dilluns, 11 de novembre de 2013

L'acusació popular demana 37 anys per a Millet i 25 per a Montull

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que exerceix l'acusació popular en el cas de l'espoli del Palau de la Música, sol·licita 37 anys de presó per a Félix Millet i 25 anys per a Jordi Montull i la seva filla Gemma, al mateix temps que demana que siguin jutjats per un tribunal amb jurat de ciutadans. A més demana que al partit del President de la Generalitat, Artur Mas, CDC, li decomissin 6.676.105,58 euros robats al Palau, pels quals té embargada la seu en fiança.

La FAVB ha presentat avui el seu escrit de qualificació provisional i acusa a Millet i Montull dels delictes de malversació de cabals públics, falsedat documental, delicte societari, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i frau fiscal.

Encara que l'acusació popular sol·licita 10 anys més per a Millet que el fiscal -que demana 27 anys per a l'expresident del Palau de la Música-, només demana 2 anys i 3 mesos pel extesorero de CDC Daniel Osácar, per qui el fiscal demana 7 anys i mitjà, per un delicte de tràfic d'influències.

La principal novetat de l'escrit de qualificació de l'acusació popular, que demana 6 mesos de presó per a l'exdiputat de CDC Jaume Camps per tràfic d'influències, és que considera que la competència per al judici oral correspon, almenys en una part del sumari, al tribunal del jurat.

La FAVB entén que la part més rellevant de l'espoli del Palau de la Música, és a dir, la malversació de cabals públics i el tràfic d'influències, ha de jutjar-la un jurat popular "d'acord amb l'article 1.2 de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurado". Se'ls acusa de malversació i falsedat documental, entre altres delictes

Així, la FAVB demana que siguin jutjats per un jurat popular tant Millet, com Jordi Montull, Gemma Montull, Rosa Garicano, per la qual demana 7 anys i 11 mesos de presó, Daniel Osácar (2 anys i tres mesos), Jaume Camps (sis mesos), i els directius de Ferrovial Pedro Buenaventura (4 anys) i Juan Alizaga (4 anys), a més del partit del President de la Generalitat, Artur Mas, CDC, per qui demana que li decomissin 6.676.105,58 euros pels quals té embargada la seu en fiança.

Aquesta és la mateixa quantitat que el fiscal considera que va cobrar el partit nacionalista en comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi d'adjudicar-los obres públiques. A més de les penes de presó, l'acusació popular demana que li imposi a Félix Millet una multa de 56,6 milions d'euros, i a Jordi Montull altres 33,1 milions.

Per a Gemma Montull demana una multa de 27,4 milions, 11,1 per a Rosa Garicano, 13,3 per a Daniel Osácar i 6,6 milions de multa, la mateixa quantitat que demana que retorni CDC, als dirigents de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga. També sol·licita que els acusats paguin les costes de l'acusació popular.

Mas vol que Israel sigui 'company de viatge' de Catalunya en aquest moment 'únic'

Artur Mas, de viatge turístic amb ampli sèquit pagat amb els diners del poble a qui li roben la sanitat, l'educació i els drets socials, diu que 'aposta' perquè l'estat sionista i criminal d'Israel sigui 'company de viatge' en el moment 'únic' que viu Catalunya. 'Estem aquí pel gran interès que Israel genera a Catalunya com a model, com a soci per a la innovació, però també perquè en aquest moment únic, Catalunya necessita impulsar la seva capacitat d'internacionalització i millorar les relacions amb els socis internacionals. I Israel és clarament un company de viatge escollit per Catalunya', ha dit en una conferència a la Universitat de Tel Aviv, on ha remarcat que els israelians 'coneixen molt bé' què és construir un estat i lluitar per preservar una llengua i una identitat.

Els pisos embargats es venen un 72% més barats que a l'hipotecat desnonat

Un estudi de l'agència de qualificació Fitch posa de manifest com els pisos que es venen a Espanya procedents de processos d'embargaments ho fan amb un descompte mitjà del 72% enfront del preu fixat pel banc quan van ser hipotecats als després desnonats per impagament i que encara paguen el deute al banc per la vivenda robada pel mateix banc.

Es tracta de xifres relatives al primer semestre d'aquest any que corroboren que les entitats financeres són cada vegada més agressives en les seves polítiques comercials per tractar de desprendre's de tots els actius immobiliaris presents en els seus balanços. Aquest 72% de rebaixa contrasta amb el 59% de descompte aplicat en 2012 i el 42% de 2009, segons un informe elaborat per l'agència sobre més de 7.400 propietats venudes des de 2009.

El perill que comporta l'eufòria


El cap d'Estudis de l'Idealista.com, Fernando Encinar, va assegurar ahir que la menor caiguda de les vendes d'habitatges al setembre és “una petita pilota d'oxigen per al sector”, però va anticipar que no es pot veure com un canvi de tendència. Referent a això, va confiar que “l'eufòria que últimament es veu al mercat, basada més en les ganes que alguna cosa canviï que en dades objectives, no ralenteixi els ajustos que encara queden per fer en preu i en actitud davant el futur”. Per la seva banda, la responsable d'Estudis de Fotocasa.es, Beatriz Toribio, va advertir que les compravendes d'habitatges “no s'animaran fins que els bancs obrin l'aixeta del crèdit”.

Finalment, el director del Gabinet d'Estudis de Pisos.com, Manuel Gandarias, va explicar que “l'actual mercat laboral impedeix que es generi confiança en el comprador”.

En aquest informe, es recorda que aquesta rebaixa superior al 70% contrasta amb el 35% o 40% de depreciació (segons siguin les fonts consultades) que ja acumulen els immobles a Espanya des que van aconseguir els seus valors màxims a la fi de 2007. Alguns experts utilitzen aquesta nova xifra per justificar la seva tesi que encara queda recorregut a la baixa en el sector del maó a Espanya, uns altres, en canvi, recorden que el mercat dels habitatges procedents d'embargaments constitueixen un segment minoritari que depèn de molts altres factors com el tipus d'immoble o quina entitat és la que procedeix a la seva venda.

