dimarts, 15 de maig de 2012

Meyer exigeix a la CE que investigui la multimilionària venda d’armament d’Espanya al règim saudita

L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, s’ha adreçat avui a la Comissió Europea per exigir-li que investigui la venda d’armament que el Govern espanyol tancarà en aquests dies amb la monarquia saudita, ja què suposa "una flagrant violació del Codi de Conducta de la UE sobre la venda d’armament i material de doble ús a tercers països". Espanya va doblar l'exportació d'armes el 2011: El govern ha venut material de defensa a 5 països en conflicte.

D’aquesta manera, el responsable de Política Internacional d’Izquierda Unida vol que la UE faci tot allò possible per evitar "que el Govern d’Espanya vengui armes a un règim absolutista que està portant a terme una repressió brutal i sagnant contra les mobilitzacions i protestes que exigeixen majors quotes de justícia social i democràcia, no només en el seu territori sinó en tota la regió, tal i com va demostrar la participació criminal del seu exèrcit en les manifestacions i protestes de Bahrein i Iemen".

Després de la recent visita a Ryad del Ministre de Defensa espanyol i, fins fa poc, president per a Espanya de l’empresa armamentística MBDA, Pedro Morenés, el Govern espanyol dóna per fet el tancament d’un acord armamentístic, pel qual Espanya es compromet a vendre 240 carros de combat ‘Leopardo’ a la monarquia saudita, i l’establiment d’una estreta col·laboració en l’àmbit de Defensa amb la firma d’un acord estratègic.

"És inacceptable que el Govern espanyol enforteixi militarment a un règim tirànic, que té incorporat al seu codi penal el càstig físic (condemnat per les Nacions Unides), que menysté, persegueix i condemna a les dones a ser sers sense drets i en el que la democràcia, les eleccions i el respecte als drets humans brillen per la seva absència", ha apuntat Meyer.

Per això, l’europarlamentari s’ha dirigit a la Comissió Europea preguntant-li si no considera que aquest contracte armamentístic viola el Codi de Conducta de la UE i d’Espanya sobre la venda d’armament o material de doble ús a tercers països ja què, clarament, el règim saudita incompleix uns requisits mínims de respecte als drets humans i als principis democràtics més bàsics.

Així mateix, Meyer ha recordat a la Comissió que, tal i com han denunciat nombroses ONGs i associacions pacifistes, l’anterior Govern espanyol ja va incomplir aquest codi de conducta a l’exportar armament a països com Tunísia, Egipte i Líbia que va ser utilitzat per a reprimir criminalment les mobilitzacions i protestes populars contra els règims despòtics de Ben Alí i Mubarak.

"La UE ha de mirar de nou cap a una altra banda, donant prioritat al negoci i comerç sobre els drets humans, tal i com ja va fer amb els règims de Ben Alí i Mubarak? Tornarà així la UE a mostrar la seva doble vara de mesurar respecte als drets humans allà on manté interessos econòmics i comercials?", ha preguntat Meyer.

Igualment, el vicepresident de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu ha tornat a recalcar la necessitat que la Unió Europea reguli de manera més estricta la venda d’armament i material de doble ús.

Espanya va doblar l'exportació d'armes el 2011: El govern ha venut material de defensa a 5 països en conflicte

El valor de les exportacions d'armament espanyol realitzades el primer semestre de 2011 va assolir la xifra de 1.099,8 milions d'euros. Segons l'informe sobre el comerç d'armes d'Espanya durant aquest període, el valor obtingut suposa un increment del 96,6% respecte al primer semestre de 2010.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, ha fet una anàlisi de l'informe del govern espanyol i ha ressaltat que no explica per què es va vendre material de defensa durant el primer període de 2011 a països considerats en situació de conflicte com Bahrain, Aràbia Saudita o Egipte, entre d'altres.

La posició comuna de la UE sobre el comerç d'armes denega l'exportació a països amb tensions o conflictes interns. Justícia i Pau considera insuficients les denegacions de venda d'armament espanyol per part del govern.

ICV-EUiA demana Artur Mas que expliqui les retallades al Parlament

El pressupost de la Generalitat s'ha reduït gairebé un 20% durant un any i quatre mesos, després dels tres "plans d'ajust" neoliberals que durant aquest temps ha aprovat el govern CiU-PP presidit per Artur Mas. "El que hauria de fer el Govern català, per ICV-EUiA, és recuperar l'impost de successions, crear un impost sobre els dipòsits bancaris, concretar d'una vegada per totes l'impost sobre les grans fortunes i lluitar contra el frau fiscal".

El 2010, el pressupost de la Generalitat era de 26.792,5 milions d'euros, quantitat que contrasta clarament amb els 22.441 milions d'euros de l'actualitat, una diferència del 19,38%.

La primera retallada va ser en els comptes de 2011, que el parlament va aprovar el juliol: l'any passat, la Generalitat va gestionar 24.112,5 milions, un 10% menys que l'any anterior; i els del 2012, que va aprovar fa unes setmanes el parlament amb els vots de CiU i PP, indicaven que la Generalitat gestionaria 23.941,8 milions.

Ara, segons les xifres que ha aprovat avui el consell executiu, es dóna compliment als 1.500 milions menys que demana el govern espanyol, per la qual cosa el pressupost del govern se situarà en els 22.441,8 milions.

El president Artur Mas no ha concretat com es procedirà a l'hora d'aprovar aquesta reducció: si es portarà al Parlament per aprovar-se com a llei, o si s'aprovaran les reformes amb decrets, de manera que no faria falta tramitar-los a la cambra.

ICV-EUiA demana que Artur Mas comparegui "urgentment" al Parlament per detallar el tercer pla de retallades

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, i el coordinador nacional d'EUiA, Jordi Miralles, president i vicepresident respectivament del grup parlamentari d’ICV-EUiA, han demanat avui que el president de la Generalitat, Artur Mas, comparegui de manera urgent al Parlament per tal d'explicar i detallar la tercera onada de retallades que ha anunciat avui.

En primer lloc, el portaveu adjunt d'ICV-EUiA al Parlament, Jordi Miralles, ha acusat el govern de CiU de no haver aconseguit en els seus 16 mesos de gestió “ni reduir l’atur ni reduir significativament el dèficit, ni reactivar l’economia” i en canvi haver “traspassat moltes línies”. Miralles s’ha referit a “les taxes que han tirat endavant –abans sobre els medicaments, ara sobre la FP- i que generen més desigualtats”.

