dimarts, 24 de gener de 2012

Exclusiva: Un dinar de Felip Puig: Llobarro al gust, amanida i cava: 89'81 euros

Atenció al ticket de caixa que corre pel fb de mossos d'esquadra i que va a nóm de Felip Puig Godes, conseller d'interior de la Generalitat que menja "lubina al gust" per 55'20 euros de res que paga el poble, unes "navajas" per fer gana per 13'50 euros, amanida, pa i cava "parxet" per embolicar-ho bé que ell no condueix ni el fan bufar. Tot plegat uns 89'81 eurets de res per un dinaret al Moli de Gregal, 10. La capçalera de "Exit als negocis SL" és del tot adient, pel senyor que ordena apretar-se el cinturó... als altres!

La Generalitat aprovarà una retallada de 240 milions d'euros en Educació

El pressupost del departament d'Ensenyament de la Generalitat de 2012 s'eleva a 4595,9 milions d'euros, 240 milions menys que el de l'any passat, un descens que el situa en el nivell de l'any 2007 però amb 100.000 alumnes més en el sistema, una situació de la qual ha abominat CCOO. La secretària de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya, Montse Ros, ha denunciat aquests pressupostos com a "injustos" i que "provocaran situacions dramàtiques a les escoles bressol municipals", que veuran retallada de nou en un 42% l'aportació de la Generalitat. Les beques i ajudes a l'estudi, malgrat l'augment desorbitat de taxes, es redueixen de 26,7 milions a 11,1 milions.

Les retallades no es limiten a la partida de les escoles bressol municipals, sinó també a les beques i ajudes a l'estudi, que passen de 26,7 milions d'ajudes a 11,1 milions; als programes de qualificació professional (PQPI), d'1,7 a 1,5, i a les escoles superiors de música de Catalunya, a les quals la Generalitat redueix la seva aportació en un 4,6% (de 9,5 a 9,1 milions d'euros).

A més, es redueix a la meitat la prestació per a la contractació de cuidadores per als alumnes amb necessitats educatives especials, una partida que passa de 1,05 milions el passat 2011 a 641.000 aquest any, amb una pèrdua acumulada des del 2009 del 47,83% i que afecta un dels col·lectius més necessitats del sistema, ha denunciat la representant de CCOO de Catalunya.

CCOO ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que "retiri aquests pressupostos", que presentarà el dimecres la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, al Parlament, i que "preservi a l'educació de les retallades" i també "negociï altres solucions austeres" amb els representants sindicals.

Ros ha informat que, segons aquestes dades de la Generalitat, les aportacions del Govern a les escoles bressol municipals es podrien situar el proper curs en els 800 o 900 euros per alumne i any, el que suposaran un increment de les quotes als pares, ja que la majoria dels ajuntaments no podran assumir presumiblement la resta del cost que deixa d'aportar l'executiu de Mas.

Quant a la situació laboral dels docents, CCOO afirma que el pressupost de 2012 no preveu cap increment de plantilla tot i que s'espera un augment aproximat de 18.000 alumnes, una situació que es repeteix des de fa quatre anys, període en el qual el sistema ha acollit prop de 100.000 alumnes.

"Ens volen fer creure que aquesta situació és inevitable, però hi ha altres fórmules", i només recuperant l'Impost de Successions que va reduir per a les rendes més altes el govern de Mas, es podrien recaptar uns 400 milions, fet que permetria no retallar en Ensenyament, ha argumentat Montse Ros.

L'esquerra abertzale creu que el Govern espanyol intenta "fer possible la regressió a un estadi de conflicte armat"

Maribi Ugarteguru ha qualificat de "obscè" que el Govern espanyol del PP porti "dos mesos aferrant-se i volent fer possible la regressió a un estadi de conflicte armat". En una roda de premsa, la portaveu de l'esquerra abertzale ha respost en aquests termes després de ser preguntada per les declaracions realitzades pel ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, de l'Opus Dei, sobre la possibilitat que ETA hagi reprès les seves activitats d'extorsió per tractar de reconstruir el seu "aparell logístic". Avui el ministre ha puntualitzat les seves mentides dient que era "una col.lecta de Nadal".

Maribi Ugarteburu ha respost que Fernández Díaz està "increïblement reiterant aquesta via", tot i que suposa "una obscenitat completa" que el Govern espanyol "a hores d'ara intenti aferrar-se a la via de la intoxicació sense cap complex, intoxicant i falsejant una realitat que hi és i no la pot negar".

"La nova realitat és que ETA ha cessat definitivament la seva activitat armada. Ho va fer a l'octubre, estem al gener", ha constatat.

Ugarteburu ha denunciat que el nou Executiu espanyol "fa dos mesos aferrant-se i volent fer possible la regressió a un estadi de conflicte armat", però "la realitat és una altra i és ben diferent".

"L'única manera de comprendre com a hores d'ara pot tenir aquesta obcecació el Govern del PP, per insistir en aquestes qüestions que ETA per Nadal ha fet això o allò, l'única manera de comprendre-ho és que tenen por a el debat polític en clau democràtica", ha afirmat. "Li tenen por i no té una altra explicació", ha insistit.

"El hábito no hace al monje, pero ayuda a identificarle", ha dit el feixista de l'Opus Dei


Fernández i Ares han coincidit a afirmar que, encara que no existeix ja extorsió d'ETA als empresaris, sí que ha hagut "gent de l'entorn de la banda" que ha recaptat diners per als presos 'entre els comerciants'.