En aquest sentit, Fitch també al·ludeix en el seu estudi al fet que mentre alguns analistes creuen veure en el creixent interès dels inversors estrangers la incipient recuperació del mercat d'habitatge espanyol, l'agència considera que es tracta més d'operacions que tracten d'aprofitar el fet que existeixen algunes autèntiques oportunitats o gangues en matèria de preus.

La "oposició" de mercenaris a Síria, a bufetades per la participació kurda a Ginebra 2

El líder de la nomenada per l'imperialisme que els finança "Coalició Nacional de les Forces Revolucionàries i l'Oposició de Síria" (CNFROS) Ahmad Yarba va propinar una bufetada al representant dels mercenaris del "Exèrcit Lliure de Síria" (ESL) en la reunió convocada a Istanbul per determinar la participació dels terroristes de l'OTAN i les tiranies del Golf en la conferència internacional de pau sobre Síria, Ginebra 2.

Segons un canal de televisió libanès, els dos líders van discrepar seriosament en relació a la participació de delegats kurds en la votació. El representant de l'ESL va exigir l'exclusió de la delegació kurda, en afirmar que els kurds recolzen la celebració de Ginebra 2, ja que les bandes armades, que vivien del seu sou de mercenaris i el botí robat a la població assassinada, no han desitjat mai la celebració d'un procés de pau diplomàtic.

“El president de CNFROS va propinar una bufetada al representant de l'ESL que va retrunyir a la sala pel micròfon”, va dir el canal en afegir que els assistents van impedir la renyina, i van impedir a l'ESL cridar a la policia turca al recinte.

Segons els mateixos representants de la CNFROS, l'assumpte kurd va ser l'última gota en les discrepàncies entre la CNFROS i l'ESL.

Hores abans, un portaveu de la CNFROS va informar que la suma de bandes terroristes participarà en Ginebra 2 amb la condició que el legítim president sirià, Bashar al-Assad, traspassi el poder a un Govern de transició al seu gust i mesura -com ja es van enrocar absurdament en l'anterior convocatòria Ginebra 1-, informa la premsa turca, la qual cosa ha estat descartada reiteradament per Rússia, Iran i Síria.

Un jutge obliga a retornar íntegrament la paga extra de 2012 per primera vegada

Un jutjat de Sevilla ha ordenat retornar la paga de Nadal a un funcionari de Justícia en la que és la primera sentència dictada fins avui en la qual s'obliga a abonar íntegrament l'extra suprimida pel Govern del PP en 2012. El jutge argumenta que la controvertida mesura, que també està sent analitzada en el Constitucional, és “contrària a dret” segons consta en una sentència que ha fet pública el sindicat CSI-F i que no és recurrible, en estar en lliça una quantia inferior als 30.000 euros. Això obre la via perquè els treballadors adscrits a Justícia exigeixin el cobrament de la paga.

Segons recorda la sentència, el PP de Rajoy va aprovar un decret llei amb les retallades al juliol de 2012. No obstant això, en el cas dels funcionaris de justícia com el denunciant, es va veure obligat a modificar la llei orgànica del Poder Judicial, que és la que regula les seves nòmines, per dur a terme la supressió de l'extra.

El canvi de la llei orgànica, que va requerir de tràmit parlamentari, va arribar amb molt retard pel que fa al decret. Això és, al desembre, i quan ja s'havia generat el dret a cobrar-la. Per aquest motiu, el jutge afirma que el Govern simplement “va arribar tard”, per la qual cosa conclou que la minoració salarial és “contrària a dret”.

“Comptat i debatut: es tracta d'una anòmala i il·legal aplicació de les normes per part de l'Administració”, destaca el jutge. La sentència, encara que solament afecta a una persona, pot ser utilitzada per tots els funcionaris que tinguin la mesura recorreguda davant els tribunals del contenciós i que el seu pagador sigui la Junta d'Andalusia, segons destaca el CSI-F, que per aquest motiu ha demanat ja una reunió urgent amb el Ministeri de Justícia.

Segons les xifres que maneja aquest sindicat, la sentència podria afectar als 50.000 funcionaris d'aquest departament en tota Espanya, que poden ara presentar una reclamació administrativa per exigir que se'ls sigui retornada la paga sobre la base de la sentència. De mitjana, l'extra representa uns 1.400 euros bruts.

El cas que ha guanyat J.A.R, secretari del Jutjat de Pau de la Rinconada (Sevilla), suposa la primera sentència en la qual un jutjat ordena la devolució íntegra de la paga extra. Fins ara, els jutjats tan sol havien reconegut la part proporcional que havia estat reportada fins al mes de juliol, quan va entrar en vigor el decret del PP.

Gordillo i Cañamero no assisteixen al judici i neguen haver comès un delicte d'ocupació de finca

El diputat andalús d'IU Juan Manuel Sánchez Gordillo i el portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero, no han assistit aquest dilluns al judici per l'ocupació d'una finca militar, però han negat a les portes del jutjat que cometessin els delictes dels quals se'ls acusa.

Tots dos dirigents sindicals han estat processats, al costat de 52 jornalers, per delictes de desobediència greu, danys i usurpació en haver ocupat durant l'estiu de l'any passat la finca "Les Turquillas" (Osuna, Sevilla), pertanyent al Ministeri de Defensa, per denunciar l'impacte de la crisi sobre el camp andalús.

Tant el parlamentari autonòmic com el dirigent del SAT, que s'enfronten a una petició fiscal de set mesos de presó per desobediència greu, han qualificat com a "polític" aquest procés, que interpreten com un intent de "reprimir" al moviment sindical i social que encapçalen.

Sánchez Gordillo ha dit als periodistes que espera que es tracti en qualsevol cas de "un judici just i siguin absolts els 54 encausats, i ha insistit que "en cap moment" es va produir delicte algun lloc que es va tractar d'una "ocupació simbòlica".

"Després de divuit dies i amb una ordre de desallotjament, ens marxem sense cap resistència i sense cap problema amb la Policia", ha dit el diputat, que ha aclarit també que "mai" van arribar a accedir a la zona militar de la finca de Sevilla.

A més, ha qualificat com "una barbaritat" la petició de penes tant de la Fiscalia com de l'Advocacia de l'Estat i ha opinat que es tracta d'un "judici polític", amb la "consigna de repressió" enfront d'un sindicat "que no calla, que és rebel", però que practica la "no violència".

