dimarts, 6 de novembre de 2012

Denuncien una màquina de vot que canvia l'elecció d'Obama per Romney

En el marc de les eleccions presidencials dels Estats Units, una màquina de vot electrònic a Pennsylvania va haver de ser retirada després que un votant denunciés per mitjà d'un vídeo que la màquina insistia a triar l'opció del candidat republicà Mitt Romney tot i marcar l'opció del candidat demòcrata i actual president dels Estats Units, Barack Obama.

El denunciant -un desenvolupador de programari- assegura que quan va anar a votar seleccionar Obama a la pantalla tàctil, però es va marcar l'opció Romney. Després de comprovar que no es devia a un error humà, va començar a revisar sistemàticament la màquina per veure si era un problema de calibratge i va notar que era impossible seleccionar l'opció de l'actual president, ja que l'àrea activa de l'opció de Romney arribava fins a la casella d'Obama, mentre que els altres dos candidats es podien seleccionar sense problemes.

El votant va pujar el vídeo a YouTube i donar a conèixer la denúncia a través del popular lloc web Reddit (on fa servir el nom 'centralpavote'), la qual va ser confirmada per mitjans de comunicació com MSNBC. De moment, els mitjans no han pogut confirmar si el mal funcionament és a causa d'una falla en el sistema, un problema de calibratge o un frau intencional. La màquina afectada hauria estat retirada del local de votació.

L'única cosa clara és que el vídeo ens recorda fortament l'esquetx dels Simpsons quan Homer va voler votar per Obama en les eleccions passades del 2008.

El TC avala el matrimoni homosexual

El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dimarts, per una àmplia majoria de 8 contra 3 magistrats, avalar la constitucionalitat de la Llei de Matrimonis Homosexuals de 2005, i rebutjar el recurs plantejat contra aquesta norma pel PP. La Llei va corregir el Codi Civil per obrir la porta als matrimonis entre homosexuals, amb Juan Fernando López Aguilar com a ministre de Justícia i José Luis Rodríguez Zapatero com a president.

Fonts del tribunal van explicar que, a favor que la Llei és constitucional, van votar el president, Pascual Sala, i els magistrats Pablo Pérez Tremps -ponent de la sentència-, Luis Ignacio Ortega, Encarnació Roca, Adela Asúa, Manuel Aragón, Fernando Valdés i Francisco Pérez dels Cobos. Els set primers formen part del bloc progressista, mentre que l'últim és considerat conservador.

D'ells, Aragó presentarà un vot particular concurrent, en estar d'acord amb la decisió però discrepar d'algun dels seus raonaments jurídics.

Els tres jutges que han votat en contra són: el vicepresident del Tribunal, Ramón Rodríguez Arribas, i els jutges Andrés Ollero i Juan José González Rivas. Tots ells emetran vots particulars discrepants explicant els raonaments que, segons ells, van haver conduir a estimar el recurs del PP.

L'empara de la normativa s'han celebrat a Espanya, des del 30 de juny de 2005, quan va entrar en vigor, un total de 22.124 casaments entre persones del mateix sexe. La ratificació del Constitucional a la Llei, que ha trigat set anys a resoldre, els permet respirar tranquils i no haver de pensar en canvis en el seu estat civil. Fins ara, el Govern del PP, per boca del ministre de Justícia, havia manifestat que acceptaria el que digués el Constitucional, és a dir, que no reformaria la Llei en cas que es desestimi el seu recurs. Avui, Mariano Rajoy va deixar la cosa en l'aire i posposar la decisió de l'Executiu a que es conegués la resolució del TC.

Tot i la divisió a les seves files sobre això, el president del PP, Mariano Rajoy, va donar el vistiplau l'1 d'octubre de 2005 a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei, a l'estimar que vulnerava set preceptes constitucionals, i en particular, el número 32, que assenyala que "l'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica". El recurs interpretava que, amb aquesta fórmula, la Constitució va elevar "al màxim rang de jerarquia normativa la concepció tradicional del matrimoni entesa com la unió d'un home i una dona".

El Constitucional ha trigat set anys a resoldre el recurs. Ha votat favorablement una ponència redactada pel magistrat Pablo Pérez Tremps, un catedràtic nomenat el 2004 per al tribunal pel Govern socialista. El seu text avala la Llei i rebutja el recurs, i compta amb suport d'una majoria de la institució, on són encara més els magistrats considerats progressistes que els franquistes (en relació de 7 a 5).

En aquest cas, a més, no ha votat el magistrat Francisco José Hernando, que es va abstenir d'intervenir en les deliberacions el mes de juliol per haver recolzat, quan presidia el Consell General del Poder Judicial i el Suprem, un dictamen particularment dur amb la Llei, que dubtava de la seva constitucionalitat. "El matrimoni, o és heterosexual, o no és", deia aquell informe. Hernando és del bloc conservador.

CiU adjudica a Acciona la gestió d'Aigües Ter Llobregat

El consorci encapçalat per Acciona s'ha imposat finalment en el concurs per la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) al liderat per Aigües de Barcelona (Agbar). El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha ratificat el resultat que es va donar de les valoracions en l'obertura dels sobres el 22 d'octubre, quan el guanyador del concurs va tenir més puntuació en l'oferta econòmica, que suposa el 75% del total.

Es tracta de la privatització més gran prevista per la Generalitat i amb què guanyarà gairebé 300 milions i gairebé 700 al llarg dels 50 anys de concessió. Tant l'efectiu com la suma diferida serviran per reduir el dèficit de la Generalitat d'aquest any, que fins al setembre es va situar en uns 1.300 milions i que no hauria de superar els 3.000 milions, l'1,5% de producte interior brut (PIB).