Al final de la reunió, el ministre de l'Interior ha puntualitzat que en "cap moment" ha parlat d'extorsió d'ETA i en les seves declaracions d'aquest passat dilluns es referia a "col.lectes nadalenques, si es pot dir així" que han realitzat persones "de l'entorn" de la banda -és a dir, els familiars dels presos polítics del franquisme- amb l'objectiu de recaptar diners per als presos. "El hábito no hace al monje, pero ayuda a identificarle", ha dit el feixista de l'Opus Dei.

Fiscalia i defensa critiquen la instrucció i demanen l'arxiu de la causa contra Garzón

La Fiscalia i la defensa del jutge Baltasar Garzón ha coincidit en els aspectes fonamentals per demanar el sobreseïment i l'arxiu de la causa per presumpta prevaricació en la qual, en opinió de l'acusació popular, va incórrer el magistrat de l'Audiència Nacional en investigar els anomenats "crims del franquisme". Es tanquen així a la Sala del Penal del Tribunal Suprem les qüestions prèvies, en què han intervingut les tres parts. El dia 31 de gener es reprendrà el judici amb la declaració del propi processat, que avui ha seguit la sessió amb toga i al costat del seu advocat.

La Fiscalia ha estat l'última en intervenir i ha mantingut el seu criteri que no veu delicte de prevaricació en l'actuació del jutge Baltasar Garzón i per tant demana el sobreseïment i arxiu del processament. En la seva exposició, el fiscal ha qualificat de "insòlita i insostenible" la instrucció del magistrat Luciano Varela. Considera que en alguns punts s'ha generat indefensió de l'imputat i ha insistit en la manca de consistència de l'acusació, podada i renovada, fins i tot amb errors, per indicacions del jutge que ha portat el Suprem a Garzón.

El fiscal del Suprem, Luis Navajas, ha insistit que una acusació no es pot sostenir per indicis de probabilitat. Ha de ser "taxativa", clara i rotunda, com indica, ha dit, la jurisprudència del propi Alt Tribunal. I ha 'recriminat' que l'acusació sigui "curta i pega" d'un acte de Luciano Varela, on no està tancada la instrucció i s'assenyala literalment la probabilitat i no la constància del delicte.

Finalment, també han rebutjat que el judici pugui sostenir únicament en un acusació popular, que ha valorat només està legitimada en els casos en què està en joc interessos "col·lectius o difusos", qualitats que no es donen en aquest cas en el seu opnión.

La defensa demana que s'apliqui la doctrina Botín


En les qüestions prèvies el lletrat que defensa el magistrat, Gonzalo Martínez Fresneda, ha demanat el sobreseïment del procés i la seva anul · lació per no tenir les acusacions de Falange Espanyola de les Jons, ja apartada del procés, i del sindicat Mans Netes de les carectísticas mínimes de rigor i precisió que exigeix ​​un escrit d'acusació. També critica la instrucció en la que creu es va ajudar indegudament a Mans Netes a l'indicar-li la manera en què havia de presentar el seu escrit d'acusació.

L'advocat de la defensa ha assenyalat la gravetat d'una acusació mal formulada i ha volgut destacar defectes en la instrucció com que el mateix jutge 'assisteix' als acusadors per fer un escrit d'acord a dret. Ha destacat que les oportunitats que el jutge Varela va oferir a Mans Netes per reformular l'acusació, que ha assenyalat és una còpia literal d'un acte del propi instructor, amb indicacions concretes del que havia de variar.

El lletrat ha assenyalat com en el segon escrit d'acusació, Mans Netes, va oblidar posar la clau de l'objecte delicte, la frase "sabent", i si el va incorporar a un tercer escrit "a la vora la campana".

La defensa considera que "l'instructor va ser tan dur que Mans Netes va decidir copiar" per a la seva acusació. Considera la instrucció esbiaixada que un efecte devastador "sobre el jutge Garzón.

En la seva exposició, el lletrat ha volgut demostrar la manca de legitimació de l'acusació popular per iniciar un procés oral per si sola. Apel · la a la doctrina Botín, perquè en aquest cas no hi ha acusació per part de la Fiscarlía "ni tampoc de part perjudicada per l'eventual delicte". Assenyala que el delicte de prevaricació, que és el que es jutja, "comporta la personació del perjudicat", i assegura que aquest cas a més no hi ha hagut perjudici.

Missatges de suport a Garzón al Suprem

Diverses desenes de persones s'han concentrat aquest matí davant el Tribunal al jutge Baltasar Garzón. "Veritat, justícia, reparació. Ni oblit ni perdó", "Tenim memòria, volem justícia", "Ferides obertes, fosses tancades", "Cal jutjar al franquisme criminal", "Garzón, amic, el poble està amb tu" o " Tribunal Suprem, suprema impunitat", són alguns dels crits que estan corejant els concentrats, entre els que hi ha el coordinador general d'IU, Cayo Lara.

Per segona vegada, el magistrat també l'han acompanyat col · legues de l'Audiència Nacional, com els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu.

Garzón està acusat en aquesta causa d'haver comès un delicte continuat de prevaricació per "intentar justificar" la seva falta de competència per investigar els afusellaments i desaparicions de la dictadura de Franco "amb el pretès objectiu d'afavorir a les víctimes de la Guerra Civil" , segons va assegurar l'instructor de la causa, el magistrat del Suprem Luciano Varela, en la interlocutòria d'obertura de judici oral dictat el 12 de maig de 2010, una resolució que va provocar que el jutge de l'Audiència Nacional fos suspès cautelarment en les seves funcions.

