dijous, 15 de març de 2012

Ecologistes en Acció i ESF denuncien que Suez opera il.legalment a Barcelona

Ecologistes en Acció i Enginyers Sense Fronteres (ESF) han lliurat aquest dijous a Marsella una carta a la seu de l'empresa transnacional francesa Suez, propietària del 75,32% de la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar), per posar de manifest la manca de contracte de concessió per al subministrament d'aigua a Barcelona, segons ha informat l'ESF en un comunicat.

Abillats amb vestits de pallasso i tocant el trombó, els activistes s'han presentat davant de la seu en el marc del Fòrum Alternatiu Mundial de l'Aigua per criticar també la "opacitat informativa de l'empresa, la mala qualitat de l'aigua i la manca d'inversions a la xarxa de distribució, tot i que la memòria de responsabilitat social corporativa publicita la responsabilitat de les activitats empresarials", ha explicat l'organització.

Les dues entitats han lamentat que Suez està operant a Barcelona sense el títol preceptiu per realitzar el subministrament d'aigua i la tarifa que cobra és "il · legal", com va sentenciar el titular del Jutjat del Contenciós Administratiu número 12 de Barcelona el 5 octubre 2010, segons ha dit l'organització.

Exclusiva Sírius: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Febrer 09, 2012: Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

La Fiscalia de Madrid denuncia una monja per robatori de nens

El seu nom es repetia en els testimonis de moltes de les mares que denunciaven el robatori dels seus fills a les clíniques Sant Ramon i Santa Cristina de Madrid. La Fiscalia de Madrid la va cridar recentment a declarar com a imputada. Sor Maria Gómez Valbuena era la mà dreta del doctor Eduardo Vela Vela (foto) i va acudir a la cita però es va negar a parlar, segons fonts del Ministeri Públic, que ara l'ha denunciat per detenció il·legal davant el jutjat d'instrucció número 43 de Madrid. Una infermera de la clínica Sant Ramon de Madrid reconeix que existia una xarxa de l'Opus Dei, i que venien als nens per 6.000 pessetes.

Sor Maria era la mà dreta del doctor Eduardo Vela Vela, un altre dels noms que més es repeteixen en les denúncies de les mares que asseguren que els van robar els seus fills poc després de néixer. La fiscalia ha decidit denunciar-la de moment per un sol cas, el d'una dona, María Luisa, que afirma que aquesta monja li va llevar la seva filla a la clínica Santa Cristina de Madrid, el 1982, per donar-la a una altra família.

María Luisa, separada, tenia una altra nena petita quan es van produir els fets. En un anunci d'una revista va veure que hi havia una monja, sor Maria Gómez Valbuena, que prometia ajuda a mares solteres. I va anar a veure-la. Després del part va descobrir que l'ajuda de la monja consistia a llevar-li la seva filla per donar-la a una altra família.

La Fiscalia de Madrid tramita en l'actualitat 100 denúncies per robatori de nens i ja ha arxivat gairebé 150 per falta d'indicis delictius. "Sí hi ha proves clares de delictes de falsedat documental, però tots prescrits", afirmen fonts del ministeri fiscal.

També ha ordenat 2 exhumacions, una al cementiri madrileny de La Almudena i una altra a Barcelona, per comprovar si hi eren enterrats 02:00 nadons donats per morts que les seves mares creuen que van poder ser robats. En ambdós casos, en obrir les tombes, es van trobar restes humanes. La fiscalia espera el resultat de les proves d'ADN realitzades als ossos trobats per acarar-los amb els d'aquestes dues mares.

300.000 Nens Robats a Espanya


Metges, infermeres, llevadores, sacerdots, monges, advocats notaris i autoritats espanyoles, tots propers a l'Opus Dei, van incomplir el setè manament, entre els anys 40 als 80, fins i tot fins dècades molt recents van portar acabo un dels crims més vils, crims de Lesa Humanitat.

Una infermera de la clínica Sant Ramon de Madrid reconeix que existia una xarxa, que venien als nens per 6.000 pessetes:

-Hi havia un nen sempre al congelador, a les mares els deien que els seus fills havien nascut morts. Si les mares demanaven veure els seus fills, treien el nadó congelat uns minuts abans de ensenyar-los. No els deixaven veure els seus supòsits cadàvers i els nadons sans eren lliurats a altres dones que havien fingit estar embarassades amb un coixí sota la seva roba.

A les mares solteres els deixaven la placenta dins amb la intenció de crear infeccions i la posterior mort, d'aquesta manera no podrien reclamar als seus nadons.

Lucratiu negoci de tràfic de nens

Un negoci que mantenien el director de la clínica Sant Ramon el Doctor Vela i Sor María Gómez Valbuena. El doctor als seus 77 anys segueix exercint...

Metges propers a l'Opus Dei certificaven la mort de nadons completament sans en clíniques i cases bressol, la majoria lligades a organitzacions religioses, com les Filles de la Caritat.

Generalment eren mares joves, solteres, i amb pocs recursos, incapaços de reaccionar enfront de la pressió de metges, monges i funcionaris.

Doctor Vallejo Nájera, un Mengel espanyol


Cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars de Franco.
Va idear el sinistre pla del robatori de nens per a lliurar a famílies del règim, tenint a l'Església catòlica com a còmplice. Va escriure nombroses pàgines que intentaven demostrar la inferioritat de les dones, realitzant afirmacions com ara que, a la dona se li atrofia la intel · ligència.

Joan Tardà: 'No hi ha res més antisistema que un policia feixista'


El diputat d'ERC Joan Tardà ha demanat el cessament de la delegada del govern espanyol a València, Paula Sánchez de León, per les càrregues de la policia durant 'la primavera valenciana'. Baldoví (Compromís): 'Va venir la policia i em va pegar a les cames, sense haver fet res'. Esquerra Unida troba anòmala la situació de València: "Arribem en un punt en què el dret de manifestació ja no es té present i que qualsevol protesta ciutadana contra les retallades és susceptible d’acabar amb una actuació de la policia. Açò és intolerable", diu el diputat Ricardo Sixto.

Tardà ha lamentat que el ministre de l'Opus Fernández Díaz culpi grups d'antisitema de la violència que hi va haver. A més, ha recordat la impunitat amb què actua l'extrema dreta al País Valencià, la connivència de la policia amb els grups feixistes i el fet que el cap de la policia espanyola al País Valencià, Antonio Moreno, mai no ha amagat la seva simpatia per grups d'aquesta mena. 'No hi ha res més antisistema que un policia feixista', ha dir el diputat.

