dimarts, 16 d’abril de 2013

Veneçuela: aquarterament policial, la Força Armada protegeix el país

La Gaceta Oficial de Veneçuela publica una resolució que ordena l'aquarterament de les policies municipals, estatals i la Policia Nacional Bolivariana fins dissabte i deixa en mans de la Força Armada el resguard de la integritat física de les persones i els seus béns. Maduro davant la violència feixista: "No vaig a permetre la marxa de demà al centre de Caracas!".

La resolució conjunta dels ministeris de Defensa i Interior i Justícia estableix l'aquarterament policial entre aquest dimarts a les 6 del matí fins al dissabte 20 d'abril fins les 6 de la tarda. La resolució assenyala que els efectius de seguretat aquarterats només podran intervenir o actuar prèvia autorització expressa del Ceofanb, en coordinació amb el Ministeri de Relacions Interiors i Justícia.

A més, s'haurà de continuar amb la prestació dels seus serveis per garantir la seguretat pública, d'acord amb la jurisdicció corresponent de cada cos de policia, així com les missions encomanades pel Ceofanb per a aquest propòsit.

En la mateixa resolució, també s'estableix la suspensió del port d'armes per tot el país durant el mateix temps que regeix l'aquarterament dels cossos policials.

Els períodes i horaris establerts en aquesta resolució podran ser prorrogats en cas de ser necessari.
L'onada de violència per part de seguidors d'Henrique Capriles Radonski ha deixat un greu saldo de 7 morts i 61 ferits, com a mínim confirmats a Zulia, Táchira i Caracas, segons ha informat la fiscal general Luisa Ortega Díaz.

Nou estats reportar agressions de divers tipus, de segur són més, però que donen mostra de la vocació feixista de l'oposició veneçolana, qui intenta repetir el mateix guió de l'any 2002 amb el cop d'estat i de 2003 amb l'Atur petrolier.

Segons Ortega: "d'aquests lesionats, hi ha una persona que la van cremar viva. Pretenien matar-la cremant-la i la van incendiar viva. Fixeu-vos els nivells d'agressivitat i violència que tenen en aquest moment un grup de persones!".


Maduro davant la violència feixista: No vaig a permetre la marxa de demà al centre de Caracas!


El president de la república, Nicolás Maduro, s'ha dirigit al país mentre inaugurava un CDI a Caucagüita, per repudiar els actes de violència per part de l'oposició: "Hem de lamentar en aquest moment cinc morts (ja són 7), dos d'ells a Baruta a La Llimonera, quan defensaven un CDI que anava a ser cremat, transmetem el nostre condol als seus familiars. Això és responsabilitat dels que han cridat a la violència, han tornat a la bogeria, a l'intolerància a la violència, l'odi", ha afirmat el president.

Els nostres nens estan a les escoles, han fracassat els cridats a vaga general, nosaltres hem cridat a la pau. Hem parlat amb la Fiscalia General perquè s'estableixin les responsabilitats de la violència.

Què hauria passat si la dreta hagués pres el poder?

"Estem complint 10 anys de Barri Endins. Ahir van ser acusats, amenaçats de mort metges i metgesses cubanes. Tot per un caprici de la burgesia groga. Des d'ahir es va fer el 54% d'auditoria i els resultats són impecables i ells ho saben. Això és crònica d'un cop d'Estat. Avui declaro derrotat el cop d'Estat. ¿Què hauria passat si jo m'hagués tornat boig, com es va tornar boig i li hauria dit al poble, al carrer? Què hauria passat si jo hagués dit: 'A cremar les seus del partit groc'?

"Senyor groc, vostè és responsable dels morts que avui estem vetllant. Vostè ha actuat pitjor que Carmona Estanga. No cedirem al xantatge, a la violència, la intolerància i l'odi. Nosaltres cridem a la pau. Pau, serenitat absoluta , no caure en provocacions".

"La pàtria va a seguir el seu rumb. Davant la violència, pau. Condemno l'atac que hi va haver ahir contra Tibisay Lucena. Què hauria passat si maten Tibisay Lucena? Vostè hauria agafat un avió i s'hagués anat a Nova York".

"Vostè s'assembla a Hitler o s'assembla a Crist Redemptor? Estan sent finançats pel Departament d'Estat dels EUA. Gairebé assassinen William Izarra ia Andrés Izarra. Què diria la premsa burgesa si nosaltres atacáramos les cases dels opositors? No es va a permetre la marxa al centre de Caracas. No la vaig a permetre. Mà dura posaré davant del feixisme. Facin el que vulguin fer, burgesets. Crido als mitjans de comunicació a definir davant la violència feixista".

El president Maduro va alertar mitjans de comunicació que han estat promovent les protestes amb la seva cobertura contínua i entrevistes a dirigents opositors que fan cridats a la rebel·lió: "Crido als mitjans de comunicació a la sensatesa. A Venevisión, a Televen, a tots els mitjans. Defineixin amb qui estan: amb la pàtria, amb la pau, amb el poble o tornaran a estar amb el feixisme?".

Oriol Pujol al.lega que el negoci brut de les ITV era d'interès públic i de país

L'exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Oriol Pujol ha assegurat aquest dimarts davant el jutge del 'cas ITV' que va intervenir, des del punt de vista polític, en el repartiment de les adjudicacions de noves estacions d'inspecció tècnica de vehicles a amics i coneguts perquè era un tema "d'interès general, públic i de país", segons fonts judicials. Pujol ha reconegut, a més, que aquest assumpte era conflictiu i ha manifestat que ell va intentar "pacificar el sector". La seva declaració s'ha allargat més de quatre hores al matí i continua aquesta tarda. Vídeo: El diputat de CiU ha rebut xiulets i esbroncades a l'arribar a la seu del TSJC.

