dissabte, 8 de desembre de 2012

Mario Monti anuncia la seva renúncia

El premier italià Mario Monti, que es va reunir durant més de dues hores amb el cap de l'estat, Giorgio Napolitano, presentarà la seva renúncia. El cap del govern italià no considera possible continuar amb el seu mandat i, en conseqüència, ha manifestat la seva intenció de presentar la seva dimissió després de l'aprovació de la Llei de Pressupostos, ha dit una nota difosa pel palau presidencial Quirinal, en concloure la trobada entre Napolitano i Monti.

La crisi financera mundial, obra del Club Bilderberg

El consell de directors del Banc Central Europeu es reuneix aquest dijous i divendres per analitzar les mesures anticrisi i donar el seu suport financer a les entitats bancàries. La reunió es celebra un dia abans de la crucial conferència de l'UE, on s'abordaran també els problemes de l'euro i l'endeutament. Abans del fòrum, l'elit financera d'Europa sostindrà una reunió privada. Els analistes internacionals tracten de sotjar quins temes es tractaran a portes tancades pel Club Bilderberg, considerat per molts com els amos del món.

Un formiguer de grans decisions


Els nous primers ministres de Grècia i Itàlia, Lucas Papademos i Mario Monti, tenen molt en comú. Tots dos acaben de pujar al poder, són economistes i van treballar en organismes europeus i a Goldman Sachs, el banc sionista gestor de la crisi. Però a més, tant Monti com Papademos pertanyen al club Bilderberg, un selecte grup de polítics, economistes, empresaris, representants dels grups mediàtics més influents i fins i tot de la reialesa.

"Són tecnòcrates, no han estat designats pel poble i vénen a arreglar precisament els problemes que prèviament ells han creat. Perquè aquesta crisi econòmica ha estat creada pel club Bilderberg", opina Cristina Martín Jiménez, autora d'El club Bilderberg: la realitat sobre els amos del món.

Qui hi ha darrere d'aquest grup?

Monti i Papademos pertanyen també de la comissió trilateral, un lobby d'orientació neoliberal que molts consideren una extensió del club Bilderberg. Fins i tot, el primer ministre italià actua com a president del sector europeu. El fundador és el banquer David Rockefeller, els Rothschid i la casa d'Orange de la reina Beatriu d'Holanda, l'actual cap del club, les famílies amb les fortunes més grans del món.

De Ignacio González i Gürtel al tràfic d'haixix i la trama israeliana-xinesa-marroquina

"La segona cèl·lula de blanqueig estava liderada per Malka Maman Levy i Mesod Muyak Pinto, àlies «l'Avi», aquest amb domicili a Barcelona, ​​que tenien recursos suficients per rentar entre 300.000 i 400.000 euros a la setmana. Aquest grup treballava no només per xinesos sinó per altres grups organitzats, per a la màfia en general. Un dels seus caps, Isaac Cohen, va ser arrestat a Torremolinos". Una trama israeliana amb conexions amb el tràfic d'haixix al Marroc, amb un clan jueu al cap, i tentacles a Marbella i Madrid, al bell mig dels implicats al cas Gürtel i fins esquitxar Ignacio González o el tràfic d'armes. El cas Emperador és dinamita al cor de l'oligarquia corrupte espanyola.

El grup liderat per Malka Maman Levy i Mesod Muyak Pinto, àlies «l'Avi» estava perfectament organitzat, segons aquestes fonts i la trama xinesa en aquest cas només era un 'client' més ja que en la seva activitat delictiva també facilitava el blanqueig de diners a d'altres organitzacions criminals.

Coincidències:

a) Malka Maman Levy obté la nacionalitat el 10 febrer 1997

Resolució de 16 d'octubre de 1997, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual en compliment del que disposa l'article 223 del Reglament del Registre Civil, s'acorda publicar la relació de concessions i aprovacions de nacionalitat durant el primer semestre de 1997.

Mamam Levy, Malka. Israeli. 10 febrer 1997.

BOE.es - Document BOE-A-1997-23405

b) Aquest mateix dia d'aquest mateix any també obté la nacionalitat Nakachian (traficant d'armes libanès establert a Marbella i amic de Jesús Gil que va passar a la fama pel segrest de la seva filla, Melody):

Nakachian, Raymond Joseph. Libanesa. 10 febrer 1997.

És a dir que el 1997 fem nostre a aquest delinqüent que 10 anys abans ja tenia prohibida l'entrada a la Gran Bretanya i Japó pels seus negocis criminals.

c) 1997 és la data que dóna la premsa suïssa i francesa com a inici d'activitat de GPF SA.