La violència de la policia a València queda impune

El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha començat sense fer cap autocrítica la compareixença al congrés per donar explicacions de les càrregues policíaques durant les protestes a de la primavera valenciana. Ha explicat que durant els dies de febrer que hi va haver concentracions i manifestacions hi va haver 43 detinguts, d'entre 17 i 71 anys, i que l'actuació de la policia es va veure motivada per l'actitud violenta dels manifestants, que, segons diu, insultaven els agents: 'Expresso el rotund suport als cossos de policia, que són un exemple de professionalitat'.

De fet, Fernández Díaz no pensa obrir cap expedient a cap agent. 'De l'expedient informatiu obert per la delegada [Paula Sánchez de León] es conclou que no hi ha elements per incoar actuacions contra cap membre de la policia i procediré així com a ministre'.

Els diputats de Compromís i d'EUPV, Joan Baldoví i Ricardo Sixto, han recordat l'agressió d'agents de la policia a tres joves que tornaven a casa després de la manifestació del dia 22. Sobre aquesta denúncia, Fernández Díaz ha dit: 'si hi va haver fets aïllats i s'han presentat denúncies esperarem que hi hagi una resolució judicial. Si el jutge decideix que hi ha d'haver responsabilitats les asumirem'.

Una part de la seva argumentació per a justificar les càrregues s'ha basat en un vídeo on apareixen manifestants insultant la policia. Es tracta d'imatges enregistrades per la mateixa policia i que Fernández no ha volgut que es visionessin al Congrés, davant les proteses de l'oposició, doncs les imatges han resultat ser completament ridícules i contradictòries amb les afirmacions del feixista ministre de l'Interior.

Demandes de responsabilitat


Fernández Díaz va admetre en un primer moment que la policia s'havia excedit en la seva actuació, però poc després va defensar-la i va anunciar que faria públiques aquestes imatges per a justificar les càrregues.

Durant les protestes d'estudiants del mes passat a València, hi va haver càrregues desmesurades, agressions gratuïtes, amenaces, insults, retencions de menors, identificacions i escorcolls arbitraris. Per això EUPV, Compromís, ERC i els socialistes demanen aquesta tarda a Fernández Díaz que en doni raó.

Esquerra Unida troba anòmala la situació de València. 'Arribem en un punt en què el dret de manifestació ja no es té present i que qualsevol protesta ciutadana contra les retallades és susceptible d’acabar amb una actuació de la policia. Açò és intolerable', diu el diputat Ricardo Sixto.

El diputat de Compromís, Joan Baldoví, i els diputats d'ERC i d'ICV, ja van contestar al ple del congrés la violència de la policia i les paraules del cap de la policia espanyola al País Valencià, que va qualificar els estudiants d'enemics. Avui, a més de recordar aquells episodis, també demanaran al ministre que expliqui com és que tres joves foren agredits per un grup de policies, el 22 de febrer, quan tornaven de la manifestació de València cap a casa; i també la retenció de dos manifestants que tornaven de la protesta de la mascletada de dimarts.

Baldoví (Compromís): 'Va venir la policia i em va pegar a les cames, sense haver fet res'

'Feia temps que no veia el que vaig veure amb els meus ulls a València quan va carregar la policia contra els estudiants', ha començat dient el diputat de Compromís, Joan Baldoví, en la compareixença al congrés del ministre de l'interior de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz. I ha recordat que ell mateixa va ser víctima de l'agressió de la policia: 'Va venir la policia i em i em va pegar a les cames, sense haver fet res. Hem vist càrregues desmesurades, agressions gratuïtes'. I ha recordat que el dia 22 de febrer al vespre tres joves que tornaven a casa van ser agredits sense motiu per un grup d'antiavalots a l'avinguda de Ferran el Catòlic, tal com va avançar VilaWeb en el relat d'aquest testimoni'.

Baldoví també ha recordat que uns dies després la policia va detenir uns menors d'edat acusant-los de fer pintades, i que comandaments de la policia van filtrar a diaris afins al PP i a l'assessor de Rita Barberà Luis Salom dades de menors, com és el cas de la filla d'Enric Morera, perquè difonguessin la informació.

Ricardo Sixto (EUPV-EV): “El ministre Fernández ha tingut la desvergonya de negar unes imatges que han pegat la volta al món”

El diputat valencià d’Esquerra Unida-Els Verds ha qualificat de “vergonyosa” la compareixença d’aquesta vesprada al Congrés dels Diputats del ministre de l’Interior, Jorge Fernández, qui ha donat explicacions sobre les càrregues policials durant les mobilitzacions estudiantils de l’IES Lluís Vives. “Fernández ha donat per bo l’informe de la subdelegació de govern, ha contat una pel·lícula absolutament delirant, maquillant, ocultant, disfressant i falsejant la realitat fins a extrems inaudits. El ministre, que s’ha pronunciat en contra d’obrir expedients disciplinaris per la càrrega policial, ha col·locat al policies en un altar i ha acusat als manifestants de ser els provocadors i els agressors”.

Sixto, en la seua intervenció, ha acusat a Fernández de justificar la càrrega policial: “el dia 20 de febrerla Policiaperseguia literalment als manifestants, i a qui no ho era, pels carrers de València. Per cada imatge que la policia ha proporcionat al senyor ministre, hi ha vint a internet d’actuacions policials indegudes i brutals. I la responsabilitat d’això és de qui donà les ordres de la càrrega”, ha subratllat.

El diputat d’esquerres ha remarcat que la intervenció de la policia “ha d’estar sempre guiada pel principi de la proporcionalitat, i en la de València de fa un mes aquest principi no es va complir. Sols hi hagué porres”. Sixto ha descrit que a partir del dia 21 de febrer no hi hagué cap disturbi, “perquè la policia deixà d’intervenir, per tant alguna cosa haurà de tenir a veure aquesta en els altercats. La policia i les Unitats d’Intervenció Policial –conegudes com els antidisturbis- han de gravar-se en un frontispici la paraula proporcionalitat. Als insults no es pot contestar amb porres. Com deia Gandhi: Ull per ull i el món acabarà cec”.

El parlamentari ha reclamat la dimissió dela Delegadade Govern, Paula Sánchez de León, a qui ha assenyalat com a responsable de donar les ordres de la càrrega. “El ministre ens ha fet una crida a la responsabilitat política, i nosaltres se l’acceptem, però eixa responsabilitat política també implica assumir-la per part de la delegada de govern, qui donà unes ordres estúpides a la policia que acabaren en la càrrega”, ha assenyalat.

El so d'una poderosa tempesta solar: cant de kerubims i rugit de lleó


Les poderoses flamarades solars produïdes en els últims dies han generat que les tempestes solars s'hagin convertit en les protagonistes de la investigació espacial. Els seus efectes no han estat tan potents com s'esperava, tot i que la tempesta estava considerada com una de les més poderoses dels últims anys, però ha tingut en suspens els investigadors ja que a finals d'any està previst que el Sol abasti la seva màxima activitat.

