dijous, 15 de juliol de 2010

Xarlo Etxezaharreta en busca i captura!


Javier Gómez Bermúdez ha ordenat la busca, captura i empresonament de l'ancià exregidor Xarlo Etxezaharreta, septuagenari, que no s'ha presentat a la vista oral. Al vídeo l'homenatge a Xarlo en el seu retorn a Hazparne, des de la presó de Soto del Real. El vell lluitador ha emés un comunicat des de casa seva, al país basc francés: "En el procés contra Udalbiltza, que ha començat avui a Madrid, Javier Gómez, el titella al servei del Tribunal Especial "Audiència Nacional", ha posat en marxa una ordre de registre i una ordre de detenció contra el seu servidor. Una pedra a la sabata de l'Estat francès farà la feina bruta per arrestar i extradir a un ciutadà francès, sense delinqüència i sense prova de res, i per bones raons, a un estat que tortura en una peixera tot el món i fan trampes com bojos a tots aquells que no fan una genuflexió davant ses senyories...".

"No hi ha delicte, ni individual ni col.lectiu, però els acusats són 22... Jo simplement vos demano de mantenir la vigilància, després de l'ignomínia de la justícia, i difondre l'informació el més àmpliament possible".

El tribunal que jutja 22 antics regidors i alcaldes per constituir Udalbiltza i impulsar projectes en el si d'aquesta institució ha acordat apartar de la causa i absoldre Miriam Campos i jutjar Xabier Alegria, tot i que el de Lezo també va ser jutjat i condemnat pel sumari 18/98.

25 empresaris a la trama de Ciutat Vella

Imputats 25 empresaris per la trama de corrupció a Ciutat Vella. Dos documents trobats en uns registres judicials van desentranyar els suposats pagaments. Els acusats haurien subornat un funcionari municipal a canvi de llicències. En el procés judicial per presumpta corrupció en la concessió de llicències municipals, han declarat com a imputats 25 empresaris de l'oci i propietaris d'apartaments turístics a Ciutat Vella, acusats de subornar els membres d'una trama en què hi ha implicat Heliodoro Lozano (foto), que durant vuit anys (entre el 2001 i el 2008) va ser cap de serveis tècnics del districte i que després va ser nomenat director de llicències i espai públic a Nou Barris.

Aquest funcionari, suspès de funcions, va ser detingut el desembre del 2009 i ha estat a la presó fins al 13 de juny per la concessió de llicències irregulars a apartaments turístics, a restaurants i a un hotel de Ciutat Vella.

Fonts jurídiques van assegurar ahir a aquest diari que alguns dels empresaris imputats van admetre que van pagar sumes de diners a la xarxa, en què figura també l'enginyer industrial Joaquim Quílez (implicat a més a més en el cas Saratoga). Altres propietaris d'apartaments, no obstant, van matisar que el pagament de diverses quantitats eren per altres serveis i no per suborn. No obstant, la jutge Elisabet Castellló i la fiscalia anticorrupció, que han impulsat les indagacions, tenen en el seu poder llistes que inclouen els noms dels empresaris i les quantitats desemborsades. Aquests documents van ser trobats en el registre del despatx de l'enginyer industrial i a l'ordinador personal del funcionari. També hi ha imputada Elena Ariza, que ha treballat a l'àrea jurídica de l'Ajuntament de Barcelona.

EL REGISTRE

Les primeres pistes sobre aquests presumptes suborns es van trobar en la investigació que es va portar a terme l'estiu del 2007 sobre una xarxa de prostitució il·legal als clubs de cites Saratoga i Rivera, de Castelldefels, i que va derivar en un cas de suposada corrupció policial i municipal. En el transcurs d'aquestes indagacions es va practicar una entrada i registre al despatx de l'enginyer Quílez, que va ser empresonat. Els Mossos d'Esquadra, que es van encarregar de l'operació, hi van trobar un paper amb anotacions sobre cobraments de diners. En el mateix document, segons fonts coneixedores del procés, figurava el nom «Helio» i el repartiment de les quantitats percebudes.

ELS EXPEDIENTS
Al descobrir-se aquest document, la jutge, en coordinació amb la fiscalia anticorrupció, va obrir una investigació separada de la del Saratoga. El consistori va remetre també la denúncia d'un particular al districte de Ciutat Vella. Una conversa de Quílez i altres indagacions van permetre als investigadors corroborar que aquest tal «Helio» era Heliodoro Lozano. A partir d'aquí, es va fer un exhaustiu examen d'expedients municipals i es van acumular proves sobre la seva relació amb l'enginyer industrial i les irregularitats en la tramitació de llicències d'activitat, sobretot d'apartaments turístics.