El vicepresident del grup d’ICV-EUiA ha plantejat al Govern que canviï les seves polítiques perquè aquestes “han fracassat” i ha advertit que “a Europa als governs que fracassen els fan fora els mercats o els ciutadans”. Així, Miralles ha senyalat que mentre a França el nou president, François Holande, parla de “projecte, solidaritat, creixement i pactes”, a Catalunya Mas enlloc de mirar de reactivar l’economia imposa noves retallades que generaran més patiment i més desigualtats.

“No entén els nous aires que corren per Europa”, ha dit Miralles qui ha recriminat al president de la Generalitat que hagi parlat de “l'austeritat malaltissa d'Europa” quan precisament l'ha assumit en la seva gestió “retallant de manera compulsiva”, i que no ha anat acompanyada d'ingressos significatius ni ha tingut en compte les rendes més altes per contribuir a “una sortida més justa." Així, Miralles ha demanat que el president expliqui immediatament en el Parlament aquesta tercera onada de retallades.

A continuació, Joan Herrera ha anunciat que ICV-EUiA "hem parlat amb PP, PSC i ERC i estan tots d'acord en demanar que vingui al Parlament i es voti en el proper ple el pla de retallades", i ha lamentat que el president asseguri que "no s'han tocat les línies vermelles" en els serveis públics. "Només ho pot dir algú que no és usuari de la salut pública ni entén com està l'escola pública", ha criticat el president del grup roig i verd que li ha recomanat a Mas que "passegi més pels barris" per veure en quina situació es troben.

"Farem pinya per dir que hi ha alternativa", ha dit Herrera que també ha criticat Artur Mas per dir que tot s'arregla amb el pacte fiscal. En aquest sentit, ha recordat que també cal un pacte de rendes perquè aporti més qui més té i anar a Madrid i a Brussel·les per dir que "ja n'hi ha prou i que per aquest camí no anem enlloc". "Farem una crida a no rendir-nos, a resistir, a dir que hi ha alternativa amb un gir de 180 graus i començar un altre camí", ha avisat el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA que ha carregat contra el Govern per "continuar en la mateixa línia que porta cap el precipici" i sumar "fracàs sobre fracàs" amb més retallades.

Herrera, ha dit que avui "és un dia trist" perquè el president de la Generalitat enlloc de defensar els interessos públics dóna preeminència al negoci i al sector privat i es torna a "doblegar davant del PP i dels mercats". Segons el diputat d’ICV-EUiA, Artur Mas "és incapaç de dir a Madrid i a Europa que els plans d'ajustos són una bogeria perquè defensen interessos particulars i no interessos de la ciutadania" i ha posat com exemples la privatització de l'ATLL o de l'empresa Talassa.

El que hauria de fer el Govern català, ha dit Herrera, és "recuperar l'impost de successions, crear un impost sobre els dipòsits bancaris, concretar d'una vegada per totes l'impost sobre les grans fortunes i lluitar contra el frau fiscal". Tot plegat, ha assegurat, per sumar 2.000 milions d'euros que farien innecessaris els plans d'ajustos que està aplicant el govern.

L'avió d'Hollande cap a Berlin impactat per un llamp

L'avió que portava aquesta tarda el nou president francès, François Hollande, a Berlin per reunir-se amb Angela Merkel ha hagut de girar cua i tornar a París per l'impacte d'un llamp en ple vol. La reunió amb Merkel s'ha ajornat una hora i mitja. Hollande vola ara en un altre avió. Hollande ha designat el batlle de Nantes i cap del grup parlamentari socialista, Jean-Marc Ayrault (a la foto amb Hollande), nou primer ministre del govern.

Ayrault és un col·laborador de la màxima confiança d'Hollande i s'ha imposat a d'altres noms que sonaven amb força: la secretària general del Partit Socialista Francès, Martine Aubry, l'ex-primer ministre Laurent Fabius, i el portaveu de la campanya d'Hollande, Pierre Moscovici.

L'anunci l'ha fet el president després d'haver pres possessió del càrrec aquest matí en una cerimònia amb Sarkozy a l'Elisi.

Hollande anunciarà demà la composició del seu govern. Avui ha estat investit president, un cop formalitzat amb Nicolas Sarkozy el traspàs de poders a l'Elisi. En el seu discurs d'investidura, ha remarcat que 'França necessita calma, reconciliació, reagrupar-se' i ha afegit que el cap de l'estat ha de 'fer viure junts tots els francesos sense distinció'.

La setmana passada ja es va anunciar la dimissió de l'actual primer ministre, François Fillon, i de la resta de l'executiu francès.

Palestina demana que es "corregeixi la injustícia històrica" ​​per la Nakba

El cap negociador de l'Autoritat Palestina, Saeb Erakat, ha demanat a la comunitat internacional que "pagui el seu deute històric amb el poble palestí" per la Nakba, l'exili i despossessió de les seves terres que els palestins commemoren avui amb múltiples manifestacions. "Fa 64 anys, la vibrant societat i rica cultura d'una nació va ser forçada a l'exili i l'expulsió massiva. Un país va ser esborrat del mapa. Avui, la comunitat internacional té la responsabilitat moral de reparar el que s'ha fet", ha subratllat Erekat en un comunicat.

La forma de corregir aquesta injustícia és "posar fi a la impunitat d'Israel i fer efectives les legítimes aspiracions del poble palestí d'autodeterminació, independència i tornada", ha afegit Erakat, un dels principals assessors del president Mahmud Abbas i membre del Comitè Central de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP).

La Nakba, que va suposar l'expulsió de les seves llars en l'actual Israel d'uns 750.000 palestins entre 1947 i 1949, és una "ombrívola ocasió que la comunitat internacional utilitzada per a corregir la injustícia històrica que va caure sobre el poble palestí", ha expressat el dirigent palestí.

Des de llavors, Israel ha vulnerat desenes de resolucions de l'ONU, el que ha suposat una "burla del sistema internacional i una amenaça a la pau internacional", ha sentenciat Erekat.

Mobilitzacions

Milers de persones estan participant en les manifestacions que s'estan celebrant a diversos punts de Gaza i Cisjordània.

A Ciutat de Gaza, centenars de dones i homes palestins s'han manifestat després d'un mapa de quinze metres d'altura de la Palestina històrica que transportaven vuit joves.