Per comprendre millor la seva evolució, un estudiant de l'Universitat de Michigan ha construït una recreació en forma de so de la tempesta solar que pot ajudar en l'investigació de les dades, a més de crear una tècnica amb la qual construir un pont entre la ciència i l'art.

En aquest sentit, Robert Alexander ha ideat un mètode que permet estudiar les tempestes de manera diferent, gràcies a versions sòniques i accelerades de les flamarades i les connexions que produeixen les partícules de plasma expulsades pel Sol.

Convertir dades en so: La nova tècnica pretén construir un pont entre la ciència i l'art

Per representar les dades de les flamarades solars en forma de so, Alexander va transcriure al voltant de 90 hores d'informació bàsica en un format de freqüències d'àudio.

L'investigador va haver de 'fer audibles' aquestes dades perquè la seva taxa original feia que el so durés menys d'un quart de segon.

En aquest sentit, Alexander va sotmetre el material a algoritmes tradicionals fins que va trobar la velocitat de reproducció adequada comprensible per a l'ésser humà.

La 'sonificació' és el procés que tradueix l'informació en sons i s'empra habitualment en instruments com els comptadors Geiger, aparells que serveixen per mesurar la radioactivitat i que emeten cruixits en advertir la presència d'aquestes partícules.

L'ús d'aquesta tècnica en aquest camp "proporciona un altra eina per a l'investigació", considera Jim Raines, un dels enginyers d'operacions del laboratori.

"Estem acostumats a mirar gràfiques amb línies que pugen i baixen, però aquest experiment podria ajudar-nos a trobar coses en les dades que són difícils d'observar", afegeix Raines.

10.000 persones no cobren el PIRMI tot i tenir-hi dret

CiU i PP rebutgen al Parlament fixar un termini de tres mesos per resoldre les sol·licituds pendents per rebre la renda mínima d'inserció. El PSC denuncia que el pressupost de la Generalitat fixa reduir els receptors de 24.000 a 18.000. L'increment de la pobresa al Principat no està anant acompanyat d'un increment de les ajudes a les persones que les necessiten, com ho demostren les dades de beneficiaris de la renda mínima d'inserció (RMI), l'antic PIRMI, que a final de 2010 percebien més de 30.000 persones, que van reduir-se a poc més de 24.000 en acabar el 2011 i que, segons ha denunciat el PSC, haurien de limitar-se a 18.000 en completar el 2012.

Aíxi ho estableix el pressupost de la Generalitat, en paraules de la diputada i portaveu socialista a la comissió de Benestar i Família, Eva Granados.

Granados ha denunciat aquest dijous que el Govern està "amagant" que hi ha "10.000 pobres" que no estan cobrant l'RMI tot i tenir-ne dret. En aquest sentit, CiU i PP s'han tornat a aliar al Parlament per rebutjar la moció del PSC en què es demanava fixar un termini de tres mesos per resoldre els casos pendents de cobrar l'antic PIRMI. La moció també volia que es presentés a la cambra catalana un "pla de xoc" per fer front al "col·lapse" d'expedients pendents de resolució sobre aquest tema des del maig de l'any passat.

"Mentre augmenta l'atur i la pobresa a Catalunya, hi ha una doble evidència: d'una banda, el Govern no fa la feina que li toca, que és atendre la gent que ho necessita; i de l'altra, el Govern l'únic objectiu que sembla perseguir és expulsar més gent del programa", exposa Eva Granados.

L'RMI, que es dóna a persones que no tenen cap ingrés més per evitar que quedin excloses de la societat, se situa en uns 425 euros mensuals i el proppassat agost la Generalitat va endegar un procés de revisió d'aquesta ajuda per, en paraules del conseller Josep Lluís Cleries, acabar amb el frau en la seva percepció. El procés, que va ser caòtic i va fer que moltes persones tinguessin problemes per cobrar la renda tot i complir els requisits per rebre-la, va significar que un 15% dels beneficiaris la perdessin, per diversos motius.

23.304 milions d’euros de grans patrimonis tributen només a l’1%

Les societats d’inversió mobiliària de capital variable (Sicav), dissenyades als anys 80 pel govern socialista per tal d’evitar fugues de capital a l’estranger, són el refugi de moltes de les grans fortunes de l’Estat. Per tal de complir la seva funció de retenir capitals se’ls va fixar una imposició mínima de l’1%, mentre que l’impost de societats oscil·la entre un 25 i un 30% i l’IRPF per a rendes superiors als 52.361 euros està fixat al 43%.

Aquest avantatge, combinat amb la facilitat per crear una Sicav, ja que tan sols es necessiten cent signatures encara que la gestió i patrimoni l’aporti una sola persona, és la que ha fet que la majoria de les grans fortunes espanyoles no tributin en funció de la seva riquesa sinó que ho facin amb un tipus d’imposició ridícula de l’1%, molt inferior al tipus de l’IRPF de la majoria de ciutadans. El 2011, les 3.064 Sicav espanyoles van acumular 23.304 milions d’euros.

Les Sicav, a més a més, són un bon refugi perquè les controla la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que és la que, si procedeix, demana a Hisenda que emprengui inspeccions, però aquesta no pot fer-ho per si sola. Entre les fortunes més abultades de l’Estat destaquen la Sicav d’Alicia Koplowitz, Morinvest, amb 444 milions d’euros, la de la família Del Pino, amb 339 milions, la de March Gestión, Torrenova de Inversiones, amb 286 milions o la del banc Santander, Cartera Inmobiliaria, amb 248 milions d’euros. Alicia Koplowitz és germana de l’actual propietària de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), la constructora més important d’Espanya. Alicia li va vendre el 1998 la seva meitat de l’empresa familiar.

Els Del Pino són una familia d’empresaris accionistes de la gran constructora Ferrovial fins el 2006. March Gestión està vinculada a Banca March, propietat de la família balear March, i fundada el 1926 per Juan March, empresari i financer que va ajudar a l’alçament de Franco i que s’havia fet d’or durant la Primera Guerra Mundial, comprant i venent de tot als dos bàndols, el que li va valdre que Francesc Cambó digués d’ell que era l’últim pirata del Mediterrani

La jutge deixa sense indemnització ni pensió a l'exdirectora de la CAM

La jutge ha deixat sense indemnització ni pensió vitalícia a María Dolores Amorós, exdirectora general de la Caixa Mediterrani (CAM). La magistrada Mari Paz Fernández, titular del Jutjat número 4 del Social d'Alacant, ha desestimat la demanda laboral d'Amorós, després de la seva acomiadament fulminant de l'entitat el passat mes de setembre per part del Banc d'Espanya per, entre altres motius, falsejar els balanços de l'extinta caixa.