GPF SA, HSBC Private Bank, DULCAN INC., WINSLEY INC. i Arturo FASANA


GPF SA és la societat domiciliada a Ginebra i controlada pel clan Sasson-El Maleh (jueus-marroquins) que canalitzava les operacions de blanqueig de diners procedents del tràfic de haixix destapada pocs dies abans del cas Emperador.

Un dels germans del clan El Maleh ha estat director adjunt del HSBC Private Bank (Suisse), el mateix banc on tenia els diners Botín, i del qual surt la llista Lagarde amb 3.000 espanyols propietaris de comptes amb diner negre a Suïssa, que el PP té i es nega a revelar, ni tan sols en la reduïda de 600 que van esmentar Sabino Quadra i Julio Anguita, atribuint-la per error a Vicenç Navarro, però cap dels al·ludits ha protestat per això.

El nom de Judah El Maleh (o Elmaleh) apareix lligat al Angolagate, un brut assumpte de tràfic d'armes que va esquitxar el fill de l'ex-president de la República de França, François Miterrand. És gent de "alta volada".

Uns dies abans de l'Operació Emperador contra la Màfia Xina (i d'altres i tan dolentes o pitjors) s'ha desarticulat a França i Suïssa una de les xarxes de blanqueig procedents del tràfic de cànnabis entre el Marroc, Espanya i París.

En els últims sis mesos la xarxa hauria importat 8 tones de droga (uns 40 milions d'euros de beneficis). El blanqueig es realitzava a través de GPF SA, una societat domiciliada a Ginebra que operava des de 1977 i que utilitzava a clients francesos per rentar el rastre dels diners.

Els principals sospitosos són membres d'un clan jueu marroquí, un dels quals és empleat del HSBC, banc associat a d'altres casos de blanqueig, com els 2.000 milions d'euros de la família Botín o la 'llista Lagarde' que el PP amaga amb 3.000 defraudadors fiscals espanyols.

El Clan familiar Sasson-El Maleh és qui controla la societat dedicada al blanqueig. Hi ha 3 germans El Maleh implicats, 2 a Ginebra i un a París: Meier o Meyer (GPF SA) i Nessim (HBSC) a Ginebra i Mardoche encarregat de la part bruta del negoci a París (recol·lecció dels diners procedents del tràfic de drogues). Un altre dels germans (Judah o Jodah) ha estat director de l'HSBC a Suïssa.

Ernest Sasson és el sogre de Meyer Elmaleh (en alguns llocs figura com Meier o El Maleh) i és vicepresident de GPF. Sembla que una de les societats muntades per al blanqueig està domiciliada a Madrid.

Tant Ernest Sasson com Meyer Elmaleh figuren en diverses societats domiciladas a Panamà. En diverses d'aquestes societats panamenyes ens trobem amb DULCAN INC. i WINSLEY INC.

DULCAN INC. i WINSLEY INC. ens porten a la GÜRTEL, a MARTINSA i a IGNACIO GONZÁLEZ a través d'Arturo Fasana.

Ignacio González, el lacai per tot

Ignacio González -president de Madrid per designi de la virreina Aguirre- va viatjar fins a Colòmbia en companyia de dos personatges relacionats amb l'enigma de l'àrea 124, en aquella excursió que va aparèixer temps després reflectida en un dossier que incloïa fotos amb càmera oculta, aquell famós viatge de les bosses blanques amb contingut no identificat que es perdien per oficines de Cartagena d'Índies.

El primer dels il·lustres acompanyants de González és José Manuel Serra Peris, exsecretari d'Estat d'Indústria en els anys de Josep Piqué, advocat de l'Estat i conseller de Martinsa, l'empresa que es va dur crua la parcel·la. El segon és un altre advocat que, segons fonts del PP, també va participar en la rendible àrea 124. Es diu Javier Soler, és expert en urbanisme i conseller de Canal extensió, l'empresa pública que gestiona les misterioses inversions llatinoamericanes del Canal d'Isabel II, que presideix Ignacio González.

Soler, juntament amb el seu amic Edmundo Rodríguez -un altre dels advocats que van viatjar a Colòmbia a la mateixa expedició i que presideix Canal extensió-, és una de les persones més properes a González en la seva gestió del Canal i d'altres negocis particulars. Cada consell d'administració de Canal extensió surt a compte per Soler i Rodríguez: cobren per cada un 12.000 euros en dietes.