En les primeres hores de declaració com a imputat, Oriol Pujol s'ha desvinculat de la trama d'adjudicacions il·legals d'estacions d'ITV i ha assegurat que no té res a veure amb l'empresa UPPRIME, societat que va ser creada per amics seus, segons els investigadors, per participar en el concurs de les ITV. Durant l'interrogatori, també ha donat explicacions sobre algunes converses entre ell i el seu amic i empresari Sergi Alsina que van ser gravades per la policia. Segons fonts jurídiques, el polític imputat ha pogut argumentar de manera coherent cadascuna de les seves paraules que apareixen en les gravacions.

En la primera hora i mitja, l'exsecretari general de CDC ha hagut d'explicar al jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Enric Anglada quina relació guarda amb la resta d'imputats en aquest procés i quines responsabilitats polítiques ha ostentat en els últims anys. El fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol també ha contestat a altres preguntes de tipus genèric que li han formulat tant el magistrat com el fiscal anticorrupció Fernando Maldonado i els advocats dels altres presumptes implicats en la suposada trama d'adjudicació irregular d'estacions d'inspecció tècnica de vehicles. Després d'aquesta primera fase d'intervencions, el jutge ha ordenat un recés d'uns minuts per tornar a prendre declaració a Pujol, i es presumeix que l'interrogatori s'allargarà diverses hores.

El magistrat ha optat per gravar únicament el so de la intervenció d'Oriol Pujol, que ha començat a les 10.30 hores. Per tant, no es podran veure imatges de l'exsecretari general dels nacionalistes declarant davant la justícia, com passa en altres casos.

Pujol ha arribat als jutjats a les 9.45 hores del matí, acompanyat pel portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull; el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, i el vicesecretari de coordinació institucional, Joan Corominas, dirigents en què Pujol, al ser imputat, va delegar els seus càrrecs tant en el partit com a la Cambra catalana. A la porta, una vintena de funcionaris de justícia han exhibit una pancarta en què es podia llegir 'Retallar en justícia és noCIU. Prou corrupció'. A més, han cridat les consignes "xoriço", "menys xoriços i més pa" i "Oriol Pujol, passa la ITV". Una vegada Pujol ha entrat a la sala per declarar davant el jutge Enric Anglada, Rull, Turull i Corominas han abandonat l'edifici.

El suposat cap

El març del 2012 van ser detinguts per participació en la trama el convergent Josep Tous, el subdirector de Seguretat Industrial Isidre Masalles i els empresaris Ricard Puignou, Sergi Pastor i Sergi Alsina, aquest últim amic íntim d'Oriol Pujol. Les converses entre ells i altres persones han posat en dificultats el diputat.

La fiscalia considera que Pujol "és el coordinador de tota la trama, de manera que dóna instruccions sobre els passos a seguir, és periòdicament consultat i, sobretot, és l'instrument polític necessari per a la consecució dels fins proposats". L'escrit remès per la jutge al TSJC perquè l'alt tribunal es fes càrrec del procés incideix que el diputat "coordina, dirigeix i empara" el grup per, suposadament, "constituir una societat, UPPRIME, de la qual seria soci, que rebria una estació de la ITV i així lucrar-se personalment". Al seu parer, Pujol va utilitzar "el seu càrrec com a secretari general" de CDC i "essencialment la seva condició de president del grup polític" de CiU al Parlament.

'Zumosol', l'àlies


És molt probable que el dirigent nacionalista hagi hagut de que rebatre en la seva declaració les tesis del fiscal sobre l'ús de la seva influència per elegir Tous com a mediador de la Generalitat en el conflicte de les ITV o per aconseguir el nomenament de Masalles com a subdirector de Seguretat Industrial. A més, el fill de l'expresident de la Generalitat deu haver hagut de contestar probablement si té coneixement que persones del seu entorn es refereixen a ell amb el sobrenom de 'Zumosol'. Aquest àlies apareix en múltiples converses gravades durant la investigació judicial que es va iniciar el 2011 per l'intent de controlar l'adjudicació d'estacions d'ITV.

Boston: detingut un jove saudita pels atemptats

Un jove d'Aràbia Saudita -la tirania wahhabita terrorista amiga de Juan Carlos i aliada d'Obama, Qatar i l'OTAN- de 20 anys, segons mitjans ianquis, ha estat detingut com a sospitós per les dues explosions en el tram final de la marató celebrada a Boston que ha matat a 3 persones i ferit 144.

La policia nord-americana hauria detingut un ciutadà saudita de 20 anys com a sospitós de les explosions que es van produir en la marató de Boston (nord-est), que van deixar tres morts i més d'un centenar de ferits.

Segons va informar el diari The New York Post, el subjecte va ser capturat en menys de dues hores després de les detonacions i està sota custòdia en un hospital de la capital de Massachusetts per cremades sofertes durant l'atac.

La televisora ​​CBS News va precisar que una persona va ser vista en actitud sospitosa al moment de les explosions. D'acord amb un testimoni, "va fugir del dispositiu" i tot i que "en aquest moment qualsevol estaria fugint, aquesta persona ho havia notat abans".