En la sentència, que s'ha conegut passades les 14.30, la magistrada considera que l'acomiadament va ser procedent i, a més, que no es va vulnerar cap dret fonamental (honor i dignitat professional i personal) que va al·legar la demandant com a argument jurídic per aconseguir la nul·litat de l'acomiadament.

Amorós (Alacant, 1962) va ingressar a la CAM el 1982. En l'última dècada va ocupar el càrrec de directora general adjunta i des del 10 de desembre de 2010 i fins el seu acomiadament va ser la màxima responsable. A la vista oral de la demanda, celebrada el passat 24 de febrer, Amorós sol·licitava una doble indemnització: la legal, sense quantificar, pel període treballat (des de 1982 fins a setembre de 2011) i deu milions d'euros més en concepte de lucre cessant. L'ex executiva també reclamava la pensió vitalícia de 369.497 euros que es va adjudicar a esquena dels òrgans de control de la caixa i, segons el Banc d'Espanya, va calcular en base a paràmetres erronis "per al seu benefici propi".

El judici va pivotar entorn a la legalitat de la carta d'acomiadament que el Banc d'Espanya va remetre a l'afectada. També sobre si les imputacions recollides en l'escrit vulneraven drets fonamentals de l'executiva (honor, pròpia imatge i dignitat professional i personal). En aquest punt, el fiscal es va sumar a la tesi de Banc CAM i en les seves conclusions va assenyalar que l'acomiadament d'Amorós no va vulnerar els seus drets fonamentals i que no veu motius per a declarar nul l'acomiadament.

L'advocada de Banc CAM desgranar les suposades irregularitats comeses per Amorós. Entre altres qüestions, el Banc CAM acusa l'executiva d'ocultar dades als òrgans de control, de maquillar els resultats mitjançant artificis comptables i de prendre decisions en benefici propi. En aquest últim apartat, Banc CAM ha posat èmfasi en l'il·legal càlcul de la pensió vitalícia que es va assignar Amorós i que li hagués suposat un ingrés extra d'1,1 milions.

Segons Banc CAM, Amorós, en connivència amb el seu predecessor, Roberto López Abad, es va posar una pensió vitalícia de 369.497 euros, que li va ser retirada quan la van acomiadar. El paràmetre utilitzat va ser el salari de l'últim any com a directora general tot i que es va signar uns dies després del seu nomenament. Segons el Banc d'Espanya, el càlcul hauria d'haver estat la mitjana del seu salari dels últims tres anys.

A la carta d'acomiadament s'acusa Amorós d'ocultar dades, com ara la inclusió en l'ERO dels sis alts executius liderats per López Abad, que es van colar en les prejubilacions per rebre un total de 15,5 milions d'euros.

El tercer pilar de l'acusació es va referir al suposat maquillatge dels balanços. La tècnica més utilitzada va ser comptabilitzar com a actius normals operacions de risc dubtoses o directament fallides i sense fer cas de les directrius del supervisor.

L'advocada d'Amorós va rebutjar totes les acusacions. Ha remarcat que el seu client no tenia poder absolut i que totes les decisions es van prendre amb el suport dels òrgans de la caixa. Encara més, ha assenyalat que la majoria dels actes que se li imputen refereixen a exercicis en què ella no estava en el càrrec o al període en què l'entitat estava sota la tutela del Banc Base (juntament amb Cajastur, Caja Cantabria i Caixa Extremadura). També va negar l'acusació de maquillatge dels balanços i va atribuir les diferències a l'aplicació de diferents criteris comptables.

L'Audiència Nacional ordena reobrir la causa contra Bárcenas, Merino i Galeote

La Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha ordenat la reobertura de la investigació contra l'ex tresorer nacional del PP i ex senador Luis Bárcenas, l'ex diputat popular Jesús Merino i l'exregidor d'aquesta formació a Estepona (Màlaga) Ricardo Galeote en el marc de la trama Gürtel.

El tribunal ha acceptat els recursos presentats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat contra la decisió de l'anterior instructor de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Antonio Pedreira, d'arxivar la causa que va adoptar el passat 1 de setembre en considerar que no existien indicis de delicte. L'Audiència estima que Pedreira no era competent sobre el cas quan va ordenar el seu arxiu i que la decisió no era d'una urgència suficient com per adoptar aquella decisió.

La interlocutòria de la Secció Quarta estableix que quan el jutge Pedreira va decretar l'arxiu no tenia "competència objectiva" ja que el TSJM ja feia decidit la inhibició de la causa, que va recaure finalment en l'Audiència Nacional. Aquesta decisió, afegeix, "no era ni urgent ni inajornable".

El nord canvia crèdits de carboni per aigua a l'Àfrica

Carbon for Water és un documental sobre una companyia europea especuladora amb els crèdits del carboni i les empreses contaminants que ha distribuït 900.000 filtres d'aigua a la Kenya rural, finançats amb crèdits de carboni que obtenen per emissions evitades al país africà. El suposat benefici és que al no haver de bullir l'aigua, no es talen tants arbres i s'eviten 2 milions de tones d'emissions de CO2 per desforestació. El resultat pervers és que aquestes empreses contaminants del nord tenen un interès directe en que l'aigua sigui un recurs contaminat: sense aquesta premissa els especuladors no podrien vendre els seus filtres, o el que és el mateix, seguir contaminant gratis.

L'empresa argumenta que d'aquesta manera les nenes que realitzaven les tasques de recerca de llenya tenen més temps per anar a l'escola i eviten patir violacions en no haver d'anar soles al bosc.

Els acords climàtics permeten que les empreses contaminants al nord en lloc de solucionar el problema de l'escalfament global reduint les seves emissions i per tant el seu impacte ambiental directe, externalitzin la reducció d'emissions als països del Sud, que tenen una responsabilitat infinitament menor en la generació de la crisi climàtica. A més ho fan de manera que els resulta rendible, obtenint crèdits de carboni.

ICV-EUiA: El resultat del Consell Europeu "profundament decebedor"


El diputat i portaveu d'ICV-EUiA al Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha qualificat avui de "profundament decebedora" la cimera de caps d'Estat al Consell Europeu per signar els objectius de dèficit. Per Coscubiela les conclusions de la reunió estan "molt desequilibrades", ha dit en el seu torn d'intervenció en la compareixença que el president del Govern del PP, Mariano Rajoy, va fer ahir a les Corts espanyoles per informar del que es va tractar en aquella cimera i sobre els objectius de dèficit del Govern espanyol.