L'adjudicació a Acciona, controlada per la família Entrecanales, ha generat suspicàcies en el món polític. El president del grup, José Manuel Entrecanales, ho és també de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), que celebra la setmana que ve a Barcelona el seu congrés anual i pretenia fer una crida a la unitat d'Espanya. Aliat amb aquest grup hi ha el banc d'inversió brasiler BTG Pactual, així com una societat de la inversora catalana Liliana Godia i una altra de la família Rodés (Meida Planning).

La Conselleria de Territori i Sostenibilitat, de la qual depèn l'empresa pública que subministra aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona i altres comarques adjacents, ha pres la decisió definitiva dins del termini de dues setmanes del qual disposava per elaborar una resolució definitiva del concurs en base a les anàlisis de viabilitat de les ofertes presentades.

L'Executiu va donar un caràcter de subhasta a la licitació d'aquest servei públic al fer prevaler l'oferta econòmica. Aquesta pesa 75 dels 100 punts totals del concurs i permet que Acciona obtingui 87,73 punts en total, contra els 51,25 del consorci H2B, encapçalat per Agbar i que es va imposar en la part tècnica i de gestió.

El grup de la família Entrecanales cobrarà a les subministradores de l'àrea metropolitana i altres comarques que donen servei a més de 4,5 milions d'habitants 0,7088 cèntims per metre cúbic a partir del 2015 i s'ha compromès a subrogar-se la plantilla durant els 50 anys de la concessió. Agbar, que concorria aliada amb Aigües de Sabadell i la Mina Pública de Terrassa (les tres principals operadores del sector a Catalunya), entre altres empreses catalanes, oferia una tarifa de 0,79 cèntims des de gener pròxim i mantenir la plantilla almenys 60 mesos (cinc anys).

I, demà, l'Independència!

Que la independència de Catalunya pot arribar aviat ja és una possibilitat majoritàriament assumida. Però com ens hem de preparar? Què hem de fer perquè l'endemà de la independència continuem tenint electricitat, aigua, vies de tren, tribunals, policia, jutges… i continuem pagant les prestacions de desocupació i les pensions? El sociòleg Salvador Cardús i el biòleg Ramon Folch han presentat avui una guia precisa (pdf) sobre tot allò que Catalunya ha de fer perquè l'endemà de la independència el país continuï funcionant i es continuïn garantint tots els serveis i drets dels ciutadans.

El document, titulat 'Estatuir Catalunya', estudia qüestions tan concretes com la gestió de la conca hidrogràfica de l'Ebre, que passarà a ser una conca internacional, la definició del servei de Correus català, que podria ser externalitzat, la creació d'un banc central català, de la direcció general de Duanes, d'una agència d'intel·ligència, l'establiment d'ambaixades, la fusió de municipis, etc.

La magnitud del desafiament

'Treballant-hi ens hem adonat de la magnitud del desafiament', ha dit Cardús, remarcant el caràcter global del procés d'independència i la necessitat de preparar el terreny des d'ara i des de diversos fronts. Fins i tot ha ironitzat: 'Potser no ho hauria de dir, però si el govern hagués tingut aquest document fa uns quants mesos, potser no s'hauria llençat a la piscina tan de pressa; cal fer molta feina'. Però en realitat el document 'fa plausible la independència des de més mínim detall, perquè totes les incerteses s'han anat domesticant durant el procés de treball'. Per Folch: 'si ens posem a treballar avui mateix, tot és possible i tot es pot resoldre'.

L'informe, signat per Cardús, Folch i l'enginyer Sergi Rovira, ha estat elaborat en aquest darrer any i mig a partir de les consultes a una quinzena d'experts i amb un finançador privat, que prefereix romandre en l'anonimat. Folch ha explicat que el document final, que pren la forma de pla estratègic per a la independència, ja s'ha fet arribar al govern de la Generalitat, 'amb voluntat d'ajudar-lo'.

Per Cardús, 'l'estudi demostra que d'estructures d'estat ja en tenim, segurament més de les que ens pensem, però hi ha qüestions bàsiques que controlem i que cal començar a negociar'. Dos exemples: l'electricitat, tot i ser produïda en bona part des de Catalunya, és controlada des d'un centre de control a Alcobendas (Madrid), 'i si Catalunya no es preocupa de preparar un centre de control abans, el dia de l'independència poden apagar l'interruptor i hio haurem de celebrar amb espelmes'; i el segon, la informació sobre les prestacions, que ara mateix només té el govern espanyol. 'Ens podem trobar que l'endemà de la independència no sapiguem què hem de pagar a qui, perquè el govern català no té tota la informació sobre qui i perquè cobra determinades pensions'.

Calcar el model espanyol?


El document va encara més enllà i proposa d'aprofitar el nou estat català per a fer una regeneració democràtica agilitant el funcionament de l'administració i fugint del model d'estat espanyol. 'L'administració catalana actual és una còpia de l'espanyola i ara tindrem l'oportunitat de fer una administració nova i àgil, fugint dels tic del model espanyol, que és obsolet, ineficaç i car', ha dit Cardús.