Lozano va ser detingut i el dia 16 de desembre passat va ingressar a la presó, després de declarar davant la jutge. En una entrada i registre al seu domicili, els investigadors van rastrejar el seu ordinador i van descobrir-hi una llarga llista de noms amb unes quantitats de diners relacionades. En aquell document, figurava l'hotel de Ciutat Vella. A partir d'aquí, van començar a declarar els empresaris i els propietaris d'apartaments.

AMENACES A LA REGIDORA
A Lozano i Quílez se'ls imputen diversos delictes de suborn (suborn a funcionaris), tot i que al segon també se li atribueixen amenaces. La víctima d'aquestes coaccions va ser la que era regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que va dimitir el mes d'abril passat i ha declarat durant el procés judicial. Va ser precisament amb l'arribada al districte de González quan Lozano va caure en desgràcia. Al final, va ser traslladat el juny de l'any 2008, primer a la direcció general d'Infraestructures i Urbanisme, on va ser fins al març del 2009, i després a Nou Barris. L'ara exregidora va rebre missatges amenaçadors i va ser víctima d'un robatori a casa seva, fet que va provocar que se li proporcionés protecció policial. També va ser pressionada per la trama la gerent de Ciutat Vella i una altra funcionària, que s'ha vist obligada a abandonar el seu lloc de treball.

12 europarlamentaris interpel.len sobre Udalbiltza

Dotze integrants del Parlament Europeu han interpel.lat a la Comissió i al Consell europeus sobre el procés obert contra Udalbiltza, i han emplaçat a aquests dos òrgans a que diguin què faran perquè es garanteixi el respecte als drets dels 22 ciutadans bascos que partir de demà seran jutjats a l'Audiència Nacional espanyola. Els europarlamentaris Frieda Brepoels, Bart Staes, Eva-Britt Svensson, Bairbre de Brún, Raul Romeva, François Alfonsi, Jill Evans, Tatjana Zdanoka, Oriol Junqueras, Ian Hudghton, Jose Bove i Jiri Mastalka han formulat una pregunta escrita dirigida tant a la Comissió Europea com al Consell Europeu, al fil del procés contra Udalbiltza a l'Audiència Nacional espanyola.

Els parlamentaris, pertanyents als Verds-ALE, Sinn Féin, IUE-IUN i ICV, recorden que Udalbiltza es va constituir el setembre de 1999 amb 1.778 representants elegits per la ciutadania basca, i que el 29 d'abril de 2003 la Audiència Nacional espanyola va ordenar la detenció de vuit persones i va clausurar la seu de la institució nacional.

També citen la resolució del Parlament de Gasteiz de desembre de 2008 en què es va condemnar el procés contra Udalbiltza i es va declarar legítim el treball en favor dels objectius adoptats per la institució nacional, al mateix temps que es va reclamar al Govern espanyol que retirés la acusació contra els imputats.

Els eurodiputats citen, així mateix, l'informe del Relator especial de l'ONU per a la Promoció i Protecció dels Drets Humans en la Lluita contra el Terrorisme Martin Scheinin, en el qual advertia del risc de considerar "terrorisme" delictes que no ho són i de la vulneració de drets humans que això podria comportar.

El relator alertava de l'ampliació de "la noció de terrorisme a actes que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu contra la població en general", i assenyalava que: "Quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets".

En aquest sentit, els europarlamentaris pregunten a la Comissió Europea si "comparteix la preocupació de les Nacions Unides" i "la preocupació expressada" pel Parlament de Gasteiz sobre la causa contra Udalbiltza, i li interpel sobre què pensa fer "per garantir que els drets fonamentals dels processats siguin respectats".
Llista d'inculpats:
Juan Carlos Alduntzinjuanena
Xabier Alegria Loinaz
Mirenjosu Aranburu Etxabarria
Loren Arkotxa Meabebasterretxea
Jasone Astibia Legorburu
Miriam Campos Alonso
Eder Casanova Alonso
Imanol Esnaola Arrebaiza
Lander Etxeberria Garitazelaia
Xarlo Etxezaharreta
Joseba Garmendia Albarracin
Oskar Goni Pétrirena
Leire Idoiaga Altamira
Xabier Iragorri Gamio
Urko Irastorza Aladanondo
Espe Iriarte Vicente
Txema Jurado Torvisco
Miren Odriozola Uzkudun
Larraiz Sanzberro Arakama
Maribi Ugarteburu Markuerkiaga
Karmele Urbistondo Aranburu
Ibon Arbulu Renteria

