El fill del Sha vol l'Iran amb l'ajut de les plutocràcies colonials

Quina por ser l'autoritat i la credibilitat del fill d'un genocida? Quin el prestigi d'algú que mai ha fet més que viure de lo robat, per poder opinar sobre el pais que la seva familia va expoliar, masacrar, torturar i oprimir fins que van ser foragitats per una onada imparable, malgrat el recolzament que tenien de les grans potencies colonials, les que s'autoanomenen "democràtiques" mentre xupen com sangoneres els recursos dels països sotmesos per la força de la represió armada o la tirania econòmica?
Doncs, en plena ofensiva sionista contra l'Iran, a France24 no tenen ningú millor per parlar i aclarir als espectadors la situació a l'Orient Mitjà que el impresentable fill del assassí i derrocat feixista Sha Reza Pahlavi, que té el mateix nom i cognom que son pare.

En una entrevista "exclusiva", Reza Pahlavi fill va deixa ben clar, amb l'estupidesa que sempre ha caracteritzat la familia, els plans de les plutocràcies occidentals, les que acusen a Iran de vindicar el dret a fer servir l'energia nuclear per desenvolupar la seva economia i cobrir les necesitats energètiques de la seva població:

"Hi ha que sostenir a l'oposició iraniana de manera molt més directa", diguè. És a dir, les campanyes demagógiques amb imatges inidentificables i manipulades pels mitjans al seu gust, i l'ajut econòmic i propagandístic dels serveis secrets occidentals, no són prou per desestabilitzar el regim iranià, cal una pressió més forta i descarada: Bombardejar al poble com s'ha fet -tan democràticament- am l'iraquià? Això és, sens dubta, estimar el seu poble!

També: "Cal començar un diàleg directe dels països democràtics amb l'oposició". Està clar a qui es refereix Reza Pahlavi quan parla de democràcia: La d'aquells països on els rics roben als pobres amb l'ajut dels tribunals i els parlaments que la plutocràcia es reparteix; on els impostos dels treballadors van a enriquir banquers i les crisis dels defraudadors i els ineptes es carreguen a les espatlles de les classes explotades. I l'oposició? Té més representativitat democràtica que qui ha guanyat -malgrat els soborns i les corrupteles d'occident- les eleccions?

"El dossier nuclear és secundari pels iranians" afirmà el que voldria ser Sha, com papà, i "el poble demana la llibertat", perque segurament el "poble iranià" li escriu demanant-li que, com son pare, els hi porti llibertat d'aquella: "Visquen les cadenes!".
Com demostra l'altre afirmació, provinent de la mateixa irrefutable font informativa particular: "Els iranians demanen un referendum", sense especificar, això sí, si el volen per decidir sobre el seu retorn com a amo i senyor o el seu afussellament.
Per concloure, i no deixar dubtes sobre la seva generositat política, digué: "Desitjo una democràcia parlamentaria laïca", sense ni aiatolas ni imams que li diguin que és immoral i criminal oprimir i assassinar al poble, evidentment, com a l'época de papà que tan bé li va anar als Pahlevis...

No tenen vergonya a France24? Serà el proper invitat el dictador Duvalier que Sarkozy té protegit a Paris i amb els diners robats guardats a Suissa que, democràticament, ha legislat per quedar-se'ls en contes de tornar-los al poble haitià que tan els necessita? El Duvalier que també fa declaracions, planyent-se de les desgràcies del poble haitià, a qui ell va mantenir en la misèria i el terror, amb l'ajut dels presidents colonials francesos?