Una "ocupació justa"


Durant la primera jornada del judici en el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA), amb seu a Granada, solament s'han personat a la sala de vistes dos homes i una dona dels 54 processaments, mentre que unes 200 persones han romàs concentrades a les portes de la Real Chancillería amb banderes, pancartes i cridant consignes a favor del SAT.

Un dels acusats, José Rodríguez, ha reconegut davant el tribunal que mancaven d'autorització per ocupar en l'estiu de 2012 aquesta finca d'Osuna (Sevilla), si bé ha aclarit que es va tractar d'una acció pacífica i que en aquestes dates Sánchez Gordillo "anava i venia" però no es va mantenir allí tot el temps.

L'encausat ha subratllat que els concentrats tenien "absolut respecte" per una finca amb la qual porten "molt temps" treballant conjuntament i ha admès que van posar alguns "telons" per dur a terme l'acampada i que van utilitzar aigua d'un pou.

L'acusat ha mantingut que durant els dies d'ocupació la relació va ser "bona i fluïda" amb els militars i que mai van impedir l'activitat militar ni es va posar en risc la seguretat, que es van limitar a "netejar" la zona i a reivindicar la cessió de part dels terrenys en una comarca assotada per la desocupació.

Un altre dels processaments que ha acudit a la vista, José Antonio Mesa, ha afirmat que, després d'aquesta ocupació, la finca "es va deixar com estava", que van recollir "fins als últims papers i burilles", i ha postil·lat fins i tot que guàrdies civils presents van arribar a compartir amb ells alguna cervesa o algun cigarret.

"Era inhumà estar allí, però volíem aconseguir la cessió (de la finca) per la fórmula que fora", ha dit aquest acusat, que ha qualificat com a "justa" i "raonable" aquesta reivindicació i que ha aclarit que pretenien que l'ocupació, per la qual no se'ls pot acusar de delictes, durés el menor temps possible.

Aquest dimarts, en la segona i última sessió del judici, està previst que declarin quatre testimonis proposats per la Fiscalia i altres dos proposats per les defenses, que interessen la lliure absolució de tots els processaments en un judici que podrà quedar vist per a sentència després dels informes i conclusions de les parts.

Anticorrupció té llista l'acusació pel frau del Port de BCN

La recerca pel frau de les obres del dic est del Port de Barcelona arriba a la seva fi. El fiscal Anticorrupció, Fernando Maldonado, ha sol·licitat l'obertura de judici al jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona. En el seu escrit, demana també aixecar l'acusació a diversos imputats. Entre ells, destaca la figura de l'ex sotsdirector general d'infraestructures de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), Rafael Escutia.

La causa se centra en un presumpte frau durant les obres executades per construir el dic després de la seva licitació en 2001. El fiscal assenyala que va existir una confabulació entre la UTE Dic est -conformada per FCC, Construccions Rubau, Ferrovial i Copisa-, guanyadora de la licitació, i uns dels seus proveïdors de pedra, Coterras, per facturar material inexistent i enriquir-se a costa del pressupost dels treballs. El frau va ser d'11 milions d'euros.

Pedres fantasmes


Maldonado assegura que “Coterras manca de la infraestructura necessària per a tal extracció [de pedra] i transport”. L'escrit també desmunta la teoria que l'empresa tenia altres proveïdors com Escossora, Subministrament d'Escullera, Quuens Move i Barranc Furone. “Investigades tals empreses, es desprèn que les mateixes manquen de treballadors i que en realitat els seus administradors són mers testaferros”, apunta.

El fiscal també incideix en el fet que els camions que treballaven per Coterras no figuren en cap registre. Ni factures ni les anotacions d'entrada en el Port de Barcelona. Les defenses afirmen davant la magistrada que aquests transportistes treballaven en negre (cobraven 30.000 euros al mes) i per això van demanar l'anonimat. “També resulta curiós que l'únic subministrador la pedra del qual no va ser pesada ni analitzada va ser la de Coterras”, indica.

Les esplanades

Per construir el dic, la UTE va necessitar generar dues esplanades per dipositar els seus blocs de formigó. Després del seu ús puntual, aquests terrenys passarien a les mans de l'APB. L'acusació del fiscal indica que la UTE, amb el vistiplau del director d'obra proposat per l'Autoritat Portuària, Xavier Martí, va rebre una compensació de 17 milions d'euros. Per facturar-ho, s'incloc aquesta despesa com a blocs de formigó en la factura de l'obra principal.

Maldonado recorda que els plecs de la licitació estipulaven que “les instal·lacions i obres auxiliars correran per compte del contractista”.

Denúncies contra FCC i Copisa


El fiscal també considera que, al no existir material que es va facturar, es va produir un delicte de frau fiscal ja que la UTE es va poder deduir l'IVA de la compra d'aquesta pedra, per valor de gairebé un milió d'euros en dos anys. Per afirmar-ho en un informe de l'Agència Tributària, que ja va començar a investigar a Coterras en 2004, 2005 i 2006.

L'acusació se centrava especialment en FCC i Copisa encara que finalment han quedats excluídos de l'acusació.

Acusats i esmenats


Per aquests fets, Maldonado apunta -en l'escrit amb data de 17 de setembre- als responsables de Coterras (Luis Requena i Esteban Colominas); els responsables de la UTE Dic est (el gerent únic, José Antonio Rubén de Celis; el cap de l'execució de l'obra; Ramón Valero; i el cap de l'obra, David Espuña). El fiscal també assenyala als responsables de la UTE Sener (Gonzalo Jiménez i David Colominas), encarregada de controlar la qualitat de l'obra. Finalment, fa responsable també al director d'obra proposat per l'Autoritat Portuària, Xavier Martí. Sol·licita la incoació de Procediment Obert per delictes de falsedat en document mercantil en concurs amb un delicte d'estafa i per delictes contra la Hisenda Pública per frau en l'IVA dels anys 2005 i 2006.

