divendres, 16 de setembre de 2011

Vladimir Putin: Estats Units i la UE, "gairebé a la vora de la recessió"

El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha afirmat aquest divendres que les economies dels Estats Units i la Unió Europea (UE) "es troben pràcticament a la vora de la recessió. La crisi del deute a Europa i Estats Units s'aprofundeix. Ni abans ni ara, ni hi va haver ni hi ha claredat sobre la seva recuperació. Desgraciadament per a tots nosaltres, inclosa Rússia", ha assegurat Putin durant el X Fòrum Econòmic Internacional Sochi-2011.

Putin ha subratllat que les perspectives de recessió de les economies europea i nord-americana, "possiblement, siguin més grans que fa tres anys", quan va esclatar la crisi financera.

El cap del Govern rus ha subratllat que la crisi dels deutes sobirans exigeix ​​una revisió de les polítiques tradicionals per part de governants, economistes i inversors. "Les oscil.lacions de l'estiu en l'economia global ens han recordat un cop més el model de desenvolupament basat" en el crèdit, ha lamentat.

Putin va acusar fa uns mesos als Estats Units de ser "un paràsit" de l'economia mundial per condemnar-la a la permanent inestabilitat amb el seu desproporciont deute. Per la seva banda, la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, ha realitzat advertències similars en les últimes setmanes sobre un segona recessió.

Gisa infla les pèrdues per justificar l’acomiadament d’un terç de la plantilla

Treballadors de Gisa s’han concentrat aquest matí davant la seu de l’empresa que gestiona tota l’obra pública de la Generalitat com a mesura de protesta per l’ERO presentat el passat 22 d’agost, i que afecta a 70 treballadors, una tercera part de la plantilla. Si tira endavant, afirmen, el que està en joc és són les mesures de seguretat i control de l’obra pública que es fa a Catalunya. L’empresa contractà 9 empleats nous just abans de despatxar-ne 70.

En la concentració, els treballadors han denunciat que la direcció de l’empresa ha canviat diversos cops les xifres de pèrdues amb les que està justificant l’acomiadament col·lectiu. Entre el primer ERO, presentat al juliol, i que l’autoritat laboral va tirar enrere perquè tècnicament era molt deficient, i l’actual les pèrdues registrades i les perspectives econòmiques s’han triplicat, asseguren fonts d’UGT.

A més, segons aquest sindicat, entre els mesos de març i juny un total de 16 càrrecs intermitjos, vinculats a l’etapa del govern tripartit, van ser acomiadats amb el màxim legal, mentre que aquests 70, si finalment s’accepta l’ERO, percebran el mínim legal. Per postres, quatre dies abans de la presentació de la sol·licitud de l’ERO, Gisa va contractar 9 empleats més.

UGT alerta a més que en aquest procés la Generaliat és jutge i part: “La direcció de Gisa no ha accedit a negociar ni a justificar l’aplicació de la mesura, entenem que des de la prepotència que dona el fet que l’autoritat laboral que l’ha d’aplicar és la mateixa administració que la presenta”. Així, el comitè d’empresa ha presentat diverses propostes per reduir despeses sense retallar personal (com recuperant part de la feina que ara s’externalitza) però la direcció ni les ha volgut escoltar.

Campos i Betoret, condemnats a 9.600 euros pels vestits del 'cas Gürtel'

El TSJCV ha condemnat a sengles multes de 9.600 euros a l'exvicepresident de la Generalitat Víctor Campos i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme Rafael Betoret per un delicte continuat de suborn passiu impropi en l'anomenada "causa de els vestits "del cas Gürtel. En sengles sentències dictades aquest divendres, la Sala Civil i Penal d'aquest tribunal condemna també a Campos i Betoret a sufragar les costes processals i acorda el comís de les peces de vestir rebudes o, si no, del seu valor "en la quantia de les mateixes establertes en els fets provats". Costa i Camps, expresident valencià, hauran de passar per la banqueta.

La decisió, facilitat pel TSJCV, arriba després que el passat 20 de juliol ambdós processats acceptessin la seva acusació en la "causa dels vestits" i es conformessin amb la pena més alta.

Aquest dia, tant Campos com Betoret van arribar a la seu del TSJCV acompanyats dels seus respectius advocats i conformar els escrits de l'acusació i l'acceptació de la pena més greu pel delicte de suborn passiu impropi, relacionat amb l'acceptació de regals per part de els caps de la trama Gürtel.

