Vicenç Navarro: Aquest article assenyala el desencant que han despertat les polítiques econòmiques del president Obama, que, segons l'autor, eren predictibles.
Una de les transformacions més significatives de la cultura política i mediàtica del nostre temps ha estat la personalització de la política, incloent-hi la política econòmica. Així, l'elecció del President Obama es va veure en amplis cercles d'opinió mundial com un canvi enorme als EUA, que augurava transformacions molt positives en la política exterior i domèstica del país.
Es creia que el President Obama "canviaria el món", incloent també els EUA. La lectura dels editorials de la premsa en el moment de la seva elecció confirma aquesta observació. Una persona ens anava a salvar. I es va parlar fins i tot del nou president Roosevelt, el president més popular que hagi existit en la història dels EUA, que va fundar l'estat del benestar d'aquell país, amb l'establiment de la Seguretat Social.
Avui, però, hi ha un gran desencís de les forces progressistes amb el President Obama. Molt poques de les expectatives creades en el moment de la seva elecció s'han realitzat, la qual cosa s'atribueix sovint a falles de la seva personalitat. En realitat, el desencís era previsible doncs l'encant estava basat en una lectura de la realitat nord-americana profundament equivocada. Els personatges polítics als EUA són figures mostrat (que adquireixen gran projecció mediàtica) afins als interessos financers i econòmics que els han finançat i que configuren en gran mesura les seves polítiques.
I el President Obama no ha estat una excepció. Ha estat una figura modelada pel capital financer nord-americà, basat a Wall Street. Els indicadors d'això són contundents. L'últim és el suport que la Casa Blanca està donant a Larry Summers per al lloc de President del Banc Central Nord-americà, el Federal Reserve Board (FRB); Summers és també el candidat de Wall Street, el centre financer dels EUA, i és un dels personatges més menyspreats per les forces progressistes, dins i fora del Partit Demòcrata.
Summers encarna l'home format a les universitats considerades més prestigioses dels EUA, format per dirigir el país, combregant sense cap indici de dubte o crítica amb els dogmes econòmics i polítics que configuren la saviesa convencional dels EUA. En realitat, en el seu discurs econòmic, mostra un clar dogmatisme, a més d'una sorprenent ignorància quan un va més enllà dels quatre dogmes que alimenten aquesta saviesa econòmica convencional. És, es miri com es miri, un producte clar de l'establishment nord-americà. És una persona fidel servidor del capital financer, per la qual cosa ha aconseguit amplis beneficis.
Deixeble de Robert Rubin, el banquer per antonomàsia de Wall Street (una de les figures més poderoses i influents a Washington i principal assessor econòmic del president Clinton), va jugar un paper clau en desfer-se de la Llei Glass-Steagall quan, com a Ministre d'Economia i Hisenda (Treasury Secretary) de l'Administració Clinton, va desregular els mercats financers, havent estat aquesta desregulació una de les causes del desastre financer.
Quan va ser President de la Harvard University es va distingir per la seva discriminació davant les escasses esquerres existents en aquell centre universitari ia les dones. Va arribar a dir que les dones no estaven en llocs de prominència científica perquè no tenien una ment preparada per a aquest tipus de treball. Aquestes declaracions van forçar la seva renúncia. Abans havia dit que els residus nuclears haurien de dipositar a l'Àfrica ja que la curta esperança de vida existent en aquell continent feia als seus habitants menys vulnerables a estar exposats als residus.
En els primers anys de l'Administració Obama es va oposar a l'expansió de l'estímul econòmic. Des que va deixar el càrrec públic, ha estat guanyant una gran quantitat de diners a la banca i molt especialment en els hedge funds com DE Shaw&Co. La llista de bancs als quals ha estat assessorant i donant consell (JP Morgan, Citigroup, Merrill Lynch i Goldman Sachs, tots ells receptors de fons de rescat públics) és aclaparadora. Amb aquest historial, el seu nomenament al capdavant del FRB seria ja la màxima expressió de la interconnexió de l'Administració Obama amb Wall Street.
No sé si passarà. Espero que no. Hi ha avui una mobilització en contra d'aquest nomenament, dins i fora del Partit Demòcrata, que intenta aturar-lo. La qual cosa em porta al punt amb què vaig iniciar l'article. Encara que els grans personatges mediàtics són els que apareixen en els mitjans, els que en realitat configuren en gran mesura el que passa (i el que els personatges fan o deixen de fer), no són només els grups econòmics i financers que financen les campanyes electorals de tals personatges sinó també les mobilitzacions populars que batallen en contra de la manipulació del poder per part d'aquests interessos econòmics i financers.
El fet que el President Roosevelt fes el que va fer va ser degut a les grans mobilitzacions populars que van empènyer a desenvolupar les polítiques del New Deal que han beneficiat enormement al poble nord-americà. Són aquestes mobilitzacions de milers i milions de persones anònimes les que també poden configurar el comportament dels grans personatges.
Aquesta observació és de gran rellevància també per a Espanya. Sense mobilitzacions en les bases del major partit de les esquerres a Espanya, PSOE, no hauran canvis en aquell partit, l'equip econòmic i personatges afins (tal com el Comissari Europeu Joaquín Almunia), estan estancats en el neoliberalisme promogut pel capital financer. Aquest èmfasi en esperar sempre l'arribada del gran "salvador" (sigui el nom que sigui) es basa en la lectura errònia del que passa en realitat. I això passa tant als EUA com a Espanya. Sense mobilitzacions populars no hi haurà canvis en aquestes polítiques ni en el govern ni en el major partit de l'oposició. Així de clar.
Darrera observació
Quan acabo d'escriure aquest article, veig el discurs econòmic que ha fet el president Obama en què es refereix a Amazon com a exemple d'empresa que altres haurien de seguir, mostrant clarament el seu desconeixement del que està passant amb aquesta transnacional nord-americana, als EUA i a Alemanya. Als EUA Amazon (que acaba de comprar al Washington Post) està entre les empreses que desatenen més les condicions de treball dels seus empleats, havent estat font de conflictes.
Aquest comportament ha creat també una gran conflictivitat laboral a Alemanya, on la seva actitud antisindical ha xocat amb els forts sindicats alemanys, que han forçat canvis en els seus comportaments empresarials a Alemanya (veure en Bussiness Section. The New York Times. 5 agost 2013 p. 1 i 3). No descarto que el President Obama no conegui aquests conflictes ja que el poder aïlla molt als que el gaudeixen. Envoltats de grans banquers i homes de negocis, les persones poderoses no coneixen la realitat quotidiana dels seus ciutadans, interpretant el món a través dels primers i ignorant als segons.
És el que li ha estat passant al President Obama i és el que està passant amb molts dels nostres governants (i aspirants a governants) a Espanya també.
Des de l’Assemblea Groga (punt de trobada de col·lectius en defensa per una educació pública i de qualitat, des de bressol a universitat) hem organitzat la primera marxa per l’Educació. La marxa tindrà una durada de 8 dies i set nits i anirà des de Ribes de Freser fins a Barcelona. Començarà demà, dissabte 24 d’agost, a la localitat de Ribes de Freser i el tret de sortida el donarà un cercavil·la des de l’estació de tren fins a casa la Consellera Irene Rigau. 
