dijous, 10 de maig de 2012

Albània aprova la investigació de tràfic d'òrgans humans al país

El Parlament d'Albània ha aprovat avui un projecte de llei que permet a la missió de la Unió Europea a Kosovo (EULEX) investigar els casos de sostracció il·legal i tràfic d'òrgans humans al país, del qual està acusat el primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi. En l'informe, Hashim Thaçi és identificat com "el cap" d'una xarxa que va començar a muntar tripijocs criminals -com segrest de persones, assassinat i venda dels organs a organitzacions mafioses d'Israel i EUA- en el període previ a la guerra de Kosovo de 1999.

Fa una setmana, el document va rebre el vistiplau del Govern albanès i ja res no impedeix a la comunitat internacional investigar les denúncies de tràfic d'òrgans humans al país balcànic.

Les denúncies van ser fetes pel relator suís del Consell d'Europa, Dick Marty. Segons l'informe que va presentar el 2010, els òrgans s'extreien a presoners serbis durant el conflicte armat de 1998-1999.

A l'agost de 2011, l'EULEX va formar un grup investigador dirigit pel jurista nord-americà John Clint Williamson, que ja va qualificar la resolució del Parlament albanès com a "sòlida confirmació que Albània està compromesa amb la responsabilitat i legalitat".
Dos ciutadans de Rússia van ser víctimes de tràfic d'òrgans a Kosovo

Almenys dos ciutadans de Rússia figuren entre les víctimes d'una xarxa criminal que es dedicava a la sostracció il·legal i tràfic d'òrgans a la clínica privada Medicus situada a la capital de Kosovo, Pristina, ha informat el portaveu del Comitè d'Investigació de Rússia, Vladímir Markin. Segons ha explicat Markin en declaracions al diari Kommersant, el 14 de juliol de 2011 la entitat va obrir una investigació contra els integrants no identificats d'una xarxa criminal internacional per delictes de tràfic de persones i lesions greus a ciutadans russos.

El primer ministre de Kosovo és el cap d'un grup "mafiós"


El primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi, és el cap d'un grup "mafiós" albanès dedicat al contraban d'armes, drogues i òrgans humans a l'est d'Europa, segons una investigació del Consell d'Europa sobre el crim organitzat. En l'informe, Hashim Thaçi és identificat com "el cap" d'una xarxa que va començar a muntar tripijocs criminals -com segrest de persones, assassinat i venda dels organs a organitzacions mafioses d'Israel i EUA- en el període previ a la guerra de Kosovo de 1999, i ha tingut una poderosa influència sobre el govern del país des de llavors.

Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral el febrer de 2008, recolzat pels EUA i diversos països europeus de l'OTAN. Molts països, inclòs Rússia, la Xina, Espanya i l'Índia, van rebutjar reconèixer la independència de Kosovo.

Trànsit no pot multar a qui no paga el peatge

Amb el reglament de circulació en mà, tot indica que les persones que decidiren adherir-se a la iniciativa de la plataforma #novullpagar Prou ​​Peatges i es neguen a pagar no hauran de fer front a cap sanció: "El que han fet no és sancionable, no hi ha cap norma que ho estableixi. Tot el que no estigui prohibit, està permès", explica el president de la secció de dret de la circulació del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ​​Joan Carles Rio-Valle. "La policia et pot demanar la documentació i t'has identificar [cosa que no poden exigir els treballadors d'Abertis]. Però no poden fer res contra els que no decideixen pagar el peatge".

"No hi ha cap norma en el Reglament General de Circulació que digui que no pagar el peatge sigui una infracció. I si no hi ha cap norma que ho digui, és inviable sancionar", afegeix.

En aquest sentit, sembla doncs poc probable que les 6.000 denúncies que Abertis ha fet arribar a Trànsit puguin ser tramitades. El que sí podria fer la concessionària, tot i que sembla una utopia, és denunciar als titulars dels 6.000 vehicles que van decidir no abonar l'import del peatge del passat 1 de maig.

"Van fer una infracció civil. És un incompliment contractual. Els usuaris de l'autopista tenen el compromís de pagar el servei que els donen per circular. És una obligació civil que es pot reclamar als jutjats. Abertis hauria de presentar 6.000 demandes, alguna cosa inviable", esgrimeix Joan Carles Rio-Valle.

Per Rio-Valle, l'amenaça de la Generalitat de multar amb 100 euros als que secundessin la convocatòria "és una mesura coactiva, intimidatòria perquè la gent tingui por i pagui".

Ni tan sols haver passat el semàfor del peatge en vermell és sancionable. Bàsicament, perquè no és un semàfor a l'ús. "És un senyal que també està en la sortida dels garatges, però no és un semàfor de trànsit. No és el semàfor regulat pel reglament de circulació. I el senyal circular que indica peatge al que t'obliga és a parar, no a pagar", matisa el president de la secció de dret de la circulació del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Així doncs, amb la legislació vigent, poc pot fer la concessionària de l'autopista, en aquest cas Abertis, per evitar que travessin els seus peatges a cost zero. "Seria fins i tot una detenció il·legal si intentessin paralitzar el vehicle que es negués a abonar l'import del peatge. Si forcessin a que aquest es pagués, podria ser un delicte de coacció en què incorrerien els treballadors, com a persones físiques, de l'empresa d'autopistes", recorda Rio-Valle.

Fins i tot la presència dels Mossos d'Esquadra tampoc garantiria el pagament del peatge per part dels usuaris. "La policia et pot demanar la documentació i t'has identificar [cosa que no poden exigir els treballadors d'Abertis]. Però no poden fer res contra els que no decideixen pagar el peatge", afirma l'advocat.

Banc de València perd 189 milions i els clients retiren més de 2.000

El Banc de València va perdre 189.400.000 d'euros en els tres primers mesos de l'any, davant els beneficis de 14,3 milions el primer trimestre de 2011. Els clients de l'entitat van retirar més de 2.000 milions l'últim any, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Els gestors de Banc de València -tots posats pel PP com a Caja Madrid-Bankia, Caja Sur, CAM...- es van doblar el sou just abans de 'la crisi'. La 'cúpula' del fallit, espoliat i intervingut per l'Estat Banc de València va cobrar 2.495.000 d'euros, un 7,5% més fins al setembre del 2011. Imatge: Els sous d'alguns directius de la banca que ha fet fallida i ha estat intervinguda amb diners públics.

