dimarts, 7 de desembre de 2010

Els hackers d'Anonymous batallen per Wikileaks: guerra de DDos

Les conseqüències del cas WIkileaks són cada dia més evidents i trascendents i podrien representar un punt d'inflexió en l'evolució de la xarxa d'Internet i la societat informacional. Corporacions i governs obertament mostrant la seva beligerància contra la lliure circulació de la informació i per l'altra banda una societat civil ben organitzada que es manté a l'anonimat. Els atacs de Denegació de Servei s'estan estenent a la xarxa: estem assistint a una veritable batalla informativa en el ciberespai.

Els posicionaments actius a favor i en contra de les filtracions realitzades per aquesta organització s'estenen per tota la xarxa. Si fa uns dies va ser Amazon qui es negava a allotjar la web de Wikileaks (que havia estat atacada en els seus antics servidors) i després va ser PayPal qui cancelava el compte de Wikileaks per a rebre donacions econòmiques, avui és Visa qui ha anunciat que cancel·lava els comptes de Wikileaks. El setge a l'organització és intens i implica a les més grans corporacions d'Internet. La mateixa Twitter, encara que ho ha negat explícitament en un comunicat, podria haver estat censurant els hashtags referents a #Wikileaks i #Cablegate, que sorprenenment no apareixen entre els més seguits quan és obvi que aquests dies arrosseguen un nombre desorbitat de comentaris.

Però, en el bàndol contrari, no s'han quedat enrera. El grup de hackers Anonymous, responsable entre d'altres d'atacs de denúncia contra els ministeris de cultura i les entitats de gestió de Copyright de tot el món, han anunciat diversos atacs en paral·lel a les webs del Banc Suís que va retenir els comptes de Wikileaks i a PayPal. Així mateix, han anunciat que estendran els atacs a totes les corporacions i institucions que estan perseguint a Wikileaks, entre elles: Amazon, EveryDNS i el govern de França.

Els atacs de Denegació de Servei s'escampen per tota la xarxa i qualsevol usuari amb uns mínims coneixements de informàtica pot afegir-s'hi, essent l'anonimat la seva principal avantatge.

Si al principi era WikiLeaks la que estava en problemes per múltiples atacs distribuïts de denegació de servei (DDoS), grups anònims han sortit a "defensar-la", llançant atacs en contra de llocs vistos hostils cap a l'organització.

D'aquesta manera, el lloc del banc suís que li va tancar el compte a Julian Assange va ser atacat i fet caure ahir, mentre que PayPal va patir un atac el cap de setmana després de tancar el compte on WikiLeaks rebia les seves donacions.

PayPal va començar a ser atacat durant la tarda del dissabte, el que va causar que el seu bloc no estigués disponible per unes 8 hores, va explicar Sean-Paul, investigador d'amenaces de PandaLabs.

El grup a càrrec dels atacs, Anonymous, va muntar un lloc per donar a conèixer els seus plans d'atac, tenint entre les seves possibles futures víctimes a Amazon, EveryDNS i el govern de França, que hauria pressionat a l'operadora OVH a no donar-li servei a WikiLeaks.

No obstant això en un irònic gir del destí, el lloc de Anonymous està a baix per un atac DDoS. Durant un temps en intentar entrar a ell, es redirigia cap al lloc del banc Post Finance, encara que ara s'ha muntat un lloc temporal simplificat que explica la situació.

Anonymous havia assenyalat a la seva web anteriorment que "trobarem i atacarem a aquells que estiguin en contra de Wikileaks i donarem suport a Wikileaks en tot el que necessitin".

Anonymous havia estat també darrere de campanyes en contra de l'Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units (RIAA) i l'Associació de la Indústria Cinematogràfica (MPAA) en contra dels esforços d'aquestes per reforçar els drets d'autor.

"Encara que no tenim una afiliació amb WikiLeaks, barallem per les mateixes raons. Volem la transparència i lluitem contra la censura. Els intents de silenciar WikiLeaks són passos que ens acosten a un món en el qual no podem dir el que pensem ni expressar les nostres opinions ni idees ", va assenyalar l'organització, explicant les seves actuacions.

Al mateix temps, l'agrupació va començar a fer crides a que altres s'uneixin a la causa.

Com sigui, això ha generat atacs d'una banda a un altre en el que són veritables combats online. Encara que els atacs DDoS existeixen des de fa molts anys, en aquest moment estan sent organitzats per grups com maneres de lluitar per una causa. Serà aquesta la nova forma de protestar o anar a vaga?

