dissabte, 8 de setembre de 2012

L'FBI inverteix 1.000 milions $ en la tecnologia de reconeixement facial

L'Oficina Federal d'Investigació (FBI, per les seves sigles en anglès), ha començat oficialment divendres el desplegament d'un sistema d'identificació biomètrica, anomenat: Identificació de Inauguració Generació (NGI, per les seves sigles en anglès).

Segons la revista 'New Scientist', l'FBI ja ha desenvolupat aquesta tecnologia i fins i tot en alguns estats del país ja ha començat a utilitzar-la de manera limitada. La posada en marxa del projecte de reconeixement facial està prevista per d'aquí a 2 anys a tot el país.

L'agència assegura que necessita "recollir tantes dades biomètriques com sigui possible" i "fer que aquesta informació sigui accessible a totes les institucions, inclosos els organismes internacionals". El projecte costarà almenys mil milions de dòlars, una inversió enmig d'una gran crisi econòmica al país.

El NGI, inclourà escanejos d'iris, biometria, ADN i fins i tot registres de veu en una formidable eina de perfils, una tecnologia que ajudarà el Govern nord-americà a tenir a la seva disposició una base de dades d'imatges i informació personal de qualsevol subjecte que aparegui en els registres d'institucions d'arreu del món.

Aquesta tecnologia també té l'objectiu de localitzar membres del grup de pirates informàtics, Anonymous, que des de fa un temps porta de cap a les autoritats del país nord-americà.

El reconeixement facial amb aquesta tecnologia ha arribat a un punt en què podrà reconèixer un individu, buscant coincidències de la cara dins d'un conjunt de 1.6 milions de fotos de passaport o d'arxiu en menys de 1,2 segons i amb una precisió del 92%.

NGI, reemplaçarà al Sistema Integrat Automatitzat d'identificació d'Empremtes dactilars (IAFIS, per les seves sigles en anglès), el que permetrà al FBI processar de manera més ràpida la informació i compartir-la amb corporacions locals, estatals, federals i internacionals.

Tres ceutins morts a Síria reclutats per Al Qaida

La vídua de Rachid Wahbi, el taxista ceutí de 33 anys que va morir el passat mes de juny a Síria lluitant contra les tropes de Baixar al-Assad, ha reconegut el seu marit com el jihadista suïcida que apareix en un vídeo en què mirant a la càmera explica com ha preparat un camió bomba, que poc després s'encasta contra una caserna militar de les tropes sirianes en Idlib "causant nombroses baixes", segons afegeix una veu en la gravació. Aquesta és la gent que finança el PP europeu i als que Rajoy ha donat ja 1.800.000 euros perquè segueixin assassinant.

Sanaa, de 24 anys, va rebre el vídeo fa diverses setmanes a casa del barri del Príncep Felip i reconèixer el seu marit, amb qui té dos fills de tres i cinc anys, segons asseguren a EL PAÍS fonts de la lluita antiterrorista.

Les forces de seguretat temen que la difusió d'aquest vídeo encoratgi a altres membres d'Al-Qaida a preparar atemptats a Espanya en "homenatge i record del màrtir", una pràctica habitual entre els membres de les cèl·lules salafistes. Rachid i els altres dos joves ceutins, Mustafà Mohammad Layachi, Piti, de 30 anys, i Mustafà Mohammad, Tafo, 24, també morts, que van acompanyar a Síria per unir-se als terroristes havien estat vigilats pels serveis secrets espanyols abans de la seva viatge. Les seves famílies han presentat una denúncia a la Guàrdia Civil en què acusen la policia de deixar-los marxar quan suposadament sabien les seves pretensions.

La confirmació de Sanaa ha estat definitiva per tenir la seguretat que l'home amb la cara tapada que apareix en un vídeo difós en pàgines jihadistes correspon a Rachid Wahbi, encara que agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ja havien analitzat la seva veu i creien que es tractava de la mateixa persona. El seu aspecte físic, complexió i la data en què es va produir l'atemptat coincidien amb la data en què la vídua havia rebut una trucada telefònica d'un amic de Rachid en què li comunico seva mort. El suïcida s'identifica com Abu Mussab, l'àlies amb el qual se li coneixia al seu barri.

Al vídeo apareix el suïcida vestit amb uniforme de combat, cobreix el seu cap amb turbant negre i sosté un kalasnikov a les mans. Mentre explica la seva acció suïcida, riu i dóna gràcies a Al·là, s'intercalen imatges de la caserna militar que es disposa a atacar i dels explosius. El taxista Ceuta s'abraça amb un company i pugen a un camió bomba, Rachid ho fa com a copilot. La càmera grava des de diferents angles el recorregut del vehicle i l'explosió.

Sanaa va relatar a EL PAÍS el passat mes de juny com va conèixer la mort del seu espòs i va negar que s'hagués suïcidat. "Mustafà em va trucar per telèfon i em va dir: 'Rachid ha mort, no em va donar cap detall per no fer-me patir. Em va dir que l'havien enterrat pel riu musulmà... Va morir l'1 de juny. Va estar a Síria molt pocs dies . Potser ni una setmana. Durant el viatge que va durar un mes i mig, comunicava amb nosaltres per Messenger. No parlava d'ell. Només em preguntava per mi i pels nens. Li vaig dir que tornés que allò era perillós... . No s'ha immolat, no és veritat que es suïcidés. Quan ens deia des de Síria, sempre deia que tornaria. No sé com ha mort, ni on. seu amic no em va donar detalls. Com es va a immolar davant dels seus amics ? ... El meu marit era una persona exemplar i estic orgullosa d'ell. Érem molt feliços. M'és igual que es digui que ha mort combatent. No era violent ni radical. Està somrient fins a la fotografia del DNI". El suïcida que va encastar el camió bomba a Idlib també somriu i riu quan parla a la càmera.