Per acabar-ho d'adobar, el premi anual i propagandístic de Word Press -que a Espanya financia l'esquerrana i alternativa La Caixa, defensora dels "territoris" despoblats de CiU, que compten 1 dels seus cacics com 5 ciutadans, per mantenir el negoci de la "democràcia orgànica" que tan bé li va a la monarquia i la plutocràcia terratinent catalano-espanyola-, és una foto d'una dona cridant a la terrassa, a un lloc que -diuen- és Teheran. Bé, a la foto no se sent què crida la senyora, però ens hem de creure -com beneïts que volen que siguem- que contra el govern d'Ahmadineyad: Quina gran foto, al costat dels morts d'Haití i els seus ciutadans colpejats i detinguts per "l'ajuda americana", entre ells els traficants de nens, els sectaris lladres d'orfes, els traficants d'organs d'Israel, les monges i capellans que porten consol però ni són metges ni saben més que fer negoci...!

Ara sols cal que li donin, com a Obama, un Premi Nobel, que li doni llicència per bombardejar Iran, invair-ho i proclamar-se Sha sobre les ruines i els cadàvers d'aquell poble maltractat, això sí, beneït per les democràcies, el Vaticà i els racistes d'Israel que el financien i amb qui va fer tan grans negocis petroliers papà, l'estimat Sha.

Les fotos inèdites del 11-S

Per primera vegada, gairebé 10 anys després dels "atemptats" de l'11 de setembre, l'opinió pública mundial ha tingut accés a unes fotografies exclusives i retingudes per les autoritats, que mostren a vista d'ocell una Nova York colpejada en el seu cor.
Les 12 imatges, captades pel pilot d'un helicòpter de la policia novaiorquesa, el detectiu Greg Semendinger, s'han fet públiques aquesta setmana. La cadena ABC va tenir accés a aquestes imatges, que avui són centre d'atenció de tot el món, després de fer una demanda oficial al NIST legant la Llei de Llibertat d'Informació.
Les fotos pertanyen a una col lecció de 2.799 instantànies en poder de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia dels Estats Units (NIST), encarregat d'investigar les circumstàncies de la tragèdia. Ara, aquestes fotografies han estat publicades a la web de la cadena nord-americana ABC, així com en multitud de mitjans de premsa mundials, tant escrits, com digitals.

La majoria d'elles recullen panoràmiques de la zona de la tragèdia, embolicada en l'enorme i dens núvol de pols que va aixecar el col.lapse de les Torres Bessones. En altres, s'aprecia bé la teulada del veí edifici Woolworth i d'altres gratacels, i una imatge mostra les plantes altes de la Torre Nord cremant.

El detectiu Semendinger va ser un dels primers policies que es van desplaçar en helicòpters a les torres del World Trade Center per evacuar les persones que haguessin pogut pujar a la teulada.
En declaracions al diari Daily Mail, el pilot, que enguany compleix 60 anys, va relatar que la seva unitat, en trobar a 11 milles del lloc, "ho va veure tot i de seguida va poder apreciar la magnitud de la tragèdia".




"Quan va impactar el segon avió, estàvem a una alçada de 300 peus i a menys d'un quart de milla al nord de la Torre Nord", va dir Semendinger:
"Vaig aixecar la vista i vaig veure que la torre s'havia convertit en una enorme bola de foc. Era impressionant la quantitat de papers que sortien volant de les seves finestres. Va ser llavors quan ens vam adonar que es tractava d'un atac terrorista i no d'un accident", va afegir.
El pilot va lliurar totes les instantànies, que va fer durant aquelles fatídiques tres hores, a la Comissió d'Investigació dels atemptats de l'11 de setembre, sent aquesta última qui les va remetre al NIST.
El major atac terrorista de la història, que va costar la vida a unes 3.000 persones, va tenir una àmplia cobertura mediàtica, amb nombrosos reportatges gràfics "en viu" realitzats tant per fotògrafs professionals, com per aficionats.
La tragèdia també ha estat objecte d'investigació periodística, en documentals com "Zero: Recerca entorn a l'11 de Setembre" (Zero: An Investigation Into 9/11) o llibres com "Sobre el sòl sagrat: Record fotogràfic de l'11 de setembre" (Above Hallowed Ground: A Photographic Record of Set. 11).