Els dipòsits de Banc València van ascendir a 11.600 milions, una reducció del 15,2% que l'entitat va atribuir a la caiguda registrada el 2011. "L'entitat ha aconseguit corregir la tendència de forta reducció dels dipòsits dels clients", va assegurar.

L'entitat, intervinguda pel Banc d'Espanya a més, va disparar la seva ràtio de morositat al 16,37%, i la reducció de fons propis en un 89,85%, per les pèrdues de l'exercici de 2011 i del primer trimestre d'aquest any, portarà a l'entitat ha sol·licitar en la pròxima junta general una ampliació de capital de fins a 1.000 milions.

El crèdit a la clientela net va baixar el 1861 milions a causa del deteriorament per risc de crèdit, fins als 16.500 milions davant els sanejaments.

El banc va garantir que està exercint les "accions oportunes" per recuperar el nivell de solvència que li exigeix ​​el Banc d'Espanya. I va recordar que les necessitats de provisions per la reforma financera, "a data actual", podrien situar-se en 827 milions d'euros i els requeriments de capital sobre el mínim de capital principal exigit podrien ascendir a 488 milions d'euros.

Els gestors de Banc de València es van doblar el sou just abans de l'inici de la crisi

Els membres de l'alta direcció del Banc de València es van aplicar un sensible augment de la seva retribució entre 2006 i 2007, just l'any en què es van començar a sentir els primers efectes de la crisi financera. En concret, el grup de nou persones encarregat de gestionar l'entitat amb el conseller delegat al capdavant, va passar de rebre 2,3 milions d'euros el 2006 a cobrar 4.400.000 l'any següent, el que equival a un increment del 82%.

cFoto: El president de Bancaixa, José Luis Olivas, el 2008 quan també presidia Banc de València

A més de Domingo Parra, es considera que formen part de l'alta direcció de l'entitat els directors generals adjunts i la resta de membres del comitè executiu de direcció general.

En els anys següents, els exercicis en què els resultats del banc van començar a ressentir-se com a conseqüència de la seva elevada exposició al sector immobiliari, els directius de l'entitat s'han anat aplicant progressives reduccions en les seves retribucions. Tanmateix, ni tan sols l'any passat, quan ja havia iniciat el Banc d'Espanya la seva inspecció que revelarà un dèficit de capital de prop de mil milions d'euros, els sous han tornat als nivells d'abans de la crisi.

De fet, els membres de l'alta direcció es van repartir el 2010 una mica més de tres milions d'euros, segons reflecteix l'auditoria financera que Deloitte va realitzar al tancament de l'exercici. L'any anterior, les retribucions van arribar als 3,7 milions d'euros.

La cúpula del intervingut Banc de València va cobrar 2.495.000 d'euros, un 7,5% més fins al setembre del 2011

Els nou membres de la cúpula directiva de Banc de València, intervingut pel Banc d'Espanya, van percebre en els nou primers mesos de 2011 una retribució de 2.495.000 d'euros, fet que suposa un augment del 7,5% respecte al mateix període de l'exercici anterior, segons dades de l'entitat.

Aquesta retribució correspon a l'ex conseller delegat del banc, Domingo Parra (substituït a l'octubre de 2011 per Aurelio Izquierdo), i també als directors generals adjunts i la resta de membres del comitè executiu de direcció general. Es tracta en total de nou directius considerats com a "personal clau".

Per la seva banda, la remuneració del consell d'administració de Banc de València entre els mesos de gener i setembre de 2011 es va situar en 1.981.000 d'euros, cosa que representa una disminució del 4% en comparació del mateix període de l'exercici precedent.

De la mateixa manera, els membres del consell d'administració del banc van percebre en els nou primers mesos de l'any passat un total de 205.000 euros per la seva tasca en altres consells de societats integrants del grup, quantia superior en un 32,2% a la comptabilitzada en el mateix període de 2010.

Banc de València va registrar una pèrdua neta atribuïda de 876.440.000 d'euros en els nou primers mesos de 2011, enfront dels beneficis de 63.860.000 del mateix període del 2010, segons les dades de l'entitat, que va ser intervinguda pel Banc d'Espanya el 21 novembre del passat any.

Willy Meyer: "A l'actual UE l'importa poc el desenvolupament al sud de la Mediterrània, només vol fer grans negocis"


Així de rotund va expressar-se l'eurodiputat d'Izquierda Unida, Willy Meyer, en el seu rebuig a l'actual orientació de la política comercial i d'inversions de la Unió Europea amb els països al sud de la mediterrània, durant el debat celebrat en la sessió plenària del Parlament Europeu. El vicepresident de la Comissió d'Afers Exteriors va iniciar la seva intervenció apuntant que l'actual UE "no està per donar consells referents al model econòmic-comercial a seguir a cap regió del món".

"Molt menys consells sobre la base de desregular el mercat. Aquest principi, aquest dogma, aquest gran déu de la desregulació del mercat, que és aplicat amb total rigidesa a la Unió Europea, ens està portant a la ruïna per tant aquest principi es hauria d'eliminar de la política comercial de la UE amb els països al sud del mediterrani i espero fermament que els protagonistes de la revolucions àrabs no ho acceptin ni ho facin seu", va continuar Meyer.

El responsable de Política Internacional d'Izquierda Unida va deixar clara la seva aposta contrària als acords que actualment té signats la UE a l'afirmar que "no es tracta de seguir amb tractats de lliure comerç que no tinguin en compte les asimetries, el que empobriria més a aquests pobles".

Així mateix, com ja ha reiterat en debats anteriors sobre les revolucions àrabs, va concloure posant en evidència la doble vara de mesurar i la despreocupació de la UE respecte al desenvolupament econòmic, els drets humans i els principis democràtics en els països del sud de la Mediterrània i allà on manté importants interessos comercials: "la targeta de visita que es va lliurar al seu dia als països riberencs, a Mubàrak, a Gaddafi, a Ben Alí, i la que tenim lliurada avui dia a Mohammad VI, diu que a la Unió Europea el desenvolupament li importa poc, el que li importa són els grans negocis", ha conclòs Meyer.