A Soler l'ha anat bé en aquests últims anys. Té un bonic xalet al centre de Madrid, al mateix carrer on la dona d'Ignacio González explota el seu rendible negoci de compravenda de peces d'art, capaç d'entrar en beneficis en el seu primer any: Subhastes Segre. I també és habitual dels estius a Marbella, a la mateixa luxosa urbanització on passa les vacances el vicepresident de Madrid i la seva família en companyia, de vegades, de María Dolores de Cospedal.

GOLDEN CHAIN ​​PROPERTIES S.A.

Directors
Arturo FASANA (google)
Harmodio TEJEIRA (google)
Bertrand HAGGER (google)

Subscriptors
DULCAN INC.
WINSLEY INC.


Agent
ABA LEGAL BUREAU

La "trama xinesa" ja és "israeliana" i espanyola, amb luxosa clientela madrilenya

Malka Maman Levy, 'la Sobrina' (foto), és una de les principals detingudes en l'Operació Emperador contra la presumpta macroestructura de crim organitzat de la 'màfia xinesa' a Espanya. La tasca d'aquesta israeliana establerta a Espanya era buscar empresaris o gent acabalada al nostre país amb diners en paradisos fiscals del qual no poguessin disposar.

El que oferia era senzill: ella els donava en efectiu (sobres, motxilles o simples bosses de plàstic) els diners que necessitessin -en general centenars de milers d'euros- i els clients feien una transferència des del paradís fiscal al compte que ella els digués a la Xina, l'Índia o Israel.

La "trama xinesa" ja és "israeliana" i espanyola, amb luxosa clientela madrilenya

Malka Maman Levy, 'la Sobrina' (foto), és una de les principals detingudes en l'Operació Emperador contra la presumpta macroestructura de crim organitzat de la 'màfia xinesa' a Espanya. La tasca d'aquesta israeliana establerta a Espanya era buscar empresaris o gent acabalada al nostre país amb diners en paradisos fiscals del qual no poguessin disposar. El que oferia era senzill: ella els donava en efectiu (sobres, motxilles o simples bosses de plàstic) els diners que necessitessin -en general centenars de milers d'euros- i els clients feien una transferència des del paradís fiscal al compte que ella els digués a la Xina, l'Índia o Israel.

Anna A., de Bilbao, va cridar a Malka Maman Levy per oferir-li una operació urgent: una clienta-amb diners en un paradís fiscal-necessitava ràpidament 120.000 euros en efectiu. Estava disposada a pagar una comissió del 2,5% o fins i tot del 3%. Havia parlat abans amb una altra persona que anava a fer-se càrrec de l'assumpte, però li cobrava "una comissió caríssima". Maman, que treballava per a una organització xinesa, va accedir. Anna li va dir que estava "interesadísima" a fer-ho com més aviat.

Dies abans, una altra intermediària, Charo Sr G., havia ofert a Maman, un client "molt rellevant" i "molt conegut". En converses telefòniques posteriors ambdues van parlant d'aquest i altres clients. Charo li diu que ha parlat amb "la Senyora", que vol 400.000 euros, i que ho vol moure "de cop". Explica que el marit de la client "abans era banquer i ara s'ha passat a l'altre costat".

Maman assegura que pot aconseguir una quantitat així en tres dies sense problema. Poc després, Charo li informa que una de les clients, "que viu al Comte Orgaz [un luxós barri madrileny], ha quedat contentíssima i ni tan sols ha comptat els diners". Ha quedat "molt satisfeta perquè els bitllets eren petits", afegeix. La il·lícita transacció va sortir perfecta.

Els clients eludien així qualsevol tipus de gravamen sobre les quantitats que rebien. L'únic era la comissió que pagaven a l'organització. Quan aquesta confirmava que la transferència havia arribat, Malka manava a algú amb la bossa de plàstic o la motxilla plena de feixos de bitllets. Les converses de Maman amb Ana A., amb Charo, i amb altres espanyols implicats consten en el sumari que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu.

Trobar espanyols acabalats que volguessin evadir el pagament d'impostos no era difícil, d'acord amb la documentació del sumari. Més de buscar, tots dos es trobaven. Com s'aprecia en el cas del client d'Ana A., moltes vegades es tractava de gent que ja anava a altres persones per treure diners dels seus paradisos fiscals sense pagar impostos i que es passen als xinesos perquè aquests ofereixen millors condicions. Un bon nombre d'espanyols col·laboraven al macrofraude fiscal. La policia treballa per elaborar una llista amb els seus noms i els diners defraudats per aquesta via. Fonts policials asseguren que la seva conducta podria ser investigada per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública, encara que, de moment, el jutge no els ha cridat a declarar.

