diumenge, 14 de juliol de 2013

Centenars de persones demanen la dimissió de Rajoy a Barcelona

S'han concentrat davant la delegació del govern espanyol amb cassoles i després s'han dirigit a la seu del PP. La crida s'ha fet per les xarxes socials. Diverses plataformes hi donen suport. Aquest dimarts hi ha una altra concentració. Ada Colau es dirigeix als assistents de la concentració de Barcelona.

Més de mig miler de persones s'han aplegat aquest vespre davant la delegació del govern espanyol a Barcelona, al carrer Mallorca, fent sonar cassoles per exigir la dimissió del president espanyol, Mariano Rajoy, davant la vigilància d'algunes unitats policials dels Mossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Els concentrats cridaven consignes com "Fem fora la màfia" o "Rajoy dimissió". Un grup s'ha dirigit després davant la seu del PP, al carrer Urgell, convocats per la portaveu de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, que ha agafat el megàfon i s'ha adreçat als assistents. Colau ha convocat els assistents a una nova concentració, aquest dilluns a les 19 h.

A banda de Colau, a la concentració davant la delegació del govern espanyol s'hi ha pogut veure el líder de la CUP, David Fernández, els ecosocialistes Laia Ortiz i Ricard Gomà, i la monja Teresa Forcades, impulsora del moviment Procés Constituent.

La crida s'ha fet des de primera hora d'aquest diumenge a través de les etiquetes de Twitter #FemForaLaMafia i #JaqueAlGobierno després que 'El Mundo' hagi publicat suposats sms enviats pel president de l'executiu espanyol al tresorer del PP Luis Bárcenas, ara a la presó, demanant-li tranquil·litat arran dels papers filtrats amb la suposada comptabilitat B del partit i els sobresous a la cúpula. Diverses entitats han donat suport a la crida i han afegit el missatge "fes-ho córrer", recordant la convocatòria popular via SMS del 13-M del 2004 davant les seus del PP exigint la veritat en les investigacions pels atemptats als trens de Madrid.

"Mariano no acabas el verano", un dels crits que s'han sentit a Girona

A Girona, unes 80 persones s'han reunit a partir de les set de la tarda davant la subdelegació del govern espanyol, segons informa ACN. Els manifestants, carregats amb xiulets i cassoles, han cridat lemes en contra la corrupció del PP i han exigit la dimissió de Rajoy. Els participants han cantat lemes com "Aquí estem, nosaltres no robem" o "Mariano no acabas el verano', entre d'altres.

Membres de grups polítics com ICV, la CUP i ERC han donat suport a la convocatòria. La manifestació també ha aplegat diversos membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Girona. La portaveu d'aquesta entitat, Marta Afuera, ha ressaltat que l'associació està treballant per organitzar mobilitzacions periòdiques i continuades per mostrar el rebuig de la ciutadania amb el govern del PP.

La concentració estava convocada a les delegacions del govern de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. I també a les de les Balears i el País Valencià.

El PSOE se suma a IU exigint ​​la "dimissió immediata" de Rajoy pel 'cas Bárcenas'

El PSOE ha demanat aquest diumenge -sumant-se a la demanda reiterada avui per IU- la "dimissió immediata" del president del Govern, Mariano Rajoy, després de la publicació al diari d'El Mundo dels SMS que el mateix Rajoy es va enviar amb l'extresorer del PP, Luis Bárcenas: "Davant la insostenible situació política per la que està travessant Espanya, el PSOE es veu en l'obligació d'exigir la immediata dimissió del president del Govern", ha afirmat el secretari general del partit, Alfredo Pérez Rubalcaba, després una reunió d'urgència amb membres de la direcció socialista.

Rubalcaba, que ha anunciat que el PSOE trenca relacions amb el PP, ja havia demanat el passat 3 de febrer la dimissió de Rajoy pel 'cas Bárcenas'. Ara, el líder socialista no descarta la moció de censura si Rajoy no dimiteix. "En cas de no produir-se, parlarem amb altres grups parlamentaris perquè puguem abordar conjuntament la difícil situació. El senyor Rajoy ha de donar pas a un altre dirigent del PP perquè es faci càrrec. Si no es produeix, haurem d'optar per qualsevol altra decisió", ha insistit.