"Europa assumirà les conseqüències dels embargaments contra l'Iran"

El ministeri de Relacions Exteriors de la República Islàmica de l'Iran, va condemnar dilluns la decisió de la Unió Europea (UE) d'imposar embargaments sobre el petroli iranià i ha reiterat que aquestes actituds tindran conseqüències nefastes per a Europa. "La República Islàmica de l'Iran, sistemàticament, ha posat èmfasi en la naturalesa pacífica del seu programa nuclear, ha cooperat amb l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, en el marc dels seus compromisos i sempre s'ha esforçat per aclarir els dubtes sobre el seu programa atòmic", assenyala la Cancelleria iraniana en un comunicat. Malgrat l'imposició unilateral dels neofeixistes l'Índia augmentarà l'importació de cru iranià.

El ministeri iranià recorda que Teheran fonamenta les seves relacions amb altres països segons les lleis i normes internacionals i basant-se en el respecte mutu.

La cancelleria del país persa assenyala que pel que sembla la UE secunda les polítiques il·lògiques dels Estats Units, que tracten de desviar la mirada pública dels seus problemes econòmics i socials utilitzant la iranofobia com a eina.

El poble iranià en diverses ocasions ha manifestat que no es privarà d'exercir els seus drets legítims i legals per les amenaces dels poders hegemònics, afegeix el text.

Així mateix, adverteix als líders occidentals que confrontar el desenvolupament i la sobirania dels països independents complicarà la difícil situació internacional i avança que la UE serà la que assumeixi les conseqüències eventuals d'aquest tipus de decisions.

Iran minimitza la repercussió de l'embargament de la UE sobre petroli en la seva economia nacional

El ministre d'Intel·ligència de l'Iran, Heider Moslehi, ha declarat avui que l'embargament de petroli imposat per la Unió Europea (UE) no serà una pressió econòmica seriosa per a la República Islàmica.

Segons Moslehi, l'embargament occidental sobre les exportacions petrolieres iranians no suposa una amenaça per a la República Islàmica i Teheran ho veu com una oportunitat.

Segons l'opinió del ministre iranià, els poders hegemònics volen provocar malestar al país a través de noves sancions, però l'anterior però occidental sobre l'Iran ha demostrat que es tracta d'una mesura infructuosa que no pot aturar el progrés de Teheran.

El Ministeri del Petroli de l'Iran, per la seva banda, va assenyalar en un comunicat emès dilluns que les sancions de la UE contra les exportacions petrolieres iranians poden afectar l'economia mundial i perjudicar tant a països europeus com no europeus.

L'Índia augmenta la importació de cru de l'Iran


L'Índia planeja comprar tant petroli iranià com pugui, ja que les actuals condicions l'afavoreixen, assenyalà dilluns el ministre de Petroli indi, Jaipal Reddy, després de saber-se que la Unió Europea va decidir sancionar el cru de l'Iran.

L'autoritat índia, en una conferència sobre energia, ha expressat també que el seu país estudiarà tots els mètodes possibles per pagar el cru iranià, informa Reuters.

Malgrat les sancions nord-americanes sobre el sector financer i petrolier de l'Iran, les autoritats de Teheran i Nova Delhi van arribar la setmana passada a un acord per augmentar el volum de l'l'exportació anual de petroli iranià fins a 12.000 milions de dòlars.

L'Índia, com el quart major consumidor del petroli del món, compra el 12% del seu consum a l'Iran. Després dels embargaments unilaterals dels EUA sobre la banca iraniana, el país asiàtic liquida el seu deute petroliera a l'Iran a través d'un banc de Turquia.

Una delegació índia va viatjar la setmana passada a Teheran per tal de reunir-se amb les autoritats iranianes per estudiar la possibilitat de pagar una part del valor de la importació de cru en rupia (moneda índia).

Feixistes i sionistes aplaudeixen els nous embargaments de la submisa UE sobre l'Iran

Obama i el règim sionista han elogiat la decisió presa dilluns a la Unió Europea (UE) amb l'objectiu d'imposar embargaments sobre el petroli de l'Iran.

El primer ministre del règim racista, Benjamin Netanyahu, diu que aquest pronunciament és el "primer pas en la direcció correcta" i que 'l'occident' no hauria de limitar-se a aquest tipus de mesures: "Cal pressionar l'Iran, molt dur i molt ràpid", ha asseverat Netanyahu, que ha instat a atacar l'Iran sense més demora.

Washington, per altra banda, ha pronosticat que els embargaments imposats per la UE faran que l'Iran retallada una part significativa de la inversió que destina al seu programa nuclear, el que l'Iran, la Xina i Rússia han descartat, mentre que Índia ha augmentará les seves importacions de petroli iranià.

"Jo aplaudeixo les accions d'avui dels nostres companys a la Unió Europea", ha assenyalat el president dels EUA, Barack Obama.

Així mateix, el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, ha anunciat que el procés de la imposició d'embargaments s'intensificarà en el futur.

Itàlia: Els camioners se sumen a la guerra contra les reformes de Monti

La protesta dels camioners a Itàlia contra les mesures d'ajust i de liberalització impulsades pel Govern 'tecnòcrata' del buròcrata del feixisme Mario Monti s'intensifica i podria estendre's a tot Europa paralitzant-la. Grups de "camioners organitzats" han tallat el trànsit en una desena de punts estratègics -autopistes, ports i fàbriques...- i el dificulten en molts més. En total hi ha vora un centenar de punts de concentració de les protestes. Les mobilitzacions, que lluiten especialment contra la pujada del preu de la gasolina, han obligat a les plantes de FIAT a la península a aturar la seva activitat. Un manifestant ha mort, atropellat involuntàriament per un altre camió que transitava a la carretera.

