divendres, 8 de juliol de 2011

Detingut l'ex-cap de premsa de Cameron i ex-director del 'News of the World', Andy Coulson

Poc després que el primer ministre britànic, David Cameron, hagi anunciat que ordenarà una investigació pública sobre el 'vergonyós' escàndol de les escoltes telefòniques de News of the World, la policia ha detingut Andy Coulson (foto), ex-director del diari sensacionalista de 2003 a 2007 i ex-cap de premsa del mateix Cameron fins el gener passat, quan ja l'escàndol començava a esquitxar al primer ministre. Se l'acusa per presumptes delictes de corrupció i interceptació de telèfons mentre era director del diari del magnat de les comunicacions Rupert Murdoch. A més de l'excap de Comunicació de Cameron, una segona persona serà arrestada en els pròxims, en concret, un antic destacat redactor del diari sensacionalista. Amb l'amplia crònica afegim una cronologia dels fets i el llistat de mitjans propietat de Murdoch.

The Guardian ha indicat que coneix la identitat del segon sospitós que serà detingut però que ha decidit mantenir oculta per no impedir la detenció i el desenvolupament de les investigacions judicials.

Anteriorment a la detenció, Cameron havia dit en conferència a la residència oficial de Downing Street que el sistema de regulació de la premsa actual no ha funcionat i que la Comissió de Queixes ha fracassat.

Tancament de 'News of the World'

News Corporation, el grup mediàtic del magnat australià Rupert Murdoch, va anunciar ahir que tancarà el diari sensacionalista més venut a la Gran Bretanya, 'News of the World', arran de les acusacions contra aquest diari amb més d'un segle i mig d'història d'haver fet escoltes telefòniques il·legals a particulars, personatges famosos i polítics per a obtenir exclusives.

La policia ja ha identificat quatre mil possibles víctimes de les escoltes del diari, entre les quals hi ha famílies de l'atemptat del 7 de juliol de 2005 a Londres.

Estratègia de Murdoch?

Al bloc MediaFile de l'agència Reuters, Alison Frankel apunta una possible maniobra amagada de Rupert Murdoch i News Corporation rere la decisió de tancar pròximament el diari 'News of the World'. Frankel assegura que, segons la llei britànica, amb el tancament d'un diari els propietaris no són obligats, legalment, a conservar-ne els arxius. Això obriria la porta als actuals propietaris del diari qüestionat a destruir tota la documentació que vulgui.


El treballador fidel Coulson


Coulson, que va presentar la seva renúncia com a director de Comunicació de Cameron el passat mes de gener, ha rebut aquest dijous una trucada dels detectius que porten el cas perquè es presenti demà en una comissaria del centre de Londres, on serà sotmès a un interrogatori sota la sospita d'estar involucrat en la trama de les escoltes telefòniques.

Després de ser interrogat pels detectius sobre l'anomenada operació 'Weeting', Coulson serà previsiblement posat en llibertat sota fiança, amb l'obligació d'haver de presentar davant el jutjat en una data posterior al costat dels seus tres antics companys del diari sensacionalista que també han estat detinguts: Ian Edmondson, Neville Thurlbeck i James Weatherup.

Coulson va ser el director del diari News of the World des de 2003 fins 2007. Amic de la directora executiva de News International, Rebekah Brooks, Coulson va decidir presentar la seva dimissió al diari setmanes després que el corresponsal de la Casa Reial, Clive Goodman, i el detectiu privat Glenn Mulcare fossin empresonats després d'admetre que havien interceptat missatges de telèfons d'assessors de la Casa Reial britànica.

Murdoch, el manipulador de masses... cap a la dreta

Keith Rupert Murdoch (nascut l'11 de març de 1931 a Melbourne), és un magnat australià nacionalitzat nord-americà, director i principal accionista de News Corporation, on l'expresident espanyol José María Aznar figura com a assessor en el consell d'administració.

Fill del periodista Keith Rupert Murdoch, amb qui no gaudia d'una bona relació, el 1952, a la seva mort, rebé en herència, del seu pare el diari Adelaide News. Després, Murdoch comprà diversos diaris d'àmbit local i el 1964 aconseguí posar en marxa The Australian, diari de tirada nacional. El 1976 comprà el New York Post i el 1985 es llançà al mercat televisiu comprant Metromedia i reconvertint-la per a crear el canal Fox Television. També són seus DirecTV i, a la indústria cinematogràfica, la 20th Century Fox o a Internet MySpace.

El conglomerat mediàtic de Murdoch és el més gran del món i inclou a la cadena Fox als Estats Units, on també posseeix el diari The Wall Street Journal.

Però sens dubte la major influència de News Corporation està al Regne Unit, on té a les mans els dos tabloides més poderosos, The Sun i News of the World, i el diari The Times.

Cronologia del 'punxada' de 'News of the World'

Després 168 anys de vida, el tabloide britànic News of the World veurà la llum per última vegada aquest diumenge, després que el magnat de la comunicació Rupert Murdoch hagi decidit desprendre del diari de més tirada del Regne Unit per l'escàndol de les escoltes telefòniques a polítics, famosos i ciutadans anònims que han posat en escac el seu imperi i han provocat la indignació de la societat britànica.

A més, la trama ha esclatat precisament quan el grup de comunicació de Murdoch estava tractant de tancar la compra de la plataforma digital BSkyB, la major del Regne Unit, en una de les majors operacions de la història del sector, valorada en 15.000 milions de dòlars.

A continuació, detallem com va començar l'escàndol que ha acabat amb l'històric tabloide britànic.