Links:
- AnonOps
- WikiLeaks furor spawns rival DDOS Battles (ComputerWorld)
- WikiLeaks supporters aim cyberattacks at PayPal (Forbes)


Fisher, Mark, Abel o Goldfus: Biografia d'un espia genial (i 2)

Va néixer a Anglaterra, al 142 del carrer Clara, a Benwell, a Newcastle-upon-Tyne, el 1903. Els seus pares, alemanys ètnics de Rússia, havien estat actius en el moviment revolucionari a Rússia i havien fugit a Anglaterra el 1901. El seu pare, Genrikh (Heinrich), va ser un agut bolxevic que va prendre part en les operacions d'enviament clandestí d'armes i literatura des de la costa nord-est de Newcastle. El pare, Genrikh, va publicar un llibre: "V rossii i v Anglii" ("A Rússia i a Anglaterra"), el 1922, que detalla la seva vida a Newcastle.

Willie va créixer a Whitley Bay, on la família es va mudar, i va assistir al Institut Whitley Bay i Monkseaton (ara Whitley Bay High School). La família va viure en diverses direccions, sobretot a l'Avinguda Lish. La família Fisher va deixar Whitley Bay, però, per anar a la recentment creada Unió Soviètica el 1921, on Genrikh va morir el 1935.

En el servei secret

El 1946 va entrar de nou al servei secret i va ser entrenat com espia per a l'entrada als Estats Units. Va viatjar a Canadà amb una identitat falsa i va entrar als Estats Units el 17 de novembre de 1947. Va adoptar el nom d'Emil Robert Goldfus (el Goldfus real havia mort a l'edat de 14 mesos). Els soviètics havien construït una llegenda elaborada per Goldfus, una biografia fictícia de la seva vida des de 1902 fins a 1947.

Com a cobertura de la seva residència il.legal, va obrir l'estudi d'un artista en els estudis Orvington a Brooklyn, encara que només tenia talent artístic mínim. Ell es va presentar com un retocador de fotos retirat als altres artistes amb qui va entrar en contacte. Es va fer amic d'un petit grup d'homes més joves, sobretot els artistes que compartien els seus gustos per l'art realista. No va fer cap intent de vendre pintures, però va continuar treballant en la seva tècnica. Els seus amics ho van trobar intel.ligent i ben informat, però una mica reservat, per exemple, mai va revelar on vivia. Va expressar la seva admiració per l'artista rus Isaak Levitan.

El seu treball com a resident era reclutar i supervisar els agents que reunien la informació d'intel.ligència. Se li va donar el control d'un grup pre-existent d'agents que incloïa Lona Cohen i Cohen Morris, que es creu que van estar els correus per l'anell nuclear d'espies Rosenberg, Greenglass, Fuchs, i que més tard operaven a la Gran Bretanya com Peter i Helen Kroger.

Fisher no se sap que mai han tingut cap contacte amb el Partit Comunista d'EUA. Com a part de la seva llegenda, de vegades fabricava històries sobre els seus primers dies com llenyataire al nord-oest del Pacífic durant l'època de la IWW.


El grup de Mark informava a Moscou sobre els preparatius nord-americà per a la Tercera Guerra Mundial. Entre altres coses, hi havia un pla per llançar contra el territori soviètic 300 bombes atòmiques. Vuit bombes es reservaven per a la capital, Moscou, i altres tantes, per a Leningrad, la segona en importància ciutat del país.

Arrest

La xarxa d'espionatge muntada per Mark va funcionar amb èxit fins a l'arribada de Heihanen (Konstantin Ivanov), tinent coronel de la KGB que Moscou li va enviar en qualitat d'auxiliar. Mark li va lliurar a Heihanen una suma important per crear un laboratori fotogràfic, i perquè ajudés a la dona d'un agent que estava a la presó. No obstant això, Heihanen va preferir gastar els diners en begudes alcohòliques, amants i altres diversions. Va faltar en diverses ocasions a les cites fixades i, el 1955, quan Mark estava de vacances a la pàtria, va col.locar tota la xarxa a la vora del fracàs. Moscou va decidir revocar però Heihanen incomplir les ordres. És més: va delatar al seu cap a la CIA i va començar a col.laborar amb els serveis secrets dels EUA.