Maldonado sol·licita, en un altre document lliurat la setmana passada, que s'aixequi la imputació a l'ex sotsdirector general d'infraestructures del Port, Rafael Escutia. “Després de les diligències instruïdes, no consta indici algun que permeti inferir la seva participació en els fets investigats, ni que tingués coneixement de l'efectuat per Xavier Martí”. A més, demana llevar de la llista d'acusats als responsables de les empreses proveïdores de Coterras: Jaime Puntes, Luisa Guillaumes i Cecilia Guillaumes.

També demana que s'arxivi les acusacions al director general de Construccions Rubau, Andrea Rossignani; al representant de FCC, Francisco Diéguez; al representant de Copisa, Agustín Jiménez; i a una empleada de la UTE, Ana Càceres. La llista la completa Antonio Colominas i Álvaro Monfort.

El fiscal demana 13 anys a l'empresari José Mestre pel cas del port de Barcelona


José Mestre, l'home que posseïa una de les fortunes més grans de Catalunya i el nom del qual va ser durant dues dècades sinònim d'un poder gairebé onmímode al port de Barcelona -sota el comandament de Felip Puig-, s'enfronta ara a una petició fiscal de 13 anys de presó, a més del pagament d'una multa de 140 milions d'euros. Així consta en l'escrit d'acusació elaborat per la fiscalia que acusa l'empresari català d'un delicte contra la salut pública per presumptament haver posat al servei d'una xarxa de narcotraficants l'estructura d'una de les seves empreses, Tercat, que el 2010, en el moment de la seva detenció, era la principal operadora de mercaderies del port barceloní.

El capo Felip Puig Godes, el cas del Port, CiU i ara GISA


L'ara vicepresident i també ex conseller de la Generalitat de Catalunya Felip Puig es troba implicat en diverses investigacions judicials de gran abast, entre elles la del Port de Barcelona. L'escorcoll avui per sorpresa de la seu de GISA, és un graó més d'un assumpte que encara s'allargarà anys i que és una espasa de Damocles just sobre els caps de CiU. Segons les dades conegudes, Felip Puig hauria ingressat comissions de diversos milions de pessetes en el seu compte personal, procedents de tres constructores adjudicatàries d'obra pública de l'empresa Adigsa, en l'etapa en què va ser el seu conseller delegat (1988-1992). Ricardo Murga, exempleat d'Adigsa entre els anys 1988 i 1995 i ex coordinador de seguretat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en aquesta etapa, va assegurar en la seva declaració judical que ell mateix era qui ingressava els xecs en un compte personal de Felip Puig.

CiU, ERC i ICV-EUiA volen que l'Estat avali la consulta amb l'article 150.2 de la Constitució

CiU, ERC i ICV-EUiA demanaran al Govern central que avali convocar una consulta d'autodeterminació a Catalunya a través de l'article 150.2 de la Constitució, que preveu "transferir o delegar" a les autonomies competències de l'Estat. Ho han anunciat els tres partits aquest dilluns en roda de premsa, encara que encara no hi ha acord sobre com portar aquesta petició al Congrés perquè aquesta qüestió es debati en el ple de la Cambra baixa.

Aquest dilluns a la tarda s'ha de reunir la comissió d'estudi del Parlament sobre el 'dret a decidir', i els tres grups treballen amb l'objectiu d'anunciar un acord total aquest mateix dilluns.

Descobreixen un nou lligament en el genoll

Científics belgues de la Universitat de Lovaina han descobert un nou lligament en el genoll que podria ajudar a prevenir lesions en els esportistes. L'existència d'aquest lligament va ser predita pel cirurgià francès Paul Segond en 1879, però la seva existència no ha estat confirmada fins ara pels metges de l'Hospital de la Universitat de Lovaina (Bèlgica) en un informe publicat a la revista 'Journal of Anatomy'.

Els cirurgians Steven Claes, Evie Vereecke, Michael Maes, Jan Victor, Peter Verdonk i Johan Bellemans van ser els primers que van aconseguir identificar el lligament anterolateral (ALL, per les seves sigles en anglès) amb les tècniques de l'anatomia macroscòpica. Per aconseguir la troballa els científics van estudiar 41 genolls de cadàvers humans i van trobar el nou lligament en 40 d'elles, és a dir, un 97% dels casos estudiats.

I no solament es tracta d'un descobriment sorprenent en aquesta època en la qual sembla que ja se sap tot sobre el cos humà, sinó que la nova part del cos sembla jugar un paper important en les lesions del lligament creuat, comú entre els atletes. Segons els científics es necessiten més estudis per descobrir totalment la seva funció biomecànica.

Tres anys i set mesos de presó per desviar fons públics de Turisme Jove balear

Els acusats del PP per conxorxar una trama que desvià fons públics del consorci Turisme Jove de les Illes Balears durant l'última legislatura del corrupte Jaume Matas (2003-2007), s'han conformat amb penes d'entre nou mesos i tres anys i set mesos de presó. Entre ells, l'exdirector general de Joventut Juan Francisco Gálvez i l'exgerent de Turisme Jove Damià Amengual han acceptat tres anys de presó, mentre que l'excap de Serveis de l'empresa Juan Francisco Gosálbez complirà tres anys i set mesos. Foto: Gosálbez, Amengual i Gálvez.

Els tres exaltos càrrecs, que al costat de la resta de processaments s'han assegut aquest dilluns en la banqueta després de més de cinc anys d'instrucció d'aquesta causa de corrupció, han aconseguit així acords de conformitat amb la Fiscalia i les altres acusacions, després de declarar-se culpables d'haver planificat i desenvolupat entre 2003 i 2007 una trama dirigida a saquejar les arques de l'entitat en el seu propi benefici, arribant a provocar la fallida tècnica de l'empresa.

Els inculpats veuen així visiblement reduïdes les seves condemnes respecte a la petició inicial del Ministeri Públic, que reclamava un total de 48 anys i mitjà de presó per tots els acusats. Segons l'escrit d'acusació definitiu, Gálvez, Amengual i Gosálbez van utilitzar diferents operatives per enriquir-se a costa dels fons i càrrecs públics, aprofitant-se de la "falta total i absoluta" de controls administratius sobre la seva gestió.

En concret, els delictes que pesen sobre ells són els de malversació, prevaricació, falsedat mercantil, frau a l'administració i suborn. Mentrestant, dels tretze processaments que hi havia inicialment, li han estat retirades les acusacions a l'empresari Miguel Rigo.