Comença la vergonya contra Udalbiltza

Avui, 15 de juliol, comença el judici contra 22 membres de Udalbiltza en el tribunal d'excepció espanyol anomenat 'Audiència Nacional'. Aquests dies, com cada vegada que l'executiu espanyol treu els peus del test (que no són poques) són dues les cares de la moneda que toca viure a Euskal Herria. D'una banda la realitat mediàtica, política i judicial inquisitòria, que arriba des de Madrid amb l'únic objectiu de silenciar un poble. Recordem que entre els i les imputat/es es troben 4 alcaldes i 15 regidors elegits pel poble i que aquest cas té grans similituds amb el cas 'Egunkaria' en el que finalment, després d'anys de pressió i havent estat torturats els encausats , van ser absolts.

I de l'altra la solidaritat que emergeix tant des de dins del país, com la declaració de dilluns en què vam poder presenciar representants de partits polítics bascos molt dispars (PNB, PSE i PSN, EA, EB, Alternatiba, Aralar i l'esquerra abertzale), representants sindicals (ELA, LAB i CCOO) o personalitats culturals, com des de fora d'Euskal Herria, com la Plataforma de Solidaritat amb l encausats es de Udalbiltza creada a Madrid.

Recordem també que entre els i les imputat/es es troben 4 alcaldes i 15 regidors elegits pel poble i que aquest cas té grans similituds amb el cas 'Egunkaria' en el que finalment, després d'anys de pressió i havent estat torturats els encausats , van ser absolts. En aquesta ocasió tampoc cal una altra pena, només la absolució té lloc en aquest judici manipulat, on pràcticament la defensa no pot aportar ni testimonis ni proves, i és de tot menys just.

Els que segur mai podran estar absolts de culpa són tots aquells que d'una manera o altra, des de la cadira d'un jutjat o amb una porra a la mà volen acabar amb les ànsies de llibertat d'un poble sense importar en absolut les conseqüències, a més de col.lectives personals, que totes i cadascuna de les persones pateixen per la repressió imposada des dels imperis espanyol o francès.

Personalitats i partits bascos acompanyen als processats de Udalbiltza (gara.net)

Des Askapena la nostra més càlida solidaritat a tots / es els / imputat / es i fem nostre el crida a la manifestació nacional que tindrà lloc aquest dissabte dia 17 de juliol a Bilbo a les 17:30 des de la Casilla.

Euskal Herria no camina sola, i el que segur no podrà aconseguir l'Audiència Nacional és evitar la solidaritat entre els pobles.

Hamaika herri, borroka bakarra! (Molts pobles una sola lluita)

Discurs de Llamazares al Congrés:


Per veure la rèplica anar a llegir més:


Cayo: "Zapatero donà els motius per a la vaga"

Cayo Lara considera que en el debat sobre l'Estat de la Nació: "Zapatero ha donat tots els motius per anar a la vaga general". El coordinador d'IU assenyala que el president del Govern "no ha fet ni un sol gest de complicitat als treballadors, als sindicats o a l'esquerra. Només s'ha preocupat d'assegurar als especuladors financers que podran seguir fent negocis a Espanya". Cayo Lara valorà, després d'escoltar la intervenció del president del Govern al debat sobre l'estat de la nació, que: "El discurs de Zapatero confirma el dràstic gir a la dreta de la política del seu Govern. Cada explicació donada pel cap de l'Executiu suposa un argument més per participar en la Vaga General convocada pels sindicats per al proper 29 de setembre".

Lara ha assistit des de la tribuna de convidats del Congrés a la sessió matinal del debat. Després d'això ha assegurat que "el president del Govern ha fet seus els arguments del gran capital financer al temps que s'ha plegat als seus interessos. Però sembla que no content amb això ha anticipat ja l'empitjorament de les condicions per accedir a una pensió pública augmentant en dos anys l'edat de jubilació, en entre altres qüestions".

El màxim responsable d'IU lamenta: "Rodríguez Zapatero no ha fet ni un sol gest de complicitat als treballadors, als sindicats oa l'esquerra. Només s'ha preocupat d'assegurar als especuladors financers que podran seguir fent negocis interessants a Espanya".