Mustafà Mohammad Layachi, Piti, i Mustafà Mohammad, els altres dos ceutins que van viatjar amb Rachid a Síria, van morir combatent contra les tropes de Baixar al-Assad i no en accions suïcides, segons asseguren fonts de la lluita antiterrorista. Tots van ser captats per un "facilitador" d'Al-Qaida que va reclutar joves per a la jihad a Ceuta i Castillejos, la primera localitat marroquina quan es travessa la frontera del Tarajal. Els joves pertanyien a la secta Takfir Wal Hijra, la més radical i secreta del gihadisme.

El PP europeu llança la guerra total contra Síria

La Unió Europea (UE) -en mans del PP neoliberal i feixista europeu- va a ampliar les seves sancions contra Síria i augmentar el seu suport polític -propaganda en els mitjans-, militar i financer, a l'oposició terrorista, segons han avançat aquest dissabte diversos ministres d'Exteriors del bloc: "Hi ha una voluntat comuna d'avançar cap a més sancions. Hem demanat a (la "Alta" Representant de la UE, la baronessa) Cathy Ashton que vegi per a la propera reunió com reforçar aquestes sancions", ha dit als periodistes el cap de la diplomàcia monàrquica belga, Didier Reynders.

L'Espanya feixista del PP dóna 1,4 milions d'euros als terroristes


El Govern feixista d'Espanya dóna 1,4 milions d'euros als terroristes islamistes que assassinen a la població civil, mentre nega la llibertat als independentistes antifeixistes d'ETA que ja han complert la seva condemna tot i la denúncia del Tribunal de Drets Humans de Strasbourg.

Els hereus del franquisme criminal, que habitatges del robat, saquejat i preadoles als seus vícrtimas, es permeten regalar als terroristes el que li roben a un poble espanyol sumit en la misèria.

Així ho va anunciar el ministre espanyol i traficant d'armes, José Manuel García-Margallo, en la seva rebuda a Madrid el president de l'opositor i il·legítim Consell Nacional Sirià, Abdulbaset Seida, mentre el seu partit feixista es nega a dialogar comuna als demòcrates lluitadors per la llibertat d'Euzkadi, en una mostra de la hipocresia i criminalitat de la xusma feixista espanyola.

Espanya va suspendre la seva col·laboració amb el Govern del president Bashar al-Assad ja a l'inici del conflicte, seguint submisament les directrius del IV Reich que encapçalen Obama el genocida i la espoliadora i lladre d'Europa, la neonazi Merkel. Ja al març, el PP va donar 400.000 euros a les organitzacions terroristes que treballen a Síria, com ho vénen fent Qatar, Aràbia Saudita, el Regne Unit, EUA i altres membres feixistes de l'OTAN.

/2012/09/el-pp-europeu-llanca-la-guerra-total.html
/2012/09/eua-pacta-amb-al-qaida-5000-terroristes.html

Extremadura és la taifa PP-PSOE que més viu del que treu als altres

Les dades -la veritat- rectifiquen les bajanades del president bocamoll del PP a Extremadura com les del seu confrare Feijóo, cap dels narcopolítics gallegs. Amb les dades a la mà les paraules del president d'Extremadura quan afirma que 'Extremadura paga i Catalunya cobra' no es poden defensar, i menys quan es compten el 32% de funcionaris sobre la població activa que té la taifa PP-PSOE extremenya, front el 12% de Catalunya. A la foto, el que costa pagar als col.locats extremenys, i el gasto sanitari per comunitats: Nosaltres paguem, i el feixisme viu del que roba.

Cada extremeny ha rebut els darrers anys 3.134 euros de superàvit fiscal. Això vol dir que cada extremeny ha rebut 3.134 euros més dels que pagava en els impostos mentre que en canvi cada ciutadà català en rebia 2.704 de menys. La balança fiscal positiva dels extremenys, lògicament només pot venir dels diners que no retornen als contibuients de les comunitats que tenen un dèficit fiscal, que són de forma especial la comunitat de Madrid, Catalunya i sobretot les Illes Balears.

Precisament és Extremadura la comunitat més beneficiada pel sistema de repartiment fiscal. Abans de l'anivellament Extremadura és la comunitat més pobra, només per davant de les Canàries. En canvi després de l'anivellament és la més rica passant d'un índex de 60 a un índex de 120.

Aquestes dades té projeccions molt diverses. Entre altres, per exemple, és significatiu veure el nombre de funcionaris, que viuen del sou de l'estat. A Extremadura el 26,68% de la població són funcionaris, la xifra més alta de l'estat. Per contrast a Catalunya el 9,79 per cent de la població són funcionaris, la xifra més baixa de l'estat. Al País Valencià i les Illes són funcionaris un 12 per cent de la població.

