divendres, 22 d’octubre de 2010

Iraq: "EUA matà 60.000 civils i ocultà les tortures"

L'Exèrcit dels Estats Units durant la invasió a l'Iraq duta a terme des de 2003, va matar més de 60.000 civils i va ocultar sistemàticament la tortura que forces locals van executar contra presoners de guerra, d'acord amb documents militars que seran publicats pel portal WikiLeaks dissabte i que van ser avançats per la cadena àrab Al-Jazira. La cadena assegura que dins dels documents es demostra que dessenes de milers de civils van morir durant la guerra a retens de l'Exèrcit nord-americà. En els assassinats, es troba involucrada la polèmica brigada privada de seguretat Blackwater (foto, protegint al virrei d'EUA a Iraq).

Al Jazeera indica, que el "balanç de civils morts és molt més important que el que s'ha anunciat" prèviament pel govern de Washington.

"Estats Units va establir un balanç de morts durant la guerra tot i reiterats desmentits", diu la cadena amb seu a Qatar.

En els assassinats, es troba involucrada la polèmica brigada privada de seguretat Blackwater.

"Informes secrets nord-americans que revelen nous casos que impliquen a Blackwater a trets contra civils", explica Al-Jazira.

A més, d'acord amb les filtracions, de l'1 de gener de 2004 al 31 desembre 2009 es van registrar nombrosos casos de tortura i d'abús de presoners iraquians per policies i soldats d'aquest país amb consentiment de les forces nord-americanes.

"Tot i que un dels objectius de la guerra contra l'Iraq era tancar els centres de tortura de (expresident) Saddam Hussein, els documents de WikiLeaks mostren nombrosos casos de tortura i d'abús de presoners iraquians per policies i soldats iraquians", afirma un comunicat de la cadena.

El PC britànic crida a l'unitat contra "els bàrbars"

El Partit Comunista de Gran Bretanya insta a la resistència militant contra els "Bàrbars a la porta" (Barbarians at the Gate), és a dir, el govern neocon de Cameron: "La Revisió Integral de despesa constitueix l'assalt més ampli als serveis públics i l'estat del benestar en la història britànica. El dèficit de les finances públiques s'està utilitzant com a la coberta d'un programa de retalls d'impostos, incloent-hi la privatització del SNS, per beneficiar els rics i les grans empreses".

Els mitjans de comunicació i la City (la borsa de Londres) s'han posat d'acord amb el govern per condemar i per llançar una ofensiva ideològica contra el sector públic, segons els interessos del capitalisme monopolista.

S'està duent a terme un programa dissenyat per la Comissió Europea i del Banc Central Europeu que exclou qualsevol alternativa de discussió pública.

Sota la instrucció de Hilary Clinton, han esmorteït el pressupost militar i, per tant, intensifiquen els talls en altres llocs per tal de mantenir el paper dels joves de Gran Bretanya en l'aliança imperialista amb els EUA.

L'impost sobre societats sobre els beneficis empresarials s'està tallant a un dels nivells més baixos en el món desenvolupat, mentre que els salaris i els beneficis es devaluen, i es realitza un nou increment de l'IVA als més pobres.

La coalició Conservadora (ConDem) podria haver reduït el dèficit gravant els beneficis dels super-rics i el monopoli. En canvi, els atacs són contra els llocs de treball, els ingressos, el nivell de vida i la qualitat de vida de milions de treballadors i les seves famílies.

No obstant això, un 2% d'impost sobre el patrimoni al 10% més ric de la població podria recaptar £ 78 mil milions en només un any, gairebé l'equivalent de les mesures de RSE (83.000.000.000 £) en quatre anys.

Un únic impost del 20% als guanys de la banca, energia, comerç d'armes i els monopolis de drogues aquest any podria recaptar £ 16 mil milions.

El tancament dels paradisos fiscals sota jurisdicció britànica i mesures dràstiques contra els evasors fiscals portarien al voltant de £ 70 mil milions cada any.

Un impost 'Robin Hood' a la City de les transaccions que recaptar £ 30 mil milions a l'any.

Els pagaments PFI a les grans empreses (£ 56.000.000.000) i les contribucions netes a la UE (£ 49.000.000.000) en els pròxims quatre anys han de ser renegociats.