Per Rubalcaba, el comportament de Rajoy davant el 'cas Bárcenas' "es resumeix de forma senzilla: cap explicació, mentides". "Si algú ha mostrat compressió i connivència amb Bárcenas ha estat el mateix president", ha assegurat el líder del PSOE.

Els socialistes consideren que Rajoy "està incapacitat per seguir un minut més en la presidència" i que la seva permanència és "un dany irreparable per al país". El PSOE, ha afirmat Rubalcaba, "no està disposat" a que sigui tot Espanya la que estigui "en suspens", pendent dels "atacs de sinceritat" de Bárcenas.

"No és possible que Espanya visqui així. Rajoy està fent mal a Espanya", ha argumentat.

IU demana la dimissió de Rajoy i eleccions anticipades


El portaveu d'IU al Congrés espanyol, José Luis Centella, ha demanat la dimissió de Mariano Rajoy i que dissolgui les Corts aquest mateix dilluns i convoqui eleccions anticipades: «Així no es pot governar. Tenim un president pendent del que diu Bárcenas», ha assegurat Centella.

‪#‎FemForaLaMàfia‬ convoca una cassolada davant les delegacions del govern del PP


Després de la publicació avui d'uns missatges de mòbil suposadament enviats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, demanant-li que negués la comptabilitat B del partit, la xarxa s'ha començat a mobilitzar amb l'etiqueta #FemForaLaMàfia i s'ha convocat una repicada d'atuells davant de les delegacions del govern espanyol. La convocatòria es fa a les 19.00 i a Barcelona és al carrer Mallorca, 278. El coordinador general d’EUiA i diputat, Joan Josep Nuet, de la CUP, David Fernández i la portaveu de la PAH, Ada Colau, s'han sumat a la convocatòria.

Rajoy a Bárcenas: "Luis, fem el que podem"


"El Mundo" ha reproduït aquest diumenge 'sms' creuats entre Mariano Rajoy i Luis Bárcenas en els dos últims anys després de desfermar el procés judicial del 'cas Gürtel' i les sospites sobre els comptes del PP, en què l'expresident del Govern demana tranquil·litat al seu extresorer i li confessa: "Luis, res és fàcil, però fem el que podem".

#FemForaLaMàfia convoca una cassolada davant les delegacions del govern del PP

Després de la publicació avui d'uns missatges de mòbil suposadament enviats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, demanant-li que negués la comptabilitat B del partit, la xarxa s'ha començat a mobilitzar amb l'etiqueta #FemForaLaMàfia i s'ha convocat una repicada d'atuells davant de les delegacions del govern espanyol. La convocatòria es fa a les 19.00 i a Barcelona és al carrer Mallorca, 278. El coordinador general d’EUiA i diputat, Joan Josep Nuet, de la CUP, David Fernández i la portaveu de la PAH, Ada Colau, s'han sumat a la convocatòria.

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, crida a assistir aquest vespre a la concentració #FemForaLaMàfia davant la delegació del Govern a Barcelona.

Ada Colau @AdaColau
Fora el mal Govern! AVUI 19h Delegació Govern a #bcn C/Mallorca 278 #FemForaLaMafia Porta cassoles, PASSA-HO! #JaqueAlGobierno
10:59 AM - 14 Jul 2013

David Fernàndez #CUP @HiginiaRoig
Torna el repic d'atuells. Fora el mal govern. #femforalamafia Avui a les 19h a la Delegació c/Mallorca 278. #Bcn @vpartal via @AdaColau
11:13 AM - 14 Jul 2013

IU demana la dimissió de Rajoy i eleccions anticipades

El portaveu d'IU al Congrés espanyol, José Luis Centella, ha demanat la dimissió de Mariano Rajoy i que dissolgui les Corts aquest mateix dilluns i convoqui eleccions anticipades: «Així no es pot governar. Tenim un president pendent del que diu Bárcenas», ha assegurat Centella. El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, crida a assistir aquest vespre a la concentració #FemForaLaMàfia davant la delegació del Govern a Barcelona.

Pel dirigent d'IU, hi ha «dades molt evidents» de la vinculació de Bárcenas amb el PP i de la suposada finançació il·legal del partit.

Centella ha esgrimit que l'extresorer del PP no pot «decidir el futur» de l'Estat espanyol. «És la gràcia, és l'evidència», ha subratllat davant dels missatges de text telefònics publicats: «Bárcenas és un home del PP», ha afirmat Centella, qui ha lamentat que Rajoy no assumeixi la seva responsabilitat i que estigui «més pendent» de la presó que del Congrés.

