dimecres, 12 de desembre de 2012

Acord per ignorar la Llei Wert i aplicar la immersió lingüística

Front comú dels partits catalans que defensen el model d’immersió lingüística a l’escola catalana vigent actualment i que sumen 108 dels 135 diputats del Parlament autonòmic. La trobada ha comptat amb la participació de representants de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP i ha servit per mostrar una forta unitat en defensa de la llengua.

La cimera de partits, que finalment ha comptat també amb la participació de representants de la CUP, ha servit per acordar la no aplicació de la reforma educativa que promou el ministre José Ignacio Wert, que no respecta la immersió lingüística i que es veu també com una invasió de les competències educatives de la Generalitat. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP han decidit mantenir l’aplicació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que estableix el català com a única llengua vehicular en l’ensenyament obligatori i, per tant, garanteix la immersió.

En la roda de premsa posterior a la trobada, Oriol Pujol (CiU) ha subratllat que s’ha pactat ignorar la normativa que vol tirar endavant Wert i fer-ho “de manera unilateral”. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat que es traslladi aquesta unitat en la defensa del català al Parlament Europeu i la Unió Europea. La cimera també ha servit per què les diferents formacions decidissin cercar “esmenes conjuntes” a la llei educativa del govern espanyol al Congrés i al Senat, a banda de “no acatar-la” si s’aprova tal com està redactada actualment.

Des del PSC, el seu primer secretari, Pere Navarro, ha reconegut que cal “acatar les lleis”, però tot seguit ha afegit que s’han de buscar sistemes legals per “acatar la LEC i no l’altra”. La CUP, que dimarts va denunciar que CiU havia vetat la seva presència a la cimera, ha estat representada pel diputat electe Quim Arrufat i pel responsable de Comunicació, Jordi Salvia.

Herrera titlla la llei de "ultraconservadora"

Més contundent ha estat el primer secretari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, també s'ha mostrat partidari de no aplicar la llei espanyola si finalment s'aprova, en considerar que la reforma que proposa Wert és "ultraconservadora" i ha advertit que "no permetrem que es divideixi Catalunya en dues comunitats lingüístiques".

Encara que això no s'ha inclòs en la declaració final, Herrera ha instat a la resta de partits a preservar el model català d'educació en tots els aspectes. "El model educatiu és atacat per raons lingüístiques però també per les retallades", ha dit Joan Herrera.


Arrufat, de la CUP, que ha estat l’únic que en la roda de premsa només ha intervingut en català, ha reclamat al Govern català que “demani al govern espanyol que s'abstingui de legislar a Catalunya mentre no se celebri la consulta" per la independència i que si ho fa i aprova la llei Wert, Catalunya "es planti i la desobeeixi". "Si no és el Govern qui desobeeix la llei serà la comunitat educativa qui ho faci i amb nosaltres darrera", ha afegit.

El rebuig polític a les intencions del Govern de Rajoy se suma al ciutadà, expressat ja en les més de 60 concentracions que es van fer dilluns a tota Catalunya.

CiU i ERC pacten fer la consulta abans de dos anys

CiU i ERC han arribat a un principi d'acord per impulsar una consulta d'autodeterminació en el termini de dos anys, el que dóna gairebé per tancades les negociacions perquè Artur Mas mantingui la presidència de la Generalitat aquesta legislatura. L'acord no explicita cap data per a la consulta, segons fonts de CiU, però deixa clar que l'objectiu és celebrar abans de finalitzar l'any 2014. Ara busquen arribar a un acord sobre els pressupostos i les noves retallades.

CiU i ERC han negociat durant els últims deu dies per desbrossar el terreny de la consulta. L'acord, de moment, no especifica com s'articularà legalment ni quins passos es donaran per sortejar les dificultats que molt probablement posarà el Govern central. Els republicans pretenien que el pacte fixés una data concreta, cosa que CiU rebutjava per considerar contraproduent. Finalment s'ha optat per una posició intermèdia.