El PP europeu llança la guerra total contra Síria

La Unió Europea (UE) -en mans del PP neoliberal i feixista europeu- va a ampliar les seves sancions contra Síria i augmentar el seu suport polític -propaganda en els mitjans-, militar i financer, a l'oposició terrorista, segons han avançat aquest dissabte diversos ministres d'Exteriors del bloc: "Hi ha una voluntat comuna d'avançar cap a més sancions. Hem demanat a (la "Alta" Representant de la UE, la baronessa) Cathy Ashton que vegi per a la propera reunió com reforçar aquestes sancions", ha dit als periodistes el cap de la diplomàcia monàrquica belga, Didier Reynders.

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo (PP), ha indicat que l'objectiu de les noves mesures serà "augmentar la pressió sobre el règim" per aconseguir el cessament de la violència i perquè obri l'accés a l'ajuda humanitària

Els detalls d'aquestes noves sancions seran abordats pels Vint en la pròxima reunió dels ministres d'Afers Exteriors, que se celebrarà el proper mes d'octubre.

Mesures restrictives contra Síria

La UE té ja en vigor un ampli ventall de mesures restrictives contra Síria, entre les quals s'inclouen un embargament a les compres de petroli i un altre a les vendes d'armes i material que pugui ser usat pel país per defensar-se de l'agressió imperialista.

A més, les Vint plutocràcies han sancionat al voltant de 150 persones vinculades al rgobierno ia mig centenar d'entitats.

Els ministres d'Afers Exteriors, però, consideren que la UE pot anar més enllà i seguir endurint la seva posició. "Tenim sancions fortes contra l'Iran, no veig per què no hauríem de tenir sancions igual de dures contra el règim de Baixar al-Assad", ha justificat avui el ministre "socialista" francès, Laurent Fabius, al final de la "reunió informal" a Xipre.

D'altra banda, els titulars d'Afers Exteriors han acordat incrementar el seu suport als terroristes. "Hi ha la convicció que es pot intensificar el contacte i el treball en el pla polític i humanitari amb els comitès de coordinació locals a les zones alliberades i amb tots els components de l'oposició a l'exterior i l'interior del país", ha indicat el ministre italià, Giulio Terzi.

França ja ha començat a oferir ajuda directa a zones de Síria sota control de l'oposició, amb la finalitat que aquestes anomenades "zones alliberades" puguin funcionar i acollir desplaçats pels combats.

Altres països han obert la porta a fer el mateix, cas de Suècia, el ministre d'Afers Estrangers, Carl Bildt, ha explicat avui que el seu país tractarà de donar suport als terroristes "de diferents formes", tenint en compte també la fórmula francesa, encara que aquesta "no sigui fàcil".

L'OTAN imperial vol que l'oposició siriana -un caos de bandes de mercenaris, assassins a sou i terroristes islamistes, com en la Líbia "alliberada"- pugui unir-se i tenir la capacitat suficient per formar un Govern provisional "representatiu". "Les línies vermelles són-en el paper-el respecte a les minories ètniques, especialment els kurds, a les minories religioses i dels drets de la dona", ha detallat García-Margallo.

El que no ha dit és que el seu aliat Turquia està per la tasca d'exterminar als kurds i que Espanya no pensa protestar per això, ni les vendes d'armes d'Espanya als terroristes que el franquisme assassí regala als terroristes: 1.800.000 euros en pocs mesos donats pel PP a les bandes sirianes.

/2012/09/eua-pacta-amb-al-qaida-5000-terroristes.html

La Caravana per la Pau denuncia la complicitat de la banca amb el narcotràfic

La caravana per la Pau amb Justícia i Dignitat de Mèxic arribà al sud de Manhattan denunciant la complicitat de la banca internacional en el rentat de diners del narcotràfic. Nova York és la penúltima parada de la mobilització que culminarà dimecres quan arribi a Washington.

La caravana per la pau, encapçalada pel poeta i activista mexicà Javier Sicília, va denunciar aquest divendres des de la ciutat de Nova York, penúltima parada de la mobilització humanitària, la complicitat de la banca internacional amb el rentat de diners del narcotràfic.

"Els directius de les principals institucions financeres a Wall Street han estat còmplices del rentat de milers de milions de dòlars per als narcotraficants", va indicar a la premsa Sicília.

El líder de la mobilització va assenyalar a més que "havíem demanat una trobada amb l'alcalde (Michael) Bloomberg. No ens han dit ni que sí ni que no. Sembla una ximpleria. És un insult, perquè això és donar-li l'esquena a la diplomàcia ciutadana".

El moviment denominat per la Pau amb Justícia i Dignitat de Mèxic va arribar a Nova York aquest dijous i va ser rebuda per diverses organitzacions com l'aliança sobre polítiques antinarcòtics, el grup # YoSoy132 NY, el moviment religiós Nou Santuari, l'Institut d'Estudis sobre Mèxic de la Universitat de la Ciutat de Nova York i Occupy Wall Street.

La caravana procedeix de Cleveland (Ohio, centre-nord dels EUA) i en la seva estada a Nova York, el moviment va marxar pel sud de Manhattan per propagar el seu missatge d'una alternativa a la guerra contra les drogues que ha acabat amb la vida de més de 60.000 persones en el últims cinc anys.

"Han acabat amb la vida de milers de mexicans i criminalitzat a altres milers de persones sense cap resultat que beneficiï la gent", va sostenir el president de l'Assemblea de Famílies Migrants, Marc Castillo, que també va participar en la marxa.

