dijous, 29 de desembre de 2011

Milers de funcionaris units contra les retallades de CiU i PP

La manifestació convocada pels sindicats de Mossos d'Esquadra, agents rurals, funcionaris de presons i bombers de la Generalitat per protestar contra les retallades i alertar sobre el que consideren una "ofensiva contra la qualitat dels serveis públics" ha marxat amb milers de participants pel centre de Barcelona des de les 17:30 hores. Des plaça Urquinaona, per Via Laietana i culminant davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume s'ha desenvolupat amb força soroll de sirenes, xiulets i tota mena de crides contra el govern. Aquests col·lectius també critiquen que només es toqui el sou dels funcionaris, però que no s'hagi limitat el que cobren els alts càrrecs.

Amb el lema 'cossos especials en lluita. Amb la seguretat pública no es juga 'aquests col·lectius s'han unit per primera vegada i han titllat de demagògic el Govern per fer pagar el preu de la crisi sempre als mateixos, mentre manté una "administració VIP", referint-se als sous dels polítics.

Funcionaris de presons, Bombers, Mossos d'Esquadra i agents forestals es manifesten aquest dijous a Barcelona per les retallades en el sector públic en la que serà l'última gran mobilització de l'any contra la política del govern català. Aquests col·lectius, que protestaran de manera conjunta, es mostren preocupats pels efectes de les tisorades en la qualitat dels serveis públics i afirmen que els ajustos posen en risc la seguretat dels ciutadans.

Mossos d'Esquadra, funcionaris de presons, Bombers i agents rurals acusen de falta de seny el govern i afirmen que la seguretat i la qualitat dels serveis públics s'estan ressentint amb les retallades. El responsable de presons de la UGT, Xavier Martinez, assegura, en aquest sentit, que cada cop són menys i que s'estan convertint en mileuristes.

Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra, amb una pancarta que diu: "No ens toqueu els sOus o treballarà la vostra mare", acusen el govern d'Artur Mas de voler desballestar els serveis públics amb l'excusa de la crisi i de fomentar divisions entre els treballadors. A més, asseguren que la negociació ja no és possible perquè sempre els toca el rebre als mateixos.

Els sindicats de Mossos denuncien que els agents han vist reduït el seu sou un 24% des que es van iniciar les retallades, si bé el dels funcionaris de presons ho ha fet entre el 20 i el 22%.

Per la seva banda, el portaveu de l'agrupació d'agents rurals de Catalunya, Guillem Cabrera, ha explicat que el seu sector ha perdut el 5% de la plantilla a través d'acomiadaments de personal interí i prejubilacions.

Lavrov: Relacions internacionals van entrar en zona de turbulència el 2011

"Les relacions internacionals van entrar en una zona de turbulència el 2011", afirma el canceller rus Serguei Lavrov en un article divulgat avui per Exteriors. "Aquesta tendència, que es va posar de manifest en les revoltes del món àrab i la crisi del deute a l'Eurozona, planteja la necessitat de formar un sistema més flexible i equilibrat de vincles internacionals, renunciar a la pressió militar ia les sancions unilaterals en l'arranjament de conflictes, tant si es tracta de l'antagonisme entre el Govern i els manifestants a l'Orient Mitjà o de la situació entorn del programa nuclear de l'Iran", destaca Lavrov en aquest article redactat per l'Anuari Diplomàtic.

La relació amb els veïns més propers, membres de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), i una cooperació estable amb Occident, d'igual a igual, seran les prioritats de la política exterior de Moscou en un futur pròxim, segons el canceller. Lavrov va recordar en particular que Bielorússia, Kazakhstan i Rússia posen en marxa a partir l'1 de gener de 2012 una nova estructura d'integració, l'anomenat espai econòmic únic.

En comentar les relacions amb Occident, el ministre va ressaltar la necessitat de prendre en compte les preocupacions de Moscou sobre el futur sistema antimíssils a Europa i va manifestar l'esperança que ningú es proposi transformar l'OTAN en un "cirurgià global" que tracta d'intervenir radicalment en complicats conflictes interns.

Cayo Lara: "Això no ha fet més que començar"

El cap del grup de 'La Izquierda', Cayo Lara, ha assegurat avui que amb la imputació d'Iñaki Urdangarin per presumptes irregularitats en la gestió de l'Institut Nóos s'està imputant a "alguna cosa més que a una persona" i l'ha fet extensiva a "els silencis i possibles encobriments". Lara ha afirmat que amb la decisió del jutge "s'està imputant l'ocultisme i la presumpta corrupció, els silencis i possibles encobriments d'aquests silencis i d'aquestes activitats presumptament delictives que es poden haver comès".

El responsable del grup IU-ICV-EUiA-CHA, "L'Esquerra", ha assegurat que "això no ha fet res més que començar" i que ara "sortiran preguntes". "S'estaven investigant les activitats del senyor Urdangarin des de fa ja diversos anys i d'això no han tingut coneixement els espanyols", ha asseverat Lara, que ha afegit que aquest és un assumpte que té "molta gravetat", ja que es tracta de "la més alta institució de l'Estat".