Camps i Costa no es van declarar culpables

No obstant això, els altres dos processats en la causa, l'expresident de la Generalitat Francesc Camps i exsecretari general del PPCV i actual responsable d'Economia del grup popular a les Corts Ricardo Costa, van decidir no conformar-se i sotmetre's al judici obert contra ells per aquests fets, en data encara per determinar.

Segons es declara provat en les dues resolucions judicials dictades aquest divendres pel president del tribunal del jurat, el magistrat Juan Climent, durant els anys 2005 i 2008, Francisco Correa, Álvaro Pérez i Pablo Crespo van actuar per tal de guanyar-se l'amistat i favor de "alguns funcionaris públics i autoritats d'altes institucions i organismes de la Comunitat Valenciana".

D'aquesta manera, van realitzar les "gestions necessàries" per fer arribar a aquestes persones, de forma continuada i en consideració de la seva naturalesa i rang, determinats regals per al seu ús personal, com ara vestits confeccionats a mida i altres peces de vestir.

Els regals eren adquirits en establiments de les firmes Milano i Forever Young amb seu a Madrid i es facturaven a diferents societats -entre elles Orange Market SL, radicada a València- vinculades a Correa i gestionades per Crespo, les quals pagaven les corresponents factures i tiquets de caixa en efectiu o per transferència.

Regals continuats per buscar el seu favor


Personal d'aquests comerços contactava amb els interessats i els prenia mesura o calculava les seves talles, i les peces i objectes es lliuraven als seus destinataris a València, bé en els seus domicilis, a la seu d'Orange Market o en l'habitatge d'Álvaro Pérez, administrador d'aquesta última mercantil.

Pel que fa a Víctor Campos, segons la sentència, aquest va acceptar "en diverses ocasions" al llarg de l'any 2006 diverses peces de vestir, "almenys" dos vestits, dos pantalons, una americana i un jaqué adquirits a Milano, per un import total de 5529 euros.

A més, Campos va acceptar aquests regals "sabedor que li eren lliurats en reiterada consideració al càrrec públic que exercia", des del qual "podia prendre decisions o desplegar el seu personal influència sobre determinades matèries" en relació amb les quals Correa, Crespo i Pérez mantenien "importants interessos econòmics".

Per la seva banda, Rafael Betoret va rebre "en diverses ocasions" al llarg de 2006 "almenys" dos americanes, tres vestits i un abric per un import total de 3.549 euros, i una americana, tres vestits i uns pantalons per un valor total de 3.250 euros, adquirits tots a Milano.

Així mateix, entre finals de 2006 i principis de 2007, va acceptar una americana, cinc vestits i un abric per import total de 6.700 euros adquirits en Forever Young.

Igual que Campos, l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme va acceptar aquests regals sabent que li eren lliurats per la seva condició de càrrec públic i amb la finalitat d'afavorir les persones que els regalaven.

En la sentència, el magistrat Climent estima la procedència del dictat de sentència de conformitat separada per als acusats conformats -Campos i Betoret-, que queden així jutjats i separats del procediment, "sense perjudici de la deguda continuació de la causa respecte dels altres acusats que no s'han conformat "-Camps i Costa-.

Iran comparteix la negativa de Rússia davant la decisió de la UE sobre el gasoducte transcaspià

Iran comparteix l'actitud negativa de Rússia davant la decisió del Consell de l'Unió Europea de prendre part en el projecte d'estesa d'un gasoducte pel fons del mar Caspi, indica un comunicat divulgat per l'ambaixada iraniana a Moscou. El Consell de l'UE va aprovar el passat 12 de setembre el mandat per a les negociacions de la UE amb Azerbaidjan i Turkmenistan sobre la signatura d'un acord jurídicament vinculant sobre la construcció del gasoducte transcaspià.

"Les postures dels dos estats són coincidents. Les dues nacions no estan d'acord amb aquest pas que contradiu els interessos ecològics i la participació dels cinc països riberencs en la discussió d'assumptes relacionats amb el Caspi", diu la nota de la legació diplomàtica iraniana.

Anteriorment, la Cancelleria russa va difondre un comunicat per manifestar la seva sorpresa amb la decisió de les autoritats europees.