Fins ara, la caravana ha recorregut uns 10 mil quilòmetres en territori nord-americà i conclourà dimecres quan arribi a Washington.

La marxa es va iniciar el passat 11 d'agost a Tijuana, al nord-est de Mèxic encapçalada per Sicília qui va formar el moviment després de l'assassinat del seu fill a mans del narcotràfic al març de 2011.

"Netanyahu, nou canceller canadenc"

El Toronto Star, al Canadà, qualifica l'acció del seu Govern de tancar l'Ambaixada canadenca a Teheran, capital persa, com "una decisió aberrant, estranya i influenciada per les polítiques del règim israelià". L'analista considera el primer ministre del règim sionista, Benyamin Netanyahu, com el nou canceller canadenc.

L'exdirector estratègic per a Amèrica a la cadena televisiva de notícies 'Al Jazeera' i cap de redacció de 'CBC News' a Canadà, Tony Burman, especialista en política de l'Orient Mitjà, va publicar el divendres a la pàgina web del diari de més distribució del país, el Toronto Star, un article en el qual critica la recent decisió de les autoritats del seu país de tancar l'Ambaixada canadenca a l'Iran.

En la seva nota, l'analista va considerar el primer ministre del règim israelià, Benyamin Netanyahu, com el nou canceller canadenc, després que les autoritats del país nord-americà prenguessin una decisió "insensata" en la seva política exterior, arran de la influència del règim de Tel Aviv.

El també guanyador del Premi Gemini de l'Acadèmia canadenca de Cinema i Televisió, per la seva destacada trajectòria en el periodisme televisiu, va anunciar que la inesperada decisió de Rideau Hall s'entendrà indagant en les notícies divulgades des de fa dues setmanes, on els mitjans de comunicació van tractar diferents temes polítics vinculats amb les recents declaracions de les autoritats del règim israelià.

El periodista canadenc va subratllar la importància dels recents esdeveniments polítics, com la trobada privat de Netanyahu amb l'ambaixador nord-americà en els territoris ocupats palestins, on va anunciar el seu còlera per la reticència de la Casa Blanca per cooperar en qualsevol acció contra el país persa, una desavinença creixent entre Washington i el règim israelià.

En aquests moments, el Govern canadenc ja ha entrat en un terreny en el qual es considera el representant bel·licista del règim israelià, afegí Burman a l'article.

En un intent per afavorir els interessos dels EUA i del règim israelià, el Govern canadenc va tancar divendres la seva Ambaixada a Teheran, sota l'argument d'una sèrie d'acusacions infundades, entre elles la continuació de les activitats nuclears de l'Iran amb finalitats bèl·liques i el suport militar de Teheran al Govern sirià.

Algunes autoritats perses, en resposta, han qualificat la postura de Rideau Hall, com una decisió presa per tal de neutralitzar l'èxit que va aconseguir l'Iran després de la celebració de la XVI Cimera del Moviment No Alineat (del 26 al 31 d'agost de 2012) a Teheran.

"El pla del BCE no suposa necessàriament més retallades"

Els països que sol·licitin un programa de compra de bons del BCE no es veuran necessàriament davant la petició de fer més retallades, perquè alguns governs ja han fet passos sòlids en aquesta direcció, segons va dir dissabte el membre del consell del BCE Benoit Coeure.

En declaracions per calmar alguns temors a Espanya sobre si sol·licita suport del BCE per reduir el rendiment dels seus bons sobirans, Coeure va dir que la idea del programa del banc central "no és apilar més austeritat sobre d'austeritat".

"La intervenció del BCE només pot funcionar si els països estan en el camí de tornada al creixement que els permetrà reduir el seu deute", va dir Coeure a la ràdio France Inter.

"Això no suposa necessàriament més austeritat. Alguns països, com sabem, ja han donat molts passos en la direcció correcta i per tant no se'ls farien necessàriament més demandes", va afegir.

El BCE va acordar dijous llançar un programa possiblement il·limitat de compra de bons per baixar els costos de finançament dels membres de l'eurozona amb problemes, tot i la resistència del Bundesbank alemany, disparant les accions en els mercats financers europeus.

El president del BCE, Mario Draghi, va dir que el pla de comprar deute sobirà a curt termini en el mercat secundari està subjecte a "condicions estrictes i efectives", com que els països aspirants sol·licitin primer un programa d'ajuda dels fons de rescat de l'eurozona FEEF i Mede, el que podria implicar compromisos de realitzar més reformes.

Això va agreujar els dubtes de si el Govern del president Mariano Rajoy, que lluita contra una profunda recessió i un atur que ronda el 2%, sol·licitaria l'ajuda. Rajoy va insistir davant Merkel que Espanya ja ha pres les necessàries i doloroses mesures que feien falta per restaurar les finances públiques.

"Aquesta és una conversa que s'ha de produir no entre Espanya i el BCE, sinó entre Espanya i els altres membres de l'eurozona (...) És una decisió política", ha assenyalat Coeure.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit que Espanya abordarà les condicions que comporta el programa del BCE amb els seus socis de l'eurozona en una reunió de ministres de Finances de la UE que se celebra a Xipre la setmana que ve.