2000

Rebekah Wade és nomenada editora del tabloide dominical amb més tirada del Regne Unit, News of the World. Comença llavors una campanya per identificar i avergonyir a presumptes pedòfils, que van ser objecte de torbes enfurismades. També va realitzar una campanya perquè la societat tingués accés al Registre de Delinqüents Sexuals, que finalment va entrar en vigor com la Llei de Sarah.

2002

L'adolescent Milly Dowler desapareix a la localitat de Walton on Thames, a Surrey, al mes de març. Les seves restes són trobades al setembre.

2003

Wade es converteix en l'editora del sensacionalista The Sun, el germà de News of the World, però amb tirada diària. En una compareixença davant una comissió parlamentària, Wade reconeix que el diari ha pagat a la policia per obtenir informació, encara que la Coorporació assegura que no és una pràctica habitual de l'empresa.

2005

Al setembre, el diari dominical publica una notícia sobre la lesió de genoll del príncep Guillem d'Anglaterra, que va provocar que el personal de la casa reial es queixés que els seus missatges de veu dels seus telèfons mòbils havien estat interceptats. Aquesta acusació desemboca en una investigació policial.

2007

Al gener, el corresponsal de casa real del diari, Clive Goodman, és empresonat durant quatre mesos per escoltar els missatges de veu del secretari de premsa del príncep Carles i dos funcionaris que treballaven per als seus fills, els prínceps Guillem i Enric. El seu còmplice, l'investigador privat Glenn Mulcaire, és condemnat a sis mesos de presó. Tots dos admeten haver conspirat per realitza escoltes telefòniques, mentre que Mulcaire es declara culpable de cinc càrrecs per interceptar missatges de veu de forma il.legal.

Després de les condemnes de Goodman i Mulcaire, l'editor de News of the World, Andy Coulson, dimiteix en assumir la "responsabilitat última" del cas. El maig d'aquest any, es converteix en el cap de premsa del Partit Conservador de David Cameron.

2009

Rebekah Wade és elegida directora executiva de la branca britànica de la Coorporació i, després del seu casament amb Charlie Brooks, passa a dir Rebekah Brooks com és ara coneguda.

Al juliol, el diari The Guardian assegurava que els reporters de News of the World havien accedit de forma il.legal als missatges de telèfons mòbils de polítics i famosos, mentre que Coulson era editor.

Les Hinton, el director executiu de Dow Jones i l'excap de mitjans impresos de l'imperi de Murdoch a Gran Bretanya, assegura davant d'un comitè de legisladors que les escoltes telefòniques s'havien limitat a un cas ja denunciat i que, després d'una àmplia revisió, no havia trobat noves evidències.

2010

El comitè de Cultura, Mitjans i Esports de la Cambra dels Comuns, diu en un informe de febrer que és "inconcebible" que els directius del diari no sabessin res de les pràctiques d'escoltes, que consideren que han estat més generalitzades del que han admès.

Al setembre, els diputats demanen al Parlament que iniciï una nova investigació sobre les denúncies de punxades i sobre l'actuació del exeditor Andy Coulson. A aquesta iniciativa se suma la pressió del diari nord-americà The New York Times que suggereix que News of the World realitza "rutinàriament" escoltes telefòniques.

2011

Gener - La policia britànica decideix obrir la nova investigació, tot i que el juliol del 2009 va assegurar que no hi havia necessitat d'anar més enllà en el cas. Per la seva banda, el diari sensacionalista acomiada Ian Edmondson, un alt càrrec, després d'una investigació interna. Paral.lelament, Coulson dimiteix com a cap de premsa de Cameron.

Abril - El reporter cap Thurlbeck Neville i Edmondson són arrestats sota sospita de conspirar per interceptar missatges de telefonia mòbil, però són posats en llibertat sota fiança. News of the World reconeix el seu paper en les escoltes telefòniques.

Juny - Levi Bellfield és trobat culpable d'assassinar a l'estudiant Milly Dowler.

Primers dies de juliol - L'advocat de la família de Milly Dowler declara que la policia li ha informat que el telèfon mòbil de la nena va ser punxat mentre l'estaven buscant. Posteriorment, la policia assenyala que també ha estat en contacte amb els pares de les dues nenes de 10 anys segrestades i assassinades l'any 2002 a la localitat de Soham per un conserge de l'escola.

5 jul - News of the World lliura nova documentació a la policia. La cadena BBC assegura que es referia a correus electrònics que mostren pagaments a la policia per obtenir informació i que van ser autoritzats per Coulson. Entre la llista dels possibles objectius d'escoltes inclou a víctimes dels atemptats suïcides de Londres de 2005, i als pares de Madeleine McCann, la nena desapareguda a Portugal el 2007.

6 jul - Cameron afirma sentir indignat per les acusacions que reporters del diari sensancionalista han punxat els telèfons de víctimes d'atemptats i crims i assegura que va a ordenar una investigació. La Coorporació designa Joel Klein, un alt executiu, per supervisar una investigació sobre les acusacions d'escoltes.

Juliol 7 - The Daily Telegraph publica que News of the World interceptar els telèfons de familiars de soldats britànics morts a l'Iraq i l'Afganistan. Rupert Murdoch anuncia llavors que el 10 de juliol serà l'últim dia en què el que el seu diari estrella veurà la llum en els quioscos.