Per exemple: 'Hi ha models d'ambaixades molt diferents, molt més lleuguers i eficaços; la burocràcia per obtenir un permís d'obres o per fundar una empresa és terriblement lenta i ineficaç a l'estat espanyol; costa relativament poc fer-ho tot més fàcil, com també despolititzar els tribunals i fer que les sentències tardin dos o tres mesos i no deu anys. Tot això tenim l'oportunitat de canviar-ho i el document dóna les primeres pistes per a fer-ho'.

Xina descobreix un jaciment gegant d'urani

Geòlegs xinesos van trobar al nord del país un enorme jaciment d'urani, ha comunicat aquest dimarts l'agència de notícies Xinhua. L'urani es troba a la zona de Daying, a l'autonomia de la Mongòlia Interior. S'estima que aquest jaciment excedeix en volum el primer trobat fa quatre anys a la conca del Yili, a la regió autònoma de Xinjiang, nord-oest de la Xina, amb una capacitat de 10.000 tones.

Juntament amb urani, en Daying s'han trobat enormes reserves d'hulla, d'uns 51.000 milions de tones, segons estimacions preliminars. Això equival a sis anys de l'extracció mundial, ja dotze de la producció xinesa.

La recerca del nou jaciment d'urani començar amb un test de radioactivitat. Després, un equip de 500 persones va estar efectuant exploracions durant deu mesos.

El sector d'energia atòmica de la Xina té un nivell de desenvolupament relativament baix. Però el Govern ja va plantejar la tasca d'elevar el seu percentatge en la generació de l'electricitat de l'1% actual al 6% el 2020.

Per això augmenta la necessitat d'urani. El país importa la major part actualment. La producció nacional cobreix només el 5% de la demanda.

“La imputació de Matas pot ser el preludi de la de Camps o Castellano”

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes ha destacat les grans similituds dels negocis d’Over Marketing amb el PP al País Valencià i a les Illes Balears, que han portat ja a la imputació de l’expresident del Govern balear, Jaume Matas. Blanco recorda la declaració davant el jutge del propietari d’Over Marketing, Daniel Mercado, qui va reconèixer haver fet regals a Camps i haver rebut contractes manipulats del Consell.

Aixímateix, denuncia “el sospitós silenci que sobre aquest tema manté el Consell, i en particular Serafín Castellano. El secretari general del PPCV hauria de mostrar l’expedient de contractació de la campanya promocional de les eleccions de 2003 que custodia la seua conselleria de Governació, i explicar per què va adjudicar a Over Marketing una altra campanya publicitària quan era conseller de Sanitat malgrat que hi havia millors propostes econòmiques d’empreses amb major experiència i solvència”, afirma.

El diputat de EUPV, que ja ha anunciat la seua intenció d’enviar al jutge Castro la documentació disponible sobre les relacions d’Over Marketing amb la Generalitat Valenciana, considera que “una vegada més es posa en evidència la connexió valencià-balear en els negocis foscos amb diners públics gestionats per governs del PP va ser el cas Nóos d’Iñaki Urdangarin i ara és el cas Over Marketing de Daniel Mercado, però els protagonistes polítics són sempre els mateixos”, assenyala Blanco, per a qui la imputació de Jaume Matas pot ser “el preludi de la de Camps o Castellano”.

El parlamentari autonòmic considera que “en aquesta trama es confonen interessos privats d’empresaris corruptes amb interessos partidistes de polítics també presumptament corruptes. No és casual que dos dels tres contractes del Consell amb Over Marketing coincidiren amb la campanya electoral de 2003, en la qual el propi Daniel Mercado va reconèixer haver treballat per a Camps”. Per a Blanco, es podria sospitar que “al mateix temps que se signava un contracte A se feia un treball B, el primer ho pagava l’administració i el segon ho rebia el Partit Popular”.

Esquerra Unida confia en l’avanç de la investigació judicial però exigeix respostes polítiques immediates. “Serafín Castellano, com a secretari general del PPCV i com exconseller de Sanitat i actual conseller de Governació, no pot romandre callat. Ha de dir què sap d’aquest cas i mostrar els expedients complets si no vol que l’ombra de la sospita recaiga sobre ell personalment. Al cap i a la fi, és l’home que sempre ha estat ahí, amb Zaplana, amb Camps i ara amb Fabra”, conclou Blanco.

Jaume Matas, José María Rodríguez i Fernando Areal, imputats en el cas Over


El jutge que instrueix el cas Over Marketing (una de les branques del cas palma Arena), José Castro, ha imputat en aquesta causa que investiga el presumpte finançament il·legal del PP a les illes a l'expresident del Govern Jaume Matas, al exdelegat del Govern central a Balears i exconseller d'Interior, José María Rodríguez , i el cunyat de Matas i extresorer del PP balear, Fernando Areal.

Condemnats per suborn els tres acusats de Mercasevilla a una multa de 600.000 €

L'Audiència Provincial de Sevilla ha condemnat els tres acusats per un delicte de suborn en el cas Mercasevilla a 21 mesos d'inhabilitació i una multa de 600.000 euros, segons la sentència coneguda aquest dimarts. Els condemnats són el exdelegat provincial d'Ocupació Antonio Rivas i els exdirectius de Mercasevilla Fernando Mellet i Daniel Ponce. Els tres van sol·licitar una 'mossegada' de 450.000 euros del Grup La Raça com a condició per gestionar l'escola d'hostaleria de la llotja de Mercasevilla. La multa en cas d'impagament seria substituïda per un any de presó.

El cas Mercasevilla va donar origen al cas dels ERO que investiga la presumpta concessió irregular d'ajudes a empreses i de prejubilacions per part de la Junta d'Andalusia durant una dècada. Entre els imputats hi ha set exalts càrrecs del Govern andalús.