El pla de privatitzacions de CiU oculta una nova pujada de l'aigua

El pla de privatitzacions del conseller d'Economia Andreu Mas-Colell segueix oficialment a l'ombra, malgrat ser la pedra angular del Pressupost de la Generalitat per 2014. Però fonts del sector serveis asseguren que darrere d'aquest projecte de concessions i privatitzacions s'oculta una nova pujada de l'aigua, ja que el pla passa per concesionar les depuradores que administra l'ACA.

La sortida passa per treure a concurs la concessió de 452 depuradores. Perquè resultés atractiva per a un inversor privat, el pla suposa establir un nou cànon de l'aigua o l'increment de l'actual, amb el que aquesta tornaria a pujar a Catalunya. Segons consta en el Projecte de Pressupostos, pel concepte de “concessions i altres ingressos patrimonials” la Generalitat preveu percebre 1.454 milions d'euros, que en la seva major part provindrien de l'operació de les depuradores, tal com apunten fonts del sector serveis.

“En el procediment d'autorització de les tarifes de proveïment d'aigua en baixa, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha d'emetre un informe preceptiu respecte dels diferents conceptes repercutibles i els altres elements justificats en els diferents documents que s'aporten”, assenyala el projecte de Llei d'Acompanyament d'aquests Pressupostos, obrint la porta a una nova pujada de l'aigua que, aquesta vegada, aniria vinculada a la depuració d'aigües en baixa, en lloc de la privatització de l'aigua en alta, que va ser el que es va fer amb Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), fa més d'un any.

Segons consta en la llei, l'informe es presentarà “en el termini d'un mes”, tindrà “un caràcter vinculant” i serà efectiu sobre “l'autorització de tarifes” si la Generalitat no diu el contrari. Dit en romà paladí: s'obre la porta a una nova pujada de l'aigua a Catalunya a compte d'una altra privatització que, bàsicament, assumiran els habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona.

També ho reconeix així la memòria de l'avantprojecte de pressupostos de l'ACA per al proper any, on s'avança que “la modificació dels tipus de gravamen del cànon de l'aigua per 2014 es preveu en la Llei de Mesures pel 2014 que incorporarà diverses accions legislatives que per a l'any 2014 comportaran uns ingressos nets addicionals per l'ACA de 7,81 milions, els quals s'han inclòs dins de les previsions pressupostàries”.

Cànon i deute


CiU justifica la pujada del cànon perquè l'actual està destinat a pagar el deute de l'ACA, que suma 1.240 milions d'euros, un deute fgruit de la nefasta gestió de la Generalitat i els seus endolats amb l'objectiu d'excusar després la privatització d'un servei públic esencial. A més, hi ha d'altres problemes, com que una bona part de les depuradores afectades no són propietat de la Generalitat. L'Administració catalana és només titular de 131 depuradores de les 452 afectades. Això suposa que la resta són de propietat compartida, la qual cosa ha irritat al món de l'Administració local, tant la socialista com, fins i tot, de CiU.

Una nova pujada de l'aigua no serà popular en els municipis afectats i només es justifica per la necessitat de la Generalitat de pujar novament el cànon i procedir immediatament a titularitzar aquest recàrrec, de manera que es garanteixin els ingressos i el benefici del futur inversor, un regal pels amics. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, també diu que es troba incòmode amb la situació. No obstant això, no té marge: Mas-Colell és l'autèntic pes pesat del Govern català, tal com ha demostrat en plantejar un impost per a les operadores d'ADSL a esquena de la Conselleria d'empresa i Ocupació i del seu titular, Felip Puig.

Fonts financeres assenyalen que la recaptació la seguirien duent a terme les companyies d'aigua, a través del rebut, però el nou cànon podria ser concesionado i dos fons d'inversió internacionals ja té la tota la informació i estan en procés d'estudi. Les concessions tindran un gran pes al Pressupost, ja que suposaran un 62% de les privatitzacions, mentre que la resta correspondrà, sobre el paper, a la venda d'actius immobiliaris.

Mas vol que Israel sigui 'company de viatge' de Catalunya en aquest moment 'únic'


Artur Mas, de viatge turístic amb ampli sèquit pagat amb els diners del poble a qui li roben la sanitat, l'educació i els drets socials, diu que 'aposta' perquè l'estat sionista i criminal d'Israel sigui 'company de viatge' en el moment 'únic' que viu Catalunya. 'Estem aquí pel gran interès que Israel genera a Catalunya com a model, com a soci per a la innovació, però també perquè en aquest moment únic, Catalunya necessita impulsar la seva capacitat d'internacionalització i millorar les relacions amb els socis internacionals. I Israel és clarament un company de viatge escollit per Catalunya', ha dit en una conferència a la Universitat de Tel Aviv, on ha remarcat que els israelians 'coneixen molt bé' què és construir un estat i lluitar per preservar una llengua i una identitat.

CiU i PSC aproven una pujada de l'aigua del 8,5% de mitjana a l'àrea de Barcelona

El rebut de l'aigua s'encarirà el proper any a les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona una mitjana del 8,5% pel que fa a aquest any, segons les noves tarifes aprovades avui pel ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les noves tarifes han tirat endavant amb el vot a favor de CiU i PSC, mentre que PP i ICV-EUiA han votat en contra i ERC, com ja és habitual, s'ha abstingut.

EU desvela que AEROCAS signà un contracte de 3,6 milions amb un empresari proper al PP

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha tingut accés a la documentació de l’expedient de la contractació de la prestació del trànsit aeri de la torre de control de l’Aeroport de Castelló, adjudicat per part d’AEROCAS a l’empresa Saerco Servicios Aeronáuticos Control y Navegación SL. “En un aeroport que encara no funciona i que no se sap ben bé quan estarà en marxa, s’ha signat un contracte de 3,6 milions d’euros, amb un empresari molt vinculat al PP de Madrid que hagué de dimitir de la presidència del Canal de Isabel II per irregularitats”, ha denunciat Albiol qui ha registrat una bateria de preguntes interessant-se per les quantitats que ha facturat l’empresa fins al dia de hui i per certs aspectes del contracte.