Les autoritats té un vídeo de vigilància on un home càrrega diverses motxilles prop a la línia de meta de l'esdeveniment esportiu, on va tenir lloc el tràgic succés.

En hores de la matinada d'aquest dimarts funcionaris de la policia van aplanar l'apartament del jove saudita a la localitat de Revere (8,046 quilòmetres al centre de Boston), a la recerca d'informació sobre els esclats.

Malgrat el aplanament i que les autoritats es van dur material del lloc, agents federals han advertit que és possible que el jove només estigués presenciant la marató com feien altres milers al moment de les explosions.

El president nord-americà, Barack Obama, va assegurar que "tot el pes de la justícia" caurà sobre els responsables i "anirem fins al final. Esbrinarem qui ho ha fet i per què ho ha fet. Tot el pes de la llei caurà sobre qualsevol individu".

Les primeres investigacions apunten que les bombes van ser petits artefactes, però mentre no es determini el tipus d'explosiu utilitzat no es determinarà si l'atac va ser comès una sola persona, un grup autòcton o una organització estrangera.

Les explosions van ocórrer a les 18H50 GMT, i amb una distància d'entre 45 i 91 metres, respecte a la línia de meta de la marató de Boston, que va comptar amb la participació d'uns 30.000 corredors procedents de desenes de països.

Fins el matí d'aquest dimarts tres persones, inclòs el nen de 8 anys Martin Richard, van morir com a conseqüència de les explosions i altres 144 van resultar ferides, algunes de gravetat.

El PP imposa el seu projecte sobre desnonaments i hipoteques sense la dació en pagament

La ponència encarregada de redactar el projecte de reforma hipotecària i pal·liar els desnonaments ha aprovat l'esborrany del PP, un texte feixistoide al servei de la seva banca i l'oligarquia neoliberal que no contempla la dació en pagament general i retroactiva, ni introdueix cap canvi ni proposta de la resta de grups.

L'esborrany, que ha comptat només amb el vot favorable del grup popular, passarà ara a la Comissió d'Economia i Competitivitat del Congrés. A la Comissió d'Economia es debatran de nou totes les propostes de modificació de l'oposició i s'aprovarà la redacció definitiva del projecte de llei.

Atès que la Mesa del Congrés ha rebutjat l'avocació a ple de la norma que demanaven els socialistes recolzats per la resta de grups, la Comissió tindrà competència legislativa plena, de manera que una vegada voti i aprovi el text podrà remetre directament al Senat.

Allà serà tramitat també pel procediment d'urgència i s'aprovarà previsiblement a finals d'abril o principis de maig. En el cas que la cambra alta incorpori canvis al projecte, llavors haurà de tornar al Congrés i tornar a ser debatut en Ple. Si no, es publicarà directament en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) perquè entri en vigor de manera definitiva.

Tots els grups de l'oposició han criticat la inflexibilitat del PP a l'hora d'abordar la tramitació de la ILP, han rebutjat que s'hagin tingut en compte les seves propostes, excepte algunes de caràcter tècnic, i han avançat que continuaran presentat iniciatives al Parlament per solucionar el problema dels desnonaments.

Alemanya: Batuda massiva contra evasors fiscals

Mentre el franquisme corrupte hispà amnistia els seus lladres, Alemanya fa avui 201 batudes a tot el país contra evasors d'impostos sobre la base de la informació continguda en un nou CD amb dades fiscals de més de 10.000 defraudadors en bancs suïssos, segons els investigadors alemanys: "Esperem recaptar prop de 500 milions d'€ gràcies a la informació continguda en el CD", ha declarat el ministre de Finances de Renània Palatinat, Carsten Kühl, en informar de l'operació policial.

Al llarg del dia d'avui, un total de 400 inspectors d'Hisenda i investigadors duen a terme a tot el país 201 batudes.

El CD, comprat en aquesta ocasió per l'estat federat de Renània Palatinat, conté 40.000 carpetes de dades i li ha costat a les arques públiques quatre milions d'euros. Segons el titular de finances, les dades són "autèntics" i d'una "gran qualitat". El ministeri de Finances alemany va qualificar la decisió de comprar el nou CD com "justificable" en aquest cas.

No obstant això, va recordar la urgent necessitat de solucionar el problema de comú acord amb Suïssa. De moment l'estat federat de Baixa Saxònia ja ha anunciat que ajudarà a pagar el cost del CD. Alemanya es troba immersa des de fa temps en una lluita contra l'evasió fiscal a Suïssa, un país on el secret bancari regeix des de 1934 i amb el qual vol acabar la Unió Europea, i d'altres països i coves de lladres com Austria, Holanda, Luxemburg, Liechtenstein, el Vaticà, San Marino, Mònaco o el Regne Unit.

Suïssa es resisteix a aclarir els seus comptes malgrat la pressió internacional. No obstant això, això no és impediment per als inspectors fiscals alemanys, que porten mesos comprant CD amb dades robades dels bancs suïssos, on apareixen llistes de tots els alemanys amb diner negre al paradís fiscal helvètic. El robatori de dades dels bancs a mans de treballadors deslleials i la pressió per arribar a un acord fiscal entre Suïssa i Alemanya ha empès a molts alemanys a buscar d'altres paradisos fiscals més segurs en països asiàtics, especialment Singapur.