Artur Mas i Oriol Junqueras no oficializarán l'acord fins que no es tanquin les negociacions per donar estabilitat al Govern català en tots els àmbits, també el pressupostari. Demà continuaran les negociacions en aquest punt. Hi ha acord per reinstaurar l'impost de successions i estudiar noves taxes sobre les grans superfícies comercials i les centrals nuclears, però queden molts serrells pendents en assumptes com el manteniment o no de la taxa d'un euro per recepta mèdica.

La CUP assisteix finalment a la reunió de partits per la immersió

La CUP participa finalment en la reunió educativa que el consell escolar i els partits polítics a favor de la immersió fan a aquesta hora al Palau de la Generalitat. Tot i que en un principi no se'ls havia convidat amb l'argument que no tenien representació parlamentària, el diputat electe de la CUP Quim Arrufat i Jordi Salvia, responsable de comunicació, s'han presentat a Palau i han demanat de participar-hi. El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha decidit deixar-los entrar i posar fi a la polèmica generada per la seva exclusió. La CUP havia denunciat que CiU els havia vetat.

Aquesta setmana la comunitat educativa s’ha mobilitzat contra l'avantprojecte de llei que promou el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que degrada el català d'assignatura troncal a matèria d’especialitat i que el relega a quarta llengua. El govern considera aquest projecte un atac a la immersió i ja ha avisat que continuarà aplicant la llei d'educació de Catalunya.

El Ministeri d'Educació espanyol va enviar la setmana passada a les comunitats un esborrany d'avantprojecte de la Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa. Era el dia abans de la reunió de la sectorial amb tots els consellers autonòmics i el ministre. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, quan va haver llegit el contingut d'aquest esborrany, va denunciar que era la pitjor ofensiva contra el català des del franquisme.

Rigau va manifestar l’enuig alçant-se de la taula de negociació a Madrid, alhora que el president en funcions, Artur Mas, convocava el Consell Escolar i tots els grups parlamentaris favorables a la immersió, excepte la CUP, a una cimera solemne al Palau de la Generalitat.

A petició del president Mas, participaran en aquesta trobada el secretari general de CDC, Oriol Pujol; el president d'ERC, Oriol Junqueras; el primer secretari del PSC, Pere Navarro; Joan Herrera, d'ICV-EUiA, a més de la permanent del Consell Escolar, presidida per Ferran Ruiz. També hi seran la consellera d'Ensenyament de l'Opus Dei, Irene Rigau, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Després de la reunió, Rigau presidirà el plenari del Consell Escolar, que aprovarà un 'manifest'.

Les Juntes de Guipúscoa donen llum verda a l'Impost sobre la riquesa i les grans fortunes

Les Juntes Generals de Guipúscoa han aprovat, amb els vots a favor de Bildu, PSE i Aralar, el projecte de norma foral de l'impost sobre la Riquesa i les Grans Fortunes (IRGF), que entrarà en vigor el 2013. L'oligarquia del PNB i PP han votat en contra.

Els vots de Bildu, PSE i Aralar també han fet possible l'aprovació del Registre d'obligats tributaris d'Especial Risc, amb l'abstenció, en aquest cas, de jeltzales i PP.

Guipúscoa comptarà d'aquesta manera amb un nou gravamen sobre la riquesa i les grans fortunes. Segons ha recalcat la diputada d'Hisenda, Helena Franco, el seu objectiu «no és perjudicar les classes mitjanes» ja que només hauran pagar el 1,7% del contribuents i únicament el 0,03%, és a dir, unes 100 persones, hauran d'aportar per patrimonis de més de deu milions d'euros.

Helena Franco ha recordat que el nou gravamen mantindrà el mateix límit exempt que l'Impost del Patrimoni, 700.000 euros, i també l'exempció de 300.000 euros de l'habitatge habitual.

Una de les principals novetats de la nova taxa, criticada per PNB i PP, és la inclusió dels béns i drets afectes a activitats econòmiques i participacions en determinades entitats.

Aquest tipus de béns estan actualment exempts en l'Impost de Societats, però tributaran en la nova figura impositiva, encara que ho faran amb una bonificació del 75% que, segons Franco, «podia haver estat més gran" si així ho hagués defensat l'oposició.