La protesta dels camioners és només una de les baules de la cadena de reaccions a l'ampli paquet de mesures que ha decretat el Govern per impulsar la competitivitat de l'economia italiana i la creació d'ocupació. Els taxistes ja han protestat de manera salvatge contra l'impuls liberalitzador, i altres sectors, com les farmàcies, gasolineres, advocats i notaris estan estat d'agitació.

En declaracions a la televisió pública, la ministra de l'Interior, Annamaria Cancellieri, ha assegurat que el Govern seguirà "amb molta atenció" el desenvolupament de les manifestacions. "No podem descartar que aquest descontentament es converteixi en protestes de diferent tipus", ha afirmat Cancellieri, davant la possibilitat que les mobilitzacions passin a ser violentes.

La liberalització del transport se suma als retalls econòmics ia les pujades d'impostos que van ser aprovades pel Parlament el passat mes de desembre, entre les quals s'inclou l'alça de la gasolina en més de vuit cèntims d'euro, fins a arribar als 1, 76 euros per litre, i el gasoil en més d'onze cèntims, per situar-se en els 1,71 euros.

El paquet de mesures d'estímul a la competència encara ha de ser aprovat pel Parlament, mentre creix l'oposició dels grups polítics a les cambres, el que complica la seva tramitació.

El fiscal, 'indignat pel saqueig premeditat de fons públics' de Matas

El fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha mostrat la seva 'indignació' pel 'saqueig premeditat de fons públics' per part de l'ex-president Jaume Matas i també pel fet que aquest no hagi assumit en cap moment del judici 'les conseqüències penals derivades dels seus actes'. Durant l'exposició dels informes finals del judici per una peça del cas Palma Arena el fiscal ha dit que Matas era 'un bon gestor', però no pas dels fons públics 'sinó de la seva pròpia imatge'.

'Matas dóna ordres per a convocar un concurs fictici pel qual a Alemany li remuneren els discursos i roman ocult per a poder accedir a subvencions, i alhora, permet que Matas tingui Alemany com a discursista', ha reblat el fiscal, que ahir va decidir que mantenia la petició de pena de vuit anys i mig de presó per a Matas.

Per altra banda, va augmentar la petició de presó per al periodista Antoni Alemany, que escrivia els discursos de Matas: el ministeri públic demana ara set anys i tres mesos de presó. Sobre Alemany, el fiscal ha dit avui que aquest era un periodista independent 'excepte dels diners i del poder' i que el 2003 es va beneficiar d'un concurs fictici que va ser utilitzat per amagar la redacció dels discursos de l'ex-president balear.

Matas és acusat d'haver malversat 480.000 euros públics per a pagar aquests discursos i empreses de premsa d'Alemany.

Les acusacions demanen, a més, quatre anys i mig de presó per al director de l'agència de comunicació Nimbus, Miquel Romero; dos anys per a l'ex-director general de Comunicació, Joan Martorell, i un any i tres mesos per a l'ex-cap de gabinet de Matas, Maria Umbert.

A més, demanen tant a Matas, com a Alemany i Martorell que paguin conjuntament 483.183 euros en favor del govern; a Umbert li demanen 2.000 euros i a Romero, 197.443.

La fiscalia, això sí, ha retirat les acusacions contra l'ex-cap de gabinet de Matas, Dulce Linares.

Els sindicats claudiquen davant la patronal i preacorden pujar els salaris un 0,5%

Els sindicats han acceptat les presions empresarials i deixaran al ciutadà desarmat econòmicament davant la crisi. Si es ratifica el preacord arribat el dilluns a la matinada entre patronal (CEOE) â la imatge el seu president i sindicats (CCOO i UGT), el ciutadà veurà mermat el seu poder adquisitiu quasi un 2%. Això és degut a que l'IPC interanual s'ha situat al desembre al 2,4% i l'augment salarial pre-pactat entre CEOE i sindicats no superarà un 0,5% per aquest 2012 i un 0,6% per 2013 i 2014. També s'inclourà el concepte "flexibilitat extraordinària temporal" que permetrà a l'empresari flexibilitzar el temps de treball, és a dir reduir la jornada o despedir durant uns dies els treballadors de forma legal.

A més a més, de cara a 2014 "els salaris haurien d'ajustar-se al ritme d'activitat de l'economia espanyola". La xifra per 2014 pot pujar però tan sols si el Producte Anterior Brut de 2013 ha superat l'1%. Tenint en compte que el Banc d'Espanya va preveure ahir un PIB negatiu per aquest 2012 del -1'5% i positiu per 2013, un lleuger 0,2, els auguris que els salaris poden créixer per al 2014 són escassos. Aquest és un mètode de lligar salaris a productivitat, en aquet cas estatal, molt propi de les polítiques neolliberals i que els sindicats s'han deixat endosar.

Però no tan sols s'explicita aquí, sinó que el preacord preveu que els convenis hauran d'incloure parts o increments variables en funció de beneficis, vendes o productivitat de l'empresa, tal com diu el preacord que "aquests increments s'integragan a la part variable del salari, que haurà d'adequar-se a la realitat sectorial i empresarial". Tot i que encara falten algunes coses per acabar de pactar, sembla que les grans línies de com els sindicats van traïr i deixar els treballadors a les mans dels empresaris ja estan escrites.

A més, els convenis hauran d'incloure clàusules addicionals d'actualització salarial segons l'evolució dels indicadors econòmics i de la de l'empresa. 'De manera preferent, aquests augments s'integraran a la part variable del salari, que ha d'adequar-se a la realitat sectorial i empresarial', segons l'esborrany.

