dimarts, 24 de desembre de 2013

Qui són els superpatriotes?

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona el suposat patriotisme de les dretes, sempre monopolitzadores del concepte de pàtria, mostrant l’enorme dany que les seves polítiques públiques fan a les classes populars de la seva pàtria, que constitueixen la majoria del poble a on viuen. Un criteri que podria utilitzar-se per mesurar el grau de compromís i dedicació a Catalunya d’un partit polític seria analitzar l’impacte que les seves propostes de polítiques públiques tenen en la qualitat de vida i benestar de la població que viu i treballa a Catalunya. Seguint aquest criteri, pot arribar-se a la conclusió de que alguns dels “superpatriotes” catalans amb gran visibilitat política i mediàtica suspendrien clarament en la seva prova de compromís amb el país. Foto: el mateix slogan, les mateixes polítiques i el mateix feixisme en versió original i doblada al català.

Vegem les dades. En un article anterior (“L’atac a la Catalunya social” 05.12.13) vaig mostrar la situació de ràpid declivi que estaven experimentant els serveis públics de l’Estat del Benestar (tals com sanitat, educació, serveis socials, habitatge social, llars d’infància i serveis domiciliaris, entre d’altres), resultat de les retallades de despesa pública social.

En aquest article també documentava l’accelerada deterioració del mercat laboral a Catalunya, amb un ràpid augment de la desocupació i el creixement de la precarietat a Catalunya, resultat de les successives reformes laborals. Aquestes polítiques públiques (retallades més reformes laborals) han estat aprovades tant en el Parlament de Catalunya com en les Corts espanyoles per partits polítics que s’autodefineixen com a partits catalans, i que governen en coalició a la Generalitat de Catalunya. No cal dir que aquestes polítiques s’han presentat com les úniques possibles, fins i tot per mitjans públics com TV3 i Catalunya Ràdio.

Ara bé, existeixen dades per mostrar que aquesta justificació no és creïble. A nivell europeu, els establishments europeus, entre els quals destaca el govern alemany, han estat responsables de la promoció de les polítiques públiques de retallades i baixada de salaris que estan danyant el benestar de la població. La coalició governant fins ara a Alemanya ha estat constituïda per una coalició de partits pertanyents a les famílies polítiques europees a les quals pertanyen els partits governants a la Generalitat de Catalunya, és a dir, la família política liberal, a la qual pertany CDC, i la cristianodemòcrata, a la qual pertany Unió.

Com a membres de les mateixes famílies, comparteixen les mateixes polítiques públiques que apliquen basades en els valors ideològics que les sustenten i en els interessos que representen. En realitat, aquesta pertinença a la mateixa internacional ha estat utilitzada pel President Mas, que ho és de la Generalitat i del CDC, per aconseguir el suport de la liberal europea a la seva proposta sobiranista sense que es conegui cap gestió seva orientada a canviar les polítiques d’austeritat promogudes pel govern alemany i les opcions polítiques que fins ara han governat a Alemanya.

Aquestes polítiques de retallades i reducció de salaris han estat també recolzades en les Corts espanyoles pels partits polítics que constitueixen la coalició governant a Catalunya, en aliança amb el PP, que pertany a la mateixa família política que Unió. Un exemple d’aquesta aliança és la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada en les Corts espanyoles pel PP, amb el suport de CiU. Aquesta política és responsable de l’enorme austeritat imposada pel govern central.

No és tampoc cert que no es poguessin aconseguir més ingressos per la Generalitat de Catalunya. Solament anul•lant la baixada d’impostos de successions i de patrimoni (que beneficien principalment a les rendes més altes) que van fer tant el govern CiU com l’anterior tripartit, es podrien ingressar impostos que previndrien gran nombre de retallades. I no parlem ja de les deduccions i altres beneficis fiscals, que sumen a Catalunya ni més ni menys que 10.563 milions d’euros, dels quals 4.385 corresponen a la Generalitat, i que aquesta podria anul•lar recollint aquesta quantitat.

I ja no diguem els milions dedicats a la Fórmula 1, que es podrien utilitzar per evitar increments en els copagaments dels malalts de SIDA. Res d’això s’ha tingut en compte. En realitat, les retallades han estat molt accentuades i molt en particular a les àrees socials. 9 de cada 10 euros s’han retallat en salut i sanitat, en educació, en foment de l’ocupació i en protecció social. Entre 2012 i 2013, en salut i en sanitat s’han retallat 879 milions, en educació 287 milions, en foment d’ocupació 185 milions, en protecció social 127 milions, retallades que han afectat molt negativament a les classes populars. On està el patriotisme, es a dir, el compromís amb les classes populars de Catalunya,que son la Catalunya real?

