Multitudinària manifestació a Barcelona contra les retallades del govern de CiU

Milers de persones es manifesten encara a aquestes hores, gairebé les 21h de la nit, per la Via Laietana en resposta a la convocatòria de la plataforma Prou Retallades.

Per una Catalunya social, PROU RETALLADES!

La plataforma Prou Retallades!, que aglutina entitats socials i sindicats, ha reclamat aquest dimarts al govern català que convoqui una consulta popular perquè els ciutadans decideixin sobre el model de serveis públics que volen i han anunciat que, si no ho fa, la promouran pel seu compte. Coincidint amb la tramitació al Parlament dels pressupostos de la Generalitat per al 2011, aquesta plataforma ha fet públic un manifest que denuncia que les retallades dels serveis socials que està portant a terme l’executiu d’Artur Mas “responen a l’objectiu de dur a terme un canvi de model social de transició de la gestió pública a una privada i mercantilitzada”.

Per fer front a uns comptes que qualifiquen d’”antisocials”, les entitats agrupades entorn a aquesta plataforma demanen al Govern que “consulti la ciutadania sobre el model social que està implantant amb les retallades sobre els serveis públics i les modificacions legislatives que està impulsant”. En el manifest, anuncien mobilitzacions per a la tardor si el Govern no pren nota d’aquesta petició.

Els secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, respectivament, que han estat presents a l’acte, han assumit la reclamació de la consulta popular i han advertit que el govern de CiU haurà de fer front a protestes al carrer si no canvia de política.

La plataforma Prou Retallades! es planteja recórrer a la llei que regula les consultes populars a Catalunya, que emana de l’Estatut, i que preveu la possibilitat de convocar un d’aquests referèndums a través de la recollida d’un nombre determinat de firmes.

Llegeix i descarrega el manifest PER UNA CATALUNYA SOCIAL,
PROU RETALLADES !

Al següent video podeu escoltar les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, i Àngels Martínez, de la plataforma ‘Prou retallades!’, efectuades el dimarts 19 de juliol de 2011.

Prou retallades! reclama un referèndum

La plataforma Prou retallades! reclama un referèndum perquè la ciutadania decideixi sobre el model de serveis públics. Compta amb el suport dels sindicats CCOO i UGT i del grup parlamentari d'ICV-EUiA

La plataforma Prou Retallades!, que aglutina entitats socials i sindicats, ha reclamat aquest dimarts al govern català que convoqui una consulta popular perquè els ciutadans decideixin sobre el model de serveis públics que volen i han anunciat que, si no ho fa, la promouran pel seu compte. Coincidint amb la tramitació al Parlament dels pressupostos de la Generalitat per al 2011, aquesta plataforma ha fet públic un manifest que denuncia que les retallades dels serveis socials que està portant a terme l’executiu d’Artur Mas “responen a l’objectiu de dur a terme un canvi de model social de transició de la gestió pública a una privada i mercantilitzada”.

Per fer front a uns comptes que qualifiquen d’”antisocials”, les entitats agrupades entorn a aquesta plataforma demanen al Govern que “consulti la ciutadania sobre el model social que està implantant amb les retallades sobre els serveis públics i les modificacions legislatives que està impulsant”. En el manifest, anuncien mobilitzacions per a la tardor si el Govern no pren nota d’aquesta petició.

Els secretaris generals de CCOO i la UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, respectivament, que han estat presents a l’acte, han assumit la reclamació de la consulta popular i han advertit que el govern de CiU haurà de fer front a protestes al carrer si no canvia de política. El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, també ha manifestat el suport de la coalició roig i verda al referèndum, proposta que precisament va defensar recentment al Parlament.

La plataforma Prou Retallades! es planteja recórrer a la llei que regula les consultes populars a Catalunya, que emana de l’Estatut, i que preveu la possibilitat de convocar un d’aquests referèndums a través de la recollida d’un nombre determinat de firmes.

El Consell Polític d'EB vol expulsar Arana i dóna suport a les "junteres"

El Consell Polític d'EB, en el qual es van donar cita els afins a l'ex coordinador general, Javier Madrazo, i un grup format per independents encapçalats pel sindicalista Jesús Uzkudun (CCOO), van reclamar ahir la dimissió de l'actual coordinador general de la coalició, Mikel Arana.

El Consell Polític d'EB, celebrat ahir a Bilbo, va sol.licitar la dimissió de l'actual coordinador general, Mikel Arana, i va anunciar l'obertura d'un expedient sancionador per haver trencat la caixa única de la formació. Una suposada irregularitat comesa en haver-se apropiat de les retribucions procedents del Parlament de la Gasteiz. Així mateix, els participants en el Consell, en què no van prendre part els simpatitzants de Arana, van aprovar per majoria demanar la dimissió del coordinador "de la ruptura".

En el text elaborat després de la reunió, els "madracistes" responsabilitzen a Mikel Arana de l'actual situació de la coalició, i el van acusar d'haver negociat amb el Partit Comunista d'Espanya la venda de les sigles i el control de l'organització.

Referent a això, els presents en el Consell, en què va participar un grup de persones independents representades pel sindicalista Jesús Uzkudun, va afirmar que les convocatòries realitzades pel coordinador general i el PCE "són fruit de la usurpació d'unes sigles que no els pertanyen ".

A més, entre les resolucions aprovades s'inclou la convocatòria d'una Assemblea General Extraordinària prevista per al pròxim 1 d'octubre, que suplanta l'organitzada pel bloc "aranista", prevista per al novembre.

