dimecres, 27 de juliol de 2016

Els lletrats del Parlament alerten de les "implicacions" de la 'desconnexió'

Els lletrats del Parlament han fet arribar a la presidenta, Carme Forcadell un escrit, al que ha tingut accés e-notícies, en el que remarcaven abans de la votació de l’inici de la ‘desconnexió’ que “abans de prendre cap decisió sobre l’ampliació de l’ordre el dia, cal que el Parlament tingui coneixement del significat i les implicacions” de la interlocutòria del Tribunal Constitucional. El tribunal, en efecte, remarcava que “és la pròpia cambra autonòmica a la que li correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució” alhora que també recordava que “tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui”.

La interlocutòria del TC del passat 19 de juliol deixava clar que no era “constitucionalment admissible” que el Parlament obris un procés destinat a la creació “de la futura Constitució catalana i d’un estat català independent”. L’alt tribunal també recordava a la Mesa del Parlament del seu deure “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir” aquests manaments. Els lletrats, que són funcionaris, podrien ser inhabilitats en cas de no fer-ho.

Diversos portaveus contraris a la independència han demanat a Carme Forcadell que, a més de la interlocutòria del TC donés a llegir abans de la votació l’informe dels lletrats, però Forcadell ho ha rebutjat. En sortir, e-notícies ha presenciat com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, mostrava el seu disgust al secretari general del Parlament, Pere Sol, considerat proper a Esquerra, informa é-notícies.

72 vots a favor i 11 en contra: el parlament obre la via unilateral cap a l'independència


El Parlament de Catalunya ha aprovat les conclusions de la comissió del procés constituent, malgrat les amenaces del Tribunal Constitucional. El resultat de la votació ha estat de 72 vots a favor i 11 en contra. El PSC no ha participat en la votació i el PP i Ciutadans han abandonat el parlament. El debat i aprovació s’ha pogut fer després d’una forta pugna entre els grups per la inclusió a l’ordre del dia. Amb aquesta votació, el parlament aprova un ‘mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent’.

Asaltan la casa del Fiscal Anticorrupción de Murcia

Unos desconocidos, al menos dos personas, asaltaron hace unos días el domicilio del Fiscal Anticorrupción y sólo sustrajeron su ordenador personal, en el que guarda la documentación íntegra de todos los casos de corrupción que coordina y de los que se encuentran en un estado de investigación inicial. La mayoría de estos casos salpican a cargos y políticos del Partido Popular. Además, los ladrones se llevaron las claves (PIN y PUK) del teléfono móvil de Juan Pablo Lozano. Foto: El Fiscal Anticorrupción, a la izquierda, conversa con un juez en Murcia.

Este fiscal viene impulsando desde hace años la acusación pública en algunas de las causas de corrupción más relevantes de la Región de Murcia. Una de ellas es el ‘caso Novo Carthago’, que investiga una supuesta trama de corrupción instalada en el antiguo gobierno ‘popular’ de Ramón Luis Valcárcel, en la que están ya imputados algunos de los familiares del expresidente regional y tres de sus exconsejeros: Antonio Cerdá, Joaquín Bascuñana y Francisco Marqués. El asunto incluso podría acabar con Valcárcel imputado.

Otro asunto es el caso ‘Umbra’, en el que están ya procesados el exalcalde ‘popular’ de Murcia, Miguel Ángel Cámara, y su exconcejal de Urbanismo Fernando Berberena, informa informa La Verdad.

Valencia: Agrede con hacha y cuchillo a un hombre en la calle por una deuda de 10 euros

Agentes de la Policía Nacional han detenido en el distrito de Patraix a un hombre de 41 años, de origen español, como presunto autor de los delitos de amenazas graves y contra la salud pública, tras reclamarle a un vecino un dinero y ante la negativa golpearle y minutos después regresar con un hacha y un cuchillo, no consiguiendo su propósito ya que en el lugar se encontraba la policía. Los agentes han intervenido un cuchillo de unos 36 centímetros y un hacha de unos 20 centímetros. Los hechos ocurrieron cuando los agentes que realizaban labores de prevención fueron alertados por la Sala del 091 de que se estaba produciendo una pelea entre dos hombres en una calle del distrito de Patraix, en Valencia.