EUPV: “Proposar un conveni amb una institució investigada pel robatori de nadons és una greu irresponsabilitat”

La diputada provincial d’Esquerra Unida en la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, votarà contra el conveni de col·laboració entre la Diputació de València i la ‘Casa cuna Santa Isabel’ entre 2012 i 2015 que es debatrà hui durant el Ple de la Diputació. Per a Pérez Garijo: “És un escàndol descomunal que es propose un conveni de col·laboració entre la Diputació de València i una entitat religiosa que està sent investigada per la Fiscalia pels robatoris de nadons”. Així, la diputada provincial d’EUPV considera que “ara per ara, amb una investigació de la Fiscalia, és una greu irresponsabilitat proposar aquest conveni.“Hem de tindre en compte que la directora del centre durant els anys dels fets denunciats continua en la Casa Cuna Santa Isabel”, ha postil·lat.

Pérez Garijo ha explicat que la Diputació de València manté una línia de col·laboració des de 2003 amb la institució investigada per la Fiscalia i en 2009 va subscriure un Conveni Marc de col·laboració. El conveni de col·laboració que es vota hui tindria vigència des de l’1 de gener de 2012 fins el 31 de desembre de 2015.

La diputada provincial d’Esquerra Unida en la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, ha advertit que el Partit Popular “està cometent una greu irresponsabilitat establint convenis amb una entitat que està sent investigada per la Fiscalia”. Així, ha assenyalat que “existeixen nombroses denúncies que indiquen que a la ‘Casa cuna Santa Isabel’ pogueren haver-hi adopcions irregulars”.

Pérez Garijo ha subratllat “l’extrema gravetat de les denúncies que s’han fet sobre aquest centre”. “Què passaria si s’acaben demostrant les denúncies efectuades contra la Casa cuna Santa Isabel”, s’ha preguntat la diputada provincial d’EUPV, que considera que la Diputació de València està assumint “un risc que no han avaluat correctament”. “Hem de tindre en compte que la directora del centre durant els anys dels fets denunciats continua en la ‘Casa Cuna Santa Isabel’”, ha postil·lat.

Segons ha explicat Pérez Garijo, “presumptament durant anys, al centre acollien, entre altres dones, xiques menors d’edat sense que tingueren constància els pares i les convencien per a que donaren en adopció el nadó. Quan al nàixer la mare se’l volia quedar li deien que ja no podia, i a moltes els deien que el nadó havia mort”. Per a la diputada provincial d’EUPV, “aquests fets constitueixen un dels episodis més foscos del nostre país, han d’aclarir-se i les administracions públiques no poden estar donant diners a entitats que estan sent investigades per uns fets tan greus”.

Gran Bretanya: L'imperi del crim

Les declaracions creuades entre el primer ministre britànic i la presidenta d'Argentina pel tema Malvines van tenir una nova escalada. Les paraules de mala manera de Cameron sobre el "colonialisme" argentí ens fan reflexionar sobre l'expansió imperialista anglesa. Gran Bretanya, tot i la pèrdua de les 13 colònies a Amèrica del Nord i de embrancar-se en la guerra contra Napoleó Bonaparte, va intentar dominar la zona del Riu de la Plata el 1806 i 1807. Van ser derrotats dues vegades pel poble rioplatense, però en 1833, els britànics van envair les Illes Malvines -posteriorment les Georgies del Sud, Sandwich del Sud i illots adjacents-, originant un conflicte que encara continua.

A això es va sumar a Oceania la conquesta d'Austràlia, amb les colònies penals de 1788, i Nova Zelanda, sota el seu domini des de 1840, més desenes d'illes i ports. A Europa Irlanda no va tenir més sort i va ser incorporada al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda en 1801.

Pel que fa al continent asiàtic, la victòria de les forces de la British East Índia Company el 1757 va obrir la província índia de Bengala al domini britànic, encara que després de la revolta popular de 1857 els territoris de la Companyia van passar a estar sota l'administració de la Corona el 1858.

Dècades després, Disraeli va proclamar el 1876 a la Reina Victòria Emperadriu de l'Índia. Ceilan (actual Sri Lanka) i Birmània (actual Myanmar) van ser sumats al seu domini, que es va estendre fins a Malàisia i, des de 1841, a Hong Kong després de la Primera Guerra de l'Opi contra la Xina, en defensa de les exportacions d'opi de la Companyia .

Al mig el Regne Unit va participar, juntament amb França, l'Imperi Otomà i el Regne de Piemont i Sardenya, de la Guerra de Crimea contra la Rússia tsarista, que es va desenvolupar entre 1853 i 1856.

Després d'entaular successives guerres en Mysore (Índia) contra Fath Ali Tipu (Tipu Sahib) el 1799 va ser derrotat. De la derrota del "Tigre de Mysore"-que va inspirar Jules Verne en el seu personatge del capità Nemo-va esdevenir una opressió imperialista que va desencadenar el 1857 la Gran Insurección de 1857 liderada per hindús i musulmans, implementant els anglesos matances a dojo. Segons Eric Hobsbawm: "L'Índia havia de ser conservada a totes passades ... L'Índia era la clau que obria les portes del llunyà Orient al tràfic de drogues ia altres profitoses activitats que els homes de negocis europeus desitjaven iniciar". Entre les guerres de l'opi a la Xina i la lluita pel Canal de Suez a Egipte, el Regne Unit desitjava garantir els seus punts estratègics per a la seva expansió comercial i militar imperialista.