Por primera vez, casi 10 años después de los "atentados" del 11 de septiembre, la opinión pública mundial ha tenido acceso a unas fotografías exclusivas y retenidas por las autoridades, que muestran a vista de pájaro una Nueva York golpeada en su corazón.
Las 12 imágenes, captadas por el piloto de un helicóptero de la policía neoyorquina, el detective Greg Semendinger, se han hecho públicas esta semana. La cadena ABC tuvo acceso a estas imágenes, que hoy son centro de atención de todo el mundo, después de presentar una solicitud oficial al NIST alegando la Ley de Libertad de Información.
Las fotos pertenecen a una colección de 2.799 instantáneas en poder del Instituto Nacional de Estándares y Tecnología de Estados Unidos (NIST), encargado de investigar las circunstancias de la tragedia. Ahora, esas fotos han sido publicadas en la web de la cadena estadounidense ABC, así como en multitud de medios de prensa mundiales, tanto escritos, como digitales.
La mayoría de ellas recogen panorámicas de la zona de la tragedia, envuelta en la enorme y densa nube de polvo que levantó el colapso de las Torres Gemelas. En otras, se aprecia bien el tejado del vecino edificio Woolworth y de otros rascacielos, y una imagen muestra las plantas altas de la Torre Norte ardiendo.

El detective Semendinger fue uno de los primeros policías que se desplazaron en helicópteros a las torres del World Trade Center para evacuar a las personas que hubieran podido subir al tejado.
En declaraciones al diario Daily Mail, el piloto, que este año cumple 60 años, relató que su unidad, al encontrarse a 11 millas del lugar, “lo vió todo y enseguida pudo apreciar la magnitud de la tragedia”.
“Cuando impactó el segundo avión, estábamos a una altura de 300 pies y a menos de un cuarto de milla al norte de la Torre Norte”, dijo Semendinger:
“Levanté la vista y vi que la torre se había convertido en una enorme bola de fuego. Era impresionante la cantidad de papeles que salían volando de sus ventanas. Fue entonces cuando nos dimos cuenta de que se trataba de un ataque terrorista y no de un accidente”, añadió.
El piloto entregó todas las instantáneas, que hizo durante aquellas fatídicas tres horas, a la Comisión de Investigación de los atentados del 11 de septiembre, siendo esta última quien las remitió al NIST.
El mayor ataque terrorista de la historia, que costó la vida a unas 3.000 personas, tuvo una amplia cobertura mediática, con numerosos reportajes gráficos “en vivo” realizados tanto por fotógrafos profesionales, como por aficionados.
La tragedia también ha sido objeto de investigación periodística, en documentales como “Cero: Investigación en torno al 11 de Septiembre” (Zero: An Investigation Into 9/11) o libros como “Sobre el suelo sagrado: Recuerdo fotográfico del 11 de septiembre” (Above Hallowed Ground: A Photographic Record of Sept. 11).

El primer autobús amfibi Amphicoach

El primer autobús amfibi Amphicoach, amb capacitat de desplaçar-se per carretera i sobre l'aigua, va realitzar el seu viatge de prova a la Gran Bretanya. L'autobús té capacitat de 50 passatgers i arriba a una velocitat de 15 quilòmetres per hora, tant per terra com per l'aigua.
En el seu primer viatge de prova, l'autobús amfibi gairebé es va anar en orris per l'aigua que va entrar en el motor. Després d'una ràpida reparació, el vehicle va reprendre la seva marxa.
L'autobús va ser fabricat a partir d'un model de l'empresa Volvo, i es manté a l'aigua mitjançant una càmera flotant incorporada a la carrosseria. El preu del bus amfibi supera el milió de dòlars.

Els dissenyadors creuen que molt aviat el meravellós vehicle substituirà el transbordador entre dues ciutats, Yorker i Renfrew, a la costa occidental d'Escòcia. Els viatgers podran gaudir d'un panorama meravellós del riu Clyde, un dels principals d'Escòcia.
L'autobús amfibi ja va realitzar un viatge de prova a la ciutat de Rotterdam (Països Baixos), i ara pren rumb a Nova York, on passejarà turistes pel riu Hudson.