Inmediatamente, los policías se dirigieron al lugar donde observaron a varias personas, así como averiguaron que momentos antes una de ellas había mantenido una fuerte discusión con un vecino que al parecer le exigía que le pagase 10 euros por la compra de unas dosis de diazepanes y ante la negativa de darle el dinero comenzó a golpearle, propinándole puñetazos en la boca y patadas en la rodilla, por lo que pidió auxilio.

Varios familiares de la víctima bajaron a socorrerle, momento en que el sospechoso se marchó, manifestándoles que no se moviesen que enseguida volvería. Mientras los agentes se encontraban en el lugar de los hechos, observaron como se aproximaba hacia ellos un hombre que empuñaba en una mano un cuchillo de grandes dimensiones y en la otra un objeto contundente que parecía un hacha, por lo que los policías se identificaron al mismo tiempo que le daban el alto policía, haciendo caso omiso.

Tras varias negativas a las instrucciones de los actuantes, el sospechoso lanza el hacha al suelo y baja el cuchillo, que uno de los policías le arrebató, así como tras realizar diversas comprobaciones lo detuvieron como presunto autor de los delitos de amenazas graves y contra la salud pública. El ahora detenido tanto cuando era conducido al hospital como a dependencias policiales, trató de autolesionarse así como propinó patadas al vehículo policial. El detenido, con numerosos antecedentes policiales, ha pasado a disposición judicial, informa Las Provincias.

72 vots a favor i 11 en contra: el parlament obre la via unilateral cap a l'independència

El Parlament de Catalunya ha aprovat les conclusions de la comissió del procés constituent, malgrat les amenaces del Tribunal Constitucional. El resultat de la votació ha estat de 72 vots a favor i 11 en contra. El PSC no ha participat en la votació i el PP i Ciutadans han abandonat el parlament. El debat i aprovació s’ha pogut fer després d’una forta pugna entre els grups per la inclusió a l’ordre del dia. Amb aquesta votació, el parlament aprova un ‘mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent’.

El Tribunal Constitucional (TC) no vol que l’aprovació de les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent per part del Parlament de Catalunya es tradueixi en un enfrontament directe entre la seva institució i la cambra catalana. Per aquest motiu, segons fonts del Tribunal, el criteri predominant a l’hora de la votació era el d’esperar que l’Advocat de l’Estat o la Fiscalia registrin algun tipus de petició per activar, si cal, el debat sobre si cal aplicar al Parlament de Catalunya els mecanismes coercitius que la reforma de la Llei del TC estableix en cas d’incompliment de sentència. De moment no hi ha cap ple programat per aquest dimecres, ni tampoc pel que queda del mes de juliol i agost, tot i que el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, té potestat per convocar-lo d’urgència quan ho consideri adient.

La rapidesa de la resposta del TC al Parlament dependrà de si el president del TC convoca aquest ple per actuar d’ofici o bé si és partidari d’esperar algun tipus de requeriment per part del govern espanyol. Aquesta última opció ha estat la que s’ha imposat des de l’aprovació de la reforma de la Llei del TC, que els magistrats van rebre com una maniobra del govern espanyol de traslladar a la seva taula responsabilitats que no li pertoquen.

El debat sobre les conclusions
El debat sobre les conclusions de la comissió del procés constituent ha començat amb la presència del seu president, Lluís Llach, que ha recordat que va assumir el càrrec després de la mort de Muriel Casals. ‘Una persona més adient’, ha dit. El diputat de JxSí ha recordat els experts que han intervingut en les reunions de la comissió —Joan Subirats, Ferran Requejo, Jordi Matas, Antonio Abat Ninet—, i posteriorment ha cedit la paraula a Marta Rovira.