Joan Josep Nuet reclama la dimissió de Rajoy, eleccions anticipades i la unitat de l’esquerra per oferir una alternativa

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha fet “una crida a la unitat de l’esquerra política i social per oferir una alternativa” després que, aquest diumenge, 14 de juliol, s’hagi sabut que el president del govern, Mariano Rajoy, va mantenir contacte amb l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, almenys fins fa tan sols quatre mesos. Davant el major escàndol de corrupció de les darreres dècades a l’Estat, Nuet ha reiterat la petició de dimissió del president del govern i la convocatòria d’eleccions anticipades. També ha cridat a participar a la cassolada #FemForaLaMàfia, convocada aquest vespre a les set de la tarda davant de la seu de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca 278.

“Luis, nada es fàcil, però hacemos lo que podemos”: aquest és un dels missatges que li va enviar l’ara president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a l’extresorer del Partit Popular, que durant anys va anotar els pagaments irregulars que rebien els dirigents de la formació. Ambdós van mantenir contacte per whatsapp almenys fins el març d’enguany, quan l’escàndol ja havia esclatat. Així ho ha desvetllat aquest diumenge un rotatiu espanyol.

Davant d’això, el diputat de l’Esquerra Plural Joan Josep Nuet ha reiterat la seva petició perquè Rajoy dimiteixi i convoqui eleccions anticipades. Nuet ha fet aquesta reclamació després de liderar, aquesta mateixa setmana, la primera plantada dels grups de l’oposició parlamentària arrel de la manca d’explicacions de Rajoy sobre l’escàndol que l’afecta. El coordinador general d’EUiA es va aixecar de la comissió que ha de tractar la llei de transparència que proposa l’executiu del PP, on fa de portaveu de l’Esquerra Plural, i va advertir que no hi tornarà fins que el president del Govern comparegui al Congrés per donar explicacions, una compareixença que el PP segueix negant.

De fet, el vicesecretari general del PP, Carlos Floriano, ha reiterat aquest diumenge que ells no tenen res a ocultar, malgrat acceptar implícitament la veracitat d’uns missatges de whatsapp que la formació havia ocultat fins ara, i ha anunciat que Rajoy pensa seguir mantenint encara la seva agenda normal.

Davant d’aquesta manca d’explicacions, Nuet reivindica una “nova política”, que aposti per la regeneració democràtica i la transparència vers els ciutadans, i ha reivindicat un procés d’unitat de les esquerres tant polítiques com socials per oferir una alternativa al PP i al PSOE en aquesta crisi de règim.

L'atac de la Troica als convenis col·lectius i als sindicats

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el debilitament dels convenis col·lectius és part d'un projecte promogut per la Troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), i aprovat pels governs conservadors de sensibilitat liberal, que intenta debilitar els sindicats per tal d'aconseguir la reducció salarial i el desmantellament de la protecció social a Espanya.

Estem veient avui a Espanya els efectes de la campanya de la Troica (el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) contra els convenis col·lectius que garantien tot un seguit de drets als treballadors dels països de la Unió Europea. En realitat, llegint els documents de la Troica sorprèn la franquesa amb què s'han estat expressant en les seves recomanacions sobre aquest tema.

Per regla general, les seves recomanacions solen presentar-se amb un llenguatge tecnicista que intenta donar un to científic a la seva anàlisi, clarament ideològic, ia les seves propostes, autènticament reaccionàries. No així en les seves recomanacions sobre els canvis que proposen en els convenis col·lectius, tant a nivell nacional com europeu. Ja que creuen que han mostrat la necessitat de dur a terme les polítiques de retallades i les baixades de salaris, assumeixen que la condició que es necessita per dur-les a terme és el debilitament dels sindicats i dels convenis col·lectius. I així ho diuen, sense cap condició.

Per cert, aprofito per aclarir que no és cert que l'FMI hagi canviat la seva postura sobre la necessitat de dur-les a terme. El que sí que ha canviat l'FMI és la velocitat amb què s'han de dur a terme, donant més temps a la seva implementació. Per aconseguir el debilitament dels sindicats i dels convenis col·lectius, la Troica ha recomanat:

1. la descentralització dels convenis col·lectius, forçant que passin del nivell nacional al nivell el més local possible (argumentant explícitament que això permetrà uns salaris més baixos);

2. la reducció dels convenis col·lectius, tant la seva extensió com la seva cobertura, donant tracte diferencial a aquells treballadors que estan coberts pels convenis col·lectius davant dels que no ho estan, seguint el model nord-americà, que ha tingut un impacte devastador en la defensa dels tots els treballadors;

3. la limitació del poder dels sindicats, eliminant la seva capacitat de determinar els salaris.