L'altra novetat més destacable és l'eliminació de l'anomenat «escut fiscal», un límit de pagament inclòs en l'Impost de Patrimoni pel qual, sumant el que els contribuents havien d'aportar per patrimoni i IRPF, no s'havia de pagar una quantitat superior al 60% del total de la renda declarada.

Franco ha destacat que a partir de l'any Guipúscoa comptarà «veritablement» amb un impost sobre la riquesa, que no recaurà exclusivament en patrimonis petits i mitjans, sinó també sobre els grans el que, segons ell, no passava fins ara.

Càritas avala un demolidor informe contra les retallades de Rajoy

Els esforços del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, per mantenir la simpatia amb els sectors ultracatòlics estan generant un rebuig entre la majoria dels propis catòlics, com Càritas demostra enfrontant-se a les polítiques d'austeritat per als pobres del PP. L'organització avala un demolidor informe d'Intermón Oxfam en què s'adverteix que Espanya és "un país més pobre, més desigual, amb menys drets socials i amb una democràcia minvada".

El proper dijous 13 de desembre, Intermón Oxfam presenta l'informe 'Crisi, desigualtat i pobresa' on analitza l'experiència acumulada per l'organització en les crisis d'Amèrica Llatina i l'Est Asiàtic. L'informe recorda que els països d'aquestes zones van trigar entre 15 i 25 anys a recuperar els nivells de pobresa anteriors a l'inici de les crisis i que les polítiques d'ajustaments imposades només van contribuir a generar més pobresa i desigualtat, que no es va reduir de manera proporcional al creixement econòmic posterior, sinó que van consolidar societats duals.

L'informe serà presentat pel director general d'Intermón Oxfam (José María Vera) i el director de Pobles Units (Daniel Izuzquiza). En l'acte participarà també el secretari general de Càritas, Sebastián Mora.

Amb la presència de Mora, Càritas mostra al Govern el seu total rebuig a les retallades que està duent a terme. La institució s'allunya així de la línia oficial marcada per la Conferència Episcopal que s'està mantenint al marge del conflicte social obert pel Govern de Mariano Rajoy. Encara que no és res de nou. I és que l'organització catòlica humanitària està fora dels 'tentacles' d'Antonio María Rouco Varela i actua amb personalitat jurídica pròpia.

Tanmateix, normalment els càrrecs de Càritas reben abans el vistiplau de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal. El seu president, Rafael del Río, va ser director general de Policia entre 1982 i 1986 durant el primer Govern socialista, a les ordres del ministre José Barrionuevo.

Nou de cada deu catalans consideren la corrupció un problema greu

Un estudi de l'Oficina Antifrau afirma que els catalans estan preocupats pels casos de corrupció. La gran majoria, és a dir, el 92,8% dels enquestats la consideren un problema molt greu o bastant greu, i sis de cada deu (60%) afirmen que els últims anys ha augmentat. La majoria ho atribueix a l'impunitat institucional doncs no hi ha sancions per als que més defrauden.

El Baròmetre 2012 sobre la corrupció a Catalunya arriba a una altra conclusió: que la percepció que tenen els ciutadans dels polítics no és gens bona: vuit de cada deu enquestats consideren que els càrrecs polítics són, en general, poc o gens honestos, i un 84% considera que els partits polítics no tenen gaire interès a lluitar contra la corrupció.

Encara sobre els polítics, sis de cada deu enquestats consideren una assignatura pendent el finançament dels partits, el 45% creu que són poc transparents i el 43% consideren que, dins dels partits, hi ha corrupció.

Una altra percepció que tenen els ciutadans és que on més estesa està la corrupció és als partits polítics, les entitats financeres i els ajuntaments.

L'enquesta, feta al novembre per via telefònica, s'ha fet sobre una mostra de 800 individus majors de 18 anys.

Investiguen el Deutsche Bank per frau amb les emissions de CO2

Prop de 500 agents de la fiscalia i la policia alemanyes van registrar la seu del Deutsche Bank a Frankfurt. Se sospita que hi va haver evasions fiscals a través del comerç amb drets d'emissions. Les autoritats van ordenar la detenció de cinc empleats del banc alemany sospitosos de rentat de diners i encobriment. L'operatiu també va tenir lloc en habitatges i oficines a d'altres ciutats alemanyes, incloent-hi Berlín i Düsseldorf.

