diumenge, 13 de gener de 2013

Acusat un professor de Religió d'abusar de vuit nens

S'asseia als nens a la falda mentre impartia classe de religió i en "aquest context pedòfil els llepava les orelles i els donava massatges a l'esquena", assegura la fiscalia. Amb els menors a la falda, sempre segons el ministeri públic, "els acariciava per sota de la roba arribant fins i tot a tocar els genitals mentre els corregia els deures". Així d'explícit és l'escrit del fiscal que acusa Agustí OG, de 43 anys, d'abusos sexuals a vuit menors alumnes en col · legis de Carballeda de Valdeorras, Rubià, O Bolo i Vilamartín, tots a Ourense.

La fiscalia sol·licita 19 anys de presó per al presumpte pederasta, a qui acusa de vuit delictes d'abusos sexuals de manera continuada entre 2003 i 2011, segons va avançar el diari Far de Vigo. També demana una ordre d'allunyament de 500 metres i indemnitzacions d'entre 2.000 i 4.000 euros per a les famílies dels nens implicats. El judici, encara sense data, se celebrarà a l'Audiència d'Ourense a porta tancada.

El ministeri públic explica que l'acusat es prevalía de la seva condició de professor per aprofitar-se dels menors i "aconseguir la seva satisfacció il·lícita". En l'escrit d'acusació es detalla que els nens, tots homes, han patit "danys morals i problemes de desenvolupament com a conseqüència dels presumptes abusos".

El director del col·legi de Sobradelo (Carballeda), un dels centres on l'home impartia religió catòlica, assegura que hi va haver queixes prèvies a la denúncia presentada per l'associació de pares i mares del col·legi públic Mare de Déu del Camí de rossa, que va impulsar la queixa formal davant la fiscalia. El directiu insisteix que l'actitud del presumpte pederasta era "normal", de manera que va mediar davant les denúncies de dues famílies ja que li semblava "una cosa molt greu".

Prèviament a l'actuació de la fiscalia, una altra família ja havia denunciat "tocaments "davant els superiors del mestre. Ahir no va ser possible contactar amb cap portaveu del Bisbat d'Astorga, la institució encarregada de seleccionar els professors de religió de la zona de Valdeorras, que com sempre amaga els delictes dels seus sectaris.

Fa dos anys que Agustí O.G. està apartat de les aules. El fiscal va nomenar un inspector d'educació que va recopilar la informació parlant amb els menors als quals impartia religió. Posteriorment van ser cridats a declarar als jutjats de O Barco de Valdeorras. L'entorn de l'acusat explica que és un home de caràcter "afable i reservat", amb aspecte "de cura perquè sempre vesteix de color blau fosc" i que col·labora activament amb el moviment de la secta a la comarca de Valdeorras.

Segons Far de Vigo, el procés judicial ha frenat l'adopció d'un menor que ja estava en règim de preacogida a casa de l'acusat. El duríssim escrit del fiscal que està en poder del jutge de primera instància i instrucció número 1 d'O Vaixell vol evitar la relació de l'home amb qualsevol jove: sol·licita fins a 35 anys d'inhabilitació per a l'exercici del dret de pàtria potestat, tutela, curatela i guarda de menors.

El RU se suma a França contra els rebels a Mali

L'exèrcit colonial francès ha llançat avui nous atacs aeris per tercer dia consecutiu contra els grups de rebels tuaregs i islamistes a Mali, després d'haver frenat el seu avanç cap al centre del país, amb el suport de tropes locals afins al govern colpista sostingut per la metròpoli i l'oligarquia francesa, amb centenars de morts d'ambdós costats, inclòs un pilot francès. Gran Bretanya ratifica el seu suport logístic per al transport de forces militars i equips, però afirma que els soldats de Londres no tindran desplegament en combats. Egipte demana una solució política i no militar.

Els països del Sahel, com Mali, Níger i Txad, tenen com a moneda el Franc francès africà i totes les transaccions d'aquests països amb l'exterior es realitzen a més a través del Banc de França, de manera que la intervenció d'Hollande sobre la manca de interessos econòmics en la intervenció és tan falsa com la que l'OTAN va efectuar a Líbia o la que manté a Síria. Apart les dades que ja vam comentar al reportatge que acompanya aquesta crònica.