El primer autobús anfibio Amphicoach, con capacidad de desplazarse por carretera y sobre el agua, realizó su viaje de prueba en Gran Bretaña.
El autobús tiene capacidad de 50 pasajeros y alcanza una velocidad de 15 kilómetros por hora, tanto por tierra como por el agua.
En su primer viaje de prueba, el autobús anfibio casi se fue a pique por el agua que entró en el motor. Tras una rápida reparación, el vehículo reanudó su marcha.
El autobús fue fabricado a partir de un modelo de la empresa Volvo, y se mantiene en el agua mediante una cámara flotante incorporada a la carrocería. El precio del bus anfibio supera el millón de dólares.
Los diseñadores creen que muy pronto el maravilloso vehículo sustituirá al transbordador entre dos ciudades, Yorker y Renfrew, en la costa occidental de Escocia. Los viajeros podrán disfrutar de un panorama maravilloso del río Clyde, uno de los principales de Escocia.
El autobús anfibio ya realizó un viaje de prueba en la ciudad de Roterdam (Países Bajos), y ahora toma rumbo a Nueva York, donde paseará turistas por el río Hudson.

Iran declara que l'enriquiment al 20% "va molt bé"

El procés d'enriquiment de l'urani al 20% "va molt bé" i "l'Iran té la possibilitat tècnica d'enriquir-lo al 100%, però no ho farà", va declarar ahir el cap de l'Energia Atòmica de la República Islàmica, Ali Akbar Salehi: "No tenim problemes amb l'enriquiment. Som capaços d'enriquir urani fins al 100%. Però mai no vam tenir, ni tenim, intencions de fer-ho, a no ser que ens obliguin", va dir.

Irán declara que el enriquecimiento al 20% “va muy bien”
El proceso de enriquecimiento del uranio al 20% "va muy bien" e "Irán tiene la posibilidad técnica de enriquecerlo al 100%, pero no lo hará", declaró hoy el jefe de la Energía Atómica de la República Islámica, Ali Akbar Salehi, entrevistado por la agencia Reuters.

"No tenemos problemas con el enriquecimiento. Somos capaces de enriquecer uranio hasta el 100%. Pero nunca tuvimos, ni tenemos, intenciones de hacerlo, a no ser que nos obliguen", dijo.

Rússia i Cuba condemnen la revisió dels resultats de la Segona Guerra Mundial

Els cancellers de Rússia i Cuba, Serguei Lavrov i Bruno Rodríguez, han signat avui una declaració conjunta amb motiu del 50è aniversari del restabliment de relacions diplomàtiques, i un document sobre la inadmissibilitat de la revisió dels resultats de la Segona Guerra Mundial. Rússia, en més d'una ocasió, ha cridat l'atenció sobre l'inadmissible dels intents de revisar els resultats de la Segona Guerra Mundial i ha exhortat a la comunitat mundial a condemnar aquesta pràctica.
Les autoritats de diversos països de la desapareguda Unió Soviètica intenten aplicar una política de justificació i fins glorificació dels còmplices nazis, inclosos aquells que van combatre en unitats de la SS, com ara la divisió Galitchiná a Ucraïna i les legions letones i estonianes de la Waffen SS. Al mateix temps, en aquests països s'oblida la proesa dels alliberadors soviètics i la resistència antinazi.

Al qualificar les relacions rus-cubanes, el titular d'Exteriors de Rússia assenyalà el seu caràcter de cooperació estratègica. Els cancellers van aprovar també un pla de consultes polítiques per als anys 2010-2011.

Rusia y Cuba condenan la revisión de los resultados de la Segunda Guerra Mundial
Los cancilleres de Rusia y Cuba, Serguei Lavrov y Bruno Rodríguez, han firmado una declaración conjunta con motivo del 50 aniversario de restablecimiento de relaciones diplomáticas, y un documento sobre la inadmisibilidad de la revisión de los resultados de la Segunda Guerra Mundial.