La Fiscalia General de Hessen, centre d'Alemanya, investiga el banc des de 2010 davant la sospita que treballadors van evadir impostos en el comerç de drets d'emissió de CO2.

La fiscalia investiga un total de 25 empleats de l'entitat per evasió fiscal, rentat de diners i intent d'encobriment.

Deutsche Bank va confirmar l'operació i ha assegurat que col·labora estretament amb les autoritats per fer avançar la investigació.

El desembre de l'any passat, la cort del districte de Frankfurt ja va condemnar a sis homes a presó pel cas. Els acusats van admetre haver evadit almenys 230 milions d'euros en el comerç de drets d'emissions contaminants.

Comença el judici a l'independentista detingut a Badalona el 12-O

Avui jutjaran el jove independentista Joan Carles Isal, que fou detingut a Badalona el 12 d'octubre, acusat de desobediència i resistència a l'autoritat. Aquest cas ha motivat tot d'accions i mostres de suport perquè l'actuació de la policia es va considerar desproporcionada i, pel cap baix, polèmica. Durant dies es van penjar vídeos a YouTube que denunciaven l'actuació policíaca i l'endemà de la detenció Isal mateix va presentar una denúncia per detenció il·legal. Badalona per La Independència-Assemblea Nacional Catalana ha fet un comunicat de suport i ha convocat una concentració aquest matí als jutjats de Badalona.

Els fets del 12 d'octubre

Segons que expliquen diversos testimonis, després d'un concert al casal independentista Antoni Sala i Pont, el 12 d'octubre a la nit, van arribar agents antiavalots per demanar la identificació de tots els qui havien sortit al carrer. Segons un comunicat de la guàrdia urbana, els agents hi van anar 'perquè uns veïns havien avisat que un grup de joves feien soroll i consumien alcohol a la via pública'.

Isal fou detingut 'per un presumpte delicte d'atemptat a l'autoritat, resistència i desobediència als agents', després de 'negar-se a identificar-se'. Però ell ho desmenteix. També diu que 'no hi havia cap denúncia per sorolls' i recorda que a aquella hora 'plovia, i amb prou feines hi havia ningú al carrer'.

Quatre agents se li van llançar a damunt i el van pegar a les cames i al coll. Isal va ser detingut i va passar tota la nit a la comissaria dels mossos d'esquadra. 'No em van informar del motiu ni em van llegir formalment els drets fins que no vaig passar a mans dels mossos', explica Isal al seu compte de Twitter, on diu que a l'acta d'ingrés a la comissaria de la guàrdia urbana, el ‘motiu’ de la detenció és en blanc. I hi afegeix: 'Moltes hores després arriba un atestat dels Omega als mossos amb el “motiu” d'atemptat a l'autoritat. L'agent dels mossos no ho veu clar, deixa la detenció “sense efecte”, fixa un judici ràpid i em desitja bona sort.'

Segons la versió de l'ajuntament, 'un dels agents va mirar de retenir-lo quan volia entrar al local i el jove el va colpejar' i va caure juntament amb un altre agent quan aquest l'immobilitzava'.

Cristian Cortes, que ho va presenciar, explica en un apunt a Facebook com van anar els fets. Diu que els agents van acusar la gent que hi havia fora al carrer de beure alcohol, i tot seguit els van exigir la documentació d'identitat. 'Van començar a enregistrar-nos amb càmeres. Jo em vaig tapar la cara i vaig fer fotos d'esquena al policia que m’escorcollava; aleshores un altre policia se'm va encarar cridant i, estrenyent-me el braç, em va amenaçar de deixar-me sense càmera i em va obligar a ensenyar-li les fotos per comprovar que les havia esborrades.

