dijous, 2 de maig de 2013

Es revisa l'acord que va perdonar a Goldman Sachs milions de lliures

El Tribunal Superior de Londres ha començat a revisar l'acord fiscal pel qual la Hisenda britànica va eximir el 2010 a Goldman Sachs d'abonar un deute xifrat en 20 milions de lliures (24 milions d'euros) degut a interessos sobre una factura fiscal impagada. L'organització no governamental UK Uncut, que va portar als tribunals aquest acord, ha demanat al jutge que invalidi el pacte.

Uncut va argumentar davant el tribunal que mentre el Govern britànic "imposa mesures d'austeritat a les persones més pobres", les grans companyies "estan sent absoltes de pagar milions de lliures" en impostos.

L'advocada de l'organització, Ingrid Simler, ha dit que la decisió del llavors màxim responsable de la Hisenda britànica, David Hartnett, de "estrènyer la mà" a Goldman Sachs "va infringir els seus deures estatutaris".

Al seu dia, Hartnett va reconèixer que s'havia produït un "error humà" pel qual el banc va deixar de pagar diversos milions de lliures que finalment la Hisenda britànica va decidir condonar.

La lletrada ha assenyalat que aquesta decisió va estar influenciada per "la preocupació del senyor Hartnett d'evitar la xafogor personal, el de la Hisenda i el d'alguns ministres", entre ells el d'Economia, George Osborne.

Per la seva banda, la Hisenda britànica s'ha defensat al·legant que un informe elaborat el 2012 per l'Oficina Nacional d'Auditories assenyalava que l'acord va ser "raonable".

Simler ha recordat que l'acord va ser aprovat malgrat el rebuig dels mecanismes de revisió interna de la Hisenda britànica, que "van identificar ràpidament l'error", ha afirmat la lletrada.

Afganesos es manifesten per la presència de l'OTAN

Centenars de manifestants afganesos han marxat pels carrers de la capital, Kabul, per protestar contra la presència de les tropes militars estrangeres, liderades per EUA en aquest país, la qual en lloc de reforçar la seguretat a l'Afganistan ha provocat més caos i matança al territori afganès.

La indignada multitud ha condemnat enèrgicament el vessament de sang de civils durant les operacions aèries de les forces de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a l'Afganistan i el nou pla de Washington per establir bases permanents en aquest Estat.

L'actual administració nord-americana ha exigit el desplegament permanent de recintes militars a tot l'Afganistan. No obstant això, un gran nombre de figures polítiques i religioses han expressat el seu fort rebuig als plans dels EUA per establir qualsevol base militar tant a llarg termini com permanent al seu territori.

Estats Units i els seus aliats van envair l'Afganistan el 2001, sota pretext de restaurar la pau, però l'únic que han aconseguit és augmentar la inestabilitat al país.

Així mateix, milers de civils han perdut la vida durant els atacs aeris i terrestres de les forces de l'OTAN, i la població se sent indignada cada vegada més pel nombre aparentment interminable d'agressions mortals.

Darrerament, a l'Afganistan, el nombre de civils, que són objecte d'actes violents i resulten morts, ha augmentat, i d'acord amb un recent informe de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), la xifra de civils morts al país devastat per la guerra s'ha incrementat un 30% el primer quadrimestre de 2013 respecte al mateix període de l'any anterior.

Monago o el morro feixista patanegra

La Junta d'Extremadura franquista amenaça amb la insubmissió, vet aquí. El conseller extremeny d'Economia, Antonio Fernández (PP), ha amenaçat avui al Govern de Rajoy si permet un dèficit asimètric que beneficiï els que van incomplir l'ordre alemanya de dèficit comercial per a l'any passat, amb que Extremadura "definirà el seu propi sostre".

L'Executiu presidit per José Antonio Monago (PP), que dilluns passat va exigir que es mantingui el mateix límit per a tots o proposar que es vinculi al pressupost, fa un pas més en la seva exigència perquè no es penalitzi les regions que, a seva opinió, l'any passat es van esforçar per complir el compromís del 1,5%. La comunitat extremenya va passar de registrar el segon dèficit del país en 2011 (4,59%) al menor en 2012 (0,69%, segons el Ministeri d'Hisenda).

"No es tracta de donar-li més a Mas, sinó més al que més ha fet, i menys al que no va fer més, és a dir, al senyor Mas", ha assegurat Monago, lamentant que el Govern central vulgui canviar l'objectiu de dèficit per "donar-li gust "al dirigent català".

El president extremeny -que oblida, com el PSOE, que Rxtremadura té més del doble de funcionaris que la Catalunya a la que roba cada any, col·locats a dit per les famílies franquistes PP-PSOE durant 40 anys-, ha defensat la seva proposta que, si el objectiu de dèficit no és similar per a tots, es calculi en funció del pressupost no financer de cada comunitat, tot i que fonts del Ministeri d'Hisenda l'han rebutjat per subjectiu: "Aquí sembla que tot és subjectiu quan a un no li agrada un criteri", ha deixat anar amb el seu morro de pota negra bellotera.

El conseller d'Economia del PP també va rebutjar aquesta consideració per part d'Hisenda, però va afegir que, si no s'accepta la proposta extremenya, advoquen per una que beneficiï a les "comunitats complidores" -que 'compleixen' amb el que roben i no amb el que recapten en impostos- o "el cafè per a tots", és a dir, que l'objectiu es reparteixi per igual, com va fer l'any passat la banda feixista de Rajoy. Si no, ha advertit: "Si no hi ha cafè per a tots, nosaltres ens servirem el cafè amb la llet que ens vingui de gust, en el cas que s'apliqués la asimetria que sembla ser que Catalunya encapçala, juntament amb algunes de l'arc mediterrani" -casualment les que més contribueixen i menys reben a costa dels terratinents de la gla-.