ICV-EUiA acusa el Govern de CiU de ser "profundament classista" perjudicant a la gent treballadora mentre manté els privilegis a les rendes altes

El diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell, ha acusat el Govern de la Generalitat de ser "profundament classista" que per "pura ideologia" retalla el salari dels treballadors públics, la sanitat, l'educació, els serveis socials mentre rebutgen els ingressos que pot suposar una fiscalitat més justa i equitativa. "Exigeixen sacrificis a la gent treballadora i a les classes mitges amb retallades i taxes com l'impost de la malaltia o les taxes universitàries mentre mantenen els privilegis a les rendes més altes, al sistema financer o a les activitats contaminants", ha criticat el diputat roig i verd.

D'aquesta manera, Vendrell ha defensat les esmenes d’ICV-EUiA a la Llei d'acompanyament als pressupostos del 2012 desgranant alternatives a les retallades de CiU com la creació de nous tributs socials i ecològics sobre els dipòsits bancaris, sobre l'energia nuclear, sobre les emissions contaminants, sobre les emissions de CO2, l'increment de l'impost de patrimoni, una nova regulació de l'impost de successions que permetria recaptar uns 400M d'€ afectant només al 10% dels contribuents, un pla nacional de lluita contra el frau o un impost sobre les grans fortunes. "Proposem que tal i com es va comprometre el president Mas es creï un impost progressiu i vinculat a l'acumulació de riquesa", ha dit Vendrell que ha reproduït en esmena literalment les paraules del president de la Generalitat. "Suposo que no votaran contra una proposta del president Mas, oi?", ha ironitzat el diputat d'ICV-EUiA.

"Rebutgen les nostres propostes perquè s'equivoquen en el diagnòstic i en la solució", ha dit Vendrell, que ha posat de manifest que el problema no és l'endeutament públic, sinó un sistema fiscal insuficient, que el problema no és la RMI, sinó el frau i l'evasió fiscal, que el problema no són les persones que utilitzen el servei públic de justícia sinó la manca de mitjans i que el problema no és el consum de fàrmacs que fan els pacients sinó la pressió que exerceixen les multinacionals.

Per a Vendrell, la Llei de mesures que s'ha debatut avui en el ple del Parlament "respon a una determinada manera de fer política" ja que la seva tramitació ha estat "un exemple més de la creixent degradació de la qualitat democràtica" alhora que consolida l'entesa entre CiU i PP, "la majoria natural de la dreta catalana" que sortirà "molt car a la societat". "Aquesta llei de mesures contribueix a empobrir la societat catalana i té greus efectes socials", ha advertit Vendrell que ha lamentat que el Govern hagi optat pel "conflicte social i polític" trencant l'acord sobre les polítiques socials, trencant el diàleg amb els sindicats de la funció pública, la manca de diàleg amb la comunitat universitària, sense parlar amb els ajuntaments pel que fa al cànon de l'aigua però tampoc amb els professionals de la salut que els diuen que la taxa sobre la malaltia a més de ser injusta és un error.

Finalment, la llei ha estat aprovada amb els vots de CiU i l’abstenció del PP.

PP i PSOE impedeixen declarar prioritari el corredor mediterrani

Els vots contraris del PP al congrés espanyol han impedit que s'aprovés una moció, presentada per CiU i els partits d'esquerres, per a demanar que el govern espanyol assumís el corredor mediterrani com 'la prioritat' en matèria de transport i que endegués urgentment totes les actuacions que fessin possible la ràpida instal·lació de l'ampla internacional de via. El PSOE hi ha votat a favor, però ha impedit que prosperés una transacció pactada per CiU, PP i els partits d'esquerra.

Aquesta transacció canviava l'expressió 'la proritat' per 'prioritat estratègica', però el PSOE no l'havia acceptada, de tal manera que no havia pogut prosperar i s'ha votat el text inicial de la moció, que el PP ha tombat. 'Estic desolat per veure que el corredor mediterrani s'hagi convertint en camp de batalla entre el PP i el PSOE', ha declarat a VilaWeb el diputat de CiU Pere Macias. Ha lamentat que el govern espanyol no aposti pel corredor mediterrani i que 'es torni a la política de l'esquitxada per a tothom', referint-se a la intenció de recuperar el corredor central.

IU, ERC i BNG demanen que s'investigui els culpables de la crisi

Els grups d'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) i Mixt (a través d'ERC i BNG) volen crear al Congrés una comissió d'investigació sobre les causes de la crisi financera i l'actuació en aquest període dels bancs i les caixes d'estalvi, així com del Banc d'Espanya i altres organismes supervisors. La sol·licitud de comissió d'investigació, una vegada qualificada per la Mesa del Congrés, haurà de ser debatuda en el Ple del Congrés, que és a qui correspon decidir si es crea o no, el que implica el vistiplau del PP. La data de debat depèn de la Junta de Portaveus, on també el Grup Popular té majoria en funció del vot ponderat.

És la primera proposta d'aquestes característiques que es presenta aquesta legislatura al Congrés. Des de 1977, el Congrés ha creat 16 comissions d'investigació, sent les més rellevants les dels atemptats de l'11-M, les irregularitats de Luis Roldán a la Guàrdia Civil i de Mariano Rubio al Banc d'Espanya, o la de Gescartera.

La proposta serà presentada aquest dimarts al Congrés pel coordinador general d'IU i president del grup d'Esquerra Plural, Cayo Lara, que estarà acompanyat del seu portaveu econòmic, Alberto Garzón, i pels representants del Grup Mixt Francisco Jorquera (BNG) i un diputat d'ERC.

Alberto Garzón defensa la creació d'una nova banca pública


D'altra banda, el portaveu d'IU a la Comissió d'Economia i Productivitat, Alberto Garzón, ha assegurat que estem davant "una gran oportunitat" perquè la possibilitat de fusionar les caixes d'estalvi podria originar un fort "pol de Banca Pública que es caracteritzi per ser un model de funcionament que no accepti l'especulació ni els mercats financers".

"Si a l'emergir aquesta crisi hagués existit una Banca Pública, els efectes negatius haurien estat molt més reduïts. Aquesta banca pot dirigir el finançament allà on és més adequat", ha dit Garzón durant la seva defensa en aquesta comissió de l'iniciativa parlamentària d'IU per reformar el sistema financer i crear un Pol de Banca Pública. La proposició no de llei d'IU va ser rebutjada amb els vots en contra del PP i l'abstenció del PSOE.

La Banca Pública "no ha d'obeir a criteris curt termini sinó criteris socials". En la seva exposició, el diputat malagueny va recordar que" en la nostra economia hi ha dos problemes fonamentals: la falta de crèdit i la manca de demanda. Les famílies i les empreses estan altament endeutades i, d'altra banda, la iniciativa privada no està fent fluir els diners que rep dels mercats internacionals d'una forma especialment barata".