De cop, la gent que hi havia dins el local i al carrer va començar a exigir als policies que s'identifiquessin i expliquessin per què demanaven la identificació a la gent. No hi va haver resposta i la tensió va anar augmentant. La policia cada cop empentava més la gent i cridava més fort. En Joan Carles crec que va ser qui va reclamar-los que s'identifiquessin d'una vegada (amb plaques i números) i els diguessin per quina raó identificaven la gent. Aleshores el sergent de la unitat Omega es va llançar contra en Joan Carles, el van treure del grup i el van tirar a terra entre estrebades i cops de porra.'

L'endemà al matí, la policia va deixar anar Joan Carles Isal, que també havia estat detingut al juny arran de la vaga general del 29 de març.

ERC i l'Esquerra Plural a Wert: "Posarà guàrdies civils a les aules per evitar el català?"

PSOE, PSC, ERC, PNB i l'Esquerra Plural han llançat dures crítiques aquest dimecres al Congrés dels Diputats a la reforma educativa del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, a qui diversos grups han preguntat si pensa posar guàrdies civils a les aules per evitar el català. El PSOE ha demanat a Wert que es vagi "abans que sigui massa tard" i l'ha acusat de crear a Catalunya un conflicte "social i civil". ERC i l'Esquerra Plural l'han acusat de "relegar al català a especialitat de tercera, atemptar contra un país sencer i tractar als alumnes com clons separant als fracassats".

"Encara que tinguéssim la intenció d'atacar el català no seria possible", ha dit el ministre a Alfred Bosh, d'ERC, que ha demanat al ministre que deixi als catalans "una mica en pau". "Ha xocat amb un gegant, ni se li acudeixi tocar als nostres nens, estem farts de la seva prepotència i les seves males intencions", ha etzibat al ministre, a qui ha avisat que no acataran la norma. ¿Posarà un guàrdia civil a cada aula", ha afegit.

Mentre Bosch llançava crítiques al projecte de reforma educativa, el diputat republicà Joan Tardà ha mostrat una pancarta en què es podia llegir: "Keep calm and speak català".

Joan Coscubiela (l'Esquerra Plural: IU-ICV-EUiA-CHA) ha criticat "l'adoctrinament" que busca la reforma educativa i ha insistit en l'atac al català. "És un Govern de talibans, volen una Espanya única i uniformada. No ho aconseguiran encara manin a les classes a comissaris de la FAES i guàrdies civils".

Mario Bedera (PSOE) ha acusat Wert de "ressuscitar el sistema de revàlides" i del "excessiu tuf economicista" de la reforma. "Veu els alumnes com a clients", ha dit. Un altre socialista, Francès Vallès, ha advertit Wert que lluitaran pel català".

Per la seva banda, la diputada del PNB ha assegurat que la reforma és un pretext per fer ideologia i uniformar el model educatiu d'Espanya i ha considerat que l'actitud del ministre és "agressiva" i condemna el català i l'euskera a la "mediocritat".

Els Iaioflautes ocupen el departament de Salut

Els Iaioflautes han intentat, sense èxit, reunir-se amb el conseller Boi Ruiz per denunciar la privatització de la sanitat. Alguns hospitals com el Clínic o la Vall d’Hebron poden sumar-se avui dimecres a les tancades indefinides de Sant Pau i el Parc Taulí de Sabadell.

Quasi bé un centenenars de membres del col·lectiu Iaioflautes han ocupat dimecres a mig matí el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb la intenció d’entrevistar-se amb el conseller Boi Ruiz i de recordar-li que no obliden que hagi iniciat el procés de privatització de la salut al Principat. L’acció, que s’ha pogut seguir a Twitter a l’etiqueta #SalutNoÉsUnNegoci, ha estat totalment pacífica i coincideix amb la jornada de lluita que s’està duent a terme a una desena d’hospitals catalans, en contra les retallades, passades i previstes pel 2013, i la privatització del sector.

Finalment, un representant del col·lectiu de jubilats i un altre de l’hospital Clínic han aconseguit una reunió amb un representant de la conselleria, que no s’ha dut a terme perquè s’ha negat la presència de la premsa a la trobada. A continuació han desocupat el recinte per llegir el manifest i fer una assemblea davant la porta [a la imatge], en la que han decidit anar cap al Clínic a donar recolzament als treballadors.