Quant a la polèmica suscitada arran de les negociacions amb el PNB a Àlaba, els assistents a la reunió van acceptar posar en marxa un procés d'investigació interna. Tot per aclarir un acte "censurable" protagonitzat per membres d'EB, que van reclamar diners i llocs canvi de donar suport a la reelecció de Xabier Agirre com a diputat general.

Responsabilitats

De la mateixa manera, en el text aprovat es va acceptar la dimissió de Serafín Llamas, vinculat a les negociacions de la "taula B", i es va donar suport a les dues "junteres" d'EB a la Cambra foral alabesa. Dues procuradores "van acatar" la decisió de la militància d' Herrialde, que es va pronunciar en un referèndum i va propiciar la designació de Javier De Andrés (PP) com a diputat general.

En el mateix sentit, el Consell va donar suport a Kontxi Bilbao i David Lozano, representants d'EB en la negociació programàtica. Una negociació amb la qual la coalició pretenia recuperar l'impost sobre patrimoni i modificar la llei electoral, "aspectes menyspreats pel PNB".

Per al sector "madracista" l'actitud de Mikel Arana enfront de la "taula B" va donar la "punta a l'organització, disparant els seus dards" cap a aquesta i cap als quadres "més representatius" de la mateixa.

Finalment, els participants en la reunió van considerar nul·la la Presidència celebrada dilluns a la capital biscaïna, on Arana va reclamar la dimissió de Gálvez, Etxezarreta i Bilbao.

Sud-Àfrica aposta per crear una empresa farmacèutica estatal

L'ANC, Congrés Nacional Africà de Sud-àfrica, està considerant la creació d'una empresa farmacèutica de propietat estatal.

"Discussions serioses començar a lekgotla per arrencar una empresa farmacèutica de l'estat", va dir el secretari general de l'ANC Gwede Mantashe als periodistes en Luthuli Casa al centre de Johannesburg.

"No és només una idea" va dir Mantashe després de quatre dies de durada del Comitè Executiu Nacional de l'ANC.

Sud-àfrica consumeix un 25% dels antiretrovirals (ARV) disponibles al món.

L'ACN va rebre un informe sobre la salut, amb un increment dramàtic en el nombre de persones que la prova del VIH / SIDA.

S'havia multiplicat per sis, de dos milions a l'any a 12 milions a l'any.

També hi ha hagut un "augment espectacular" del nombre de persones que accedeixen al tractament.

The Sun online publica la falsa mort de Murdoch

Els diaris de Murdoch reforcen la seva seguretat després de l'atac informàtic.

El grup de diaris britànics de Rupert Murdoch va demanar al seu personal que canviessin les seves contrasenyes i augmentessin la seguretat després que uns pirates ataquessin la pàgina web de la seva tabloide The Sun. Els pirates van redirigir el dilluns als lectors de The Sun online a una pàgina falsa que informava que s'havia trobat a Murdoch mort al seu jardí. Membres del grup de pirates LulzSec, que havien anunciat recentment la seva dissolució, van reclamar la responsabilitat de l'atac en missatges a la xarxa social Twitter i van dir que estaven preparant més atacs en línia.

També van escriure bromes i insults contra Murdoch i el seu imperi mediàtic, embolicats en un escàndol d'escoltes telefòniques que ha sacsejat la societat britànica i ha arribat fins al primer ministre David Cameron. "D'aquí a 20 minuts, les pàgines es sobrecarregaran, ¡les coses s'estavellaran! Estem treballant en una forma de penetrar les defenses just ara. Manteniu-vos al corrent", va indicar LulzSec en un missatge a Twitter. "Ens hem alegrat, ens hem divertit, hem picat el Sun de Murdoch", deia un altre dels missatges.

Dues fonts en la seu dels diaris de Murdoch a Londres van afirmar que el personal dels diaris de Murdoch, incloent el del Sunday Times , se li havia demanat que canviessin les seves contrasenyes. Un portaveu de News International, empresa matriu de The Sun , The Times i The Sunday Times , va declinar fer comentaris sobre les mesures de seguretat. "Estem al corrent de l'intent de pirateig de sun.co.uk la passada nit i les nostres pàgines estan ara sent reforçades. No tenim res més que afegir per ara", ha afegit.

Bono no condemna el feixisme

75 anys després que un cop d'Estat trunqués la curta història de la Segona República i desencadenés la Guerra Civil i la dictadura, el ple del Congrés dels Diputats segueix sense condemnar de manera expressa la revolta militar. Avui l'oportunitat es va tornar a escapar de les mans. I tot per decisió del president de la Cambra, José Bono. La seva actitud va omplir de seguida d'indignació a l'esquerra parlamentària. Les víctimes de la repressió franquista i els seus familiars califiquen aquesta actitut de "vergonyosa". Segons Llamazares, "estem entre l'amnèsia del PP i la debilitat del PSOE".

Passaven pocs minuts de les 19.30 hores. Bono va cridar a votació. Aquest era el moment triat per ell mateix per donar lectura a una declaració revestida amb el sobrenom de institucional en què teòricament s'havia de condemnar la insurrecció del 18 de juliol i el franquisme, per primera vegada en el ple de la Cambra baixa. Almenys, aquesta era l'encàrrec que li van fer arribar dijous passat els diputats d'IU-ICV, Gaspar Llamazares i Núria Buenaventura. Bono, en aquella reunió extraordinària de la Junta de Portaveus es va comprometre a redactar ell mateix un text "equilibrat, ponderat" que llegiria en el primer ple que succeís al 75 aniversari del cop d'Estat. I així ho va fer.