El president de Mali, Dioncounda Traore, va dir que els combats a la ciutat de Konna han provocat almenys 11 soldats morts i 60 ferits, en declaracions a la televisió local. Els atacs francesos s'han produït en les localitats de Lere (prop de la frontera amb Mauritània) i Duentaza, a la perifèria de Gao, una de les tres grans ciutats del nord de Mali (juntament amb Tombuctú i Kidal).

El pilot d'un helicòpter francès que realitzava tasques de suport a les tropes va morir en els enfrontaments, mentre l'exèrcit va sostenir que van perdre la vida uns 100 milicians, però els grups armats rebels no han informat en aquest sentit.

En els combats a Konna hauria morir un dels caps del grup armat Ansar Dine, anomenat Abdel Krim -com el vell lluitador contra Espanya de qui el fill estudiava a Madrid- i conegut pels mitjans occidentals com Kojak, mentre els avions francesos han atacat també l'àrea de Goa per "liquidar" als grups armats que mantenen posicions al centre de Mali, ha dit avui el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, en declaracions difoses per la televisió: "Hi ha incursions contínues", ha afirmat el ministre en la tercera jornada d'atacs.

Mentre, la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental (ECOWAS) va convocar per dimecres, a Abidjan, a una cimera extraordinària per analitzar la situació a Mali i la intervenció militar africana.

Gran Bretanya va confirmar avui que ajudarà a transportar tropes estrangeres i equips militars a Mali, enmig dels esforços per part de França per detenir els rebels d'aquest país africà amb importants recursos que exploten les companyies franceses. El portaveu oficial de la residència ministerial de Downing Street, a Londres, va indicar que no es desplegarà a cap soldat britànic en tasques de combat. La mesura va ser acordada després d'una conversa telefònica entre el primer ministre britànic, David Cameron, i el president francès, Francois Hollande.

El president egipci, Mohamed Morsi, va sostenir avui que la solució per a la crisi a Mali "no pot ser militar" i es va manifestar disposat a consultes amb la Unió Europea o altres parts implicades.

Morsi, en una conferència de premsa amb el president de Consell de la Unió Europea, Herman Van Rompuy, ha subratllat que la situació requereix "saviesa" per aconseguir una resolució. Egipte, va dir el mandatari, considera que "no és necessari transferir el conflicte a altres parts d'Àfrica", mentre el representant il·legítim de la UE -col·locat a dit- Van Rompuy afirma en el guió previst "els esforços internacionals en curs per combatre el terrorisme".

"És important que el govern de Mali -fruit d'un cop d'estat orquestrat per Sarkozy- reprengui el control ple del territori i que la reconciliació faci passos endavant", va dir el "funcionari" multimilionari de la noblesa flamenca amb el cinisme conegut habitual.

Interessos de França: moneda, urani, or, cotó...


Els països del Sahel, com Mali, Níger i Txad, tenen com a moneda el Franc francès africà i totes les transaccions d'aquests països amb l'exterior es realitzen a més a través del Banc de França, de manera que la intervenció d'Hollande sobre la manca de interessos econòmics en la intervenció és tan falsa com la que l'OTAN va efectuar a Líbia o la que manté a Síria.

Hollande ha mentit sobre Mali: França té molts interessos econòmics a Mali i Níger

Avui ha dit Hollande als francesos que la intervenció a Mali no respnde a interessos econòmics de França, i menteix desvergonyidament, a l'espanyola. Mali, país, sense sortida al mar, és el radi de la roda de l'antiga Àfrica Occidental Francesa. Mali és el tercer productor d'or d'Àfrica, després de Sud-àfrica i Ghana. La frontera de Mali amb Níger posseeix considerables dipòsits d'urani administrats per concessions franceses al nord de Mali, escenari dels actuals combats, i França és la principal potència nuclear europea. El país al costat de Burkina Faso, Níger i Togo tenen la primera producció mundial de cotó.

http://reportatges.sirius.cat/2013/01/hollande-ha-mentit-sobre-mali-franca-te.html

CiU reconeix que planeja encara més retallades als funcionaris el 2013

Andreu Mas-Colell ha anunciat que els pressupostos de la Generalitat per al 2013 seran de "manteniment i subsistència" i "serà necessari" aplicar més retallades en la despesa. Ha assegurat que la retallada serà més gran i, per tant, les mesures que afectaran els treballadors de la funció pública -i en conseqüència a tots els assalariats- aniran "més enllà de les aplicades el 2012".