A l'Àfrica, Mohammad Ahmad combatre als anglesos, comandats pel general Charles George Gordon,-anomenat "El Xinès" per les seves matances durant la Guerra de l'Opi-, i va fundar l'estat revolucionari de la Mahdiya al Sudan el 1885.

I arribem a la Confederació Argentina, als bloquejos i la resistència encarnada per Juan Manuel de Roses i el seu poble.

L'avanç anglofrancès, que portaria el lliure comerç i la temptativa de dividir el nostre territori en la "república de la mesopotamia" es va intentar frenar amb les cadenes d'Obligat. Massa canonades anglesos i francesos, al costat dels mercenaris argentins, italians-com Garibaldi-i alemanys es van necessitar per exterminar Mansilla, Thorne i altres patriotes en les quatre bateries. Després de la guerra de guerrilles en les costes argentines, el fracàs en l'intercanvi comercial i la desmoralització de l'invasor, va sobrevenir el triomf polític.

L'afront de Malvines no va ser oblidada, si un veu la continuïtat de la lluita del gaucho Rivero en ambdues terres. I no ho va ser per les dones de Sant Pere i Sant Nicolau que van donar batalla. Batalla lliurada gallardamente pel Regiment de Patricis, "militars i poble units en un sol fusell", segons el que va afirmar la nostra Presidenta el 20 de novembre del 2010 a Sant Pere en inaugurar el monument nacional.

Com que no van ser oblidades les Malvines durant els governs de Perón, on insistentment es van fer reclams en fòrums internacionals. Ni pels membres de la Joventut Peronista que, al comandament de Dard Cap, les ocuparan en els '60 reivindicant la nostra sobirania en el Operatiu Còndor.

Malvines el 1982, més enllà de Galtieri i el Procés genocida, va ser una fita més en aquesta lluita antiimperialista, on Thatcher va empènyer al seu poble per a la lluita, per tal de desviar la tensió de la seva crisi econòmica i desocupació, patida a la d'aquesta època.

Els anys passen, però les lluites són les mateixes. A cada canonada dels organismes internacionals financers, de les multinacionals i dels mitjans monopolistes de premsa, la resposta és una: generar consciència i defensar la nostra sobirania de la ingerència imperialista com ho va fer Roses, com Perón, com els nostres combatents en Malvines, com Néstor, com Cristina, com ho fa des de sempre el nostre poble.

* Politòleg, docent de la UNLZ i UNMo, Membre de l'Institut Nacional Manuel Dorrego.

A 35 anys de l'assassinat dels advocats comunistes d'Atocha

Una vida humana val més que una democràcia". És la lliçó que va aprendre fa 35 anys l'advocat Alejandro Ruiz-Huerta. La nit del 24 de gener de 1977 ell va sobreviure a l'atemptat que paradoxalment és considerat per molts com el llindar de la Transició que va tornar la democràcia als espanyols. Van morir cinc dels seus companys. I altres tres van sobreviure. Tots, afirma Ruiz-Huerta, dedicaven la seva vida "a la lluita per la llibertat, fins i tot per la de qui els van assassinar".

Aquesta nit celebraven una reunió de "assessorament i coordinació" per al seu treball en els barris de Madrid. En aquests dies convulsos, ajudaven als seus veïns en els processos de legalització de les seves respectives associacions, o per facilitar la tramitació d'expedients urbanístics.

Lligats al PCE i a CCOO, construïen la democràcia des de baix: "No érem experts en dret del treball, sinó que estàvem compromesos amb els treballadors", afirma Ruiz-Huerta. Aquest compromís va ser posat en qüestió a trets per tres pistolers nostàlgics de la dictadura franquista.

Sobre les 22.30 hores, quan encara no havia començat la reunió, José Fernández Cerrá, Carlos García Juliá i un tercer, lligats al Sindicat del Transport afí a la ultradreta, van irrompre a l'oficina del número 55 del carrer Atocha, que els advocats utilitzaven com a despatx. Acabava de finalitzar la vaga del transport, amb el suport de diversos membres del bufet, i els afins al règim volien venjança.

Els pistolers van preguntar per Joaquín Navarro, llavors líder clandestí de la secció del Transport de CCOO, però havia sortit minuts abans. Després ajuntaren als nou ocupants del despatx en una de les estades, van disparar indiscriminadament contra tots ells, rematant fins i tot als que jeien a terra després dels primers impactes de bala. Dos mesos despr��s els assassins van ser detinguts i condemnats, encara que van quedar en llibertat en els noranta.

Havien assassinat als advocats Enrique Valdevira, Luis Javier Benavides i Francisco Javier Sauquillo, així com l'estudiant de Dret Serafín Holgado i l'administratiu Ángel Rodríguez Leal. Sobreviure, encara que amb greus ferides, Miguel Sarabia que va escapar per una porta del darrere i va aconseguir no dessagnar, Luis Ramos, Dolors González i el mateix Ruiz-Huerta, que es van fer els morts.

La culpa del supervivent


Trenta-cinc anys després només viuen els dos últims. Ella, que va rebre un tret a la mandíbula del qual encara pateix seqüeles, segueix sense voler parlar amb els mitjans. Ell, que es va salvar gràcies al bolígraf que duia a la butxaca de la camisa en el qual va rebotar una bala, segueix sentint culpa per no haver mort.

Tots van ser víctimes dels últims sicaris del franquisme, un règim del que els "vestigis segueixen avui en dia en el poder judicial", destaca Ruiz-Huerta. Recorda que aquest any l'aniversari de la matança coincideix amb la vista oral contra el jutge Baltasar Garzón, "l'únic que ha intentat investigar" la dictadura. Segons la seva opinió, la lluita antifranquista "segueix sent políticament incorrecta" i "hi ha molt a fer per canviar aquesta democràcia de mínims".