L'imperi propagandístic de Rupert:
Australia:

The Australian
The Weekend Australian
The Hobart Mercury
The Northern Territory News (Darwin, Australia)
The Daily Telegraph (Sydney)
The Sunday Telegraph
Sportsman
Herald Sun
Sunday Herald
The Herald And Weekly Times Ltd
The Courier Mail (Brisbane)
The Sunday Mail (Brisbane)
The Gold Coast Bulletin
Adelaide Advertiser

Cumberland Newspaper Group (20 títols a Sydney)
Parramatta Advertiser
Blacktown Advocate
Canterbury Express
Fairfield Advance
Hornsby Advocate
Macarthur Chronicle
North Shore Times
Inner-West Weekly
Mosman Daily
The Glebe
Mt Druitt Standard
Hills Shire Times
Express Advocate
Northern District Times
Liverpool Leader
Lake Macguire News
Penrith Press

Leader Newspaper Group (30 títols a Melbourne)
Cairns Post Group (42%)
North Queensland Newspaper Group
Townsville Bulletin
Quest Community Newspapers (17 títols als suburbis de Brisbane)
Sunday Territorian
Centralian Advocate
The Suburban
The Sunday Tasmanian
Tasmanian Country
Treasure Islander
Derwent Valley Gazette (Tasmania)
Sunday Mail
Messenger Press Group
Sunday Times (Perth)

Regne Unit:
The Times
News of the World
The Sun

Estats Units:

The New York Post
Fox Tv

França:
Direct tv

Bildu afirma que la "deriva" d'EB demostra la "urgència" d'un canvi en la forma de fer política

La coalició abertzale ha lamentat avui la "deriva" d'Ezker Batua durant el procés de negociacions amb el PNB d'Àlaba i ha reclamat un canvi en la forma de fer política. En un comunicat, Bildu ha denunciat el "vergonyós espectacle" en què va derivar ahir el ple d'investidura del diputat general d'Àlaba, en què va sortir elegit Javier de Andrés (PP). Segons el parer de la coalició abertzale, aquesta situació reflecteix la "urgència" d'un canvi en la forma de fer política que "desterri" de la gestió pública "actituds opaques i marcades per interessos partidistes i personals". Ahir, al poc de la denúncia d'Arregi, el coordinador d'EB a Àlaba, Mikel Arana, va expulsar del partit a les dues diputades implicades en l'escàndol.

En aquest sentit, ha criticat que la "impresentable deriva política d'EB hagi fet desaprofitar l'oportunitat real d'obrir les portes al canvi de cicle polític i social" en Araba i hagi posat "la catifa vermella a la dreta caduca i reaccionària del PP".

La coalició abertzale ha instat els grups polítics a fer "un esforç" per superar "el clima de tensió i desconfiança creat" per tal d'arribar a acords i tirar endavant els temes que afecten a la societat.

En qualsevol cas, Bildu ha confiat que "el temps aclareixi que va passar ahir a les Juntes Generals" i ha assenyalat que EB haurà de donar explicacions a la ciutadania.

Gerenabarrena insisteix


D'altra banda, el president del Araba Buru Batzar, Iñaki Gerenabarrena, ha subratllat que en el dia d'avui "s'ha demostrat" ​​que la formació jelkide -nacionalista- "no va mentir" al revelar el contingut de les negociacions mantingudes amb EB".

Així, Gerenabarrena ha assegurat en un comunicat que manté les seves "sospites sobre l'existència d'un pacte ocult" entre EB i PP. En aquest sentit, ha recordat les declaracions públiques realitzades pel president del PP a la CAV, Antonio Basagoiti, quan va afirmar que la seva formació "faria el possible i l'impossible" per propiciar el nomenament de De Andrés.

"Al llarg del dia d'avui -ha assenyalat Gerenabarrena- els mitjans de comunicació han començat a parlar de les suposades reunions que les dues formacions van poder realitzar a Madrid durant el cap de setmana. Em pregunto si el PP ha fet el possible i l'impossible per aconseguir el nomenament de d'Andrés com a diputat general".

Ezker Batua reconeix que va plantejar el PNB "posar" a afiliats a canvi del seu suport

La portaveu d'Ezker Batua a Araba, Kontxi Bilbao (foto), ha ofert una roda de premsa per aclarir, davant la denúncia feta pública ahir per Xabier Agirre, que el PNB li va traslladar que alguna persones d'EB, a la qual no ha volgut identificar, va tractar d'introduir en la negociació la consecució de càrrecs de confiança per a algunes persones de la coalició.

El que va ser candidat nacionalista a diputat general d'aquest herrialde va treure a la llum que Ezker Batua li havia demanat "diners" i "llocs", concretament posar a 39 afiliats en diferents fundacions i facilitar la concessió d'un crèdit de 600.000 euros, a canvi de donar suport la seva reelecció.

Bilbao s'ha desmarcat d'aquesta proposta legant que aquesta persona no formava part de la comissió negociadora oficial, de la qual forma part. Segons ha afirmat, quan la comissió oficial es va assabentar, va treure aquest tema de les converses i l'hi va fer saber als jelkides, de manera que no ha influït -ha defensat Bilbao- en què no s'arribés a un acord amb el PNB.

No ha descartat la possibilitat de plantejar una querella contra Agirre, ha titllat les seves declaracions d'ahir de "rèptils" i ha dit que estan motivades per no haver aconseguit el suport d'EB, el que va propiciar que el PP recuperés la Diputació alabesa, amb el suport del PSE.

Quant a la reacció del coordinador general d'EB, Mikel Arana, que ha donat veracitat a les paraules de Agirre i ha situat fora d'EB a les dues junteros alabeses, Bilbao l'ha acusat d'haver intentat "sabotejar" el procés negociador, i alhora ha reconegut una crisi interna en la seva formació.

Els activistes del “Gernika” a Creta demanen protecció davant l’assetjament per turistes sionistes

El Govern manté el seu silenci còmplice mentre continua l’ocupació de l’Ambaixada d’Espanya a Grècia per part de Rumb a Gaza. Les persones de Rumbo a Gaza que mantenen l’ocupació de l’Ambaixada d’Espanya a Atenes han assegurat avui “no entendre” el silenci del Govern davant una reclamació “tan simple i tan ajustada al Dret” com és l’alliberament del “Gernika” per a que pugui navegar sense traves per aigües dels Mediterrani. Així ho han manifestat aquest matí en una compareixença pública des de l’Ambaixada, retransmesa en directe a través d’internet, els activistes Rafael Palacios, Elvira Souto, Antón Gómez-Reino i Mikel Zuloaga.