Altres tants palestins dels dos sexes portaven una també enorme bandera palestina, mentre entonaven eslògans en favor dels drets del seu poble.

Representants de Hamas, al-Fatah i altres faccions palestines han participat en la manifestació, organitzada de forma conjunta i que ha conclòs a la seu de l'ONU.

La marxa, que ha travessat la principal avinguda de la urbs, Omar al-Mujtar, és un dels actes que se celebren avui a Israel, els territoris ocupats i la diàspora amb motiu de la "Nakba", els 64 anys d'exili i despossessió de la terra palestina.

Centenars de persones també s'han manifestat davant de la Muqata, a la ciutat de Ramallah, en commemoració de la Nakba, la majoria dones i nens amb tambors i banderes palestines.

En altres punts, com els llocs de control militars de Qalandia i Rajel, que separen Jerusalem respectivament de Ramallah i Betlem, s'han registrat enfrontaments entre soldats israelians i manifestants.

Segons ha informat l'agència palestina Maan citant fonts dels serveis mèdics, unes 60 persones han resultat ferides en els voltants del checkpoint de Qalandia i una altra vintena davant la propera presó d'Ofer a causa dels gasos lacrimògens i les bales de goma emprades per les forces israelianes de seguretat.

Inconstitucional la rebaixa salarial del 5% dels treballadors de Sant Pau

El magistrat titular del jutjat d’instrucció número 26 de Barcelona ha resolt plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat arrel de la demanda interposada pel comitè d’empresa de l’hospital de Sant Pau per la rebaixa del 5% del salari dels treballadors durant el 2010. El jutge entén que els drets i les llibertats dels ciutadans no es poden regular per legislació d'urgència i que la retallada de sou no respecta el caràcter vinculant del conveni col·lectiu.

Després d’escoltar les dues parts, el jutge ha conclòs que aquestes retallades salarials poden ser "contràries als de la Constitució relatius a la seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, la lliberta sindical i el dret a la negociació col·lectiva i la força vinculant dels convenis col·lectius". La direcció de l'hospital s'havia acollit al Decret 3/10 de la Generalitat que va modificar la Llei de pressupostos aprovada pel Parlament.

IU demana la compareixença de Dívar i Gallardón en la Comissió de Justícia

El portaveu d'Esquerra Unida (IU) a la Comissió de Justícia al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, ha sol·licitat la compareixença urgent del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar, "perquè expliqui la vinculació dels seus viatges de cap de setmana a Marbella amb l'activitat pròpia del seu càrrec". Les factures d'allotjament, sopars i transport, de prop de 15.000 euros, així com les del personal que l'acompanyava, es van justificar presumptament per ser abonades a compte del Consell General.

La coalició pretén així que Dívar, "persona designada per al més alt càrrec de la Judicatura en el nostre país després del consens personal assolit la passada legislatura pels llavors líders del PSOE i del PP", expliqui en seu parlamentària les informacions que recullen la denúncia presentada davant la fiscalia per un vocal del propi CGPJ que el vinculen amb més d'una vintena de viatges en els últims anys a un hotel de luxe a Puerto Banús.

Llamazares demana també que comparegui davant la mateixa comissió el president del Tribunal de Comptes, Manuel Núñez Pérez, perquè "expliqui la tasca de fiscalització de la despesa en el Consell General del Poder Judicial durant els exercicis tancats". D'altra banda, el diputat d'IU ha registrat també la petició de compareixença davant la comissió corresponent del titular d'aquest departament, Alberto Ruiz-Gallardón, "per explicar la supressió dràstica de partits judicials i l'increment excessiu de taxes judicials".

L'SPD, en sintonia amb Hollande, posen el programa neoliberal en quarantena

El Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) ha presentat aquest matí les seves propostes per estimular l'economia europea alternatiu al de la cancellera Angela Merkel en la línea del que avançà François Hollande, el nou primer ministre socialista francès. El president de l'SPD, Sigmar Gabriel, el cap parlamentari, Frank-Walter Steinmeier, i l'exministre d'Hisenda Peer Steinbrück, han posat quatre condicions anàlogues a les propostes que Hollande porta de París: Impost sobre les transaccions financeres, inversió dels fons estructurals europeus en projectes de creixement, reforç del Banc Europeu d'Inversions i emissió de deute europeu vinculada a projectes concrets. Un avís al PP europeu que veu el seu "Pacte Fiscal" pendent d'un fil cada vegada més fràgil i trencadís.

La roda de premsa del trio dirigent dels socialdemòcrates alemanys ha servit de benvinguda al nou president francès, François Hollande, que arriba aquesta tarda a Berlín per entrevistar-se amb la cancellera democratacristiana en la seva primera visita d'Estat.

Steinmeier ha descartat Parlament federal aprovi aquest mateix mes el Pacte Fiscal


L'agenda del Govern, que pretenia celebrar la votació el 25 de maig, "ha quedat desfasada". Si bé han declarat la seva intenció que s'aprovi abans d'estiu, els socialdemòcrates no confien en un acord tan ràpid a les dues Cambres parlamentàries. Steinmeier ha recordat a Merkel que els Estats federats necessitaran temps per estudiar les conseqüències del pacte en les finances regionals. Així que la imprescindible majoria de dos terços a la Cambra alta (Bundesrat) dependrà de l'impacte en els länder de les dures receptes d'austeritat negociades per Merkel a Brussel·les.

Per brindar el seu suport a la Cambra Baixa (Bundestag), l'SPD ha dictat quatre condicions anàlogues a les propostes que Hollande portarà de París: impost sobre les transaccions financeres, inversió dels fons estructurals europeus en projectes de creixement, reforç del Banc Europeu d'Inversions i emissió de deute europeu vinculada a projectes concrets. Els socialdemòcrates en deixat clar que no volen replantejar el Pacte Fiscal, sinó "completar-lo" amb les seves propostes de creixement.

Tot i els redoblaments de tambor i a l'aclaparadora victòria electoral que l'SPD va obtenir diumenge en l'estratègic land Renània del Nord-Westfàlia, l'SPD no ha anunciat una oposició frontal als plans de Merkel. "Som un partit que es prepara per governar", ha dit Steinmeier. No han rebutjat el Pacte Fiscal, sinó que confien que Merkel accepti les seves propostes. Si no ho fa, l'SPD encara s'hauria de plantejar la seva reacció. Aigualint encara més la seva posició de força, els dirigents de l'SPD han assegurat que "la discussió ja no gira entorn del Pacte", sinó al voltant de les mesures de creixement que l'han de completar.