"La trama peninsular estaria composta per nacionals espanyols que haurien format costat de la nostra principal encartada [Malka Maman] una estructura horitzontal de blanqueig de capitals perfectament organitzada, intercanviant clients i col·laborant amb la seva ajuda mútua a evadir la fiscalització de grans quantitats econòmiques pertanyents a empresaris i altres persones 'benestants i acomodades' instal·lades en la majoria dels casos a Barcelona i Madrid", indica un informe del sumari de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDICO) de la Policia.

La trama sionista, o 'hebrea', com diuen els investigadors al cercle de Maman, no era l'única que buscava espanyols acabalats per als xinesos. Ho feia també directament el detingut Rafael Pallardó cunyat de l'actor Porno Nacho Vidal i "responsable de planificar, desenvolupar i materialitzar els enviaments de diners a la Xina fora de les vies legalment establerts", segons la Fiscalia Anticorrupció. Ell portava de vegades a mà diners a la Xina, ell va posar en contacte a la trama hebrea amb els xinesos, i va ser ell qui es va posar a buscar desesperadament espanyols rics amb diners no declarat quan Andorra li va tancar les portes. Fins aquell moment, havia estat una de les seves bases principals.

Això va ocórrer el 2011. Andorra va aprovar una llei de blanqueig que va posar en dificultats a Pallardó. Els bancs que usava per enviar fons a la Xina van amenaçar amb tancar-li les comptes, i li van dir que "l'operativa que realitzaven" resultava perillosa. Pallardó fins i tot va gravar una entrevista de 40 minuts amb algú d'un d'aquests bancs en què, segons ell, quedava constància "de l'operativa fraudulenta per part de l'entitat". Volia amenaçar amb divulgar la xerrada si li tancaven l'aixeta dels enviaments.

Pallardó, a aquestes altures, estava desesperat. Deia que "no es podia quedar sense això", que no els volia fer xantatge però que tampoc podia quedar-se de braços creuats perquè "perdia molt". És llavors quan, a part dels contactes amb la trama hebrea, es posa ell també a buscar personalment espanyols amb diners a paradisos fiscals. "Tu o la teva família teniu pasta fora que vulgueu a Espanya?", Pregunta l'empresari als seus coneguts.

"Necessitem per algun lloc donar-li sortida a tot, donar-li sortida com sigui. (...) Si tens algun amic necessitat, avisam", li diu a una persona per telèfon al novembre de 2011, mentre concerta una cita. Li diu que li enviés "un chinito" perquè li doni els 120.000 en una motxilla a l'hotel Miguel Ángel. I a l'empresari Patxi Garmendia, amic del Rei Juan Carlos com el propi Gao, aquell mateix dia, li donen altres 90.000 en una bossa.

Aquest tipus de tractes era beneficiós per a les dues parts. D'una banda, els acabalats clients de la trama aconseguien accedir a part dels seus diners ocult a l'exterior sense passar per Hisenda. De l'altra, l'organització donava sortida a les ingents quantitats d'efectiu que acumulava gràcies al contraban, les falsificacions i els fraus a la Hisenda Pública en el comerç de mercaderia xinesa al detall amb centenars de basars xinesos de tot Espanya. El destinatari dels diners era el professor Huang, sobrenom amb què es coneixia el pare de Gao Ping, un dels extrems d'aquests tentacles de les màfies internacionals. Ara cal buscar a Israel i l'Índia, que no serà fàcil quan el cap mafiós americà, Sheldon Adelson, és un dels principals finançadors de Netanyahu i el sionisme internacional.

De Ignacio González i Gürtel al tràfic d'haixix i la trama israeliana-xinesa-marroquina

"La segona cèl·lula de blanqueig estava liderada per Malka Maman Levy i
Mesod Muyak Pinto, àlies «l'Avi», aquest amb domicili a Barcelona, que tenien recursos suficients per rentar entre 300.000 i 400.000 euros a la setmana. Aquest grup treballava no només per xinesos sinó per altres grups organitzats, per la màfia en general. Un dels seus caps, Isaac Cohen, va ser arrestat a Torremolinos". Una trama israelí amb conexions amb el tràfic d'haixix al Marroc, amb un clan jueu al cap, i tentacles a Marbella i Madrid, al bell mig dels implicats al cas Gürtel i fins Ignacio González o el tràfic d'armes. Es cas Emperador és dinamita al cor de l'oligarquia corrupte espanyola.