Milers de policies britànics se sumen a les protestes contra l'austeritat

Milers de policies s'han sumat a les protestes dels funcionaris organitzades avui al Regne Unit pels sindicats contra la política d'austeritat de la coalició neoliberal del primer ministre David Cameron. La policia no pot fer vaga -l'última vegada que ho va fer va ser el 1919 i des de llavors és il·legal- però s'estima que prop de 20.000 oficials vestits de civil i fora de servei han acudit a la manifestació organitzada al centre de Londres.

D'ells, 16.000 llueixen gorres de color negre en senyal de dol per la retallada de 16.000 membres de la força policial posat en marxa pel Govern.

La protesta policial coincideix amb una vaga de 24 hores en protesta per la reforma de les pensions públiques que està afectant el servei de presons, jutjats, hospitals, universitats, ministeris, parlaments, i els controls fronterers, entre altres sectors gestionats per les administracions públiques. Els sindicats han convocat a 400.000 empleats públics a la vaga, tot i que segons el Govern, l'atur està sent secundat per uns 100.000.

La protesta policial, la primera des de 2008, quan governaven els laboristes, és especialment nociva per al Govern perquè la policia continua sent una institució molt popular al país.

CiU-PP rebutgen la proposta d'ICV-EUiA d'un impost sobre els dipòsits bancaris

El diputat d'ICV-EUiA, Josep Vendrell (foto), ha defensat avui la Proposició de Llei per un impost sobre els dipòsits bancaris que la seva formació ha presentat al Parlament de Catalunya i que ha estat rebutjada pel govern neofeixista de CiU-PP. "Ningú del sector financer ha assumit responsabilitat", ha indicat Vendrell com un dels principals arguments per votar afirmativament a aquesta proposició de llei al mateix temps que ha explicat que si han assumit "elevades indemnitzacions".

En aquest sentit, Vendrell ha assenyalat el Governador del Banc d'Espanya com "el primer que hauria d'assumir responsabilitats" perquè "mentre pregonava a favor de la reforma laboral se li enfonsava el sistema financer davant els seus nassos".

La mateixa llei ja existeix a països com França, Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suècia, Hongria o Islàndia i també a comunitats autònomes d'Espanya com Extremadura des de l'any 2002 i Andalusia que també disposa de la mateixa llei. Aquestes dues comunitats recapten cadascuna 120M d'euros i 132M d'euros respectivament.

"La situació es greu i per això el Govern no pot deixar de considerar qualsevol alternativa que suposi una millora dels ingressos de la Generalitat, que es plantegi per part de cap grup parlamentari", ha dit Vendrell que ha explicat que aquest impost "no suposa una càrrega sobre l'economia productiva" i tampoc sobre els clients i s'aplicaria de forma "progressiva". El tipus impositiu a aplicar seria del 0,34% als dipòsits de fins a 150.000 euros, del 0,46% en els dipòsits de fins a 600.000 euros i d'un 0,57% pels superiors.

"Les administracions públiques han hagut d'apujar els impostos, especialment l'IRPF i l'IVA per reduir el dèficit públic", ha dit Vendrell que ha indicat que sembla "lògic que també ho facin les entitats financeres".

Vendrell ha dit que el seu grup desitjaria que aquesta mesura "formés part d'un pacte global, d'un pacte social que tingués com un dels elements principals un pacte fiscal entre rendes per sortir de la crisi que permetés redistribuir l'esforç per sortir de la crisi enlloc de retallar indiscriminadament". "Mirar més enllà", ha afegit Vendrell que ha explicar que es tractaria d'un acord "amb sindicats, empresaris, tercer sector, ajuntaments, economia social amb mesures que fossin compartides per fer front a la crisi, reactivar l'economia i garantir l'estat del benestar".

El terrorisme dels mercenaris sunnites fa 55 morts a Damasc

El nombre de morts causats per les fortes explosions ocorregudes aquest dijous a la capital siriana, Damasc, s'ha elevat a 55 persones, a més de 372 ferits, ha informat el Ministeri de l'Interior sirià. Els fets han passat poc abans de les vuit del matí, a la zona de Qazaz, prop d'una seu dels serveis d'Intel·ligència, on diversos vehicles van resultar incendiats pels esclats.

Les explosions han fet tremolar les cases, a més de causar greus danys materials als edificis adjacents.

Aquest dimecres, el comboi de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), en què es troba el cap dels Observadors de l'ONU, Robert Mood, va ser blanc d'atac amb bomba a la ciutat sud-occidental de Deraa, un incident en el que sis soldats sirians van resultar ferits.

En aquest sentit, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va expressar dimecres la seva preocupació sobre l'atemptat de Deraa, en expressar "el Govern i tots els elements de l'oposició s'han d'adonar que tenim una petita oportunitat per acabar amb la violència, una petita oportunitat per obrir el compromís polític entre el Govern i aquells que busquen canvis ".

Aquests atacs terroristes amb bomba s'han realitzat mentre que els observadors de l'ONU, es troben a Síria, per verificar el compliment del pla de pau del seu enviat especial, Kofi Annan, que estipula, entre altres, un cessament el foc, en vigor des del 12 d'abril.

L'alto el foc és part del pla de pau de sis punts proposat per Kofi Annan, que ha estat violat en reiterades ocasions pels grups armats terroristes.

Des de març de 2011, Síria és escenari de diversos disturbis organitzats des de l'estranger, en contra del Govern. Els països occidentals i alguns governs regionals, entre ells Aràbia Saudita, Catar i Turquia, donen suport a l'oposició per tal d'enderrocar el president sirià Bashar al-Assad, sense tenir en compte l'acceptació del poble sirià a l'actual mandatari.

"El crim organitzat són els polítics i alguns mitjans de comunicació"

La inauguració del Museu del Cànnabis de Barcelona va servir ahir dimecres a un grup d'experts per fer una crida a favor de la legalització de la marihuana, entre ells l'empresari Richard Branson (foto), que ha assegurat que Espanya podria solucionar el seu dèficit si regulés i legalitzés aquesta substància. L'impulsor del Museu, ​​l'empresari holandès Ben Dronkers -que el 1985 ja va obrir a Amsterdam el primer Hemp Museum Gallery dedicat a aquestes substàncies- ha assenyalat que les màfies mouen anualment uns 300.000 milions de dòlars en el tràfic de marihuana.