Oriol Pujol exigia el 50% en el negoci corrupte de les ITV

Un informe policial diu que Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica i fill de l'expresident Jordi Pujol, era l’encarregat d’«aportar la influència política» a la xarxa del 'cas Campió' i qui havia de negociar també una subvenció per part de la Generalitat de 200.000 euros a la trama.

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Oriol Pujol, manté des del principi de la legislatura una pugna amb els consellers independents que Artur Mas va col·locar a la Generalitat per dirigir la institució. Això és el que es desprèn de les converses intervingudes per ordre judicial de la trama descoberta a Barcelona i que volia fer negocis a l’empara del poder.

Al mig de la trama, es troba el nom d’Oriol Pujol, amic íntim i excompany de classe de Sergi Alsina, un dels empresaris detinguts al març passat per la Policia. Tot i que des de Convergència s’ha afirmat en diverses ocasions que Pujol està al marge de la trama i que el seu nom va ser utilitzat només per «donar-se importància i presumir de contactes polítics», la veritat és que el sumari deixa al descobert que el polític no és tan aliè a les activitats de la trama com es vol fer veure.

El 12 de juliol de l’any passat, l’empresari Sergi Pastor (també detingut) parlava amb Chus Muro, una empresària que també formaria part del reduït grup que pretenia fer negocis, i li va comentar un dinar que van mantenir Oriol Pujol, Sergi Alsina i ell mateix en un restaurant de luxe del carrer Aribau de Barcelona alguns dies abans. En aquell moment, la trama pretenia muntar una companyia amb Xavier Pujol, propietari de Ficosa, per obtenir concessions per a estacions d’ITV i altres adjudicacions públiques de la Generalitat.

Aquesta estratègia era deguda al fet que necessitaven un grup amb experiència per aconseguir guanyar les licitacions, ja que hauria estat molt sospitós que una companyia de recent constitució s’endugués una gran quantitat d’importants contractes públics. El problema per a aquest grup era que Xavier Pujol tan sols els oferia un petit percentatge d’accions de la nova societat a crear.

Sergi Pastor ho deixa prou clar en una conversa del 28 d’abril de 2011, quan parla amb Chus Muro perquè ella i el seu marit, Pedro Navarrete, entressin en el negoci: «El Xavi [Pujol] es pensa que en el 30% hi som l’Oriol, el Sergi Alsina i el Sergi Pastor», li comenta. Per tant, devia temptejar com fer entrar el matrimoni en la trama i que el directiu de Ficosa no li plantegés problemes. A més, després de la constitució de la societat, el polític convergent seria l’encarregat d’aconseguir una subvenció de 200.000 euros, aprofitant la maquinària engreixada de Ficosa per optar a ajuts públics.

Altres imputats detinguts el coordinador general de la Diputació per una trama de concessions d'estacions d'ITV


També han estat detinguts Isidre Masalles, subdirector de Seguretat Industrial, i els empresaris Ricard Puignou, Sergi Alzina i Sergi Pastor en el marc de l'investigació del 'cas Campió', i imputada Margarida Gil, directora del gabinet jurídic de la Generalitat, tots de CiU.

Josep Tous i Andreu, coordinador general de la Diputació de Barcelona i membre del Consell Nacional de CDC, Isidre Miralles, subdirector de Seguretat Industrial de la Generalitat i els empresaris Ricard Puignou, Sergi Alzina i Sergi Pastor han estat detinguts dilluns per la Guardia Civil en una operació conjunta amb l'Agència Tributària per investigar un pressumpta trama de concessions d'estacions d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), segons informa la Cadena Ser. Als detiguts se'ls acusa de falsedat documental i tràfic d'influències

L'operació, encara en marxa, i desenvolupada com a peça separada en el marc de l'investigació del cas Campió està dirigida pel jutjat d'instrucció numero 9 de Barcelona, que n'ha ordenat el secret de sumari. El cas Campió investiga la suposada concessió de subvencions irregulars a canvi de comissions a càrrecs públics. També està imputada per aquesta peça la directora del Gabinet jurídic de la Generalitat, Margarida Gil, i la directora general d'Afers contenciosos de la Generalitat, Assumpta Palau, ha estat citada a declarar com a testimoni.

Josep Tous i Andreu va se nomenat coordinador general de la Diputació de Barcelona a principis de març d'aquest 2012 com a substitut de Josep Maria Matas, destituït pel president Salvador Esteve arran del cas d'adjudicacions a empreses pròpies a través de l'Associació Catalana de Municipis. Tous és conseller nacional de CDC d'Empresa, Indústria i Innovació i durant l'etapa de Govern de Jordi Pujol va ser director general de Consum i Seguretat Industrial de la Generalitat, director de l'Institut Català del Consum i també director del Centre Europeu del Consumidor de Barcelona. Des del 2004, Tous s'havia dedicat a l'empresa privada.

Cayo Lara: "Eurovegas ve a usurpar recursos per potenciar una fàbrica de ludòpates"

El coordinador federal d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, ha rebutjat avui la decisió del magnat sionista nord-americà Sheldon Adelson d'assentar a la Comunitat de Madrid el seu macrocomplex de casinos Eurovegas ja que, segons ell, només vindrà a "usurpar recursos per potenciar una fàbrica de ludòpates". Las Vegas Sands va retirar una marca europea que incloïa boxa i exhibició d'animals.