"El líder socialista -assenyala Cayo Lara- presenta les seves mesures com inevitables, el que és del tot fals. Davant unes propostes que només serveixen per passar de garantir a la Banca un bon any a fer-ho per a tot un decenni, tot això sense millorar la situació de la crisi, des de Esquerra Unida volem insistir en coincidència amb els sindicats que hi ha una altra alternativa que passa per crear ocupació i donar suport de manera decidida a l'economia productiva".

El coordinador federal retreu a Rodríguez Zapatero que "hi hagi tret de nou del bagul la Llei d'Economia Sostenible de la que ja va parlar fa un any i que ell mateix va guardar al calaix, ara per dir que aquí hi ha negoci finançant la inversió pública".

Lara critica durament que el president del Govern "hagi presentat com una modernització el que no és altra cosa que el major regal de la història recent del nostre país a la gran Banca: controlar la gestió del 50% dels estalvis dels espanyols per mitjà de la privatització de les caixes d'estalvis. Així, el Govern ajuda als bancs a pagar els deutes, que tenen com a conseqüència de la situació que ells mateixos van crear amb l'especulació immobiliària i que, a més, ha presentat escamotejant la responsabilitat dels governs del PSOE perquè es desenvolupés".

Segons el parer de Cayo Lara: "La solució que el Govern ens ofereix per sortir d'aquesta crisi serà dolorosa i llarga per als treballadors. No esmenta tan sols ni una sola mesura per fer que els poderosos contribueixin d'alguna manera a la sortida d'aquesta, excloent qualsevol mesura fiscal per fer que contribueixin aquells que sí que s'han beneficiat de la crisi".

"Afganistan necessita una solució política"

L'eurodiputat d'Izquierda Unida, Willy Meyer, va reiterar que des del Grup de l'Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica: "Hem estat sempre en contra de la invasió. Ha quedat clar que no hi havia armes de destrucció massiva ni està Al-Qaida. El que sí que hi ha és un interès pel petroli. Iraq ha rebut ajuda per valor de 9.000 milions de dòlars per assolir els nivells de extracció anteriors a la guerra. El 95% dels ingressos de l'Estat depèn de la producció de cru. I l'explotació de aquest cru l'estan duent a terme, entre altres, l'empresa britànica BP (dels Rothschild i la reina Elisabeth), l'holandesa Shell (dels Rothschild i la reina Beatriu) i la nord-americana Exon Mobil (dels Rockefeller)".

Willy Meyer: "Afganistan necessita una solució política, no hi ha possibilitat de solució duradora sense reducció de la pobresa".

Willy Meyer va alertar que "el pròxim president pugui ser un home de palla, perquè està clar que el que més influeix és el que més ocupa, i que actualment hi ha 110.000 soldats nord-americans en territori iraquià".

En la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu han tingut lloc dos debats sobre la situació de l'Iraq i Afganistan. Sobre l'Iraq, l'ambaixador davant l'UE va voler insistir que, malgrat les dificultats amb què es pot trobar el proper govern, el país està preparat per a caminar sol.

La Comissió d'Afers Exteriors també va discutir un informe sobre la nova estratègia de la UE per a l'Afganistan.

Meyer, d'altra banda, va reiterar: "Com ha quedat demostrat després de 9 anys, la solució per a l'Afganistan no pot ser una solució militar. Afganistan necessita una solució política". I va voler recordar les paraules del mateix Obama al Caire quan va constatar que cap sistema de govern pot ser imposat".

L'eurodiputat d'IU es va mostrar molt crític amb la ineficàcia dels fons que la UE està enviant a l'Afganistan "perquè la situació de la població segueix deteriorant. Els índexs de la mortalitat i els de pobresa segueixen empitjorant".

"El Congrés dels Estats Units ha reconegut que dels 2.000 milions que ha enviat una gran part s'han utilitzat per protegir els caps mafiosos i als talibans. A més, només al mes de juny 102 soldats han mort, i ja van 320 a la primera meitat d'any. Per no parlar de les víctimes civils que es multipliquen per milers".

"I per a l'Afganistan-va continuar Meyer-no hi ha possibilitat de solució duradora sense reducció de la pobresa". Meyer va voler alertar de les paraules del general Petrus davant el Senat dels Estats Units advertint que "el pitjor encara ha d'arribar".