Rusia, en más de una ocasión, ha llamado la atención sobre lo inadmisible de los intentos de revisar los resultados de la Segunda Guerra Mundial y ha exhortado a la comunidad mundial a condenar tal práctica.

Las autoridades de varios países de la desaparecida Unión Soviética intentan aplicar una política de justificación -y hasta glorificación- de los cómplices nazis, incluidos aquellos que combatieron en unidades de las SS, tales como la división Galitchiná en Ucrania y las legiones letonas y estonias de Waffen SS. Al mismo tiempo, en dichos países se echa en olvido la proeza de los libertadores soviéticos.

Al calificar las relaciones ruso-cubanas, el titular de Exteriores de Rusia señaló su carácter de cooperación estratégica. Los cancilleres aprobaron también un plan de consultas políticas para los años 2010-2011.

Abatuts 20 guerrillers a Ingúixia (ingusétia)

Uns 20 guerrillers de la banda de Doku Umárov van ser abatuts des de dijous passat dins una operació especial que les estructures de seguretat duen a terme en el districte de Sunzha, a la república nord-caucàsica russa d'Ingúixia (Ingusetia), va comunicar ahir el Servei Federal de Seguretat (FSB).
"L'operació continua. Es realitza la recerca dels guerrillers supervivents i la identificació dels morts", segons consta en la nota de premsa emesa per l'FSB. El comunicat subratlla que "no hi va haver baixes entre les tropes federals".

Unitats especials mantenen bloquejada una àrea de cinc quilòmetres quadrats prop de la localitat de Arshty, on els combatents de Umárov van instal.lar suposadament una base important.

Eliminados 20 guerrilleros en Ingusetia
Unos 20 guerrilleros de la banda de Doku Umárov fueron eliminados desde el pasado jueves gracias a una operación especial que las estructuras de seguridad llevan a cabo en el distrito de Sunzha, en la república norcaucásica rusa de Ingusetia, comunicó hoy el Servicio Federal de Seguridad (FSB).

"La operación continúa. Se realiza la búsqueda de los guerrilleros sobrevivientes y la identificación de los muertos", consta en la nota de prensa emitida por el FSB. El comunicado subraya que "no hubo bajas en el bando de las tropas federales".

Unidades especiales mantienen bloqueada un área de cinco kilómetros cuadrados cerca de la localidad de Arshty, donde los combatientes de Umárov instalaron supuestamente una base importante.

Com veu Rússia la contaminació al Bàltic?

La greu situació del mar Bàltic, polucionat pels abocaments de tota mena, orgànics o industrials, està provocant un greu problema sanitari que, de no atacar-se amb efectivitat i rapidesa, tindrà consequències incalculables per a la salut dels estats riberencs. Ampliar l'infografia per veure amb detall.

Franco Frattini: Una operació militar contra l'Iran seria catastròfica per al món sencer

El ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia, Franco Frattini (a la foto), va declarar ahir: "Una operació militar contra l'Iran pot arribar a ser una catàstrofe per al món sencer. Fins i tot la mera amenaça d'una operació armada pot portar conseqüències greus", va expressar Frattini a l'intervenir en un dels programes de la cadena de televisió estatal RAI.
Segons ell, la comunitat internacional ha d'aplicar "sancions eficaces" a Teheran per convèncer-la de la necessitat de seure a la taula de negociacions: "Tots els països d'Europa i els Estats Units estan preocupats pel fet que l'Iran tingui poques intencions d'iniciar les negociacions. De manera que ja és temps d'aplicar unes sancions eficaces", va assenyalar el cap de la diplomàcia italiana. Xina, peça clau en aquestes sancions, no sembla disposada a recolzar els interesos d'americans i sionistes.