"El model productiu que volem per a Espanya no és el model de Eurovegas", ha denunciat Lara durant la seva intervenció en el Consell Polític Federal que se celebra aquest dissabte a la seu de la coalició. En aquesta mateixa línia, ha advertit que aquest model pretén eliminar "els drets laborals" i establir a Espanya "un paradís fiscal amb el diner negre d'algú que està acostumat a finançar al Tea Party als Estats Units". "Aquest no és el model de desenvolupament que necessita Espanya.

Els mateixos que dèiem que el model immobiliari no era el model de desenvolupament, som els mateixos que diem que el model de desenvolupament per aquest país no és el model del casino de Eurovegas", ha defensat. En aquest sentit, ha afegit que aquest model "no té res a veure amb l'economia productiva i honesta" que, segons IU, cal desenvolupar en "un país honest com és Espanya".

Las Vegas Sands va retirar una marca europea que incloïa boxa i exhibició d'animals


Las Vegas Sands va retirar una sol·licitud de marca europea, anomenada Las Vegas Sands Megacenter, que incloïa entre la seva oferta concursos de boxa i exhibició d'animals i circs, segons la documentació a la qual ha tingut accés Europa Press.

La sol·licitud data de 2007 i l'última documentació remesa pels impulsors del macrocomplex d'oci conegut com Eurovegas és de gener de 2011, però més tard la petició va ser retirada. La resta de serveis que havia d'incloure Las Vegas Sands Megacenter coincideixen amb Eurovegas: casinos, comerços, hotels, restaurants i espais per a espectacles, conferències, convencions i exposicions.

La companyia del magnat americà Sheldon Adelson ha assenyalat en repetides ocasions que el nom per al macrocomplex no seria Eurovegas. Actualment té en tramitació la sol · licitud de marca europea per a la denominació Europa Vegas, que va demanar al febrer davant l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (OAMI), que és el registre europeu de marques, dibuixos i models.

En aquest document de marca comunitària es sol·licita dins de la marca Europa Vegas la venda de "purs, cigarretes i accessoris per fumar", en línia amb la voluntat de Adelson que les seves instal · lacions a Espanya puguin tenir espais tancats on es pugui fumar, el que ara no permet la Llei antitabac.

Així mateix, Europa Vegas preveu entre els seus negocis l'organització d'esdeveniments esportius i concerts, el que suposa contemplar el "lloguer d'estadis". En canvi, han desaparegut les referències a la boxa i l'exhibició d'animals, que contemplava la proposta anterior.

Ara, més que mai, es necessiten polítiques de plena ocupació

Vicenç Navarro: Aquest article subratlla que el problema econòmic, a més de social i humà, més important que Espanya té és la desocupació, que requereix polítiques públiques orientades explícitament a la creació d'ocupació a través d'inversions públiques tant en les infraestructures socials com físiques del país, mostrant exemples del tipus d'intervencions que haurien de realitzar.

En un moment en què la desocupació és la major característica dels mercats laborals de la majoria de països als dos costats de l'Atlàntic Nord, és sorprenent (encara que impredictible) que ningú parli de la necessitat de desenvolupar polítiques de plena ocupació. Sembla com si la crisi econòmica i financera hagués eliminat completament qualsevol inquietud sobre la necessitat que l'Estat (que inclou tant el central com l'autonòmic i el municipal) intervingui en l'economia per produir ocupació i assolir la plena ocupació.

Ningú parla, ni en els cercles financers i econòmics ni en els majors fòrums mediàtics i polítics del país, de la necessitat de polítiques que produeixin plena ocupació. Del que sí es parla, en canvi, és de facilitar la destrucció d'ocupació a partir de reformes laborals que permeten major flexibilitat laboral i faciliten l'acomiadament. D'aquesta manera, l'Estat està aprovant lleis que faciliten aquest acomiadament, alhora que està destruint ocupació pública (en teoria per reduir la despesa pública i amb això reduir el dèficit públic).

Aquesta situació, repeteixo de nou, és predictible. Aclareixo això perquè en els debats de política econòmica es parla amb excessiva freqüència que els resultats de l'aplicació d'aquestes polítiques públiques, que estan aconseguint resultats oposats al que en teoria persegueixen (totes les reformes laborals realitzades durant la crisi es van presentar retòricament com necessàries per disminuir la desocupació), es deuen a la incompetència de les autoritats públiques o al seu insuficiència, argument aquest últim repetit pels economistes neoliberals que dominen els mitjans de major difusió a Espanya, que proposen reformes i retallades encara més radicals.

No és incompetència (sense negar que ella també hi hagi), sinó disseny. Aquestes polítiques estaven destinades a incrementar la desocupació, en part per forçar el descens del salari. I així ho han estat aconseguint. L'últim que tals autoritats públiques desitgen és crear ocupació i encara menys arribar plena ocupació. Un dels economistes més brillants que hi va haver al segle XX, Michal Kalecki, el va escriure molt clar en un llibre que significativament porta el títol de 'Aspectes Polítics del Ple Ocupació'. Va ser dels pocs economistes que va analitzar les polítiques econòmiques dins el context polític que les determinen.