"En definitiva -va finalitzar Meyer-, Afganistan necessita d'una solució política on s'involucri a actors internacionals tan important per a la regió com la comunitat àrab, Rússia, Xina i Pakistan".

De la mateixa manera, ha volgut demanar de la Comunitat Internacional un sistema de verificació dels fons que s'envien al país per realment garantir que s'estan utilitzant per eradicar la pobresa, per controlar l'explotació de l'opi i en definitiva, per a la reconstrucció del país".

Herrera insta a reconèixer l'Estat plurinacional

En el Debat de Política General, Joan Herrera adverteix el president espanyol de les conseqüències que "no s'obri la batalla per modificar la Constitució". El diputat i portaveu d'ICV-EUiA al Congrés, Joan Herrera, ha emplaçat al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a "reconèixer la realitat d'un Estat plurinacional". "Ho ha d'entendre, els catalans li estem dient ja n'hi ha prou. Si molts catalans no podem caminar de peu, perquè s'ha baixat tant el sostre, ara no acceptarem el que ens proposa el Tribunal Constitucional", afegí Herrera durant la seva intervenció en el Debat de Política General.

"Sé que molts pensen allò que els catalans borden molt i mosseguen poc o que amb un possible retorn de CiU tot tornaria a la normalitat ja que al cap ia la fi va ser el tripartit el que va intentar canviar l'status quo, però aquesta vegada les coses no poden anar per aquí perquè la gent d'ICV però també molts dels qui van votar Zapatero, ha dit prou ", ha subratllat Herrera, que ha afegit:" Ni ICV, ni ERC, ni tampoc CiU ni PSC poden donar-li oxigen a qui no entengui la dimensió del problema si no és que algun d'aquests es vulgui suïcidar, políticament parlant. Res tornarà a ser igual ".

"Vostè ni ha entès, ni ha escoltat ni ha vist la manifestació de l'altre dia, els catalans estem farts d'un Constitucional polititzat i farts de la seva actitud passiva i pusil.lànime", ha emfatitzat Herrera, que ha alertat que la sentència del TC altera el model de finançament, el competencial i el lingüístic i per tant "ara toca modificar tot allò i obrir una nova etapa". En aquest sentit, Herrera ha advertit Zapatero de les conseqüències que "no s'obri la batalla per modificar la Constitució" i ha afegit que cap partit català amb representació al Congrés pot votar ni els pressupostos ni lleis amb el PSOE.

"Després de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona res tornarà a ser igual", ha alertat Herrera, que ha subratllat que "som una nació i volem seguir sent un poble i no dues comunitats com proposa la sentència del TC". "N'estem farts, d'òrgans com el TC que amb una sentència més política que jurídica ha menyspreat un poble, la seva voluntat de ser i de governar i que ha qualificat a la ciutadania catalana com una subespècie que no té dret ni a tan sols considerar com el que és", afegí.

"Si no s'adonen que és hora de reconèixer la realitat d'un Estat plurinacional i que ha de ser federal, serà l'hora d'anar més enllà, d'escollir el nostre propi camí", ha indicat Herrera. "A ICV hi ha gent que vol un projecte federal, fins i tot hi ha independentistes, i algun autonomista, però tots tenim un denominador comú: el nostre catalanisme no vol a Catalunya dividida en dues comunitats". Per això, ha afegit el líder ecosocialista, "hem entès que el federalisme, un federalisme plurinacional i concret, i no només retòric i buit com alguns voldrien, és la millor manera de construir un país amb més autogovern i cohesionat social i nacionalment".

Zapatero "es mereix una vaga general"

D'altra banda, Herrera ha criticat durament la deriva econòmica de l'Executiu espanyol perquè "un Govern que es va reclamar d'esquerres ha protagonitzat l'ajust més dur, descompensat i injusts que es podia esperar". En aquest sentit, Herrera ha lamentat que el president Zapatero no hagi anunciat avui un nou equip econòmic per a "estendre la mà a una reforma fiscal progressiva, una reforma del sector elèctric perquè hi hagi estrategies d'estalvi i una reforma del sector financer per garantir que el crèdit arriba a famílies i empreses ". "Poques vegades com aquesta, pocs governs com el seu han merescut tant una vaga general", ha acabat assenyalant Herrera.