José María Pedreño, president de Fòrums per la Memòria, va demanar directament la dimissió de Bono: "És el clàssic hereu ideològic del franquisme que s'ha situat en un partit autoproclamat d'esquerres. Sembla mentida que membres del PSOE facin tal exercici de neofranquisme quan tenen milers de companys en fosses comunes".

Bono no va consultar amb els portaveus parlamentaris fins a última hora, ben avançada la sessió plenària, quan va censurar a la sortida alguns d'ells. "No fas una condemna del franquisme?", li va preguntar Llamazares quan va veure el text, segons el seu propi relat. "No", li va respondre el cap de la Cambra. El diputat d'IU es va quedar perplex de la resposta del fill d'un falangista dels que s'enriquí amb l'assassinat de gent honrada.

Tretze organitzacions nacionals fan una crida a participar a la manifestació de Causa Galiza

Els representants de tretze organitzacions sobiranistes es va reunir aquest matí a la Plaça San Martín Pinario la capital gallega per mostrar el seu suport a la manifestació convocada per Causa Galiza de 25 de juliol. Les entitats sotasignants de l'Acord Democràtic Nacional (ADN) presentat el passat 18 de desembre a Pontevedra, han posat èmfasi en la necessitat de "construir un procés d'acumulació de la unió política, nacionalista i social", una cosa "essencial" en el context actual crisi.

Els membres de Adiante, Assembleia da Mocidade Independentista, Ateneu Proletário Galego, Ceivar, Colectivo Nacionalista de Marín, Central Unitaria de Traballadores/as, Espaço Irmandinho, Frente Popular Galega, Fronte Obreira Galega, Movemento pola Base, Partido Comunista do Povo Galego, Redes Escarlata e Siareir@s Galeg@s es van reunir avui a la compostelana plaça de Sant Martín Pinario per fer una crida a part de les activitats convocades per Causa Galiza, ja per cinquè any consecutiu el Dia de la Pàtria.

Neix a Madrid Red Roja com a corrent per la unitat comunista i el front d'esquerres

En els dies 9 i 10 de juliol ha tingut lloc al Centre Social Okupat La Traba, a Madrid, una Assemblea Estatal dels i les companyes de Corriente Roja (V Trobada). Des de diferents territoris i pobles de l’Estat espanyol, ens vam donar cita per concretar com estructurar la nostra organització, després de la ruptura provocada pel sector que s’ha apropiat de les sigles de “Corriente Roja”. Per a nosaltres, s’ha iniciat una nova etapa, en la que hem decidit denominar-nos Red Roja (Xarxa Vermella), per no desaprofitar forces en baralles intestines i centrar-nos en lluitar contra el règim i el govern.

Xarxa Vermella (Red Roja a la resta del territori) no és un partit, ni un sindicat, sinó una organització d’afinitat comunista. Els i les companyes que integrem Xarxa Vermella no aspirem a autoproclamar-nos avantguarda, ni a ser el nou i únic referent de la classe treballadora, sinó a sumar forces i treballar amb humilitat, des dels nostres centres de treball, d’estudi, barris i pobles, al costat d’altres companyes i companys, organitzacions i moviments socials , pel socialisme, contra el patriarcat i pel dret d’autodeterminació i la república (o les repúbliques) a l’Estat espanyol.

Des de Xarxa Vermella apostem nítidament per la ruptura revolucionària amb el règim dimanat d’una “Transició” fictícia i amb la seva Constitució del 78. Lluny de la institucionalització de l’esquerra política i sindical, apostem per la generació de poder popular i contrahegemonia cultural des de baix. Lluny del sectarisme, aspirem a confluir pluralment des de les diferents tradicions marxistes, independentistes, antipatriarcals o llibertàries. Aspirem a recuperar allò que van dir Marx i Engels en el Manifest Comunista: que, a la pràctica, comunistes són aquells que formen “la fracció més decidida dels partits obrers de tots els països, la que sempre empeny cap endavant”. Considerem, doncs, que les forces del comunisme són representades en l’actualitat per les fraccions més decidides de totes les organitzacions polítiques, socials i sindicals anticapitalistes.

Els nostres objectius polítics són unitaris: un Front d’Esquerres per a la lluita política, en el que ha de confluir el clàssic amb el nou, el tradicional amb el que emergeix, el moviment obrer amb els moviments socials. I un Front Sindical per a la lluita de classes, com alternativa al “sindicalisme” “vendeobrero” de CCOO i UGT. Considerem que aquests són objectius prioritaris per a la construcció i la praxi revolucionària a l’Estat espanyol, davant d’una “esquerra” política i sindical que, tot i les gravíssimes retallades socials i les successives intervencions imperialistes, segueix estancada en una posició de subalternitat amb respecte al PSOE.

El antiimperialisme, la defensa dels processos revolucionaris i el suport als moviments populars que resisteixen i lluiten contra l’imperialisme a tot el món, des de Llatinoamèrica fins a l’Orient Mitjà, formen part del codi genètic de la nostra organització. Però també una solidaritat més propera amb l’Esquerra Abertzale i una ferma reivindicació de llibertat per presos i preses polítiques, comunistes, anarquistes i independentistes tancats a les presons de l’Estat capitalista.