El pocavergonya extremeny va presentar dilluns un estudi titulat 'Informe Monago, com el mico faig': sí a la igualtat-a costa de robar als catalans-, no al dèficit a la carta -a costa de tenir el que es es recapta i pujar els impostos als oligarques de la família-, en el qual planteja hipòtesis com que si es permet un objectiu de dèficit del 1,5% per a les "regions incomplidores el 2012", la resta "hauran de conformar amb un 0,94 %", per complir el nou objectiu fixat pel Govern cortesà. Com contraproposta, l'anomenada "asimetria extremenya" permetria a la regió un dèficit del 2,1%, que li permetrà captar 351 milions més de gla gratis a repartir amb la família.

Quinze silencis del feixisme mediàtic denunciats

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha presentat aquest vespre l'Anuari Mèdia.cat de silencis mediàtics (pdf), que recull quinze reportatges sobre algunes de les qüestions més silenciades als mitjans durant el 2012. L'Anuari, l'obre un reportatge sobre les empreses amb més beneficis econòmics (entre les quals Gas Natural, Endesa, Caixabank, Habitat i Abertis) que, tanmateix, han aprofitat l'última reforma laboral per fer expedients de regulació d'ocupació (ERO). Un altre dels temes destacats és l'augment d'adjudicacions de la Generalitat a l'auditora Deloitte des que aquesta va contractar David Madí, ex-assessor d'Artur Mas (foto).

Altres reportatges es fixen en les morts que hi ha hagut a les comissaries catalanes el 2012; els nou ministres franquistes que continuen vius i mai no han estat jutjats; el port de València com a principal entrada de la cocaïna a Europa; els 32 milions d'euros que ha rebut la patronal en concepte de subvencions; els negocis de multinacionals com Repsol, Roca o Borges en dictadures àrabs; l'augment de les denúncies per homofòbia; la baixa pressió fiscal de Catalunya; o la solidaritat entre els veïns de Ciutat Meridiana, on s'han aturat una quarantena de desnonaments.

A més dels reportatges, l'Anuari inclou pròlegs de David Bassa, president del Grup Barnils, i Xavier Giró, professor de Periodisme de la UAB; i un epíleg amb una entrevista a Noam Chomsky, un dels teòrics de la comunicació més coneguts i col·laborador del Project Censored nord-americà, amb què s’emmiralla l’Anuari Mèdia.cat.

'En temps de sobredosi informativa, l'Anuari vol ser una aposta per refermar les arrels del periodisme clàssic, anant més enllà del titular impactant, i posant el focus en temes que sovint queden al marge dels mitjans', diu el periodista Roger Palà, que ha coordinat el projecte juntament amb el periodista Sergi Picazo.

A més de l'Anuari, enguany el Grup Barnils també publica a la web especial vídeos sobre quatre dels quinze reportatges, com el que us oferim sobre Ciutat Meridiana.

El nepotisme a Alemanya, part de la corrupció crònica del capitalisme

A Baviera alguns diputats van contractar familiars a costa de l'Estat i els van assignar alts sous. Dos polítics cristianodemòcrates van dimitir després de fortes crítiques. Fins fa poc, Georg Schmid va ser president del grup parlamentari neoliberal bavarès -pàtria del nazisme- de la CSU (Unió Social Cristiana aliada a la CDU de Merkel). Dijous passat (26.04), va renunciar al seu càrrec perquè havia contractat la seva dona com a secretària personal amb un sou mensual de fins a 5.500 euros, malgrat que des de l'any 2000 és il·legal que un diputat contracti al cònjuge o als fills. Si aquesta llei existís a Espanya hi hauria feina per a desenes de milers a costa dels endollats de PP-CiU-PSOE i d'altres partits del franquisme galopant.

No obstant això, Schmid aprofitar una excepció per a casos més antics, és a dir, contractes que van ser tancats abans que la llei entrés en vigor. Aquests contractes seguiran sent vigents per temps indeterminat. En total, 17 dels 92 diputats del CSU al parlament estatal bavarès van fer ús d'aquesta excepció. Mentrestant, la majoria dels seus familiars han renunciat.

Dilluns passat (2013.04.29), un altre polític de la CSU va dimitir per la mateixa causa. Georg Winter, cap de la comissió pressupostària al parlament estatal bavarès, havia contractat els seus fills per a realitzar treballs d'informàtica. A l'hora de signar el contracte -poc abans que entrés en vigor la llei el 2000- tots dos amb prou feines tenien 13 i 14 anys respectivament.

El pur nepotisme

L'expert en dret polític, Hans Herbert von Arnim, havia desencadenat l'assumpte, revelant en un llibre recent que els polítics bavaresos guanyaven més que els seus col·legues en altres estats federats i que a través d'una regla d'excepció contractaven familiars.

Christian Humborg, de l'organització Transparency International, que lluita contra la corrupció a nivell global, es mostra sorprès: "Mai haguéssim pensat que encara existeix aquest tipus de nepotisme a Alemanya." Però també va dir que no hi ha senyals que hi hagi més casos semblants al país.

Cada any, Transparency International publica una llista anomenada índex de percepció de corrupció. En comparació amb altres 80 països, Alemanya actualment figura al lloc número 13. A nivell internacional, aquesta és una bona posició, afirma Humborg. Però si es tenen en compte els països veïns d'Europa, Alemanya només es troba en un nivell mitjà. Tanmateix, l'estadística es basa en estimacions.