He d'admetre que, ja en el seu dia, el 2012, vaig haver de llegir dues vegades l'últim informe del Directori General d'Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea (Labour Market Developments in Europe 2012. Comissió Europea 2012:104) per la franquesa i brutalitat de les seves recomanacions. Llegint-lo, un pot veure que les forces conservadores i neoliberals se senten prou poderoses com per poder exigir (sense dissimular) l'atac més frontal als instruments del món del treball que hagi existit a Europa des de la II Guerra Mundial.

L'única justificació és que (en contra de tota l'evidència científica que existeix) aquest debilitament dels sindicats crearà llocs de treball, assumint erròniament que a major facilitat d'acomiadar, més gran és la creació d'ocupació.

Aquesta pressió de la Troica ha estat rebuda amb gran gust per les forces conservadores i neoliberals que governen Espanya, incloent la majoria de les seves autonomies. I avui estem veient els resultats. El nombre de treballadors que no té o no està protegit per convenis col·lectius ha augmentat geomètricament, constituint el major atac a la classe treballadora d'aquest país i als seus instruments, com els sindicats.

És la guerra de classes unilateral que la classe corporativa (The Corporate Class, com es diu en EUA) està imposant brutalment a la nostra població treballadora.

Són moltes les conseqüències d'aquest fet, però una d'especial impacte és l'increment de la recessió, ja que la reducció dels salaris contribueix a reforçar l'enorme problema de manca de demanda que l'economia espanyola està patint.

Rajoy a Bárcenas: "Luis, fem el que podem"

"El Mundo" ha reproduït aquest diumenge 'sms' creuats entre Mariano Rajoy i Luis Bárcenas en els dos últims anys després de desfermar el procés judicial del 'cas Gürtel' i les sospites sobre els comptes del PP, en què l'expresident del Govern demana tranquil·litat al seu extresorer i li confessa: "Luis, res és fàcil, però fem el que podem".

La relació de missatges telefònics es va perllongar fins a març de 2013, quan Bárcenas, després que advocats del partit li impedissin agafar documents del despatx que feia servir a Gènova, comunica via sms a Rajoy: "Tu sabràs a què esteu jugant, però jo quedo alliberat de tot compromís amb tu i amb el partit".

El to dels anteriors missatges entre tots dos, o de Rajoy amb la dona de l'extresorer, Rosalía Iglesias, és de suport i afecte. "El Mundo" assenyala a més que després de l'aparició dels comptes a Suïssa de Bárcenas, aquest va mantenir contactes directes amb Rajoy, que li va demanar que negués l'existència d'una comptabilitat B del PP i el pagament de sobresous a la cúpula del partit.

En els sms publicats, només n'hi ha un datat després que transcendís l'existència d'un compte suís de Bárcenas amb 22 milions d'euros, el 17 de gener d'aquest any, així com que es publiqués una primera informació, a "El Mundo", sobre pagaments de sobresous dins del PP.

Bárcenas envia un sms a Rajoy on atribueix la filtració d'aquesta última informació a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i li diu al president que no procedeix que ell faci un comunicat per contrarestar aquesta informació, sinó que ha de sortir a contestar la pròpia número dos del partit. A més, l'extresorer li segueix manifestat l'agraïment "pel suport que personalment sempre m'has donat". La contestació de Rajoy aquest mateix dia diu: "Luis. Ho entenc. Sigues fort. Demà et trucaré. Una abraçada".

Posteriorment, el 6 de març, el mòbil de Bárcenas registra una trucada perduda de Rajoy.

"El Mundo" publica les fotos de 10 pantalles de telèfons mòbils en què s'aprecien extractes dels diàlegs amistosos mantinguts per Bárcenas o la seva dona, Rosalía Iglesias, amb Rajoy en diferents dates dels últims dos anys i en què el cap de l' govern els expressa que "fem el que podem" i els demana "tranquil·litat".