L'absència d'aquest tipus d'anàlisi explica que avui se centri el debat a Europa sobre la viabilitat de l'euro, assumint que l'euro pot desaparèixer per pròpia lògica econòmica, sense adonar-se que la creació, existència i manteniment d'aquesta moneda respondre a les coordenades de poder existents a Europa i, molt especialment, al capital financer alemany, per al qual l'euro li està sent summament beneficiós, utilitzant els seus instruments, com el Banc Central Europeu, per assolir els seus objectius (veure el meu article "L'euro no té problemes, les classes populars si"). I un dels seus objectius ha estat controlar la inflació, a costa del creixement d'atur. L'elevat atur existeix perquè així ha estat dissenyat en un projecte altament reeixit ja que estan aconseguint el que volien.

I el fet que no es parli de polítiques de plena ocupació en els majors cercles mediàtics del país (i per tant tampoc en els majors fòrums polítics) es deu precisament a l'enorme poder que el capital financer (la Banca, les companyies d'assegurances i les empreses financeres d'alt risc, entre d'altres, definides i analitzades per Juan Torres i per mi en el nostre llibre "Els Amos del Món" de pròxima publicació) té sobre les institucions anomenades representatives. El control de la inflació a través de les polítiques d'austeritat, incloent reducció de salaris i despesa pública, creació de desocupació (disminuint així la demanda i el creixement econòmic) és l'objectiu del projecte neoliberal presentat com l'únic possible. Per aquest motiu la desocupació augmentés i el creixement de l'economia productiva disminuís en la mitjana dels països de l'Eurozona, a partir de l'establiment de l'euro. L'únic creixement era el facilitat per les bombolles financeres especulatives, com va passar a Espanya.

A aquells lectors que dubtin de l'existència d'aquest projecte, els aconsello que mirin les dades. El creixement espanyol es va deure a les bombolles estimulades pel capital financer alemany i espanyol (que empobrir enormement el país, absorbint recursos que s'haurien d'haver invertit en activitats més productives i necessàries), creant ocupació de baix cost i baixa productivitat. I tot això va passar amb la participació i complicitat de les estructures de govern de l'Eurozona (inclòs el Banc Central Europeu, el Consell Europeu i la Comissió Europea) i dels successius governs espanyols. Darrere d'aquest entramat polític havia els amos del món, és a dir, el capital financer.

QUÈ HAURIA DE FER?

En realitat, la resposta és molt fàcil. Recuperar les polítiques de plena ocupació, mitjançant (com va passar en situacions històriques anteriors a països en depressió) la creació d'ocupació finançat públicament en infraestructures socials (només un adult de cada deu treballa en els serveis públics de l'Estat del Benestar a Espanya, comparat amb un de cada quatre, en el cas de Suècia), creant cinc milions de nous llocs de treball, en moltes àrees productives com els sectors verds -tant en manteniment com en creació de noves formes d'energia- amb el que s'haurien de crear altres nous cinc milions de llocs de treball.

Aquestes despeses podrien finançar fàcilment, assegurant-se que els ingressos a l'Estat assoleixin els percentatges del PIB que tenen els països més avançats econòmicament i socialment, com els països nòrdics d'Europa (a Espanya és el 35%, a Suècia és el 51%), sense que el major increment impositiu recaigués en la ciutadania normal i corrent. En realitat, la major aportació hauria de venir del causant de la crisi actual, és a dir, el capital financer.

No és cert que la Banca no tingui liquiditat. La té, i molta. El que passa és que la té guardada, entre altres llocs, al Banc Central Europeu. El BCE ha prestat des de finals de l'any passat a uns interessos baixíssims (menys de l'1%) un bilió d'euros (sí, ha llegit bé, un bilió d'euros) a la Banca europea. D'aquesta quantitat, la meitat (500.000 milions d'euros) a la Banca espanyola i italiana. I la Banca espanyola va dipositar gran part d'aquests fons al BCE, sense utilitzar-los per complir la seva funció social, que és la provisió de crèdit. Avui la Banca espanyola és enormement parasitària: està absorbint diners públics tant del BCE com de l'Estat espanyol, sense que això es reflecteixi en increment del crèdit.

Seria, per tant, lògic que l'Estat nacionalitzés la banca i/o permetés l'existència de la Banca privada només amb la condició que oferís crèdit a uns interessos regulats públicament que garantissin la seva accessibilitat i disponibilitat. I, sobretot, que es gravés massivament, intentant reduir la seva grandària i eliminar el seu comportament especulatiu, centrant-se en la seva funció social, que és l'única que justifica la seva existència.

El meu amic Robert Pollin, Catedràtic d'Economia de la Universitat de Massachusetts, acaba de publicar un llibre, 'Back to Full Employment', de l'editorial MIT, que detalla com la inversió en activitats productives dels fons dipositats per la banca privada en el Banc Central Nord-americana, el Federal Reserve Board, (1,6 bilions de dòlars) podria convertir-se en un dels majors fons per crear ocupació. També recomana que els préstecs de l'Estat Federal a la Banca es condicionin a la capacitat productiva d'ocupació per part de les seves activitats financeres.

I hauria també gravar massivament totes les transaccions financeres que condueixen a activitats especulatives. Fins i tot Gran Bretanya, seu de la City, grava els bons públics (0155) i els derivats (0.005). Tot això podria i hauria de passar sense que es requerís gran inversió pública, ja que seria forçar la Banca que pagués a la societat, compensant per l'enorme dany que ha creat. Que no es considerin aquestes propostes raonables es deu al excessiu poder que els "amos del món" tenen sobre el BCE i sobre les autoritats públiques.