La victòria de Hollande, han dit, contribuirà que la cancellera accepti les raons de l'esquerra. Sembla que no hi ha prou amb tres socialdemòcrates per fer oposició contra la popular Merkel. Caldrà veure si amb el francès ho aconsegueixen.

Malgrat la seva rutilant victòria de diumenge i la debilitat de la coalició de centre dreta de Merkel, l'SPD evita la confrontació directa i les propostes que puguin espantar la significativa part de l'electorat que veu amb bons ulls la política d'austeritat que Merkel ha imposat a Europa i que beneficien exclusivament als bancs i l'hisenda alemanyes.

IU exigeix una democràcia 4.0


La societat demanda major participació en les decisions que prenen els governants i des del 15-M es demana que s'escolti el descontentament que produeixen reformes ja aprovades com la laboral o retalls com els realitzats en els drets socials. El diputat d'IU Joan Josep Nuet ha remès aquest dilluns una carta al president de la Comissió Constitucional, Arturo García Tizón, en què demana que s'obrin al Congrés "canals de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions".

D'aquesta manera, Nuet demana que hi hagi al Congrés "una reflexió i un debat" sobre aquesta necessitat que demanen "sectors cada vegada més importants de la societat", entre els quals cita al moviment del 15M.

En la seva missiva explica que el grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha mantingut contactes amb el col·lectiu Democràcia 4.0, "que està tractant d'impulsar una interessant iniciativa de foment de participació política".

Els ciutadans votarien a través d'internet

També recorda que els primers passos per intentar aconseguir una democràcia una mica més participativa es va donar al novembre de 2010, quan una iniciativa d'aquestes característiques va ser registrada pels seus impulsors davant aquesta mateixa comissió però no ha obtingut encara resposta.

Es volen introduir noves fórmules més participatives Després de citar una de les propostes fetes, la que els ciutadans poguessin participar en les votacions a través d'internet, Nuet afegeix que totes aquestes iniciatives tracten en suma d'introduir noves fórmules de participació directa i "aprofundir" en el sistema democràtic.

Per al parlamentari català d'IU, és des del mateix Congrés on s'ha d'impulsar "el dret fonamental dels ciutadans a participar directament en els assumptes públics, recollit en l'article 23 de la Constitució Espanyola, per avançar cap a una democràcia participativa que posi a els ciutadans al centre de la política".

Correa 'va regalar' xalets a Màlaga a tres dirigents del PP

La trama Gürtel no només repartia comissions per obres, projectes i contractes que les seves societats aconseguien signar amb diferents administracions del PP. El seu capitost, Francisco Correa, també facilitava profitosos negocis a dirigents del PP com Ricardo Galeote (regidor a Estepona), Gerardo Galeote (eurodiputat) o Benjamín Martín Vasco (exdiputat del PP a l'Assemblea de Madrid) segons la Brigada de Blanqueig de Capitals de la policia en un informe remès al jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, que instrueix el gruix del cas Gürtel.Ignacio Blanco (EU): “La dimissió de Vela i Lobón no és suficient sense la de Francisco Camps”.

L'operació disseccionada en aquest cas és la detectada en la urbanització Bermuda Beach d'Estepona (Màlaga). L'objectiu no era altre, segons indica la policia que el d'adquirir els drets de compra dels habitatges i, posteriorment, vendre'ls. És a dir, realitzar el conegut com a "passi" en l'època del boom immobiliari.

Correa, a través d'una de les seves societats, Inversiones Kintamani, va invertir en la promoció "Las Terrazas de Bermuda Beach" "els beneficiaris reals van ser José Gerardo Galeote, Joaquín Martín Vasco, Pablo Crespo i Ricardo Galeote", assenyala l'informe. La policia sosté que va ser el mateix Francisco Correa la "persona encarregada de realitzar la reserva dels apartaments" i de gestionar "de manera conjunta la venda dels drets de compra adquirits".

La trama va calcular un benefici de 13.504 euros per la venda dels drets de compra de cada habitatge

Segons documentació confiscada en els registres de les empreses de la trama, l'estimació del benefici que es podia obtenir per la venda d'aquests drets de compra per cada apartament era de 13.504,15 euros. No obstant això, la venda no es va produir tal com es preveia i finalment els habitatges van acabar escripturades a nom d'una altra mercantil que, en contestació al requeriment remès pel jutjat no va fer al·lusió "al pagament de cap quantitat addicional als compradors inicials com a contraprestació per la cessió dels drets", tal com destaca l'informe policial.

La investigació es va realitzar a petició del jutjat i en al·lusió precisa als contractes signats per Gerardo Galeote, l'eurodiputat implicat en el gruix del cas Gürtel que no va arribar a ser imputat i que també es va veure esquitxat per la branca del causa que va arribar al Tribunal Superior de Castella i Lleó, davant la possibilitat que hi hagués cobrat comissions il·legals per l'adjudicació de la variant d'Olleros de Alba. La seva implicació, finalment, es va arxivar perquè considerava prescrit el delicte de suborn i sense proves suficients el de prevaricació.

L'anàlisi de la comptabilitat de la trama reflecteix, segons la policia, que el senyal que es va pagar pels dos apartaments que es van reservar a nom de Galeote figura com "una sortida de la caixa B, el concepte és el pagament de la reserva de dos apartaments vinculats a Gerardo Galeote". Una d'elles va ser escripturada, directament, a nom de terceres persones. Sobre la segona, Galeote sí que va arribar a signar una escriptura de compravenda a la qual, posteriorment, va renunciar per cedir a una societat.

Respecte a Martín Vasco, l'apartament va ser reservat a nom de Joaquín Martín Vasco a qui la policia ha identificat en alguna ocasió com "el que seria germà" de l'exdiputat de l'Assemblea de Madrid, ja que no és la primera vegada que apareix en el sumari de Gürtel. No obstant això, és el propi Benjamín Martín Vasco, tal com recull la policia, que intervé en nom de la societat de Correa "en qualitat de venedor" en un intent per vendre, en bloc, els drets de compra dels xalets.

En el cas de l'habitatge reservat a nom de Ricardo Galeote, el senyal va ser abonada per Correa, el desemborsament pel contracte de compravenda pagat pel regidor però avalat per Pablo Crespo, número dos de la trama, i, finalment, el xalet es escripturar a nom d'un tercer.