Rumb a Gaza va ocupar l’Ambaixada d’Espanya a Grècia el dimarts en protesta per l’ordre il·legal del Gover grec d’immobilitzar la Segona Flotilla de la Llibertat, entre els vaixells de la qual figura el “Gernika” el vaixell de la campanya de l’Estat espanyol Rumb a Gaza en el que anaven a embarcar-se 45 persones de ciutadania espanyola. L’objectiu de la Flotilla de la Llibertat continua sent sortir per a trencar i posar fi al bloqueig il·legal israelià a la Franja de Gaza.

“Exigim quelcom tan raonable, senzill i ajustat a les lleis gregues com és la recuperació de la sobirania del nostre vaixell, que compleix tots els requisits legals, per a poder sortir i navegar lliurement pel Mediterrani”, ha senyalat Mikel Zuloaga.

Per la seva banda, Rafael Palacios ha assegurat “no entendre” que no es satisfaci una reivindicació “tan simple”, pel que Rumb a Gaza s’ha vist obligada a fer una acció “tan contundent com és la presa de l’Ambaixada”.

El grup d’activistes de Rumb a Gaza que participarà a l’ocupació de la legació diplomàtica manté la seva determinació de continuar ocupant l’Ambaixada fins que es doni una resposta satisfactòria a la reclamació que el vaixell pugui navegar lliurement per aigües del Mediterrani.

“La nostra missió és de tall solidari”, ha senyalat l’activista Antón Gómez-Reino, “tot el que fem està estrictament enquadrat en el marc jurídic de la legalitat internacional”. Elvira Souto ha fet incís en aquest extrem i ha ressaltat que els que s’han situat fora de la legalitat internacional són “els Governs de la Unió Europea”, que han donat suport a Israel “en comptes de donar suport a ciutadans i ciutadanes que volen acabar amb un bloqueig il·legal i immoral”.

Les mostres de solidaritat del poble grec amb les persones tancades a l’Ambaixada continuen. Aquesta tarda s’ha dut a terme una concentració de suport davant de la legació diplomàtica, mentre persones anònimes continuen donant queviures, material informàtic, roba, etc.

Assetjament al “Gernika”


D’altra banda, les set persones de Rumb a Gaza que custodien el vaixell “Gernika” al port de Kolymvari han denunciat l’assetjament al que estan sent sotmeses per persones d’ideologia sionista. Aquestes persones –la majoria turistes a Creta– han anat com a mínim dues vegades al moll a increpar el grup d’internacionalistes.

Des de Rumb a Gaza s’ha demanat la protecció tant a l’Ambaixada d’Atenes a Espanya com al Ministeri d’Afers Exteriors en previsió que es produeixi algun incident. La fustigació recorda les accions dels colons als territoris ocupats, que incendien i destrueixen propietats palestines, ataquen a persones o fins i tot les assassinen.

Davant aquesta situació, l’activista Laura Arau, a bord del “Gernika”, ha assenyalat que l’objectiu principal és traslladar el vaixell a un altre port més segur, pel qual necessiten un permís de les autoritats gregues: “Quant més trigui Trinidad Jiménez a presionar Grècia, més en risc estem”.

Els assetjadors, són, la majoria, turistes israelians que s’allotgen a un hotel de luxe proper. Un d’ells es va apropar al vaixell amb una clau anglesa i amb actitud violenta, sent aturat per un dels seus acompanyants.

Europa s'alia amb Israel contra els activistes cap a Palestina

Els primers activistes participants en la Campanya Welcome to Palestine van arribar ahir a l'aeroport de Ben Gurion, a Tel Aviv, des d'Europa. Aquest matí centenars més han intentat embarcar-se en els avions cap a Israel per participar d'aquestes jornades a Cisjordània, però els han impedit pujar a bord les aerolínies Lufthansa, Easyjet, Air France i Malev. Dijous les autoritats israelianes van enviar centenars de noms a aquestes companyies demanant-los que impedissin viatjar a aquestes persones identificades com activistes.

Una d'aquestes activistes és Cynthia Beatt, investigadora britànica que viu a Berlin. Es suposava que havia de volar avui, però va rebre una trucada ahir de l'oficina de Lufthansa per informar-la que les autoritats israelianes no li permetrien volar a Tel Aviv. Tot i això, va decidir anar a l'aeroport i demanar una explicació per escrit a la aerolínia. La companyia no li facilità. "No hi ha cap raó per això. Mai he fet res i vull una explicació de perquè m'han posat a la llista negra", va explicar a l'Alternative Information Center.

Als activistes francesos els han impedit embarcar en els avions destinació Tel Aviv i estan duent a terme protestes en els aeroports de Paris, Lió i Niça
. En alguns casos les aerolínies també els han prohibit realitzar vols domèstics. Als activistes de Ginebra i de Brussel.les els han prohibit facturar en els seus vols.

L'AIC ha rebut aquesta informació a través d'alguns dels participants que estan de camí a l'aeroport de Ben Gurion.

