té influència, però si té poder és per la debilitat dels ministres. Si els ministres es preocupen per l'opinió del sobirà i es deixen influenciar per aquesta, en aquest cas té poder".

De manera que, el Rei Guillem VI podrà tenir algunes limitacions més en el seu paper que la seva mare, però probablement seguirà sent el més poderós de la Europa "democràtica", junt amb els seus cosins plutòcrates de les altres monarquies europees.

La protesta contra la reforma de la Constitució comença avui a les 7,30 am a Neptú


Diversos milers de manifestants han omplert novament els carrers, el primer dia del mes de setembre, contra la reforma de la Constitució pactada pel PSOE i el PP. La crida a manifestar va ser llançat per l'Assemblea General de Sol celebrada de forma extraordinària el passat dimarts 30 d'agost. La manifestació va començar a les 19h a Atocha sota el lema 'No a aquesta reforma de la Constitució. A sota l'ordre dels mercats i el capital'. La comitiva va caminar fins Neptú, on representants d'algunes organitzacions convocants van llegir un manifest davant del Congrés, envoltats d'una forta presència policial.

Després de la lectura del text els assistents van procedir a la celebració d'una assemblea tenia com a objectiu consensuar les accions per a avui divendres 2 de setembre, dia en què està prevista l'aprovació de la reforma al Congrés. Després la norma haurà de ser aprovada pel Senat i sancionada pel Rei.

Així, la Setmana de lluita contra aquesta reforma de la Constitució té avui una cita més. Els presents en aquesta assemblea extraordinària aconseguir el consens de fer una crida a totes i tots a anar avui divendres 2 de setembre a les 7,30 am al Passeig del Prado, cantonada Neptú per mostrar el seu rebuig a la reforma. La següent convocatòria serà a les 19,30 pm al mateix lloc, encara que alguns dels assistents a l'assemblea van comunicar el seu propòsit de romandre tot el dia a la plaça de Neptú, als voltants del Congrés.

A més, altres de les propostes que van tenir molta acceptació, encara que cap d'elles va ser portada a consens, van ser:

Llançament de paper higiènic cap al Congrés. La seva impulsora va animar a la ciutadania a acudir a Neptú amb rotllos de paper 'per la merda de reforma que han cagat'.

Bloqueig dels accessos al Congrés. La Comissió de Legal de Sol va recordar les possibles conseqüències penals que comporta aquesta acció.

Consulta massiva de les webs del Congrés dels Diputats, PP, PSOE, CiU i UPN. Es realitzaran cada hora en punt des de les 10 a les 15h.

Lectura continuada de la Constitució 'per última vegada tal com està'.

D'altra banda, els integrants d'Acampada de Veteranxs informar de la futura creació de la Comissió de Veteranxs de Sol

Un total de 46 CAPs tanquen les urgències nocturnes

A partir d´aquest dijous 1 de setembre, 21 centres sanitaris més tancaran el seu servei d'urgències durant la nit i els caps de setmana sumant-se als 25 que ja havien deixat d'oferir aquests serveis a l'estiu. En total, seran 46 Centres d´Atenció Primària (CAP) els que romandran tancats a les nits. Segons ha informat la Conselleria de Salut en un comunicat en un comunicat, l'objectiu és "evitar mancances en una àrea territorial" i evitar duplicitats en els serveis que estan infrautilitzats.

Dels 1.200 centres sanitaris - hospitals i ambulatoris - que hi ha a Catalunya, 185 ofereixen atenció continuada, és a dir, que atenen a les urgències lleus fora del seu horari habitual: serveis de 24 hores, centres locals que obren algunes hores els dissabtes i diumenges, i altres modalitats.

Sanitat va presentar el 15 de juny un Pla d'Ordenació de l'atenció urgent de Catalunya en què 96 centres modificaven el seu horari, dels que 46 deixaven d'oferir serveis d'urgències, mesura que s'aplica des de juliol en 25 centres i que es començarà a aplicar en altres 21 a partir de setembre.

En total, 19 centres de l'àrea de Barcelona es veuran afectats pels tancaments, entre els quals hi ha el CAP de Vilassar de Dalt, el de Terrassa Nord, Montcada, Martorell, Sitges, Gavà-1, Cubelles, Roquetes, i el CAP Via Barcino i les urgències de l'Hospital de l'Esperança de Barcelona.

A la regió sanitària del Camp de Tarragona està previst que 12 CAPs tanquin a les nits a partir de l'1 de setembre: Vila-rodona, Alcover, Borges del Camp, Mont-roig del Camp, Riudoms, Vandellòs, la Selva del Camp i l Arboç, així com els de la ciutat de Tarragona de Sant Salvador, Constantí, el Morell i Bonavista.

L'OTAN protegeix els seus mercenaris i amaga les violacions dels drets humans del CNT

Segons la Unió Africana, Amnistia Internacional, Unicef ​​i el Consell de Drets Humans de l'ONU, els mercenaris monàrquics libis han comès gran nombre de violacions dels drets humans i assassinen indiscriminadament subsaharians per la seva pell negra, a més d'usar nens soldats forçats. Tot i així, Occident es disposa a aplicar la seva tradicional política hipòcrita del tractament desigual ia donar patent de cors al nou poder libi per evitar enutjoses investigacions.