La jutge embarga la casa 'oculta' de l'expresident de la patronal metal·lúrgica catalana, Antonio Marsal

La Guàrdia Civil detecta que Antoni Marsal, imputat per malversació de fons de la UPM, va posar a nom dels seus fills una residència en la Cerdanya. Des de la seva detenció i imputació per malversació de fons fa mig any, Antoni Marsal Fàbregas (foto amb Artur Mas) encara no ha dipositat la fiança que la jutge li va imposar. En total, un milió d'euros com a responsabilitat civil per presumptament haver desviat béns de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), organització que presidia, a comptes de la seva propietat. La contínua negativa de l'empresari ha portat a la justícia a iniciar l'embargament sobre les seves propietats, incloses les que estaven ocultes.

La titular del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García, ha requisat la segona residència de Marsal en la Cerdanya. La casa no estava al seu nom. L'immoble tenia als seus dos fills com a titulars oficials. La magistrada s'ha basat en la recerca duta a terme per la Guàrdia Civil. La decisió està recorreguda pels advocats de l'empresari.

“Del resultat de la recerca patrimonial resulta indiciariamente acreditat que els reals titulars d'aquesta finca no són Antonio i Miquel Marsal Bonet, sinó que el veritable titular ho és el seu pare, l'imputat Antonio Marsal Fàbregas”, assegura la magistrada en un acte amb data de 13 de setembre.

La jutge assegura que la titularitat fictícia té la seva explicació en la documentació aportada per l'Agència Tributària sobre Marsal. “[La seva situació econòmica] podria qualificar-se de precària, si atenem als ínfims ingressos declarats i a la manca de propietats immobiliàries”, afirma. I conclou: “El senyor Marsal de cap manera podia figurar com adquiriente d'un immoble de tal elevat valor quan la seva situació econòmica de cara al Fisc era de meridiana precarietat”.

Però la documentació aportada per Hisenda no deixa de sorprendre a la magistrada. “Precarietat [de l'ex president de la patronal], insisteixo, que raonablement resulta incompatible amb la seva condició d'empresari i càrrecs de rellevància exercits en la UPM”.

La jutge Carmen García es recolza en diversos arguments per vincular l'immoble situat a Bellver de la Cerdanya amb Marsal pare. L'acusat és titular d'un compte a Suïssa el nom del qual coincideix amb el de la finca: Ca Cantinet. Els rebuts (llum, IBI, segur de la llar, etc.) estan domiciliats en els seus comptes.

A més, la magistrada assenyala que, en una conversa intervinguda per la policia, Marsal assegura: “em trobo molt bé en la meva segona residència en la Cerdanya". En una altra comunicació intervinguda, en aquesta ocasió un correu electrònic, l'empresari explica a un dels seus fills el funcionament del quadre de llums de la casa. L'acte remata: “Els fills del senyor Marsal, que figuren com a titulars d'aquest immoble, desconeixen per complet el funcionament d'alguna cosa tan elemental com és la llum de l'habitatge”.

La finca de Ca Cantinet era inicialment propietat de la primera dona d'Antoni Marsal, Maria Rosa Bonet. En 2005, ella va donar “pura i simplement” l'immoble als seus dos fills. No obstant això, la jutge indica que Marsal va realitzar diversos ingressos i transferències a comptes de Bonet entre els mesos de juliol a novembre d'aquest mateix any. En total, van anar tres pagaments de 992.012 euros, quantitat propera al preu en mercat de la referida masia. “Aquests lliuraments a la Sra. Bonet manquen de justificació alguna”, apunta l'acte.

La segona residència de Marsal no ha estat l'únic embargament. Per exemple, en un acte de novembre, es va acordar confiscar un dret de crèdit de 100.000 euros que l'imputat tenia amb Susana Monjo, presidenta del grup empresarial Essentium, i Francisco d'Assís Fábregas. Aquestes són les últimes diligències efectuades en la causa. Al gener, estan previstes més declaracions davant la jutge.

La LOMCE franquista elimina la història de Catalunya

La història de Catalunya no podrà ser ensenyada a les escoles, segons el currículum que l'Opus i el PP preparen amb la LOMCE, la nova llei d'Educació reaccionària promoguda pel ministre Wert. El primer esborrany d'aquesta nova llei defineix el 100% dels continguts de les matèries troncals, cosa que no deixa cap marge a les comunitats autònomes per a afegir-hi continguts. L'esborrany no especifica quantes hores cal dedicar a cada assignatura troncal, però en detalla tant els continguts que la història dels Països Catalans no hi cap.