Un fenomen molt expandit, però difícil de mesurar


Segons la professora de sociologia de l'Escola Superior d'Investigació Social de Münster, Ruth Linssen, és gairebé impossible mesurar els nivells de corrupció, perquè rares vegades els autors del delicte es donen a conèixer. La xifra fosca és immensa. "Creiem que només entre l'u per cent i un cinc per cent dels casos de corrupció s'esclareixen", comenta la professora.

Per la seva banda, en entrevista amb DW, Christian Humborg advoca per un enfocament en les mesures de prevenció. A Alemanya, destaca, la llei de llibertat d'informació frena clarament la corrupció. Aquesta llei permet als ciutadans accedir a les actes oficials per controlar l'administració.

Desigualtats entre nord i sud

No obstant, afegeix, aquesta regulació de la llibertat d'informació crea desigualtats entre el nord i el sud d'Alemanya. "Quatre de cinc estats federats, que no han implementat aquesta llei, es troben al sud del país: Baviera, Hessen, Baden-Württemberg i Saxònia", afirma Homburg. Per això, al nord del país, els funcionaris corruptes temen més ser descoberts.

Linssen indica que en la política alemanya ha un clar dèficit per prevenir la recepció de beneficis. "La convenció de l'ONU sobre corrupció ha estat signada per 140 països, però Alemanya no es troba entre ells, perquè les nostres lleis contra el suborn de diputats són massa laxes."

Malgrat aquesta situació tan vergonyant, diu, la coalició de govern no ha pogut arribar a un acord per implementar lleis més vigoroses. Linssen també demana una separació més clara entre la política i l'economia per impedir que els representants d'empreses elaborin lleis en els ministeris que els han estat dictades pels grans consorcis.

El PP reduirà els sous quatre anys "perquè baixi l'atur"

Amb l'argument per a necis de l'atur, causat per la seva política antisocial i feixista -"neoliberal", que queda més maco-, el PP planeja una "important" retallada salarial, de manera que l'increment anual dels salaris, tant dels treballadors del sector privat com dels funcionaris públics -beneficis, col·locats i regals als seus feixistes del ramat a part-, no superi el mig punt fins a l'any 2016, el que suposaria amb la inflació una pèrdua de poder adquisitiu d'entre un 10 i un 15% més al ja sofert d'un 30% en els últims 5 anys. Dos gràfics amb la pèrdua salarial acumulada, des del 1982 al 2007, un 48'98% (imatge) i desde 1992 a 2011 (a continuació). Només de 2007 a 2011 la pèrdua ha estat del 15%.

Així ho assenyala en la seva actualització del Programa d'Estabilitat, on pronostica que la taxa d'atur flexionarà a la baixa ja des 2014 i amb més intensitat a partir de 2015, segons les prediccions de la bola de Montoro.

Aquest comportament es basa en una "important" moderació salarial, amb increments de la remuneració per assalariat en l'economia de mercat que no superaran el mig punt en gairebé tot l'horitzó d'aplicació del pla 2013-2016. "Complement necessari serà un comportament semblant en les Administracions Públiques", indica. Així, preveu que la remuneració per assalariat, que va tancar 2012 amb una caiguda estimada del 0,3%, creixi un 1,1% el 2013 per baixar al 0,4% el 2014, pujar una dècima el 2015 i mantenir-se al 0 , 5% el 2016.

Els costos laborals unitaris moderaran la seva caiguda respecte al tancament de 2012 (-3,4%), al passar el -1,1% aquest any, situar-se al -0,4% el 2014, reduir la seva caiguda en 2015 (-0,1%) i arribar al 2016 en el -0,2%. Quant a l'evolució de l'ocupació en el període, el Govern assenyala que si bé al llarg de 2014 ja podria començar a crear ocupació net en alguns trimestres, s'estima que serà 2015 el primer any que registri un creixement interanual d'aquesta variable.

L'Executiu creu que una peça fonamental en la millora de l'ocupació és la major flexibilitat introduïda per la reforma laboral aprovada al 2012, que possibilitarà la creació d'ocupació quan s'assoleixin taxes de creixement sensiblement inferiors a les que resultaven necessàries en els últims cicles, tan només lleugerament superiors a l'1%. La contribució al creixement de la demanda agregada no s'estima significatiu en la pràctica totalitat de l'horitzó que abasta el programa remès a Brussel·les.

Escratxe al conseller contra la Salut pública Boi Ruiz

Un col·lectiu d’usuaris i pacients de la sanitat pública catalana ha portat les seves reivindicacions fins a la mateixa casa del conseller contra la Salut pública de CiU a la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz. A semblança dels escratxes convocats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els concentrats aquest matí en defensa de la sanitat pública han folrat el portal de la casa de Ruiz amb enganxines que denunciaven ”retallar en sanitat, mata” i "la sanitat no és un negoci", i han corejat proclames contra les retallades, la privatització, la corrupció en el sector i el govern de CiU.

La protesta ha durat poc menys d’una hora. En total, eren una cinquantena de persones les que han realitzat l’escrache. Segons ells, Ruiz és el màxim responsable del que qualifiquen de “desmantellament” de la sanitat pública catalana. En els dos últims cursos, el departament de Salut ha reduït el seu pressupost en un 11%, fet que ha suposat tancaments de plantes i quiròfans i un augment de les llistes d’espera. Per a aquest curs, el conseller ja va avançar que hi haurà més ajustos, encara que no en va detallar el volum ni la seva aplicació.

“Boi Ruiz: culpable. La sanitat no és un negoci”, ha estat el lema de la pancarta que presidia la protesta. No en va una de les preocupacions del col·lectiu que es manifestava és la deriva privatitzadora, segons consideren, iniciada pel conseller, amb la seva temptativa de lliurar per primera vegada a una empresa la gestió d’un CAP o dels serveis d’alguns d’hospitals.