"Es tracta de la primera experiència de la Unió Europea (en projectes de gasoductes) i sorprèn que es decidís començar precisament pel Caspi, on les aigües no banyen a cap dels Estats europeus", destaca el document.

Moscou opina que els "intents de ingerir-se des de l'exterior en els assumptes del Caspi, i sobretot tractant-se d'un tema tan sensible per als cinc països que voregen el mar, poden complicar seriosament la situació a la regió i perjudicar les negociacions a cinc bàndols sobre el nou estatut jurídic del Caspi".

Es preveu que el gasoducte, amb capacitat de 20-30 mil milions de metres cúbics, uneixi les costes turcmana i azerbaiyana del Caspi per exportar gas a països europeus a través de l'Azerbaidjan. El preu del projecte puja a 7.900 milions d'euros.

El TSJC no actuarà contra Felip Puig

La Fiscalia Superior de Catalunya ha emès un informe en relació a les denúncies presentades contra el conseller d'Interior, Felip Puig, per la intervenció policial en l'intent de desallotjar la plaça Catalunya el 27 de maig. Segons informa El Periódico aquest divendres, la Fiscalia sosté que l'actuació del conseller entra dins de l'àmbit de les seves competències i que no hi ha cap prova o indici que permeti afirmar que va estar implicat en la "manera desmesurada i desproporcionada amb què es va dur a terme l'execució de l'ordre". És a dir, els mossos van per lliure segons el TSJC!

El TSJC ha acceptat els arguments de la Fiscalia -que va presentar l'informe al juliol, però que s'ha fet públic ara- i ha remès als jutjats ordinaris de Barcelona com a mínim vint denúncies que s'havien presentat. El TSJC afirma que els actes delictius que s'atribueixen al conseller, que van ser comesos a través dels Mossos d'Esquadra, haurien de constar en les denúncies presentades, i això no succeeix. Els magistrats consideren que no s'aprecien "indicis fonamentats de responsabilitat" en relació al titular d'Interior.

Més enllà de jutjar si la plaça Catalunya s'havia de desallotjar o no, el que és obvi és que, si es decidia fer-ho, el dispositiu no va ser el més adequat. El rovell de l'ou de Barcelona i les vuit del matí no eren precisament les millors coordenades per a dur a terme la intervenció, sobretot tenint en compte la massa crítica que donava suport al moviment. I aquí hi va haver una decisió política.

Qui sí que ha parlat de "mala administració" en els fets del 27 de maig ha estat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. En un anàlisi lliurat al Parlament a principis de juliol, Ribó afirmava que en l'intent de desallotjar plaça Catalunya es va generar "vulneració de drets".

Iraq: L'ONU demana castigar els mercenaris i les companyies privades de seguretat que violaren els drets humans





L'ONU demana castigar els mercenaris i a les companyies privades de seguretat que violaren els drets humans a l'Iraq i altres països, tot i la immunitat que gaudeixen en aquestes zones de conflicte. Així s'ha pronunciat l'organisme internacional a través d'un informe elaborat per un grup especial. El document exigeix ​​que totes les persones involucrades en incidents relacionats amb soldats assalariats siguin processades per un tribunal competent, independent i imparcial, amb especial atenció a les normes vigents contra la tortura. Vídeo en castellà.

L'informe presta especial atenció a les activitats mercenàries i d'empreses privades de seguretat a l'Iraq, on el 2007 van morir 17 civils a mans d'efectius de la companyia nord-americana Xe, llavors anomenada Blackwater.

En aquell moment els mercenaris encara gaudien d'una immunitat que els atorgaven les autoritats nord-americanes després de la invasió de l'Iraq i que molt analistes contemplen com un privilegi il.legal.

"Aquesta immunitat legal s'hauria de dir 'dret d'impunitat'. Com pot un país atorgar un dret legal d'immunitat a una empresa perquè actuï en un altre país? De fet aquí hi ha dos aspectes de jutjar: la il.legalitat de la mesura [...] i després el fet en si mateix al marge de la llei, com la violació dels drets humans", assegura a RT l'analista polític Alfredo Gutiérrez.

L'expert considera que aquests privilegis atorgats salvaguarden interessos particulars, i opina que la responsabilitat de jutjar de forma imparcial aquestes activitats ha de recaure sobre l'ONU, al marge de les pressions concretes que puguin exercir sobre ella determinats països.