El president de l'Associació Nacional de Catedràtics d'institut, l'ANCABA, Felip de Vicente, que ja ha fet un primer informe sobre l'esborrany de currículums que ha elaborat el ministeri, ha explicat a Catalunya Ràdio que només hi ha dues solucions si es vol continuar explicant la història del nostre país a les escoles: 'Incrementar molt les hores d'aquesta matèria, al màxim possible, i afegir temes d'història de Catalunya. I l'altra, evidentment, és reduir els continguts que ha posat l'estat, incomplir aquests continguts, reduir-los i introduir més història de Catalunya.'

A més, els catedràtics d'institut consideren que els currículums del ministeri estan tècnicament mal fets, entre altres coses, perquè no deixen marge als professors per fer pràcticament res i exigeix als alumnes estudiar continguts poc adients a l'edat de primparia, com per exemple haver de conèixer les funcions de jutges, magistrats, del Tribunal Suprem o analitzar la constitució de Cadis. L'esborrany de currículums es troba ara en període d'exposició pública fins al 3 de gener. La Generalitat, de moment, encara no s'hi ha pronunciat.

El PCPC denuncia la complicitat de CiU en la detenció d'un membre del Comitè de Panrico i els primers acomiadaments

Els Mossos d’Esquadra han detingut a un membre del Comitè d’Empresa de Panrico. L’aposta repressiva del Govern de la Generalitat va començar ja els primers dies del conflicte, quan els cossos repressius de la Generalitat es van posar al servei de l’empresa i van atacar el piquet, per que els capitalistes nord-americans i mexicans que controlen Panrico, poguessin retirar la mercaderia que els treballadors van produir i que no van cobrar. La intervenció dels Mossos d’Esquadra també ha garantit que es distribuís mercaderia produïda de forma il·legal fóra de la planta de Santa Perpètua.

Ahir, la Generalitat de Catalunya es torna a posar al servei dels capitalistes estrangers i ordena la detenció d’un representant dels treballadors i les treballadores. Però la repressió durant el dia d’ahir encara no havia finalitzat. L’empresa, mitjançant 40 burofaxs, acomiadava els primers treballadors de la planta de Santa Perpètua.

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya i des dels CJC-Joves Comunistes del Poble Català, exigim:

La retirada de tots els càrrecs imputats al company detingut.
La retirada de l’ERO a Panrico, cap acomiadament, cap rebaixa salarial. Aquest ERO respon només a l’interès d’esquarterar i revendre l’empresa.
La nacionalització sense indemnització i el control obrer de l’empresa. Els capitals bastards que controlen Panrico volen destruir-la.

Els companys i les companyes de Panrico a Santa Perpètua, després de més de dos mesos de vaga ens demostren el camí a seguir, que no és altre que la defensa conseqüent del treball, del salari i dels drets més bàsic. La lluita de Panrico és la lluita de tota la classe obrera.
Per tot això el PCPC proposa:

Constituir un Front Unitari i Ampli de suport a la lluita dels treballadors i treballadores de Panrico. El conjunt d’organitzacions polítiques, sindicals i socials que recolzem la lluita dels nostres companys de Panrico hem de ser capaços d’articular una resposta comuna i solidària, en defensa del treball i dels salaris.
Boicot, mentre duri la vaga, als productes de Panrico.
Augmentar la solidaritat econòmica amb els nostres companys i companyes en vaga.

El PCPC i els CJC-JCPC ens mantenim al costat dels nostres companys en vaga indefinida.
L’assemblea de treballadors i treballadores de Panrico, com a dirigents col.lectius d’aquesta vaga, ens demostren cada dia que passa que la lluita és l’únic camí per a la nostra classe.

Visca la vaga indefinida a Panrico!
Prou repressió contra els treballadors!

The Times acusa a Rajoy de “abús de poder”

La reforma de la llei de l'avortament a Espanya ha estat seguida amb interès per la premsa europea, amb titulars i textos que destaquen la reculada social que suposa una norma que tracta d'acontentar a l'ala més feixista, reaccionària i retrògrada de la màfia franquista del PP. I no solament han informat, sinó que alguns han donat també la seva opinió, com el diari britànic The Times, que ahir va acusar al Govern de Rajoy i l'Opus Dei de “abús de poder” en un duríssim editorial i va demanar a la resta de Governs europeus que pressionin a Mariano Rajoy perquè reconsideri la reforma.