Crida en suport a les víctimes del metro de València

Cada tercer dia de mes, membres de l'Associació de Víctimes de l'accident del metro de València del 3 de juliol del 2006, es concentren a la plaça de la Mare de Déu per recordar els 43 morts i 47 ferits, i exigir respostes i responsabilitats. Per a l'acte de demà, han fet una crida a través de la xarxa, amb un vídeo i l'etiqueta #el3totsalaplaça, que convoca tothom a assistir demà, dia 3, a la plaça a les set del vespre.

A més, per qui no pugui anar-hi però vulgui sumar-se a la concentració silenciosa, la comissió d'investigació ciutadana 0 responsables ha obert un espai virtual perquè tothom pugui participar-hi a través de Twitter.

En tots aquests anys, cap càrrec no s'ha responsabilitat de l'accident, un dels més greus de tot Europa. L'associació i la comissió d'investigació ciutadana fa temps que lluiten perquè hi hagi respostes i responsabilitats. A més, exigeixen que es reobri la investigació judicial, que es va arxivar. Per pressionar, han publicat a la plataforma Change.org una petició al president Alberto Fabra, que pot signar tothom que consideri que cal una investigació veraç sobre l'accident.

Rigau augmenta un 20% la matrícula de les escoles bressol públiques

La consellera d'Educació de l'Opus Dei, Irene Rigau va aprovar el passat dia de Sant Jordi un augment del 20,4% del cost de les matrícules de les escoles bressol públiques que depenen de la Generalitat per al curs 2013-2014. En un document del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), signat per la mateixa consellera, fixa en 118 euros mensuals la quota que els pares hauran de pagar només per l'escolarització dels seus infants, quan fins ara en pagaven 98. A més a més, cal saber que aquesta quota es pot arribar a quasi triplicar si el fill es queda a menjar a l'escola bressol, l'han de transportar o fer-li alguna classe de reforç o extraescolar.

La conselleria al·lega com a motius per aquest augment que no s'inclouen, per llei, "els ensenyaments de primer cicle de l’educació infantil dins dels ensenyaments obligatoris ni dels declarats gratuïts" i que "considera necessari equiparar progressivament l’import del preu públic per l’escolarització d’alumnes a les llars d’infants del Departament d’Ensenyament amb l’import previst per a les llars d’infants de titularitat de les corporacions locals".

Aquesta maniobra de la conselleria, d'afany clarament recaptador ja que apuja els preus de les seves escoles bresol perquè en altres bressoles públiques els pares ja paguen més, ha molestat força el col·lectiu de treballadors i pares de les escoles bressol que, sobretot a Barcelona, estan patint retallades, tancaments i augments de ràtios, una precarització generalitzada. De fet, l'aportació de la Generalitat entre 2010 i 2012 a les escoles bressol es va reduir gairebé en un 50%, i encara ha baixat més aquest 2013. Si el curs 2010 la Generalitat aportava 1.800 euros per plaça de nen a l'escola bressol, el 2013 paga 875 euros per plaça, el que suposa que aquest curs hagin tancat 22 centres.

A més a més, una de les clàusules del document del 23 d'abril assegura que "la falta de pagament de dues quotes [mensuals] del preu públic determinarà l’anul·lació dels drets que atorga la matrícula", el que, si més no, és paradoxal amb el fet que la Generalitat deu, per exemple, més de quatre mesos als farmacèutics o paga a tres mesos als seus proveïdors o que CiU subvenciona escoles per a rics de l'Opus Dei que separen per sexe tot i les sentències contràries dels tribunals que els nazicatòlics ignoren olímpicament.

"Es posa en risc l'atenció a les persones i s'augmenta la pobresa"

El sector de la dependència ha alertat que la retallada de 1.108 MEUR per al 2013 plantejada pel govern espanyol posa en risc l'atenció a les persones i augmentarà la pobresa. La presidenta de la patronal ACRA, Cinta Pascual, ha dit avui que aquesta reducció pressupostària és "la gota que fa vessar el vas" i ha plantejat que potser la Generalitat "ha de dir prou". La Taula del Tercer Sector, que aglutina prop de 4.000 entitats socials, afirma que la tisorada "elimina drets fonamentals i destrueix llocs de treball", i provocarà un augment de l'economia submergida.

Pascual ha considerat que es tracta "d'una retallada en tota regla" i no una reforma com havia plantejat en un primer moment el govern espanyol. D'altra banda, la Taula d'Entitats del Tercer Sector ha criticat les "greus conseqüències socials i laborals" que aquesta situació comportarà i que es traduirà en "més pressió" per a les famílies.

La Taula del Tercer Sector també ha alertat aquest dijous de les "greus" conseqüències de la nova retallada de 1.108 milions d'euros en dependència del Govern central, ja que suposa una inevitable modificació de l'actual model de protecció.

A través d'un comunicat, la plataforma que aglutina prop de 4.000 entitats socials, ha afirmat que la tisorada "elimina drets fonamentals i destrueix llocs de treball", i provocarà un augment de l'economia submergida.

A més, ha recordat que la mesura del Govern espanyol afegirà una major pressió sobre les famílies afectades, que hauran de fer front a un major copagament "del tot inassumible" per a moltes d'elles.

La nova retallada també comportarà perjudicis per als cuidadors familiars i els professionals perquè "s'intensifica la precarietat del seu treball", tenint en compte que rebran menys ajudes per fer front a la seva situació particular.