Ignacio Blanco (EU): “La dimissió de Vela i Lobón no és suficient sense la de Francisco Camps”


El diputat i portaveu adjunt d’EUPV a Les Corts, Ignacio Blanco, ha reclamat fa escassos moments la dimissió immediata com a diputat de l’ex president Francisco Camps, “per la seua responsabilitat directa en la concessió de sucosos pagaments a l’Institut Nóos. A hores d’ara Camps segueix sent diputat possiblement per continuar estant aforat i evitar així que el jutge Castro el puga imputar en el cas Urdangarin”, assenyala.

Blanco ha subratllat que les responsabilitats polítiques “no acaben amb les dimissions de Vela i Lobón. Van molt més enllà, molt més amunt, directament a Francisco Camps,que és qui es va reunir amb el duc de Palma per garantir-li els pagaments milionaris de diners públics”.

Per a Esquerra Unida la depuració total d’aquestes responsabilitats polítiques “passa ineludiblement per la dimissió de Francisco Camps, al qual estem segurs que li arribarà també l’hora de respondre penalment davant els tribunals”, subratlla Blanco.

L'ACDDH exigeix el tancament de la web de delacions

L’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) presenta avui dimarts un recurs als jutjats contenciós-administratius de Barcelona contra la web de delació ciutadana engegada per la conselleria d’Interior i n’exigeix la seva clausura immediata. L'ACDDH denuncia que la web vulnera drets fonamentals com el dret a la presumpció d’innocència, a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de dades de caràcter personal.

L’associació explica que l’exposició pública de les imatges de persones a les que s’atribueix un delicte però sense que existeixi un procés judicial obert contra elles vulnera, entre d’altres, el dret a lea presumpció d’innocència. La web infringeix també la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal i de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.

A més a més, la publicació d’imatges de menors, aceptada per Interior, agreuja encara més la il·legalitat de la pàgina, i més tenint en compte que alguns mitjans denuncien que encara hi ha imatges de menors al lloc web.

Dos alts càrrecs més del PP imputats en el cas Nóos

El secretari autonòmic de Turisme, Luis Lobón (foto), i el director de l'Institut Valencià de Finances, Jorge Vela, del PP, han dimitit dels seus càrrecs com a conseqüència de l'imputació en la peça separada del cas Palma Arena que investiga els contractes entre el Consell i l'Institut Nóos.

Lobón fou encausat ahir pel magistrat instructor, després de declarar com a testimoni. Per la seva banda, Jorge Vela, que també va ser director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències entre el 2005 i el 2009 i que va declarar com a encausat el 13 d'abril a Palma, ha comunicat avui que ha decidit de deixar el seu càrrec.

Jorge Vela portava diverses setmanes imputat. No obstant això, en el cas de Lobón, el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va acordar ahir la seva imputació a petició de l'acusació popular després de declarar en qualitat de testimoni en la peça que investiga els contractes que van reportar més de tres milions d'euros públics a l'institut presidit per Iñaki Urdangarín i Diego Torres.

Lobón va ser imputat ahir per la seva gestió com a responsable de Grans Projectes de la Generalitat Valenciana, etapa en què l'Institut Nóos organitzar a la ciutat tres cimeres sobre turisme i esport, les anomenades València Summit.

La jutge assenyala que hi ha "suposades irregularitats a l'hora d'adjudicar contractes a l'institut Nóos"


Segons va manifestar ahir la lletrada de l'acusació popular, Virginia López Negrete, hi ha indicis "suposades irregularitats a l'hora d'adjudicar contractes a l'institut Nóos. No va ser tot el legal que havia d'estar".

El fins avui director de l'Institut Valencià de Finances, Jorge Vela, que va ser director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, va declarar com a imputat el passat 13 d'abril i va afirmar davant el jutge que l'ordre de prorrogar el contracte suposadament irregular amb l'Institut Nóos l'hi va donar Luis Lobón.

Lobón va ordenar a Vela contractar els serveis de l'Institut Nóos


Vela va assegurar que va ser Lobón qui li va dir que tornés a contractar a l'entitat que presidia Iñaki Urdangarin el 2005 i 2006 amb les mateixes condicions que en la primera edició de 2004.

Jorge Vela ha declarat que ell no va tenir a veure amb les condicions del contracte amb Urdangarin i el seu soci Diego Torres, ja que l'acord estava tancat quan ell va assumir la seva responsabilitat en la Ciutat de les Arts i les Ciències en març de 2005.

L'exdirector general de l'empresa pública valenciana ha apuntat que quan va ser nomenat per aquest càrrec, el seu antecessor, José Manuel Aguilar, ja havia acordat amb els responsables de Nóos les condicions contractuals i econòmiques per al València Summit, que ell, per ordre de Lobón, es va limitar a prorrogar.

La PAH demana que Bankia aturi els desnonaments per rebre diners públics

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Girona (PAH) i membres del moviment 15M han reclamat aquest dimarts a Bankia que aturi els desnonaments pendents, a causa de la "bestialitat" de diners públics que rebrà aviat, i que apliqui la dació en pagament retroactiva de totes les famílies que ja han perdut les seves cases. Membres dels «indignats» s´encadenen i acampen dins una oficina de La Caixa.

Una trentena de persones s'ha presentat a les 10.00 a l'oficina central a Girona pel primer aniversari del 15M, i han demanat parlar amb el director: "Ens hem assabentat que això ja és de tots, de la ciutadania, i venim a demanar-vos si podeu preparar algunes taules, cadires i telèfons" per treballar pels desnonats, ha dit la portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera.

Després de parlar amb el director, els membres de la PAH i del 15M han omplert els finestrals de la façana amb flors i pancartes a favor de la dació en pagament, de la pau i de la felicitat, i han ballat la cançó d'Aretha Franklin 'Think'.

Membres dels «indignats» s´encadenen i acampen dins una oficina de La Caixa


Una trentena de membres del col·lectiu dels 'indignats' de Girona han commemorat el primer aniversari del moviment 15-M fent una acció de protesta en una oficina de 'la Caixa'. Dues noies s'han encadenat dins l'oficina i els manifestants han desplegat dues tendes de campanya a l'interior de l'entitat. Els 'indignats' han irromput poc després del migdia dins l'oficina, situada al pont de Pedra, amb una pancarta on es llegia: "'La Caixa' ens encadena a la misèria, que la crisi la paguen els rics". Els joves asseguren que no marxaran fins que els facin fora. Les dues noies estan encadenades a una columna i asseguren que caldrà la intervenció dels Bombers per poder-les deslligar.