Després del veredicte de culpabilitat emès per un jurat popular del cas Mercasevilla, el magistrat president, Ángel Márquez, ha condemnat els tres acusats per un delicte de suborn, però ha rebutjat la indemnització de 900.000 euros en concepte de responsabilitat civil que va plantejar la Fundació socioassistencial Mercasevilla pels danys causats a la fundació.

Així mateix, i en la sentència notificada aquest dimarts a les parts personades en la causa, el magistrat ordena deduir testimoni contra la secretària d'Antonio Rivas, Consuelo Velázquez, per si pogués haver incorregut en un delicte de fals testimoni durant la seva declaració a la vista oral.

Cal recordar que la Fiscalia va sol·licitar en el judici 21 mesos d'inhabilitació i el pagament d'una multa de 900.000 euros, que s'ha vist reduïda a 600.000 euros en la sentència, que absol a la funcionària Regla Pereira després del veredicte de no culpabilitat emès pel jurat popular.

Rússia insta la UE a impedir el renaixement del nazisme

Moscou ha exhortat avui a la Unió Europea a impedir la propagació del neonazisme a Europa i donar suport a la iniciativa russa de condemnar la falsificació de la Història: "Tornem a demanar insistentment a la Unió Europea que assumeixi la responsabilitat pel que passa en el seu espai i adopti mesures decidides contra el renaixement del nazisme", va dir el diplomàtic rus Vladímir Zheglov, en intervenir en la Tercera Comissió de l'ONU per a assumptes socials i humanitaris. Foto: Legionaris de les Waffen-SS a Riga.

Va assenyalar que "Rússia mai consentirà l'aspiració d'uns Estats i cercles polítics a justificar els culpables de realitzar en la pràctica les seves teories racistes ni als seus còmplices disfressats com lluitadors per l'alliberament nacional", i alhora se sent alarmada davant la tendència a falsificar la història.

Zheglov va adduir com a exemples la inauguració el setembre passat a la ciutat letona de Bauska d'un monument a tres batallons policials que van executar a milers de civils a Rússia, Ucraïna i Bielorússia i afusellaren més de dos mil jueus a la pròpia Bauska, així com la lliçó de "educació patriòtica" que van donar en una llar d'infants de Riga uns homes uniformats com legionaris de Waffen-SS.

A la ciutat estoniana de Kuresaar, es va celebrar el juliol passat un congrés de la Unió de Lluitadors per la Llibertat d'Estònia, també de la Waffen-SS, en què va participar el ministre de Defensa de la república.

Aquest any, Rússia tornarà a presentar a l'Assemblea General de l'ONU una nova iniciativa "per condemnar aquests perillosos fenòmens que porten a la propagació de les ideologies i moviments extremistes i neonazis", va declarar Zheglov.

Els Legionaris de les Waffen SS letons poden rebre l'estatut de lluitadors per la llibertat i el president de Letònia considera que "s'ha de inclinar el cap davant els veterans letons de les Waffen SS".

10 milions de fiança per 5 exdirectius de Novacaixagalicia

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha imposat una fiança de més de 10 milions d'euros als cinc exdirectius de Novacaixagalicia que van ser objecte d'una querella de la Fiscalia Anticorrupció per repartir indemnitzacions milionàries -d'almenys 7,8 milions d'euros- en plena crisi i amb l'entitat en pèssimes condicions. Si no paguen, seran embargats.

Fonts jurídiques han assenyalat que la fiança s'imposa per assegurar les eventuals responsabilitats pecuniàries que puguin imposar-se als cinc imputats, que són José Luis Pego Alonso, Oscar Rodríguez Estrada, Gregorio Gorriarán Llança i Francisco Javier García de Parets Moro, qui es van apropiar dels diners, més l'expresident de Caixanova i excopresidente de Novacaixagalicia Julio Fernández Gayoso, a qui s'atribueix cooperació necessària per haver autoritzat els desemborsaments. Si no constitueixen les fiances, seran embargats en quantia suficient per cobrir-les.

Tant el jutge com la Fiscalia Anticorrupció consideren que, en aquesta fase inicial, hi ha indicis que els querellats van acordar millorar els seus contractes d'alta direcció, en el seu propi benefici i per assegurar els seus interessos personals, en detriment del patrimoni de l'entitat bancària, amb abús de les funcions del càrrec i ple coneixement de la difícil situació econòmica per la qual travessava l'entitat.

Grècia: Massiu seguiment de la vaga general de 48 hores

La primera jornada de la vaga general de 48 hores convocada a Grècia té un seguiment majoritari tant en el sector privat com en el públic, segons han assegurat els sindicats convocants de la protesta. L'atur ha estat convocat contra les noves mesures d'austeritat que pretén aprovar la coalició de Govern del primer ministre, Andoni Samaras (ND), al Parlament aquest dimecres. Es tracta de la tercera vaga d'aquestes característiques que viu Grècia en dos mesos.

Aquestes noves mesures d'austeritat són exigides per la troica per desbloquejar el lliurament d'un nou tram d'ajuda financera. A més, diumenge que se sotmetran a votació parlamentària els pressupostos del Govern per al 2013.

El transport terrestre i marítim ha quedat pràcticament paralitzat i molts vols han estat cancel·lats o endarrerits causa de l'aturada de tres hores dels controladors aeris.