Laia Ortiz defensa l'augment de l'IRPF als rics

La diputada d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Laia Ortiz, ha intervingut, en el nom del seu grup parlamentari, per defensar l'augment de l'IRPF a les rendes més altes, perquè millora la recaptació, és més equitatiu i es canvia la dinàmica d'eliminació d'impostos que atempta contra l'Estat del Benestar: "Hem batallat per fer les coses diferents", ha dit Ortiz, qui ha assegurat que amb l'augment dels impostos als més rics es "planta cara" a la onada de discurs únic de reduir impostos que recorre Europa i "que sedueix governs perqu�� està posant en risc els drets que han costat tant d'aconseguir".

En aquest sentit, Ortiz ha dit que el seu grup està satisfet "d' haver capgirat aquesta tendència, liderar i ser capdavanters" amb una proposta que canvia les regles del joc a l'economia a nivell internacional, a nivell europeu amb una política fiscal i econòmica comuna però també a l'Estat i sobretot també a Catalunya.

"Pensin que des del 1995 la reducció d'impostos de les rendes més altes ha disminuït en 13 punts, no veient cap diferència entre la dinàmica del PSOE actualment i la del PP", ha dit la diputada ecosocialista durant la seva intervenció, on també ha recordat que la situació de crisi econòmica actual és conseqüència "dels despropòsits de les polítiques fiscals del 1995" que han acabat per generar que els perdin pes els salaris i per la pèrdua de capacitat d'intervenció del sector públic. "A Catalunya, però, hem aconseguit canviar aquesta tendència", ha afegit.

Per altra banda, Ortiz també ha aprofitat per recriminar a CiU que no puguin tolerar que augmenti la pressió fiscal "de cap de les maneres" ni quan es necessiten més diners per fer front a les necessitat, "quan és raonable i convenient que els sacrificis vinguin d'aquells que poden fer-los".

CiU-PP bloquejen la Sindicatura de Comptes

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha lamentat que el PP i CiU bloquegin contínuament la renovació de la Sindicatura de Comptes, que avui tampoc s'ha pogut renovar. Així Camats ha recordat: "Ja hem prorrogat el termini, s'ha aprovat la Llei de Sindicatura de Comptes que semblava que era l'obstacle", però la sindicatura segueixi sense renovar-se: "No hem d'oblidar que la Sindicatura té un paper en el control del funcionament de les finances públiques i per tant ha de funcionar amb normalitat i independència del propi govern", ha remarcat: "El pitjor que li pot passar a un organisme, que ha de basar la seva feina en la confiança, és que s'el vinculi a les majories parlamentàries", ha destacat la portaveu: "És un mal favor al respecte de les institucions i l'autogovern".

Així, segons Camats: "El respecte a l'autogovern comença pel respecte a les pròpies institucions i ara estem fallant. El nostre grup votarà a favor dels dos candidats per sobre de moltes altres raons, per respecte a les nostres institucions".

EUPV exigeix un “canvi radical” en política fiscal

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha mostrat la seua preocupació per la previsió de cara els pressupostos de 2011, dels quals el conseller d’Economia, Gerardo Camps, ha anunciat que suposaran menys ingressos no financers, però les necessitats socials seran les mateixes o superiors. Sanz ha assenyalat que davant aquesta previsió, el Consell “precisa urgentment adoptar un canvi absolut de la política fiscal en sentit progressiu, tal com ja han fet algunes autonomies, com Astúries o Catalunya. És indignant que la crisi la paguen els més necessitats i aquells que més tenen continuen sent els privilegiats de la política fiscal d’aquest govern”.

Sanz ha criticat durament la gestió que duu la Generalitat Valenciana respecte els tributs autonòmics i la part cedida dels tributs estatals, com és el cas de successions i donacions, tram de l’IRPF, etc. “Si calen més ingressos per atendre les necessitats de les persones que estan patint la crisi, la Generalitat ha de posar en marxa mesures perquè els privilegiats paguen més”.

Esquerra Unida, a més, reclama al Consell que front a la crisi, “no sols cal adoptar aquestes mesures d’imposició fiscal a qui més té, també cal la reducció de les despeses sumptuàries. Necessitem un viratge radical d’aquest govern, el qual porta anys prioritzant els grans esdeveniments, les despeses desorbitades i innecessàries per sobre de les necessitats socials”, critica la diputada.