No aspirem a gestionar les institucions de la burgesia, sinó a destruir per organitzar un món diferent sobre la base d’una democràcia radical garantida per la propietat i la gestió col.lectiva dels mitjans de producció, intercanvi i distribució. Volem acabar amb l’explotació, revolucionar les formes de la divisió social del treball i desenvolupar un projecte cultural socialista que acabi amb totes les formes d’opressió, per construir l’ésser humà nou. Des de la certesa que un altre capitalisme és impossible, declarem la guerra social al nostre enemic de classe, i per això constituir aquesta organització plural, crítica i participativa. Naixem amb la finalitat d’estar en les lluites, connectar-les i enfortir-les.

Fins ara, una part dels i les companyes que ara constituïm la Xarxa Vermella havíem intentat desenvolupar aquest projecte com a Corrent Roig (Corriente Roja a l’estat espanyol), fins que el PRT va decidir dissoldre’s en CR, per convertir-la en un partit centralitzat, amb total unitat ideològica, imposant una línia internacional no compartida pel conjunt de l’organització i fent saltar pels aires la seva pluralitat i la seva democràcia interna.

Considerem, però, que aquest projecte originari, lluny d’haver caducat, és estrictament necessari. Per això, mirem cap al futur i confluïm amb nous amics i companys per crear Xarxa Vermella i generar, des de les diferents sensibilitats i tradicions, la massa crítica necessària per a la confrontació revolucionària i organitzada contra el capital i l’Estat.

Contra l’opressió de classe, nacional i de gènere. Per l’aixecament i l’emancipació dels i les treballadores i els pobles. Una salutació fraternal per a tots els i les que lluiten a Xarxa Vermella.

La urgent necessitat d'una agència qualificadora europea

Mentre els països de l'eurozona pugnen per restaurar la confiança de països com Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia i Espanya, emergeix l'obstacle de fer front a la rebaixa del seu valor creditici efectuada per les agències internacionals. Actualment s'està formant una agència de qualificació europea que contraresti la influència de les tres grans dels EUA.: Moody, Standard i Poor & Fitch. S'estima que aquesta nova agència finançada amb fons privats costi 300 milions d'euros (425 milions dòlars), segons un informe publicat per la revista mensual de finances Capital.

Markus Krall, soci de la consultora Roland Berger de Munic, fa mesos que ve pressionant per aquesta causa. En declaracions a Capital, ha assenyalat que la nova agència seria creada com un consorci de fins a 25 membres, en què cadascun aportaria deu milions d'euros. Josef Ackermann, director executiu de Deutsche Bank, sembla donar suport a aquest model.

Suport polític

Capital informa que la nova agència s'establiria com a fundació independent sense ànim de lucre a finals del 2011. Segons les seves previsions, emetria els seus primers informes sobre qualificacions de deute durant el segon quadrimestre de 2012 i afegiria avaluacions de bancs en el segon semestre del mateix any. El 2013 ja sotmetria a valoració a empreses i instruments financers. En aquells dies, l'agència comptaria amb 1000 empleats procedents dels principals centres financers.

Krall va explicar a la revista que la nova agència es diferenciaria de les tres actuals en què les seves qualificacions estarien finançades per inversors en lloc de per empreses emissores de deute. Mentre que les agències nord-americanes cobren un milió d'euros o més per avaluar una empresa de la DAX, la nova entitat europea percebria menys de la meitat d'aquesta quantitat.

La política alemanya dóna suport fermament l'establiment d'una nova agència de qualificació que trenqui el domini de les actuals. L'exministre d'economia Rainer Brüderle, líder del partit liberal alemany (FDP), va sol.licitar recentment una reforma del mercat de qualificacions. Mentrestant, Reuters ha publicat que un nombre de famílies alemanyes tracta d'impulsar l'establiment d'una nova agència de qualificacions a Suïssa. Tracten així de distanciar-se de la futura agència europea i de la política alemanya, tractant d'assegurar una inversió a llarg termini, segons informa el servei de notícies.

Autor: Gerhard Schneibel / M.Santa Cecília (AFP, Reuters)
Editor: José Ospina-València

Vaga en el sector del transport sanitari

La situació actual de retallades arribarà significativament a tot Catalunya a partir de juliol de 2011, i afectarà serveis públics tan sensibles com el del transport sanitari, es desmenteixen d'aquesta manera les paraules del conseller de Sanitat Boi Ruiz, que fa pocs dies assegurava que la retallada sanitària mai afectaria els serveis d'urgències.

En aquests moments, podem afirmar que el SEM (Sistema d'Emergències Mèdiques), que presta els serveis del transport sanitari d’urgències (amb recursos d'ambulàncies distribuïts al nostre territori), aplicarà una reducció horària a alguns dels seus vehicles de suport vital bàsic que presten aquest servei, amb un total d’una reducció de la cobertura de 935 hores diàries. Això suposa una reducció del 6% anual però, com que l'aplicació és retroactiva, es converteix en un 12% o 14% computable a partir del mes juliol. Aquesta reducció provocarà una important afectació tant en els serveis com en el nombre de treballadors i treballadores que es veuran afectats laboralment: 215 treballadors i treballadores en el servei no urgent i 270 treballadors i treballadores en l’urgent.

Publico.es crea un portal participatiu sobre la Memòria amb els documents del sumari de Garzón

"Público.és" unifica a "Memòria Pública" els documents i llistats recollits en el sumari del jutge Garzón i llança un canal on els internautes podran aportar dades sobre les víctimes del franquisme.