Aquestes mesures no només acabarien amb el projectat dèficit de les finances públiques de 149.000.000.000 £ sinó que també finançarien la inversió massiva en construcció d'habitatges nous en el sector públic, el transport públic i les energies renovables no nuclears.

No hi ha necessitat de retallar els serveis públics i destruir més d'un milió de llocs de treball en els sectors públic i privat.

Però si el govern Conservador té èxit en l'aplicació de les retallades de la RSE, la recuperació econòmica es detindrà, a mesura que augmenta la desocupació per sobre de tres milions. Basar-se en els mercats de monopoli privat per aportar molta més inversió en la indústria manufacturera, la construcció d'habitatges, energia, investigació i desenvolupament i l'ocupació, és una bogeria.

Els sindicats i l'esquerra han de prendre la iniciativa en la construcció d'un moviment de masses de base àmplia, arrelada en les comunitats locals, dirigides als diputats vulnerables Conservadors per forçar un canvi de la política del govern o un canvi de govern.

Aquesta campanya podria incloure una àmplia gamma de mesures, entre elles els grups de pressió, peticions, vagues, marxes i manifestacions. Reprenent la Carta del Poble permetria al moviment projectar una alternativa positiva que posi a les persones, treballadors, serveis públics, el medi ambient i la pau abans que els beneficis del monopoli.

Tots els intents per part del govern, els empleadors i els tribunals d'usar i estendre la lluita contra el comerç de les lleis de la unió han de complir amb la solidaritat de masses i la resistència.

Hem de prendre la inspiració de la resistència popular militant a França, Grècia, Portugal i Espanya a l'empresa a favor de grans moviments de lluita de la classe treballadora, a desenvolupar a tot Europa.

Aquesta és també una oportunitat per a Ed Miliband, i el lideratge del Partit Laborista per bolcar el Nou Laborisme i la solidaritat amb el poble i els serveis públics contra els especuladors i la privatització.

El Partit Comunista de Gran Bretanya farà tot el possible per ajudar a defensar les conquestes socials històriques del segle 20 contra els bàrbars de l'escola Conservadora.

Anem a exposar la traïció dels LibDems -el partit de William Beveridge-, que es va fer passar pel "veritable" enemic dels conservadors en les darreres eleccions generals per tal de guanyar vots de la classe treballadora.

Als conservadors i als seus petits ajudants LibDem no els podem permetre tenir èxit en el seu intent de tornar dècades enrere en el rellotge, si no segles.

Bill Clinton ocultà la pèrdua del "maletí nuclear"

L'administració de l'ex president dels EUA, Bill Clinton, va estar ocultant durant mesos la pèrdua de codis de "maletí nuclear" amb què es controla l'arsenal nuclear del país, va revelar en les seves memòries l'ex cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades d'EUA, general Hugh Shelton. L'incident es va produir al voltant de l'any 2000. La targeta amb codis la porta sempre amb si un dels assessors del president i la correcció dels codis es comprova mensualment.

Com a mínim durant dos revisions tal assessor va dir que el president s'havia quedat amb la targeta i que no es podia molestar, perquè tenia una reunió molt important. Però quan va arribar l'hora de canviar els codis (això es fa una vegada en quatre mesos) va reconèixer per fi que la targeta havia desaparegut.

L'ex assessora per a qüestions de seguretat del president George Bush fill, Francis Townsend, al comentar-va explicar que està exclosa la possibilitat que els codis puguin activar per persones que no tenen accés al "maletí nuclear". Són diverses les persones que porten les targetes amb codis i han de unir-se totes per desbloquejar el maletí.

Laporta demandat per cobrar comissions il·legals

Bayram Tutumlu, representant de jugadors, l’acusa d'haver cobrat tres milions d'euros el dia 27 de juny del 2008 de l'empresa Zeromax GMBH, a través d'un compte corrent del BBVA, per signar els acords de col·laboració entre el Barça i el club uzbek FC Bunyodkor. La connexió uzbeka de Joan Laporta comença a quedar al descobert. Marca publica avui que Laporta va cobrar una comissió il·legal de tres milions d’euros per signar els acords entre el Barça i el club uzbek FC Bunyodkor.