Entre aquestes 10 fotos de pantalles, en tres apareixen suposats missatges de text escrits per Rajoy. A la primera, el text atribuït a Rajoy i dirigit a la dona de Bárcenas, es pot llegir, amb data de 23 de maig de 2011, "Rosa, gràcies, ets un encant. Jo hi seré sempre, al final la vida és resistir i que algú t'ajudi, tampoc fan falta molts. Un petó, i una altra vegada gràcies".

En aquesta mateixa foto hi ha un altre missatge de Rajoy a la dona de Bárcenas, amb data de l'1 de setembre de 2011, en el qual es llegeix: "Moltes felicitats Rosa. Esperem tot es confirmi. Una abraçada i a en Luis un altre. Mariano".

En una altra foto, Rajoy es dirigeix ​​a Bárcenas, i es pot llegir, amb data del 23 de febrer de 2012, "Val. No és cert Luis. Perquè va a fer mal. Jo parlo amb ella... Això no és fàcil , no cal equivocar-se. Tranquil·litat... És l'únic que no es pot perdre. Una abraçada".

En la mateixa, de 26 de febrer de 2012, s'observen dos suposats missatges de text de Rajoy en què es llegeix, en el primer, "Luis, res és fàcil, però fem el que podem. Ànim" i, a continuació, "Demà no puc. Divendres a les 17 h".

En una sisena foto, es llegeix un missatge de Rajoy en què es llegeix: "Luis. Ho entenc. Es fort. Demà et cridarem. Una abraçada", després d'un missatge de Bárcenas en què aquest li demana suport al cap del Govern, amb data del 18 de gener de 2012.

En les altres fotos s'aprecien missatges en què Bárcenas es dirigeix ​​al president del govern per demanar-li cordialment, en tot moment, el seu suport.

"Els SMS que avui publica El Mundo -tots els que se li han facilitat- són una petita part del total", explica el diari en la seva informació al respecte, que ocupa tres pàgines.

"Bárcenas ha posat especial interès en la seva difusió després que el seu antic partit el definís el dijous, per boca d'Alfonso Alonso, com un delinqüent que ha fet de la mentida el seu estil de vida", explica El Mundo en referència a unes declaracions del portaveu popular al Congrés sobre l'extresorer del PP.

El director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, va assegurar el passat diumenge en un article que Bárcenas li va confessar que el PP s'havia finançat il·legalment durant vint anys.

El passat 27 de juny el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va ordenar l'ingrés a la presó incondicional de Bárcenas després d'haver-li pres declaració sobre la seva fortuna d'uns 48,2 milions d'euros dipositats en comptes bancaris a Suïssa.

El jutge Ruz va imposar posteriorment a l'extresorer del PP una fiança de 43.250.000 euros en concepte de la responsabilitat civil que pugui derivar del procediment judicial obert en contra seu.

La pobresa com a crim de lesa humanitat

Entrevista amb Thomas Pogge, un filòsof alemany que acusa les elits oligàrquiques, els més rics, de perjudicar activament a les poblacions pobres de tot al món al propagar els seus sistemes polítics i econòmics equivocats i injustos, amb l'únic objectiu d'enriquir més i més: "Jo lluitaré fins a la mort per protegir els pobres de les atrocitats que els han infligit".

El 1973, el president del Banc Mundial assegurava que seria possible eradicar la pobresa al món abans que culminés el segle XX. Quaranta anys més tard abunden les evidències que aquest objectiu no s'ha assolit, però se segueix confiant que aquest pot assolir en qüestió de dècades, en l'any 2030, segons alguns experts.

Deutsche Welle va parlar amb el filòsof alemany Thomas Pogge per saber per què posar fi a la pobresa és una fita tan elusiva. Pogge és director del Programa de Justícia Social al Centre Whitney & Betty MacMillan per als Estudis Internacionals i Regionals, adscrit a la Universitat de Yale, i professor de Filosofia i Afers Internacionals a aquesta casa d'estudis.

Deutsche Welle: Per què ha estat tan lent el progrés en aquesta àrea?

El filòsof alemany Thomas Pogge, director del Programa de Justícia Social a la Universitat de Yale. El filòsof alemany Thomas Pogge, director del Programa de Justícia Social a la Universitat de Yale.