El conseller català d'Economia Mas-Colell ha subratllat que la retallada de la despesa pública que ha d'emprendre la Generalitat estarà en funció de si el Govern espanyol accepta relaxar l'objectiu del dèficit per les autonomies i passar del 0,7% previst al 1,5 % que es reclama.

En l'escenari més optimista (1,5%), el conseller ha admès que "caldrà repetir, molt em temo, les mesures que van afectar el personal de la Generalitat l'any passat, perquè el punt de partida serà el 2012".

En cas que la Generalitat hagi de aplicar el 0,7% previst, Mas-Colell ha assegurat que la retallada de la despesa pública serà més gran i, per tant, les mesures que afectaran els treballadors de la funció pública aniran probablement més enllà de les aplicades el 2012.

Malgrat tot, Mas-Colell ha assegurat que "el que fem el 2013, sigui amb el 0,7% o amb el 1,5%, cal plantejar-ho com una cosa excepcional i com una mesura no sostenible, perquè no podem acontentar-nos amb el nivell d'ingressos que ara té Catalunya". "No és acceptable perquè aquest nivell d'ingressos no ens permet mantenir les estructures de serveis públics que els catalans volen i que, en circumstàncies normals, els catalans paguen", ha insistit el conseller de l'oligarquia que es nega a pujar els impostos -com el seu soci PP a Madrid- als més rics o als seus endollats a centenars.

ICV-EUiA vol el Parlament al centre del debat pel dret a l'autodeterminació

Dolors Camats ha presentat el text de la proposta alternativa d'ICV-EUiA a la declaració de CiU i ERC, que demana que sigui un procés obert i que totes les opcions s'hi sentin cridades a participar. Camats ha qualificat "d'imprescindible" que el text que es consensuï doni al Parlament aquest "paper central": "Al Parlament és on hi ha les forces que estan a favor d'aquest procés però també les que estan en contra i que legítimament hi han de poder dir la seva", ha dit Camats.

La portaveu d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Dolors Camats, ha presentat avui en roda de premsa, al costat de diputat Joan Mena, la proposta de resolució sobre la sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Un text que, segons Camats, "no per contraposar sinó per arribar al consens" amb CiU i ERC que ja han presentat la seva i amb la possibilitat d'incloure altres formacions com el PSC. D'aquesta manera, el text presentat avui dóna al Parlament de Catalunya la centralitat per pivotar tot el que tingui a veure amb l'impuls d'una consulta.

Camats ha qualificat "d'imprescindible" que el text que es consensuï doni al Parlament aquest "paper central". "Al Parlament és on hi ha les forces que estan a favor d'aquest procés però també les que estan en contra i que legítimament hi han de poder dir la seva", ha dit Camats que ha indicat que això no implica substituir el Consell per la Transició Nacional que té previst crear CiU i ERC. "Si el Govern vol tenir un consell assessor està bé però l'impuls ha de ser des del Parlament", ha reclamat Camats que també ha indicat que en la negociació amb l'Estat "el Parlament també pot tenir lloc per anar a parlar amb el Congrés o amb el Govern espanyol" i que aquest espai de centralitat seria la comissió parlamentària pel dret a decidir.

"Aquest consell assessor no pot substituir el que ha de representar el paper del Parlament i de les forces socials i associatives", ha volgut deixat clar Camats que també ha dit que cal fer la signatura "d'un Acord Nacional pel Dret a Decidir" abans de dos mesos. En aquesta mateixa línia, Camats ha dit que cal buscar un "espai paral·lel" on els agents socials i empresarials" puguin seguir aquest procés. "Cal veure com construïm aquest procés des del carrer", ha dit per reclamar el protagonisme de tots els ciutadans en aquest procés.