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va declarar ahir que el seu país ha produït la primera partida d'urani enriquit al 20%. A l'intervenir amb motiu de l'aniversari de la Revolució Islàmica, el mandatari iranià va anunciar que també serà triplicada la producció d'urani poc enriquit (del 3,5%). També diguè que Iran "té capacitat per enriquir fins el 80% i fins tot al 100%, però que no té cap interès a fer-ho doncs no li cal".

La situació es va aguditzar després que el 8 de febrer Iran va informar a l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) sobre els seus plans d'iniciar l'enriquiment d'urani a la planta de Natanz. Iran té 1,5 tones d'urani poc enriquit i necessita enriquir fins al 20% per posar en funció seu reactor de recerca a Teheran.

Mentrestant, els EUA i altres països d'Occident, aliats als interessos americans i israelians (que sí te bombes nuclears) insisteixen, amb tota l'hipocresia, en acusar Iran de desenvolupar armament nuclear sota la cobertura del seu programa civil d'energia atòmica.

Una operación militar contra Irán sería catastrófica para el mundo entero
El ministro de Asuntos Exteriores de Italia, Franco Frattini, declaró hoy que una operación militar contra Irán sería catastrófica para el mundo entero y que incluso la mera amenaza de una operación armada puede traer consecuencias graves.

"Una operación militar contra Irán puede llegar a ser una catástrofe para el mundo entero. Incluso la mera amenaza de una operación armada puede traer consecuencias graves", expresó Frattini al intervenir en uno de los programas de la cadena de televisión estatal RAI.

A su juicio, la comunidad internacional debe aplicar "sanciones eficaces" a Teherán para convencerlo de la necesidad de sentarse a la mesa de negociaciones.

"Todos los países de Europa y Estados Unidos están preocupados por el hecho de que Irán tenga pocas intenciones de iniciar las negociaciones. De manera que ya es tiempo de aplicar unas sanciones eficaces", señaló el jefe de la diplomacia italiana.

El presidente de Irán, Mahmud Ahmadineyad, declaró hoy que su país ha producido la primera partida de uranio enriquecido al 20%. Al intervenir con motivo del aniversario de la Revolución Islámica, el mandatario iraní anunció que también será triplicada la producción de uranio poco enriquecido (al 3,5%).

La situación se agudizó después de que el 8 de febrero Irán notificó al Organismo Internacional de Energía Atómica (OIEA) sobre sus planes de iniciar el enriquecimiento de uranio en la planta de Natanz. Irán tiene 1,5 toneladas de uranio poco enriquecido y necesita enriquecerlo hasta el 20% para poner en función su reactor de investigación en Teherán.

Entretanto, EEUU y otros países de Occidente acusan a Irán de desarrollar armamento nuclear bajo la cobertura de su programa civil de energía atómica.

Les refineries europees de Total en el punt de mira

Sobre la base de la caiguda en el consum de combustible en 2009, la gestió del petroli parla de tancar a prop d'una dotzena de refineries a Europa. A França, Total ha estat lenta, principalment per invertir i adaptar la seva producció en un sector sotmès a una sobreproducció desenfrenada.
La refineria de Total a Flandes es pot tancar. Però pels caps del petroli no és suficient. La setmana passada, la Unió Francesa d'Indústries del Petroli (UFIP) va llançar un gran enrenou al dir en un comunicat que el tancament d'un establiment per si sol no resoldria els problemes de les refineries europees. Per UFIP han d'estar prop de "quinze". Una solució brutal per fer pagar la factura als empleats i territoris. Total té dues branques, "l'amunt", que inclou l'exploració i explotació de camps petroliers, i "l'avall", que inclou la refinació i distribució.

Amb la caiguda en el consum de combustible (a França -2,6% el 2009 respecte al 2007) és l'aval qui perd diners: gairebé 100 milions de dòlars per mes per al sector de refinació. Res de declarar la fallida de la primera empresa francesa en xifra de vendes.