Thomas Pogge: La inequitat s'ha tornat més pronunciat. Si la gent pobra hagués participat proporcionalment al creixement econòmic global, la pobresa seria història en aquest moment. Eradicar la pobresa és molt possible, però hem de replantejar les regles fonamentals del nostre sistema econòmic. En aquest instant, aquestes normes estan sent dissenyades pels privilegiats i els rics per als privilegiats i els rics. Hem de replantejar-nos aquestes regles tenint en compte als pobres.

Vostè està involucrat en diversos grups que mesuren l'impacte de la pobresa sobre la salut. Una d'aquestes organitzacions és el Health Impact Fund (HIF). Què vol aconseguir aquest grup?

El Health Impact Fund busca proveir medicaments menys costosos a la gent i persuadir les companyies farmacèutiques d'investigar les malalties que solen afectar de manera preponderant a les poblacions més pobres. Aquestes afeccions solen ser completament desconegudes als països rics, per això que la indústria farmacèutica no vegi estímul econòmic suficient en la investigació d'aquestes malalties.

Nosaltres volem canviar aquest sistema creant un fons de 5 bilions d'euros per premiar les innovacions farmacèutiques que permetin produir els medicaments amb més impacte sanitari. Mentre més grans siguin les garanties de salut ofertes per un medicament, major serà la quantitat de diners que els seus creadors poden rebre d'aquest fons. A canvi, les companyies afavorides s'han de declarar disposades a vendre aquests medicaments per sumes que cobreixin els costos de producció sense generar guanys addicionals.

Què tan viable és un pla com aquest?

Els drets dels nens són ignorats en molts Estats del món. Unicef ​​critica que la creixent bretxa entre rics i pobres passi inadvertida per a tants governs, fins i tot en països on l'economia està en auge.

Qui coopera en temps d'austeritat?

Jo he tingut converses prometedores amb polítics a Alemanya, Índia i Brasil. Considerant els alts costos de la seguretat social, no seria d'estranyar que els governs que estiguin lluitant amb problemes financers es mostrin interessats en un sistema d'innovació farmacèutica més eficient.

Si sabem que la pobresa propicia tantes malalties i que els alts índexs de persones malaltes representen una pesada càrrega econòmica per als Estats, per què es fa tan poc èmfasi en el factor sanitari com a condició fonamental per al desenvolupament econòmic dels països pobres?

En l'àmbit de la política i de l'economia, molta gent pensa únicament en el curt termini, en les eleccions imminents o en els negocis per fer en el futur proper. I és molt difícil aconseguir que la gent abandoni els sistemes que coneix. De fet, hi ha maneres d'aconseguir millores considerables a curt termini, el que cal fer és deixar-li saber a la gent com assolir-les. Jo intento compartir aquest coneixement.

Estem deteriorant la salut de la població humana d'una manera estúpida i aquest perjudici ens sortirà més car a tots, a llarg termini, que si féssim el contrari: millorar la salut de tots. És absolutament ridícul el model que consisteix en vendre medicaments únicament a les persones que poden pagar el sobrepreu i negar-als que, pagant el preu marginal de producció, contribuirien a que se segueixin fabricant aquests medicaments.

Estem davant d'un problema ètic o econòmic?

Es tracta d'un problema ètic i també econòmic: no és moralment acceptable que la meitat més pobra del planeta sobrevisqui amb el 3 per cent dels ingressos globals i pateixi per això. Aquesta gent no té llars ni menjar suficient. No té aigua potable i solen viure en condicions insalubres. Molts nens estan treballant per portar diners a les seves famílies i molts adults són analfabets. Per ser completament evitable, aquest tipus de pobresa és un immens crim de lesa humanitat.

La bretxa entre els rics i els pobres no ha fet més que créixer. Què l'anima a pensar que la situació hagi de millorar?

Aquí i allà hi ha polítics i empresaris prestant oïdes al que estem discutint aquí. Tot i que va ser un succés tràgic, la crisi financera global va donar als països rics l'oportunitat de posar el 'diners bruts' en les seves agendes i de posar els seus focus en les grans multinacionals que no paguen impostos. En l'última cimera del Grup dels Vuit, el primer ministre britànic, David Cameron -que no és molt amic dels pobres-, va posar el tema en la seva agenda. Ara el repte és aconseguir que els països rics també posin fi al sistema que permet a la gent rica ia les multinacionals omplir les seves butxaques des dels països més pobres.

Això seria possible si es sumés l'optimisme del filòsof a la disposició del polític a actuar en nom d'una millor humanitat?