"El crim organitzat són els polítics i alguns mitjans de comunicació", ha assenyalat Dronkers, per a qui el cànnabis "serà la penicil·lina del futur", de manera que ha insistit en la importància que els estats donin un gir a les seves polítiques i apostin per la legalització.

El fundador de Virgin i membre de la Comissió Global de Política de Drogues-un organisme del qual formen part diversos expresidents de governs i intel·lectuals de renom que reclamen un canvi en l'actual política internacional antidrogues pel seu fracàs-ha remarcat que si Espanya regulés i gravés amb impostos el consum de la marihuana resoldria part dels seus actuals problemes econòmics: "l'ajudaria a aixecar el cap", ha remarcat.

Branson era a Barcelona per recollir, com a membre de la Comissió Global, el premi amb el qual els promotors del nou Museu del Cànnabis -el més gran del món amb els seus 900 metres quadrats- reconeixen des de 2004 la tasca d'aquelles entitats i persones que promouen la acceptació d'aquesta planta en totes les seves formes i la reintroducció de la marihuana medicinal.

El multimilionari britànic ha lloat a més la iniciativa de la localitat tarragonina de Rasquera, els habitants van aprovar en un referèndum un "pla anticrisi" per cedir terrenys municipals a l'Associació Barcelonina Cannàbica de Autoconsum en què conrear cannabis.

La prohibició a Amsterdam és un "error"


"Em sembla una gran idea", ha subratllat Branson qui d'altra banda ha lamentat i ha qualificat d '"error" i de "pas enrere" el canvi de legislació produït a Holanda que impedirà als ciutadans que no tingui aquesta nacionalitat poder comprar marihuana en els coffee-shops holandesos.

El crim organitzat són els polítics i alguns mitjans

En l'acte d'inauguració del museu barceloní ha estat present l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, que ha recordat que el pla que va impulsar per al seu municipi estava basat precisament en un informe de la Comissió Global de la qual és membre Branson. "Aquest acte és un altaveu davant el que és una oportunitat davant la crisi econòmica de la que no deixem de sentir parlar", ha afirmat el regidor.

A més de Richard Branson, també s'ha premiat al psiquiatre holandès Frederick Polak, el professor emèrit de la Universitat de Harvard, Lester Grinspoon, a l'activista espanyola Fernanda de la Figuera-creadora del club de dones Marías x maria, i al nord-americà Todd McCormick, un dels majors capdavanters de la legalització de la marihuana al seu país.

McCormick, que pateix Histocitiosis, una estranya malaltia per a la que ha utilitzat la marihuana com a teràpia, no només defensa l'ús medicinal d'aquesta planta sinó que reclama als governs dels països que "racionalitzin" aquest tema i que donin el mateix tracte al cànnabis que a l'alcohol.

La Fiscalia recolza que el 15M es concentri 96 hores a Sol del 12 al 15-M

El Ministeri Fiscal dóna suport a la concentració ininterrompuda de 96 hores a Sol del 12 al 15 de maig amb motiu del primer aniversari del 15M, donant suport al recurs presentat contra la limitació horària que vol imposar Cristina Cifuentes (PP) des de la Delegació del Govern a Madrid. El seu departament va limitar la protesta a cinc hores el dissabte i deu hores el diumenge, dilluns i dimarts, en total, 35 hores. Aquesta restricció va ser recorreguda pel sol·licitant davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que comunicarà aquest divendres a les deu del matí la seva decisió.

Aquest dijous, s'ha reunit al matí la secció novena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJM, que és el que tracta els assumptes sobre drets fonamentals. A la vista, que ha durat uns 40 minuts, el fiscal ha donat suport "en tots els termes" el recurs del sol·licitant contra la limitació horària.

La Delegació va argumentar que "la presència en aquesta plaça d'un grup de persones indeterminat durant un període tan prolongat de temps implica minva dels drets de la resta de la ciutadania i un evident perjudici per a les activitats comercials i de lleure que es duen a terme en aquesta plaça i el seu entorn".

​​Cifuentes va espetar que retallar l'horari "no suposa minva o menyscabament al legítim dret de reunió perquè aquesta mesura permet el lliure exercici dels seus drets i la plena difusió de les idees i reivindicacions objecte de l'acte, conjugant-ho amb els drets de la resta dels ciutadans i la seguretat del lloc on s'autoritza la concentració".

No obstant això, el recurrent al·lega que, segons la legislació vigent, només es pot limitar o prohibir el dret de reunió i manifestació quan hi ha una previsió fundada i raonada d'un perill per als béns i les persones.

Ara, els tres magistrats de la secció novena del contenciós hauran de deliberar, coneixent la versió de la Delegació i del fiscal. Aquest divendres a les 10 hores es coneixerà la decisió.

Joan Boada: "La Llei d'Estabilitat és inútil i perpetua una política econòmica fracassada"

El diputat i portaveu a la comissió d'economia d'ICV-EUiA, Joan Boada, ha assegurat que la Llei d'Estabilitat Pressupostària -que el Govern de CiU-PP ha aprovat avui- és "inútil, perpetua una política econòmica fracassada i no dóna solucions a la crisi". Aproven aquesta llei "per donar confiança els mercats, però no servirà perquè son insaciables, perquè han equivocat la diagnosi i el tractament", ha indicat Boada.

Boada ha defensat les 12 esmenes del seu grup parlamentari que "busquen passar de l'estabilitat a la sostenibilitat pressupostària mitjançant una política fiscal progressiva, que lluiti contra el frau fiscal i l'economia submergida i que serveixi per garantir l'estat del benestar".

Boada ha explicat el context polític i social en què s'emmarca l'aprovació d'aquesta llei que aposta per més retallades i més austeritat i ha indicat que la realitat després de 16 mesos és "una alta taxa d'atur, un atur juvenil indecent, més pobresa, més desigualtats, menys drets, persecució als treballadors públics, privatització de serveis, empitjorament dels serveis sanitaris i educatius. Es manté el dèficit i augmenta l'endeutament en un any i mig de govern".