"Sabia el Govern de les activitats d'Urdangarin i que s'estaven investigant? Ho sabia el principal partit de l'oposició, ara al Govern, o això li era desconegut?".

"Va costar 38 anys acabar amb la dictadura i 34 conèixer els comptes de la Casa Reial"

Lara ha demanat a la Justícia que actuï "amb agilitat, eficàcia, rapidesa i tots els drets i garanties processals", i ha assegurat que si finalment es demostra que hi ha delicte, aquest ha de ser assumit "responsablement" per qui l'hagi comès.

Ha recordat que "va costar 38 anys acabar amb la dictadura a Espanya i ha costat 34 anys conèixer els comptes de la Casa Reial". Ha ressaltat que a més els comptes s'han conegut "perquè hi ha un cas de suposada corrupció, ni tan sols per la voluntat pròpia i decidida de tenir transparència".

Per la seva banda, Gaspar Llamazares ha assegurat avui a Langreo, després de la decisió del jutge d'imputar a Iñaki Urdangarín, que aquest ha de col·laborar al "màxim" amb la justícia espanyola.

Segons ha dit, IU ha tret dues conclusions en aquest cas: la primera, que ha d'haver màxima col·laboració per part de l'imputat tant per defensar-se com per col·laborar amb la justícia espanyola, i la segona, que ja no n'hi ha prou amb la informació oferta des la Casa del Rei dels vuit milions d'euros de pressupost ja que "són només una part minoritària dels seus ingressos".

Segons la seva opinió, la Casa Reial ha d'explicar clarament "per raó d'exemplaritat" quins són "els seus interessos, el seu patrimoni i activitats", igual que fa la resta de càrrecs públics.

ERC i ICV.EUiA: "És el que s'havia de fer"
ICV-EUiA i ERC han considerat avui que "només faltaria" que a Iñaki Urdangarin "no se li imputés per ser família del Rei", pel que han conclòs que la citació a què declari com a imputat és "el que s'havia de fer".

El diputat d'ERC Pere Aragonès ha dit que és "sorprenent i significatiu" que la notícia de la imputació de Urdangarin arribi immediatament després que ahir la Casa del Rei fes públic per primera vegada el repartiment del diners que rep anualment la família reial dels pressupostos generals de l'Estat.

El nou director general del Tresor, un altre voltor de Lehman i Barclays

El financer Íñigo Fernández de Mesa (a cavall a la foto) serà nomenat, previsiblement demà, pel Consell de Ministres nou director general del Tresor, càrrec que fins ara exercia Soledad Núñez. Íñigo Fernández de Mesa ha estat fins ara el responsable d'operacions del sector públic de Barclays Bank -banc lligat a la generació de la crisi amb Goldman Sachs i el Deutsche Bank-, un lloc que ocupava des de fa més de dos anys. Amb anterioritat, Fernández de Mesa va treballar a l'oficina de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal al capdavant de les relacions amb les administracions públiques per a aquests dos països, una entitat en què va coincidir amb el nou ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

Fernández de Mesa es farà càrrec del Tresor en un moment en què Espanya recupera poc a poc la confiança dels inversors, després de les pressions que ha patit el seu deute en els últims mesos.

Com a conseqüència d'aquestes tensions del mercat, el Tresor espanyol es va veure obligat a pagar fins un 7% per emetre deute, una situació que no obstant això ha millorat a finals de l'any, quan l'Estat ha aconseguit reduir aquests costos al voltant del 4%.

El Tresor haurà d'enfrontar-se de nou als mercats el pròxim 12 de gener en una subhasta de bons i obligacions. El proper 17 de gener el Tresor celebrarà una altra licitació, aquest cop de lletres a 12 i 18 mesos.

Lehman Brothers i Barclays Bank

El 2007 Lehman es va veure seriosament afectada per la crisi financera provocada pels crèdits subprime sobre hipoteques impagables, acumulant enormes pèrdues per títols recolzats per les hipoteques al llarg de 2008. En el segon trimestre fiscal, Lehman va informar de pèrdues de 2.800 milions de dòlars i es va veure obligada a vendre 6.000 milions de dòlars en actius. En el primer semestre del 2008, Lehman havia perdut el 73% del seu valor en borsa. L'agost de 2008, Lehman va informar que tenia la intenció d'acomiadar al 6% de la plantilla, 1.500 persones.

El 13 de setembre de 2008, Timothy F. Geithner, el president del Banc de la Reserva Federal de Nova York, va convocar una reunió sobre el futur de Lehman, que incloïa la possibilitat de liquidació dels seus actius per sanejar l'empresa. Lehman va informar que estava en converses amb el Banc d'Amèrica i Barclays per a una possible venda de l'empresa. Finalment, el 15 de setembre de 2008, l'endemà passat, Lehman Brothers va anunciar la presentació de fallida en renunciar els seus possibles compradors.