Jo lluitaré fins a la mort per protegir els pobres de les atrocitats que els han infligit. Potser els índexs de pobresa hagin baixat una mica, però el que importa, moralment parlant, és la pobresa que es pot evitar. Aquest tipus de pobresa ha empitjorat. I bona part de la pobresa que un veu al voltant del món és evitable i ha de ser la nostra meta lluitar contra ella.

La ciutadania contra la privatització de l'aigua a Europa

L'èxit de la primera Iniciativa Ciutadana Europea, que ja ha recollit més de milió i mig de signatures, i els processos de remunicipalització en importants ciutats de la UE aconsegueixen treure l'aigua de la directiva comunitària que regula les concessions. És un pas important en un camí on els interessos comercials i les contradiccions internes exerceixen com a principals obstacles cap a la consideració de l'aigua com un dret humà allunyat de les mans empresarials.

Però de vegades la pressió social guanya el pols. El mateix comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, va reconèixer fa pocs dies quan va decidir que l'aigua no formarà part de la directiva comunitària que pretén regular els contractes entre les administracions i companyies privades per a la concessió de serveis públics com la energia, els transports o els serveis postals.

Gran part de l'èxit es deu al més de milió i mig de signatures recollides a la primera Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), l'equivalent a una iniciativa legislativa popular a nivell comunitari, que pretén que Brussel·les reconegui l'aigua com un dret humà, tal com va ser declarada per l'ONU el 2010 i que es comprometi així a garantir l'aigua i el sanejament a tots els ciutadans europeus. Els seus promotor, la Federació Sindical Europea de Serveis Públics, al costat de molts col·lectius, ha aconseguit ja superar amb escreix el milió de signatures que es necessiten per a presentar la proposta, però pretenen arribar als dos milions abans del 9 de setembre.

"Entenc perfectament per què els ciutadans estan tan enfadats i molestos quan se'ls diu que els seus serveis d'aigua podrien ser privatitzats en contra de la seva voluntat. Jo em sentiria de la mateixa manera si aquest risc existís", afirma Barnier en la seva declaració sobre la exclusió. No obstant, el comissari defensa que la directiva no era un intent de la UE per privatitzar l'aigua "per la porta del darrere", sinó un mecanisme per "millorar la seguretat legal" dels contractes i "assegurar la transparència" i la "igualtat de tracte "en el si del mercat intern. Els grups per la defensa de l'aigua pública a Europa veien en la mesura, en canvi, una via sense retorn a convertir el recurs en un lucratiu negoci.

"En principi és una bona notícia", assenyala Pedro Arrojo, president de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i membre del comitè ciutadà de la ICE. "S'estava forçant a la liberalització. El que es persegueix és que hi hagi una regulació, però que quedi fora del mercat, que sigui un servei sense ànim de lucre", afegeix en conversa amb aquest diari.

"Entenc per què els ciutadans estan tan enfadats", diu el comissari Barnier


Tenen motius per a la desconfiança. La política seguida fins al moment per la Unió Europea no només ha consistit a donar ales a les intencions privatitzadores dels Estats membres, sinó que ha promogut l'externalització del servei de l'aigua com una de les imposicions de la Troica per a la reducció del dèficit públic i la concessió de rescats financers a tercers països.

"Ens veiem abocats a acudir a la Unió Europea que, però, ens està escanyant en tots els sentits. Ens defendrà la UE? Ho dubto molt, però utilitzem les vies democràtiques al nostre abast", va afirmar Francisco Caño, portaveu de la Plataforma Contra la Privatització del Canal d'Isabel II, durant la presentació de les més de 13.700 signatures per a la Iniciativa Ciutadana Europea recollides a Madrid.

"L'acte és un senyal de stop. Està dient als estats que s'equivoquen" A la pràctica, cada estat és sobirà per decidir sobre la venda o no dels seus serveis públics, així que la mesura no prohibeix que la gestió de l'aigua es segueixi derivant a empreses privades, però d'una manera significativa reconeix que l'aigua no és un recurs que hauria de ser sotmès als interessi particulars.

"L'acte és un senyal de stop. Està dient als estats que s'estan equivocant amb la privatització de l'aigua i ara tenim a la Comissió a un aliat en cas que la ICE sigui aprovada", assenyala Luis Babiano, gerent de l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament (AEOPAS).