EU rebutja el dictamen de la comissió d’EMARSA imposat pel PP

La coordinadora d’EUPV i síndica de la formació d’esquerres en Les Corts, Marga Sanz, presentarà un vot particular que rebutja el dictamen de la Comissió sobre EMARSA resultant de la majoria del Partit Popular. Sanz ha criticat que el PP intenta lliurar a la formació conservadora de qualsevol responsabilitat pel saqueig de l’empresa pública. Així, la dirigent d’esquerres ha recordat que el PP va vetar 62 compareixences proposades per l’oposició.

La síndica d’esquerres ha denunciat que el PP “impedeix que s’arribe al fons de les responsabilitats del saqueig impedint la compareixença dels responsables de la gestió d’EMARSA i els responsables polítics de les institucions que tenien l’obligació de fiscalitzar l’empresa pública”.

Sanz sosté que aquesta comissió “només ha servit per a fer propaganda del president Alberto Fabra” sense que, en absolut, haja respost a la “demanda de transparència i assumpció de responsabilitats que exigeix la ciutadania davant la privatització d’EMARSA i el forat del saqueig de com a mínim 40 milions d’euros”.

La PAH i el 15-M exigeixen la dació en pagament a 7 entitats bancàries

Acció coordinada de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el 15-M com a punt d'arrencada de la jornada d'accions descentralitzades en el marc del primer aniversari del moviment de les indignades. Cap a dos quarts de nou del matí quatre grups ubicats a plaça Universitat, plaça Urquinaona, avinguda Catedral i plaça del Molino de Barcelona s'han dirigit a entitats financeres que s'oposen a la dació en pagament i que acumulen gran quantitat de casos d'execució hipotecària i desnonaments. Foto: Seu de Caixa Penedès al carrer Pelai de Barcelona.

Unes 150 persones han anat a la seu de Caixa Penedès al carrer Pelai, una vuitantena a la seu de Catalunya Caixa a la Via Laietana, més de 120 a la seu de Bankia a l'avinguda del Paral·lel i prop de 90 a la seu del Banc Sabadell del carrer Consell de Cent.

En tots els casos s'ha intentat negociar amb els representants de les sucursals, i això, s'ha fet en companyia de persones directament afectades per embargaments i desnonaments instats per cadascuna d'aquestes entitats. La família que ha entrat a Catalunya Caixa ha pogut entrevistar-se amb els banquers i ha aconseguit un compromís de trobada formal per a negociar la dació en pagament. Això també ha passat a la seu de Bankia amb 9 famílies més. A Caixa Penedès han apagat les llums i han tancat la porta durant 40 minuts però, finalment, després de tallar el trànsit més de mitja hora al carrer Pelai, una patrulla de mossos d'esquadra ha demanat als banquers que rebessin la família afectada.

La seu de Banc Sabadell del carrer Consell de Cent es trobava tancada i la concentració ha decidit anar fins a una seu de Caixa de Terrassa del passeig de Sant Joan, també pertanyent al grup Unnim. Allí s'hi han anat aplegant la gent concentrada a les altres entitats i cap a les 11h del matí ja s'hi comptaven més de 350 manifestants disposades a ser-hi fins que les escoltin. A Tarragona s'ha ocupat el vestíbul d'una seu d'Unnim amb la mateixa intenció, i els seus responsables han cridat una patrulla de mossos. També hi ha convocatòria prevista a migdia a Girona i a València, on s'han fet una crida a retirar diners i tancar comptes corrents de Bankia.

Acció a la seu de la fiscalía


Mentre es realitzaven les accions a les entitats financeres, una cinquantena de membres de la PARS (Plataforma d'Afectades per les Retallades en la Sanitat) s'han desplaçat des de la plaça de Catalunya fins a la seu de la Fiscalia General de Catalunya, després de tallar durant uns minuts el trànsit de la Gran Via. Allí han exigit que s'investigui la corrupció política i empresarial en el sector de la sanitat, han presentat 250 adhesions a una querella que, de moment, la institució dirigida per Teresa Compte no ha tramitat.

El 15-M llegeix un manifest a CR i RAC-1

El primer aniversari del 15-M ha començat amb protestes i accions reivindicatives al centre de Barcelona. Els indignats havien anunciat protestes en entitats bancàries des de les vuit del matí per criticar els desnonaments i demanar la dació en pagament per als afectats per la hipoteca. Un grup de membres del moviment del 15-M ha demanat d'entrar avui al matí a primera hora als estudis de RAC-1 i de Catalunya Ràdio per llegir un manifest en ocasió del primer aniversari de la mobilització. Tant Jordi Basté com Manel Fuentes els han cedit els micròfons en els seus respectius programes perquè poguessin llegir el manifest, que transcrivim tot seguit i que també podeu escoltar ací.



'Avui prenem la paraula gent que normalment no tenim l'oportunitat de fer-ho. Fa un any els carrers de Barcelona i de moltes altres ciutats d'aquest país s'omplien de gent emprenyada, de gent sense port que encarava situacions de vida difícil i no volia sentir-se sola. Ha passat un any, i els hem seguit trobant als carrers i a les places i hem seguit cridant i organitza.nos, però ningú no ens ha fet cas.

Els que parlem ara no representem ningú, només a nosaltres mateixes. I ens dirigim a totes i tots aquells dones i homes que com nosaltres se senten ultratjades i estafades i abandonades per la classe política, pels governs europeu, espanyol i català, i pels patrons, veritables amos de la situació; banquers, executius de luxe que treballen per un grapat de multinacionals, especuladors de tota mena que junts formen aquest forat negre que segresta les esperances i les vides de totes i que a la ràdio acostumen a anomenar els mercats. Mentre ells, que tenen noms i cognoms segueixen pastant grans fortunes, obtenint amnisties fiscals i rebent ingents quantitats de fons públics, nosaltres comprovem com dia rere dia disminueixen les nostres possibilitats de tenir una vida digna.

I quan ens hem atrevit a alçar la veu contra aquesta situació d'injustícia, d'impunitat flagrant, qui se'n beneficia ens ha amenaçat amb els seus sicaris, disfressats de jutges, fiscals i policies, perquè a base de cops de porra, titulars de diaris, multes, companys i companyes processades i mesos de presó ens mantinguem callats i dòcils, a la gàbia, com gallines, sense ser conscients que anem a l'escorxador.