La representant de JxSí ha afirmat que no hi ha un model talla única pels processos constituents’, tanmateix ha especificat que el català ha de ser ‘de base ciutadana, obert, transversal, participatiu i integrador’. Rovira també ha desgranat les tres fases que, segons JxSí, té el procés constituent. En primer lloc es produeix la fase de participació ciutadana. En segon lloc comença la desconnexió i el període constituent. I, finalment, té lloc la ratificació popular. La diputada ha volgut recordar que el parlament té una oportunitat d’or —’l’oportunitat la tenim ara no d’aquí a 20 anys’— per dotar-se de sobirania i ‘modernitzar el país’. En cap cas, ha assegurat, que no s’ha de demanar permís a l’estat espanyol i l’statu quo perquè ‘hi ha un mandat democràtic obtingut a les urnes’.

La cap de l’oposició, Inés Arrimades, ha declarat que ‘avui és un dia trist per la democràcia’, perquè el govern segueix ‘sense propostes pels problemes de la gent’ i entestat a parlar sempre sobre la independència. La líder de Ciutadans ha assegurat que el seu partit va promoure una comissió ‘més important’ que la del procés constituent: la comissió contra la corrupció. La CUP la presideix i Arrimades ha acusat els seus —provocant la seva indignació— d’estar més interessants en la independència que no passa amb la lluita contra la corrupció. Posteriorment, ha preguntat a la CUP i JxSí: ‘Què volen fer amb Catalunya?’. Arrimades ha denunciat que s’està actuant ‘en contra de la majoria dels catalans’ amb aquest ‘cop a la democràcia’.

El líder del PSC, Miquel Iceta, en la seva intervenció, ha declarat que el parlament no ha d’aprovar les conclusions sobre el procés constituent, ja que a la comissió no hi van assistir dos grups parlamentaris i només es van acceptar les conclusions dels partits independentistes. Iceta, a més, ha recordat que les conclusions aprofundeixen en la declaració del 9-N, que ha estat tombada pel TC, i perquè també contradiuen la interlocutòria que del mateix TC. ‘Només [les conclusions] per desafiar al tribunal’, ha afirmat. I encara ha estat més contundent quan ha dit que ‘es produeix una derogació de facto de l’estatut i es contradiu la constitució [espanyola]’. Iceta ha acabat la seva intervenció anunciant que el PSC no participaria en la votació.

El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, ha assegurat que amb la votació de les conclusions ‘s’escenifica el primer capítol de la qüestió de confiança [de Puigdemont]‘. I ha criticat que es parli d’un procés ‘participatiu i amigable, quan té un final predeterminat’. ‘És un procés dirigista’, ha reblat. Posteriorment ha demanat al govern per què no compleix la declaració del 9-N, si realment el que volen és desobeir. Finalment, Coscubiela ha dit que els processos constituents o ‘es pacten’ o són fruit ‘d’una insurrecció’, però la via catalana de les mocions i la fe no porta enlloc. ‘És una estafa política’, ha sentenciat.

El líder del PP, Xavier García Albiol, ha titllat de ‘farsa’ i ‘irregularitat’ el debat sobre les conclusions. Pel diputat popular, les conclusions són ‘un cop al TC‘, ja que trenca l’ordenament jurídic establert. El moment més tens de la intervenció s’ha produït quan ha fet la següent amenaça: ‘Aquesta provocació no sortirà gratis. No em mirin amb aquesta carona senyor Puigdemont, senyor Junqueras. Aquesta provocació no els sortirà gratis’. El líder del PP ha denunciat que els independentistes vulneren les llibertats dels que no combreguen amb les seves idees. Albiol ha acabat la seva intervenció dient que ‘s’està posant en risc l’autogovern’.

La diputada de la CUP, Gabriela Serra, ha estat l’última d’intervenir. Serra ha recordat que ella és ‘una radical i independentista’, i que la interlocutòria del TC està firmada un 19 de juliol: ‘La mateixa data en la qual aixafàvem els feixistes als carrers de Barcelona’. La representant de la CUP ha afirmat que la unilateralitat és la manera d’acabar amb ‘el processisme‘ i ‘règim del 78’. Serra ha assenyalat que la declaració del 9-N ja parla de la no supeditació al govern espanyol i el TC. ‘Deixin d’amenaçar-nos perquè nosaltres no tenim por’, ha sentenciat.