L'exdirector d'Arquitectura i Habitatge amb Jordi Pujol i dues germanes, jutjats per estafa

Francesc Xavier Ventura, que va ocupar la direcció general d'Arquitectura i Habitatge durant la presidència de Jordi Pujol, amb dues germanes seves, hotelers de Besalú (Garrotxa), es van conxorxar per fingir el robatori a l'hotel Can Güell i estafar l'asseguradora exigint una indemnització. El judici ha quedat vist per a sentència. Carme, Rosa i Francesc Xavier Ventura s'enfronten a una pena de 2 anys i mig de presó i a pagar una multa de 8.100 euros per simulació de delicte i intent d'estafa.

Els germans han afirmat que potser van cometre errors de càlcul en el moment de fer l'inventari dels objectes sostrets però neguen que hi hagués intenció d'estafar. Un dels germans, Francesc Xavier, va ocupar el càrrec de director d'Arquitectura i Habitatge durant la presidència de Jordi Pujol.

El cas contra els tres germans, que són propietaris de tres establiments hoteleres a la Garrotxa, ha quedat vist per a sentència després de dues jornades de judici durant les quals han declarat a l'Audiència de Girona més d'una vintena de persones.

El suposat robatori fingit va passar el 15 de desembre del 2010. Els germans van denunciar que durant la nit uns lladres havien entrat a robar a un dels hotels, el Resort Can Güell de Besalú, i s'havien endut multitud d'objectes. En aquell moment, l'hotel estava tancat com a conseqüència d'un brot de legionel·losi.

Quan van presentar denúncia davant els Mossos d'Esquadra, els propietaris van quantificar el valor dels objectes sostrets en uns 350.000 euros. Després, van fer un inventari més detallat i el van enviar a la companyia asseguradora. La reclamació ascendia als 261.827,77 euros.

La fiscalia i l'acusació particular, que representa els interessos de la companyia asseguradora, consideren que el robatori no va existir i que els germans el van fingir perquè travessaven un mal moment econòmic i necessitaven els diners.

En el seu informe, la fiscal ha recordat que dies després es van trobar bona part dels objectes que segons els germans s'havien endut els lladres. Per exemple, la roba de llit i de bugaderia de l'hotel estava amagada en bosses de plàstic a les golfes del mateix hotel. A més, la fiscalia també conclou que els germans van inflar el preu d'alguns dels objectes per aconseguir més diners de l'asseguradora.

L'acusació particular creu que hi ha proves suficients per condemnar-los. El lletrat ha apuntat que els suposats lladres es van endur mobiliari voluminós i, per tant, necessitaven furgonetes o un camió per emportar-s'ho tot. L'advocat dubta que una de les germanes, que viu a uns 200 metres de l'hotel no veiés res estrany.

Per això, les acusacions han mantingut la petició de condemna per als tres germans. Concretament, la fiscalia demana una condemna d'11 mesos de presó i una multa de 5.250 euros. L'acusació eleva la petició a 2 anys i mig de presó i a una multa de 8.100 euros.

La defensa, en canvi, demana que els absolguin i atribueix a "errors de càlcul" que enviessin un primer inventari incorrecte a la companyia asseguradora. "Ens poden culpar de poc rigorosos, de desorganitzats o d'anàrquics, però no d'haver robat absolutament res", ha afirmat en el seu últim torn de paraula, Rosa Ventura.

En la mateixa línia, els altres dos acusats han reiterat que no havien intentat enganyar ningú i el lletrat de la defensa ha insinuat que darrere el robatori hi podria haver empleats de l'hotel que aquells dies sí que treballaven a Can Güell, malgrat estar tancat.

Un dels germans, Francesc Xavier Ventura, va ocupar la direcció general d'Arquitectura i Habitatge durant la presidència de Jordi Pujol. Tot i que ha assegurat que professionalment no participava en el dia a dia dels hotels, ha utilitzat el seu últim torn de paraula per demanar que si hi ha condemna a les seves germanes, també n'hi hagi per a ell.

El TSJPB considera «proporcionat» un perímetre de 300 metres als 'escratxes'

El TSJPB ha desestimat els recursos de Stop Desnonaments Guipúscoa i de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Biscaia contra la resolució de l'Ertzaintza que establia un perímetre de 300 metres per als 'escratxes' dirigits a dos diputats del PP, en considerar que aquesta decisió administrativa és «proporcionada».

Stop Desnonaments Guipúscoa i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Biscaia van presentar sengles recursos davant del El Tribunal Superior de Justícia del País Basc davant el límit de 300 metres que va establir l'Ertzaintza en els protestes que s'havien de celebrar als voltants de els domicilis dels diputats del PP José Ignacio Azpiroz i Leopoldo Barreda.

En la resolució feta pública avui l'alt tribunal basc s'indica en ambdós casos entraven en «col·lisió drets i interessos constitucionalment rellevants» però sosté que la celebració d'una concentració davant un domicili particular constitueix una «pertorbació desproporcionada del dret a la intimitat personal i familiar». Per això, creu que la decisió administrativa de l'Ertzaintza està «raonada, fundada i proporcionada».

Les plataformes contra els desnonaments tenen ara vint dies per interposar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional i esperar uns quants anys a que el TC decideixi mirar-s'ho.

Obama i llatinoamèrica

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala la continuïtat de les polítiques llatinoamericanes de l'Administració Obama, en res diferents a les d'administracions anteriors, situació que ha creat una gran frustració a les forces progressistes tant del nord, com del centre i del sud d'Amèrica. Una de les àrees del món on la política exterior dels EUA ha decebut més a les forces progressistes d'Amèrica (Nord, Centre i Sud) ha estat a Llatinoamèrica.