L'editorial sosté que la nova llei recull tan sol el pensament “d'una petita minoria”. “Viola el principi de la política democràtica en suplantar amb decrets estatals les opinions de ciutadans privats individuals. Va a erosionar el pluralisme, restringir la llibertat, fer retrocedir la posició de la dona en la societat espanyola, danyar la vida familiar i infligir danys psicològics i físics a dones que pateixen en ocasions circumstàncies desesperades. És una llei dolenta que previsiblement tindrà conseqüències lamentables”, sosté el text.

El diari londinenc, que se situa a la dreta de l'arc polític de la societat britànica, sosté: “Encara que el Govern manifesta que cap dona serà processada per haver avortat, aquesta línia de defensa és feble. Els metges s'arrisquen a ser processats i s'enfronten fins a a tres anys de presó per dur a terme avortaments que siguin considerats il·legals”. “Hi ha gent que té fortes objeccions ètiques contra les terminacions de l'embaràs (incloent a l'Església catòlica, que ha recolzat al Govern espanyol en aquest assumpte). No obstant això, aquesta visió és minoritària. Els sondejos mostren que la majoria dels votants espanyols estan a favor que la llei segueixi com fins ara. I encara que no fos aquest el cas, la proposta de llei seguiria sent perversa”, opina el diari,

I conclou: “Portar al rang penal una qüestió que afecta a la salut de les dones i que és una qüestió de consciència és un abús del poder del Govern. Una societat constitucional no s'immiscueix en zones de criteri personal que la majoria dels ciutadans consideren que s'han de decidir dins de les famílies. L'enginyeria social és una pràctica dels governs autocràtics. Els amics i aliats d'Espanya a Europa haurien de convèncer al senyor Rajoy que l'hi torni a pensar”.

Les següents són algunes de les reaccions de la premsa en altres països europeus:

Itàlia: volta al passat. Els titulars dels mitjans italians han parlat de “volta al passat de Rajoy”, “frenazo d'Espanya” o “volta de rosca”. L'agència Ansa (homòloga d'Efe) es pregunta perquè “el president catòlic i conservador Mariano Rajoy va encarregar aquest disseny de llei al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i no a la titular de Sanitat, Ana Mato”. “La contrareforma espanyola en matèria d'avortament està llesta”, arrenca la seva crònica en La Repubblica Omero Ciai. “El text segueix sent secret, però, per la qual cosa ha transcendit, faria retrocedir el rellotge fins a 1985”. Els mitjans locals, no gaire acostumats a posar la lupa més enllà dels Alps, comparen la tendència actual amb els anys de Zapatero, que va transformar a Espanya en una espècie del Daurat dels drets civils.

Alemanya: restricció de la llibertat. Els grans diaris alemanys han passat de puntetes sobre el projecte espanyol de reforma. La capçalera neoliberal Die Welt va publicar el mateix divendres un llarg reportatge a Internet sobre “els intents, per part del Partit Popular, d'acontentar al sector conservador al país”. Explica el reportatge que el PP, “després de diversos anys d'austeritat pressupostària”, projecta també “profunds canvis socials” a Espanya. La llei de l'avortament és, assegura, la constatació que les “restriccions en el dret de manifestació aprovades a primers de mes [dins de la llei de seguretat ciutadana] solament van ser un primer pas”.

El diari berlinès Die Tageszeitung, tradicionalment proper al partit Els Verds, es va fer ressò de la reforma amb sengles reportatges el divendres i el dissabte. El primer, signat a Madrid, aclareix que la nova llei serà més restrictiva que la de 1985 i recorda les mobilitzacions contra l'avortament en les quals el PP va participar “al costat de l'Església i a organitzacions provida”. També refereix com, fins a 1985, les dones espanyoles que volien avortar viatjaven a Londres i a Holanda per poder fer-ho. L'altre article és una nota de l'agència alemanya DPA sobre les protestes contra la reforma. El diari muniqués Süddeutsche Zeitung va destacar el dissabte les crítiques al projecte per part de “els conservadors democristians” del PNB. La nota porta el títol entrecomillat: “Una incomprensible restricció de la llibertat”.

França: concessions a l'Episcopat. La premsa francesa s'ha fet àmpliament ressò de la reforma de l'avortament a Espanya, retratada també com una marxa enrere. Per al diari Le Monde, es tracta de “una altra concessió a l'ala dura” del Partit Popular i “a les reivindicacions de l'Episcopat catòlic”. El diari vespertí francès de centreesquerra situa el projecte de llei en línia amb la nova llei d'educació, el debat sobre la cadena perpètua i, sobretot, la feixista i repressiva llei de seguretat ciutadana.