Camats s'ha referit també a la intencionalitat de la declaració de CiU i ERC de fer una consulta per la constitució amb una única sortida, la d'un Estat propi. "Hi ha elements coincidents amb la declaració que CiU i ERC han plantejat i hem volgut també fer-ho a partir dels nostres propis principis", ha dit Camats al mateix temps que ha indicat que "si volem que sigui un procés obert i democràtic hem de garantir que totes les opcions s'hi sentin cridades a participar". "Que la gent, sigui quina sigui la seva voluntat de relació amb Espanya vulgui i s'hi senti a participar".

Ha afegit Camats que espera "que en la pròxima declaració de CiU i ERC hi sigui aquest fet" i que li consta la predisposició d'ambdues formacions per corregir aquest error.

Camats ha vindicat que ICV-EUiA "hem defensat sempre que la consulta es pugui fer per les voluntats legitimes de voluntat de canviar la relació amb l'Estat però també que cadascú pugui pensar el que vulgui".

La declaració del grup ecosocialista també posa sobre la taula dos punts, un sobre cohesió social i un altres sobre qualitat democràtica perquè "el procés es produeix en un context de severa crisi econòmica que provoca patiment en molta gent", ha dit la portaveu ecosocialista que ha recordat que el seu grup parlamentari és "molt crític" amb la majoria de Govern "actual i passada pel manteniment de les polítiques d'austeritat".

Camats també ha manifestat que el procés de transició nacional "no el podem fer tampoc sense elements de regeneració democràtica", referint-se al punt de qualitat democràtica de la seva declaració. "Són masses els casos de corrupció que colpegen alguns partits de Catalunya perquè engeguem un procés com aquest sense garantir el benestar social però també la qualitat democràtica", ha afegit la portaveu parlamentaria d'ICV-EUiA.

La portaveu ecosocialista ha explicat que entraran la seva declaració a registre el pròxim dimarts i s'ha emplaçat a treballar a partir d'aquell moment per trobar un text consensuat entre almenys totes les formacions que donen suport al dret a decidir i aquelles que no però que poden estar d'acord amb consultar a la ciutadania.

L’engany dels ecofeixistes de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge” i que els ciutadans els hi facin la feina -que ja han pagat per a que es faci diverses vegades- pel morro. Els objectius reals d’aquestes dues empreses i els seus socis al govern fatxenda de CiU però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu: no hi ha medi ambient ans ecofeixisme d'un govern d'irresponsables immorals que fa negoci i vol fer responsable al ciutadà de la seva pròpia responsabilitat per allò que al mateix temps li cobra per tot arreu.

Per llei, tots els envasos han de pagar una quota de menys d’un cèntim per tal de fer un prepagament del transport del residu i del cost del seu reciclatge, que es carrega al preu del producte i que paguem tots els usuaris. Els envasos pels quals s’ha efectuat aquest pagament, contenen el característic i publicitat punt verd. Així, una llauna, una bossa de patates o una ampolla de lleixiu, contenen aquest punt verd, mentre que no passa el mateix amb una paella, un got de vidre o una bombeta.

Els ajuntaments són els responsables de recollir tots els residus a reciclar i portar-los a la planta corresponent, gestió per la qual es veuen recompensats per una quantitat dinerària en funció de les tones que entreguen. Aquesta aportació als ajuntaments és, teòricament, una porció dels cèntims que l’empresa envasadora ha hagut de pagar per la gestió del residu.Image

Hi ha molts residus però, que sense ser envasos i, per tant, sense haver hagut de pagar per avançat la gestió del residu per llei (sense dret a incloure el punt verd), són 100% reciclables, pel simple fet que estan fets amb els mateixos materials que els que contenen els envasos: gots de vidre, olles, plàstics, bombetes (sense gasos)… Tots aquests residus que acabem de citar, poden doncs, anar al contenidor corresponent: groc en el cas de plàstics o metalls i verd en el cas de vidres.