La manca de canvi ha estat una constant. Gairebé immediatament després de la seva primera elecció, l'Administració Obama va mostrar un silenci ensordidor enfront del atemptat al president Correa, de l'Equador, quan, el setembre de 2010, hi va haver un intent colpista. Vam veure també el mateix silenci durant el cop d'Estat contra el president legalment elegit, Fernando Lugo, que va ser destituït per l'oligarquia que ha dominat Paraguai durant la majoria de la seva història. El Departament d'Estat dels EUA no va denunciar aquest cop.

Però el cas més flagrant va ser l'acceptació del cop militar d'Hondures, quan un president democràticament elegit, el president Manuel Zelaya, va ser detingut i expulsat del país, instaurant un dels règims més repressius en aquell continent.

L'assassinat polític dels seus oponents és pràctica comuna en aquell país. 83 membres del Congrés dels EUA van enviar una carta a la llavors ministra d'Afers Exteriors dels EUA, la Sra Hillary Clinton, demanant que es denunciï la situació repressiva existent a Hondures. El president Obama, no només no va rebutjar el cop militar, sinó que el va recolzar, indicant que les eleccions (fraudulentes) que van tenir lloc després del cop havien legitimat al nou govern.

Aquesta situació de brutal repressió tot just apareix en els mitjans de major difusió dels EUA i d'Europa. Mentre que aquests mitjans han anat mostrant una enorme hostilitat al govern veneçolà presidit fins fa poc pel govern Chávez, que intenta assolir el socialisme utilitzant la via democràtica (hi ha major diversitat ideològica amb els majors mitjans de difusió a Veneçuela que a Espanya), han mantingut un silenci ensordidor enfront de les atrocitats i assassinats polítics comesos per un govern el partit pertany a la Internacional Liberal, a la qual pertanyen molts partits europeus, inclòs el partit governant a Catalunya, el CDC).

Segons la International Federation for Human Rights (que ha preparat un informe per al International Criminal Court) basada a París, el 2012 es van cometre més de 100 assassinats polítics (en contra de sindicalistes, periodistes i camperols, entre d'altres) amb un nombre més gran de desapareguts, detencions il·legals, tortures i violacions, repressió dirigida a crear por entre la població, segons l'informe. Figurin-se, per un moment si aquests fets haguessin ocorregut a Veneçuela sota el govern del Sr Chávez. L'escàndol internacional hagués estat enorme. En lloc d'això, un silenci sepulcral que detecta i mostra una complicitat més que hipocresia.

Però el que és encara pitjor, des del punt de vista de l'Administració Obama, no és el seu silenci, sinó el seu suport a aquests atrocitats. En realitat hi ha evidència, mostrada i documentada pel membre del Senat dels EUA, el senador Patrick Leahy, que aquests assassinats són realitzats per la policia del govern hondureny (dirigit per Juan Carlos Bonilla) a la qual el govern federal dels EUA ha estat assessorant i finançant (Veure Mark Weisbrot, "Will Obama s Legacy Be a Death Squad Government in Hondures?" The Guardian 30.03.13).

En realitat, i tal com denuncia el senador Leahy, tal ajuda és il·legal als EUA, ja que la llei federal d'aquell país prohibeix l'ajuda militar o policial que policies o exèrcits que han comès actes de violació de drets humans que han estat immunes.

Com conclou Weisbrot, Obama ha tornat als estàndards de brutalitat que va caracteritzar la política del president Reagan, el guru dels neoliberals, que avui han revifat la seva brutalitat i opressió que roman oculta en els mitjans de major difusió en aquests països.

El govern veneçolà responsabilitza el feixista Capriles dels disturbis violents

El ministre del Poder Popular per a la Comunicació i Informació, Ernesto Villegas, va assenyalar que el govern bolivarià de Veneçuela responsabilitza l'ex candidat opositor, Henrique Capriles, pels actes de violència que fins al moment han causat quatre morts i diversos ferits per un atac propiciat a un Centre de Diagnòstic Integral al municipi de Baruta (situat a la Gran Caracas). Foto: manipulacions dels feixistes de Capriles sobre aquestes fotos van ser utilitzades per enganyar la població.

El Govern nacional té informació sobre innombrables danys materials, cremes de vehicles i atemptats contra diverses seus del PSUV i cases de funcionaris públics, entre ells la presidenta del Consell Nacional Electoral, Tibisay Lucena.

El ministre de Comunicació i Informació de Veneçuela, Ernesto Villegas, va responsabilitzar aquest dilluns al excandidat de la dreta Henrique Capriles pels disturbis, fets de violència, morts i destrosses que van succeir aquest dilluns al país, així com també per qualsevol altre escenari de violència que pugui presentar-se en els pròxims dies.

Villegas va denunciar, després de sortir d'una reunió del recent creat Comando anticops, que forces de xoc antichavistes han atacat i assetjat centres de salut, mitjans de comunicació d'Estat i comunitaris, han cremat cases del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) i un mercat en una parròquia Caracas, i carreguen contra grups revolucionaris.

"Estem investigant la seva vinculació amb aquests fets de violència. Hi ha molts danys materials i psicològics per als que han estat víctimes d'assetjament".

Alhora, ha assegurat que el Govern Nacional té informació sobre innombrables danys materials, cremes de vehicles i atemptats contra diverses seus del PSUV i cases de funcionaris públics, entre ells la presidenta del Consell Nacional Electoral, Tibisay Lucena.