Memòria Pública: un projecte col.laboratiu

El projecte permet trobar informació sobre els represaliats, al costat de noves dades i documents. És una iniciativa oberta a la col.laboració ciutadana.

1.- Buscar informació sobre les víctimes

Conté, fins ara, informació sobre 31.356 víctimes del franquisme, filtrada dels 133.708 noms que apareixen en llistats del sumari de Garzón. L'objectiu és aconseguir que estiguin tots els represaliats, amb la major quantitat d'informació possible sobre cadascun d'ells.

2.- Ajudar a completar les dades

Els lectors poden corregir o ampliar les dades sobre les víctimes i enviar fotos i documents relacionats amb elles. Qualsevol dada, qualsevol data, qualsevol record pot ser molt important.

3.- Navegar pel sumari

S'aniran bolcant tots els documents del sumari que es considerin rellevants. Els lectors podran indagar en el sumari i associar els documents amb les fitxes de les víctimes.

L'advocat de Montull preveu que les penes pel cas Palau seran menors a 2 anys

Jordi Pina, advocat de l'ex director administratiu de la Fundació Orfeó Català, Jordi Montull, i de la seva filla Gemma Montull, ha assegurat avui que Fèlix Millet ja ha tornat a l'entitat que presidia uns sis milions d'euros. En declaracions al programa El Món a RAC1, el lletrat ha assenyalat també que la quantitat desfalcat pels antics responsables del Palau serà inferior als 30 milions d'euros inicialment estimats per Hisenda.

Pina també ha considerat que Fèlix Millet i Montull se salvaran de penes majors perquè estan acusats d'apropiació indeguda, la condemna màxima no supera els sis anys segons la llei. En tot cas, l'advocat assegura que treballa i té motius per considerar que la pena no hauria de ser major a dos anys de presó.

El representant legal també creu que no hi haurà un procés en què surtin a la llum noves revelacions sobre les comissions suposadament desviades pels exdirigents de l'entitat.

El proper dissabte farà dos anys des que el cas Palau va sortir a la llum i el jutge encara ho instrueix.

La Lliga Àrab qualifica "d'acte de pirateria" l'abordatge d'Israel al Dignitas-Al Karama

Com un "acte de pirateria" qualifica la Lliga Àrab l'abordatge de la marina israeliana al navili de bandera francesa Dignitas-Al Karama (Dignitat), que navegava rumb a Gaza per lliurar ajuda humanitària. El secretari general de la Lliga Àrab, Al Arabi, va repudiar el setge que manté Israel sobre Gaza des del 2006 i va emetre dures crítiques a l'acció militar sobre la Flota de la Llibertat II: "Aquest això és il legal, és il · lícit cercar a civils fins i tot en temps de guerra", va emfatitzar el portaveu de la Lliga, que a més considera que" va arribar el moment de posar fi al conflicte àrab-israelià".

En aquest sentit, va exigir a la comunitat internacional i al Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) "una postura ferma contra aquest acte de pirateria israelià".

El representant de la Lliga Àrab es va solidaritzar amb l'organització que dirigeix ​​amb "la campanya internacional per trencar el setge israelià imposat en la franja de Gaza".

Al Arabi va aclarir que l'exigència dels països àrabs a l'ONU perquè es reconegui a Palestina com a Estat "no està dirigida contra Israel, sinó que pretén aconseguir una pau justa i permanent al Pròxim Orient". Això s'elevarà al Consell de Seguretat de l'organisme, per tal que s'aprovi la representació palestina a l'ONU.

Va recordar que en el passat es va fer el mateix amb Estats com el Vaticà, Corea del Nord i del Sud i Suïssa.

França crida a Israel a ser responsable

El portaveu del Ministeri d'Exteriors, Bernard Valero, va cridar a les autoritats israelianes a actuar amb "responsabilitat i mesura" en el tracte als 11 francesos que conformen la tripulació del Dignitas-Al Karama.

Va recordar que dies enrere França va declarar que si Israel decidia aturar l'embarcació que ho fes "amb responsabilitat i mesura, respectant tots els drets dels nostres nacionals i permetent la seva aviat retorn".

No obstant això, va sostenir que el bloqueig a Gaza ha de aixecar-se.

"Les autoritats israelianes han de permetre l'enviament d'ajuda internacional a Gaza. Els projectes de desenvolupament i de reconstrucció de les Nacions Unides s'han de dur a terme sense obstacles. Els visitants estrangers han de poder accedir als territoris palestins".

Vicenç Navarro critica la manipulació mediàtica sobre Líbia i els països àrabs

En un article publicat al seu bloc el professor Navarro mostra la manipulació de la informació procedent dels països àrabs per part dels mitjans de major difusió a Espanya. L’article contrasta la cobertura de les violacions dels drets humans per part del règim dictatorial del coronel Gadaffi a Líbia amb les existents en altres països com Aràbia Saudita, gran aliada dels Estats Units i la Unió Europea.

Tengo que empezar este artículo subrayando que no tengo ninguna simpatía por el coronel Gadaffi. Ya he escrito sobre este tema en varias ocasiones. Pero me molesta la manipulación que la mayoría de los medios de información están haciendo en su cobertura de lo que ocurre en Libia, manipulación que aparece incluso con mayor claridad cuando se compara con los reportajes de estos mismos medios sobre la situación en otros países en los que la represión sobre la población, por parte del dictador que comanda el país, es incluso mayor.