El 1957, Mark va ser arrestat per detectius de l'FBI en un hotel. A títol oficial, la URSS no es dedicava a l'espionatge en aquella època, de manera que Mark, per informar el Centre sobre el contratemps, es va identificar amb el nom d'un amic i col.lega seu, Rudolf Abel, mort anteriorment en una missió secreta. Quan la premsa va donar a conèixer la detenció d'un espia soviètic, anomenat Rudolf Abel, els caps de Mark es van adonar que era Vilyam Fisher.

Durant la investigació, va rebutjar tot vincle amb serveis secrets, es va negar a prestar declaració davant del tribunal i no es va deixar temptar per les propostes de col.laboració.

Lara: "La soberania no resideix en el poble sinó als bancs i l'FMI"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, denuncià que "molts dels que aquests dies no paren d'emetre lloes a la Constitució i de celebrar-la són els mateixos que es passen la resta de l'any trepitjant-la i incomplint-la. Estic segur que, en el fons, a molts d'aquests cínics la Carta Magna els destorba perquè en bastants aspectes està a l'esquerra de les polítiques antisocials que s'estan fent al nostre país".

Cayo Lara, que en els seus actes públics sempre es fa acompanyar per un exemplar de la Constitució, afirma que entre els articles que amb més freqüència es vulneren: "Està l'article 35, que determina el dret i el deure al treball, l'article 41, que fa referència a la protecció als desocupats, o/i l'article 47, que és el que hauria de garantir el dret a l'habitatge digne".

Per al coordinador federal, "davant aquesta situació, el més coherent seria canviar el punt 2 de l'article 1 de la Constitució, perquè la sobirania nacional ja no resideix en el poble, sinó en els bancs i en el Fons Monetari Internacional".

De la mateixa manera, Lara expressa que "en aquest estat de vulneracions hi ha qui viu de 'robar democràcia' perquè, a fi de comptes, suposa un robatori que la tercera força política de l'Estat en nombre de vots es converteixi en la sisena en nombre de diputats gràcies a una Llei Electoral injusta i escandalosa. Estem davant d'un frau a la pròpia Constitució. Fins i tot l'intent del Consell d'Estat de corregir la proporcionalitat del sistema va ser menyspreat absolutament per PSOE i PP, que ara, en connivència amb CiU i PNB, estan a punt de culminar al Congrés la seva tenalla per aprovar una simulació de reforma que res no canvia i que segueix deixant-los com els grans rendistes del sistema".

Cayo Lara, defensor que es faci una reforma constitucional per qüestions importants, assenyala que "després de publicar-se la sentència íntegra del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ja vam dir que havia arribat el moment de parlar de modificar la Constitució per abordar el necessari desenvolupament del Estat federal i que hi hagi una delimitació clara de competències entre els diferents territoris i el mateix Estat espanyol".

Els alumnes de l’IES Ximén d’Urrea a l’Alcora: 8 anys en barracons

Marina Albiol, diputada d’EUPV a Les Corts, exigeix a Font de Mora solucions per als problemes d’espai dels instituts d’educació secundària a l’Alcora. “Cal prendre decisions, els barracons no poden ser una solució a llarg termini, i en aquest cas estem parlant de més de vuit anys”.

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, critica durament que “el que es va anunciar com una mesura provisional ha resultat ser més de vuit anys i sembla no haver ningú amb interès de solucionar-ho, ni a curt ni a llarg termini”.

“Fred als matins, manca d'espai, olors, rates i altres animals, així com una deficient insonorització, són alguns dels problemes que han de patir els alumnes d’aquest institut”, denuncia la diputada, i recalca “condicions que haurien de ser inconcebibles en un país avançat com el nostre, i que malauradament són el pa de cada dia sota el govern popular”.

Albiol anuncia que portarà la problemàtica a Les Corts, “per fer escoltar la veu dels alumnes i famílies que han de veure tots els dies des de fa més de vuit anys com les seues condicions per a la formació són de nivells tercermundistes, mentre la generalitat mostra un interès nul per solucionar aquesta situació inadmissible”. I proposa solucions com “l’ampliació d’un dels dos instituts del municipi o un efectiu aprofitament de les instal·lacions de què disposa la localitat, com pot ser l’escola de ceràmica totalment desaprofitada”.

La cap de llista d'EUPV per Castelló considera “indecent” l'ús que està fent la conselleria de les aules prefabricades, i indica “van ser inicialment previstes com una solució purament temporal, però podem comprovar la utilització sistemàtica de barracons en front qualsevol problema d’espai sense que després ningú se’n recorde del problema” i assegura que “aquesta pràctica s’està estenent per la nostra geografia com a fongs i consolidant en el temps com un element més del panorama educatiu valencià, una cosa totalment intolerable”.