24 atemptats i 20 assassinats sacsegen Còrsega

Còrsega ha registrat 24 atemptats contra residències vacacionals en 10 diferents punts d'aquesta illa mediterrània francesa la nit passada, que no van provocar víctimes, i es produeixen un dia després que un home fos assassinat a la turística localitat septentrional de Calvi. La major part dels habitatges afectats per explosius plàstics estaven en construcció, indiquen els mitjans francesos, segons els quals els serveis de desarticulació d'artefactes han acudit al lloc i la Fiscalia antiterrorista de París quedarà al capdavant de la investigació.

Aquesta sèrie d'atacs -a Tomino, Sartène, Oletta, Calvi, Ajacciu o Bonifaci entre d'altres- arriba tres setmanes després que el Govern francès demanés la col·laboració de la població local en la lluita contra el terrorisme i la violència en aquesta illa, amb uns 120 atemptats des de 2011.

Després aquesta crida, fet un dia després de l'assassinat del president de la Cambra de Comerç i Indústria de Còrsega del sud, Jacques Néixer, han estat assassinades dues persones, elevant a 20 el nombre d'homicidis a l'illa des de començament d'any.

L'últim d'ells va tenir lloc aquest divendres al matí, quan un home d'una trentena d'anys, identificat com Jémery Mattioni, que havia sortit de presó recentment i estava en llibertat sota control judicial, va rebre diversos trets mentre es trobava en el seu cotxe a companyia del seu fill.

El nen, de 11 anys, va resultar ferit lleu a l'esquena i va ser traslladat a un hospital pels bombers, mentre que Mattioni va morir poc després de l'atac i els agressors, que encara no han estat identificats, van aconseguir escapar.

Els mitjans francesos relacionen aquests fets amb l'especulació urbanística que sectors de la dreta fomenten en contra de la majoria de la població, especialment el fort moviment independentista cors.

EH Bildu acusa el PP d'utilitzar plantejaments «neofranquistes»

En una roda de premsa celebrada a Bilbo, els representants d'EH Bildu Maribi Ugarteburu, Rebeka Ubera, Eva Blanco i Oskar Matute han considerat que amb la reforma educativa de Wert es busca restablir un model educatiu que auspicie «la castellanització, la privatització i la classificació del ciutadà »i que anul·li a més la possibilitat de posar en pràctica un currículum propi: "Un nou pas en l'estratègia d'assimilació contra Euskal Herria", recorrent a plantejaments «neofranquistes» per acabar amb «la nostra llengua i cultura», afirmen.

Per EH Bildu, si el decret de Wert entra en vigor es «tirarà a rodar» la euskaldunització de les noves generacions, ja que ara per ara el basc no és una llengua normalitzada, ja que «no es garanteix el dret a conèixer la llengua a través de l'escolarització».

En aquest context, han denunciat que encara hi ha un important percentatge de l'alumnat que acaba la seva escolarització obligatòria sense dotar-se de «competències en basc i comunicar-se en la seva pròpia llengua».

«Es manté encara el sistema de models lingüístic la invalidesa per educar persones plurilingües ja ha estat comprovada», ha denunciat Ugarteburu després de recordar que a Nafarroa «no és oficial a tot el territori», el que genera ciutadans de primera i segona.

Segons la seva opinió, la reforma educativa és «un retorn a l'escola en blanc i negre del florido pensil espanyol», ja que el basc serà "una llengua de tercera categoria» en convertir el seu ensenyament no troncal, com el castellà i el anglès, sinó «d'especialitat i per tant optativa».

Després de recordar que la majoria de famílies advoca per models euskalduns, Ugarteburu ha denunciat que el ministre busca «convertir en obligatòria» la implantació de models no euskalduns.

Segons la seva opinió, es tracta de donar un nou pas en la «estratègia d'assimilació contra Euskal Herria», recorrent a plantejaments «neofranquistes» per acabar amb «la nostra llengua i cultura».

«I per això no li importarà destinar diners públics a centres privats. Tal com han fet amb pensions i el sistema sanitari ara busquen afeblir el sistema públic educatiu », ha denunciat, per afegir que es busca classificar als alumnes.