La Taula també ha lamentat que el nou pla de retallades també contempla que els usuaris hauran d'assumir un 5% més de copagament de la llei de dependència-el que suposa un 50% més del que pagaven fins ara-.

"Durant els últims anys ja s'han quedat moltes persones sense atendre i amb aquesta retallada encara hi haurà més famílies i usuaris que no cobraran mai cap ajuda", ha deplorat la plataforma d'entitats.

La tisorada també implicarà que milers de persones que actualment han estat reconegudes com a dependents perdin aquest reconeixement com a mínim fins a finals de 2014, ha afegit la Taula.

La PAH ocupa 12 oficines de Bankia a Catalunya contra els desnonaments

Activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han ocupat el matí d'aquest dijous 12 sucursals de Bankia a Catalunya per reclamar un interlocutor que doni solució als 200 casos de desnonament que l'entitat té a la comunitat. Una portaveu de la plataforma ha lamentat que Bankia és l'entitat financera que més ajuda estatal ha rebut i la que més desnona, i ha posat l'exemple d'un matrimoni de més de 90 anys.

Tenen data d'expulsió del seu domicili als Hostalets de Pierola (Barcelona) el 11 de juny, per actuar com a avaladors del seu fill per a un negoci.

La PAH pretén mantenir les ocupacions fins que el banc els ofereixi una solució per als casos catalans, que es gestionen des de Madrid, amb la paralització dels desnonaments i l'acceptació de dacions en pagament i lloguers socials.

A l'oficina principal de Bankia a Barcelona s'han desplaçat una cinquantena d'activistes, entre els quals figurava la portaveu oficial del moviment, Ada Colau, que ha preferit no fer declaracions als mitjans.

El PSOE justifica les seves festes pagades amb fons públics

Els comptes del PSOE d'Ourense van ser justificats per escrit per l'agrupació local socialista d'aquesta ciutat. L'ús de fons públics en festes a casa de l'exalcalde Francisco Rodríguez per celebrar la seva excarceració, copes i sopars a Mallorca, Madrid, o Ciudad Real, dinars a Toledo durant el pont de la Constitució, i fins a un suposat préstec de 21.514 euros concedit "per raons humanitàries" a un alt funcionari condemnat pel Tribunal de Comptes a reintegrar 29.768 euros que van desaparèixer de les arques municipals, estan explicats en un document de deu pàgines.

L'agrupació "socialista" reconeix per escrit la celebració de festes (mariachis inclosos) després de la posada en llibertat de l'exalcalde, Francesc Rodríguez, "per mantenir la unitat de criteri", així com altres celebracions multitudinàries amb militants al seu poble que van ser carregades al erari públic. A més, es detalla que els rebuts de Mallorca, la Corunya i Toledo en dies festius corresponen a despeses durant reunions o fòrums de treball "per millorar la qualitat de vida" dels ourensans.

També destapen la concessió del supòsit préstec al funcionari mitjançant un acord verbal, nou mesos abans que fos condemnat en sentència ferma a retornar 29.768 a les arques municipals. Ferraz nega haver-ho autoritzat.

Aquest diari va sol·licitar per escrit al gabinet de comunicació de l'Ajuntament la seva versió dels fets el 12 d'abril. Es va lliurar un qüestionari amb deu preguntes al.ludint als nombrosos rebuts i factures que justifiquen la comptabilitat de 2012. A més, es va interpel·lar aquesta agrupació sobre la veracitat del préstec que no consta en la comptabilitat i que va ser concedit al cap del servei de Recaptació amb fons públics.

L'actual regidor, Agustín Fernández, va destapar la seva existència durant una reunió privada fa diverses setmanes. Per demostrar-ho aportà un document enviat a l'organització federal del PSOE tres anys després d'acordar verbalment el préstec, quan la direcció del seu partit va detectar "desquadraments" en els comptes i va demanar explicacions.

Les factures han acarnissat l'eterna guerra interna del PSdeG. L'agrupació local (controlada per l'exalcalde Rodríguez) anuncia que enviarà un escrit a Ferraz demanant l'expulsió del partit de la regidora de Medi Ambient, Susana Bayo, afí a la direcció gallega. L'assenyalen amb el dit com a presumpta filtradora dels papers, ja que va sol·licitar per registre els comptes del seu propi partit.

Ahir, el secretari general del PSdeG, Pachi Vázquez, a preguntes de la premsa durant la manifestació del primer de maig a la Corunya, va intentar rebaixar la polèmica perquè "els temes interns del partit només s'arreglen dins del partit" segons ell. Vázquez s'ha reunit en diverses ocasions amb l'actual alcalde, per establir una estratègia que evités la difusió pública de les festes, compres i viatges pagats amb fons públics per la conxorxa corrupta franquista.

Rajoy retalla 1.108 milions la dependència al dictat de Merkel

El Govern feixista de Rajoy dinamita la Llei de dependència i ho fa sense anunciar-ho públicament. Coincidint amb la festivitat del Primer de Maig, l’executiu de Mariano Rajoy va penjar a la web del Ministeri d’Economia el Pla Nacional de Reformes 2013, amb el qual pretén acontentar els neoliberals de la UE amb noves mesures contra els treballadors que segueixen el dictat de la neonazi alemanya, Angela Merkel.

Entre les reformes del document s’hi inclou una retallada de 1.108 milions en les ajudes a la dependència, més del que preveia destinar-hi enguany. La decisió, que no es va anunciar divendres passat en la roda de premsa posterior al consell de ministres en què es va presentar el nou pla d’estabilitat, suposa a la pràctica dinamitar la Llei de dependència, nascuda el 2006 i que sempre ha estat infrafinançada.