Lehman Brothers havia resistit una guerra civil, la crisi bancària del 1907, molt semblant a l'actual, també va sobreviure a la crisi econòmica als Estats Units coneguda com el Crack de 1929 -i organitzada per Goldman Sachs-, a escàndols en el trading de bons o a col·lapses en Hedge Funds, però no ha superat la crisi subprime de 2008, sent amb un passiu de 613.000 milions $, la major fallida de la història fins al moment.

Venda parcial

El 17 de setembre de 2008, Barclays va anunciar la compra de la divisió bancària del grup per 1.750 milions de dòlars, amb un actiu de 72.000 milions i un passiu de 68.000 milions. La compra incloïa la seu central de Lehman Brothers a Nova York.

L'Església catòlica rep a l'any 10.000 milions de les arques públiques

Antonio Romero Ruiz: Més de 10.000 milions d'euros rep l'Església Catòlica espanyola del govern de Zapatero en conceptes diversos, segons Europa Laica. Una mitjana de 200 € per habitant, sigui o no creient. Estat, comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments dediquen recursos dels seus pressupostos a l'Església. Una de les partides arriba a través de la casella de l'Església en la Declaració de la Renda. L'any passat es van aportar 250 milions d'euros per aquesta via a l'Església. També cal sumar-li 80 milions que l'Església rep per a projectes d'ONGs catòliques.

Segons experts en dret eclesiàstic, els actuals acords Església-Estat que consagren el finançament públic de l'Església, amb un compromís que mai va complir l'Església Catòlica espanyola (el de treballar pel seu autofinançament) afirmen que el conjunt dels acords són inconstitucionals. L'Església Catòlica és l'única religió amb finançament públic. Jueus, musulmans i evangèlics es reparteixen gairebé 6 milions d'euros, a través de la fundació Pluralisme i Convivència, mentre que l'Església Catòlica rep més de 10.000 €.

La Constitució, després de 30 anys de vigència, estableix que cap confessió tindrà caràcter estatal. Els privilegis econòmics, jurídics i polítics dels que gaudeix l'Església a Espanya fa que estiguem en un estat confessional encobert. Encara sense la separació que reivindicava Jesús de Natzaret: "Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu".

XIFRES:
Assignació IRPF: 250 milions d'euros

Altres fins: 80 milions d'euros

Estalvi per impagament dels impostos d'IBI o Patrimoni sobre les seves "propietats": 1.000 milions

Professors i concerts en educació: 4.600 milions

L'Estat paga 16.000 professors de religió dels centres públics i finança centres privats / concertats

Atenció sanitària (dispensaris, centres de transeünts, centres de salut dirigits per entitats religioses): 3.200 milions

Funcionaris (religiosos que exerceixen de capellans en presons, casernes, Forces Armades): 25 milions d'euros

Monuments, conservació del Patrimoni històric i artístic de l'Església: 500 milions d'euros.

Associacions d'àmbit local, processons: 290 milions d'euros.

Jornades de la joventut: 60 milions d'euros.

Mai, des de l'aprovació de la Constitució del 78, ha rebut l'Església Catòlica espanyola més diners que amb l'actual govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

Els moviments cristians de base, Esquerra Unida i altres moviments socials reclamen per a la propera legislatura que es donin passos perquè l'estat sigui laic de veritat i l'església catòlica s'autofinanciï.

ANTONIO ROMERO RUIZ

MEMBRE EXECUTIVA IU-LV-CA

PRESIDENT HONOR PCA

IU considera "gairebé una declaració de guerra" econòmica la congelació del SMI

El portaveu parlamentari d'IU-ICV-EUiA-CHA al Congrés José Luis Centella ha qualificat avui de "gairebé una declaració de guerra" del Govern la decisió adoptada per l'Executiu de Mariano Rajoy i remesa als agents socials de congelar el 2012 el Salari Mínim Interprofessional (SMI) en 641,4 euros al mes, el segon més baix d'Europa i el quart amb més frau fiscal en relació al PIB i el desè mundial en volum de frau (107.000 milions l'any 2010). Després de la reunió de la Junta de Portaveus i al costat del diputat d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela, Centella ha titllat "d'aberració" aquesta decisió i ha avançat que si el Govern aprova la congelació en el Consell de Ministres de divendres, "tindrà a els 11 diputats del grup parlamentari radicalment en contra".

Per a Centella, en aquests moments la veritable necessitat dels treballadors que suporten des de fa temps la gravetat de la crisi és la contrària, és a dir: "Una adequada elevació del SMI", així com l'adopció de diferents mesures per mantenir la protecció als desocupats. En aquest sentit, ha explicat que des del Grup parlamentari d'IU, ICV-EUiA, CHA està llista una iniciativa parlamentària per instar el Govern a prorrogar les ajudes de 400 euros als aturats que han esgotat totes les seves prestacions, mesura presa la passada legislatura i que té data de caducitat per al proper mes de febrer.

Coscubiela, per la seva banda, ha detallat que el SMI ha perdut el 5,5% de poder adquisitiu en els últims anys i que està per sota de la mitjana dels països de la zona euro, excepte Portugal.