Especialment pel que Total creia que els guanys d'amont compensarien les pèrdues d'aval. Avui en dia, s'ha acabat: amunt i avall han de ser individualment rendibles. Per Philippe Chalmin, especialista en productes bàsics i professor de la Universitat de Paris-Dauphine, també hi hauria la voluntat dels super-directius de despendre's del aval: "La refinació és un negoci molt especulatiu, a cavall entre el mercat del cru i el mercat dels productes acabats, per tant molt inestable. Atès que el risc és important, aquest sector s'està convertint en una professió a part. "Europa també pateix d'excés de capacitat, que els marges de les refineries tardor. El fenomen no és nou. Ve de l'elecció dels països a ser independent i mantenir la seva pròpia capacitat de refinació. I no va a millorar en el futur com la producció mundial segueix creixent.

Contràriament a la creença popular, les reserves no estan pas a punt d'esgotament. Sobretot perquè ara sabem tractar les formes de petroli anteriorment no rendibles com el petroli d'esquist. Es construeixen noves refineries, de preferència en els països on el medi ambient no és una qüestió política. I l'excés de capacitat segueix augmentant. Però, què hi ha realment sobre la caiguda en el consum de combustible a Europa? En realitat, la democratització dels vehicles elèctrics no és per demà. I el gasoil, que representa tres quartes parts dels carburants automòbils, està augmentant a França (+1,1% entre 2007 i 2009). Llevat que les refineries franceses estan fetes principalment per la gasolina! Al no tenir una producció adaptada a França s'ha d'importar el 40% del gasoil consumit i exportar el 30% de la producció de gasolina.
L'expert Francis Perrin diu: "Hi ha una doble responsabilitat en aquest desequilibri entre la producció de gasolina i dièsel. D'una banda, els governs han fomentat el gasoil amb un impost excessiu i molt atractiu. D'altra banda, com totals de petroli, han estat lentes per adaptar-se".

"A la dècada de 1990, mentre que els fabricants d'automòbils com PSA van començar a fons la producció de dièsel, Total va invertir per fer més gasolina a la refineria de Normandia", diu Eric Sellin, representant de CGT, central sindical a Total. Per als sindicats, hi ha altres alternatives al tancament de les refineries. "Hi ha maneres de transformar el gas en combustible dièsel", diu Eric Sellin, de la CGT. Interrogat sobre aquest punt, Jean-Louis Schilansky, president de la UFIP, va dir que "l'augment de la producció de dièsel als establiments francesos no és ni tècnicament possible ni econòmicament justificat".
Fals, rectifica Jacky Paillou, delegat del centre de SUD-Gonfreville l'Orcher: "Estem treballant amb tècniques per convertir la gasolina en dièsel. Però aquest treball no es van iniciar fins al passat març, llavors podríem tenir-lo des de fa tres anys! Per a ell, "la veritat és que Total prefereix trencar ràpidament en lloc de prendre's el temps per invertir".

Les raffineries européennes de Total en ligne de mire

S’appuyant sur la chute de la consommation de carburant en 2009, le patronat du pétrole parle de fermer une quinzaine de raffineries européennes. En France, Total a surtout tardé à investir et à adapter son outil de production, dans un secteur soumis à une surproduction endémique.

La raffinerie Total des Flandres risque de fermer. Mais pour le patronat du pétrole, ce n’est pas assez. La semaine dernière, l’Union française des industries pétrolières (Ufip) a lancé un pavé dans la mare en déclarant, dans un communiqué, que la fermeture d’un seul site ne suffirait pas à résoudre les difficultés du raffinage européen. Pour l’Ufip, il faudrait en fermer «une quinzaine». Une solution brutale qui ferait payer l’addition aux salariés et aux territoires. Total a deux branches, l’«amont», qui regroupe l’exploration et l’exploitation des champs pétrolifères, et l’«aval», qui regroupe le raffinage et la distribution.
Avec la chute de la consommation de carburant (en France, —2,6 % en 2009 par rapport à 2007), c’est l’aval qui perd de l’argent: près de 100 millions par mois pour le secteur du raffinage. Pas de quoi faire faillite pour la première entreprise française en chiffre d’affaires.