"La crisi és fruit del consens de Washington"

Els màxims responsables de les formacions polítiques que conformen el Partit de l'Esquerra Europea (PIE) s'han reunit a Brussel.les, a la seu del Parlament Europeu, per analitzar la situació de cada un dels Estats que representaven en la trobada, les diferents respostes a la crisi que s'estan donant en ells, i per debatre els documents del proper congrés del PIE, al desembre. Cayo Lara, coordinador federal d'Izquierda Unida, singularitzà la crisi a Espanya, que s'ha cobrat ja 4,5 milions d'aturats, i assenyalà: "Aquesta crisi és fruit del Consens de Brussel.les, que no és més que la translació del Consens de Washington, basat en els principis de privatització, desregulació laboral i la no intervenció pública en l'economia".

"Són les polítiques basades en aquests principis -va recordar Lara- les que ens han portat a la crisi, i aquestes polítiques van ser acordades per la dreta de la mà de la socialdemocràcia i els liberals".

A més de les paraules del màxim responsable d'IU, en el debat general hi va haver coincidència en que la crisi està afectant a tots els països a nivell econòmic, social i ecològic, i que la desocupació està assolint nivells desconeguts, tot això sumat als atacs a els drets socials adquirits gràcies a les lluites de la classe obrera durant els darrers 100 anys.

Cayo Lara va insistir que "a Espanya, igual que a la resta de països de la UE, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero ha pres mesures que fan pagar la crisi a la classe treballadora: congelació de les pensions i els sous de els treballadors del sector públic, la reforma laboral i l'últim decret que obre el camí a la privatització de les caixes d'estalvis espanyoles".

"Tot això -va assegurar Lara- ha precipitat la Vaga General del 29 de setembre a Espanya, en el marc de la jornada de mobilització europea convocada per la Confederació Europea de Sindicats".

Per la seva banda, l'eurodiputat i coordinador de Política Internacional d'IU, Willy Meyer, va participar en la jornada per analitzar els documents del proper Congrés del PIE, que se celebrarà a París el desembre de 2010.

Meyer va explicar les aportacions que IU ha fet al document, centrades en assenyalar les responsabilitats polítiques de la crisi i en ampliar aspectes del mateix referents a política internacional, com el conflicte entre Israel i Palestina o la posició de la formació que representa, contrària a l'OTAN.

EUiA demana un pla pel sector del moble

El coordinador d'EUiA a Terres de l'Ebre, Ivan-Wladimir Escolar, ha denunciat la “crisi estructural” que viu el sector del moble a la comarca: “Una indústria clau a les Terres de l’Ebre, i en especial en alguns pobles com el clúster de La Sénia”. En opinió del dirigent d'EUiA i sindicalista de CCOO: “La crisi econòmica que ens colpeja en aquests moments no és totalment culpable del drama d´aquest sector”, doncs ens trobem davant “un problema estructural que pot fer desaparèixer la indústria del moble en el territori i amb això el sustento de milers de famílies, si no hi posem remei”.

Des d´EUiA de Terres de l’Ebre s'aposta per l'aplicació d'un pla "renove" al sector del moble “per a incentivar el consum i la reactivació de vendes en el mercat intern”. Escolar destaca, en aquest sentit, que un pla d´aquestes característiques ha donat els seus fruits al País Basc i en diferents sectors de producció, com és el de l´automòbil.

El dirigent d'EUiA de Terres de l'Ebre exigeix, per tant, a les administracions "un pla econòmic específic per assegurar la supervivència i el futur de la indústria del moble a la zona".

CCOO acusa el govern de mala fe en la llei de caixes

Comfia CCOO constata com l'obscurantisme, els grups de pressió, la incoherència i la precipitació han animat l'elaboració silent d'una de les principals reformes d'aquesta legislatura. El sentit comú aconsellaria una tramitació del RD de reforma de les caixes d'estalvis com a projecte de Llei. Com a mostra, diversos botons. En l'exposició de motius s'afirma que l'emissió de quotes participatives es limita al 50% del patrimoni net de les caixes i això no es troba reflectit en el text normatiu del decret. El sindicat dubta si "es tracta d'un engany, o simplement d'un error, un més a la pèssima tècnica legislativa d'aquest Executiu".

"Els ha traït el subsconsciente, no han reflectit límits perquè el motiu que anima la reforma no és dotar a les caixes d'instruments de capitalització, sinó aprofitar aquesta necessitat per promoure la desamortització d'un bé social".