El PP balear persegueix al jutge que imputà a Matas i Rodríguez al 'cas Over'

El jutge substitut Francisco José Pérez està sent objecte d'una investigació per part dels seus superiors del PP-Opus a Palma després d'adoptar diverses decisions "polèmiques" en l'exercici de les seves funcions, entre elles, la d'haver redactat un acte imputant a l'expresident del Govern Jaume Matas i a l'exdelegat del Govern a Balears José María Rodríguez al cas Over Marketing, per corrupció, tot i que l'últim ha estat reelegit aquesta setmana capo del PP, malgrat la seva imputació.

Segons han confirmat fonts judicials, s'han obert diligències informatives al jutge substitut, que poden derivar en l'obertura d'un expedient disciplinari per part de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Balears o del Consell General del Poder Judicial, òrgan rector de els jutges, o en cas contrari, l'arxiu de la diligències.

Les diligències informatives s'han obert contra Francisco José Pérez no per haver imputat a Jaume Matas, Rodríguez i a exalts càrrecs del Govern del PP i empleats d'Over en el 'cas Ibatur', com demanava la Fiscalia Anticorrupció, sinó per haver dictat un acte en només quatre dies, període en què va substituir al titular del Jutjat d'Instrucció 2 de Palma, Pedro Barceló.

Recursos


Aquesta resolució ha generat una allau de recursos de reforma, entre ells el presentat per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma del PP, que va criticar amb duresa el jutge substitut: «El jutge que va redactar l'acte va anar més enllà que el fiscal, no té el acte fonament jurídic processal en unes diligències prèvies i, potser, la raó rau en què jutge està realitzant una substitució setmanal », va assenyalar l'Advocacia del Govern de Bauzá. Tots els advocats defensors també van recórrer la interlocutòria i un d'ells, lletrat de Rodríguez, va plantejar fins i tot un conflicte de competències entre els jutjats d'Instrucció 1 i el 3, que investiguen els casos 'Ibatur' i 'Over Marketing'.

El PP de Palma escull un president imputat per corrupció

La Junta Territorial del PP de Palma ha reelegit president José María Rodríguez, amb un 90,46% dels 1.709 vots emesos, en el seu congrés ordinari celebrat avui, càrrec al qual es va presentar candidat després d'haver estat imputat en el cas Over Marketing -una branca del Palma Arena- per corrupció.

Atracament del feixisme a la sanitat pública

Amb la tancada indefinida a l’Hospital de Sant Pau i en altres centres catalans afectats per les retallades, s’inicia un cicle d’accions en defensa d’un model sanitari públic, universal i de qualitat contra l'espoli de una banda organitzada de criminals rapinyàires i feixistes.

Una barreja de desànim i d’indignació es respira en el vestíbul de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Prop de 20 metges i infermeres seuen en diverses taules per no entorpir l’accés dels usuaris. Mentre uns esmorzen en silenci, altres reparteixen fulls volants o recullen firmes de suport a les seves demandes. Des del passat dijous 29 de novembre, els treballadors fan torns en protesta per les retallades que pateixen des de l’abril de 2011, les quals han deteriorat el servei sanitari fins a una situació extrema.

Durant aquest període, l’Hospital de Sant Pau ha tancat 86 llits i ha reduït l’activitat en les àrees de Radioteràpia, Radiologia, Medicina Nuclear i Hemodinàmica, alhora que ha suprimit les consultes externes 11 dies laborables l’any i els quiròfans de tarda, de manera que les llistes d’espera s’han allargat de forma alarmant. Segons el comitè d’empresa, tot plegat ha suposat la saturació del servei d’urgències, les altes precipitades i una reducció de les intervencions programades a tres diàries (713 anuals).

Només ha faltat l’anunci que els eliminaran les pagues extres de Nadal i del mes de juny, perquè el malestar s’hagi estès a tot el personal sanitari, que, malgrat cobrar un salari mitjà d’entre 1.000 i 1.200 euros el mes, ha vist com se li rebaixaven les retribucions un 5%.

Degradació límit

«Aquestes retallades no sols afecten els drets laborals; també el dret a la salut de les persones», diu Lluís Sanmartí, tècnic de radioteràpia de l’Hospital. Per ell, a banda dels acomiadaments de personal, la pèrdua de les pagues extres i la reducció d’un 5% en els salaris, el pitjor són els perjudicis que s’ocasionen als malalts. «Ens han disminuït el nombre de pacients pel centre, i paguen menys per cada un que tractem», ja que, si abans Sant Pau cobria un màxim de 1.300 anuals, ara només poden atendre’n 800, la qual cosa per Sanmartín posa en risc la cura de la població. «Si una persona té càncer, tenim el deure i la responsabilitat d’atendre-la», afirma aquest facultatiu, per qui «el motiu de les aturades s’escapa de les raons econòmiques, ja que esdevé un problema de salut públic.