Dimecres hi ha xerrades, conferències, debats, assemblees i taules rodones a una desena d’hospitals públics i concertats de Catalunya. A la tancada indefinida dels treballadors de Sant Pau, iniciada la setmana passada i que traslladava al Principat les protestes dels traballadors de la salut madrilenys, van sumar-s’hi dilluns els empleats de l’hospital Parc Taulí de Sabadell.

Després de la jornada de protesta de dimecres pot ser que es reprodueixin els tancaments a d'altres centres com l’hospital Clínic o la Vall d’Hebron, on es realitza una tancada d’almenys 24 hores. Els treballadors de la salut protesten per les retallades que han anat aguantant els darrers anys, les que hi ha previstes per al 2013, amb el perjudici que això suposa per l'atenció, i la progressiva privatització de la gestió dels centres hospitalaris.

A més a més dels ja esmentats, dimecres també hi ha jornada de protesta a l’hospital comarcal de l’Alt Penedès, a Vilafranca, a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, a l'hospital Verge Cinta de Tortosa, a l'hospital de Granollers i a l'hospital de Can Ruti, a Badalona i a diversos centres gironins.

Mor Ravi Shankar, el mestre de sitar, als 92 anys

El músic indi Ravi Shankar, mestre del sitar, ha mort als 92 anys d'edat. Pare de la cantant de jazz Norah Jones i d'Anoushka Shankar, ha mort en un hospital de Sant Diego, Estats Units, on havia anat a sotmetre's a una operació de cirurgia per reemplaçar una vàlvula del cor. Shankar, un dels músics indis més internacionals, va popularitzar la música tradicional hindú i universalitzar el sitar, instrument de 18 a 26 cordes, en ensenyar-lo a tocar el 1965 a George Harrison.

La cirurgia va ser un èxit, però va ser incapaç de recuperar-se, ha reconegut la família, que ha emès un comunicat en el qual afirmen que "encara és temps per a la tristesa, és també un moment per a tots nosaltres de donar gràcies perquè hem pogut tenir en les nostres vides". "Viurà per sempre en els nostres cors i en la seva música", continua el comunicat, en el qual s'explica que Shankar patia de les vies respiratòries i havia tingut problemes cardíacs durant l'últim any.

"Desafortunadament, tot i els millors esforços dels cirurgians i els metges que tenen la tutela, el seu cos no va poder suportar la tensió de la cirurgia. Vam estar al seu costat quan va morir", han dit la seva dona Sukanya i la seva filla Anoushka.

La família encara no ha anunciat els plans per a cerimònies pòstumes i ha demanat que totes les flors i donacions siguin realitzades a la Fundació Ravi Shankar i a través de la pàgina web JustGive.org.

El primer ministre indi, Manmohan Singh, ha expressat la seva tristesa i s'ha referit a ell com "un tresor nacional i un ambaixador global de l'herència cultural de l'Índia".

'Pare de les Músiques del Món'

Ravi Shankar, que vivia a Califòrnia, va néixer a la ciutat santa de Baranasi (Benarés) sobre el Ganges, 7 d'abril de 1920, en el si d'una família de bramans, la casta més alta en la societat hindú.

Als 5 anys va començar en la música tocant el violí com el seu pare. Amb més d'una trentena de discos editats, Ravi Shankar, va començar a tocar profesionalment en 1936 després d'abandonar una breu carrera com a ballarí.

Deixeble de Allauddin Khan, va escriure cançons per a Bollywood (la indústria de cinema índia), i ballet clàssic. La seva carrera com a músic d'estudi va arrencar al segell indi HMV, i va arribar a ser director de música d'All Índia Ràdio en els anys 1950.

Shankar va iniciar la seva fama fora de l'Índia a la Unió Soviètica el 1954, però no va ser fins a 1965, quan va començar la seva relació amb els Beatles, quan la seva música va donar el salt a occident, barrejant la música tradicional hindú amb la música pop i New Age.

George Harrison, que va introduir a la cançó dels Beatles 'Norwegian Wood' per primera vegada el sitar, li va sobrenomenar 'el pare de les Música del Món'. Junts van col·laborar en el famós concert de Bangladesh de 1971.