Ha assegurat que "estem davant d'una situació lamentable que no té res a veure amb el tarannà democràtic del poble". Per això, ha reiterat que Capriles és responsable de tots aquests disturbis, per la seva intolerància i per no reconèixer la seva derrota.

"Capriles va guanyar la governació de l'estat Miranda (centre-nord) per només dos punts i nosaltres vam sortir a reconèixer la seva victòria. Ara està donant un mal exemple", va precisar Villegas.

El ministre va reiterar la crida a la calma, a la pau, a l'acceptació cívica dels resultats electorals, "com ha passat en la història democràtica del país. No és la primera vegada que es presenta un resultat electoral, sigui ampli o petit, sempre han estat reconeguts per la Revolució Bolivariana".

"Aquí hi ha un sistema democràtic que ha vingut funcionant i va a romandre en el temps. És lamentable que en les esferes més altes de la posició veneçolana es facin aquests cridats a accions violentes. El país no mereix això, els ciutadans del país no volen això".

Per la seva banda, el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va advertir als grups de xoc antichavistes, que causen disturbis al voltant del país, que el Govern enfrontarà aferrat a la llei totes les accions colpistes que emprenguin i que "qui vingui per la via violenta trobarà a l'Estat".

Hordes feixistes de Capriles assassinen a quatre chavistes i incendien seus del PSUV, petrocasas i centres mèdics


Al millor estil de l'incendi del Reichstag el 1933 dut a terme per les hordes de Hitler, hordes feixistes de Capriles han incendiat diversos Centres de Diagnòstic Integral (CDI), seus del Partit Socialista Unit de Veneçuela PSUV, Petrocasas, habitatges de militants del PSUV, entre altres actes vandàlics.

En Táchira, va resultar assassinat l'activista chavista Henry Rangel Aroza, segons va revelar el governador Vielma Mora.

A Miranda, hordes opositores van assassinar al chavista Luis Ponce.

A La Llimonera, municipi de Baruta, un altre militant revolucionari va morir com a resultat d'atacs perpetrats per les hordes pro-Capriles.

A Palo Verde, a l'est de Caracas, va resultar incendiat un altre CDI. Als sectors Oropeza i Trapichito de Guarenas, opositors van atacar un CDI i als metges cubans de guàrdia.

L'ordre d'atac als CDIs va sortir del periodista opositor Nelson Bocaranda, quí va ordenar als seus 1,2 milions de seguidors atacar un CDI amb el fals pretext que metges cubans ocultaven caixes amb vots.

Segons denúncien els veïns, la policia de Baruta s'està posant franel-les vermelles per matar gent i acusar els chavistes.

També estan incendiant petrocases a Flor Groc, Maracay, CDIs i seus de Mercal les hordes feixistes de Richard Mardo, va denunciar Mario Silva.

A la Trigaleña van entrar més de 150 persones al CDI, segons va denunciar el governador Ameliach, que ha desplegat un operatiu anti-colpista.

A San Cristóbal van cremar la seu del PSUV, van atacar diverses emissores comunitàries i van provocar un mort a Santa Anna, del militant del Psuv, Henry Rangel, han atacat CDIs i cases d'habitació de militants del Psuv en diverses localitats de l'estat de Tachira, va denunciar el governador Vielma Mora.

A Anzoátegui van cremar la casa del Psuv a Barcelona, després de que van passar motoritzats i van disparar al local.

Les irregularitats comeses per la màfia de Matas eren "clamoroses", segons la policia

La cap del Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional, que ha declarat com a testimoni en el judici pel desviament milionari de fons públics a través del Consorci de Desenvolupament Econòmic de Balears (CDEIB), ha asseverat que "en totes les organitzacions criminals i no criminals hi ha un cap, i en aquest cas era Josep Joan Cardona", en referència al exconseller de Comerç, Indústria i Energia en l'últim Govern de Jaume Matas (PP). Foto: José Juan Cardona, Antonia Ordinas y Kurt Viaene.

Així ho ha posat de manifest en la seva compareixença, en la qual, a preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, ha recalcat que les presumptes irregularitats comeses eren "clamoroses" i ha incidit que, ja des de l'inici de les investigacions, es va constatar que Cardona, també expresident del CDEIB, era "el que major poder tenia perquè tot arribés a una bona negociació". "Si s'hagués fet enrere, [la contractació] no hauria anat cap endavant", ha recalcat de manera contundent.

La responsable policial ha recordat com, en el marc de les indagacions, es van topar amb contractes dels que el pressupost "se superava amb escreix" en ser adjudicats, mentre que el mateix dia "arribava a signar nombrosa documentació". "Tot era molt evident", ha afegit sobre això, afirmant que els que estaven al capdavant d'aquesta presumpta trama eren tant Cardona com la exgerent del CDEIB Antònia Ordinas.

En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat un funcionari del Cos Nacional de Policia, que ha afirmat que els fets investigats "fan molt difícil no pensar" que l'exconseller "estigués al marge" dels suposats desviaments, que es plasmaven en els "milionaris ingressos" que obtenien sempre les mateixes empreses contractants, que posteriorment "feien transferències als comptes personals" dels responsables del CDEIB o empreses "que havien estat expressament creades per captar els fons".