"Les Nacions Unides ha de desprendre de les dependències econòmiques que té, perquè és ben sabut que" qui paga mana'", explica Gutiérrez, que recorda com en el passat alguns països van deixar de finançar a determinats organismes de Nacions Unides quan van veure amenaçats els seus interessos.

L'Audiència Nacional condemna a deu anys de presó a Otegi i Usabiaga per 'intentar reconstruir Batasuna'

L'Audiència Nacional ha condemnat a deu anys de presó l'exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi i l'ex dirigent de LAB Rafael Díaz Usabiaga en considerar que van actuar com a dirigents d'ETA en tractar de reconstruir la formació il.legal -a l'Espanya feixista, doncs a la república de França és legal- a través del projecte 'Bateragune', han informat 'fonts jurídiques'. El tribunal de la monarquia, presidit per Ángela Murillo, i integrat per Teresa Palacios i Juan Francisco Martel, havia convocat al Ministeri Fiscal i els procuradors i advocats de les parts a les 10.30 hores per notificar la decisió política repressiva de l'hereu del TOP franquista.

Els magistrats també han condemnat a vuit anys de presó a Mirin Zabaleta, a l'ex tresorera del PCTV Sonia Jacinto i l'ex responsable de Haika a Àlaba Arkaitz Rodríguez. De la mateixa manera, absol José Luis Moreno, Amaia Esnal i José Manuel Serra, contra els que la Fiscalia va retirar l'acusació després entendre que al llarg de la vista oral no s'havia pogut demostrar que formaran part de Bateragune.

El tribunal considera acreditat que els cinc formaven part d'un grup escollit dins de les files de l'esquerra abertzale que "en plena connivència i seguint les superiors directrius d'ETA, en què es trobaven integrats, dissenyaven una estratègia d'acumulació de forces sobiranistes" .

La resolució judicial, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Francisco Martel, assenyala que el 2007 la banda terrorista va iniciar un procés de reflexió sobre com utilitzar a l'esquerra abertzale que va desembocar el desembre de 2008 en una ordre a Otegi i Usabiaga perquè formessin un "organisme o comissió de coordinació" que portés a terme els seus plans. Encara que el tribunal no ha pogut acreditar que aquest organisme es digués 'Bateragune', com sostenia la Fiscalia, sí que considera provat que ETA va encarregar als seus membres "planificar i gestionar la nova estratègia d'acumulació de forces sobiranistes".

"Paper rellevant"

Durant el judici, el fiscal Vicente González Mota, que demanava inicialment 10 anys de presó per als vuit acusats, va mantenir la seva petició de pena per Arnaldo Otegi i Díez Usabiaga, als que va elevar a la categoria de "dirigents" d'ETA pel " paper rellevant "que van assumir en Bateragune, que va ser definit per diversos testimonis com" el comitè de direcció de l'esquerra abertzale ".

A més, el representant del Ministeri Públic ha destacat que cap dels dos "ha renunciat als fins i mètodes" de l'organització terrorista. També va acusar d'un delicte d'integració en organització terrorista tant a Mirin Zabaleta, a la qual va rebaixar la petició de pena de 10 a 9 anys de presó, com a Arkaitz Rodríguez i Sonia Jacinto, per als que finalment va demanar 8 anys de presó.

L'acusació popular, exercida per l'associació Verda Esperança-Veus contra el Terrorisme, va elevar a definitiva la seva pertición de 14 anys de presó contra tots els acusats, en entendre que "Bateragune és ETA", segons ha afirmat el seu advocat, Juan Carlos Rodríguez Segura. Les defenses, per la seva banda, van demanar la lliure absolució dels seus representats argumentant que el procediment responia a un "judici polític".

El Barça és el club amb més ingressos del món gràcies a Qatar

Els últims triomfs assolits pel Barça a la temporada passada i el seu contracte publicitari amb 'Qatar Foundation' han estabilitzat els comptes del club català. En el període 2010-2011 els ingressos del Barça van arribar als 473.400.000 d'euros, el que converteixen a l'equip blaugrana en l'únic club de la història que obté semblants ingressos en una sola temporada. El vicepresident econòmic del F. C. Barcelona, ​​Javier Faus, va presentar un informe sobre els ingressos del club a la temporada passada. La victòria a la Champions League i l'acord publicitari signat amb 'Qatar Foundation' han permès al club blaugrama registrar "la facturació més alta del futbol mundial", segons va precisar.