La pressió de França i Alemanya

En la decisió de Barnier també han hagut de veure, i molt, els processos de remunicipalització que s'estan vivint en importants ciutats de França i Alemanya, els dos bastions de la política comunitària. Al contrari del que està succeint als països de la perifèria europea, aquests dos països, els serveis d'aigua han estat en mans privades durant molts anys, han decidit fer marxa enrere en el procés i retornar als ajuntaments el servei davant les males resultats, l'encariment dels preus i la descurança en les instal·lacions.

París i altres 40 ciutats franceses van començar el procés fa tres anys. L'alcalde de Berlín, Klaus Wowereit, anunciava a finals de juny que estava en negociacions perquè el servei de l'aigua a la capital torni a ser de caràcter públic.

París, Berlín i altres ciutats estan tornant a la gestió pública

Espanya, però, res a contracorrent. Aquí els processos de privatització han patit una accelerada a conseqüència de la crisi. Segons els càlculs d'AEOPAS, el percentatge de població abastida per societats privades supera el 50% i es calcula que pugui arribar al 57% en el que queda d'any. Des de l'associació temen que la reforma local que prepara el Govern multipliqui aquesta tendència.

Segons una primera anàlisi realitzat, l'aplicació de la reforma podria suposar la dissolució de 585 empreses públiques de diferents serveis, que segons els seus càlculs destruiria més de 30.000 llocs de treball i una xifra de negoci de més de 3.075 milions d'euros.

A més, al contrari del que succeeix en la majoria de països europeus, on els acords amb operadores privades estan sotmesos a un fort control, a Espanya no hi ha un òrgan regulador per als preus ni les inversions. El cànon concessional (els diners que les empreses paguen als ajuntaments a canvi de fer-se amb la gestió del servei de l'aigua) està viciant el sistema i deslligant les irregularitats, atès que el procés no garanteix que aquesta quantitat vagi a ser reinvertida en el propi cicle hidràulic.

A Espanya, més del 50% de la població s'abasteix d'empreses privades En un informe de la relatora especial sobre el dret humà a l'aigua potable i el sanejament, Catarina d'Albuquerque, l'ONU advertia que "els recursos recaptats mitjançant l'aplicació de tarifes només poden utilitzar-se per l'explotació, el manteniment i la millora o ampliació dels serveis de distribució d'aigua i sanejament i no es poden destinar a altres fins oficials".

Tota l'oposició exigeix ​​a Feijóo que aclareixi les donacions al PP

Tots els partits que integren el Parlament gallec, a excepció del PP, ha exigit aquest dissabte la compareixença urgent del president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, perquè expliqui les donacions opaques per un import superior a dos milions d'euros que el seu partit va registrar en 2006, quan ell ja havia succeït a Fraga com a líder de la formació i que va revelar ahir EL PAÍS.

Des del PSdeG fins el Bloc Nacionalista Gallec, passant per Alternativa Galega de Esquerdas (AGE)-la coalició del partit de Beiras amb Esquerda Unida-ha saltat sobre la jugular de Feijóo, que sempre ha escorregut l'embalum sobre el finançament del PP.

Quan es van conèixer els manejos de l'exsecretari d'organització a Galícia Pablo Crespo, un dels caps de la Gürtel, va arribar a al·legar que en aquells temps "ni tan militava en el partit". El líder del PSdeG, Pachi Vázquez, ha defensat que l'informe de l'exgerent del PP gallec que reconeixia les suposades donacions irregulars "col·loca el PP de Galícia i al president de la Xunta al centre del cas Bárcenas i del finançament irregular del PP". El dirigent socialista ha advertit que "ara ja no val amagar-se. O parla el president del PP o haurà de parlar la Justícia", ha assegurat.

La viceportaveu d'AGE, Yolanda Díaz, ha avisat el cap de l'Executiu gallec que ja no cal escudar-se en que llavors no estava afiliat al PP gallec. "Si es confirmen aquests fets i el suposat finançament il · legal del PP, tots els processos electorals posteriors serien fraudulents".

En la mateixa línia el portaveu nacional del BNG, Xavier Vence, ha exigit la presència de Feijóo al Parlament gallec perquè expliqui les novetats "escandaloses, alarmants i d'extrema gravetat que confirmen el que el BNG porta temps denunciant: la podridura del sistema de finançament del PP i l'amplitud del disseny d'enginyeria financera dels populars".