Fa molt temps que va sent hora no només de dir prou, sinó de plantar-nos de veritat, de prendre decisions. perquè som nosaltres que hem d'acceptar o no les regles del joc. Un any més tard no som conscients del poder real, Si ens quedem a casa és probable que ens quedem sense casa. Si no protestem activament contra aquest sistema injust, capitalista, no només patirem nosaltres sinó també els nostres fills i els nostres néts. Tot això és molt seriós. Hem de prendre el carrer, perquè hem après que ningú no ens representa, ni polítics ni empresaris ni jutges. Som la veritable justícia, que ha de ser igual per a tothom, apliquem-la, fem sentir la nostra voluntat de justícia i aprofitem totes les oportunitats per denunciar i entorpir la seva tasca infame de destrucció d'un territori que ens pertany a totes. Sortim al carrer, oferim resistència i donem la cara.

Avui hem pres la paraula i ja no callarem perquè hem perdut la por, i volem saludar des d'aquesta casa, on mai ningú no ho fa, la companya sindicalista Laura Gómez, empresonada per cremar quatre bitllets de mentida dins d'una caixa de cartró davant la borsa de Barcelona. Benvinguts a casa vostra'.

Els indignats comencen la jornada de l'aniversari protestant davant seus bancàries


El primer aniversari del 15-M ha començat amb protestes i accions reivindicatives al centre de Barcelona. Els indignats havien anunciat protestes en entitats bancàries des de les vuit del matí per criticar els desnonaments i demanar la dació en pagament per als afectats per la hipoteca. Centenars de persones han protestat davant seus de CatalunyaCaixa, Caixa Penedès, Unnim i Bankia. Precisament, un grup s'ha instal·lat davant una seu d'aquesta entitat a l'avinguda Paral·lel, on s'ha aconseguit que es negociï la dació en pagament de nou famílies. Les marxes, que en certs moments han tallat el trànsit d'algunes vies, s'acabaran a la plaça de Catalunya, on continuaran els debats i les assemblees que s'han fet aquests últims dies.

A la seu de CatalunyaCaixa, Ada Colau (entrevista), portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), s'ha reunit durant un quart d'hora amb els serveis jurídics de l'entitat, que han recollit els quaranta-set casos exposats per l'associació i han comunicat que tindran resposta en uns deu dies. Colau ha assenyalat a les entitats bancàries com a principals responsables de la crisi i ha demanat que es respecti el dret de l'habitatge atorgant una segona oportunitat als afectats. Ha demanat que es reguli el lloguer social assequible, s'aturin els desnonaments, es creï una banca pública i que s'apliqui la dació en pagament.

Paral·lelament, a les nou del matí un altre grup ha sortit de la plaça de Catalunya per presentar a la Fiscalia Superior de Catalunya totes les firmes d'adhesions a la denúncia presentada el 21 de març, on es demana que obri diligències per un possible delicte en l'àmbit de la gestió pública de la sanitat a Catalunya. Davant la seu de la fiscalia s'ha fet una acció al carrer.

L'iniciador del #novullpagar marxa a peu a Barcelona contra les multes

L'iniciador del #novullpagar, Josep Casadellà, ha començat avui a les nou del matí una marxa a peu d'Anglès (la Selva) fins a Barcelona, per protestar contra la determinació del govern català de multar els conductors que s'han negat a pagar peatges. La decisió, l'ha presa anit, després de saber que ja havien començat a arribar notificacions de denúncia als conductors. 'D'Anglès aniré a Santa Coloma, després a Sils i agafaré la N-II cap a Barcelona', explica Casadellà.

I ho farà amb aquest propòsit: 'Vull arribar davant de la Generalitat i d'Abertis per tornar-los la denúncia d'en Jordi Chueca', que fou qui primer va publicar a Twitter la foto de la notificació que li ha arribat.

Casadellà ha sortit sense diners, només amb un document d'identitat català i el mòbil. Espera arribar d'ací a tres o quatre dies a Barcelona. 'Dormiré al poble que m'aculli. Allà on hi hagi un lloc on em pugui estirar, hi dormiré', explica Casadellà, que acaba dient: 'Ja veurem si s'hi apunta més gent, i estic disposat a plantar-me davant la Generalitat'.

Ciutadans pel #novullpagar reben notificacions de la Generalitat

Els conductors que no han fet un #novullpagar ja comencen a rebre les notificacions del Servei Català de Trànsit com a pas previ a la sanció. Un exemple, mostrat avui mateix per Twitter, de Jordi Chueca, que el dia 28 d'abril a migdia es va negar a pagar el peatge de Manresa de la C-16. Adjunta aquí una imatge amb el requeriment que el SCT per demanar les dades de qui era el conductor del vehicle la matrícula del qual van apuntar.

L'Ateneu Julia Romera trasllada el menjador popular al carrer


L'Associació 'Menjar per a tothom' de l'Ateneu Julia Romera trasllada el menjador popular de dilluns i dijous al carrer per tal de fer visible aquesta necessitat social urgent a una ciutat majoritariament treballadora que està patint l'estafa i l'agressió del neofixisme i la corrupció, profundament arrelats a la ciutat com a resultat de la complicitat del PSC de Manuela de Madre, Bartu i els seus socis encara al poder municipal. Jaume Abelló denuncia el nepotisme instal.lat a l'Ajuntament d'un corrupte PSC ara recolzat per ICV i CiU.

L'actuació també té com a objectiu reivindicar a l'Ajuntament de Santa Coloma una major implicació i l'obertura d'un alberg que pugui donar cobertura més enllà del menjar a les persones amb necessitats socials de la ciutat.

Ni Bartu es va atrevir mai a tant


Jaume Abelló: Aquest any els colomencs pagarem un 13,41% més d'IBI, qui pagava 300 euros pagarà 340 euros. L'Ajuntament, que ingressava per aquest impost uns 20 milions d'euros ara ingressarà prop de tres milions més. Com han pujat l'impost de la renda, veurem a final de mes com ens baixen el sou als treballadors i pensionistes, perquè l'hi quedi l'Estat, que pagarà a l'Ajuntament de Santa Coloma una part del que recapti, uns quants centenars de milers d'euros més.