El dirigent econòmic especificar que el deute del Barça es va reduir de 430 milions d'euros fins 364 milions, i que l'any que ve el club comptarà amb un pressupost de 461.100.000. Al mateix temps va qualificar la situació financera del Barça de "delicada", encara que va expressar les esperances que l'equip culer obtingui un benefici de 20,1 milions d'euros en la temporada 2011-12.

Segons va confirmar Faus, de no haver estat pel contracte amb Qatar Foundation, signat a principis d'any, el club hauria tancat la temporada amb un balanç negatiu. "En l'estructura actual no podem renunciar a aquests ingressos, perquè ens faria menys competitius respecte dels nostres competidors", va assegurar el vicepresident econòmic.

El govern qatarià pretén invertir uns 30 milions d'euros al club blaugrana fins al 2016, el que permetrà al Barça sanejar els seus comptes.

Un arquebisbe anglicà va ser violat per dos capellans quan era seminarista catòlic

Un vicari de l'Església Catòlica a Austràlia ha dimitit com a president d'una institució sanitària pública després de ser acusat d'encobrir una violació perpetrada per dos sacerdots fa 40 anys, a qui ara és arquebisbe anglicà, John Hepworth (foto). El vicari general de la ciutat d'Adelaida, David Cappa, va anunciar el dijous la seva dimissió argumentant que "la polèmica pot potencialment danyar la importància de la nova Comissió Nacional de Salut Mental", on ocupava el càrrec de president.

La polèmica gira al voltant del cas de John Hepworth, que va ser violat per dos sacerdots durant més d'una dècada des que tenia 15 anys, durant la seva estada en un seminari catòlic. Cappa, que també va renunciar a la vicepresidència de la Junta Australiana d'Inclusió Social, va rebutjar "emfàticament qualsevol suggeriment de que ell o l'Església" hagin tractat amb negligència el cas.

Aquesta setmana el senador independent Nick Xenophon va revelar, emparant-se en els seus privilegis parlamentaris, el nom d'un dels supòsits violadors, el sacerdot Ian Dempsey, que ha negat les acusacions i actualment està a càrrec d'una parròquia en l'estat d'Austràlia del Sud.

Xenophon qüestionar la idoneïtat que Cappa ocupi càrrecs públics i va demanar que s'investigués el seu paper en aquest cas denunciat fa quatre anys. John Hepworth, que es va convertir al anglicanismo en els anys 70 i ara és arquebisbe, assegura que va patir abusos sexuals i va ser violat pels dos sacerdots durant 12 anys.

Mor l'actor comunista Jordi Dauder als 73 anys

L'actor Jordi Dauder i Guardiola ha mort a les 11 de la nit d'aquest dijous a l'edat de 73 anys a la clínica Ruber de Madrid. Dauder va néixer a Badalona el 5 de març del 1938. Va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París però des del 1988 es dedicava gairebé en exclusiva a la interpretació. Havia treballat en teatre, televisió i cinema tant en produccions catalanes com a Madrid. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el gener del 2011 quan l'Acadèmia del Cinema Català el va homenatjar en la tercera edició dels Premis Gaudí, atorgant-li el Gaudí d'Honor, que Dauder va dedicar a Miquel Martí Pol i a Lluís Llach. EUiA lamenta la mort de l'actor Jordi Dauder, "un home de la cultura i de les esquerres"

Jordi Dauder i Guardiola (Barcelona, 1938) va estudiar Art Dramàtic i Història Contemporània a Barcelona i París, però és conegut per la seva trajectòria en el món de la interpretació, un sector al qual va entrar de manera professional a partir del 1988 i no va tancar portes a cap disciplina. Per això Dauder va ser un dels grans actors de teatre, de televisió, de doblatge i de cinema.

Més de seixanta pel·lícules avalen la seva carrera al món del cinema. Dauder va treballar amb directors catalans com Pere Portabella, que el 1990 el va dirigir a 'Pont de Varsòvia' o Ventura Pons en tres films, 'Amor Idiota' (1998), 'Carícies (1997) -film pel qual va rebre el premi del públic al millor actor català- o 'Anita no perd el tren' (2001). També es va posar sota la direcció de Marc Recha el 1999, amb 'El árbol de las cerezas' o Jaume Balagueró, el mateix any, amb 'Els sense nom'. Dauder va participar també en la cinta que el director anglès Ken Loach va rodar a l'estat espanyol sobre la guerra civil, el 1994, 'Terra i Llibertat'.