Heus ací els onze punts que ha aprovat el parlament:

«1. Actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català en l’interior del marc jurídic constitucional i legal espanyol. L’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

2. El poble de Catalunya té la legitimitat per a començar un procés constituent propi, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb el reconeixement, el suport i l’aval de les institucions catalanes.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra ( PP)

3. Les experiències comparades d’altres països avalen el camí emprès per Catalunya per anar construint un model singular de procés constituent ateses les circumstàncies socials, culturals, polítiques i econòmiques que ens són pròpies.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP), 11 en contra (PP) i 11 abstencions (CSQP)

4. Cal vetllar perquè el marc metodològic del procés constituent sigui consensuat, conegut, transparent i compartit amb tota la societat i les institucions que l’avalen. El procés constituent ha de tenir la capacitat d’encabir totes les sensibilitats ideològiques i socials des del primer moment també a l’hora de fixar els indicadors, el calendari i totes aquelles qüestions que afectin al mètode per a avançar.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra (PP)

5. El procés constituent constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona fase de desconnexió amb l’estat i convocatòria d’unes eleccions constituents que conformaran una Assemblea Constituent, que redactarà un projecte de Constitució. En una tercera fase serà ratificada a nivell popular mitjançant referèndum.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

6. El procés participatiu previ tindrà com a òrgan principal un Fòrum Social Constituent (FSC) format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics. El FSC debatrà i formularà un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució que seran resoltes per la ciutadania mitjançant procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l’Assemblea Constituent que els hauran d’incorporar en la redacció del projecte de Constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

7. Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’estat espanyol a través de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per a activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent (AC). Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

8. El Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de portar a terme al nostre país. A tal efecte insta el Govern de la Generalitat a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per a aconseguir realitzar un debat constituent de base social que sigui transversal, plural, democràtic i obert. A tal efecte, el Parlament de Catalunya crearà una comissió de seguiment del procés constituent.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP), 11 en contra (PP) i 11 abstencions (CSQP)

9. Una vegada convocada, elegida i constituïda, l’assemblea constituent disposarà de plens poders. Les seves decisions seran d’obligatori compliment per a tota la resta de poders públics, persones físiques i jurídiques. Cap de les seves decisions no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal. L’AC establirà mecanismes per a garantir la participació directa, activa i democràtica de les persones i la societat civil organitzada en el procés de discussió i elaboració de propostes per al projecte de constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

10.Una vegada l’AC hagi aprovat el projecte de constitució es convocarà un referèndum constitucional perquè el poble de Catalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica el text de la nova constitució.

Aprovat: 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 22 en contra (CSQP i PP)

11.Des de l’inici, s’ha d’incorporar la perspectiva de gènere d’una manera transversal i amb estratègia dual, per tal de trencar les inèrcies històriques de la nostra societat i que el procés constituent ho sigui també per a totes i tots.

Aprovat: 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 11 en contra (PP)», informa Vilaweb.

Catalonia tells Spain it will push for secession with or without assent


Government says hostility from Madrid has left it with no choice but to use democratic mandate to pursue independence. A recent poll showed that 47.7% of Catalans support independence. The Catalan government has intensified its war of words with Spain by vowing to use its democratic mandate to forge a separate Catalan state with or without the approval of Madrid.

Catalonia is preparing to defy Spain’s constitutional court this week by debating the conclusions of a working group on sovereignty, nine months after the Catalan parliament put forward a resolution calling for the “beginning of a process of the creation of an independent Catalan state”. Carme Forcadell, the president of the parliament, and Raül Romeva, the minister of foreign affairs, told the Guardian enduring hostility from Madrid had left Catalonia with no choice but to press ahead with the independence agenda, The Guardian.

Comín subvenciona a dojo la 'nova' Teyco

La vella Teyco és una empresa investigada en el cas del 3% i donant de la convergent Fundació CatDem. La 'nova' s'ha embutxacat els darreres dos mesos contractes del Departament de Salut que sumen un valor de 720.000 euros. Ara, sota el nom Top, Proyectos y Contratas, adoptat en l'etapa posterior a Jordi Sumarroca, s'ha adjudicat, concretament, tres obres de l'Institut Català d'Oncología (ICO) -per 234.000 euros, 134.000 euros i gairebé 202.000 euros-, així com unes reparacions a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, per 151.000 euros, atorgades per l'Institut Català de la Salut (ICS), recull Economia Digital. Foto: Boi Ruiz i Toni Comín.