En el nostre ajuntament no fan com ha fet l'Ajuntament de Barcelona, ​​que ha anunciat que reduirà la contribució perquè els barcelonins no hagin de pagar tant. Aquí no ho fan, perquè aquí prefereixen fer barra lliure per a ells i per als seus convidats.

El forat en els comptes de l'Ajuntament, que va aprovar el pressupost amb 1,5 milions d'euros de dèficit en Gramepark, ara ho podran tapar a càrrec dels primers pagans. El forat de Gramepark s'ha produït per les raons que van portar a alguns a la presó i també per la col·locació d'amics i camarades en una empresa que paga salaris del doble del que cobren altres empleats de l'Ajuntament i que ha servit per premiar, sense exàmens, ni convocatòries, ni res de totes aquestes ximpleries, a exregidors o líders del PSC local, paniaguados que ara segueixen a l'empresa mà sobre mà, perquè continuen amb la mateixa plantilla que tenia encara que ara el pressupost és d'una quarta part del que havia, i l'activitat de Gramepark és inexistent.

Ara ho fan amb la complicitat de Siscu Sánchez (ICV) i Carles Combarros (CiU), que són membres del Consell d'Administració de Gramepark i que pel compte que els porta i per agrair la seva generós salari no diuen ni "aquesta boca és meva".

Sempre podran dir que estan lluitant contra l'atur. El dels seus amics, s'entén. La resta dels diners que pagarem els primers a escot que faran servir també per reduir l'atur, que és la prioritat més important en aquests moments.

Ja havien fet molt per aquesta missió. Com els socialistes i els de d'ICV han tingut resultats desastrosos, perdent poder a la Generalitat i en molts ajuntaments, el de Santa Coloma s'ha convertit en una oficina de col·locació dels seus amics.

Van col·locar al Burgomestres, que és el màxim directiu en absència de l'Alcaldessa, veu directa del carrer Nicaragua en el nostre Ajuntament. 70.000 euros, més despeses, més Seguretat Social.

Van col·locar una altra càrrec de confiança que en perdre les eleccions s'havia quedat sense feina en el seu Ajuntament d'abans, de la comarca del Bages, i que va haver de tenir amics al carrer Nicaragua per venir a recalar a Santa Coloma. 64.000 euros, més despeses, més Seguretat Social.

També a una altra que recuperar del càrrec de confiança que havia ocupat en la Generalitat, un cop que es va quedar sense el lloc que tan gratuïtament havia aconseguit. 64.000 euros, més despeses, més Seguretat Social.

Van posar de regidor a un noi que viu a Barcelona, ​​que és un destacat militant del PSC a Nou Barris i que anava a perdre la feina en un càrrec de confiança dependent de l'Ajuntament de Barcelona. 51.000 euros, més despeses, més seguretat social, més dietes que cobra en el Consell de l'empresa pública del Metro de Barcelona.

Van col·locar de càrrec de confiança també al número 13 de la llista, un altre militant socialista, perquè encara que diguin que és independent apareixia a la foto publicada per Jordi Corachán com un dels delegats del PSC de Santa Coloma al Congrés de desembre passat. 50.000 euuros, més despeses, més Seguretat Social.

Ara ve un altre: Deixen en un segon pla a un alt càrrec de l'època de Muñoz i de la primera època de Parlón, cessa com a cap de personal Diego Castejón, al qual seguirem pagant també perquè és funcionari de l'Ajuntament, i col·loquen a Néstor Cañete, tot un personatge per substituir-lo. Seria interessant que publiquessin el seu currículum. Així ens enteraríamos tots de que és un militant socialista, primer tinent d'alcalde d'un poble de Tarragona anomenat "Els Pallaresos", un poblet d'uns 4.500 habitants al costat de la gran ciutat però que no té prou pressupost com per pagar-li el salari. 64.000 euros, més despeses, més seguretat social, més dietes que cobri al seu ajuntament, en la seva Diputació o en el seu Consell Comarcal.

Al poble de "Els Pallaresos" no tenen prou diners, però tranquils, ja ho paguem els primers. Per això estem. A Santa Coloma som generosos. La dedicació que hagi de tenir aquest tinent d'alcalde d'un altre poble ia la pagarem nosaltres.

Mentrestant, Siscu Sánchez i Carles Combarros callen, no fos cas que els treguin els seus privilegis per defensar a uns desconeguts que es deixen estafar tontament.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit... Maaaambo! Suma i segueix. Més de 10 "amics" i "companys sociolistos" col·locats en poc temps com a càrrecs de confiança o empleats a l'Ajuntament i les empreses municipals. Ni Bartu es va atrevir mai a tant, però està vist que era un aprenent i que la galopant carrera de la nostra Alcaldessa en el seu partit té un preu, el que paguem per col·locar "companys" els més de 100.000 primers colomencs.

Així no és d'estranyar que la promocionin. Està aconseguint reduir l'atur. El dels seus amics.

El senyor Cañete del càrrec de regidor cobra uns 10.000 euros, més 64.000 que paguem els "cosins" 74.000 euros, vull creure que els peatges els pagarà de la seva butxaca.

Ciutadans pel #novullpagar reben notificacions de la Generalitat

Els conductors que no han fet un #novullpagar ja comencen a rebre les notificacions del Servei Català de Trànsit com a pas previ a la sanció. Un exemple, mostrat avui mateix per Twitter, de Jordi Chueca, que el dia 28 d'abril a migdia es va negar a pagar el peatge de Manresa de la C-16. Adjunta aquí una imatge amb el requeriment que el SCT per demanar les dades de qui era el conductor del vehicle la matrícula del qual van apuntar.

El document informa que s'ha infringit l'article 153 del reglament de circulació i que tramita una expedient sancionador per aquest motiu.

I també recorda que hi ha vint dies naturals (a comptar l'endemà de rebre la notificació) 'per comunicar les dades de la persona que conduïa el vehicle en la data i l'hora de la denúncia'. I es demana d'emplenar el formulari que hi ha al dors del document i enviar-lo al Servei Territorial de Trànsit indicat en el document mateix. La identificació també es pot fer a gencat.cat/transit.

Avisa finalment que si passats aquests vint dies no s'ha enviat la informació requerida es sancionarà el titular del vehicle amb una multa el doble de la prevista.

Ara, hi ha l'opció de recórrer les multes, en cas que arribin. Us ho expliquem en aquest document:

Com es poden recórrer les multes pel #novullpagar?