És inadmissible que, tenint l’instrumental suficient i desenes de llits buits, hàgim de deixar molts usuaris a les llistes d’espera». Per Sanmartín, delegat sindical de la CGT, les retallades dictades pel Govern de Convergència i Unió són «una vergonya» i «un autèntic cop a la democràcia».

Igualment enutjada es mostra Assumpció Vallén, membre del comitè d’empresa per Comissions Obreres, que atribueix el tancament a les retallades que s’apliquen als treballadors «com si fóssim funcionaris, quan no ho som». Vallén hi afegeix el malestar per la retirada dels tiquets de menjador, del fons social, del servei de guarderia i d’altres elements recollits en el conveni laboral, a banda dels 86 llits i d’algunes sales de quiròfans. «Precisament avui», comenta aquesta veterana llevadora, «la falta de llits ens ha obligat a ubicar tres noies a qui hem fet cesàries en una sala ocupada per pacients operats per altres cirurgies».

La delegada de CCOO considera que la progressiva precarietat del servei té a veure amb l’objectiu del Govern de privatitzar la sanitat catalana. Una tendència que, a Sant Pau, es manifesta de forma especialment colpidora, atès que les tres fundacions rectores (integrades per l’Església, la Generalitat i l’Ajuntament) «prioritzen invertir en patrimoni en lloc de fer funcionar el servei i la recerca», diu Vallén.

Tira del fil del sector elèctric: Auditoria Ja!

Aquesta petició ha estat lliurada a Brussel·les, davant la sorpresa dels líders europeus per l'enorme suport obtingut, fem-ho encara més gran! Ara que Europa ens mira, redoblem la pressió. Signa la petició, i si ja ho has fet, comparteix el text amb tots els teus amics. 154,340 signants. Arribem junts a 200,000!

El model energètic espanyol està fallant. La factura de la llum es dispara, i en comptes d'apostar per les energies renovables, ecològiques i produïdes en el nostre territori, els successius governs han consentint que les companyies elèctriques expolien als consumidors. Aquestes mateixes companyies elèctriques que, després de contractar amb sous milionaris als polítics que els han beneficiat, segueixen considerant insuficients seus 6.000 milions de beneficis anuals.

Mentre proliferen les "connexions elèctriques" dels nostres polítics, els ciutadans paguem una de les factures de la llum més altes d'Europa, amb el sector oferint pèrdues que només podem tapar a cop de diners públics. Però el comissari europeu d'Energia està desitjant conèixer i aturar l'anomenat "dèficit tarifari" creat per les 5 multinacionals elèctriques que operen al nostre país.

Ayudémosle a mobilitzar la Unió Europea contra l'abús del sector elèctric. Suma't a la petició exigint una auditoria energètica que posi en evidència l'origen i els beneficiaris del gran dèficit tarifari elèctric espanyol. Ja hem lliurat els nostres missatges en mà al comissari de l'Energia, a parlamentaris clau ia diferents responsables energètics de la UE a Brussel·les, però cal redoblar la pressió ciutadana perquè actuïn contra l'escàndol de les elèctriques.

El nostre país ha estat fins fa poc una potència mundial en la fabricació, instal · lació i exportació d'un bon nombre de tecnologies renovables. No obstant això, davant la sorpresa dels països més desenvolupats, les polítiques dels dos últims governs s'han entestat a desmantellar un sector que segons la UE podria crear milions de llocs de treball, atreure enormes inversions internacionals i abaratir la nostra energia.

En el seu lloc, estem gastant milers de milions a comprar combustibles contaminants fora de les nostres fronteres i costejant els privilegis que reben certs polítics i els ingents i foscos beneficis de les elèctriques amagats darrere del dèficit de tarifa.

No hi ha temps a perdre. Uneix-te ara, signant i compartint aquesta petició amb tots els teus coneguts.

http://www.avaaz.org/es/petition/NO_al_Tasazo_SI_a_las_Renovables/?fAooSab&pv=45

La pujada de l’aigua aprovada per ATLL és superior al preu que volia Acciona

Nou capítol a la guerra de l’aigua a Catalunya. A tan sols dues setmanes que la Generalitat firmi la concessió del servei d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) a un consorci liderat per Acciona al costat del banc d’inversions brasiler BTG Pactual, el consell d’administració de l’empresa pública ha aprovat per majoria pujar de nou la tarifa. Amb aquest increment, del 13,5%, el preu final queda per sobre del cànon que la concessionària es va comprometre a cobrar a l’oferta presentada.