Per això Boada ha defensa que des d'ICV-EUiA "volem proposar una sortida a la crisi amb un diagnòstic adequat, que fugi del dogmatisme que s'ha instal·lat la dreta i proposi polítiques d'austeritat i prosperitat". Boada ha lamentat que en aquest context "vostès no rectifiquen malgrat saben que les seves polítiques son un fracàs i que ens porten a situacions molt perilloses"

El diputat i portaveu de la coalició a la comissió d'economia ha aprofitat així l'aprovació d'aquesta llei i la recent victòria de Françoise Hollande a les eleccions presidencials franceses per posar en dubte la credibilitat del president de la Generalitat, fins ara favorable a les polítiques de Sarkozy per ara mostrar-se favorable a les polítiques de creixement econòmic i a les tesis del candidat del partit socialista francès. "Estan atrapats", ha dit Boada al mateix temps que ha recordat que "la dreta fonamentalista, la defensora dels mercats està caient per tot Europa".

El mateix ha fet amb el pla d'ofensiva del Govern de CiU contra la recentralització del Govern del PP, on Boada ha recordat que la federació nacionalista en el Congrés dels Diputats ha votat 12 de 13 dels decrets del PP, "alguns d'ells amb envaïment de competències, com la reforma laboral o com la llei d'estabilitat pressupostària recentment aprovada i que permet l'intervenció de Catalunya".

ICV-EUiA vol fer públics els beneficis de les concessionàries


El diputat i portaveu d'ICV-EUiA en el grup de peatges del Parlament de Catalunya, Salvador Milà, ha anunciat que demanarà, en la reunió del grup que es farà la setmana que ve amb motiu de la campanya #novullpagar, fer "públics els ingressos i els beneficis reals de les concessionàries d'autopistes" de Catalunya i també que es facin públics "la totalitat dels convenis amb concessionàries d'autopistes a Catalunya i els compromisos financers que comporten per la Generalitat", tant pel que fa a subvencions com a compensacions.

L’Esquerra Plural plantejarà al Congrés crear un pol de banca pública

El diputat d’IU per Màlaga i portaveu econòmic del grup de L’Esquerra Plural al Congrés, Alberto Garzón, ha anunciat que prepara ja una iniciativa parlamentària per a proposar la creació d’un pol de Banca Pública que passa per la “intervenció immediata” de Bankia per a la seva posterior nacionalització, així com la de la resta d’entitats que rebin diner públic com a conseqüència de la seva exposició als actius immobiliaris depreciats.

 Coscubiela: “Que els directius de Bankia retornin part dels salaris i beneficis”.

Garzón ha donat aquesta explicació en el Congrés juntament al portaveu parlamentari José Luis Centella, durant la roda posterior a la reunió de la Junta de Portaveus i ha afegit que Bankia ha de ser “l’eix central” d’aquesta Banca Pública, a la qual s’han d’incorporar successivament les entitats “que ja estan intervingudes de fet o compten amb ajuts de capital públic o els rebin en el futur”.



El diputat d’IU desenvolupava d’aquesta forma el contingut de la declaració que va aprovar ahir la Comissió Executiva Federal de la formació, en la que també s’especifica que entre els objectius de la nacionalització ha de ser-hi la conservació de l’obra social de les set caixes que conformen Bankia i el manteniment de tots els llocs de treball.



IU estima que es dóna una oportunitat immillorable per a crear “un parc d’habitatges en lloguer moderat” a partir dels immobles propietat de les entitats bancàries com a conseqüència de l’esclat de la ‘bombolla immobiliària’, la qual cosa suposa una “interesant sortida des del punt de vista econòmic a vivendes de difícil venda en els moments actuals i una proposta justa per atendre les necessitats de vivenda actuals”.



Alberto Garzón ha detallat que la proposició no de llei que registrarà IU té com objectiu “recuperar instruments per a l’Estat i que el Govern no tingui la necessitat d’acudir a reformes tan febles com haver de demanar ‘si-us-plau’ als bancs que es comportin bé. Cal contundència perquè assistim a un moment greu”.

“El sistema financer –ha dit- pateix la ressaca dels ingents beneficis de la ‘bombolla immobiliària’ i ara ha de compensar les pèrdues. Fins ara s’havia fet amb instruments del Banc Central Europeu, però ara el Govern del PP es precipita i mostra amb claredat la seva política: convertir les pèrdues d’una minoria en pèrdues de la majoria. Socialitzar les pèrdues”.



Garzón ha explicat també que s’han sol·licitat les compareixences en el Congrés del ministre d’Economia, Luis de Guindos, i del governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per a què “expliquin de forma immediata el procés que ha portat a aquesta situació, incloses les responsabilitats de tot ordre que se’n puguin derivar. De Guindos ha d’explicar perquè va mentir sobre la reforma del sistema financer dient que no s’hi ficaria ni un euro públic” per a salvar a les entitats.

 El diputat per Màlaga ha titllat d’inacceptable el previsible nomenament de José Ignacio Goirigolzarri com succesor de Rodrigo Rato al front de Bankia.

“És una enorme estafa”


Ha insistit en què el Govern de Rajoy ha de presentar un Pla de Reforma del Sistema Financer “clar i transparent” que parteixi de la “reducció d’actius en els casos en els que així sigui necessari i de l’exigència d’un programa concret, amb objectius immediats, de crèdits per a les empreses i les famílies”. 

Ha denunciat que l’objectiu últim que empaita el Govern i la dreta econòmica del nostre país és “desmantellar l’Estat de benestar” i ha posat com exemple que el rescat estimat de Bankia (entre 7.000 i 10.000 milions) “coincideix pràcticament” amb les retallades aplicades a la Sanitat i l’Educació Pública.



En la mateixa línia, José Luis Centella ha indicat que “això demostra que hi ha diner, que és fals que no hi hagi diner per a salvar els serveis públics, sinó que el Govern porta el diner on és la seva prioritat i ara deixa al descobert que la seva prioritat és salvar la Banca”.


ICV-EUiA: “Que els directius de Bankia retornin part dels salaris i beneficis”


Per la seva part, el diputat d'ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats, Joan Coscubiela, ha manifestat el rebuig de la coalició a que el Govern del PP "utilitzi diners públics per salvar Bankia". "És incomprensible que al mateix temps que Rajoy retalla 10.000 milions d'euros en Salut i Educació anunciï que gastarà entre 7.000 i 10.000 milions en salvar Bankia", ha assegurat Coscubiela en reacció a l'anunci fet pel president al mateix temps que ha dit que Rajoy "torna a mentir a la ciutadania i ja són moltes les ocasions en només cinc mesos".