L’objectiu de la campanya d’Ecoembes i Ecovidrio, amb la col·laboració económica de l’Agència Catalana de Residus, és que tots aquests residus, tot i ser 100% reciclables, es tirin al contenidor gris i no es reciclin. La raó és senzilla: no han pagat pel seu transport a la planta de tractament ni pel seu reciclatge (no contenen el punt verd). Si es tiren al contenidor corresponent, son traslladats a les plantes de reciclatge i són comptabilitzats com a Kg vàlids per calcular l’import a pagar als ajuntaments pel seu trasllat. Com que són reciclables, i es barregen amb els envasos, la planta de reciclatge es veu obligada a reciclar-los.

El problema és que el fabricant d’aquests gots, paelles, bombetes, plàstics varis, que no son considerats envasos, no han pagat. Per aquesta raó Ecoembes i Ecovidrio han decidit tirar pel dret i “educar” a la població per tal que tirem aquests residus al contenidor gris i vagin a parar als abocadors en lloc de ser reciclats. Es tracta doncs, d’una qüestió econòmica com veieu, no gaire en la línia de fomentar el reciclatge sinó ben el contrari, en fer negoci malgrat el medi ambient i nosaltres ho paguem.

Si volen que reciclem, que ens paguin pel reciclat, i posin un drapaire en comptes de robar a mans plenes amb arguments insostenibles, i a més amb la financiació dels diners públics que no hi són per sanitat i educació de la bona.

Segona 'marea blanca' de l'any contra la privatització de la sanitat i el PP

Els sindicats de la sanitat madrilenya omplen aquest matí una altra vegada els carrers de Madrid en la segona "marea blanca" de l'any, que discorre des de la plaça de Colón fins al Ministeri de Sanitat en protesta contra el pla de mesures contra la sanitat pública i la ciutadania que el PP de Madrid planeja per al 2013. La manifestació, convocada per totes les organitzacions integrants de la taula sectorial de sanitat -CCOO, Satse, Amyts, CSIT, UGT i USAE-, té el mateix lema que les anteriors convocatòries: "La sanitat no es ven, es defensa".

És la segona manifestació de l'any, després de la convocada el passat dia 7 per l'Associació de facultatius especialistes de Madrid (AFEM) i la Plataforma assembleària de Treballadors i usuaris per la Salut (PATUslud), que va congregar a desenes de milers de persones que van guardar "un minut De silenci per la sanitat" que el PP i CiU estan transformant en un negoci privat per l'enriquiment personal dels mateixos polítics corruptes que la privatitzen amb arguments demagògics i demostradament falsos.

La manifestació forma part del calendari de mobilitzacions que les diferents organitzacions han convocat en l'arrencada de l'any amb la finalitat de "paralitzar" la privatització De la gestió de sis hospitals i 27 centres de salut, que l'Assemblea de Madrid va aprovar el passat 27 de desembre.

Detenen un alemany a Mallorca per incendiar l'habitatge del qual havia estat desnonat

La Guàrdia Civil ha detingut un alemany com a presumpte autor de l'incendi declarat aquesta matinada en l'habitatge de dues plantes de la urbanització de Bellavista, al municipi de Llucmajor (Mallorca), on vivia com inquilí i de la qual havia estat desallotjat recentment. L'home contemplava l'incendi des de l'interior d'un vehicle aparcat davant de la casa, on ha estat detingut, després de confessar autor, per la Guàrdia Civil. Imatge dels desnonaments a Espanya per comunitats al 2012.

Les forces de seguretat investiguen el succés, si bé pel que sembla l'home havia estat desallotjat de l'habitatge per impagament.

El foc ha començat al voltant de les 4.30 hores de la matinada i en la seva extinció han treballat bombers dels parcs de Llucmajor i Felanitx, han informat els Bombers de Mallorca.

Si bé l'incendi havia estat donat per controlat aquesta mateixa matinada, s'ha reproduït a primera hora del matí, de manera que els efectius de bombers estan treballant de nou en l'extinció.