Segons els pressupostos generals de l’Estat, l’executiu de Rajoy preveia destinar 1.087 milions en ajudes a la dependència del 2013, de manera que la retallada presentada a Brussel·les és, fins i tot, superior. La retallada directa de l’aportació estatal és de 958 milions, mentre que els 150 restants surten de la “simplificació en el procés de valoracions”, el que significa revisar graus per rebaixar els pagaments. Paral·lelament, el copagament que aporten els usuaris també augmentarà. Si fins ara han d’assumir el 10% del cost del tractament, la reforma de Rajoy contempla que la contribució creixi fins el 15%.

La Llei de Dependència va ser aprovada a l’era Zapatero i, en principi, el finançament l’havien d’assumir a parts iguals els governs estatal i autonòmics. A l’hora de la veritat mai ha estat així. El 2012, per exemple, l’estat només va aportar el 21% del cost de les prestacions, mentre que els usuaris en pagaven el 10% i els governs autonòmics el 69% restant. Amb la nova tisorada estatal, les autonomies hauran d’assumir un percentatge molt superior si es mantenen els actuals beneficiaris de la Llei, el que ofegarà encara més les seves finances. L’aplicació de la normativa suposa uns 6.000 milions d’euros al conjunt de l’Estat espanyol.

Segons denuncia José Manuel Ramírez, president de l’Observatori de la Dependència, el canvi suposa una “demolició controlada de la Llei de la dependència. L’Estat s’ha anat retirant d’aquesta llei”. Aquest dijous, la consellera catalana de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha manifestat que la retallada serà una "patacada més" i un "setge social" i ha recordat que la Generalitat ja hi aporta el 80% dels recursos.

El PP excusa que la GC ocultés els calabossos al CPT

L'informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura sobre la seva visita a l'Estat espanyol el 2011 deixa un altre episodi revelador. La Guàrdia Civil va intentar impedir a la delegació l'accés a la caserna de 'Guzmán el Bueno', a Madrid, que és just on va estar incomunicada i on va ser violada Beatriz Etxebarria, denúncia de violació que recull l'informe. La CPT va haver d'entrar per la porta del darrere que va obrir un empleat de la neteja, però el PP defensa a la Guàrdia Civil que sens dubta actuava sota ordres.

L'informe del CPT europeu relatiu a la seva visita de 2011 a l'Estat espanyol inclou un episodi molt il·lustratiu sobre la manera d'actuar de la Guàrdia Civil i que resultaria fins jocós si no fos per la gravetat del cas.

El Comitè inclou una queixa expressa pels problemes que va trobar per accedir a la Unitat de Detenció del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil a la Direcció General de l'institut armat, al carrer Guzmán el Bo de Madrid.

No es tracta d'un lloc qualsevol, sinó que allí s'han produït algunes de les denúncies més greus de tortura dels últims temps. I en concret, la violació als calabossos referida per la jove de Bilbo Beatriz Etxebarria, que es recull en aquest informe europeu.

Doncs bé, aquest dictamen refereix a la pàgina 10 que després d'arribar al lloc la delegació, «durant una mica més d'una hora, oficials de la Guàrdia Civil van negar l'accés a la zona de detenció, adduint que l'edifici estava fora d'ús». «Atès que pràcticament totes les persones detingudes a les quals s'aplica el règim d'incomunicació són traslladades a aquestes dependències, aquest argument no és vàlid», replica el CPT.

El «sainet» augmenta en comprovar que la Guàrdia Civil va indicar als enviats europeus que no havia claus de l'edifici. Finalment, el Comitè explica que «la delegació va aconseguir trobar una porta del darrere, que els va obrir des de dins un encarregat de la neteja».

Critica a més que aquesta situació no era nova: «La delegació del CPT es va trobar amb les mateixes traves per accedir a aquestes dependències en el transcurs de la visita que va realitzar en 2007, i no s'havia fet res perquè aquesta situació no tornés a repetir». En conseqüència, formula una de les seves recomanacions: «El Comitè confia que les autoritats espanyoles adoptin ara les mesures necessàries per garantir que aquesta situació no es repeteixi en futures visites».

Diu que no hi havia claus

Tan cridanera com l'actitud de la Guàrdia Civil és que el Govern feixista del PP dediqui més de dues pàgines d'al·legacions estúpides a justificar aquesta actitud. Argumenta que només es va tractar d'un retard justificable en què, d'una banda, l'edifici estava en fase de rehabilitació i que, d'altra, al no haver detinguts en aquell moment les claus es trobaven a la Prefectura d'Informació, situada a Barajas « a catorze quilòmetres».

El Govern neonazi de Rajoy sembla preocupat per la imatge oferta davant d'Europa, fins al punt d'atorgar gran importància als detalls més nimis: «El fet que la delegació aconseguís accedir finalment als calabossos per una porta del darrere, a causa de la intervenció fortuïta d'un empleat de la neteja que es trobava a l'interior per tal d'endreçar les dependències, no desdiu en absolut la realitat, que és que les claus no estaven disponibles», esgrimeix.

Finalment, per cert, la delegació europea va aconseguir accedir a la comissaria central de la Guàrdia Civil. Explica que «les vuit cel·les dissenyades per a un únic ocupant seguien sense tenir accés a la llum natural, tenien escassa ventilació i la il·luminació artificial resultava inadequada». Cita que el 2007 ja se li havia traslladat que s'anaven a reformar, però no havia passat així. De manera que, quatre anys després, el CPT torna a insistir que cal remodelar aquests calabossos «sense més dilacions» i reclama ser informat sobre com va aquest procés en un termini de tres mesos.