"La tendència a la mentida com a mecanisme habitual del Govern de Rajoy comença a ser patològica", ha dit Coscubiela en reacció a la injecció de diner a Bankia i la consegüent dimissió del màxim responsable de l'entitat bancària, Rodrigo Rato. "Van dir que no ajudarien els bancs amb recursos públics i ho fan", ha dit Coscubiela que ha posat de relleu aquest trencament d'un compromís electoral.

D'aquesta manera, Coscubiela ha recordat que amb els com a mínim 7.000 milions d'euros que el Govern vol donar a Bankia "ja sumem prop de 120.000 milions donats als bancs en forma d'avals, ajudes al FROB i ajudes directes.". Per a Coscubiela, "amb la dimissió de Rato i la intervenció encoberta de Bankia es confirma que el principal problema de l'economia espanyola és el seu sistema financer que ha arrastrat la credibilitat de tota l'economia".

El diputat català ha exigit que el Banc d'Espanya i el mateix Govern "demanin als directius de Bankia i especialment a Rodrigo Rato que retorni una part dels salaris i beneficis aconseguits durant aquests darrers anys". Coscubiela ha culpat a PP i PSOE i al Governador del Banc d'Espanya "d'haver retardat incomprensiblement la intervenció del sistema bancari espanyol", fet que, segons Coscubiela, "ha ocasionat grans perjudicis a l'economia i l'ocupació espanyoles".

Per a Coscubiela aquesta manca d'intervencionisme "ha obligat destinar a la banca més recursos dels que haurien estat necessaris si s'hagués abordat fa tres anys".

Delegats sindicals protesten davant la seu d’Endesa

Delegats sindicals d’empreses contractistes del sector elèctric, convocats per la Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya i la Federació Nacional d’Indústria MCA-UGT de Catalunya, s’han concentrat avui davant la seu principal d’Endesa a Barcelona per exigir que dugui a terme les inversions necessàries per garantir la qualitat del servei. Els delegats han exigit a Endesa, que té col.locats al consell d’administració a Miquel Roca i Junyent (CiU) i com a conseller assessor a David Madí (CiU), que faci “més inversions” i dóni “més estabilitat en l’ocupació i més seguretat” i, pel que fa a les inversions, que s’aposti per la renovació, millora i manteniment de la xarxa.

Per altra banda han rebutjat que les empreses contractistes, obsessionades amb abaratir costos, redueixin i precaritzin les condicions laborals dels treballadors. Els sindicats denuncien que “alhora que retallen plantilles, es fan jornades excessivament llargues i hores extraordinàries”, el que, a banda de ser un contrasentit, “posa en risc la seguretat dels treballadors i treballadores, que allarguen la jornada més del que haurien i això provoca un increment de la sinistralitat en el sector, ja que no sempre compten amb les mesures preventives i de seguretat adequades”.

Condemnen per estafa a una menor per no pagar el bitllet del tren d'Inca a Palma

La titular del Jutjat de Menors número 2, Mari Cruz Reis, ha condemnat a la menor Mari Àngels R. F. a la pena d'ingrés durant quatre caps de setmana al centre des Pinaret com a autora «d'una falta d'estafa». Els fets van passar el 12 de maig de 2011 al trajecte de tren entre Inca i Palma, el qual, i per un import de 1,80 euros, es va negar a pagar. Mentre Matas, els Gürtel, Urdangarin i el vell feixisme corrupte es passegen amb lo robat, la"justícia" de la dictadura espanyola reprimeix al més pur estil nazi a la ciutadania.

Com a conseqüència de l'actitud de la menor, tenia 16 anys en el moment en què van ocórrer els fets, el comboi ferroviari va estar detingut durant 40 minuts a l'estació de es Figueral (Marratxí) fins que es va presentar la Guàrdia Civil que va tramitar la corresponent denúncia de Serveis Ferroviaris de Mallorca.

La jutge, que va acceptar la petició fiscal sense oposició de la defensa, justifica la condemna «amb vista al superior interès del menor, bàsicament configurat pel lliure desenvolupament de llur personalitat i pel desenvolupament dels seus drets i deures fonamentals». El cinisme de la judicatura és palmari quan els qui han de donar exemple són lladres corruptes protegits per la mateixa "justícia".

La policia de la dictadura desallotja als avis del 15-M a Madrid

Francisco Román, 77 anys, boina negra-ho diu a crits: "Que no els donis explicacions!". Angustias Alonso, 76 anys i cabellera blanca, replica des de l'altre costat: "Que sí, home, que se'ls ha de donar". I entre tots dos encarant-se amb dos policies, el tercer avi en discòrdia, Lázaro Solà intenta arreglar-ho. L'home recorre a la diplomàcia i intenta convèncer els agents que sí, que van demanar permisos, que la taula de signatures s'hauria de quedar on és. Però no ho aconsegueixen: els uniformats insisteixen que cal desmuntar el xiringuito. "Doncs ens quedem, vostè veurà", replica Làzaro amb el foli de recollida de signatures a la mà.

I comencen els crits i càntics que normalment entonen intèrprets més joves: "De nord a sud, d'est a oest ..." / "A dalt, tots a lluitar ...., que es fiquin pel cul la Reforma Laboral". El grup que va prendre ahir durant una estona la plaça de Sol, a tot just quatre dies del arrencada de reivindicacions per l'aniversari del 15-M, supera la mitjana d'edat i de xacres. Són els avis del moviment, com porten escrit en les seves armilles tallats de matinada amb un patró sobre sacs de patates. Provenen de moviments antifranquistes, de la lluita sindical i veïnal, dels barris obrers i participen en mobilitzacions per a la recuperació de la memòria històrica. Sola, que té 70 anys, diu que són unes 50 persones a Madrid majors de 60 anys, que es redueix a 10 "en el nucli dur" i que s'han quedat en cinc per a la protesta del matí. Es van constituir com la secció de veterans l'estiu passat.

Estan en Sol al migdia, sota l'estàtua eqüestre de Carles III, per demanar firmes. Necessiten ajuntar 500.000 per impulsar una iniciativa legislativa popular amb la que reivindiquen que els tornin els diners que van perdre per la congelació de les pensions el 2011. Uns 200 euros, calcula Lázaro.