En els sectors de la construcció, l'hostaleria i el comerç la vaga està tenint un seguiment del 90%, segons la Confederació General de Treballadors (GSEE), un percentatge que aquest sindicat eleva al 100% en el cas de les refineries i els ports.

Al sector públic, la convocatòria de vaga ha estat recolzada per entre el 57% i el 85% dels funcionaris, ha explicat la Confederació de Funcionaris Públics (Adedy), la principal organització de treballadors estatals.

Col·legis, hospitals i organismes públics han quedat paralitzats per l'atur i els bancs públics ha deixat pràcticament de prestar servei.

Segons la Policia -que ha desplegat un fort dispositiu per prevenir incidents violents-, més de 20.000 persones s'han manifestat a Salònica i altres 45.000 han participat a Atenes, en les dues grans marxes de protesta convocades pel Partit Comunista i el PAME, per una banda, i GSEE i Adedy, de l'altra.

Les dures retallades es votaran dimecres al Parlament

Ambdues marxes de la capital grega han confluït a la plaça Syntagma, on se situa la seu del Parlament grec, que votarà aquest dimecres el paquet de retallades i reformes.

Aquests ajustaments es recullen en un projecte de llei pluriannual per al període de 2013 a 2016, que preveu retallar 18.000 milions d'euros en dos anys, la meitat dels quals, el 2013. S'hi inclou l'acomiadament de 25.000 empleats públics des d'ara fins al 2013, reduccions de les pensions i eliminació de diversos complements salarials. També s'incrementa en dos anys l'edat de jubilació (fins als 67) i es redueixen les prestacions als desocupats, així com la cobertura sanitària.

Si les mesures són aprovades, el descans mínim entre torns exigit per llei baixarà de les actuals dotze hores a onze.

"Em sento traït pel Govern", ha declarat Nicos, un lampista de 30 anys que participava en la manifestació i que ha vist reduir el seu salari en 600 euros mensuals des del començament de la crisi.

Panos, treballador d'una empresa pública, justificava la seva presència en la marxa en què no creu que les mesures d'estalvi vagin a treure el país de la crisi. "No veiem que amb aquestes mesures estigui millorant la nostra situació. No es veu en l'horitzó que es vagi a reduir el deute. Les mesures són per fer-nos treballar més per menys diners", ha denunciat.

"Per fi sabem el que són exactament les mesures de retallades: són mesures que destrueixen tant l'economia com la societat", ha alertat el president de la Confederació General de Treballadors, Yannis Panagópulos, als mitjans de comunicació.

Transnístria reafirma la seva independència de Moldàvia malgrat les amenaces

El Govern comunista de Transnístria ha rebutjat avui modificar l'operació de pau que es porta a terme en el seu territori, i ha insistit en que la seva tasca s'intensifiqui davant l'augment de la tensió amb Moldàvia, del qual va proclamar-se independent fa més de dues dècades: "Lamentablement, hi ha amenaces. El potencial conflictiu no només no s'ha esgotat, sinó que està augmentant en alguns àmbits. Partint de la gravetat d'aquestes amenaces, Transnistria està interessada en que l'esforç de pau s'incrementi", ha expressat.

Segons ha indicat la ministra d'Exteriors de Transnístria, Nina Stanski, la força de pau conjunta, desplegada fa 20 anys i integrada per efectius de Rússia, Moldàvia, Transnístria i Ucraïna, no ha de "en cap cas" patir cap transformació.

Segons Stanski, en els més de 20 anys transcorreguts des del conflicte armat a la república autoproclamada, la comunitat internacional no ha ofert cap altra alternativa a l'operació de pau per garantir l'estabilitat a la zona.

El format d'aquesta operació podria canviar només després que es donés una solució definitiva al conflicte entre Moldàvia i el seu antic territori, ha subratllat la diplomàtica.

El col·lapse de l'URSS i la por a una fusió entre Moldàvia i Romania van motivar a diversos districtes de la riba esquerra del Dnièster, de població majoritàriament russa, a proclamar la República Moldava de Transnístria a principis dels 1990.

Chisinau (Moldàvia) respondre amb l'enviament de tropes al territori separatista, donant origen a un conflicte armat que va durar diversos mesos. Actualment Transnístria representa un territori fora del control de Chisinau, amb tots els atributs d'un Estat, inclosa una moneda pròpia.

El manteniment de la pau a la zona del conflicte va a càrrec d'una força mixta que inclou a 402 militars de Rússia, 355 de Moldàvia i 492 de Transnístria, així com a una desena d'observadors militars ucraïnesos.

El futur de la república rebel va ser objecte de negociacions a partir de la fórmula "cinc més dos" (Moldàvia, Transnístria, Rússia, Ucraïna, l'OSCE, així com els EUA i la UE com a observadors), però el procés es va veure suspès a principis de 2006 per més de cinc anys.

No obstant això, les parts van continuar amb consultes periòdiques i un acord entre Chisinau i Tiraspol va permetre fa un any reprendre les converses.

Som27m sobre la reobertura del desallotjament del 27-M

Comunicat dels membres de la Querella col·lectiva Pça. Catalunya27M contra la repressió dels mossos en el desallotjament violent dels manifestants: El passat 27 de maig del 2011 milers de persones vam ser víctimes d’una brutal agressió per part dels cossos policials a la plaça Catalunya de Barcelona. Nosaltres ho vam veure amb els nostres ulls i ho vam patir als nostres cossos. Vosaltres ho vareu veure per la tele i vareu ser testimonis de la brutal agressió.