En cualquier guerra, los medios de información de mayor difusión juegan un papel clave en la creación de la opinión popular favorable al que se considera bando amigo y desfavorable al enemigo. El ejemplo más conocido es el ocurrido en la primera guerra del Golfo, durante el periodo 1990-1991, cuando una niña de 15 años explicó su testimonio frente al Congreso de EEUU, en el que indicó con toda serie de detalles lo que ella había visto en un hospital de Kuwait, invadido por las tropas de Saddam Hussein de Iraq. En su testimonio señaló que soldados iraquíes habían sacado a los bebés de las incubadoras y los habían dejado morir. La indignación de los congresistas estadounidenses, y más tarde de la población, jugó un papel clave en la posterior votación de apoyo del Congreso a la intervención militar de las tropas de EEUU en Kuwait. Más tarde se descubrió que tal joven, que se había presentado como ayudante de enfermería en el hospital de Kuwait citado en su testimonio, era la hija del embajador de aquel país en Washington, y que no se había movido de Washington durante toda la guerra (citado en el artículo “Those Lybian atrocities: Do they really stand up?”, de Patrick Cockburn en CounterPunch, 20 de junio de 2011, del cual extraigo gran parte de los datos presentados en este artículo).

Algo semejante está ocurriendo en la guerra de Libia. Alexander Cockburn (hermano de Patrick Cockburn), uno de los periodistas más agudos y críticos de las culturas mediáticas y políticas de EEUU, señala, en su columna semanal en The Nation del 27.06.11, que en las últimas tres declaraciones sobre derechos humanos que ha realizado el grupo G-8 (el grupo de países más poderosos del mundo), Libia es el país que acapara mayor atención, siendo citado catorce veces. Bahrein, o Arabia Saudí, regimenes casi feudales, donde existe una represión brutal (no hay otra manera de definirlo), no aparecen ni una vez. Mientras, los dirigentes de los países del G-8, la mayoría de los cuales se presenta como los grandes defensores de los derechos humanos, están presentando la intervención de la OTAN en Libia como un ejemplo de su compromiso en su defensa de la democracia. Y, para resaltar su compromiso, están demonizando al coronel Gadaffi, distribuyendo y promoviendo información de dudosa credibilidad.

Como parte de esta demonización en los mayores medios de difusión, se ha denunciado la supuesta violación masiva de mujeres llevadas a cabo sistemáticamente por las tropas de Gadaffi en las zonas rebeldes. Esta acusación se ha aceptado como válida por el fiscal Luis Moreno Ocampo, del Tribunal Internacional de Justicia (International Criminal Court), el cual ha indicado que el coronel Gadaffi había dado órdenes para que sus fuerzas actuaran con tal nivel de violencia contra las mujeres. Y la Sra. Hillary Clinton, Secretaria de Estado de EEUU (cargo equivalente a Ministra de Asuntos Exteriores), también señaló su honda preocupación por tales violaciones masivas llevadas a cabo por las tropas del coronel Gadaffi.

Ni que decir tiene que, como en la mayoría de guerras, ha habido casos de violación de mujeres, siendo el caso más conocido el ocurrido a Iman al-Obeidi, quien se presentó en un hotel de Trípoli, y frente a los periodistas internacionales denunció que había sido violada por las fuerzas de seguridad del Estado libio, caso que despertó, con razón, una enorme indignación.

Ahora bien, las violaciones en casos concretos –que naturalmente deben denunciarse- es distinto a la violación masiva como estrategia de terror por parte de las fuerzas militares, que es de lo que se acusa a las tropas de Gadaffi. Instituciones tan creíbles como Amnistía Internacional y Human Rights Watch han señalado que no han encontrado evidencia de ello. Y ambas instituciones tienen personal trabajando a lo largo del territorio libio. Diana Eltahawy, experta en Libia dentro de Amnistía Internacional, ha indicado que no ha encontrado evidencia de tales hechos. Y lo mismo ha dicho Liesl Gerntholtz, de Human Rights Watch.

Repito, pues, que no hay dudas de que el coronel Gadaffi es un dictador con escasos escrúpulos. Pero hay muchos otros que son incluso peores y son aliados de EEUU y de la Unión Europea, tales como Arabia Saudí, y de las cuales los medios de mayor difusión no están informando.

El silencio mediático sobre Arabia Saudí

El caso más flagrante de violación de derechos humanos en los países árabes es Arabia Saudí, el gran aliado de EEUU y de la Unión Europea en el mundo árabe, que es de los peores regímenes existentes hoy en el mundo. Wajeha al Huwaider, la bien conocida defensora saudí de los derechos humanos de la oprimida sociedad saudí, en su entrevista en el mismo número del semanario The Nation, afirma que la mitad de la población, es decir, las mujeres, están enormemente oprimidas en aquel país. No pueden votar, no pueden salir elegidas como cargos representativos, no pueden conducir un coche, no pueden estar en ninguna habitación en la que haya sólo un hombre (que no sea un familiar suyo), no pueden tomar decisiones que afecten a su educación, a sus viajes, a su matrimonio, a su trabajo, a su atención médica y a sus finanzas, sin el permiso de un hombre. Es más, las mujeres sólo pueden recibir la mitad que los hombres cuando heredan una propiedad y su testimonio en cualquier declaración vale la mitad que la declaración del hombre.