El testimoni ha manifestat que l'anàlisi de la nombrosa documentació intervinguda a l'inici de les investigacions i dels interrogatoris practicats es desprenia com "es vestien les contractacions que s'havien fet a dit" mentre que s'encarregaven treballs "que tenien un nivell d'estudiant de Secundària que s'hagués posat a buscar per Internet" i que eren abonats "amb 11.000 o 12.000 euros".

En el marc d'aquesta complexa causa de corrupció, la Fiscalia Anticorrupció, en un escrit d'acusació de més de 400 pàgines, i l'Advocacia balear sol·liciten un total de 115 anys i mig de presó pels 18 acusats, dels quals Cardona i l'exdirector general de Promoció Industrial Kurt Viaene enfronten les peticions més elevades de presó (21 i 20 anys de privació de llibertat, respectivament).

I és que els fiscals anticorrupció Pedro Horrach i Juan Carrau atribueixen a Cardona la posició de líder d'aquesta trama de corrupció, mitjançant la qual Viaene i l'exgerent del CDEIB Antònia Ordinas planificaren i executaren actuacions dirigides a apoderar-se dels fons públics i servir-se de totes les cobertures formals necessàries per tal de que l'espoliació passés desapercebuda.

El Ministeri Públic apunta així al "robatori sistemàtic" efectuat pels inculpats mitjançant la creació d'entitats mercantils al capdavant de les quals usaven "homes de palla o testaferros" i a les que atorgaven nombrosos contractes; la utilització d'empreses existents que van passar a controlar; l'exigència i cobrament de comissions a proveïdors del CDEIB i l'organització de les fires en què participava el Consorci.

Un exalt càrrec del PP balear confessa la corrupció

Kurt Viaene (PP), exdirector general de Promoció industrial del Govern balear de Jaume Matas, es declara culpable i acepta haver cobrat comissions il·legals i haver-les pagat al conseller de Comerç i Indústria Joan Josep Cardona.

El TC dóna la raó a Labiano i Gartxotenea un any després de complir la seva condemna

El TC -amb la seva ineptitud i retard habitual- ha declarat la nul·litat de la sentència que va condemnar a un any de presó a Aritz Labiano i Haritz Gartxotenea (foto) per un «delicte d'enaltiment del terrorisme», perquè considera que «es van vulnerar els seus drets a un procés amb totes les garanties» doncs es va basar únicament en les declaracions d'un "testimoni protegit" i fals del govern de feixistes.

La Sala Primera del Tribunal Constitucional ha declarat la nul·litat de la sentència emesa per l'Audiència Nacional de la dictadura el juliol de 2010 i ratificada al desembre d'aquest mateix any pel Tribunal Suprem, contra Aritz Labiano i Haritz Gartxotenea, condemnats a un any de presó per un «delicte d'enaltiment del terrorisme».

Finalment, el TC els ha dóna la raó, encara que tard i mostrant el costat més fosc de l'arbotrarietat feixista, perquè els dos zarauztarras ja van complir l'injusta i prevaricadora condemna i van quedar en llibertat fa ara just un any. Els magistrats també reconeixen «seus drets fonamentals a un procés amb totes les garanties» i «la presumpció d'innocència».

En declaracions a GARA, el seu advocat Mikel Elorza, ha afirmat que ara han d'analitzar la sentència i estudiar si hi ha la possibilitat de sol·licitar una indemnització econòmica.

La principal prova per condemnar-va ser la declaració d'un testimoni anònim, que va afirmar haver vist cridar «Gora ETA» als dos implicats durant la celebració d'una manifestació amb motiu del Gudari Eguna de l'any 2009.

Durant el judici a l'Audiència Nacional, tant Labiano com Gartxotenea desmentir la declaració d'aquesta persona la identitat es va ocultar durant tot el procés, i van rebutjar les acusacions abocades en contra.

Segons la sentència de disset pàgines a què ha tingut accés GARA, la condemna es va sostenir en la declaració d'un testimoni davant la qual, per la seva anonimat, no van poder defensar els recurrents, «en no haver pogut confrontar la seva fiabilitat».

El PP segueix la doctrina feixista del Vaticà i els seus criminals contra l'avortament

En els nou mesos que han transcorregut des que el ministre retrògrad i cretí de l'Opus Dei, el neci i ignorant fanàtic Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar que restringirà la llei de l'avortament no s'havia tornat a tenir notícia sobre això. Però el ministre ha reprès aquesta qüestió avui després de la reunió de Rajoy amb el nou capo feixista del Vaticà, còmplice criminal i col·laborador amb la dictadura genocida Argentina.

El seu "contrareforma jesuítica" arribarà "molt aviat" i no només pretén tornar a abans fins i tot de 1985 (any en què es va despenalitzar l'avortament en tres supòsits) eliminant la possibilitat d'interrompre l'embaràs quan hi hagi malformació fetal, sinó que també es dubtarà del risc per a la vida de la mare.

El nazi i tarat Gallardón respon així a les últimes pressions de la secta criminal i mafiosa. Aquest nou anunci arriba justament el mateix dia en què el president de la Conferència Episcopal, Antonio María Rouco Varela, ha lamentat que "els passos fets en aquests mesos cap a la resolució d'aquests greus problemes resulten encara insuficients". I mentre l'organització criminal s'enroca en les seves activitats delictives, com el robatori de propietats i la protecció dels seus pederastes, violadors i lladres.

Avui el retardat Gallardón els ha respost i ha afirmat que l'actual sistema de terminis present en la Llei d'Interrupció de l'Embaràs se substituirà per un "sistema d'indicacions", en qual es prohibirà l'avortament eugenèsic per discapacitat del fetus i on el perill sobre la salut física o psíquica de la dona s'ha d'acreditar. "No serà una mera declaració, sinó una constatació", ha afegit.