El 2008, Jordi Dauder es va posar a la pell d'un sacerdot de l'Opus Dei a 'Camino' de Jaime Fesser, un paper pel qual va rebre el Premi Goya a millor actor de repartiment. El mateix any, el seu paper com a Manuel Azaña a 'Azaña, cuatro días de julio', li va representar un Premi Gaudí, en la primera edició d'aquests guardons. El 2011, en la tercera edició dels Premis Gaudí, l'Acadèmia del Cinema Català li va retre homenatge atorgant-li el Gaudí d'Honor. Ja visiblement malalt, Dauder va recollir el premi i va dedicar-lo a Miquel Martí Pol i Lluís Llach, dues personalitats del món cultural català, que tot i no dedicar-se al cinema, va dir Dauder, se les apreciava i va destacar la seva lluita per la cultura català.

Durant el discurs dels Premis Gaudí, Dauder va agrair als companys de professió aquest homenatge i va reivindicar 'l'orgull' de ser actor o actriu i 'd'estar al servei dels personatges'. En aquella ocasió, Dauder va recordar algunes de les persones amb qui va treballar com Pere Portabella o Ventura Pons, i va qualificar el Premi com 'un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, identitat i cinema'. L'actor va afegir: 'és realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui'.

Jordi Dauder també tenia una llarga experiència en teatre on va treballar pel Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure o el Mercat de les Flors i al costat de directors com Calixto Bieto. Alguns dels muntatges més coneguts van ser 'Medea', sota la direcció de Núria Espert'. Amb un text de Samuel Beckett, 'El último vals', Jordi Dauder va experimentar a banda de la interpretació també la direcció teatral. En televisió, Jordi Dauder va conèixer la fama gràcies al seu paper de Mateu Montsolís a 'Nissaga de poder', emesa entre el 1996 i el 1998 per Televisió de Catalunya. També havia participat en altres produccions com 'La loll', 'Quico el progre' o 'Tres pics i repicó'. Més recentment, Dauder va aparèixer a Cutro, a 'Hay alguien ahí?'.

L'activitat de Jordi Dauder també el va portar a alguns recitals de poesia i lectures dramatitzades com 'Poèmes d'amour' d'Albéniz i 'El amor brujo' de Manuel de Falla, o 'El rapte del Serrallo' de Mozart. Dauder va ser també un dels actors que va impulsar i protagontitzar el 2004, el muntatge '(No) En el nostre nom', que amb textos de Miquel Martí Pol, Arthur Rimbaud, Bertold Brecht o Josep M. de Sagarra defensava la pau, i condemnava la guerra.

També és cofundador i col·laborador de la revista El Viejo Topo (Barcelona), de la revista Coyoacán (Mèxic) i de la revista Sin Permiso, d'on és membre del consell editorial.

A partir de les 9 del matí d'aquest divendres començarà la vetlla per Jordi Dauder al tanatori de San Isidro de Madrid.

EUiA lamenta la mort de l'actor Jordi Dauder, "un home de la cultura i de les esquerres"


El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha lamentat avui la mort de l’actor Jordi Dauder. Miralles ha expressat el seu condol “per la pèrdua d'un home de la cultura i de les esquerres, compromès, defensor de la pau i de les causes justes.”

Dauder, nascut a Badalona el 1938, ha destacat per la seva trajectòria en el món del teatre, el cinema i la televisió, com actor i doblador, i també pel seu compromís polític des dels temps de la lluita antifranquista i fins el final -quan al gener d'aquest any va rebre el premi Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català, va reivindicar la República-. Jordi Dauder va ser un dels fundadors de la revista crítica 'El viejo topo'.

El Parlament estudia abolir les boles de goma

El Parlament de Cata­lu­nya­ crearà una comissió d'estudi per analitzar la idoneïtat de l'ús de les pilotes de goma per part dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra i determinar si han de ser suprimides. La comissió indagarà també en els possibles substituts d'un armament que ha demostrat ser molt lesiu i indiscriminat. La proposta que ahir ICV-EUiA es va comprometre a presentar en el proper ple de la cambra catalana, i que la resta de grups va secundar, va sorgir després de la compareixença en la comissió d'Interior del director de Justícia i Pau, Eduard Ibáñez, i del portaveu de l'associació Stop Bales de Goma, Nicola Tanno, que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota.