Encara que avui ningú utilitzaria armes en el debat polític. Segons la seva opinió, "ara només caben les paraules".

València: Els alumnes abandonen les classes pel fred

La situació a les escoles valencianes sota el PP ha arribat al límit. Si la setmana passada va esclatar la polèmica arran de la difusió d'una fotografia en la qual es mostrava el fred a les aules -i de la que l'autor va ser castigat pel centre en comptes de dimitir la directora fatxenda-, ahir els alumnes de l'IES Serra de Mariola de Muro (Comtat) van decidir abandonar les classes i tornar a casa pel fred que havien de passar a les aules. El cas és que el centre, afectat per la morositat del Consell, ha consumit les darreres reserves de gasoil que tenia per a la calefacció. Foto: Alumnes de l'IES Serra de Mariola.

Aquest institut no és pas l'únic que viu una situació com aquesta, sinó que són una bona colla els centres que pateixen greus problemes de finançament. A més, els fets d'ahir arriben just després del gran èxit de les manifestacions de València i d'Alacant contra la política del govern de Fabra, i just en una setmana en què la comunitat educativa valenciana es prepara per a noves grans mobilitzacions.

Demà hi haurà una primera onada de tancaments als centres convocada pels sindicats: un cop acabat l'horari lectiu, emplacen a estudiants, mestres i pares a tancar-se dins el centre fins a l'hora de sopar, si abans el Consell no paga les despeses de funcionament que els deu; dijous hi ha una manifestació contra la retallada del Consell en tots els sectors, i els centres proposen que cada dijous hi hagi concentracions de cinc minuts a migdia davant de la porta. I avui, com s'ha fet en els darrers dilluns, uns quants mestres i alumnes han acudit a les aules amb una samarreta negra en senyal de dol.

A més, mestres, professors i sindicats del País Valencià tenen pensat d'anar fins a l'aeroport de Castelló i fer-hi una concentració com a mostra de protesta contra el malbaratament del la Generalitat. És una de les propostes que ha tingut més èxit en les assemblees comarcals que s'han fet aquests últims dies i que han recollit tots els sindicats d'ensenyament STE-PV, CCOO, CSIF, ANPE i FETE-UGT), que es coordinen en la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament amb FAPA-València i Escola Valenciana.

La polèmica ha saltat també a les xarxes socials al Twitter, on l'etiqueta #fabratenimfred és una de les més utilitzades i recull els casos de molts centres.

Centella a Sáenz: "Quines dades té per témer la suspensió de pagaments de la Junta d'Andalusia?"

El portaveu parlamentari d'IU José Luis Centella ha registrat una sol·licitud de compareixença de la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè "expliqui les dades que té el Govern per a témer que la Junta d'Andalusia vagi cap a la suspensió de pagaments". Segons Centella, la vicepresidenta del Govern "només pot fer unes declaracions tan greus si té dades que les avalin i en, aquest cas, no pot quedar en una mera declaració sinó que hauria d'actuar".

El portaveu parlamentari d'IU considera "un contrasentit que la vicepresidenta del Govern vaig actuar com a portaveu de l'oposició a Andalusia i que ho faci des del seu lloc de portaveu del Consell de Ministre", de manera que entén que "ha de donar compte immediatament al Parlament dels arguments en els que disposa el preocupació".

Izquierda Unida és molt crítica amb la gestió del Govern socialista de José Antonio Griñán i, segons valora el seu diputat per Sevilla, l'actual situació de la Junta d'Andalusia és fruit, entre altres raons, "d'una política fiscal que renuncia a cobrar impostos a els més rics i ha deixat escapar la possibilitat de conformar un sector bancari públic, amb la privatització de les caixes d'estalvis entre altres coses".

"No obstant -indica- la solució als problemes en cap cas poden venir de la proposta que fa el PP, que obligaria a més retallada socials i menys prestacions en el pitjor moment de la crisi econòmica".

José Luis Centella considera, d'altra banda, que el debat sobre Andalusia "no es pot resoldre a Madrid sinó a Andalusia. S'ha de denunciar que el Partit Popular fa cada vegada més evident la seva intenció d'aprofitar la crisi per fer marxa enrere a l'aplicació de l'Estatut d'Autonomia, bloquejant l'autonomia econòmica-financera d'Andalusia".

A més, Centella, com a dirigent també de IULV-CA, considera fonamental que les pròximes eleccions autonòmiques "serveixin per fer un debat sobre la situació d'Andalusia en el sentit d'aconseguir un model de desenvolupament sostenible que generi riquesa i ocupació. Per a això s'ha anteposar la creació d'ocupació i el suport a l'economia productiva per sobre del pagament del deute i de la disminució del dèficit".

El cost del frau fiscal equival -com a poc- al pressupost sanitari espanyol

El cost del frau fiscal a Espanya puja entre 70.000 milions a 107.000 milions d'euros l'any, segons els estudis. Al voltant del 23% del PIB en el cas de "només" 70.000 milions, el que equival al pressupost total del sistema sanitari espanyol, segons l'anàlisi realitzada sobre el frau per la consultora i2 Integrity. L'informe afirma que només les quotes d'IVA deixades d'ingressar en l'últim any podrien acostar-se als 18.000 milions d'euros, quantitat superior a la suma de la despesa sanitària anual de Madrid i Catalunya juntes.