El Síndic de Greuges, Amnistia Internacional, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i fins i tot el Comitè Europeu contra la Tortura van expressar la seva preocupació per la desproporció i els mètodes utilitzats pels cossos policials.

Durant mesos un equip d’advocades i víctimes vam treballar per aportar tots els elements formals necessaris per definir les responsabilitats dels executors d’aquella agressió i dels seus responsables polítics.

Tot i que poques acusacions poden ser més documentades en una causa penal que aquest desallotjament, el jutge Josep Maria Porres va decidir arxivar la causa escoltant només les declaracions de la part imputada. Cap de totes les víctimes ha pogut declarar davant del jutge i gran part dels vídeos que varem presentar com a prova no van poder ser oberts per part del jutjat.

L’arxivament va ser un autèntic escarni al sentit comú i als drets fonamentals de les persones que aquell dia vam ser apallissades.

La decisió de reobertura del cas per part del jutge de l’audiència provincial de BCN és un pas endavant, però insuficient, ja que no es pronuncia sobre el fons de la qüestió, i no desautoritza obertament el magistrat que en el seu moment va definir “raonablement proporcional” aquella actuació, després d’ignorar el 80% de les proves i testimonis aportats.

Nosaltres hi érem, tothom ho va poder veure per la tele o la xarxa, no hi ha cap dubte. Toca ara al sistema judicial demostrar la seva capacitat de garantir el mínim respecte de les regles del joc que haurien de regir, en una democràcia formal, la relació entre societat i institucions repressives.

Com a ciutadans i ciutadanes corrents que som, aquesta querella ens suposa un gran desgast. De temps i de diners, però sobretot físic i emocional. Hem estat agredits per les persones que se suposava havien de garantir la nostra seguretat. I la institució que se suposava havia de vetllar pels nostres drets (la Justícia) ens va tancar la porta als nassos, deixant-nos en una situació de total indefensió.

Estàvem a Plaça Catalunya per cercar col·lectivament sortides a l’espiral de creixent injustícia, desigualtats i abusos que estem patint com a pobles en aquesta Europa dominada per bancs i mercats.

És el moment que la Justícia demostri que no és aliena a les agressions a les persones. És el moment que demostri que no està al servei de bancs i polítics i que protegeix a la ciutadania quan aquesta és agredida o és víctima d’injustícies.

som27m
Querella col·lectiva Pça. Catalunya27M

Rússia: Putin destitueix el ministre de Defensa per corrupció

El president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar la destitució del ministre de Defensa, Anatoli Serdiukov, per facilitar la investigació de les irregularitats al voltant del ministeri. L'octubre passat va transcendir l'existència de cinc expedients penals per suposat frau en la venda de béns immobles, terrenys i accions pertanyents a l'empresa "Oboronservis" controlada pel Ministeri de Defensa, amb uns danys materials estimats en uns 95 milions de dòlars. Foto: Serguei Xoigú i Anatoli Serdiukov.

"Tenint en compte la situació configurada entorn del Ministeri de Defensa, per facilitar una investigació objectiva de tots els assumptes, vaig decidir cessar en el seu càrrec al ministre de Defensa", va dir Putin en destacar però l'aportació positiva de Serdiukov al desenvolupament de les Forces Armades de Rússia.

Putin va nomenar com a nou ministre de Defensa a Serguei Xoigú, extitular del Ministeri de Situacions d'Emergència i, en els últims sis mesos, Governador de la província de Moscou. A diferència d'Serdiukov, un ministre de defensa "civil", el seu successor té el grau militar de general d'Exèrcit.

Mentre, el portaveu del Comitè d'Investigació de Rússia, Vladímir Markin, va anunciar que "si sorgeix necessitat" Serdiukov serà interrogat sobre el cas "Oboronservis".

Anatoli Serdiukov es va exercir com a ministre de Defensa de Rússia des de l'any 2007.

El PP multiplica en 18,8 vegades la despesa en material antiavalots

Espanya, submergida en una estafa financera des de 2008, augmentarà la despesa en material antiavalots de 173.670 euros en 2012 a 3,260 milions el 2013, o sigui que es multiplicarà 18,8 vegades. Aquesta despesa indica que el Govern espanyol, que ha imposat severes mesures d'austeritat, espera una onada de manifestacions, raó per la qual adopta per endavant mesures necessàries amb vista a reprimir les protestes com ja ho ha fet.

En concret, la reposició de "Material Antiavalots i Equipaments específics de protecció i defensa" ha ocasionat el sobtat augment del pressupost, tot i que s'havia previst una despesa de 759.330 euros durant cinc anys, entre 2011 i 2015. L'Executiu ha considerat una inversió de 10.020.000 d'euros entre 2012 i 2016.

Així mateix, amb la creació d'una nova secció policial anomenada Unitat de Prevenció i Reacció (UPR), el Govern de Mariano Rajoy reforça la Unitat d'Intervenció Policial (UIP), els membres són coneguts com "antiavalots", per reprimir els 'indignats 'de la capitalina Madrid. 378 agents secundaran a les forces de UIP i donen inici a la seva operació en les pròximes setmanes.

Aquestes mesures tenen per objecte evitar agrupacions populars davant del Congrés i altres llocs públics d'Espanya, que pateix una elevada taxa d'atur, sobretot entre els joves.

En els últims mesos, Espanya ha estat escenari de nombroses manifestacions de diferents sectors, entre ells, el transport públic, educatiu i sanitari, contra les mesures de retallades i convoca una vaga genral pel 14 de novembre.