Albiol ha indicat que l’empresa SAERCO “fou creada precisament dos mesos després de veure’s obligat a dimitir de la presidència del Canal de Isabel II i n’era pràcticament desconeguda en el món aeroportuari”. També ha recordat que l’empresari vinculat al PP també fou objecte d’espionatge i de dossiers en la Comunitat de Madrid.

La diputada d’esquerres considera que l’Aeroport de Castelló és un “forat negre de diners públics que ens costa als valencians una morterada”. Albiol ha advertit que la formació d’esquerres romandrà atenta a l’evolució d’aquest contracte. “Cada cop creiem menys en les casualitats, i els antecedents d’Ildefonso de Miguel són com a mínim preocupants. La seua empresa és pràcticament desconeguda en el món aeroportuari”, ha explicat la diputada autonòmica.

Segons ha explicat Albiol, l’aleshores president d’AEROCAS, Carlos Fabra, signà el contracte de prestació de serveis de trànsit aeri en la torre de control de l’Aeroport de Castelló i de serveis d’explotació tècnica de les instal·lacions que proporcionen els serveis CNS/ATM amb Ildefonso de Miguel Rodríguez, ex president del Canal Isabel II, el passat 1 de juny del 2012. Segons el referit contracte, SAERCO prestarà el servei en dues fases: la fase pre-opening abasta des de la signatura del contracte fins a la posada en funcionament operativa de l’aeroport, mentre que la fase operativa serà prorrogable un any més.

Així, pels serveis pre-opening 1 es pagaran 905.829 euros, pels serveis de la fase pre-opening 2 es pagaran 600.000 euros i, finalment, per la fase operativa es pagaran 1.067.796 euros (totes aquestes xifres no inclouen l’IVA). En definitiva, segons els càlculs de la formació d’esquerres, amb la pròrroga d’un any que preveu el contracte, AEROCAS pagarà a SAERCO 3.641.601 euros.

IB3 ha costat més de 650 milions d'euros en set anys

El PP de Matas i Bauzá ha invertit en la cadena pública de Balears, des de la seva obertura en 2005 i fins a 2012, el pressupost de sis palaus de congressos o de mig hospital de Son Espases, per usar-la com la veu de l'amo i amb una manipulació, mantides i feixisme paral·lels a la de la cadena valenciana. És el segon ens autonòmic més car d'Espanya amb 39,7 euros per habitant, a major glòria del caciquisme ranci i corrupte de Bauzá.

El tancament de la Ràdio i Televisió Valenciana (Canal 9) ha disparat totes les alarmes sobre les televisions autonòmiques. Uns ens públics que des de fa anys tenen una viabilitat molt qüestionada per l'elevat cost que suposen per a les arques públiques. Els nombre de la Ràdio i Televisió de Balears (IB3) són el fidel reflex de la cruïlla en què es troben els mitjans audiovisuals autonòmics a Espanya. IB3 ha costat als habitants de Balears més de 650 milions d'euros des de la seva creació a mitjan 2005.

Aquesta astronòmica xifra suposa el 50% del cost de l'hospital de Son Espases i multiplica per sis el pressupost del Palau de Congressos. No obstant això, no es pot oblidar la seva funció de "servei públic o element integrador de la societat i la cultura local" de les cadenes regionals, expliquen des de la Federació d'Operadors de Televisions Autonòmiques (FORTA).

Els gestors de IB3 en els últims anys han aconseguit retallar en més de 80 milions anuals el cost de l'ens públic, amb l'objectiu de frenar la sagnia econòmica de diners. Malgrat això, i segons dades de 2012, la televisió autonòmica segueix sent de les més cares d'Espanya si dividim el seu pressupost final pel nombre d'habitants de les illes. IB3 va costar el passat any, últim exercici amb la liquidació tancada del pressupost del Govern, 43,7 milions d'euros, la qual cosa suposa que cada balear va destinar 39,7 euros a l'any a sufragar la ràdio i la televisió autonòmica.

Aquesta xifra solament és superada per la televisió basca, que té un cost de 47,9 euros per habitant. La catalana Tv3 o Canal Sud d'Andalusia tenen una despesa per resident de 29,7 i 14,1 euros respectivament, ja que són dos de les comunitats mes poblades d'Espanya, circumstància que esmorteeix el seu elevat cost. Cal tenir en compte que aquestes dues televisions són les que compten amb un major pressupost de tots els ens audiovisuals autonòmics.

En comunitats de població similar a Balears, com és el cas d'Astúries, Extremadura o Aragó, el cost de la seva cadena de radi i televisió per persona és bastant més baix que a les illes. La televisió asturiana suposa un import per habitant de 18,2 euros anuals; l'extremenya 22,4, i l'aragonesa 30 euros.

José Manuel Ruiz, actual director general de IB3, s'ha proposat equiparar el cost per habitant de IB3 als ens de comunitats amb una població semblant a Balears. Ruiz va assegurar que en 2014 IB3 costarà a cada illenc 27 euros i aquesta contenció pressupostària permetrà "garantir" la continuïtat de la ràdio i la televisió autonòmica.

No obstant això, en 2012 IB3 va continuar tenint desfasament pressupostari. A final d'any el Govern es va veure obligat a realitzar una maniobra financera per injectar 13 milions d'euros perquè IB3 pogués tancar l'any i pagar els seus compromisos. Tal com va publicar aquest periòdic el passat mes de gener, l'Executiu de José Ramón Bauzá va haver de desviar diners de les beques i de la sanitat per pagar el forat de IB3. Ruiz, aquesta mateixa setmana en el Parlament, va asseverar que això no tornarà a ocórrer i el pressupost real de l'ens públic per 2014 serà de 32,1 milions d'euros.

Espectacular deute acumulat

El principal problema de IB3 és l'espectacular deute que va acumular en els primers quatre anys de funcionament. L'engegada durant l'època de la presidència de Jaume Matas va asseure les bases de l'enorme dèficit de l'ens audiovisual de Balears. El passiu augmentava cada any i en pocs exercicis es va generar un deute d'uns 120 milions d'euros. Un exemple és el pressupost inicial de l'any 2007, que ascendia a 57 milions i el cost real al final de l'exercici va rondar els 120 milions. En aquell exercici, IB3 li va suposar a cada habitant de Balears un desemborsament de 109 euros.