Informació de contacte:

Berlin: Cynthia Beatt (activist preventer from boarding flight) +49 (0) 3069569205 +49 (0) 1608451079

Paris: Nicolas Shahshahani (coordinator) +33 (0) 1 42 94 39 94 +33 (0) 673382484

Jerusalem: Michael Warschawski (for Hebrew) +972 (0) 524.733.453

Bethlehem: Fadi Kattan (for Arabic) + 970 (0) 59.575.410

Carmen Reyes (PP): "Jo ajudava a omplir a mà els impresos"

Carmen Reyes Ruiz, diputada del PP al Parlament andalús, era regidora de Turisme i Cultura de Lanjarón (Granada) a finals de gener de 2007 quan, poc abans del tancament del cens electoral, es van registrar empadronaments massius irregulars de persones alienes al municipi. Reyes, que té la condició d'aforada com a parlamentària, va declarar com a imputada per la presumpta alteració del cens electoral.

La diputada va testificar a porta tancada davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA), que es va declarar competent per enjudiciar la causa, en la qual també estan imputats el que va ser alcalde del municipi, José Rubio, del PP, la en aquells dies secretària local dels conservadors, Sonia Gutiérrez Quiles, i l'exregidora Francisca Gallardo.

Reyes Ruiz, que va declarar durant tres hores, va adduir en defensa seva que els funcionaris encarregats del padró municipal eren molt lents i que per això acompanyava els veïns a omplir "els forats lliures dels impresos". Del seu testimoni es dedueix que la diputada andalusa, quan era regidora, ocupava bona part del seu temps a mirar des del seu despatx la cara de la gent per endevinar, a simple vista, si quedaven contents amb el tracte que rebien per part dels funcionaris.

Així, quan el magistrat instructor li va preguntar ahir si havia ajudat a algunes persones a omplir la butlleta d'empadronament, la diputada va respondre que "quan veia que s'anaven perquè no se'ls atenia bé", ella "s'interessava i s'acostava al mostrador per ajudar".

"Jo ajudava a omplir a mà els impresos amb un bolígraf que era al taulell", va confessar. Segons el seu relat, el seu despatx a l'Ajuntament estava davant del taulell, així que quan ella "observava que un veí no estava content amb l'atenció del funcionari, sortia del seu despatx per facilitar aquesta ajuda". "Aquestes persones no eren capaces d'omplir un formulari d'empadronament amb el seu nom i domicili?", va preguntar el magistrat instructor. La resposta de la diputada va ser que" no portaven les ulleres".

Empadronats a casa

Segons es desprèn dels fets, investigats inicialment pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Órgiva hi ha indicis que els quatre imputats, entre ells la diputada andalusa, "van participar en l'empadronament d'unes cent persones per tal de incloure-les en el cens electoral" perquè participessin en les eleccions municipals de 2007.

Alguns dels nous empadronats van fixar la seva residència "al domicili dels imputats i molts d'ells es van donar de baixa en el padró una vegada celebrats els comicis".

Davant aquests indicis, el magistrat instructor es va interessar per les altes que es van registrar en el seu domicili i li va preguntar si "convivien amb ella al seu habitatge, amb el seu marit i els seus fills". "Eren parents per afinitat", va contestar Reyes.

Entre les persones que es van empadronar en el seu domicili es trobaven els oncles de la diputada, que vivien a Màlaga, la seva sogra, que residia a la localitat de Órgiva, propera a Lanjarón, i fins el germà de la seva sogra. "És una mica deficient" i no volien deixar-lo sol, va al.legar la diputada. La parlamentària, però, no recordava ahir si el dia de les eleccions seus oncles estaven a Màlaga, però sí que van votar per correu.

Entre els empadronaments massius hi havia una família equatoriana, que, segons sembla, havia fixat la seva residència en un habitatge de l'exalcalde. Sobre aquest assumpte, la diputada va negar que ella preguntés en el seu moment al funcionari encarregat del padró si els nacionals de l'Equador tenien dret a vot.

La devaluació incontrolada del dòlar perjudica el real de Brasil





Mentre EUA defensa la seva economia interna mitjançant la debilitació del dòlar, Brasil es preocupa per les conseqüències del creixement extrem del real enfront de la devaluada moneda nord-americana. El Ministeri de Finances brasiler afirma que la guerra global de divises està lluny d'arribar al final i prepara mesures per aturar la creixent cotització del real enfront del dòlar nord-americà, que en les últimes setmanes va assolir el seu màxim en 12 anys. Washington rep fortes crítiques per devaluar el dòlar imprimint grans quantitats de diners, mentre les seves agències de lladres especuladors ataquen l'euro molt més fort i sòlid, davant l'incompetència del PP que governa Europa.

Així, el ministre d'Hisenda del Brasil, Guido Mantega, va declarar que hi ha mecanismes disponibles per frenar la revaluació del real i que el Govern adoptarà pròximament noves mesures per protegir que la cotització de la divisa nacional canviï de rumb i perjudiqui la competitivitat dels seus productes en el mercat mundial.

Brasil "ha de prendre accions" perquè "la guerra global de divises no ha donat signes de que estigui arribant al final", va sostenir Mantega.

Washington rep fortes crítiques per devaluar el dòlar imprimint grans quantitats de diners

"Per Washington és molt bona cosa que el dòlar es debiliti. Això no és una guerra. Els països llatinoamericans estan venent molt bé, tenen molt bons preus i això fa pujar el preu de les seves divises", assegura l'expert en Economies d'Amèrica Llatina Claudio Loser, que explica l'expansiva política monetària dels EUA com un intent de defensar el seu debilitada economia.

D'altra banda, segons afirma Loser: "EUA Està amb un dèficit fiscal important, té problemes encara de balanç de pagaments. Tot això porta al fet que el dòlar es debiliti".

"Jo diria que hi ha una situació real, però no depèn tant d'EE. Units., Sinó de moltes coses. La forma que ha d'haver per solucionar això és que els Estats. Units. Posi la seva casa en ordre, que està molt desordenada. En aquest moment EE. Units. el que fa és mantenir una política monetària molt expansiva, amb taxes d'interès baixes, que l'ajuden en la seva activitat econòmica i també debiliten el dòlar. El que passa és que és la mesura per defensar la seva economia interna", sosté l'expert.