La recessió ha obligat el Govern espanyol a demanar rescats financers a la Unió Europea (UE) i el Banc Central Europeu (BCE) per enfrontar les seves dificultats econòmiques.

L'Hospital d'Arganda se suma als tancaments contra les privatitzacions

Tercer tancament a la sanitat madrilenya. L'Hospital d'Arganda s'ha sumat a les protestes en contra de les privatitzacions de sis centres de la regió. Al voltant d'una trentena de treballadors estan tancats a la sala d'actes de l'edifici. Els empleats estan realitzant una assemblea i faran una concentració a les 15.00 hores, segons una malalta de l'Infanta Leonor que es troba present en la reivindicació. El gerent del centre, que afirma que el model de sanitat pública "no és bo".

El gerent de l'hospital d'Arganda, Carlos Sangregorio Yáñez, ha parlat aquest matí amb els treballadors del centre per justificar el model privat. L'argument que ha utilitzat és que "en altres hospitals la privatització ha anat bé. El model de sanitat pública no és bo. L'important és com es gestioni", segons la infermera present en aquesta reunió. A més, ha deixat en l'aire el futur dels treballadors a l'assegurar que "el que compri l'hospital decidirà què vol fer amb els treballadors".

El gerent ha anunciat que les empreses, entre les que es troben Capio, Rivera Salut i altres organitzacions internacionals, licitaran per un o diversos hospitals. Les empreses tenen entre dos i tres mesos per presentar el que el gestor ha anomenat "el full de ruta".

"El model de sanitat pública no és bo"

Els hospitals afectats per la privatització són l'Infanta Elionor, Infanta Sofia, Infanta Cristina, l'Hospital de l'Henares, el del Sud-est i el del Tajo.

Aquesta protesta s'uneix a les tancades a l'Hospital Infanta Leonor i la Princesa. En aquest últim i al de l'Henares es realitzaran aquest dimarts concentracions contra el procés de "privatització" de la gestió sanitària inclòs en l'avantprojecte de Llei de Pressupostos regionals. En el cas de la Princesa, s'han convocat dues concentracions per les 11.00 i 18.00 hores. Els treballadors denuncien que la decisió de la Comunitat de Madrid "amenaça la qualitat de l'assistència sanitària" i deixa en la corda fluixa als treballadors d'aquests centres.

Sarkozy serà interrogat pel seu finançament il·legal

L'expresident de França, Nicolas Sarkozy, serà interrogat aquesta setmana sobre el suposat finançament il·legal de la seva campanya electoral de 2007 per part de l'hereva de l'imperi nazi L'Oreal, Liliane Bettencourt: "La seva audiència estava programada inicialment per al divendres passat però... Nicolas Sarkozy no estava disponible.

Aquesta setmana l'expresident va ser citat a Bordeus per respondre moltes preguntes sobre el cas Bettencourt", ha informat la tv francesa Europa 1.

Després de perdre la immunitat davant accions judicials i després de ser derrotat en les eleccions per a un segon període al maig passat, la casa i les oficines de Sarkozy van ser inspeccionades per la policia francesa al juliol com a part de la investigació sobre l'assumpte Bettencourt.

El 2010, un ex comptador de Bettencourt va revelar que 150.000 euros (191.840 $ USA) van ser oferts per finançar la campanya de Sarkozy el 2007, tot i que la llei del país limita les donacions per als partits a 7.500 euros per persona a l'any i només 150 euros en efectiu.

Corrupció policial a Gramenet

El jutjat d'instrucció número cinc de Santa Coloma de Gramenet investiga un cas de presumpte abús de poder de dos agents de la policia local d'aquesta ciutat que, estant de patrulla, pel que sembla van fer proposicions sexuals a un dona a la qual, segons la denunciant, s'havien brindat a acompanyar-la a una adreça que la suposada víctima no trobava.

Fonts de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet van confirmar ahir que la corporació municipal està "col·laborant activament" amb la investigació, amb tot i que encara "no s'ha pres mesura cautelar alguna". Les fonts consultades no descarten que, depenent del rumb que prenguin les indagacions ordenades pel jutjat als Mossos d'Esquadra, aquesta situació pugui variar i "desencadenar la presa de decisions".

Els fets sotmesos a investigació es remunten al passat 13 de juliol quan la presumpta víctima, una ciutadana boliviana de 35 anys cuidadora d'una anciana que va en cadira de rodes, va arribar a Santa Coloma des de Barcelona amb metro. Pel que sembla, en sortir del suburbà la dona es va desorientar i va veure en una patrulla de la policia local que passava per allà la solució al seu momentània desubicació. Va preguntar als agents i aquests, segons fonts del cas, van explicar a la dona la manera d'arribar a la direcció per la qual preguntava.

En aquest moment, segons aquest relat, la cuidadora de l'anciana es va encaminar cap al lloc indicat només que, després d'haver avançat durant tres o quatre minuts, va tornar a topar amb la mateixa patrulla. La dona va relatar en la seva declaració al jutjat, practicada fa menys de dues setmanes, que els policies locals es van brindar a acompanyar-la. Ella va accedir a pujar al cotxe patrulla i ser portada al seu destí.

Aquest moment va ser en què, segons les fonts del cas, el vehicle policial es va desviar del trajecte i va conduir a la presumpta víctima cap a un bar radicat en una àrea situada sota el pont del carrer Santander. Segons fonts del cas, es tracta d'un establiment molt freqüentat per policies locals. En aquesta alçada del relat, i sense que quedi clar si els agents presumptament van convidar a entrar a la dona al bar o en unes dependències no obertes al públic, la denunciant assegura que els policies li van dir alguna cosa així com: "Entra, que et ho passaràs bé".