Cuando el entrevistador del semanario le pidió a Wajeha al-Huwaider cómo valoraba y cómo interpretaba el silencio de los gobiernos de EEUU y de la Unión Europea que justifican sus intervenciones militares bajo la pretendida defensa de los derechos humanos, ella respondió: “Nunca he tenido ninguna expectativa de los gobiernos que usted cita. Ellos son cómplices de esta enorme opresión. Su necesidad del petróleo (Arabia Saudí es la mayor fuente de petróleo del mundo) toma precedente sobre cualquier retórica, vacía de cualquier significado”. Y en otro momento de la entrevista señaló: “La represión contra la mujer es sintomática de una enorme represión sobre toda la sociedad, y que abarca a todos, incluyendo a los hombres y jóvenes. Hoy los jóvenes van a la cárcel por llevar el pelo largo, por ejemplo. Es difícil encontrar una sociedad donde el miedo esté tan extendido como en mi país”.

Hasta aquí el reportaje de una luchadora por los derechos humanos en Arabia Saudí. Al lector español apenas se le informa de estas realidades, y se le manipula constantemente. En teoría las tropas de la OTAN, incluidas las españolas, están luchando en Afganistán para impedir que los talibanes tomen el poder. Según tal argumentación, la OTAN, con las tropas españolas incluidas, debería estar interviniendo Arabia Saudí, donde una secta religiosa (que poco tiene que envidiar a los talibanes por su brutalidad) tiene pleno dominio, siendo el mejor amigo de Occidente, el cual le envía las armas con las cuales reprimir a su población (Alemania acaba de vender 200 tanques para combates urbanos). Como prueba de tal amistad, Arabia Saudí ahora envía tropas a Libia para defender a los “demócratas” frente al tirano Gadaffi. Es extraordinario el nivel de incoherencia al cual se ha llegado en esta supuesta defensa de los derechos humanos.

Una última observación. Está claro que los países de la OTAN no están respetando la resolución 1970 de las Naciones Unidas, cuyo único objetivo era proteger a la población civil de Libia. En lugar de ello, tal misión se ha convertido en una intervención encaminada a la derrota de Gadaffi, una intervención que tiene todas las características de ser, llámesele como se la llame, una guerra. De ahí que en EEUU, el Congreso ha exigido al Presidente Obama que no pueda continuar esta acción bélica sin haber tenido antes una autorización del Congreso, tal como señala la Ley. A ello responde la Administración Obama con el argumento de que, en realidad, no es una guerra. No hay víctimas estadounidenses, no hay tropas de EEUU en el territorio de Libia, y no hay una participación masiva del Ejército estadounidense. Es decir, si no hay víctimas de EEUU no se puede llamar “guerra”, y ello a pesar de que dos terceras partes de las tropas que participan en la guerra son de EEUU. La falta de resolución de tal guerra está llevando a una frustración de la población en EEUU, subrayando que EEUU debiera retirarse, lo cual es también la opinión de BRICS (Brasil, Rusia, India, China y Sudáfrica), que están mediando en el conflicto. Toda esta información no ha aparecido en los medios de mayor difusión en España.

Denuncien la "patològica obsessió" de Marlaska pels advocats bascos

Eskubideak estima que l'arrest i enviament a presó de Arantza Zulueta, respon "únicament i exclusivament a la patològica obsessió del magistrat Grande-Marlaska, per detenir i empresonar a advocats que habitualment defensen dissidents bascos". L'Associació d'Advocats d'Euskal Herria, Eskubideak, va comparèixer ahir a Bilbo per valorar la detenció i posterior empresonament de la seva companya Arantza Zulueta. Alfonso Zenon i Iñigo Santxo, en castellà i euskara, respectivament, es van encarregar de donar a conèixer les nombroses irregularitats de les que, segons ell, pateix la pràctica processal seguida pel jutge Grande-Marlaska.

El col.lectiu d'advocats bascos entén que el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional "no ha sabut, o no ha pogut, assimilar el revés jurídic que li va clavar la Secció Tercera" del tribunal especial, quan el desembre va decretar la llibertat provisional de Zulueta, Jon Enparantza i Iker Sarriegi. És més, han precisat que la interlocutòria decretat per Fernando Grande-Marlaska, que va suposar l'arrest de la lletrada avui fa una setmana a Hernani per part de la Guàrdia Civil, respon "únicament i exclusivament a la patològica obsessió" del magistrat per detenir i empresonats als que defensen habitualment als dissidents bascos.

Zenon va avançar que la defensa de Zulueta prepara un recurs d'apel · lació davant la Sala Penal de l'Audiència Nacional, la mateixa que al desembre va esmenar la plana a Grande-Marlaska. Va aclarir que hi hauria la possibilitat de presentar un recurs de reforma davant el Jutjat Central d'Instrucció número 3, del qual és titular el magistrat esmentat, però, "en haver-se saltat els criteris utilitzats per la sala penal" per alliberar els seus tres companys, l'han rebutjat.

No serà l'única via que emprenguin, ja que és la seva intenció denunciar davant la comunitat jurídica espanyola i internacional, "aquesta situació injusta". Al novembre, l'associació europea d'advocats ELDH (European Lawyers for Democracy and World Human Rights), amb membres a 26 països i de la qual són membres diverses associacions de juristes de diversos estats, va fer pública una declaració en la qual demanava la llibertat de Jon Enparantza, Arantza Zulueta i Iker Sarriegi.