Ja sabem per què es va autolesionar el presumpte membre d'ETA

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, la Guàrdia Civil tenia raó: el detingut que van hospitalitzar a Madrid s'havia autolesionat. El dolent per a la "Benemèrita" és que sabem el perquè.

Beatriz Etxebarria, Iñigo Zapirain, Daniel Pastor i Lorena López es recuperen en el mòdul d'aïllament de la presó de Soto del Real del tracte patit a mans de la Guàrdia Civil. Ahir, quatre hores després d'abandonar la caserna de Tres Cantos, van poder estar de nou amb el seu advocat de confiança, a qui li van relatar de forma més assossegada les dures sessions de tortures físiques i psicològiques sofertes.

L'assetjament sexual ha tornat a ser emprat en aquest operatiu policial, especialment contra Etxebarria, que va denunciar haver estat violada mitjançant la introducció d'un pal en el seu cos. Va relatar al seu lletrat que la van pujar completament nua a un tamboret on li van escampar vaselina a l'anus ia la vagina, i li van introduir un pal.

La jove biscaïna va indicar que li van arrabassar la roba de forma reiterada, i que en una ocasió li van tirar aigua freda sobre el seu cos nu. Etxebarria, com la resta, va romandre tot el període d'incomunicació amb un antifaç i denuncia que, mentre li tiraven aigua a les mans, escoltava un soroll que simulaven ser electrodos.A Pastor també el van amenaçar amb l'ocupació d'aquestes descàrregues elèctriques, segons va denunciar, i el seu lletrat, Alfontso Zenon, va comprovar ahir les restes que la cola dels pegats han deixat en el seu cos.

L'aplicació de «la borsa» també va ser denunciada per Etxebarria i Zapirain, a aquest últim fins i tot se la van aplicar de camí a l'Audiència Nacional perquè allí es ratifiqués.

Els arrestats, a excepció de López, que va referir un tracte millor, van denunciar que les amenaces amb les seves famílies, amb l'ús de diferents mètodes de tortura i amb que no anaven a sortir vius ha estat constant. Pastor va destacar que les amenaces contra la seva persona no van parar ni davant les infermeres de l'hospital, on va ser traslladat en dues ocasions, ni en els calabossos de l'Audiència Nacional, on els agents de la Guàrdia Civil demanaven als policies espanyols que custodien aquests calabossos que els deixessin passar.

Segons els quatre biscaïns, més violent va ser encara el xantatge que van patir amb les seves companyes i companys sentimentals -els quatre detinguts formaven dues parelles- Zenon recalcar a Gara que a la mateixa caserna estar tots molt a prop, pel que escoltaven en tot moment els crits, plors i fins i tot els vòmits de la resta. López a més, sentia com Pastor, la seva parella, es donava cops contra la paret i com era traslladat al hospital.Pese a que sol ser habitual sentir alguna cosa en els calabossos voltants, el lletrat remarca que no ho és tant sentir el que passa amb tanta nitidesa. En el cas de López i Pastor, els guàrdies civils els van deixar fins i tot estar junts alguns minuts.

Zenon considerat que aquest fet respon a una altra estratagema per pressionar els detinguts. Cal recordar que al·ludint aquestes pressions sobre els seus companyes sentimentals Pastor va arribar a autolesionar en dues ocasions i que Zapirain ratificar davant el jutge la declaració policial. Ahir es va conèixer, a més, que a causa dels crits d'Etxebarria, Zapirain va patir diversos atacs d'ansietat i pànic amb gran dolor al pit.

Aquesta maniobra de pressió és més esgarrifós en el cas de López, que mentre que dissabte es coneixia que l'única acusació que pesa sobre la jove es basa en compartir amb el seu company sentimental l'habitatge de Galdakao, en la qual després van trobar els explosius, GARA va poder saber ahir que ni tan sols aquest extrem és cert.

La insensibilitat moral de l'Església Catòlica

Vicenç Navarro: Aquest article critica el silenci ensordidor de l'Església Catòlica enfront de les polítiques seguides pels governs conservadors espanyols (inclòs el català), propers històricament a aquesta institució, que estan danyant el benestar de les classes populars. L'article contrasta aquest comportament amb el de l'Església Anglicana de la Gran Bretanya, que ha criticat durament les polítiques públiques del govern conservador britànic.

No hi ha plena consciència a Espanya l'enorme conservadorisme de les màximes autoritats eclesiàstiques de l'Església Catòlica al nostre país, resultat de la seva històrica aliança amb les forces ultraconservadores que han dominat l'Estat espanyol en els últims setanta-cinc anys. I voldria aclarir que quan parlo de la jerarquia espanyola, incloc també a la catalana ia la basca que, tot i ser més sensibles cap al caràcter plurinacional de l'Estat espanyol, continuen sent insensibles cap al benestar social de les classes populars, limitant la seva acció a la tasca assistencial de caràcter caritatiu, la qual, sense desmerèixer el seu valor per a sectors molt vulnerables de la població, no afecta el benestar general de la majoria de la població, seriosament afectada per les polítiques públiques d'austeritat de la despesa pública de l'Estat espanyol (tant el central com les comunitats autònomes).

Les retallades de despesa pública social que caracteritzen aquestes polítiques públiques d'austeritat contribueixen en gran mesura al deteriorament de la qualitat de vida de la població. La manca de crítica de l'Església Catòlica cap a aquestes polítiques públiques promogudes ara pels governs conservadors que estan debilitant enormement les transferències (com les pensions) i els serveis públics (com sanitat, educació i serveis socials de l'Estat del Benestar) és sorprenent en una institució -com l'Església Catòlica- que es presenta com a promotora de la moral individual i col·lectiva d'una societat. L'èmfasi en la caritat, en absència d'una preocupació per la justícia i l'equitat, sona a una incoherència propera al escapisme i propera a l'oportunisme.