Els agents segueixen per darrere demanant documentació als veterans i intentant que desmuntin la taula blanca de plàstic a la qual uns s'acosten a donar suport ("els delinqüents estan a Bankia, no entre aquests avis", crida un noi) i els que no li veuen utilitat. "Això no serveix per res!", replica un ancià de corbata ben col·locada. La senyora Angustias, megàfon en mà, l'anomena "estómac agraït". És una històrica del moviment veïnal de La Elipa, per al qual va reivindicar sense descans l'estació de metro que van estrenar el 2007.

"Un dia el seu fill es quedarà sense casa", diu un ancià a un agent


Els agents segueixen al costat de la furgoneta intentant que la gent gran desmuntin la taula, cadires i cartells grocs cridant a la mobilització. Román, taxista jubilat que va arengar els indignats al Congrés en els inicis del moviment, remuga i s'enfada: "De les dues Espanyes d'Antonio Machado no queda més que una".

Ricardo Rosado, que és més prudent, intenta entretenir a un agent perquè no retiri els cartells: "Un dia un dels seus fills es quedarà sense casa, hi ha ordres que cal desobeir". Rosat va passar dues setmanes a la presó de Carabanchel per les vagues de l'EMT de de 1976. Diu que està "indignat amb els que no s'indignen" i, després d'anys de reivindicacions des dels sindicats, observa que hi ha "una involució en les reivindicacions". "Els ciutadans estan anestesiats".

Juana León (67), de família comunista, s'acostà al 15M també des del moviment veïnal, per curiositat: "Caram, vaig a veure què passa!", es va dir. Va participar en la primera manifestació. I aquí segueix. Apunta al seu bloc de notes petitet la cita del dia següent: nova trobada per recollir signatures i assemblea de veterans a la tarda. Ja no hi ha taula, ni cartells, ni cadires. León s'acomiada animant a tots a participar: "És important que la gent s'adoni que els problemes no són personals, sinó socials i polítics".

Sindicats, pares i alumnes al carrer avui contra les retallades en Educació i Sanitat

La Plataforma Estatal per l'Escola Pública celebra aquest dijous una "jornada de lluita" amb aturades, tancaments, concentracions, manifestacions i lectura de manifestos per denunciar els "retallades" en Educació i la configuració per estalviar 3.000 milions d'euros. Les organitzacions de treballadors CCOO, FETE-UGT, STES i CGT, la Confederació de pares d'alumnes CEAPA, el Sindicat d'Estudiants i la Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) sortiran al carrer en desenes de ciutats amb el lema: "No al desmantellament de l'escola pública. No al suïcidi social".

El Sindicat d'Estudiants ha convocat manifestacions al migdia en una vintena de ciutats, com Barcelona i Madrid. A la capital, la marxa partirà des del Ministeri d'Educació ia la tarda hi haurà una altra manifestació convocada pel professorat i pares de l'escola pública d'aquesta comunitat autònoma.

La mobilització d'aquest dijous antecedeix a la vaga general educativa en tot el país anunciada per al 22 de maig, que també dóna suport aquesta plataforma. La "jornada de lluita" coincideix a més amb la convocatòria de vaga en universitats públiques madrilenyes (Complutense i Politècnica), encara que la incidència d'aquesta convocatòria no tindrà excessiva repercussió en les aules ja que a penes hi ha classes a causa de la proximitat dels exàmens.

"Dia de lluita per la sanitat pública"

A més, els sindicats també protestaran per les retallades del Govern en Sanitat sota el lema "Dia de lluita per la sanitat pública", segons informa TVE. Denuncien que els 7.000 milions d'euros que vol estalviar l'executiu, només generaran desigualtats entre la població i empitjoraran les condicions dels treballadors del sector.

Un dels assumptes més polèmics de la reforma és l'atenció a immigrants. Madrid ja denega la targeta sanitària a qui no tingui la documentació en regla mentre que Catalunya segueix atenent als immigrants.

500.000 immigrants en situació irregular es quedaran sense targeta sanitària


Encara que la ministra de Sanitat, Ana Mato, ha assenyalat que la norma és d'obligat compliment, País Basc ja ha dit que no l'aplicarà igual que Andalusia. Comunitat que també s'ha aixecat contra el copagament dels medicaments, els tractaments dietoterapèutics, les pròtesis i el transport sanitari no urgent.

Aturats els FGC sense serveis mínims

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que no pot garantir els serveis mínims establerts en la vaga d'avui a les línies del Metro del Vallès per l'acció dels piquets. A dos quarts de set del matí, els serveis mínims han començat amb normalitat a totes les línies, però cap a les set hi ha hagut el primer incident, quan uns manifestants han cremat pneumàtics a la via entre les estacions de La Floresta i les Planes. Deprés, els piquets han impedit la sortida de trens i el servei s'ha aturat.

Alguns usuaris han explicat per Twitter que hi ha hagut incidents a l'estació de Provença (a la foto de la dreta), on s'ha sentit una petita explosió i s'ha vist una fumera al final de l'andana.

Serveis mínims

Els serveis mínims fixats fixats per a la vaga d'avui i de demà preveien un 50% de la circulació de trens entre les 6.30 i les 9.30 hores, i entre les 16.00 i les 20.00, en les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia.

Els sindicats justifiquen la vaga d'avui i de demà pel blocatge de les negociacions per al conveni col·lectiu del 2013. Denuncien que els treballadors s'han vist perjudicats aquets últims anys amb les reduccions salarials del 5% fixades pel govern espanyol, a més del 3% addicional marcat per la Generalitat.

'Reclamem el mateix tracte que han rebut els companys de metro i autobusos. Volem ser igual que tots els transports', han dit fonts sindicals, referint-se a la congelació salarial pactada amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i l'actualització de les taules salarials amb increments el 2013.

Si no s'arriba a un acord, la plantilla ja ha avançat que les jornades de vaga prosseguiran els dies 24, 25 i 26 de maig i el 12, 13 i 14 de juny.

El PP nacionalitza Bankia i continua el robatori i saqueig de l'Estat

El Ministeri d'Economia i Competitivitat de el PP espanyol ha anunciat oficialment que nacionalitza parcialment Bankia mitjançant la conversió de les participacions preferents que posseeix del FROB a la matriu del banc, BFA, en accions que controlarà l'estat (comunicat, pdf). Ha fet l'anunci després que el consell d'administració ho hagi sol·licitat a indicació del nou president, José Ignacio Goirigolzarri, un dels prejubilats més ben pagats,. Goirigolzarri substitueix Rato que es va emportar l'any passat 2'3 milions d'euros de "sou". Marxa 'el general' Rato, però no 'la tropa': el seu excunyat, el cosí d'Aguirre, la dona d'Ignacio González...