De la mateixa manera, va instar Mariano Rajoy que, si té tant interès en complir els compromisos internacionals, comenci per fer-ho amb la Carta Social Europea, que estableix que el SMI ha de ser un 60 per cent del salari mitjà en cada Estat. Si a Espanya es complís aquest compromís, el salari mínim hauria de situar-se en 1026 euros.

El salari mínim és "manifestament injust" i molt baix, segons el Consell d'Europa

Un informe publicat el 17 de desembre pel Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa assenyalava que el salari mínim a Espanya, establert en 641 euros, no s'ajusta a la Carta Social Europea, per ser "manifestament injust" i "molt baix". L'article 4.1 d'aquesta Carta reconeix "el dret dels treballadors a una remuneració suficient que els proporcioni a ells i a les seves famílies un nivell de vida decorós". Ja en l'informe publicat fa tres anys, el Comitè va manifestar que el salari mínim espanyol "se situava clarament per sota del llindar del 60% del salari mitjà".

I en l'informe de 2010 constata la manca d'informació rebuda sobre els salari mínim i mig.

Ricardo Sixto: “El PP ha de deixar de mentir sobre el cementeri nuclear de Zarra”

El diputat del grup parlamentari d’Izquierda Unida al Congrés dels Diputats, Ricardo Sixto, ha registrat dues preguntes dirigides al Govern central per a confirmar definitivament si va existir un pacte secret entre l’anterior govern central del PSOE i l’anterior Consell de Francisco Camps per a que el cementeri de residus nuclears s’instal·lés finalment a Zarra: “Si es confirma aquest pacte significa que el Partit Popular valencià ha estat mentint a la ciutadania des de fa mesos”, ha assenyalat el diputat d’esquerres.

A més, ha recordat Sixto, “cap de les dues persones que són titulars del suposat acord estan en les institucions respectives, amb la qual cosa cal que Alberto Fabra es posicione clarament sobre el cementeri nuclear de Zarra i no seguisca la senda de mentides i manipulacions de Camps”. Esquerra Unida està “absolutament en contra” de la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat a Zarra, ja que “haurien de ser les pròpies centrals les que financen l’emmagatzematge dels seus propis residus per a no escampar-los per altres zones, dintre de la estratègia d’anar tancant totes les nuclears”.

Ricardo Sixto ha instat al president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, a “retirar el recurs sobre el sòl del cementeri nuclear” ja que, en definitiva, “la decisió final sobre Zarra també està en mans del Consell”. El diputat d’esquerres ha registrat vàries preguntes adreçades al Govern per a que "s’aclarisca si el nou titular del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme és coneixedor del suposat pacte entre l’ex govern central i l’ex govern autonòmic i quines són les condicions que hi fixaria".

Sixto ha criticat “l’externalització dels costos per a les elèctriques que suposa la instal·lació del cementeri a Zarra” provocant així que la gestió en matèria de residus nuclears passe a ser assumida per l’Estat. S’han dilapidat molts diners públics i, a més, les elèctriques han sigut premiades amb la prolongació de la vida de les seues centrals ja amortitzades i amb l’autorització per a fer importants augments en les tarifes per als consumidors”, ha afegit.

CiU: Un govern de lladres i mentiders: "La Generalitat em deu 800 € en ajudes des de fa dos anys"

Era febrer de 2010 i molts pares i mares residents a Catalunya es preguntaven per què no havien cobrat la prestació que la Generalitat atorgava per a la cura de fills menors de tres anys des de 2009. El 30 de juliol de 2011, la Generalitat va eliminar les ajudes universals sense caràcter retroactiu. No obstant això, a desembre de 2012, moltes famílies no han vist encara ni un cèntim. És el cas de Carolina Pi, que fa dos anys que reclama al Departament de Benestar Social i Família uns ajuts que li estan concedits, però que el govern dels millors corruptes de CiU es nega a pagar.

"El meu fill va néixer el maig del 2010, i el 20 de desembre del mateix any vaig presentar tota la documentació necessària per obtenir l'ajuda: originals i fotocòpies del DNI, targeta de la Seguretat Social, Certificat del Padró actualitzat, i llibreta bancària on efectuar el ingrés. Segons em va dir la senyoreta de l'oficina, tot estava correcte, però no se sabia quan farien efectiu l'ingrés i que no desesperés, doncs havia famílies d'anys anteriors que estaven sense cobrar".

"A la primavera del 2011 vaig reclamar l'ajuda presentant a l'oficina corresponent. La treballadora d'aquesta oficina, bastant desagradable i mal educada, em va dir que tenia l'ajut concedit del 2010 i 2011, però que no em s'impacientava perquè no se sabia quan la cobraria. I quan vaig preguntar per la de l'últim any, la seva resposta va ser: "Ui, això dependrà del govern que entre. Ara a esperar, hi ha molta més gent a la teva mateixa situació". A dia d'avui, 29 de desembre del 2011, no he cobrat cap de les ajudes".