Aquesta Banca Pública "no ha d'obeir a criteris curt termini sinó criteris socials. Per això creiem que la reforma financera del PP no funcionarà", ja que l'Estat "no pot limitar-se a demanar bondat a la Banca", sinó que el que ha de fer és "regular, legislar i habilitar d'instruments per enfrontar les crisis econòmiques i qualsevol aspecte econòmic".

Garzón ha denunciat també la "important responsabilitat" que ha tingut el Banc d'Espanya en la "gestació d'aquesta crisi". Aquesta és una raó més perquè la Banca Pública serveixi per "redirigir la gestió d'aquesta crisi ara, avui, a mig termini", però també perquè permeti "blindar davant futures crisis que poguessin sorgir i que no ens veiem de nou com l'any 2008", amb un Executiu pregant a la Banca que prestés diners, quan la funció del Govern és "legislar i posar instruments de l'economia al servei de la seva ciutadania".

Matas va comprar un pis a l'Escala amb diners procedents de l'ACM

Parés i Solé SL, l'empresa de Josep Maria Matas (CiU), va adquirir el passat 21 de juliol un pis a l'Escala (Girona) quan l'exsecretari general de l'Associació Catalana de Municipis i president de Convergència Democràtica a Osona ja sabia que abandonava el seu càrrec en l'entitat municipalista rumb a la Diputació de Barcelona, ​​segons informa El País. L'apartament es va pagar al comptat ja que en el Registre de la Propietat no consta cap hipoteca, i es troba en una zona privilegiada, a primera línia de mar, davant del port d'aquesta localitat de la Costa Brava. En la mateixa data l'empresa de Matas (a la foto) també va adquirir una plaça de pàrquing.

Parés i Solé és l'empresa de Josep Maria Matas amb la qual el dirigent nacionalista va facturar treballs a l'Associació Catalana de Municipis mentre ocupava el càrrec de secretari general de l'entitat. Entre 2003 i 2011 la companyia va acumular un actiu de gairebé un milió d'euros actuant com a intermediària entre empreses proveïdores de serveis a l'ACM. El País afirma que Matas utilitzava Parés i Solé per engruixar l'import de les factures d'aquestes terceres empreses. La companyia es va convertir en propietària de tres immobles en un interval de sis anys.

Setmanes enrere, el diari ja havia informat de l'adquisició de dos immobles. El primer d'ells Parés i Solé el va comprar a finals del 2005. Es trava d'un pis al centre històric de Vic de 78 metres quadrats -amb una hipoteca de 138.000 euros- que des d'octubre d'aquell any és la seu social de la societat. La compra va coincidir en el temps amb la de totes les accions de la societat per part de Matas, convertint-se així en el propietari únic de l'empresa, encara que estava darrere de la mateixa des de la constitució d'aquesta.

Dos anys després, el 2007, Parés i Solé va adquirir un altre immoble, en aquesta ocasió una casa senyorial de 130 metres quadrats de dos pisos i jardí al centre de Centelles -poble natal dels Matas- que actualment està en un visible estat d'abandó. Aquella compra venir acompanyada d'una nova hipoteca, aquesta vegada de 300.000 euros que l'agost del 2010 es va reduir a 200.000 després del pagament de 100.000 euros per part de Matas.

Moció del Grup d’ICV-EUiA del Masnou respecte a les activitats de l’empresa Parés i Solé, S.L. en la seva relació amb l’ACM

En les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de les notícies relacionades amb les activitats desenvolupades per l’empresa Parés i Solé, S.L en la seva relació amb l’Assemblea de Municipis de Catalunya entre els anys 2003 i 2011. D’acord amb les informacions divulgades, l’empresa Parés i Solé, S.L, presumptament, es va adjudicar contractes per un import aproximat d’un milió d'euros, en la majoria de casos per serveis que realitzaven altres empreses per un import menor. També s’ha conegut que l’empresa Parés i Solé, S.L, va ser fundada el mes d’abril de l’any 2003, essent els socis fundadors el senyor Pere Parés (actual alcalde del Masnou per CiU, a la foto) i Eva Solé (periodista de Vic i administradora única), tot i que el cervell era Josep Maria Matas.

IU exigeix ​​al PP que recorri davant el TC el copagament a Catalunya

Izquierda Unida ha exigit avui al Govern del PP que presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la Generalitat per imposar el pagament d'un euro per recepta mèdica, perquè "la competència sobre productes sanitaris és ineludiblement de l'Estat". Gaspar Llamazares, portaveu de Sanitat de l'Esquerra Plural, ha acusat el PP d'actuar en "connivència" amb el Govern català de CiU a l'abstenir-se ahir a la votació d'aquesta en comptes de rebutjar-la, de manera que tots dos partits han comès frau electoral perquè van prometre en campanya que no aplicarien cap tipus de "copagament o repagament" sanitari.

A més ha mostrat la resposta per escrit que el Govern li ha fet arribar al Congrés-gairebé tres mesos després de formular-en la qual accepta el pagament per recepta a Catalunya per considerar-lo "una taxa per la gestió d'una prestació administrativa, com existeixen altres en vigor en diversos àmbits".

La mesura, ha dit, suposa "l'espoliació" d'un dret i a més és il·legal, en vulnerar les competències sobre productes sanitaris, que són de l'Estat, ja que les comunitats només tenen la competència en ordenació farmacèutica però no en productes farmacèutics.

Llamazares creu que Sanitat està preparant una taxa similar per a tot l'Estat. Per això ha exigit al Govern que presenti un recurs de inconstitucinalidad abans que el pagament per recepta entri en vigor a Catalunya i que insti a la Generalitat a la paralització d'aquesta mesura.

Si l'Executiu no ho fa, ha anunciat que el seu partit prendrà les mesures que vegi necessàries per a tractar d'impedir aquest "repagament injust i il·legal", entre les quals no descarta demanar el suport d'altres grups per presentar el seu propi recurs d'inconstitucionalitat -que necessitaria la signatura de cinquanta diputats- o reclamar a la Defensora del Poble que l'interposi.

Llamazares està convençut que el Ministeri de Sanitat està preparant una taxa similar per tot l'Estat i ha assenyalat que d'aplicar-se suposaria uns ingressos addicionals de 1.000 milions d'euros.

Això faria recaure el sanejament dels comptes del Sistema Nacional de Salut en els més febles, que són els malalts crònics, ha subratllat el diputat d'IU, qui en qualsevol cas ha recordat que la dispensació d'un medicament amb recepta no la decideix el malalt sinó el professional mèdic.

Es tracta, en definitiva, ha dit, d'un "atac molt important" al Sistema Nacional de Salut que té la "passivitat" del Govern central, que havia promès que no hi hauria "ni copagaments, ni repagaments, ni taxes, ni tiquets moderadors".