2008 va ser l'any del primer pressupost que va realitzar el Pacte de Progrés en la cadena, amb Va unir Mallorquina controlant l'ens. La despesa final de l'ens en aquest exercici va ascendir a 67,8 milions d'euros, uns 20 milions dels inicialment fixats. El cost per habitant en 2008 es va situar en 61,8 euros. En aquesta temporada la televisió autonòmica va engegar retransmissions d'alt pressupost, com la Fórmula 1, i al mateix temps va heretar l'emissió del futbol de primera divisió i es va començar a retransmetre la Copa d'Europa.

No van faltar les crítiques a aquesta política de grans emissions esportives. En primer lloc, pel seu elevat cost. I, en segon lloc, perquè els mateixos esdeveniments esportius es podien veure per cadenes d'àmbit estatal a la mateixa hora que IB3 oferia aquestes retransmissions a la seva audiència.

Les reformes neoliberals en educació: el cas de Suècia i d'Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'impacte negatiu que les reformes educatives neoliberals del govern conservador-liberal suec han tingut en la qualitat del sistema educatiu de Suècia. L'article també assenyala com les reformes Wert aprofundiran encara més les desigualtats en el sistema educatiu, com també ha ocorregut a Suècia.

L'escola pública a Suècia va estar considerada durant molts anys (juntament amb la finlandesa) com una de les millors al món. En l'informe PISA del 2000 el nivell de comprensió de lectura, matemàtiques i ciències estava molt per sobre de la mitjana dels altres països de l'OCDE, el grup de països més rics del món. El que caracteritzava el sistema educatiu suec era el seu caràcter multiclasista, és a dir, que a les seves aules estaven representades totes les classes socials, creant una escola cohesionadora, gresol d'una de les societats menys desiguals en aquella col·lectivitat de països.

Era el producte de molts anys de govern de partits progressistes, que van promoure els valors d'equitat, progrés i cultura. La fi de l'educació era formar un ciutadà solidari, culte i preparat per decidir i actuar en una societat democràtica i fortament participativa.

Ara bé, l'any 2006, una coalició de partits conservadors i liberals va canviar el sistema educatiu. Moltes escoles públiques van passar a ser gestionades per companyies privades, el model favorit, per cert, de les reformes Wert del Partit Popular a Espanya. Un altre canvi va ser que les famílies podien escollir les escoles on enviar als seus fills, promocionant-se les escoles de gestió privada, finançades amb fons públics.

Com era predictible, va haver-hi una selecció dels alumnes per part d'aquestes escoles de gestió privada, fent-ho de forma indirecta, amb la qual cosa van augmentar enormement les desigualtats educatives al país i va declinar substancialment la qualitat de tot l'ensenyament. La descohesión del sistema educatiu va perjudicar a tot el sistema educatiu. I va afectar negativament la seva qualitat.

En l'informe PISA 2009, en matemàtiques i ciències, Suècia va estar per sota de la mitjana de l'OCDE. I es tem que aquest any 2013 (l'informe PISA surt al desembre) continuarà estant per sota de la mitjana. Això és el resultat de les reformes neoliberals que (com ha ocorregut també en diversos Estats d'EUA, que van introduir reformes semblants en sistemes públics) han deteriorat molt marcadament el sistema escolar públic.

Davant aquesta realitat, una pregunta lògica és: per què les classes més pudientes van pressionar perquè, a través de partits polítics afins als seus interessos, es fessin aquelles reformes? I la resposta és que desitjaven inculcar un sistema desigual en el qual els seus fills serien educats com a ciutadans de primera, deixant les escoles públiques (finançades i gestionades pel sector públic) para tots els altres.

I van acceptar fins i tot la deterioració de tot el sistema (que va afectar negativament l'escola dels seus fills) a fi de produir tal distància social. Ha estat la pràctica característica de les classes més pudientes, que, anteposant els seus interessos als de la majoria de la ciutadania, han causat amb les seves reformes una deterioració molt marcada dels sistemes públics, utilitzats per la majoria de la ciutadania. Això està ocorrent a Suècia, com també està ocorrent a Espanya, incloent a Catalunya.

Com ben ha indicat Francisco Martínez Mora de la Universitat de Leicester en el seu estudi sobre l'educació a Espanya, “(Donis)igualtat d'oportunitats educatives a Espanya”, l'escola privada concertada i la seva separació del sistema públic (malgrat estar integrada, en teoria, en tal sistema) està contribuint a la polarització educativa del sistema escolar, amb un augment molt notable de les desigualtats al país.

I aquesta polarització ocorre no només per l'educació rebuda en tals escoles, sinó per la reproducció de les característiques socials de cada classe social, determinada per l'origen social de tast tipus d'estudiants. La interacció entre els propis estudiants, entre les famílies i el professorat, reforça encara més el clasismo de les escoles. I això s'accentuarà substancialment amb les reformes Wert.

Vicenç Navarro: Baixar salaris no és bo


Aquest article mostra la falsedat dels arguments utilitzats pels economistes liberals, que accentuen la necessitat de baixar els salaris com la millor manera de sortir de la crisi actual, mitjançant l'augment de la productivitat i de la competitivitat, incrementant les exportacions.
La revista Social Europe Journal acaba de publicar un article, “How Quarterly Capitalism Stifles Investment And Wages”, escrit per George Tyler, que mostra la falsedat dels arguments utilitzats pels economistes liberals que accentuen la necessitat de baixar els salaris com la millor manera de sortir de la crisi actual, mitjançant l'augment de la productivitat i de la competitivitat, incrementant les exportacions. L'autor presenta evidència de l'error d'aquest supòsit.

Una pianista s'enfronta a set anys de presó per destorbar una veïna

Avui comença a l'Audiència de Girona el judici a la noia pianista de Puigcerdà que s'enfronta a una pena de 7 anys i mig de presó per destorbar la veïna histèrica del pis de dalt amb els seus assajos a casa entre els anys 2003 i 2007. La fiscalia i l'acusació particular de l'Espanya caníbal i descerebrada demanen que la condemnin per un delicte de contaminació acústica i un altre de lesions psíquiques, perquè conclouen que la veïna va patir seqüeles com ara problemes per dormir o ansietat per escoltar durant vuit hores al dia el so del piano a més decibels dels permesos.