Cop de mànega del Departament de Salut a la nova Teyco a banda, el nom del conseller Toni Comín està d'actualitat, juntament amb els dels seus antecessors al càrrec, per l'escenificació d'una reacció en comú sobre una afirmació de l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en la seva controvertida conversa amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

En l'àudio, corresponent a una trobada de fa dos anys, De Alfonso manifestava que "els hem destrossat el sistema sanitari". Per bé que, considerant el context, s'arriba a la conclusió que es referia a l'escomesa d'Antifrau contra el cas Innova i el cas de Ramon Bagó, un sector de l'independentisme ha esgrimit la literalitat de les paraules per alimentar el relat de l'atac de les clavegueres de l'Estat espanyol contra Catalunya. En aquest cas, contra la seva sanitat. Seguint el fil d'aquest relat, sostingut per la darrera campanya de l'ANC pel que fa a la sanitat, tots els consellers de Salut que ha tingut la Generalitat des del 1980 -excepte Josep Laporte, mort el 2005-, han celebrat una trobada i han signat un comunicat.

Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Toni Comín expressen que el sistema sanitari català és "un dels pilars més sòlids del nostre estat del benestar" i "un factor clau de la cohesió social de Catalunya", "malgrat l'infrafinançament crònic i estructural a què ha estat sotmès des dels seus orígens". Així mateix, el descriuen com el fruit "d'un intens i continuat esforç col·lectiu, polític i social d'institucions, professionals i ciutadans durant més de trenta-cinc anys de democràcia", que resulta, indiquen, d'"un sòlid i transversal consens". Els consellers reafirmen "el nostre orgull i la nostra confiança en el sistema català de salut, alhora que ens mostrem ferms, des del diàleg i la voluntat de consens, en la seva defensa i convençuts del seu progrés".

Benvinguts a Teycolàndia-L'Ampolla, negoci de CDC i els Sumarroca!


La constructora de la família Sumarroca ha ‘colonitzat’ la vila de L’Ampolla, gràcies a la complicitat de l’exalcalde Francesc Sancho, que ha governat aquest municipi durant 21 anys. En l’epicentre de la trama del 3% de presumpte finançament il·legal de CDC, que investiga el Jutjat n. 1 d’El Vendrell, hi ha l’empresa Teyco, propietat de la família Sumarroca, que en els últims 35 anys ha rebut infinitat d’adjudicacions de la Generalitat i de les administracions controlades per CiU. Per aquest affaire està imputat Jordi Sumarroca, l’exconseller delegat de Teyco, que va ser detingut i empresonat el mes de juliol de l’any passat. El seu pare i el seu germà Carles també estan processats en el sumari que instrueix l’Audiència Nacional sobre la fortuna del clan Pujol amagada en paradisos fiscals, ja que està documentat que van pagar factures multimilionàries al primogènit de l’expresident de la Generalitat que, segons els fiscals, encobrien un tràfic de comissions.

Buesa va duplicar els contractes públics en finançar Convergència i Unió

La Fiscalia Anticorrupció creu que el concurs de la gestió i obres del centre de tractament de residur de Lloret -un contracte de 80 milions d'euros- estava ple d'irregularitats per tal que el guanyés GBI. Respecte a això, indica que l'enginyer que havia de redactar el plec de condicions va abandonar el projecte en ser obstaculitzat per l'interventor i el secretari municipal. La Fiscalia indica que Gustavo Buesa va incrementar un 87% els ingressos generats per la seva empresa a través de contractes públics just després que, entre 2007 i 2009, hagués donat més de mig milió d'euros a les fundacions afins a Convergència i Unió. L'empresari va ser detingut per la Guàrdia Civil fa dues setmanes en el marc de l'operació Tro davant la sospita que hagués aconseguit fraudulentament el contracte per gestionar la brossa a Lloret de Mar.