El representant de jugadors Bayram Tutumlu assegura, en la demanda que va presentar el passat dilluns contra Laporta al jutjat de primera instància de Barcelona: “L'entitat mercantil Laporta & Arbós Advocats Associats, S.L. va rebre el dia 27 de juny de 2008, en un compte bancari de l'entitat BBVA, la quantitat de tres milions d'euros, transferida per la societat Zeromax GmbH des de l'entitat bancària Russian Comercial Bank de Zuric, com a pagament dels serveis professionals, és a dir, que ha cobrat la quantitat promesa per D. Miraldil Djalalov el dia 16 de maig de 2008, si el demandat aconseguia introduir els uzbeks en l’FC Barcelona".

Tutumlu reclama ara el 10% com a comissió dels tres milions i de tots els negocis que posteriorment van realitzar tant Laporta com el Barça i que es valoren aproximadament, com ja va denunciar EL TRIANGLE en el seu número 947, del 7 de desembre de 2009, en 10 milions d'euros. Tututmlu assegura que va ser ell qui va posar en contacte Laporta amb Djalalov, que és el propietari de l’empresa privada més gran del país asiàtic. Djalalov dóna feina a 23.000 persones, controla la multinacional Zeromax GmbH, amb seu a Suïssa, i té negocis de petroli, or, agrícoles, tèxtils, de gas i logística. Sembla ser que Laporta va prometre a Tutumlu el 10% de tots els negocis que es fessin amb l’Uzbekistan.

La demanda de Tutumlu contra Laporta ajuda a comprendre perquè l’expresident blaugrana encara no ha presentat els comptes del seu bufet professional del 2008. Laporta, que va triplicar els beneficis del seu despatx entre els anys 2003 i 2007 i que ara es troba molt tocat després de fer-se públic el contingut de la due diligence encarregada per la nova junta de Sandro Rosell, no vol que ningú pugui utilitzar en contra de la seva carrera política els enormes beneficis que declararà el seu bufet Laporta & Arbós Advocats Associats en l’exercici del 2008.

Girona: 22.000€ per anul·lar un concurs de mèrits

L'Ajuntament de Girona, del PSC, ha hagut de pagar més de 22.000 euros per poder anul·lar el concurs de mèrit a l'àrea d'Urbanisme, que va haver de suspendre perquè dues de les aspirants -Rosa Cánovas i Joana Mendieta- formaven part del jurat. Foto: L'alcaldessa de Girona, Ana Pagans.

El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va dictar sentència la darrera primavera sobre la polèmica que va sorgir arran del concurs de mèrits a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Girona després que un dels aspirants portés les bases i la convocatòria als jutjats. Ara, el jutjat ha anul·lat el concurs i ha conclòs que, en part, era il·legal.

Després de la sentència, el consistori ha hagut de pagar 17.400 euros a un despatx d'advocats per a l'assistència lletrada en el recurs. A més, s'ha de sumar 5.001 euros per a una emrpesa de consultoria que va elaborar l'informe jurídic. El procurador ha costat a l'Ajuntament 293 euros. La suma total és de 22.694 euros i, inicialment, s'havien reservat 2.500 euros més per a la possible defensa dels 8 treballadors afectats.

Jurats i aspirants


Tot va sorgir quan l'Ajuntament de Girona va haver de suspendre un concurs de mèrits per ascendir diversos càrrecs de l'àrea d'Urbanisme perquè dues de les aspirants formaven part del jurat. El govern va haver d'apartar d'una de les comissions de valoració la cap de Patrimoni, Rosa Cánovas, després que un altre treballador municipal recorregués el concurs. Cánovas era una de les aspirants a ascendir a cap d'Edificació, Protecció del patrimoni i Habitatge.

En el mateix procés es va haver d'apartar Joana Mendieta, que formava part del jurat però també aspirava a ascendir en un altre càrrec. Tot el procediment havia de servir per cobrir les vacants de la plantilla de personal que estaven previstes en el pressupost de 2008.

Llavaneres a un any del cas Pretòria

L'Ajuntament d'Andreu de Llavaneres intenta 'netejar' el nom del poble, esquitxat pel cas Pretòria tot just fa un any. L'alcalde, Bernat Graupera (CiU), ha explicat que les principals accions que s'estan duent a terme són al terreny urbanístic. En l'últim any s'ha refet el planejament urbanístic i s'han auditat i renegociat diversos convenis, herència de l'anterior govern municipal liderat per Víctor Ros (PP) i Antoni Jiménez (PSC), imputats en la trama.