La seva aparent preocupació pels símptomes-la pobresa-amb deliberat oblit de les seves causes -la injustícia i l'explotació social- és una mostra d'una moral oportunista, afí a les estructures de poder responsables de la pobresa. Avui el deteriorament del benestar de la població s'està generant mitjançant unes intervencions públiques que sistemàticament donen suport a uns sectors i classes socials a costa d'altres. L'evidència d'això és aclaparadora.

Per aquest motiu, comparant el silenci ensordidor de les autoritats eclesiàstiques davant aquestes polítiques públiques amb la protesta activa i contundent davant les polítiques que faciliten l'avortament i permeten l'homosexualitat, sembli lògic concloure que la jerarquia eclesiàstica té una gran preocupació (que arriba nivells gairebé d'obsessió) pels drets dels que no han nascut encara (en la seva lluita, per exemple, contra l'avortament) i en canvi mostra una desatenció cap als drets dels que ja han nascut.

Comparant amb l'Església Protestant Anglicana


Aquest ultraconservadurisme es posa en evidència clarament quan es compara també el seu comportament amb el de l'Església Protestant Anglicana a Gran Bretanya davant una situació semblant a la d'Espanya. El Sr Rajoy de Gran Bretanya es diu Sr David Cameron, president del PP britànic que es diu Partit Conservador.

Com a Espanya, el Partit Conservador ha estat històricament molt proper a l'Església Anglicana fins al punt que solia anomenar el Partit Conservador amb Sotana. Però aquesta relació s'ha anat debilitant i, encara que és el partit més pròxim a aquesta Església, el fet és que últimament hi ha hagut bastants enfrontaments sobre temes de política econòmica i social.

Així, el govern presidit per David Cameron ha estat, com també el govern Rajoy, debilitant el Servei Nacional de Salut (National Health Service, NHS) a base de retallades de despesa pública sanitària, que estan destruint el servei. 25145 empleats han estat acomiadats; s'ha reduït el 6% de totes les llits hospitalaris, el temps d'espera mitjà ha aconseguit la major xifra coneguda, la satisfacció de l'usuari amb aquests serveis ha decaigut, baixant d'un 70% el 2010 a un 60 % el 2012, la privatització de la sanitat ha estat afavorida per aquestes retallades, que estan afectant la qualitat dels serveis sanitaris públics; 12 hospitals públics han estat privatitzats, i així un llarg etcètera, polítiques, totes elles, que estan sent aplicades aquí a Espanya pel Partit Popular, el partit més pròxim a l'Església Catòlica (juntament amb CiU, el govern està duent a terme polítiques també semblants a Catalunya).

Doncs bé, a Gran Bretanya les autoritats màximes de l'Església Anglicana han denunciat pública i extensament aquestes polítiques. Un exemple és el simposi convocat per l'arquebisbe de York per analitzar els valors morals que guiaven el desenvolupament d'aquestes polítiques. El document preparat per l'Arquebisbe John Sentamu (Health and Well-Being, and the NHS) hauria de ser lectura obligatòria per a totes les autoritats de la jerarquia catòlica espanyola, per a tots els creients catòlics i per a tots els votants del PP (i de CiU) . Seria desitjable que algun catòlic progressista ho traduís. El document inclou comentaris com els següents:

"Hauríem afavorir aquelles polítiques que fomenten el sentit de germanor dels que viuen al nostre país. (...) Aquestes polítiques de retallades van en contra d'aquests valors (...) afecten a la dignitat de les persones. (...) No podem donar suport a polítiques que separen, no uneixen, a persones, i molt especialment en moments de gran vulnerabilitat, com en la malaltia. (...) La compassió necessita anar associada amb el sentit de dignitat, drets i equitat. (...) La moral ens exigeix ​​construir una societat sota aquests principis. (...) És la nostra obligació defensar els principis de Bevan (el Ministre de Salut del govern laborista britànic que va establir l'NHS) que donen el dret a cada ciutadà de tenir accés als serveis sanitaris. (...) No podem donar suport o estar callats davant d'una situació com l'actual en què aquest dret està sent afectat a la pràctica per les polítiques de retallades. (...) No podem acceptar per raons morals que l'atenció sanitària depengui de la capacitat de pagament del pacient. (...) El NHS hauria d'estar finançat progressivament, de manera que contribueixin amb impostos més accentuats els que més tenen. (...) Hem de donar suport a un sistema públic en què tant els pacients com els que treballen siguin respectats i estimats pel sistema. Un hospital no pot ser un supermercat. (...) Necessitem expressar el nostre profund desacord amb aquells polítics que no respecten la justícia social que guia el finançament i provisió de serveis del NHS, de manera que els recursos es financin segons el nivell de renda i ingressos de la ciutadania, i que es distribueixin segons la necessitat dels pacients. Necessitem parlar clar a favor de l'equitat".

Res semblant a aquest document ha estat signat per cap bisbe espanyol, en resposta a la crisi actual. Aquí tota crítica de l'Església al govern ha estat sobre temes relacionats amb el sexe (avortament, homosexualitat) i sobre els ingressos a l'Església per part de l'Estat, i res, repeteixo, res, sobre justícia social. I és aquí on seria desitjable que hi hagués un moviment en les bases de l'Església Catòlica espanyola (incloent la catalana i la basca) per exigir un canvi en els seus dirigents. És d'una enorme importància perquè la situació actual pugui canviar. Així va passar a Gran Bretanya i així podria (i hauria de) passar al nostre país.