La portaveu d'esquerres considera denigrant que els alumnes de l'institut ‘Ximén d’Urrea’ de l'Alcora hagen de suportar aquestes condicions tercermundistes per poder assolir el seu dret a l'educació. “Una educació gratuïta digna i en condicions és un dret de tots i totes en la nostra democràcia, però el PP no té en la seua agenda la potenciació de la qualitat de l'ensenyament públic al nostre país”.

Argentina, Uruguai i Brazil reconeixen Palestina

Ahir dilluns, el canceller de l'Argentina, Héctor Timerman, va declarar que el seu país reconeix a Palestina com "un Estat lliure i independent". En roda de premsa, Timerman, va declarar que amb aquest anunci volen: "Transmetre l'interès del nostre país en que s'aconsegueixi un avanç definitiu en matèria de pau". La declaració de Buenos Aires es va conèixer després del pronunciament, en la mateixa línia, del govern brasiler de Luiz Inácio Lula da Silva.

El canceller va recalcar que "el govern argentí comparteix amb els seus socis del Mercosur que ha arribat el moment de reconèixer a Palestina com un Estat lliure i independent".

"Argentina ha declarat la seva ferma oposició contra les polítiques d'assentament en els territoris ocupats dutes a terme per les autoritats d'Israel", va sostenir el comunicat de la Cancelleria, que assenyala a més que el reconeixement reflecteix "el creixent consens sobre l'estatus de Palestina".

Per la seva banda, la presidenta de la nació austral, Cristina Fernández, va emetre aquest dilluns una nota al president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, per informar que "el govern argentí reconeix a Palestina com un Estat lliure i independent dins de les fronteres definides el 1967".

l'assessor de l'Organització per l'Alliberament Palestina (OLP) i de l'ANP, Nabil Shaat, va agrair l'anunci argentí.

"És un missatge molt clar de respecte a la legalitat internacional i en contra del colonialisme. M'agradaria agrair personalment a la nostra gran amiga Cristina Fernández, i abraçar l'amic poble argentí per aquest gran gest de solidaritat", va celebrar Shaat.

La declaració de Buenos Aires es va conèixer després del pronunciament, en la mateixa línia, del govern brasiler de Luiz Inácio Lula da Silva.

Amb aquesta decisió Argentina es suma a Brasil i Uruguai, països que també van reconèixer l'Estat Palestí.

El reconeixement s'inscriu en la voluntat d'afavorir el procés de negociació que condueixi a la finalització del conflicte i dins "de la tradició d'amistat i solidaritat amb el poble palestí", va afirmar Timerman.

L'Autoritat Nacional Palestina va obrir el 1996 una missió diplomàtica a Buenos Aires i, el 2008, Argentina va instal.lar la seva representació diplomàtica a Ramallah.

El passat mes de novembre, el Consell d'Ambaixadors Àrabs a Buenos Aires, va demanar suport al Govern de la presidenta Cristina Fernández per a la causa palestina, com a part de la celebració del Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí.

El Consell va demanar en aquesta oportunitat mitjançant un comunicat a la comunitat internacional "que prengui les regnes de la seva responsabilitat per reconèixer el dret de tots els palestins a establir i proclamar el seu propi Estat".

Els ambaixadors àrabs van agrair la posició del govern argentí "que no cessa a declarar el seu suport als drets inalienables del poble palestí i la seva oposició a les pràctiques israelianes contràries al dret internacional i al dret internacional humanitari", segons han assenyalat el text.

Uruguai va ser el primer país a acatar l'anomenat i el 13 de novembre, el president d'aquest país, José "Pepe" Mujica, va atorgar a l'ANP el reconeixement de l'Estat.

Joan Delort denunciat per prevaricació i injúries

L'excap dels Mossos de Figueres, Ferran Gómez, ha interposat una denúncia contra el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, per un suposat delicte de prevaricació i d'injúries. Gómez, que va ser suspès temporalment de sou i feina durant un mes per haver abandonat el lloc de treball en ple temporal del 8 de març, considera que se li van aplicar mesures cautelars 'indignes'.

L'excap dels Mossos de Figueres assenyala Delort com un dels responsables de la seva situació i posa com a exemple les seves declaracions a un diari gironí, on assegurava que l'objectiu era 'apartar-lo per sempre de Figueres, ja que no pot tornar perquè ha quedat totalment desacreditat davant les bases de la comissaria'.