Concretament, el conveni que està sota sospita va permetre el 2006 a Proinosa comprar a l'Ajuntament uns terrenys valorats en 11,5 milions d'euros-preu considerat inferior al del mercat-per construir la nova zona esportiva, però el consistori no va cobrar per la compra, sinó que va acceptar que la immobiliària li compensés amb els equipaments que construís.

En virtut d'aquest conveni, Proinosa va pagar dos milions d'euros en metàl.lic al consistori de Llavaneres del PP-PSC.

A l'espera de la resolució judicial del cas, Graupera considera que Ros és 'responsable' dels negocis de 'Luigi' a Can Riviere perquè 'l'alcalde és responsable de tot el que passa al poble'.

Uns terrenys al centre del poble, coneguts com Can Riviere, són el nexe de Sant Andreu de Llavaneres amb el cas Pretòria. En aquests terrenys, el presumpte cap de la trama, Luis Andrés Garcia 'Luigi'; va aconseguir una important requalificació per part de l'Ajuntament, el que li va comportar importants beneficis econòmics.

'Luigi' va comprar els terrenys per 4,7 milions d'euros i, després que el consistori augmentés l'edificabilitat de la zona per poder aixecar 83 pisos allà on només es podien fer dotze cases, va vendre la parcel·la per 9,7 milions d'euros. A més, es van desfer una sèrie d'acords amb l'Ajuntament que preveien que el promotor invertís en la millora de l'entorn, unes obres que ha acabat pagant el municipi.

Un any després que sortís a la llum que aquestes operacions urbanístiques formaven part d'una important trama de corrupció, l'actual govern de CiU a Llavaneres lamenta el perjudici que això ha suposat pel nom del poble i espera que el cas es resolgui al més aviat possible. L'alcalde, Bernat Grauepra, encara es dol: 'Desgraciadament no ho he pogut aturar'.

El projecte de Can Riviere ja estava en marxa quan va canviar el govern, el maig del 2007 i, tot i l'esclat del cas, actualment els pisos són a punt d'acabar-se i alguns, fins i tot, ja han estat venuts.

Banc del Vaticà: El millor blanquejador de la màfia

La Fiscalia de Roma està investigant noves operacions il.legals de l'Institut per les Obres de la Religió (IOR), conegut com el Banc del Vaticà, a més dels 23 milions d'euros del delicte de rentat de diner negre que van sortir a la llum fa setmanes. Per aquests delictes, estan sent investigats el director del Banc Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi (foto), expresident del Santander Consumer Bank, la divisió italiana del Grup Santander, i el director de l'entitat vaticana Paolo Cipriani.

Segons han informat els mitjans de comunicació italians, les noves operacions que està investigant la fiscalia romana també serien relatives al delicte de rentat de diners procedent d'organitzacions mafioses.

En detall, les indagacions es refereixen a 300.000 euros dipositats en un compte del IOR, oberta al banc italià Unicredit el novembre de 2009, i a una retirada de fons per valor de 600.000 euros d'un compte de l'entitat Intesa San Paolo.

D'altra banda, un tribunal de Roma va desestimar la petició de l'IOR de desbloquejar els 23 milions d'euros, que la fiscalia havia ordenat confiscar davant el delicte contra les normatives europees de rentat de diner negre, per no haver comunicat a les autoritats italianes els noms dels dos clients que van ingressar aquesta quantitat.

El Vaticà va comunicar com sempre "el seu estupor" per aquesta decisió, però no pel fet de ser implicat, una vegada més, en delictes relacionats amb la màfia i el crim organitzat, segons una nota del portaveu de la oficina de premsa de la Santa Seu, el jesuïta Federico Lombardi.

Per aquests delictes, estan sent investigats també el director del Banc Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi, expresident del Santander Consumer Bank, la divisió italiana del Grup Santander, i el director de l'entitat vaticana Paolo Cipriani.

El delicte de rentat de diner negre, que respon a Itàlia a les normes comunitàries, implica multes d'entre 5.000 i 500.000 euros i penes de reclusió entre els sis mesos i un any.

L'Església belga abandona les víctimes d'abusos

L'Església catòlica belga només pagarà en el futur el cost del terapeuta a "algunes" de les víctimes d'abusos sexuals comesos pel clergat i cardenals, i ha descartat el pagament de qualsevol indemnització per aquests abusos sexuals, segons ha acordat la Conferència episcopal de qui és primat André-Joseph Leonard, acusat també d'haver amagat casos d'abusos, com Ratzinger i el seu germà a la RFA.