Amnistia Internacional va recalcar fa tres dies que hi ha informacions fiables que els rebels estaven violant els drets de la infància i perpetrant violacions dels drets humans dels immigrants a Líbia. El president de la Unió Africana, Jean Ping, va ser més lluny i va subratllar que un terç de la població líbia és de pell negra (entre immigrants i tuaregs libis), i que "el CNT sembla confondre negre amb mercenari. Estan matant i maltractant a gent per això ".

Els països ariets dels bombardejos occidentals, França i Gran Bretanya, van rebre fa dos mesos a l'ONU les informacions que assenyalaven "legacions fundades" que les forces del Consell Nacional de Transició (CNT) estaven utilitzant nens soldats en els seus ofensives. La utilització de menors de 15 anys en els combats és considerada un crim de guerra des de la resolució 1612 del Consell de Seguretat de l'ONU, el 2005.

"La Comissió ha rebut legacions sobre l'ús de nens soldats per ambdós contendents del conflicte", indica l'esborrany de les deliberacions del Consell de Drets Humans de l'ONU l'1 de juny.

Ja el 19 d'abril, Radhika Coomaraswamy, la representant especial del secretari general de l'ONU, va sol.licitar "de manera urgent, tant al Govern libi i als seus fidels com a l'oposició, que cessi la utilització de nens com a combatents".

Fonts d'Unicef ​​desplegades a Líbia van assenyalar que la generalització de les operacions militars i la decisió de la comunitat internacional d'evitar tot contacte amb els dirigents del règim gadafista dificultar el seu treball.

Els EUA preparen una demanda contra el bancs que van concedir 'hipoteques escombraria'

Els EUA intentaran que els bancs assumeixin responsabilitats per la crisi econòmica financera. L'agència governamental que supervisa els mercats hipotecaris prepara una demanda contra més d'una desena de bancs, acusant-los d'enganyar els clients sobre la qualitat i les condicions de les hipoteques que contractaven en plena bombolla immobiliària, segons que publica avui el New York Times en aquest article. Entre els bancs que seran acusats hi ha Bank of America, JP Morgan Chase, Goldman Sachs i Deutsche Bank, segons el diari, que cita tres fonts no identificades que posseeixen informació valuosa.

L'Agència Federal de Finançament de l'Habitatge considera que els bancs no van actuar amb prou diligència a l'hora de qualificar els tipus hipotecaris. La pràctica de les anomenades 'hipoteques escombraria', en què els 'brokers' rebaixen les condicions de les hipoteques per a atraure compradors que sovint acaben endeutant-se més del que es poden permetre, és, segons el govern americà, una de les principals causes de l'explosió de la bombolla immobiliària i de la crisi financera.

L'administració d'Obama vol aix�� reprovar l'actitud dels bancs i mirar de recuperar les pèrdues milionàries que va ocasionar aquesta pràctica i que, en gran part, han acabat sufragant els ciutadans amb una nova apujada d'impostos. L'agència xifra en 21.043 milions d'euros (30.000 milions de dòlars) les pèrdues.

Segons el New York Times, cap responsable de cap dels bancs afectats no ha volgut fer declaracions i només un portaveu del Deutsche Bank ha dit que 'no podia fer comentaris sobre una demanda que no ha estat interposada'. És d'esperar que la notícia tingui efectes en la marxa de la borsa de Nova York, avui.

Un cargol a prova de 'bombes' per a tecnologia punta militar

Un closca irrompible dissenyada no amb sofisticades tecnologies, sinó de forma natural. Aquesta resistent armadura pertany a un petit cargol que viu a les profunditats marines de l'Oceà Índic i que, segons un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, podria servir d'inspiració per a millorar la protecció dels soldats i dels blindats.

L'estudi ha estat dut a terme per un grup científic de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). La petxina d'aquest cargol es caracteritza per estar formada de tres capes. La seva particular estructura és resistent a la penetració i és diferent a qualsevol altra protecció d'origen natural o inventada per l'home.

El secret està en les seves tres capes capaços de rebutjar els atacs per trencar la seva closca

Christine Ortiz, professora del MIT i directora de l'estudi, explica que la capa externa està composta per grànuls de sulfur de ferro. La segona capa és una gruixuda i orgànica i la més interna un estrat calcificat.

Aquesta armadura permet al cargol repel.lir potencials atacs d'un depredador que vulgui trencar la seva closca. Per mesurar les propietats mecàniques del cargol l'equip del MIT va intentar penetrar la closca amb una eina amb punta de diamant.

Aquestes simulacions indicar que la capa orgànica intermèdia absorbeix gran part de l'energia, ajuda a dissipar les fluctuacions tèrmiques i impedeixen la fractura.

L'estudi ha estat finançat en part per l'exèrcit dels EUA embarcat en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, on un gran nombre de soldats ha mort sorpresos per artefactes explosius.

La investigació sobre aquest 'supercaracol' podrien ajudar els científics, segons Ortiz, a un millor disseny dels blindatges militars.