"Avui he tornat a trucar al 012, i una senyoreta molt amablement, mitjançant el meu DNI, ha consultat el meu cas. La meva sorpresa ha estat que, segons sembla, tot això va canviar el 30 de juliol d'aquest any, i que dels tres anys que havia de cobrar, només vaig a cobrar dues (2010 i 2011) perquè a partir de la data esmentada anteriorment, han eliminat aquesta ajuda".

"I això no és tot, ja que quan vaig fer la primera reclamació personalment a l'oficina, la primavera passada, després de demanar-me el DNI i consultar les meves dades, em van comunicar que tenia concedit el 2010 amb un import de aproximat de 53 euros, ja que era el mateix any del naixement del meu fill i no em pertanyia més, i uns 720 concedits per al 2011. Doncs bé, ara tampoc és així: avui m'han notificat que finalment tinc concedits per al 2010 425,33 euros i per al 2011, 372,17 euros. En total, 797,50 euros".

"Malgrat tot, no se sap quan em faran l'ingrés efectiu perquè no hi ha pressupost i tenen dret a fer el pagament en un termini màxim de cinc anys. Em sembla bastant patètica la situació, sempre paguem justos per pecadors i els afectats sempre som els mateixos".

ICV-EUiA presenta recurs d'empara al TC per les Lleis Òmnibus

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha anunciat avui que presentarà en els pròxims dies un recurs d'empara al TC per la decisió de la mesa de bloquejar el recurs que el grup ecosocialista, junt amb el suport de Solidaritat, va presentar davant la tramitació de les tres lleis òmnibus per portar-les al Consell de Garanties Estatutàries. Herrera denuncia que la mesa del Parlament ha "vulnerat" el dret del seu grup parlamentari de portar els tres textos legislatius al Consell i l'acusa d'actuar "com un agent polític" i "extralimitar-se en les seves funcions".

La Llei del Consell de Garanties Estatutàries diu que calen el 10% dels diputats de la cambra, que son 13,5, o dos grups parlamentaris per portar una llei al Consell i aconseguir un dictamen i, segons Herrera, "la mesa ha fet una interpretació restrictiva i no ha estat a l'alçada de les circumstàncies".

"La mesa havia de traslladar al Consell, perquè fos ell qui decidís, si teníem la facultat de presentar aquest recurs i va fer una interpretació restrictiva en contra dels criteris que s'han de produir", ha explicat Herrera, alhora que ha dit que l'òrgan que governa la cambra catalana "ha vulnerat el nostre dret com a grup parlamentari de portar les lleis òmnibus al Consell de Garanties". Herrera ha recordat que aquesta mesa és "fruit d'un pacte que va donar a CiU la majoria absoluta quan no la té al Parlament.

"És greu que un grup parlamentari català i catalanista com el nostre hagi de recórrer al TC perquè la mesa en ha denegat un dret", ha dit Herrera que també ha demanat a la presidenta del Parlament que reflexioni sobre aquesta qüestió. Amb tot Herrera ha indicat que potser aquesta mesa "actua més com un agent polític i ja li va bé aquestes lleis òmnibus" al mateix temps que els ha acusat d'"extralimitar-se en les seves funcions".

Pel secretari general ecosocialista la composició d'aquesta mesa del Parlament de Catalunya és un "pecat original" l'artífex del qual són els grups de CiU i PP però també el PSC.

Per tot això Herrera ha anunciat aquest recurs al TC el contingut del qual es donarà a conèixer en els pròxims dies que la formació ecosocialista ja està elaborant. "Estem convençuts que vulneren drets reconeguts en l'Estatut i en la Constitució", ha indicat Herrera que també ha enumerat exemples com l'impacte que tenen les lleis sobre el Cap de Creus o com canvien les declaracions d'impacte ambiental o la possibilitat de privatitzar l'ICS que suposa l'aprovació d'aquestes tres lleis. El president del grup ecosocialista ha reiterat les crítiques, tant a la forma com al contingut, per presentar el recurs al Consell de Garanties Estatutàries i ara per fer aquest següent pas.

Iran detecta un portaavions nord-americà a la seva zona de maniobra

Un portaavions nord-americà va entrar dijous a l'Estret d'Ormuz, on la Força Naval iraniana està executant la maniobra militar Velaiate 90, informa el vicecomandant operacional i portaveu d'aquesta gran maniobra, Seyed Mahmud Mussavi: "Un portaavions dels EUA ha estat vist a la zona de maniobra per un avió de la patrulla de reconeixement", va declarar Mussavi, afegint que l'avió iranià va fer vídeos i fotos del vaixell nord-americà.

Així mateix, el portaavions nord-americà pertanyeria al model de l'USS John C. Stennis (CVN-74), el setè portaavions de propulsió nuclear de la classe Nimitz de la Marina dels Estats Units.

Mussavi va recordar que l'Iran monitoritza totes les activitats executades per les forces armades d'altres estats a la regió.

La Força Naval de l'Exèrcit de la República Islàmica de l'Iran ha començat aquest dissabte una maniobra militar massiva, de deu dies, en una zona de 2 mil quilòmetres quadrats des de l'est de l'estret d'Ormuz, al Golf Pèrsic fins al golf d'Aden. Així mateix, "Velaiate 90" té programat posar en pràctica les últimes innovacions aconseguides per la Força Naval iraniana.