/2012/08/leuro-no-te-problemes-les-classes.html

Més d'un miler d'autocars llogats per la Diada, i es queden curts

Si dimecres l'Assemblea Nacional Catalana informava que hi havia 700 autocars llogats per desplaçar gent a la manifestació de la Diada, avui la xifra ha pujat a més d'un miler. Es tracta de la xifra més alta de mobilització d’autocars que s’ha assolit mai en un esdeveniment d’aquestes característiques al país. Tot això sense comptar els autocars que gestionaran diferents partits polítics i entitats. A diverses zones del territori les places s’han ocupat tan ràpidament que moltes persones s’han quedat sense lloc en els autocars.

L'ajuntament de Barcelona preveu una assistència massiva de manifestants, i ha dissenyat un dispositiu per garantir la mobilitat i que la ciutat pugui rebre tots aquests autocars. El consistori vol que evitin el Passeig de Gràcia, on començarà la manifestació, a la cruïlla amb la Gran Via; a més, habilitarà els carrils bus i els carrils laterals dels principals carrers perquè hi puguin aparcar els autocars.

L'ajuntament havia habilitat uns vuit-cents llocs d'aparcament per a autocars. Per a poder aparcar els autocars, la ciutat es dividirà en dues parts, de tal manera que els autocars que arribin des de Girona o de les comarques al nord de la ciutat tinguin habilitats els carrers de l'Eixample dret, com el passeig de Sant Joan i els carrers València, Mallorca i Aragó.

Per als que arribin des del sud, hi hauran habilitades places en la zona de l'Eixample esquerre, i podran aparcar en carrers com Balmes, Aribau, Muntaner i també Aragó.

Si no hi hagués prou lloc en aquests carrers els autocars del nord es desviarien cap al Fòrum i la ronda litoral; els del sud, a Montjuïc i la zona del Camp Nou. Des d'aquests llocs, els assistents haurien d'anar a la manifestació en metro.

L'intendent de la guàrda urbana, Carles Reyner, preveu que la mobilitat sigui molt complicada, i desaconsella del tot l'ús del cotxe.

Ridícul total dels nazis davant del SAT a Vallecas

El Mercadona de l'Avinguda de l'Albufera, al madrileny barri de Vallecas, va ser el lloc escollit ahir la tarda per diferents sindicats alternatius i col·lectius d'esquerra per mostrar el seu suport i solidaritat als jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors i protestar per la denúncia interposada pels grans magatzems contra diversos dels seus militants per la "expropiació forçosa" que van fer a Sevilla. Els manifestants es trobaven corejant consignes 'antifeixistes' davant l'atenta mirada de la policia quan una persona assegurà que hi havia "quatre xavals pijos" a la porta del darrere de l'edifici.

Una hora abans de la convocatòria, la feixista 'plataforma Justícia i Llibertat', recentment conformada expressament per aquesta data, havia llançat una crida per "blindar" l'establiment i "defensar-lo" davant d'un intent d'assalt, tot i que els convocants solidaris amb el SAT havien legalitzat la concentració i anunciat públicament que no tractarien d'entrar.

A les 17:00 a l'entrada del Mercadona els únics que hi eren eren mig centenar de joves amb una pancarta que deia "Fora feixistes de Vallekas" i un nombre encara més gran d'agents de la UIP, els anomenats antiavalots. Els manifestants es trobaven corejant consignes 'antifeixistes' davant l'atenta mirada de la policia quan va arribar una persona que assegurava que havia "quatre xavals pijos" a la porta del darrere de l'edifici.

En aquell moment, un grup va intentar anar al lloc però els antiavalots els van tallar el pas. Mentrestant, a la porta del darrere hi havia a penes vuit persones conversant, més els sis joves que havien aconseguit acostar-se, a qui la policia havia interceptat i identificat. Poc després, els suposats membres de la 'plataforma Justícia i Llibertat' van desaparèixer i la protesta va continuar com estava previst.

"Això dels ultres ha estat un muntatge per apartar el focus de l'important"


Rafael Flores, membre de la 'Assemblea de Vallecas per la Vaga General', un dels col·lectius convocants, ha explicat a Públic que "l'assumpte dels ultres, que al final han estat menys de deu, ha estat un muntatge per apartar el focus de l'important, la protesta en suport als jornalers. No estem per l'alarmisme, hem vingut a defensar el dret a treballar i a viure dignament". Així, a les 18:00 ha començat la concentració i han anat arribant persones fins a superar els dos centenars, molts d'ells amb banderes i pancartes de suport al SAT.

"Solidaritat jornalers andalusos", "Urdangarín, a la presó amb Botín" i "Vallecas sencera se sent jornalera", són alguns dels eslògans que els manifestants han corejat davant del Mercadona. Per finalitzar, Nines Mestre, ex-diputada del PCE en els anys 80 i avui una de les dirigents del col·lectiu Xarxa Roja, ha llegit un comunicat en el qual ha cridat a "la unitat de totes les esquerres per lluitar" contra el Govern i els mercats, "culpables de la crisi econòmica".

L'acte ha acabo amb la crida a la manifestació d'aquest diumenge a les 12:00 que sortirà del carrer Sevilla, passarà per la Porta del Sol i acabarà a Tirso de Molina i que comptarà amb les intervencions d'un representant dels jornalers andalusos. "És igual si és famós o no, el que importa és que és un company".