"Estem disposats a intervenir en els costos de la teràpia d'algunes víctimes", ha indicat avui un portaveu del primat de l'Església belga, l'arquebisbe André-Joseph Leonard.

"No hi haurà cap efecte retroactiu, i això significa que només els costos futurs seran tinguts en compte", ha advertit el portaveu de Léonard. "Tampoc totes les víctimes han d'esperar una ajuda, ja que l'Església vol examinar la situació cas per cas" abans de concedir aquesta subvenció, ha precisat el portaveu.

La decisió de la conferència episcopal belga sembla condemnada a defraudar novament les víctimes dels abusos. Una associació d'aquestes persones precisament acaba de proposar una indemnització de 120 euros mensuals de per vida a cada víctima dels abusos del clergat católic.

Els bisbes belgues també han anunciat que adoptaran mesures contra els responsables d'aquests abusos, que no han arribat a precisar, per assegurar-se que no podran seguir "actius en la vida pastoral". Ningú s'ho creu, ni les víctimes ni una població indignada i escandalitzada per l'hipocresia demostrada i les implicacions de la més alta jerarquia eclesiàstica belga en l'ocultació dels abusos i la protecció dels criminals.

Cal destacar que a Bèlgica l'Opus Dei és considerat una secta destructiva i prillosa i és prohibit com a tal.

Toxo: 'Els pitjors pressupostos per al pitjor escenari"

IU, ICV-EUiA i CCOO coincideixen en la seva valoració dels pressupostos generals de l'Estat de 2011, segons han declarat als mitjans de comunicació el portaveu d'ICV-EUiA, Joan Herrera, el portaveu d'IU, Gaspar Llamazares i el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, després de la reunió que han mantingut aquest matí els parlamentaris amb una delegació del sindicat. En paraules de Toxo, els pressupostos generals de l'estat (PGE) són "els pitjors per al pitjor escenari social i econòmic".

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, afirmà que els pressupostos són un cant a la "resignació" i que, de no esmenar-los, implicaran un retard en la sortida de la crisi i suposaran un augment de la desocupació: "No responen a les prioritats reals del país", assegura.

En termes semblants es van manifestar els parlamentaris d'IU-ICV, que van qualificar els pressupostos de antisocials i antieconòmics. Per Llamazares i Herrera, els pressupostos: "No són els que necessita el país" i demostren que "les polítiques socials no són la prioritat d'aquests pressupostos ni d'aquest Govern".

Quant a la remodelació del Govern, el secretari general de CCOO va qualificar la situació de "crisi", com a conseqüència d'esgotament d'unes polítiques, per més que es pretengui presentar com una remodelació. "Anem a veure si el canvi de persones es tradueix en un canvi de polítiques", va afirmar.

En aquest sentit, Toxo va assenyalar que hi haurà ocasió de comprovar que hi ha un canvi d'orientació política durant la tramitació parlamentària dels PGE o si amb l'arribada de Valeriano Gómez al Ministeri de Treball es produeix una "reversió de elements importants de la reforma laboral" . En tot cas, per Toxo "el Govern ha d'enviar clares senyals que canviarà la política econòmica que ha provocat el conflicte amb els sindicats".

El secretari general de CCOO ha considerat molt significatiu que Zapatero hagi trigat tres mesos menys que Aznar canviar el Govern després d'una vaga general, encara que tots dos deien que: "No anaven a moure res. Esperem que tard encara menys a canviar de política", va afegir.

EUA repren els embargaments davant la desconfiança general

Dos importants entitats creditícies nord-americanes anuncien els seus plans de reprendre l'execució hipotecària, que havia estat suspesa recentment pels fallos i falsificacions descoberts en els documents procedimentals. El Bank of America, el banc més gran del país i propietari de l'agència Moody's, que imposà a finals d'octubre un moratòria sobre la venda de cases embargades, va declarar no haver trobat problemes amb els seus documents i els presentarà en els judicis la propera setmana.

L'execució de més de 100.000 hipoteques es reactivarà en 23 Estats. En els altres 27, on no es requereix l'aprovació judicial i on la moratòria va ser anunciada més tard, es retardarà l'execució de almenys 30 mil hipoteques, fins que es dugui a terme una anàlisi.

El Bank of America va ser l'única entitat en suspendre les execucions en tots els Estats.