L'Audiència de Girona condemna a l'assassí d'Olot a 60 anys de presó

L'Audiència de Girona ha condemnat a Pere Puig a una pena de 60 anys de presó pels quatre assassinats comesos al bar 'La cuina d'Anna' de la Canya i en la sucursal de la CAM d'Olot. La sentència, que recull amb tot detall el veredicte del jurat popular, imposa al condemnat una pena de 15 anys per a cada crim. L'Audiència diu que en cap dels assassinats hi ha atenuants, però tampoc agreujants que comportin haver d'aplicar el límit màxim.

El text també explicita que Puig no passarà més de 25 anys a la presó. En matèria de responsabilitat civil, el tribunal imposa al condemnat el pagament d'una indemnització de més de 600.000 euros als familiars de les víctimes

Internautes francesos denuncien descàrregues il·legals des del ministeri de Cultura

Un bloc d'internautes francesos afirma que ha detectat descàrregues il·legals de continguts de la xarxa des d'ordinadors situats a la seu del Ministeri de Cultura, l'encarregat de la lluita contra la pirateria, i també des de la residència de Sarkozy. En total, 261 fitxers van ser descarregats des d'aquestes computadores, entre els que hi ha pel · lícules, discos, videojocs, dibuixos animats japonesos, sèries i fins i tot films pornogràfics, segons la web Nikopik. Foto: Alguns dels films baixats des del Ministeri francès il.legalment.

Aquest mateix lloc d'internet va revelar fa unes setmanes que des del Palau de l'Elisi, seu de la Presidència gala de Nicolas Sarkozy, també s'havien descarregat arxius de forma il·legal.

Els internautes del bloc consideren que el Ministeri de Cultura pot haver contravingut la llei que ell mateix va dictar fa uns anys i que combat amb duresa l'accés gratuït a través de la xarxa a continguts subjectes al pagament de drets d'autor.

Però també és probable que algú hagi piratejat les adreces IP del Ministeri. En aquest cas, Nikopik considera demostrat que el sistema de sancions previst per la llei, basat en les adreces IP, no és fiable.

Esquerra Unida insta a Telefónica a acomiadar immediatament a Urdangarin del seu Consell d’Administració

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha valorat positivament la imputació del Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i espera que “es faça justícia” i “la corona deixe de ser intocable”. Blanco ha exigit “responsabilitats polítiques” al Consell del Partit Popular que “donà gran part dels fons públics que, presumptament, el gendre del rei es va apropiar a través de la seua xarxa d’empreses i paradisos fiscals”. A més, ha explicat que amb l’obertura del sumari, es podrà aclarir quants diners ha obtingut exactament Urdangarin de l’administració valenciana i quins han sigut els responsables polítics d’aquest desficaci”.

Blanco ha recordat que el Consell nega informació sobre els contractes amb Urdangarin al grup parlamentari d’esquerres des de novembre del 2010: “esperem poder accedir a aquesta informació a través del sumari”, ha indicat. Per una altra banda, el diputat d’EUPV ha instat a Telefònica a acomiadar amb caràcter immediat a Iñaki Urdangarin, seguint les indicacions de l’article 3 del títol tercer del Reglament del Consell d’Administració de la multinacional espanyola que preveu el cessament de qualsevol conseller la permanència del qual poguera afectar al crèdit o la reputació de la companyia.

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV en Les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha afirmat “entendre hui per què ahir la Casa Reial va desglossar una part del seu pressupost: ja sabien que el gendre anava a ser imputat”. Blanco ha instat a la justícia a no acovardir-se i “tractar al gendre del rei, a efectes jurídics, com a qualsevol fill de veí”. Així, també ha recordat que la Infanta Cristina és sòcia en una de les principals empreses investigades per la Fiscalia anticorrupció. A més, el dirigent d’esquerres ha assenyalat que, pel que ha anat publicant la premsa, “part dels fons públics presumptament saquejats pel Duc del Palma Arena han anat a parar a finançar la mansió del matrimoni a Pedralbes”.

Finalment, el diputat d’EUPV ha explicat que “des que va esclatar el cas, hem estat observant molts paral·lelismes entre la trama balear i la trama valenciana. L’única diferència és que a València, el PP va pagar més del doble que a Palma”. A més, el portaveu adjunt ha recordat que “l’ex president balear, Jaume Matas, està convenientment imputat en el cas per haver pagat fons milionaris a la trama d’Iñaki Urdangarin; no seria descabellat que l’ex president Francisco Camps també acabe passant pel jutjat per aquest cas”.

En tot cas, el portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida ha recordat que els dos ex directors de CACSA, José Manuel Aguilar i Jorge Vela (actual director general de l’Institut Valencià de Finances), l’ex directora de Gestió, Elisa Maldonado i el director de Valencia Turismo, José Salinas, han estat imputats de moment.