Anticorrupció creu que el concurs de la gestió i obres del centre de tractament de residus -un contracte de 80 milions- estava ple d'irregularitats per fer un vestit a mida a GBI Serveis, l'empresa de Buesa. Respecte a això, destaca també que el 13 de desembre de 2010, quan CiU comptava amb majoria absoluta al consistori, a GBI se li va prorrogar el contracte per a la gestió dels serveis de neteja viària sense que hagués finalitzat el termini de concessió, però és que hi havia la possibilitat que canviés l'alcaldia en les eleccions municipals.

El plec de condicions l'havia de redactar l'enginyer de Medi Ambient després de contactar amb diverses assessories externes però, segons Anticorrupció, aquest es va veure «obstaculitzat» per l'interventor de l'Ajuntament, Carlos Arbó, i el secretari municipal, Rafael García, «que no tenien competències en aquesta funció». Per tant, aquest tràmit de contactar amb assessories externes no es va realitzar, tot i que és un tràmit ordinari. L'enginyer va abandonar el projecte i es va nomenar com a substituta Ana Aulet, «la qual en aquella època no tenia capacitació professional ni experiència en la redacció de projectes» en ser encara funcionària en pràctiques.

«Aulet va seguir les directrius de l'interventor» i el concurs per a l'adjudicació de les escombraries es va convocar amb caràcter urgent, es va limitar el termini de presentació de licitadors a 40 dies i no es va publicar el plec al Diari Oficial de la Unió Europea. En conseqüència, GBI va aconseguir el servei un mes abans de les eleccions municipals.

La investigació de la Guàrdia Civil també va permetre detectar unes converses telefòniques entre el 9 d'octubre de 2012 i el 17 de gener de 2013 entre l'expresident del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CDC) i l'exregidor d'Urbanisme de Lloret, Josep Valls (CDC), en les quals el primer demanava al segon que parlés amb Gustavo Buesa per tal que intercedís amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el nomenessin director general de l'Agència Catalana de Residus. Valls arriba a assegurar a Fauria que va comentar-ho a Vila i «ell ho ha entès perfectament». Vila va ser present en la inauguració de la planta de residus.

El regidor d'Urbanisme també té converses gravades en les quals sol·licita a la gerent de GBI que doni preferènica a la contractació d'una persona recomanada seva per davant de la resta de convocats. En aquesta, assegura a la gerent que ell també la sabrà correspondre quan ho necessiti, informa Diari de Girona.

Buesa admite que financió a CDC y UDC por sus "ideales"


Gustavo Buesa (foto), ex socio de Jordi Pujol Ferrusola imputado en el caso Pujol y empresario considerado rey de la basura en Cataluña, ha sido detenido este mes de julio en el marco de las investigaciones sobras donaciones y contratos públicos presuntamente arreglados. Los investigadores han destapado la financiación que recibió Unió Democràtica por parte de este empresario, quien ha relatado al El Mundo que negoció los préstamos directamente con Josep Antoni Duran Lleia y Josep Sánchez Llibre. Según explica Buesa, les facilitó "dos préstamos de 50.000 euros de difícil cobro dada la situación de Unió". "Me transmitieron que necesitaban dinero porque hay que pagar a todo el personal y hay que pagar todo lo que son las estructuras del partido", relata.

La Audiencia condena a 11 directivos de Afinsa a penas de hasta 12 años de prisión

La Audiencia Nacional ha condenado a 11 de los 13 exdirectivos de la empresa Afinsa que protagonizó una macroestafa piramidal, con la compraventa de sellos hace 10 años que afectó a unos 190.000 inversores y que dejó un agujero de 1.928 millones de euros. Seis de ellos tendrán que indemnizar a los inversores estafados con una cantidad total de 2.574 millones de euros por los delitos de estafa agravada, insolvencia punible, delito continuado de falseamiento de las cuentas anuales, blanqueo de capitales y delito contra la Hacienda Pública. La estafa piramidal afectó a 190.000 inversores y los condenados deberán pagar una indemnización de 2.574 millones de euros.