Els pares de la pianista, que no van insonoritzar l'habitació tot i rebre quatre requeriments de l'ajuntament, s'enfronten a la mateixa pena al ser considerats cooperadors necessaris. La defensa vol l'absolució.

El judici està previst que s'allargui quatre dies, durant els quals declararan nombrosos perits sonomètrics que van comprovar el volum de les emissions sonores del piano i també els metges que van avaluar les seqüeles que li van provocar a la veïna.

A més, fiscalia i acusació particular també demanen que inhabilitin la pianista i que durant 4 anys no es pugui dedicar a cap professió relacionada amb l'ús de pianos. També volen que indemnitzin la víctima amb més de 20.000 euros.

Segons la fiscalia, l'emissió permanent de so a un volum més alt del permès (la barrera de decibels es fixa a un màxim de 30) va pertorbar "notablement" la intimitat i la tranquil·litat de la veïna, que va haver de demanar la baixa laboral i marxar set mesos del pis. Per curar-se ha necessitat rebre teràpia i tractament mèdic psicològic i psiquiàtric.

Paradisos fiscals al servei dels defraudadors amb domicili a Espanya

Espanya és un país amb tradició en enganyar al seu Ministeri d'Hisenda. Aquesta costum ha fet que amb el temps el pes de l'economia submergida respecte al PIB superi amb escreix el 25%, un percentatge que ens separa dels països del nostre entorn i ens iguala amb uns altres on les seves institucions públiques estan poc desenvolupades, com les dictadures postcolonials.

El forat seria encara major si se sumés la quantitat de diners no declarats que resideix fora de les fronteres d'Espanya, refugiat en paradisos on es paga poc o gens en matèria d'impostos, independentment de quin sigui la seva procedència.

A la primavera d'aquest any, un treball global desenvolupat pel Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ), una xarxa mundial de professionals especialitzats en reporterismo de recerca, al costat de mitjans de comunicació de diferents països (The Guardian, BBC, Le Monde, Süddeutsche Zeitung, The Washington Post, El Confidencial…), va posar al descobert la identitat de milers de particulars i empreses que contractaven els serveis de signatures per registrar societats en destinacions tan singulars com a Illes Verges Britàniques, Illes Cook o Singapur.

Les revelacions generades arran d'aquest treball, batejat com ‘Offshore Leaks’, van descobrir a un reduït nombre de clients espanyols entre les dades de més de 120.000 societats analitzades que van contractar els serveis dels proveïdors locals Portcullis Trustnet i Commonwealth Trust Limited.

Ara El Confidencial publica una recopilació de tots els noms relacionats amb el nostre país, juntament amb les opinions d'aquells que han estat localitzats i han volgut parlar: 72 persones, a més de tres empreses, repartides gairebé totes entre Madrid, Catalunya i Costa del Sol, els mateixos centres que van protagonitzar el major nombre de regularitzacions amb l'amnistia fiscal realitzada per Hisenda.

Els espanyols del 'offshore leaks': mapa del 'qui és qui'El gruix de les dades (actualitzats fins a 2010) reuneix a clients que usaven les del Carib Illes Verges Britàniques com a refugi de les seves fortunes. No obstant això, dos dels noms espanyols més populars, Carmen Cervera (Baronessa Thyssen) i Ana Gamazo (dona de Juan Abelló), apareixien com a titulars o beneficiàries de societats registrades en les Illes Cook i Samoa, respectivament.

Totes aquestes illes paradisíacas tenen en comú una legislació favorable a la protecció del patrimoni i el secretisme corporatiu, que fan que sigui gairebé missió impossible accedir a informació tributària.

Tots els clients que figuren en la llista del Confidencial tenen com a domicili de referència una adreça a Espanya, la qual cosa no vol dir que siguin residents i, per tant, hagin de pagar impostos aquí. Podria haver-hi més espanyols que no estiguin llistats, si han donat una adreça d'un altre país, encara que tots els noms es poden consultar online en aquesta aplicació interactiva.

A més, la identificació com a beneficiari d'una societat en un paradís fiscal no representa cap irregularitat, doncs només s'incorre en delicte quan aquesta situació no està declarada a Hisenda. No obstant això, com expliquen els experts, aquesta pràctica és habitual per dotar als diners de la major opacitat i flexibilitat possible i això fa que sigui molt difícil descobrir la seva existència.

La identificació com a beneficiari d'una societat en un paradís fiscal no representa cap irregularitat, tret que aquesta situació no estigui declarada a Hisenda. No obstant això aquesta pràctica és habitual per dotar als diners de major opacidadLas reaccions a aquest treball al nostre país han estat molt diferents a l'ocorregut en uns altres. Més enllà del gran impacte mediàtic aconseguit per la identitat d'algun protagonista, no va haver-hi cap pronunciament públic sobre aquest tema. L'Agència Tributària només ha assegurat tenir coneixement de la informació revelada, negant-se a confirmar si està investigant als espanyols del 'Offshore Leaks'.

En altres països, com Corea del Sud ja hi ha hagut resultats i han anunciat la recuperació de més de 48 milions d'euros en impostos evadits. Regne Unit, Estats Units i Austràlia van reconèixer immediatament que treballarien amb informació similar a l'obtinguda per ICIJ, mentre que països com Irlanda o Índia ja han manifestat que volen aquesta informació.

La dimensió global del fenomen 'Offshore Leaks' ha provocat reaccions en els cinc continents. El president francès François Hollande va demanar la "eradicació" dels paradisos fiscals, mentre que algunes de les figures de rellevància que tenien societats en paradisos fiscals han hagut de dimitir, com el cas d'un dirigent mongol o el conseller delegat de la primera entitat financera austríaca.

I el debat segueix viu, doncs aquesta mateixa setmana la televisió danesa va revelar com algun banc privat de referència instrueix als seus clients sobre les formes d'evitar el pagament d'impostos. Fins al cim del G-8 va incloure en la seva agenda de treball com a assumpte prioritari el problema dels paradisos fiscals.

El mapa del 'quién es quién'