El valor nominal de les participacions del FROB és de 4.465 milions d'euros. D'aquesta manera, l'estat serà titular indirecte d'un 45% del capital de Bankia, és a dir que adquireix el seu control. El ministeri assegura que hi aportarà el capital que sigui 'estrictament necessari'.

El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, havia proposat la nacionalització del banc per l'estat unes hores abans el mateix dia que ha pres possessió de la presidència en substitució del dimitit Rodrigo Rato. En la reunió del consell d'administració de Banco Financiero y de Ahorro (BFA), matriu de Bankia, Goirigolzarri ha proposat la conversió del diners que va rebre del FROB en accions.

El Banc d'Espanya (BE) ha emès un comunicat confirmant la petició de Bankia i recorda que la conversió en accions dels diners del FROB ha de ser autoritzada per ell i per les autoritats competents espanyoles i comunitàries. El BE diu que 'els esdeveniments de les últimes setmanes i la incertesa creixent sobre el futur de l'entitat ha fet aconsellable anar més enllà dels plans previstos i plantejar l'aportació de recursos públics per accelerar i incrementar el sanejament'.

El BE aprofita per mirar de calmar els clients i els mercats: 'BFA-Bankia és una entitat solvent que continua funcionant amb absoluta normalitat i els seus clients i dipositants no han de tenir cap motiu de preocupació'.

L'estat tindrà un 45% del capital, i el restant quedaria en mans de les set caixes que es van fusionar, entre les quals Bancaixa i Caja Madrid, les dues majoritàries.

Mentrestant, la cotització de Bankia es continua enfonsant a la borsa i les seves accions han perdut un 5,84% al tancament de la sessió.

Marxa 'el general' Rato, però no 'la tropa': el seu excunyat, el cosí d'Aguirre, la dona d'Ignacio González ..

Una situació accelerada des que el 1996 Cajamadrid va passar a ser gestionada pel Partit Popular ... O més exactament, pels familiars i els amics de la gent que mana al PP de Madrid. Cunyats (ara excuñados), esposes, cosins, exalts càrrecs recol · locats. Entre 'la tropa' que deixa enrere 'el general' Rato en la seva fugida ha de tot.

El cosí d'Aguirre, les esposes dels seus consellers ...

En el Consell de Caja Madrid està Claudio Aguirre Pemán. En aquest cas el cognom no enganya. En efecte, es tracta del cosí d'Esperanza Aguirre i Gil de Biedma. Aquest familiar conseller va ser, per cert, el responsable de Merrill Lynch a Espanya. Merril, recordem, va ser una de les grans protagonistes en l'arrencada de la crisi que vivim per la seva implicació en els bons escombraries.

En la direcció de Caja Madrid no només hi ha cosins, també s'estableixen algunes esposes d'alts càrrecs del PP madrileny. Per exemple, Nieves Alarcón Castellanos que ocupa des de 2008 el càrrec de consellera de Caja Madrid Pensions és la dona de Francisco Granados, l'exconseller de la Comunitat, exsecretari general del PP madrileny i actual senador. Però no se sentirà sola, perquè a la mateixa taula del Consell de Caja Madrid Pensions s'asseu Mayte Jiménez, dona de Salvador Victoria, conseller d'Afers Socials del Govern d'Esperanza Aguirre. La senyora Jiménez va ser nomenada per al càrrec el juny de 2009.

... Un lloc per als cunyats ...

Els cunyats també tenen representació en els òrgans de direcció de Caja Madrid. El mateix president sortint té un. Bé, un excunyat de Rato en aquest cas. Es tracta de Santiago Alarcó Canosa, que és conseller de l'empresa alimentària Deoleo en representació de la Societat de Promoció i Participació Empresarial Caja Madrid. Santiago Alarcó és el germà d'Àngels Alarcó, que com ja comptem a ELPLURAL.COM, acaba de rebre també 'el seu càrrec'; si s'escau, el de presidenta de Paradors Nacionals.

I després també amb el mateix rang familiar està Carmen Cavero Mestre. En aquest cas es tracta de la cunyada de Ignacio González, el totpoderós i influent Vicepresident del Govern d'Aguirre. La senyora Cavero Mestre té doble ocupació: és vocal del Consell de Caja Madrid Cibeles i és consellera de Bankia.

... I després hi ha els recol · locats, ...

Capítol a part mereixen els recol · locats. Els diferents Consells de Bankia i Caja Madrid estan trufats d'exalts càrrecs del Partit Popular que han trobat en la institució el seu buit. Juan Chozas Pedreño, director de Recursos Humans de Bankia, és exsecretari general d'Ocupació i Relacions Laborals durant els governs d'Aznar. Per cert, la relació no s'ha perdut ni de bon tros. El senyor Chozas és un col · laborador freqüent i entusiasta de la FAES. Jesús Pedroche Nieto, vocal de Banc Financer i d'Estalvis del Grup Bankia, és expresident de l'Assemblea de Madrid i ex conseller del Govern Regional de Madrid. Ricardo Romero de Tejada, vocal del mateix Banc Financer i d'Estalvis del Grup Bankia, és ex secretari general del PP a la Comunitat de Madrid i ex alcalde de Majadahonda.

Però n'hi ha més. Fins i tot de més importants. Per exemple, el senyor Ángel Acebes, que té un enfilall de excàrrecs a l'esquena, el més important, exministre de l'Interior del Govern d'Aznar, és vocal del Banc Financer i d'Estalvis del Grup Bankia. Manuel Lamela, exconseller de Sanitat i de Transports d'Esperanza Aguirre i ex Director de Gabinet de Rodrigo Rato en la seva etapa de Ministre d'Economia, és conseller de Cibeles Corporació i president del Comitè d'Auditoria de Bankia. Mercedes de la Mercè, ex eurodiputada i ex tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Madrid, és també vocal del Banc Financer i d'Estalvis del Grup Bankia, mateix càrrec que ocupa qui va ser ex secretari d'Estat d'Hisenda amb Rodrigo Rato, Estanislao Rodríguez-Ponga .