La dona no va donar cap resposta i va sortir d'allà corrent. Després d'allunyar en el que va interpretar com una distància prudencial efectuar una crida a una persona de la seva confiança i, tot seguit, segurament aconsellada pel comunicant, va trucar al 112. Això va provocar que es presentés una patrulla dels Mossos d'Esquadra, que va atendre la víctima i va recollir el seu testimoni.

Va ser la policia autonòmica la que, l'endemà, va traslladar al jutjat de les manifestacions de la dona. La ciutadana boliviana va ser citada setmanes després expressament per la titular del jutjat número cinc de Santa Coloma perquè es reafirmés en els fets, cosa que sembla que va fer amb gran profusió. Tot seguit, la jutge ha ordenat als Mossos que aprofundeixin en la investigació i que, entre altres aspectes, identifiquin els agents al·ludits.

També hi han hagut denúncies contra l'imposició il.legal de multes per part d'alguns agents, mentre que d'altres -al mateix Ajuntament- enganyaren als qui les volen reclamar fent-les primer pagar, el que invalida la reclamació.

Panamà: onada de protestes al paradís fiscal ianqui

Un metropolità, l'ampliació del canal i una nova terminal de l'aeroport són projectes que demostren la prosperitat per les oligarquies del paradís fiscal Panamà. Però fortes protestes de la població en la misèria han obligat el president panameny a aturar els seus plans de privatitzacions i projectes megalòmans. Fa aproximadament un any va obrir les seves portes a Ciutat de Panamà l'hotel de luxe "Trump Ocean Club" del multimilionari nord-americà Donald Trump. No només és l'hotel més alt d'Amèrica Llatina, sinó que també simbolitza els plans dels EUA per al futur de la seva colònia i paradís fiscal.

Una nova terminal de l'aeroport, la milionària ampliació del Canal de Panamà i innombrables projectes d'infraestructura com una xarxa de metro, que es construirà amb ajuda alemanya, són només una petita mostra de la gran quantitat de megaprojectes que s'estan duent a terme al país.
Hotel Trump Ocean Club Hotel Trump Ocean Club

El director de l'hotel de Trump, Mark Stevenson, està convençut que, en part, gràcies a aquestes inversions, Panamà té el potencial de convertir-se en una de les metes turístiques més atractives i lucratives dels propers anys: "el turisme és una indústria neta i amb alt coeficient de mà d'obra, el que és bo per Panamà ".

Però a menys de 200 metres en línia recta de l'hotel comença l'altra Panamà, que limita amb les zones nobles de la ciutat, però on es treu poc profit de la prosperitat de la ciutat. Chozas de làmines metàl·liques, aigua pestilent i camins lodosos: en cap altre lloc de la ciutat són tan evidents els contrastos del país com en aquesta petita part de la capital. Una autopista separa la zona noble dels barris pobres, així com la Panamà dels estrangers de la Panamà nativa.

Expansió amb inversions estrangeres

El president Ricardo Martinelli creu fermament en el rumb que ha pres l'expansió amb l'ajuda d'inversors estrangers, que arriben atrets per l'alliberament de les lleis fiscals i les disposicions liberals d'entrada al país. Més de 50 bancs i centenars de gratacels formen part de l'horitzó de la Ciutat de Panamà.

Però els plans d'expansió de Martinelli han arribat als seus límits. Una llei de l'empresari presidencial, que també és propietari de de la cadena de supermercats més gran del país, ha fet vessar el got, deslligant la desconfiança latent d'aquelles capes socials que treuen poc profit de les inversions estrangeres.

La polèmica "llei 72" pretenia fer possible la venda de terres estatals a les rodalies immediates del Canal de Panamà a empreses internacionals. La iniciativa estava destinada a la recaptació de diversos mil milions de dòlars i generar més inversions. Veus crítiques, en canvi, temen que la venda d'aquestes terres a empreses internacionals pugui destruir l'economia local. Segons les seves informacions, més de 30.000 llocs de treball estarien afectats.

En Colom, a la costa caribenya, es troba un dels ports francs més grans del món, on incomptables negocis locals petits i mitjans s'han establert a les proximitats del canal. Per por de quedar a l'estacada davant la forta competència financera de l'estranger, els propietaris han sortit a protestar al carrer.

Les protestes porten a la derogació de la llei

En els últims dies del mes d'octubre es van originar protestes violentes en Colom, que van cobrar la vida de diverses persones. Però el descontentament dels manifestants va portar al govern a derogar la llei. "Ja es va esmenar l'error", va dir sobre això el president del Parlament Sergio Gálvez.

Ara, els sindicats i els moviments socials volen negociar
 novament. Edgardo Voitier, del moviment d'oposició "Front Ampli per Colom", un dels opositors més prominents, havia anunciat poc abans: "No ens aturarem fins que el govern derogui la llei i s'asseu a dialogar en una taula amb les persones. Nosaltres necessitem inversions en cases, carrers, en el sistema educatiu i de salut".

El president de Panamà, Martinelli, va reconèixer la seva derrota política, posant en pausa seus ambiciosos plans de privatització: "Ens asseurem en una taula a debatre constructivament".

El passat primer de novembre, organitzacions humanitàries van denunciar al govern de Panamà per la violació de drets humans durant les manifestacions convocades a l'octubre contra la venda de terres de l'Estat.