El 1969 es va traslladar a Estats Units amb la intenció d'aprofundir en la música d'occident i, alhora, popularitzar la música hindú. El 1971, i a petició de la London Symphony va compondre un concert que es va estrenar al Royal Festival Hall londinenc amb el violinista Yehudi Menuhin.


El 1976 va començar la seva col·laboració amb el guitarrista John McLaughlin, amb el que va fundar el grup Shakti, va treballar en la One Truth Band i va gravar l'àlbum "Touch em there", sota la direcció de Frank Zappa.

Shankar ha protagonitzat la pel·lícula "Raga", centrada en la seva vida i finançada per George Harrison, i el 1978 va publicar el llibre autobiogràfic "My life, my music". Entre 1986 i 1992, va ser membre nominat a la cambra alta del Parlament de l'Índia.

El seu primer matrimoni amb la filla del músic Ustad Allauddin Khan, Annapurna, va acabar en divorci el 1982 després d'anys de separació en els quals va mantenir relacions sentimentals amb Kamala Chakravarty i Sue Jones, mare de la qual seria la seva filla Norah Jones.

Finalment es va casar el 1989 amb Sukanya Rajan amb qui va viure des de llavors entre San Diego i Nova Delhi.

Últim concert, un mes abans de la seva mort


Malgrat les seves malalties Shankar ha continuat actuant durant 2012. El seu últim concert el va realitzar el 4 de novembre a Long Beach, al comtat de Los Angeles, juntament amb la seva filla Anoushka Shankar, per celebrar els seves gairebé deu dècades de música.

El seu últim disc "The Living Room Sessions, Part 1" està nominat per a la pròxima edició dels premis Grammy, notícia que el músic va rebre abans de la seva operació.

Corea del Nord anuncia la posada en òrbita d'un satèl·lit

Corea del Nord va realitzar aquesta matinada el llançament del seu coet de llarg abast i anuncià la reeixida posada en òrbita d'un satèl·lit científic, suscitant una unànime condemna internacional a causa de la sospita que es tracta d'una prova balística.

Segons diverses fonts, el coet Unha-3 amb el satèl·lit Kwangmyongsong-3 a bord enlairar des del centre espacial de Sohae a les 09:50 hora local (00:50 GMT). Mitja hora després, el Unha-3 va sobrevolar la prefectura japonesa d'Okinawa, va informar el Govern del Japó, precisant que la primera etapa del coet va caure a 200 quilòmetres a l'oest de la península de Corea, la segona a uns 300 quilòmetres al sud-est i la tercera a 300 quilòmetres de la costa est de Filipines.

El llançament, que el país comunista havia anunciat prèviament, va provocar una allau de crítiques per part de la comunitat internacional, que considera que es tracta de proves d'un míssil balístic. En un missatge de condemna, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha subratllat que es va dur a terme en violació de dues resolucions del Consell de Seguretat, i va advertir sobre conseqüències negatives per a l'estabilitat regional i internacional.

Països com els EUA, Rússia, Japó, Corea del Sud i la Xina, van expressar la seva condemna en termes similars, alhora que van instar a Pyongyang a respectar les seves obligacions internacionals. Rússia "lamenta profundament" el llançament del coet nord-coreà realitzat tot i les advertències de la comunitat internacional i en violació d'una resolució de les Nacions Unides, segons un comunicat del Ministeri d'Exteriors rus.

El Govern nipó ha anunciat a més que sostindrà consultes amb Washington, Seül, Moscou i Pequín per analitzar la situació, i va demanar una reunió extraordinària del Consell de Seguretat, que podria celebrar aquest mateix dimecres.

Es tracta del segon llançament d'un coet de llarg abast que el país comunista realitza des de començament d'any tot i advertències i crítiques internacionals. El primer, dut a terme a l'abril i també condemnat per molts països, va acabar en fracàs.