D'altra banda, En el Decret Zurbano es va legislar en matèria de SIP, Sistemes Institucionals de protecció, recollint que una de les entitats que el conformaven podia exercir de capçalera de la societat central. Tot just tres mesos després es modifica per evitar que aquesta possibilitat estigui a l'abast de les caixes d'estalvis, obligant-les a crear una Societat Anonima (sense aclarir si només pot ser un banc o altres fórmules societàries, EFC - Entitat Financera de Crèdit - per exemple)

Subjau un ànim emboscat de modificar la naturalesa jurídica de les caixes. No es recull la possibilitat de crear una agrupació de caixes per als SIPS, per tant dels "vestits a mida, falta un, anem, que algunes entitats les deixen nues". I finalment s'elabora un vestit per totes "el vestit de fusta, a recollir que les caixes poden renunciar a ser caixes i convertir-se en fundacions com a Itàlia"

Es tracta d'una reforma trampa per als objectius que suposadament l'animen: reforçar el sistema de caixes dotant d'instruments de capitalització, reactivar el Crèdit i professionalitzar la seva gestió. Objectius totalment compartits per CCOO.

La convalidació del RD el proper dia 20 i la no tramitació com a projecte de Llei marcaran una fita irresponsable i vergonyós en la manera d'abordar les reformes estructurals al nostre país. El dany que se li podrà fer a un subsistema financer tan necessari per a la promoció de la cohesió social pot ser irreversible. I si no mirin a Itàlia amb un sistema financer oligopòlic, menys eficient, car i excloent per als clients, accentuant les desigualtats socials i territorials, i justament exposat a la crisi financera.

Albiol: “Such viu al marge de la realitat”

Marina Albiol: “Mentre els dependents desesperen davant el retard de les ajudes, Such viu al marge de la realitat”. La diputada autonòmica d’EUPV acusa a la consellera de Benestar Social de no atendre les peticions de la Plataforma en defensa de la Llei de Dependència, els membres de la qual ahir arribaren a encadenar-se per rebre respostes als retards de les seues ajudes. “Aquesta situació ratlla la indecència i el més greu de tot, és que la consellera fa oïts sords. Exigim que atenga a la plataforma i que intervinga per a que s’agilitzen els tràmits de cobrament d’aquestes ajudes”, demana Albiol.

Esquerra Unida qualifica “d’autèntic escàndol que 70.000 persones dependents encara estiguen a l’espera de rebre una resposta de les ajudes que els pertoquen per llei. Que açò estiga passant i que la Conselleria no pose remei, és gravíssim”.

La diputada d’EUPV afirma que la consellera “no compleix amb el seu càrrec. Les xifres parlen per si soles, i és incomprensible que Such no dedique els seus esforços per a desbloquejar les ajudes i atendre els drets d’aquestes persones. És inassumible que tres anys després de l’entrada en vigor de la llei encara estiguen pendents de resoldre la majoria dels expedients. Això només es pot deure a una falta de voluntat de l’administració”, critica.

Torró: “El Consell ha d'aturar el Nou Mil·leni"

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluis Torró, ha manifestat que la reafirmació del tribunal valencià de que aquest projecte continue sense executar-se: “És la prova evident de la barbàrie urbanística que aquest suposa. Es tracta d’un pla que vulnera una ordenació del territori sostenible, que no té garantides qüestions bàsiques com és l’aigua, i que multiplica la població de Catarroja de manera innecessària, a més de comptar amb una forta oposició per part dels veïns de la localitat. La decisió del TSJ de seguir paralitzant el Nou Mil·leni ha de ser un revulsiu per a que el Consell el desestime definitivament”.

Esquerra Unida insta al Consell “a assumir la seua responsabilitat en aquest projecte i rebutjar-lo definitivament, perquè el que està fent no és més que donar-se trons contra la paret, insistint en un model exhaurit, el del ciment voraç”, critica Torró, qui recorda també que en el cas del Nou Mil·lenni de Catarroja, aquest pla afecta també a l’horta "d’especial protecció" la qual desapareix.

Per al diputat d’esquerres el govern del PP “actua de manera irresponsable, insistint en projectes com el del Nou Mil·leni en mig d’una crisi com la que estem vivint, causada fonamentalment per un model econòmic basat en la construcció i l’especulació. Resulta vergonyós que la Generalitat continue fomentant aquestos plans faraònics que pretenen multiplicar el nombre d’habitatges i requalificar milers de metres quadrats”.

Esquerra Unida reclama un “canvi seriós en la política urbanística del Consell. El govern valencià ha d’assumir les decisions judicials i pal·liar els efectes de l’actual crisi del model, racionalitzant l’ús del sòl, executant una moratòria urbanística i un Plan de Ordenació del Territori digne i consensuat”.