Segons l'estudi, els fraus "preferits" són evitar l'IVA, crear factures per falses vendes, contractar en "negre", cobrar subvencions indegudes, no prestar els serveis contractats, forjar insolvències, realitzar operacions internacionals fraudulentes, ocultar capitals i crear empreses "tapadora".

En aquest context, assegura que cal prendre iniciatives anticorrupció com les que recomana el Pacte Mundial de Nacions Unides (PACI), del qual i2 Integrity international forma part.

En concret, aposta per lluitar internament amb programes dins de les empreses i externament amb informes en què es citen exemples i casos pràctics sobre les experiències i bones pràctiques. Així mateix, ressalta la importància de fer front al frau col · lectivament perquè es converteixi en una batalla de la societat en conjunt.

"La corrupció no s'evita amb decrets, es batalla contra ella si la societat vol extingir. En cas contrari, reina sense escrúpols", explica la directora general de i2 Integrity, Gertrudis Alarcón.

A més, l'estudi ressalta altres dades com un informe dels tècnics d'Hisenda que posa de manifest que les grans fortunes i les grans empreses van evadir a Hisenda 42.711.000 d'euros el 2010, un 71% del total del frau a Espanya.

De la mateixa manera, recorda que a Europa es perden cada any 120.000 milions en corrupció, que els delictes econòmics afecten el 34% de les empreses en el món i que gairebé la meitat de les empreses espanyoles reconeixen haver estat víctimes d'algun tipus de frau.

L'oli de llavor de magrana no millora les sufocacions de la menopausa

Un recent estudi sobre els beneficis de l'oli de la llavor de magrana en l'alleujament de les sufocacions que pateixen les dones amb menopausa, refuta estudis i assajos clínics anteriors que asseguraven tot el contrari. Aquest estudi, dut a terme per un grup d'investigadors austríacs, es va realitzar a 81 dones d'entre 45 i 60 anys a les quals se les va subministrar el suplement, dues vegades per dia durant 12 setmanes.

L'esmentat suplement provocar una millora en la qualitat del son de les consumidores. Els sufocacions són un dels símptomes de la menopausa, que es registren a causa de canvis hormonals, que es donen durant aquesta etapa, i que causen sudoració, sensació de calor, palpitacions i ansietat.

Segons els especialistes, canviar els hàbits, practicar exercici físic de forma regular o baixar el consum de les begudes estimulants, poden ajudar a reduir aquests sufocacions.

En l'actualitat, moltes dones s'inclinen cap a l'ús de tractaments alternatius i naturals, a causa dels riscos de les teràpies hormonals, les quals poden contribuir a la formació de coàguls sanguinis i d'accidents cardiovasculars.

La nazicatòlica Rigau ‘mima’ els ‘col·les’ de l’Opus en detriment de la pública

Com ha fet en altres ocasions, ICV-EUiA ha anunciat la presentació d’una esmena al projecte de Llei de mesures fiscals i financeres (que actualment es debat al Parlament amb els pressupostos de 2012), a fi que es revoqui l’article de la Llei d’educació de Catalunya (LEC) que possibilita que les escoles de l’Opus formin part del servei d’educació de Catalunya i, en conseqüència, rebin un concert econòmic. La falta de recursos públics que tant clama CiU no impedirà que les escoles vinculades a l’Opus Dei gaudeixin de concert econòmic. ICV-EUiA calcula que aquests centres que segreguen els alumnes pel sexe s’emporten 25 milions d’euros cada curs.

Les opcions que l’esmena prosperi són entre poques i cap, però permeten recordar que, mentre l’escola pública experimenta un sagnant procés de retallades, a Catalunya encara hi ha una dotzena llarga de centres (la major part, vinculats a l’Obra) en els quals encara impera el fonamentalisme nazicatòlic, fins al punt de prohibir les classes mixtes. El veto a tota altra expressió de diversitat (per origen social, cultural o ètnic), sense ser tan explícit, també forma part de la idiosincràsia d’aquests centres.

El concert a aquestes escoles per a rics arrossega des de fa anys una forta polèmica, en especial pel caràcter antipedagògic de la separació per gènere. Amb tot, aquests centres justifiquen el que denominen 'educació diferenciada' sobre la base d’estudis psicològics que emfatitzen les diferències morfològiques i de funcionament entre el cervell masculí i el femení. El seu inapel·lable mantra és que, separats, el rendiment acadèmic dels nens i de les nenes augmenta.

Entre els principis que ha de complir un centre privat per rebre el concert, la LEC estableix «la coeducació, per mitjà de l’escolarització mixta, que ha d’ésser objecte d’atenció preferent». Aquesta «preferència», que, per tant, no és obligació, és la que permet que es concertin també les escoles on no es practica la coeducació. Abans de la LEC (pactada pel PSC i per CiU en temps d’Ernest Margall, i a la qual ICV-EUiA es va oposar en bona part per aquest motiu), aquest criteri funcionava de forma idèntica.

L’any 2001, amb Carme-Laura Gil com a consellera d’Ensenyament, va saltar la mateixa polèmica, aleshores amb el PSC fent pinya amb les altres formacions d’esquerra contra els concerts als centres discriminadors. En aquell moment, Gil es va defensar al Parlament dient que la llei l’obligava a concedir aquests concerts a uns centres que complien els requisits bàsics encara que no els preferents.

I hi va afegir un matís que ara sembla interessant recuperar: la falta del compliment dels criteris preferents, va assegurar, només podria ser utilitzada pel seu departament per denegar un concert «quan existís insuficiència pressupostària». No és aquest el cas actual?