Zenon i Santxo relatar que des de desembre, quan va ser posada en llibertat provisional després de dipositar una fiança de 60.000 euros, Arantza Zulueta "ha complert totes i cadascuna" de les mesures imposades pel Jutjat, estant a disposició de totes les instàncies judicials que han requerit la seva presència. Van citar, per exemple, l'autorització rebuda de Grande-Marlaska perquè viatgés a París per motius laborals, o la seva participació en la defensa del "cas Bateragune".

Abans, al març, va ser de nou esmentada a l'Audiència Nacional i el fiscal, han recordat, va estimar que no procedia canvi en la seva situació personal, ja que no hi havia "risc de fuga i/o reiteració delictiva".

Des Eskubideak incidir ahir que cap dels fets imputats en les actuacions que van ordenar l'arrest i empresonament de Zulueta "suposen una variació en la imputació inicial de` pertinença a banda armada', i en aquest sentit, no s'argumenta de cap manera la raó de ser de la mesura de presó". Per això, van remarcar que la decisió del jutge Fernando Grande-Marlaska "contradiu" la de la Sala Penal, "la qual va considerar acreditat` un suficient arrelament social i laboral que minimitza el risc de fuga".

Els portaveus de Eskubideak destacar que les actuacions que detenció i d'ingrés a la presó "pateixen d'elements indispensable per evidenciar les irregularitats fàctiques i jurídiques que s'estan donant en el present procediment". Van citar les "múltiples irregularitats" detectades i denunciades en els registres que es van efectuar el 14 d'abril de 2010.

El President de Rússia reitera a Alemanya que no donarà suport a una condemna contra Síria

Moscou s'oposa que s'adopti una resolució sobre Síria perquè el document podria ser objecte de manipulació, ha declarat avui el president de Rússia, Dmitri Medvédev, al final de les seves converses amb la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel.

"És molt indesitjable que els esdeveniments a Síria repeteixin el guió seguit a Líbia. Rússia no vol que aparegui una resolució que podria ser objecte de manipulació i serveixi de pretext per establir una zona d'exclusió aèria com va passar a Líbia ", va dir Medvédev.

Ha assenyalat que "després d'establerta aquesta zona començarà una operació militar o alguna cosa semblant, i que per aquesta raó Moscou prefereix adoptar una postura reservada respecte a la resolució".

"Ahir, Angela Merkel i jo coincidíem en la necessitat d'enviar senyals clars al president sirià Baixar-Assad perquè implant reformes i controli l'ús de la força militar al seu país. Iguals senyals ha de rebre l'oposició perquè no només convoqui protestes sinó que també formuli idees constructives ", ha apuntat el mandatari rus.

Segons la seva opinió, els ministres d'Afers Exteriors necessiten pensar com fer arribar aquests senyals.

Síria és escenari de protestes antigovernamentals des de mitjans de març. Les manifestacions van començar a la ciutat de Deraa i després es van estendre a altres regions del país. Les autoritats responsabilitzen dels disturbis a "grups terroristes armats" i utilitza, l'Exèrcit per restablir l'ordre. Segons els activistes de drets humans, la revolta ja ha causat més d'1.300 morts.

Mentrestant, representants de l'oposició siriana, bastant desunida fins fa poc, es van reunir dissabte passat a Istanbul i van crear un Consell de Salvació Nacional per unir els esforços i emprendre la lluita contra el règim de Baixar-Assad. El Consell va quedar integrat per 25 membres de l'oposició, entre ells islamistes, liberals i activistes d'altres corrents polítics.

La sonda Dawn transmet a la Terra imatges detallades de l'asteroide Vesta

La sonda de recerca espacial Dawn va transmetre a la Terra les primeres imatges de l'asteroide Vesta després que l'enginy se situés en l'òrbita al voltant d'aquest cos celeste el cap de setmana, convertint-se en el primer satèl.lit artificial al cinturó d'asteroides, comunica el Laboratori de Propulsió a Raig de la NASA. Són les imatges més detallades que mai s'han obtingut de l'asteroide.

"Iniciem els estudis de la superfície verge probablement més antiga del sistema solar", va comentar el director científic del projecte, Christopher Russel.

"Portem massa temps ignorant aquesta part de l'espai. En les imatges que acabem de rebre es veu l'estructura complexa de la superfície, que, probablement, preserva rastres dels fenòmens més antics de la història de Vesta ", va dir.

Dawn encara està orbitant a Vesta i seguirà apropant-se a l'asteroide per una trajectòria espiral i esbrinarà si té satèl·lits naturals. A més, els especialistes podran calcular la massa de Vesta partint de les variacions de la velocitat i l'òrbita de la sonda.

Els experts esperen rebre les dades científiques més importants sobre Vesta a partir del mes d'agost. L'estudi de l'asteroide permetrà treure conclusions sobre els primers passos de l'evolució del Sistema Solar i formarà part dels preparatius per al vol tripulat a un asteroide, previst per la NASA per al'any 2025.

La sonda Dawn, llançada el 27 de setembre de 2007, orbitarà a Vesta durant un any després d'això abandonarà el seu camp gravitatori i es dirigirà al segon objecte d'estudi, el planeta nan Ceres al qual arribarà, segons el programa de la missió, al febrer de 2015.

L'asteroide Vesta, descobert el 29 març 1807 per l'astrònom alemany Heinrich Olbers, forma part del cinturó d'asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter. És el segon asteroide més gran del Sistema Solar, amb un diàmetre mitjà de uns 530 quilòmetres enfront dels 532 quilòmetres del asteroide més gran, Pales.