Baltasar i Mayol poden assessorar Agbar

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha exclòs de les seves investigacions de possible incompatibilitat amb càrrec públic exercit en l'empresa Aigües de Barcelona (Agbar) a l'ex conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar i a l'exregidora de Barcelona, ​​Imma Mayol. Tots dos són dirigents d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i col·laboren després de deixar els seus càrrecs públics a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, ​​respectivament, assessorant de forma privada a la màfia privatitzadora de l'aigua, que té una sentència objecte de recurs d'il·legalitat per seu contracte i les seves tarifes.

Baltasar ho fa des d'una consultora i Mayol de forma externa i per això, la fiscalia Antifrau ha exclòs seguir investigant als dos exalts càrrecs de l'administració, de manera que no veu motius d'incompatibilitat.

Per la seva banda, Antifrau ha sol·licitat a la conselleria de Territori i Sostenibilitat dades sobre l'exdirectora de serveis de Medi Ambient de l'anterior govern tripartit, Elisenda Rius, per possible vulneració de la llei d'incompatibilitats.

Així ho han explicat a l'agència EFE fonts coneixedores del procés, que han remarcat que a la conselleria que dirigeix ​​Lluís Recoder no se li ha requerit informació contractual sobre altres persones, perquè la investigació de Antifrau se centra en Rius i no en l'exconseller Francesc Baltasar, l'exsecretari general de Medi Ambient Eduard Pallejà o la extinent d'alcalde de Barcelona Imma Mayol.

El PP català va instar el mes passat el Govern que investigui la col · laboració de Baltasar i Pallejà amb l'empresa Aigües de Barcelona (Agbar) per determinar si han incorregut en una incompatibilitat.

Segons l'article 7 de la llei 13/2005 sobre el règim d'incompatibilitats, els alts càrrecs de la Generalitat "durant els dos anys següents al cessament en el càrrec" tenen prohibit "complir activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució hagin intervingut directament "en exercici del seu càrrec.

Elisenda Rius va ser nomenada el passat mes de juliol directora de recursos humans d'Agbar, de manera que Antifrau ha sol · licitat al departament de Territori i Sostenibilitat dades sobre la durada del contracte i el càrrec que va ocupar aquesta persona en el departament que va dirigir Baltasar en l'etapa de govern precedent.

La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha assegurat aquesta setmana que el seu partit està "plenament tranquil" davant la investigació oberta per l'Oficina Antifrau que dirigeix ​​Daniel de Alfonso i, de fet, fonts ecosocialistes han precisat que Elisenda Rius no ha militat ni milita a les files d'ICV.

La policia feixista intimida i coacciona els manifestants que participen en la 'intifalla'

La policia vigila i controla els manifestants que cada dia protesten durant la mascletada contra la política del PP i la retallada del Consell dins l'estil més clàsic de feixisme repressiu, del que els franquistes cada dia en fan més ús. Els agents del govern de corruptes i mafiosos valencià del PP els enregistren i els fotografien davant la balconada de la casa gran de València, com han explicat molts testimonis, i a alguns, els segueixen després de la protesta, els identifiquen i els escorcollen sense donar explicacions, com perfectes nazis. VilaWeb ha parlat amb dos dels afectats per aquestes intimidacions: l'un fou escorcollat dimarts al carrer de Cordellats; l'altre, fou identificat ahir quan acabava de pujar a l'autobús.

'Després de la ‘intifalla’ ens varen escorcollar sense dir-nos per què'

Xavi Francés, de cinquanta anys, i una companya seva, col·laboradors de Ca Revolta, van participar dimarts en la intifalla. Foren retinguts (foto) i escorcollats per un grup de nou policies espanyols quan tornaven a casa. Ells van demanar per què eren identificats i escorcollats, però els agents es negaren a respondre. Finalment els digueren que eren 'persones d'interès policíac'. Xavi Francés ha explicat a VilaWeb com va viure la retenció per la policia:

'Anàvem caminant pel costat de la Llotja i en un carreró va venir una furgoneta de la policia, la van aparcar i van baixar tot de policies, ens van envoltar i ens van identificar. Ens demanaven si teníem cap arma llancívola, i jo no duia més que un globus i un xiulet a la butxaca. Ens escorcollaven, de dalt a baix, i no ens deien per què. Ens ho van traure tot: a ella totes les coses que tenia en la bossa, i a mi totes les que portava a la butxaca dels pantalons. I també em preguntaven on vivia mon pare i on vivia jo. I jo li vaig respondre que tenia cinquanta anys i que no tenia per què respondre'ls. Ens varen identificar per no haver fet res, simplement per haver anat a la mascletada. I al final, després d'insistir per què ens identificaven, em varen respondre que érem persones d'interès policíac. És clar que era una manera d'intimidar-nos. I a mi, em varen intimidar, sí, però continuaré anant a les protestes'.

En un comunicat, Ca Revolta manifesta que 'no és el primer cas de retencions que hi ha hagut en aquestes festes'. I afegeix: 'les restriccions a la llibertat d’expressió i els intents de fer-nos callar, no aconseguiran més que reforçar el nostre compromís per una democràcia més plural i participativa'.

'Han pujat a l'autobús i ens han obligat a identificar-nos sense dir-ne el motiu'


L'Héctor Casero, un xic de divuit anys, va participar amb dos amics en la protesta de la 'intifalla' de despús-ahir. Després de la mascletada va pujar en un autobús de la línia 31 de l'EMT, al carrer del Poeta Querol. Un grup d'agents de la policia espanyola va pujar al mateix autobús i sense donar explicacions també els van identificar. Així ho ha explicat l'Héctor a VilaWeb:

'Acabada la mascletada, hem anat a agafar el bus al carrer del Poeta Querol. Hem vist un grup de policies amb moto que baixaven cap al carrer de Colom pel carrer de les Barques. Nosaltres hem pujat tranquil·lament a l'autobús; ells han aparcat la moto, i també hi han pujat. Eren tres. L'un ens ha demanat la identificació. Nosaltres li hem demanat per què, però no ens ha respost. Els agents han anat al centre de l'autobús, prenent nota de les nostres dades. Jo m'hi he acostat per apuntar-me el seu número d'identificació, que m'ha mostrat sense oposició. No ha passat res més ni han tingut un comportament violent, simplement m'ha cridat l'atenció que hagen pujat a un autobús públic per identificar-nos, a nosaltres. He de dir que duc una cresta prou visible als cabells, i pense que açò els pot haver cridat l'atenció, encara que crec que no ha de ser un motiu per a identificar ningú. També portàvem a la mà els paper rojos que s'han fet servir en la protesta'.