El juicio terminó el mes pasado y ahora la Sección Primera de la Sala de lo Penal ha decidido condenar al presidente de Afinsa, Antonio Cano, a 12 años y 10 meses; al fundador de Afinsa Albertino Figueiredo, a 11 años; al consejero de la sociedad Carlos de Figueiredo, a 11 años y 11 meses; y al jurista de la empresa, José Joaquín Abajo, a seis años y tres meses, entre las condenas más destacadas. La pena más alta se impone al expresidente de Afinsa, Juan Antonio Cano Cuevas y este junto a otros cincos son, además, condenados a indemnizar de forma conjunta y solidaria con 2.574 millones de euros a los 190.022 titulares de los 269.570 contratos que la administración concursal de Afinsa Bienes Tangilbles S.A reconoció.

El tribunal aplica a los 11 exdirigentes de la empresa tipo agravado de la estafa al valorar el perjuicio masivo que produjo la compañía filatélica. La Fiscalía Anticorrupción solicitó penas de entre dos años y medio y 19 años de cárcel para 14 directivos de Afinsa por organizar entre los años 1998 y 2006 un "engaño" a través de la comercialización de sellos que no tenían el valor que se les atribuía y que experimentaban "revalorizaciones inexistentes".

El juez de la Audiencia Nacional, Santiago Pedraz, procesó a los altos cargos de Afinsa-Forum Filatélico por ocasionar un perjuicio económico cuantificado en 1.928 millones de euros a través de la puesta en marcha de un negocio "ruinoso" e "inviable" creado mediante "una operativa piramidal". La Fiscalía Anticorrupción acusó a los directivos de estafa, insolvencia punible y falseamiento de cuentas anuales. Durante el proceso, el juez sostuvo que la forma de operar de la compañía, "carecía de sentido económico y de apoyo legal" y sostenía que a costa del déficit patrimonial creciente de Afinsa, el incremento continuado de sus ventas entre 1998 y el 2006 permitió mantener el negocio, cuya "inconsistencia e inviabilidad está fuera de toda duda". En mayo del 2006, la compañía fue intervenida, y acumulaba las citadas deudas de 1.928 millones de euros, informa El Periódico.

La ruina de los grandes proyectos de ocio valencianos

Radiografía de un pozo sin fondo. Así podría resumirse el contenido de los informes de auditoría de empresas públicas recogidos en la Cuenta General de la Generalitat valenciana que acaba de publicar la Conselleria de Hacienda. El retrato contable y financiero actualizado de los grandes proyectos arquitectónicos y de ocio que deslumbraron (algunos siguen haciéndolo hoy) al conjunto de los españoles por la audacia de sus diseños y la osadía de sus promotores no puede ser más desalentador. Pasarán años, puede que hasta dos o tres generaciones, antes de que las arcas autonómicas puedan digerir el volumen de deuda, quebrantos económicos y consecuencias judiciales de iniciativas que, incluso, están condenadas a desaparecer, como puede ser la Ciudad de la Luz de Alicante. La Ciudad de las Artes pierde 100 millones, el Circuito de Cheste no podría sobrevivir sin oxígeno público y la Ciudad de la Luz aún generará indemnizaciones millonarias a expropiados.

El principal icono de la ciudad de Valencia no escapa a ese diagnóstico, aunque su papel tractor en el sector turístico y el valor de eso que ahora llaman ‘posicionamiento’ quizás compense su mochila crematística. La Ciudad de las Artes y las Ciencias, el complejo diseñado en su mayor parte por el arquitecto valenciano Santiago Calatrava, es un gran paquidermo enfermo enchufado al gotero de la asistencia financiera de la Generalitat. Detrás del color blanco y azul de sus edificios hay una cuenta de pérdidas y ganancias en números rojos que el año pasado alcanzó los 100 millones de euros.