Les associacions van traslladar als grups parlamentaris que l'armament utilitzat pels Mossos d'Esquadra no hauria d'estar regulat tan sols per disposicions tècniques de la mateixa policia, sinó que afecten "una qüestió de drets humans", segons va expressar el director de Justícia i Pau. Per aquest motiu, Ibáñez va explicar que és necessari elaborar una llei catalana que delimiti l'armament de la policia, en quines ocasions és pertinent utilitzar-lo i sota quins criteris.

El protocol assenyala que la utilització de les pilotes de goma s'ha de donar sempre com a últim recurs, ha d'anar precedida d'un avís per megafonia, i que s'ha de disparar a una distància mínima de 50 metres i sempre apuntant cap a terra, prèvia ordre del comandament superior, i impactant per sota de la cintura. En els darrers anys, però, s'ha demostrat que causen lesions i també l'escassa capacitat de discriminar a qui i on va a parar el projectil.

Denúncies

Fins a cinc persones han rebut l'impacte en un ull, amb pèrdua de visió. A més, segons va apuntar el diputat d'ERC Oriol Amorós, s'han registrat 13 denúncies més per impacte de pilotes de goma en altres parts del cos. La història d'aquests projectils tenen el seu punt més negre en la mort d'una dona de 58 anys al País Basc l'any 1995, després que una pilota disparada per agents de l'Ertzaintza li anés a parar a l'estómac.

Les escopetes de bales de goma disparen projectils de cautxú a una velocitat de 720 km/h, amb un pes d'entre 80 i 85 grams, i amb una força d'impacte calculada en 830 joules, superior a la permesa per la Unió Europea. "És un arma letal, perquè és capaç de matar una persona. Desproporcionada, perquè pot infligir un dany superior que el que pretén evitar, i incontrolable, perquè pot ferir persones innocents", va sentenciar el portaveu de Stop Bales de Goma, que a més va denunciar males pràctiques d'alguns dels agents antiavalots. "Fins a deu testimonis van veure com un policia em disparava a 30 metres sortint d'una cantonada i sense que hi hagués aldarulls al meu voltant", va assegurar Tanno.

Directrius europees

"Hi ha documentades lesions gravíssimes en tot l'Estat per aquest armament", va mantenir Ibáñez. El director de Justícia i Pau va demanar a Interior que suspengui temporalment la utilització de les pilotes de goma mentre el Parlament debat la seva idoneïtat, i va recordar que la Comissió Europea planteja prohibir aquestes armes a partir del 2013.

"És el moment de revisar el sistema dels antiavalots dels Mossos", va afirmar el diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch, que va assegurar conèixer la "complexitat del tema", ja que el seu partit va encapçalar la conselleria d'Interior durant el Govern tripartit. El diputat ecosocialista va destacar la proposta del Síndic de Greuges Rafael Ribó, de crear una unitat dins del cos dels Mossos d'Esquadra que estigui especialitzada en mediar davant dels manifestants per evitar en la mesura del possible que es produeixin aldarulls.

Cas reobert

Des d'Esquerra Republicana, Oriol Amorós va lamentar que les denúncies que s'han interposat per impactes de bales de goma hagin acabat sempre arxivades, i que no se n'hagi revelat el motiu. Precisament, l'Audiència de Barcelona va ordenar que es reobrís el cas de dos nois que van patir els efectes de la polèmica arma el 2009, i que el jutge havia arxivat en principi en considerar que es tractava d'un incident "fortuït".

Un d'ells va ser Òscar Alpuente, present ahir al Parlament, que va perdre un ull en les celebracions de la Lliga de Campions assolida pel Barça el 2009. Dies abans, després que l'equip blaugrana guanyés la Copa del Rei, Jordi Sallent va rebre un impacte a l'ull. Actualment treballa a l'ONCE, ja que, segons afirma, la pilota va ser disparada des de poc més de "20 metres" i li va fer perdre la visió.

Pel primer cas, tres mossos d'Esquadra declararan la setmana que ve, però no està clar que s'acabi determinant alguna responsabilitat.