Segons Claudio Loser, l'expansió interna, en realitat, pot beneficiar els països perquè augmenta la demanda dels productes venuts al mercat internacional, així que "en el cas de països com Brasil en aquesta guerra el que haurien de fer és no pujar la taxa d'interès. El que ha de fer el país és tenir una política fiscal més dura i gastar menys en un situació d'expansió".

Cayo Lara reclama al govern que doni suport a la querella contra l'agència de qualificació

Cayo Lara ha denunciat de manera contundent "la nova actuació especulativa i presumptament delictiva realitzada per l'autodenominada agència de qualificació de riscos Moody's directament contra el deute portuguès, amb conseqüències que afecten també a països com Espanya, Itàlia, Irlanda i Grècia". Lara recorda que: "Aquesta nova maniobra de Moody's ha tingut lloc el dia abans que Espanya tregui al mercat 3.000 milions d'euros en bons de l'Estat, el que significa un clar atac especulatiu contra el deute públic espanyol". Foto de M. Asenjo: Enrique Santiago i Cayo Lara.

El coordinador federal d'IU mostra la seva "sorpresa" per la "tèbia resposta oferta pel Govern espanyol, que no ha anat més enllà de declarar-se 'sorprès' per l'actuació d'aquesta agència". En aquest sentit, recorda que "al febrer d'aquest any va quedar presentada una querella criminal a l'Audiència Nacional contra les tres agències de qualificació -la pròpia Moody's, Fitch i Standard & Poor's- pels suposats delictes de tràfic d'informació privilegiada en els mercats borsaris amb fins de lucre i maquinació per alterar el preu de les coses".

"Fins avui -destaca Lara- el Govern socialista no ha ordenat cap actuació de la Fiscalia General de l'Estat respecte d'aquesta querella. Esperem que aquesta nova 'sorpresa' que diuen haver tingut els incentivi per actuar. Aquesta inacció de l'Executiu del PSOE està facilitant de forma clara els atacs especulatius contra l'economia espanyola sense que utilitzin totes les eines a la seva disposició per defensar l'interès general del nostre país.

Finalment, Cayo Lara considera que "és hora d'exigir al Govern la seva responsabilitat política en aquesta situació, més encara si es té en compte que la seva inacció permet que la documentació probatòria de l'activitat de les agències surti d'Espanya. Izquierda Unida exigirà aquesta responsabilitat".

Bielorússia reduirà el 50% les importacions

Bielorússia no preveu renunciar totalment a les importacions, però planeja reduir el 50% en els pròxims cinc anys, ha declarat avui el president bielorús Aleksandr Lukaixenko: "No descartem les importacions, en què predominen petroli i gas. Vulguem o no, de moment no podem deixar d'importar", va dir el president. Al mateix temps va assenyalar que Minsk busca fonts alternatives d'hidrocarburs. "Estem treballant per garantir subministraments alternatius de gas, pel que fa al petroli, ja els tenim. Bielorússia comprarà gas natural i petroli allà on pugui fer-lo més barat i en condicions més avantatjoses", ha concretat. Foto: Minsk.

En referir a la maquinària per a les empreses bielorusses, Lukaixenko va dir que no es podrà deixar de importar del tot. "Però estem desenvolupant unitats de producció que permetran substituir les respectives importacions", va afegir.

"Ens plantegem la tasca de reduir el 50% les importacions en el pròxim quinquenni", va resumir.

Diplomàtic rus considera contraproduents les sancions de la Unió Europea contra Bielorússia

La pressió i sancions contra Bielorússia per part d'Europa no tenen l'efecte desitjat, ha declarat avui el Comissionat del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia per als Drets Humans, Konstantín Dolgov.

"Aquesta política (de sancions) és contraproduent. Per més difícil que sigui el diàleg amb un o altre Estat en l'àmbit del dret, aquest diàleg és imprescindible", va dir Dolgov i ha destacat que "la pressió excessiva, en particular a través de les organitzacions internacionals, resulta contraproduent".

Dilluns passat els cancellers dels 27 països de l'Unió Europea van ampliar les sancions contra Bielorússia, en introduir un embargament sobre el subministrament de "armament i materials que puguin usar-se per a la repressió interior", mentre s'aprova armar els mercenaris libis -com ja ha reconegut que fa França, després de ser descoberta fent-ho- contra el govern de Gaddafi.

Així mateix, els cancellers ampliar la llista dels funcionaris bielorussos als quals es prohibeix l'entrada als països europeus i els comptes bancaris estan congelades.

Diplomàtic rus considera contraproduents les sancions de la Unió Europea contra Bielorússia

La pressió i sancions contra Bielorússia per part d'Europa no tenen l'efecte desitjat, ha declarat avui el Comissionat del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia per als Drets Humans, Konstantín Dolgov: "Aquesta política (de sancions) és contraproduent. Per més difícil que sigui el diàleg amb un o altre Estat en l'àmbit del dret, aquest diàleg és imprescindible", va dir Dolgov i ha destacat que "la pressió excessiva, en particular a través de les organitzacions internacionals, resulta contraproduent".

Dilluns passat els cancellers dels 27 països membres de la Unió Europea van ampliar les sancions contra Bielorússia, en introduir un embargament sobre el subministrament de "armament i materials que puguin usar-se per a la repressió interior".

Així mateix, els cancellers ampliar la llista dels funcionaris bielorussos als quals es prohibeix l'entrada als països europeus i els comptes bancaris estan congelades.