El ministre ha expressat el seu malestar amb l'actual llei de l'avortament i ha avançat que "molt aviat" es presentarà la nova normativa per resoldre un "assumpte d'aquesta gravetat" tenint en compte que el Govern ha escoltat tots els sectors implicats. Segons ha recordat, el Tribunal Constitucional ja es va pronunciar sobre la interrupció de l'embaràs i establir que el nasciturus és un bé protegit, que la vida humana té rellevància des de la seva concepció i que la seva protecció no és absoluta quan entra en conflicte amb altres drets. "És un sistema d'indicacions, no de terminis", ha dit.

Gallardón: "El perill sobre la salut de la mare no ha de ser entencido com un pretext" En aquesta línia, ha avançat que el perill sobre la salut física i psíquica de la mare no ha de ser entès com un "pretext" i, en conseqüència , el nou articulat preveu mecanismes perquè aquesta condició es "compleixi i acrediti". "En supòsits de conflicte de drets, s'acreditarà aquest conflicte i que no sigui només una mera declaració, sinó una autèntica constatació", ha reblat.

El titular de Justícia també ha al·ludit als mecanismes d'informació de què disposarà la dona a l'hora de decidir sobre la interrupció del seu embaràs i ha avançat que l'avortament eugenèsic per raó de discapacitat és "incompatible" amb el projecte del Govern i la posició de les Nacions Unides.

El partit nazi també es mostra contrari a que els menors d'edat puguin interrompre el seu estat de gestació, mentre defensa la necessitat de regular l'objecció de consciència dels metges.

La dictadura feixista es nega a signar la convenció de l'ONU contra crims de guerra

La persecució judicial a la dictadura feixista d'Espanya dels crims del franquisme seguirà sent una quimera, d'acord als plans del Govern. Els hereus del PP es neguen a signar la Convenció de l'ONU que declara que els crims de guerra no prescriuen, i de l'altra, destaca que la Llei d'Amnistia de 1977 només és derogable pel Parlament i no per cap jutge o tribunal.

Els feixistes no deixen cap escletxa a la investigació d'aquests delictes, en la resposta escrita que l'ha enviat al diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va traslladar al Govern la perplexitat dels països democràtics en matèria de drets humans pel fet que Espanya no hagi iniciat el procés d'adhesió a la Convenció contra la imprescriptibilitat de crims de guerra i de lesa humanitat, situant-se al nivell de les tiranies més retrògrades, com les monarquies teocràtiques i criminals del Golf de les que el monarca és gran amic i aliat.

Així mateix, el parlamentari destacava en la seva pregunta al Govern que associacions i ONGs com Amnistia Internacional havien manifestat preocupació per la lentitud i arxiu de nombrosos casos de desaparicions forçoses i crims de dret internacional comesos a Espanya entre 1936 i 1977, sobretot des que el Tribunal Suprem establís el febrer de 2012 la inhibició de l'Audiència Nacional a favor de jutjats territorials.

Els feixistes de Rajoy reconeixen que la signatura i ratificació de la Convenció de l'ONU sobre crims de guerra va ser un compromís de la passada legislatura, dins del Pla Nacional de Drets Humans. No obstant això, el "anàlisi jurídica" de la signatura del text, al·leguen els feixistes, "ha suscitat la possibilitat que certes mesures poguessin ser contràries al principi d'irretroactivitat de la llei penal". El resultat: de moment no hi ha decisió sobre l'adhesió a la convenció.

Quant a les recomanacions d'organismes internacionals sobre la Llei d'Amnistia de 1977, el Govern assenyala que va ser una mesura adoptada per les forces democràtiques, en el marc de la transició "de la dictadura a la democràcia", i "un instrument fonamental de reconciliació entre els espanyols". Rebutja que pugui qualificar com una "auto-amnistia o amnistia unilateral articulada des d'un poder dictatorial", pel fet que es va aprovar després de la farsa democràtica del 77.

El fascio argumenta que el Tribunal Constitucional-format pels mateixos elements de la dictadura feixista-ha avalat la llei, de la qual afegeix: "Va tenir un sentit de reconciliació en exigir que totes les forces polítiques cedissin una mica per tal d'aconseguir l'abandonament pacífic del franquisme per acollir un estat social i democràtic de dret ". "La Llei d'Amnistia va ser aprovada per voluntat del poble espanyol i per tant la seva derogació correspon exclusivament al parlament, ja que cap jutge o tribunal podria qüestionar la legitimitat del procés", menteixen els feixistes obviant la farse ridícula d'un referèndum sense alaternativa i que totdo i així va ser rebutjat per una gran majoria dels espanyols ..

Llamazares: No és sorprenent que les víctimes hagin anat a demanar justícia a un tribunal argentí


En la seva pregunta, Llamazares considerava que no era sorprenent que, en vista de la lentitud i inactivitat dels jutjats espanyols, "les víctimes hagin interposat una querella davant el Jutjat Nacional del Criminal i Correcional Federal número 1 de Buenos Aires" per investigar els crims i desaparicions forçoses comesos a Espanya entre 1936 i 1977.

El diputat d'IU es queixava a més de la interpretació restrictiva que el poder judicial fa de la Llei d'Amnistia, impedint que no obstaculitzi el compliment del deure d'Espanya d'investigar aquests crims.