Foxconn comença el reemplaçament de persones per robots

Un any enrere informavem que la taiwanesa Foxconn incorporaria un milió de robots a la seva força laboral, per substituir el treball realitzat per les mans de persones que reivindiquen els seus drets. Així, l'empresa fabricant de dispositius per Nintendo, Intel o Apple, entre moltes altres marques, podrà lliurar a més de les polèmiques que l'envolten pel mal tracte als seus treballadors.

El dia promès va arribar, i avui es va saber que l'empresa ja està instal·lant els seus primers robots per reemplaçar les persones en tasques repetitives. Un exemple d'allò és el dau per un home anomenat Zhang, qui feia dos anys treballant en una línia on s'instal·laven components a plaques mare per a PC: "Havien prop de 20 o 30 persones abans en aquesta línia, però després que van afegir els robots, van baixar a cinc persones, les quals només pressionen botons i fan córrer les màquines", va declarar l'individu.

Amb això, Foxconn s'estalviarà diners, promet fer millors productes i per descomptat, evitarà que els seus empleats es suïcidin pels maltractaments i baixos sous que dominen el mercat laboral en països d'orient.

Detingut el primer ministre de les Illes Caiman per corrupció

El primer ministre de l'arxipèlag de les Illes Caiman, McKeeva Bush, va ser arrestat aquest dimarts al seu domicili del paradís fiscal britànic, per "sospites de comissió de delictes relacionats amb robatori i corrupció", ha informat la policia: "McKeeva Bush ha estat arrestat i està detingut sota custòdia policial en connexió amb diverses investigacions policials que segueixen obertes", ha detallat avui el Servei Policial de les Illes Caiman en un comunicat.

El primer ministre, de 57 anys, va ser detingut aquest dimarts a la seva residència del districte de West Bay.

Segons la policia, el mandatari, sobre el qual encara no s'han presentat càrrecs, va ser detingut per la "sospita" que va cometre "robatori" arran de "irregularitats financeres relacionades amb l'ús fraudulent de targetes de crèdit del Govern".

Importació de substàncies explosives sense permisos

A més, se sospita que va cometre "abús de confiança i conflicte d'interessos" en un assumpte relacionat amb la "suposada importació de substàncies explosives sense els permisos necessaris abans de febrer de 2012".

La detenció de Bush, en el poder des que el Partit Democràtic Unit (UDP) va guanyar les eleccions el 2009, es produeix com a part d'una investigació sobre corrupció que porta a terme la Policia de les illes caribenyes.

Aquestes illes, que constitueixen una colònia britànica d'ultramar i estan situades al nord-oest de Jamaica, entre Cuba i Hondures, són conegudes arreu del món per la seva potent sistema financer i per servir de paradís fiscal. És el lloc on més capitals especulatius i fraudulents tenen la seva seu.

IU presenta la querella contra Cifuentes per perseguir els manifestants el 27-O

Els diputats d'Esquerra Unida, Ricardo Sixto i Alberto Garzón (a la foto amb Centella y Lara), presentaran avui als jutjats de plaça de Castilla de Madrid, la querella criminal contra la delegada del Govern a la capital, Cristina Cifuentes, pel tractament de la Policia als manifestants que es van concentrar davant del Congrés el passat 27 d'octubre.

Garzón, al costat del portaveu d'IU José Luis Centella, va avisar el passat dia 1 de que a partir d'ara, la seva formació donaria cobertura legal a aquestes persones i que procediria de la mateixa manera contra les delegacions del Govern que no garantissin el dret de manifestació.

En aquella compareixença, Garzón ha acusat el PP d'estar "intentant imposar una por a la ciutadania, amb repressió violenta i identificacions injustificades" per tallar d'arrel les protestes al carrer.

En aquest cas es refereixen a les 300 persones a les que va obrir expedient Delegació del Govern durant la protesta per envoltar el Congrés a finals d'octubre i la identificació podria costar entre 300 i 6.000 euros a cada un.

Es dóna la circumstància que aquest dia Cifuentes va calcular que hi havia 3.000 persones al carrer, de manera que els identificats van ser el 10%.

En suport a aquestes persones va sorgir la iniciativa en línia # yosoy301, en defensa dels drets de reunió i de manifestació, a la qual es va sumar el mateix Garzón i que ja han donat suport més de 6.500 persones.