L'hospital Moisès Broggi va certificar la mort d'un pacient viu

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha obert un expedient informatiu per aclarir el cas d'un home sobre qui l'hospital públic Moisès Broggi, a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), va certificar la seva mort el dia de Nadal i que en realitat seguia viu i està ingressat al centre. El pacient és un ancià de 89 anys hospitalitzat per patir una malaltia en fase terminal. Segons l'hospital, l'home presentava tots els signes externs de mort, com a absència de moviment, falta de pols central i perifèric en l'auscultació, pell freda i color violaci.

En un comunicat, Salut informa que els metges el van donar per mort, "diagnòstic que es va demostrar erroni".

En aquests moments, el pacient segueix ingressat al mateix hospital i el seu estat es manté en les mateixes condicions que abans que es certifiqués la seva mort. L'hospital Moisès Broggi, informa Salut, també ha obert un expedient informatiu intern.

La Generalitat confia en acabar la investigació en marxa aquesta mateixa setmana i no oferirà més detalls del que ha passat fins llavors per desig de la família afectada.

Després de la mort d'una nena a Mataró que va ser atesa per sanitaris sense titulació i diverses més per manca d'assistència mèdica, la "exemplar" sanitat catalana abans de l'arribada de CiU al govern de la Generalitat s'ha convertit en una atracció de fira de terror en mans de terroristes socials al servei de l'oligarquia.

Els cossos especials de seguretat es manifesten a Barcelona contra les retallades

Els sindicats de Mossos d'Esquadra, agents rurals i forestals, funcionaris de presons i Bombers de la Generalitat es manifesten avui a la tarda a Barcelona per protestar contra les retallades i alertar sobre el que consideren una 'ofensiva contra la qualitat del servei públic'. Amb el lema 'Cossos especials en lluita. Amb la seguretat pública no s'hi juga', aquests col·lectius s'han unit per primera vegada en una mobilització d'aquestes característiques. La manifestació començarà a les 17.30 a la plaça d'Urquinaona, passarà per Via Laietana i s'acabarà davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume.

Segons els sindicats convocants, els mossos han vist reduït el sou un 24% des que van començar les retallades, i als funcionaris de presó se'ls ha rebaixat entre el 20% i el 22%.

Per la seva banda, el portaveu de l'agrupació d'agents rurals de Catalunya, Guillem Cabrera, ha explicat que el seu sector ha perdut el 5% de la plantilla a través d'acomiadaments de personal interí i prejubilacions.

A més de centrar el debat en les retallades salarials (fa tres anys seguits que se'ls apliquen reduccions) i la falta de personal, els cossos de seguretat han destacat que les retallades són 'un intent de desmantellar el model de servei públic català'.

El jutge encausa Urdangarín

El jutge José Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Palma, ha encausat el duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín pel 'cas Palma Arena', i l'ha citat perquè declari el 6 de febrer. L'encausament s'ha formalitzat d'acord amb el fiscal anticorrupció, Pedro Horrach, just quan s'ha aixecat el secret de sumari, de dues mil pàgines, aquest matí. En la causa judicial oberta s'investiguen indicis de delictes de malbaratament de diner públic, falsedat documental, frau a l'administració pública i prevaricació, per part del conglomerat d'empreses de l'Institut Nóos, un organisme sense ànim de lucre, impulsat per Urdangarín.

L'institut Nóos va organitzar congressos de foment turístic de Mallorca pels quals va cobrar 2,3 milions d'euros del govern balear. Segons la investigació, més de la meitat d'aquests diners van anar a parar a empreses d'Urdangarín o del seu soci, Diego Torres, també encausat en el cas.

La mateixa investigació ha destapat pràctiques molt similars al País Valencià, on Urdangarín va organitzar tres edicions del congrés Summit entre 2004 i 2006 per les quals el govern de Francisco Camps va pagar quasi tres milions d'euros.

El jutge Castro sospita que Urdangarín i Torres van organitzar un entramat d'empreses a través del qual desviaven els fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos, apoderant-se dels mateixos, segons consta en l'acta judicial que ordenava els registres de les empreses de la suposada trama.

Segons la investigació, aquestes empreses no van poder justificar totes les despeses, o ho van fer de manera irregular. El desviament de fons es feia contractant serveis ficticis a empreses de la mateixa trama i propietat d'Urdangarín o Torres o, en algun cas, facturant serveis a un preu superior al preu real.

La Casa del Rei no vol fer valoracions

La Casa del Rei espanyola no ha volgut fer cap valoració sobre l'encausament d'Urdangarín, més enllà de mostrar el seu 'respecte absolut a les decisions judicials', segons que ha indicat un portaveu.

La infanta Cristina, propietària d'una de les empreses a la qual es van desviar fons

Dins d'aquest conglomerat d'empreses privades en les quals es van desviar fons des de l'institut Nóos, hi ha la societat Aizoon, que és propietat de la infanta Cristina i del mateix Urdangarín. Aquesta empresa va facturar centenars de milers d'euros pel seu suport logístic als esdeveniments que organitzava Nóos a les Illes. De fet, la infanta Cristina i també Carlos García Revenga, assessor de la Casa del Rei, també formaven part de la junta directiva de Nóos fins a l'any 2006, quan van dimitir juntament amb Urdangarín. El jutge, però, considera que ni la infanta ni Revenga no participaven en la presa de decisions.