'Tot i que l'inspector Ferran ha presentat aquesta denúncia a tall particular, des del SME-CCOO volem manifestar que té tot el nostre suport ja que considerem del tot inadmissible que un secretari de Seguretat desprestigiï un membre del cos de Mossos d'Esquadra en un mitjà de comunicació', ha comentat el portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra-CCOO, Antoni Castejón. 'De fet, no recordem que un secretari de Seguretat ho hagi fet mai', ha puntualitzat Castejón. 'Per tant, l'excap dels Mossos de Figueres ha optat per interposar aquesta denúncia per prevaricació i injúries contra Delort, per la forma com va actuar i es va portar', ha explicat el portaveu del SME-CCOO.

Des del sindicat s'aprecia que es va fer una 'execució pública, mediàtica i professional' de l'inspector Gómez. Finalment, mig any després, el càstig a l'excap dels Mossos de Figueres es va quedar només en la inhabilitació per ascendir en l'escala de comandament durant un any, una decisió que també ha estat recorreguda per 'excessiva'. 'Està a mans del contenciós. El van prémer molt, li van retirar l'arma i la credencial com a mesures cautelars, i al final tot va quedar en res', ha insistit Castejón, que ha recordat que 'molta gent i molts mossos van quedar incomunicats durant la nevada'.

'Per tant, aquest greuge comparatiu amb l'excap dels Mossos de Figueres no s'entenia i les declaracions de Delort a la premsa van demostrar que hi havia alguna cosa més', ha afirmat el portaveu del sindicat SME-CCOO, que afirma que aquest conflicte 'és una prova que no és bo que mani un polític, com Delort, a la Divisió d'Afers Interns (DAI)'. 'Abans no era així, al capdavant de la DAI hi havia un alt comandament dels Mossos', ha finalitzat Castejón.

Saviano: "El sistema judicial espanyol és tan corromput que no cal comprar jutges"

Alguns dels documents filtrats per la web Wikileaks mostren la preocupació dels Estats Units per la presència de la màfia russa a Catalunya. En un despatx de l'ambaixada nord-americana a Madrid cap a les autoritats de Washington de finals del 2009, considera una amenaça els grups procedents de Rússia que s'instal·len al litoral català, principalment la Costa Brava i els voltants de Barcelona. De fet, els diplomàtics dels EUA van oferir col·laboració en la lluita contra el diner negre i el blanqueig de capitals als caps de les fiscalies antidroga i anticorrupció de Barcelona, que aquests van agrair.

Tot i la detenció de vint mafiosos russos el juny del 2008 a diversos llocs de l'estat espanyol, entre ells el 'cappo' Gennadios Petrov, els fiscals han detectat que els nous líders russos arriben a Catalunya com a turistes i s'hi queden en adonar-se de les oportunitats que ofereix el 'dèbil control' sobre els grans fluxos monetaris i la 'bombolla' immobiliària a les zones turístiques del litoral.

Però una altra de les coses que preocupa més a l'ambaixada nord-americana és la corrupció dins del sistema judicial. De fet, l'escriptor italià Roberto Saviano, amenaçat de mort per la màfia, diu que 'el sistema judicial espanyol està tan corromput que la màfia no necessita corrompre els jutges', cosa a la qual alguns fiscals hi podrien estar d'acord, tot i que fonts properes als fiscals neguen aquest extrem rotundament i asseguren que aquest punt i algun altre són 'falsos.

Els nord-americans volien aprendre

Els fiscals, segons els documents, admeten que les declaracions optimistes després de la detenció de Petrov van ser fetes en 'un moment d'eufòria que no reflecteix la realitat', ja que l'activitat de les màfies de l'Est no ha disminuït.

Les mateixes fonts han explicat a l'ACN que les trobades amb les autoritats nord-americanes es van produir perquè aquestes estaven interessades en la lluita contra el crim organitzat que es porta a terme a l'estat espanyol i a Catalunya en concret, com per exemple en l'operació 'Java' del març passat, desenvolupada a Barcelona, altres zones de l'estat i països europeus, en la qual es van detenir desenes de membres de la màfia georgiana.

Segons aquestes mateixes fonts, els investigadors dels EUA estan a les 'beceroles' de la lluita contra el crim organitzat internacional en comparació a l'eficàcia demostrada a l'estat espanyol.