La pujada aprovada aquest divendres és la tercera consecutiva que autoritza el consell d’ATLL, en que Convergència i Unió (CiU) té majoria, després d’anunciar la seva privatització. La més important va ser la de juliol: el servei es va revaloritzar el 70%, fins els 0,647 euros per metre cúbic d’aigua. Va incrementar un altre 0,63% (0,6511 euros) a principis de novembre i, ara, es quedarà en 0,7389 euros. La tarifa que el consorci d’Acciona es va comprometre a aconseguir en els propers dos anys era de 0,7088 euros.

Els municipis tenen l’última paraula

Amb tot, encara es queda lluny del preu del servei que va proposar el rival d’Acciona al concurs públic. L’oferta d’Aigües de Barcelona (Agbar) proposava cobrar 0,79 euros des del primer dia en què se signés el contracte.

Aquest increment no es reflectirà tal qual a la factura a la ciutadania. ATLL és l’empresa responsable de subministrar aigua des del lloc de captació (pantà o dessalinitzadora) als dipòsits de capçalera dels municipis. Els responsables polítics de les administracions hauran de decidir si reflecteixen la pujada de preu a la població o les arques públiques assumeixen una part o la seva totalitat de l’increment del servei. De fet, des de l’estiu realitzen diverses maniobres per retardar la pujada del rebut de l’aigua el màxim possible.

Batalla legal amb Agbar

Queda pendent saber què farà el consorci d’Acciona quan firmi el contracte de concessió. Mantindrà el preu del servei aprovat aquest divendres o baixarà de nou el cànon? Els portaveus de la companyia presidida per José Manuel Entrecanales han declinat fer cap comentari sobre aquest tema. Tampoc han volgut parlar de l’increment de tarifa d’ATLL els portaveus del departament de Territori i Sostenibilitat, responsable del concurs públic. S’han limitat a assenyalar que és preferible parlar amb Agbar perquè “ells ho saben tot”, tal com han afirmat en ser preguntats per Economia Digital.

El departament dirigit per Lluís Recoder (CiU) ha rebut aquesta setmana la primera garrotada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En dues interlocutòries, els magistrats l’exigeixen que mostri la part no confidencial de l’expedient del concurs d’ATLL perquè pugui construir els arguments legals del contenciós que presentaran per impugnar l’adjudicació.

De forma paral·lela, Agbar ha presentat un recurs davant el comitè d’arbitratge públic, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (adscrit al departament de Presidència). El primer pas per portar a la justícia ordinària la concessió d’ATLL a Acciona.

Les Gemínides, visibles des d'aquest divendres amb apogeu el 13-D

La pluja de Gemínides serà visible a partir d'aquest divendres, segons ha explicat la Societat d'Observadors de Meteors i Cometes a Espanya. Serà a mitjans de la setmana que, concretament el dijous 13 de desembre, quan es pugui observar en "condicions excepcionals" amb lluna nova. Imatge d'un dels meteors caient durant la pluja d'estrelles de les Gemínides de 2009 al desert de Mojave.

Les Gemínides és una pluja que produeix meteors de velocitat moderada, brillants en molts casos, que pot observar gairebé des que es fa fosc. L'activitat pot arribar als 120 meteors per hora i mantenir fins a 36 hores en aquest nivell, tal com va passar el 1996.

Segons ha explicat aquesta societat, la major activitat s'espera el dia 13 de desembre a les 23.30 hores. A més, les nits més indicades per a l'observació d'aquest fenomen són les del 12 al 15 d'aquest mes, especialment quan el radiant culmini la seva alçada màxima.

Consells per a l'observació

Entre les recomanacions d'aquesta societat s'inclou que el centre de visió es trobi allunyat de la Lluna i estar en un lloc sense contaminació lumínica. A més, apunta que la nit prèvia i següent a la Lluna Nova, l'activitat serà també alta i sol haver un nombre considerable de meteors.

El radiant de les Gemínides culmina al voltant de les 14.00 hores. Bastant al nord de l'equador, el radiant apareix al voltant del capvespre, i arriba a una elevació útil a partir de les primeres hores de la nit en endavant. A l'hemisferi sud el radiant apareix només al voltant de la mitjanit, o més tard encara.