Els últims mesos Bielorússia experimenta greus dificultats econòmiques per atacs dels fons especulatius organitzats des de la UE amb el propòsit-evidenciat des d'hores abans que s'anunciés la victòria de Lukaixenko, quan ja la CIA organitzava motins per fb i twitter-, de fer caure al govern de majoria absoluta comunista com sigui. Els atacs han causat la pujada de preus i la devaluació de la moneda nacional bielorús.

La contaminació causa la mala qualitat del semen català, basc, valencià i murcià

Els factors contaminants acumulats en les futures mares poden alterar el desenvolupament dels testicles de l'embrió i la qualitat del semen. Els tòxics ambientals transmesos durant la lactància també són una de les claus de la infertilitat masculina, segons un estudi de l'Institut Marquès i el CSIC. A Catalunya, cap de les dones estudiades estava lliure de factors tòxics, que estan relacionats amb els greixos que acumula el cos i la contaminació industrial. Les persones que viuen en zones amb més exposició a productes químics tenen més risc de tenir una pitjor qualitat de llet materna i semen. Els territoris amb una pitjor qualitat són el País Basc, Catalunya, País Valencià i Múrcia. Foto: Nens de La Cabanasse, Catalunya Nord.

La llet materna i els tòxics que pot transmetre una mare al nadó durant l'embaràs és un dels factors que poden influir directament en la qualitat del semen del nen. L'estudi, realitzat per l'Institut Marquès i el CSIC, ha afirmat que els greixos i la contaminació industrial a la que es poden sotmetre les dones poden afectar directament al desenvolupament dels testicles de l'embrió i al seu desenvolupament durant la lactància materna.

Les quatre regions amb una pitjor qualitat de semen són el País Basc, Catalunya, País Valencià i Múrcia (aquesta última per la gran quantitat de pesticides que hi ha a la regió).

L'estudi, que s'ha centrat en la comunitat gallega i la catalana, ha demostrat que els gallecs mostren un millor resultat i tenen el doble d'espermatozous que un català. El fet ve donat, entre d'altres factors, pel greix que pot acumular la mare. Els tòxics que s'acumulen actuen com a estrògens, i aquests, al tractar-se de glàndules femenines, provoquen un pitjor desenvolupament dels testicles masculins.

El director de l'Institut Català de la Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicerector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, Damià Barceló, ha afirmat que entre les pitjors comunitats es troba Catalunya, "ja que està més exposada als residus industrials i per tant a la contaminació" i ha afegit que, entre d'altres coses, "els envasos de la gran quantitat de menjars preparats que mengen els catalans també acumulen aquests residus industrials".

La directora de l'estudi, Marisa López-Teijón, ha afegit que "s'ha de seguir donant el pit als nadons, ja que és el preu que s'està pagant per la industrialització". La doctora també ha fet referència a alguns materials que poden presentar tòxics, com la Bisfenol-A dels biberons, i que "no solucionarien el fet de deixat de donar llet materna i consumir-la preparada".

Els Rothschild contracten a "la persona més odiada i més ignorant dels EUA"

L'excap de BP Tony Hayward -"la persona més odiada i més ignorant dels EUA"- ha trobat una oportunitat de tornar al negoci petrolier, al costat del Bilderberg sionista Nathaniel Rothschild. L'ex conseller delegat, especialista en fer la feina bruta dels amos, va crear la societat d'inversió en projectes de petroli i gas Vallares, que entrar en l'estructura de la minera Vallar, establerta pel descendent del clan Rothschild l'any passat. Hayward i Rothschild intenten fer una oferta inicial pública (IPO) entre juny i juliol que, segons les previsions, ha de retre uns 1.600 milions de dòlars.

Vallares invertirà recursos en projectes de petroli i gas. Els socis ja han realitzat una sèrie de trobades amb els fons sobirans de Qatar, Abu Dhabi i Singapur i inversors dels EUA i el Regne Unit perquè participin en la col.locació.

El diari The New York Daily News qualificar Tony Hayward com "la persona més odiada i més ignorant dels EUA". Era el directiu que ocupava el càrrec del cap de BP quan la plataforma marina Deepwater Horizon es va inundar el 22 d'abril després d'una potent explosió i un incendi que va durar 36 hores i que va provocar un abocament que va acabar per convertir-se en el major desastre mediambiental al qual s'hagi enfrontat la primera economia mundial.

Després de l'accident BP va valorar els danys en 41.000 milions de dòlars incloent les indemnitzacions. Tony Hayward es va veure obligat a abandonar el seu lloc a l'octubre de 2010.

"M'agradaria rebobinar la vida", va confessar el directiu, però malgrat tot, no es va retirar del negoci.

A la primavera es va incorporar al Consell d'Administració de la companyia suïssa Glencore on va encapçalar la Comissió de Personal i va començar a buscar socis per crear una empresa d'inversió que funcioni en els sectors del petroli i el gas.

No obstant això, tot i que va passar al golf de Mèxic, els inversors no donen per perdut a Hayward que coneix perfectament el mercat i té una gran experiència en el sector.

S'enfonsa altre plataforma de Transocean, propietari de la Deepwater Horizon

La companyia suïssa Transocean Ltd, propietària de la malaurat plataforma Deepwater Horizon, accidentada el 2010 al golf de Mèxic, de nou té problemes, aquesta vegada a prop de les costes africanes, en les aigües properes a Ghana. La plataforma petroliera Mariannes, també propietat de Transocean Ltd, s'està enfonsant lentament per causes desconegudes.

Fins al moment han estat evacuades 108 persones de la plataforma segons ha informat el representant de la companyia, Guy Cantwell: "La situació es manté estable. Ningú ha resultat afectat. Tretze persones s'han quedat a la plataforma, estan controlant la situació", va declarar Cantwell, sense precisar si s'ha aconseguit aturar la penetració de l'aigua en la instal.lació perforadora.