D’autant que, auparavant, Total considérait que les gains de l’amont compensaient les éventuelles pertes de l’aval. Aujourd’hui, c’est fini: amont et aval doivent être rentables séparément. Pour Philippe Chalmin, spécialiste des matières premières et professeur à l’université de Paris-Dauphine, il y aurait également une volonté des super-majors, de se désengager de l’aval : «Le raffinage est une activité incroyablement spéculative, à cheval sur le marché du brut et le marché des produits finis, tous les deux très instables. Comme le risque est important, ce secteur tend à devenir un métier à part». L’Europe souffre aussi d’une surcapacité de raffinage qui fait chuter les marges. Le phénomène n’est pas nouveau. Il provient du choix des pays d’être indépendants et de conserver leurs propres capacités de raffinage. Et cela ne va pas s’améliorer dans l’avenir, car la production mondiale ne cesse de croître.

Contrairement à l’idée reçue, les réserves ne sont pas près de se tarir. D’autant qu’on sait à présent traiter des formes de pétrole auparavant inexploitables, comme les schistes bitumeux. De nouvelles raffineries sont donc construites, de préférence dans des pays ou l’environnement n’est pas un enjeu politique. Et les surcapacités continuent d’augmenter. Mais qu’en est-il réellement de la chute de la consommation de carburant en Europe ? En réalité, la démocratisation de la voiture électrique n’est pas pour demain. Et le gazole, qui représente les trois quarts des carburants automobiles, reste en augmentation en France (+ 1,1 % de 2007 à 2009). Sauf que les raffineries françaises sont surtout faites pour fabriquer de l’essence! Faute d’avoir un outil de production adapté, la France doit donc importer 40 % du gazole consommé et doit exporter 30 % de sa production d’essence. Pour l’expert François Perrin, «il y a une double responsabilité dans ce déséquilibre entre production d’essence et de gazole. D’une part, les pouvoirs publics ont excessivement encouragé le gazole avec une fiscalité très avantageuse. D’autre part, les pétroliers comme Total, ont trop tardé à s’adapter».

«Au début des années 1990, alors que les constructeurs automobiles comme PSA se mettaient à fond au gazole, Total investissait pour faire plus d’essence à la raffinerie de Normandie», raconte Éric Sellini, délégué syndical central CGT chez Total. Pour les syndicats, il existe d’autres alternatives à la fermeture de raffineries. «Il existe des craqueurs qui permettraient de transformer de l’essence en gazole», poursuit Éric Sellini, de la CGT. Interrogé sur ce point, Jean-Louis Schilansky, président de l’Ufip, affirme qu’«augmenter la production de gazole sur les sites français n’est ni techniquement faisable ni économiquement justifié». Faux, rétorque Jacky Paillou, délégué SUD du centre de Gonfreville-l’Orcher : «Nous travaillons sur des techniques pour transformer de l’essence en gazole. Mais ces travaux n’ont débuté qu’en mars dernier, alors qu’on aurait pu les lancer depuis trois ans!» Pour lui, «la vérité est que Total préfère casser rapidement plutôt que de prendre le temps d’investir».

La CE detecta nivells alts de nitrats en l'aigua subterrània de Catalunya

La Comissió Europea (CE) ha alertat de que la concentració de nitrats a les aigues subterrànies de Catalunya és massa alta i ha sol·licitat als agricultors que adoptin processos de fertilització més sostenibles, segons s'extreu d'un estudi de l'executiu comunitari. La CE ha recordat que manté obert un procediment d'infracció amb l'estat espanyol per no haver adoptat de forma adequada la seva legislació en aquest àmbit a les normes de la Unió Europea.
Malgrat que el nitrat és un nutrient beneficiós pel creixement dels cultius, altes concentracions d'aquesta substància poden ser perjudicials per a les persones i el medi ambient.