EUPV i IU d'Aragó junts per un ferrocarril públic Terol-Sagunt

El passat dimarts 13 de març, dues delegacions d'Izquierda Unida d'Aragó i d'Esquerra Unida del País Valencià es trobaren a la seu d'IU a l'Altura (Castelló), encapçalades per Marina Albiol (Diputada per Castelló) i Amor Pascual, (Diputada d'IU a Terol i Coordinadora Intercomarcal d'IU Terol) i a la que s'afegien Jesús Monleón (coordinador d'EUPV-Alt Palància), representants dels col·lectius de la comarca i del Camp de Morvedre, i José María Martínez (Regidor d'IU Terol), per parlar sobre el ferrocarril i donar suport a les al·legacions al projecte de corredor ferroviari d'altes prestacions eix Càntabre-Mediterrània en el seu tram Terol-Sagunt.

A la reunió "constatarem la sintonia entre ambdues organitzacions i amb la postura federal d'Izquierda Unida respecte del ferrocarril, i volem enviar a l'opinió pública les nostres conclusions".

1ª Exigim un ferrocarril públic, segur i de qualitat, que garanteixi un servei públic ferroviari en el qual prevalgui la rendibilitat social enfront de les polítiques privatitzadores. Un ferrocarril que cohesioni el territori i contribueixi a reduir el malbaratament energètic i la contaminació que provoca el transport.

2ª Dins de l'anomenat corredor Cantàbric-Mediterrani, el tram entre Terol i Sagunt és una part la millora a partir de l'actual traçat considerem urgent i necessària per fer-lo competitiu, reduint els temps de viatge. Estem a favor de línia de doble via electrificada, vàlida per a mercaderies i viatgers, que mantingui els actuals serveis de rodalies i regionals, donant així servei a poblacions intermèdies.

3ª Un aspecte fonamental és reduir al màxim l'impacte ambiental que tota infraestructura ocasiona. En aquest sentit les dues organitzacions donem suport a la oposició que els veïns del Camp de Morvedre al traçat proposat en aquesta zona, pel seu fort impacte ambiental, i proposem l'accés al corredor Mediterrani i la seva connexió amb el polígon del Port de Sagunt pel sud del nucli urbà de Sagunt.

ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALÈNCIA I ESQUERRA UNIDA D'ARAGÓ

El PP és transgènic i Cañete el Ministre de Monsanto

El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete (PP), ha assegurat a Brussel·les que els cultius d'organismes genèticament modificats (OGM) són "fonamentals" per a la seguretat alimentària i per garantir una major rendibilitat de produccions agràries, per el que s'ha mostrat partidari "d'avançar" en aquest camp en el conjunt de la Unió Europea. Els ministres de Medi Ambient de la UE han discutit la proposta de Brussel·les per donar major llibertat als Estats membres per vetar en el seu territori el cultiu de transgènics encara que hagin estat autoritzats en el conjunt de la UE.

Les negociacions duren dos anys entre altres coses pel rebuig de diversos països, entre ells Espanya, que no veuen amb bons ulls la proposta comunitària, encara que les seves reserves es basen en arguments diferents.

Preguntat per si el canvi de Govern a Espanya s'ha traduït també en un canvi de la seva posició tradicional en aquest debat, Arias Cañete s'ha limitat a reconèixer els "esforços" de la presidència danesa de la UE per introduir modificacions en la proposta per avançar cap a un consens, però no ha aclarit quina és l'opinió d'Espanya a aquests canvis. La novetat que introdueix el document danès és una fase prèvia al vot dels 27 sobre una autorització europea perquè el país o països reticents als transgènics obrin un diàleg amb l'empresa sol·licitant del permís per demanar-li que exclogui el cultiu en el territori dels que s'oposen.

CAÑETE, AMB EL "LOBBY" BIOTECNOLÒGIC
A més, manté les salvaguardes proposades pel comissari de Salut, John Dalli, perquè els governs nacionals puguin argumentar una sèrie de criteris mediambientals i socioeconòmics per vetar el cultiu d'un OGM, un cop compti amb llum verda de l'UE i sempre que no entri en conflicte amb l'avaluació de risc realitzada a nivell europeu.

El ministre espanyol no ha volgut comentar aquests canvis, ni aclarir la posició espanyola, però ha admès que plantegen "grans problemes" per a algunes delegacions, i alhora ha apuntat els avenços en matèria de biotecnologia que s'estan donant a escala internacional. "Donarem suport als esforços d'aquells que vulguin avançar, no els esforços d'aquells que vulguin simplement bloquejar", ha reblat.

Espanya, amb el PP o amb el PSOE, tant munta munta tant, és el país de la UE més bolcat en els cultius transgènics, ja que a Espanya no governa el Govern, sinó els interessos dels "lobbyies" biotecnològics", darrere de els quals es troben empreses com Monsanto, entre d'altres.

Caçadors, industria d'armes i terratinents demanen al PP caçar als parcs nacionals

La Federació de propietaris productors de caça (Aproca) ha instat a l'Organisme Autònom Parcs Nacionals a analitzar les autoritzacions de controls poblacionals d'espècies en aquells espais naturals que depenen d'aquest organisme. Així ho ha manifestat el president dels latifundistes d'Espanya, Luis Fernando Villanueva, el director de l'organisme autònom, Basilio Rada, durant la trobada que han mantingut la setmana passada a Madrid. Els "propietaris rurals", empreses d'armes i clubs de caça estan pressionant el PP i CiU perquè permetin batudes de caça en els parcs nacionals amb l'excusa de controlar les poblacions. Els ecologistes denuncien que els censos animals no són ni fiables ni suficients.

Villanueva ha traslladat a Rada la petició de Aproca de poder dur a terme aquests controls poblacions "d'una forma diferent a com s'ha fet en els últims anys, especialment en els parcs nacionals representatius de bosc mediterrani on és necessari controlar l'increment del nombre de exemplars d'espècies com el cérvol o el porc senglar".

El responsable dels terratinents-que finança cursos de guarda privat de les finques-hi ha assenyalat que les finques privades que es troben incloses en els parcs nacionals o el seu entorn "es poden beneficiar d'aquesta mesura, evitant les restriccions-de caça-a les que es veuen sotmeses actualment".

El director de Aproca ha demanat al director del Organisme Autònom Parcs Nacions "que estudiï la possibilitat de canviar la Llei de Patrimoni i de modificar els Plans Directors dels parcs nacionals". "Aquesta associació s'ha mostrat disposada a mantenir un continu diàleg amb Parcs Nacionals per estudiar totes les possibilitats que existeixen i poder arribar a un acord sobre aquest assumpte que tant importa al món cinegètic".