2.443 espanyols estan presos a l'estranger sense que el PP faci res

El Ministeri d'Afers Exteriors tenia registrats l'agost de 2012-2443 espanyols que es troben detinguts i presos a l'estranger i només al voltant d'un centenar torna cada any a Espanya per complir la seva condemna gràcies als convenis bilaterals signats amb una vintena de països. La gran majoria, més del 80%, es troba a la presó per delictes relacionats amb les drogues.

El grup més nombrós es troba a Perú, on romanen detinguts 276 ciutadans, 270 d'ells vinculats a les drogues, en el segon lloc se situa Itàlia (216 detinguts, 196 per drogues), i el tercer grup més important està a Colòmbia (210 detinguts, 202 per drogues).

Després d'aquests països hi ha França (199 espanyols detinguts), Brasil (186), Marroc (180), Portugal (150), Alemanya (133), Argentina (123), Equador (118), Regne Unit (71), República Dominicana (70), Estats Units (63) i Veneçuela (51).

A falta de conèixer les dades tancades de final d'any, no hi hauria cap pres espanyol a Cuba després del retorn a Espanya a finals de desembre de Miguel Vives, condemnat per tràfic de drogues a 18 anys de presó, dels quals havia complert quatre en l'illa, i Àngel Carromero, sentenciat l'octubre passat a quatre anys per homicidi després de provocar l'accident de trànsit en què van morir els cucs feixistes Oswaldo Payá i Harold Cepero.

Cada any, abans de les vacances, es repeteixen les campanyes institucionals per alertar dels riscos de consumir o traficar amb drogues -és a dir, fer competència a les màfies governamentals que controlen i es lucren amb el narcotràfic- en els viatges a l'estranger, però no sempre tenen efecte. A l'estiu de 2010 hi havia 1.757 espanyols en presons estrangeres, a finals de 2011 es van superar els 2.500 i el 2012 la xifra va baixar lleugerament.

Les oficines consulars d'Espanya a l'estranger són les encarregades d'atendre aquestes persones, una tasca en la qual des de fa anys estan també involucrades organitzacions com l'Institut Ramon Rubial del PSOE que es finança amb diners públics.

Espanya ha subscrit el conveni del Consell d'Europa sobre trasllat de persones condemnades -signat per una seixantena països- i més de vint acords bilaterals. Els tràmits, segons explica el Moviment per la Pau en el seu programa d'atenció a detinguts, s'allarguen normalment un any o any i mig.

Però l'agent feixista de la FAES i el PP Carromero que va acudir a finançar les activitats contrarevolucionàries a Cuba de la "dissidència" mercenària i pel que la seva organització mafiosa ha mogut i pagat amb diners públics el que fes falta, va tornar a Espanya dos mesos després que la seva sentència fos ferma, moment a partir del qual poden començar les gestions per a la repatriació.

El condemnat ha de demanar personalment el trasllat i, si escau, pagar la multa que li hagi estat imposada. En certs països no sol donar-se el consentiment necessari per al trasllat a condemnats per determinats delictes o per l'impagament de multes.

França i el Marroc, adverteix l'organització que assessora els presos, reclamen ara el pagament de multes "astronòmiques" per donar el seu consentiment, mentre que el Japó exigeix ​​el compliment d'una part de la condemna abans d'aprovar el trasllat.

En l'actualitat, Pablo Ibar, condemnat a mort als Estats Units acusat de tres assassinats i que porta més de dotze anys en un penal de Florida havent declarat innocent i víctima d'un sistema judicial corrupte, és l'únic ciutadà de nacionalitat espanyola sobre el qual pesa la pena capital.

EU acusa el PP de posar els interessos privats sobre els de la ciutadania tolerant el fracking a Castelló

La diputada d'EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, assegura que és absolutament increïble i insòlit que la consellera Bonig no haja comparegut ni haja donat cap explicació sobre les intencions del PP de permetre a una empresa privada utilitzar la fractura hidràulica per fer prospeccions petrolíferes al nord de Castelló.

Albiol afirma que amb aquesta permissivitat, Bonig ha aconseguit posar en peu de guerra diverses comarques del nord de Castelló que veuen amenaçades les seues formes tradicionals de vida i el seu entorn per una tècnica molt qüestionada i prohibida a diversos països de l'entorn europeu.