L'especialista va confirmar que s'ha iniciat una investigació del cas. No obstant això, encara és d'hora per aclarir les causes del problema.

La notícia ha provocat una caiguda del 3% de les accions de Transocean a la borsa de Nova York.

Mariannes és una plataforma petroliera semi-submergible inaugurada el 1979 i modernitzada el 1998. En l'actualitat està arrendat per l'empresa energètica italiana Eni.

L'octubre de 2009 Mariannes va començar la perforació del pou Macondo al golf de Mèxic. No obstant això, ja al novembre de 2009 va parar les obres pels danys causats per l'huracà Anada.

Per finalitzar el treball la companyia britànica BP es va veure obligada a arrendar una altra plataforma, la Deepwater Horizon. L'abril de 2010 la plataforma va patir una explosió que es va dur les vides de 11 persones. Durant els mesos següents gairebé 760 milions d'litres de cru van ser vessats a les aigües del Golf.

Després de l'accident EUA introduir una moratòria a la perforació de pous en aigües profundes nord-americans i la plataforma Mariannes va ser traslladada del Golf de Mèxic a les costes africanes.

La redacció de 'News of the World' furiosa amb la directora

La notícia del tancament imminent del tabloide britànic News of the World ha encès els ànims en la redacció del diari. Segons informa la cadena britànica Sky News -del mateixa Rupert-, els empleats del diari propietat del magnat dels mitjans de comunicació, Rupert Murdoch, han muntat en còlera després de conèixer la notícia del tancament, mitjançant un comunicat signat pel president del grup News International, James Murdoch. La ira dels empleats s'ha dirigit, segons els mitjans britànics, cap a la directora de la publicació, la "amiga íntima" de Murdoch, Rebekah Brooks (foto).

Un periodista del diari més venut del R.U. ha qualificat a Twitter l'ambient de la redacció en relació a Brooks com de "fúria absoluta perquè ha sacrificat el diari per salvar la seva feina".

News of the World publicarà diumenge que ve el seu últim número, després de 168 anys d'història.

Els usuaris de Facebook carreguen contra el diari

El compte de Facebook del diari ha anunciat també la notícia i ha deixat obert els comentaris. Els usuaris de la xarxa han deixat anar al seu enuig amb la publicació i els han dedicat agres comentaris celebrant el seu tancament.

EU d’Alzira demana informació sobre les obres en el xalet de Blasco

El grup municipal d’EUPV en l’Ajuntament d’Alzira, ha anunciat que reclamarà “llum i taquígrafs” en aquest expedient. “Demanem tota la informació referida a les llicències d’obres atorgades a l’actual portaveu del PP en Les Corts, Rafael Blasco, durant els anys 2004 i 2006, així com tota la informació sobre la situació legal dels terrenys en les partides on té aquestes propietats que formen part del seu xalet”, manifesta el regidor d’esquerres, Iván Martínez.

Martínez considera que l’Ajuntament d’Alzira “complirà amb la seua tasca de transparència si permet l’accés a tota aquesta informació, la qual no oblidem està aquestos dies en boca de tots i desperta els dubtes per les sonores coincidències en temps i noms entre la construcció del xalet de Blasco i la concessió d’una obra en Sociópolis”.

El regidor d’EUPV afirma: “esperem que la senyora Bastidas no tinga cap problema en obrir les portes d’una informació perquè comprovem si tot s’ha realitzat conforme la legalitat”, apunta Martínez.

Nou informe revela deficiències en la legislació laboral a Europa

Un nou informe publicat avui per la CSI revela deficiències en la legislació laboral en els Estats membres de la Unió Europea, inclosa una protecció insuficient contra la discriminació antisindical i restriccions indegudes al dret de vaga. L'informe, presentat per l'examen de les polítiques comercials de l'OMC dels 27 països de la UE aquesta setmana, també critica les sentències del Tribunal Europeu de Justícia que han erosionat fonamentals els drets dels treballadors i treballadores. Així mateix, cita una discriminació persistent contra la dona en el treball.

"Cal que els països de la Unió Europea corregeixin les deficiències en la legislació laboral per permetre que aquells i aquelles que treballen puguin exercir plenament els seus drets en virtut del dret internacional. L'erosió d'aquests drets deixa als treballadors sense una protecció adequada i frena els ingressos en un moment en què l'economia d'Europa necessita desesperadament una major demanda per recuperar-se ", va afirmar la secretària general de la CSI, Sharan Burrow.

Tot i que l'informe posa l'accent en que les normes fonamentals del treball es respecten en general en la llei i la pràctica, critica essencialment els següents àmbits:

- Les sentències del Tribunal Europeu de Justícia, que han estat criticades per l'OIT i soscaven dràsticament els drets dels treballadors, incloent el dret de vaga;

- Tot i legislació relativa a la igualtat, continua la discriminació contra la dona en el mercat laboral. Aquesta discriminació inclou una elevada concentració de dones en ocupacions de baixos ingressos, una persistent bretxa salarial de gènere, i la manca d'oportunitats per a les dones en els alts càrrecs directius;

- L'explotació econòmica de nens i nenes, que encara que no és generalitzada, afecta determinats grups, com els romanís i els nens originaris del nord d'Àfrica i Àsia.

S'acull amb satisfacció el suport que concedeix la Unió Europea a les normes fonamentals del treball en diversos aspectes del seu propi sistema comercial, incloent en el seu Sistema Generalitzat de Preferències (SGP +), en virtut del qual els països en desenvolupament que respectin les normes fonamentals de l'OIT són elegibles per a un millor accés al mercat europeu. Actualment la CES i la CSI estan demanant que el SGP investigui les violacions dels drets laborals comeses per Geòrgia i Uzbekistan.