Es lo que dice Auren Auditores, que ha advertido un año más que la sociedad pública (Cacsa) es un ‘zombi’ en términos mercantiles, pues su patrimonio neto es inferior a los dos tercios de su capital capital social. O lo que es lo mismo: la empresa está en situación de disolución o quiebra técnica. Con un fondo de maniobra negativo de 352 millones de euros, la supervivencia de Cacsa depende de las aportaciones periódicas de su accionista único y avalista, la Administración autonómica. Y lo que es más grave, el agujero no es producto exclusivamente de las obligaciones financieras y amortización de deuda. La Ciudad de las Ciencias, que cada año recibe a millones de visitantes, es incapaz de monetizar esa presencia. Su resultado de explotación sigue siendo negativo, con unos escasos 22 millones de euros de ingresos de cifra de negocio.


La Ciudad de las Ciencias presenta paralelismos con otro de los productos de los años de grandes inversiones con cargo a crédito barato de los gobiernos autonómicos del Partido Popular. El Circuito de Cheste también ha sobrevivido al tsunami de la crisis, genera actividad y se ha hecho imprescindible en su segmento como sede de uno de los grandes premios de motociclismo. Pero su cuenta de explotación es otro sumidero por el que el año pasado se fueron 5,7 millones de euros de pérdidas tras ingresar apenas ocho millones. La sociedad se encuentra en situación de desequilibrio patrimonial y el fondo de maniobra es negativo en 11,8 millones de euros. “Estas condiciones indican la existencia de una incertidumbre material sobre la capacidad de la sociedad para continuar con sus operaciones”, se atreve a escribir Luis Alberto Moreno, socio de Auditoría de Auren.

El caso del Circuito, una referencia en el mundo del motor, es preocupante porque se desconoce cuáles son las consecuencias del incumplimiento del contrato de celebración de los grandes premios pactados con Formula One Administration Limited, la sociedad de Bernie Ecclestone, con la que Francisco Camps pactó varias ediciones del evento automovilístico. Las de 2013 y 2014 ya no se celebraron por insuficiencia presupuestaria pero el contrato con Valmor, cuyo traspaso al Circuito está siendo investigado por los tribunales, preveía sanciones de hasta 36 millones al año por ello. El auditor se confiesa incapaz de determinar qué consecuencias puede tener para la sociedad una bronca judicial con el patrón de la Fórmula 1.

Por supuesto que el Circuito de Cheste no cerrará. Como señala Auren, la continuidad depende de las aportaciones periódicas que realiza la Generalitat, ahora en manos del socialista Ximo Puig y de Mónica Oltra, de Compromís, en cuyos planes no entra echar el cerrozajo al recinto. Lo que sí está cerrado a cal y canto es la Ciudad de la Luz de Alicante. Tras el fracaso de la subasta ordenada por Bruselas tras considerar ilegales los 265 millones de fondos públicos recibidos, Puig y su conseller de Hacienda, Vicent Soler, han decidido disolver la sociedad y traspasar activos y pasivos a su matriz, la también pública Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana (SPTCV). El embrollo económico-financiero-jurídico de esta mercantil es de tal nivel, que su auditor, Russell Bedford, se ha negado a emitir una opinión sobre las cuentas de 2015.

Ya no se trata solo de que la participación en la Ciudad de la Luz, valorada en 95 millones, esté “totalmente deteriorada”, sino que además hay una considerable incertidumbre sobre el efecto que tendrá en los balances la inminente decisión del Tribunal Superior de Justicia sobre los costes de las indemnizaciones que aún deben desembolsarse a numerosos expropietarios de terrenos sobre los que se construyó el complejo cinematográfico. Una sentencia de Tribunal Supremo de 2011 anuló las expropiaciones y queda por dilucidar el alcance de las compensaciones económicas.

Una situación similar ha experimentado Alejandro Martínez Gómez, socio de ATD Auditores Sector Público SL, que, a la vista de la insuficiencia de datos proporcionados por la empresa y las incertidumbres que genera en el valor de los activos la infrautilización de sus recursos, se ha negado a emitir una opinión de las cuentas del Aeropuerto de Castellón (Aerocas). Sobrevaloración de activos, cifras de pasajeros irrisorias y fuera de cualquier planificación, un fondo de maniobra negativo de 126 millones de euros y una situación de quiebra técnica parecen motivos suficientes como para que a uno le tiemble el pulso a la hora de firmar un informe de auditoría, que para eso ha superado las exigentes pruebas de censor de cuentas, informa El Confidencial.