El president del Kirguizistan anuncia el tancament de la base dels EUA a Manas

El president del Kirguizistan, Almazbek Atambaev, ha qualificat avui de "perillosa" la base aèria nord-americana a Manas, l'aeroport internacional de la capital kirguís, i es va pronunciar novament per tancar-la després de 2014. "Kirguizistan no necessita una base militar en un aeroport civil, és molt perillós. Volem que Manas sigui un aeroport civil", va manifestar Atambaev en una roda de premsa, la primera que va oferir després d'assumir el càrrec el passat 1 de desembre. Pakistan va obligar també a EUA a abandonar el mes passat la base de Samshi, després de l'assassinat de 26 soldats per un drone de l'OTAN.

Va dir haver advertit a Washington sobre l'imminent tancament de la base, i va negar que aquesta decisió es degui a les pressions de Rússia, aliada de Kirguizistan en l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC): "Que els americans es vagin de Manas en 2014, o organitzin un centre de transport civil conjuntament amb Rússia o altres païso", va assenyalar el dirigent kirguís.

Instal·lada el 2001 i denominada actualment Centre de trànsit, la base de Manas segueix sent un punt clau en el trasllat d'equips i efectius militars dels EUA a l'Afganistan. També cobreix un 30% de les operacions de revituallament en l'aire per avions de tropes aliades en territori afganès.

Segons les dades oficials, els EUA mantenen a Manas uns 1.500 empleats militars i civils.

Set Estats postsoviètics agrupats en la OTSC van acordar el passat 20 de desembre que terceres nacions no podran establir bases militars al seu territori a menys que tots els integrants de l'Aliança aprovin la decisió.

La antecessora de Atambaev, la colpista Rosa Otunbáyeva, va afirmar el novembre passat que la base militar nord-americana romandrà a Manas fins 2014, data en què venç el respectiu contracte entre els EUA i Kirguizistan.

Atambaev ha destacat en diverses ocasions anteriors la necessitat de desmantellar la base però també va dir que els acords vigents seran respectats.

Mentrestant, la Fiscalia kirguís investiga a diverses empreses privades que subministraven combustible a la base de Manas i que, segons les sospites, estan implicades en les corrupteles del 'clan (de Kurmanbek) Bakíev', l'expresident de Kirguizistan, enderrocat després d'una revolta al país centreasiàtic organitzada per Rússia i els EUA que no sembla haver tingut els resultats que EUA desitjava.

Les mútues fiquen la mà a la butxaca de les seves plantilles

La Federació de Serveis Financers i Administratius de Comissions Obreres (COMFIA) considera inacceptable i injustificable, la decisió adoptada pels Directors Gerents d'algunes mútues d'accidents, entitats privades col·laboradores de la Seguretat Social, de deixar d'aplicar el Conveni Col·lectiu Sectorial als seus treballadors i treballadores, reclamant-los, a més, les quantitats percebudes corresponents a les taules salarials de 2010.

L'ordenament jurídic espanyol obliga a les parts que subscriuen un Conveni Col·lectiu a complir amb el que estipula el mateix. L'única excepció a aquesta regla és que una norma, amb rang de llei, contradigui el negociat, impedint el seu compliment al imperar el principi de jerarquia normativa.

Res d'això passa en el sector de les mútues, ja que la Llei de Pressupostos de 2011 només estableix que les retribucions de 2011 no podran superar les percebudes durant 2010, eliminant qualsevol relació entre el personal de les mútues, treballadors d'empreses privades sotmesos a l'Estatut dels Treballadors i el personal del sector públic estatal.

Aquesta desvinculació no és fruit de la casualitat sinó de la voluntat dels representants dels ciutadans expressada al Parlament doncs, els treballadors de les mútues, que no tenen garantit l'ocupació fixa, en contraposició amb els funcionaris públics, estan patint la reducció de seus salaris en un 5% des de 2010 i, amb aquesta decisió de les Mútues, perdran gairebé un 10% de poder adquisitiu.

Més de 2000 persones han perdut la feina en aquest sector des del començament de la crisi i aquesta nova agressió als seus drets no va contribuir a generar confiança ni a dinamitzar l'economia de les famílies.

I no es tracta que les mútues siguin empreses en situació de pèrdues, recordem que, segons dades del Ministeri de Treball, l'any 2010, les Mútues han aportat al sistema públic més de 435 milions d'euros (206 milions al Fons de Reserva de la Seguretat Social i 228 al Fons de Prevenció i Rehabilitació). Aquest últim manté un saldo acumulat de més de 4.650 milions d'euros.

Tampoc els Directors Gerents d'aquestes entitats tenen problemes per arribar a final de mes. El que li costa als diners públics el salari de cada un d'ells oscil·la entre els 102.000 € i els 245.000 € a l'any, mentre que ara han decidit ficar la mà a la butxaca dels seus treballadors.