La diputada repta a la consellera a què done la cara i explique que va a fer la Conselleria de Medi Ambient per garantir que aquesta iniciativa no destrosse el nostre territori: “Els estudis en contra del fràcking són aclaparadors, també l'UJI ha mostrat el seu rebuig per aquest mètode de prospecció. No entenem com el govern valencià continua endavant amb aquesta iniciativa quan té en contra al món acadèmic, a tots els partits de l'oposició, els grups ecologistes, i als ajuntaments i habitants de les localitats afectades”.

La parlamentària finalitza afirmant que la postura de Bonig solament es pot entendre si col·loca els interessos de les empreses privades del sector per damunt dels interessos de la ciutadania de les zones afectades per la fractura hidràulica. “Els guanys econòmics de Montero Energy pareix ser que importen més a Bonig que deixar una zona completament arrasada, enverinada, i amb greus riscos per a la salut dels habitants dels pobles”.

La multinacional canadenca R2 Energy ha presentat, a través de la seva filial espanyola Montero Energy, davant la Generalitat tres sol·licituds per explorar els recursos existents en una àrea de 195.569 hectàrees, a les comarques dels Ports il'Alt Maestrat per realitzar prospeccions i buscar hidrocarburs per a la posterior extracció. El procés administratiu no ha fet més que començar amb la sol · licitud i hi ha possibilitat que es presentin més ofertes.


195.569 hectàrees per explorar recursos existents. 195.569 hectàrees per buscar hidrocarburs. Quant són 195.569 hectàrees sense haver de recórrer a la gastada comparació amb camps de futbol?

Fent una arrel quadrada, ens dóna que equival a un quadrat perfecte de 44,2 quilòmetres de costat. Amb un mapa de google maps i utilitzant l'escala, hem arribat a aquesta il · lustració. A que acollona? Doncs això només és el principi.

Israel desmantella durant la nit el campament de Bab el Shams, 'Porta del Sol'

En plena nit, la policia i l'Exèrcit sionistes han evacuat a més d'un centenar d'activistes palestins acampats a Bab el Shams, el terreny cisjordà en què l'Executiu de Benjamin Netanyahu planeja aixecar un nou assentament il.legal. Divendres passat, un grup de palestins van instal·lar una vintena de tendes de campanya en una zona batejada pels ocupants sionistes com E-1 i situada entre Jerusalem oriental i Jericó, en els territoris palestins.

"A les 2.30 de l'endemà, uns 500 policies israelians i de fronteres van evacuar el campament", indica per telèfon Micky Rosenfeld, que detalla que van expulsar a uns 120 activistes. "No hi ha hagut ferits ni detinguts i l'evacuació va durar prop d'una hora", va afegir Rosenfeld.

Ireen Nasser, una de les acampades indica, però, que "sis persones van resultar ferides en l'operació", durant la qual la policia "els va colpejar a la cara". Un comunicat emès pels activistes considera que l'expulsió és "il·legal, perquè Bab al Shams es va establir en terrenys palestins". I afegeix que pensen seguir endavant amb la "lluita popular".

Amb l'acampada, els manifestants han volgut protestar contra els nous projectes colonitzadors israelians. En les últimes setmanes, el Govern de Netanyahu ha anunciat l'expansió de diverses colònies i la posada en marxa dels treballs inicials per urbanitzar E-1, on planegen instal·lar 4.000 habitatges. Estats Units i la Unió Europea consideren que la creació d'un assentament a E-1 dinamitaria la continuïtat territorial d'un futur Estat palestí. La comunitat internacional considera que per la seva situació estratègica, E-1 és clau per connectar el nord i el sud de Cisjordània. Més de mig milió de colons israelians viuen incrustats en els territoris palestins.

L'acampada de Bab el Shams constitueix una forma de protesta inèdita en l'etern conflicte que enfronta palestins i israelians des de fa dècades. Els activistes palestins han optat per imitar les tàctiques dels colons israelians que instal·len caravanes en els territoris palestins que després es converteixen en grans assentaments, cosa que en l'argot diplomàtica es coneix com "fets sobre el terreny".