Per la seva banda, GMAC Mortgage, un altre important prestador, de qui el executiu havia admès haver signat 10.000 documents al mes sense mirar-los, també tornarà a vendre habitatges embargats en una quantitat no detallada.

Els defensors del consumidor desconfien que els bancs aconseguissin revisar els documents en un període tan curt, però els agents immobiliaris s'alegren de sentir la notícia, ja que el mercat d'habitatge s'havia desplomat al suspendre l'execució.

Una galàxia reflecteix la infància de l'univers

Nature publica avui un article que fa fita en la història de l'astrofísica. Un equip d'astrònoms britànics i francesos han descobert la galàxia més distant mai detectada, i per tant la que es remunta més enrera en la història del cosmos.

Amb un Big Bang que va tenir lloc fa 13,7 milions d'anys, aquesta galàxia és de 600 milions d'anys després, o el 4,4% de l'edat actual de l'Univers. En l'argot científic, la distància s'expressa com un desplaçament cap al vermell de la llum de la galàxia -un efecte causat per l'expansió de l'univers- de 8,7. A jutjar per la gesta, un valor de 4 ja es considera com a pertanyent als confins del cosmos.

L'equip franco-britànic, dirigit per Mateo Lehnert, director de recerca del CNRS a l'Observatori de París, no només ha establert un rècord de distància i temps. Aquesta galàxia es troba en un moment crucial en la història de l'univers, anomenat període de "re-ionització". D'això es dedueix la "edat fosca". Aquesta edat fosca sorgí després de l'emissió de la radiació còsmica, o fòssil, uns 380.000 anys després del Big Bang. Durant aquest període, l'Univers s'expandeix, es refreda, i anul.la l'estructura i les regions denses. Però és fosc perquè encara no hi ha estrelles.

Torró vol producció pròpia i obres en valencià al Principal

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha afirmat que la Conselleria de Cultura ha d’adquirir un “compromís seriós, després de rectificar ahir la seua pretensió de deixar al Teatre Principal en mans privades durant uns mesos. És necessari que canvie la gestió que ha dut fins ara i potencie la producció pròpia i la vida d’aquest escenari al marge de la competència amb els teatres privats”.

El diputat d’esquerres ha anunciat que EUPV presentarà una proposició no de llei a Les Corts Valencianes, en la què reclamarà que Teatres de la Generalitat “establisca el model adequat per al Principal, el programe d’una vegada per totes en l’objectiu de promocionar un teatre de qualitat, la producció pròpia i les obres en valencià”, explica.

Per a Torró, la consellera Miró “té ara l’oportunitat d’endreçar el camí que fins ara havia conduit de manera dolenta la directora de Teatres de la Generalitat, Inmaculada Gil-Lázaro, totalment desautoritzada amb la rectificació d’ahir que dona la raó a la pressió mediàtica i a EUPV, qui van denunciar la cessió del Principal a la SGAE”.

Albiol acusa la direcció del Balmes d'homofòbia

La diputada autonòmica d’Esquerra Unida Marina Albiol ha anunciat “el recolzament total” d’EUPV al col·lectiu Lambda per “l’agressió que suposa aplicar la burocràcia de forma estricta per a amagar-hi criteris polítics de caire homòfob”. Albiol assegura que la suspensió de la festa del col·legi Balmes va seguir el dictamen de la Inspecció Educativa: “Emès a instància de la Direcció del centre, atès que a Lambda se li demanà una memòria d’objectius i activitats kafkiana, exhaustiva, que no se li va exigir a cap altre col·lectiu organitzador”.

EUPV atribueix la suspensió de la festa del col·legi Balmes a “criteris polítics decidits per la Conselleria d’Educació”

La diputada Marina Albiol afirma tindre coneixement que la Direcció del centre “va decidir aplicar paràmetres restrictius, recomanats per la Inspecció educativa”, per tal d’amagar-hi “criteris morals i polítics que marginen a Lambda”. EUPV ofereix al col·lectiu el seu suport perquè els responsables donen en Les Corts “explicacions sobre un cas evident d’homofòbia institucional”.

La diputada afegeix que aquests obstacles volgueren “entrebancar la participació de Lambda en la festa” i que la decisió final de suspendre-la “suposa la imposició de la moral privada d’unes poques famílies sobre la diversitat sexual ampla, pròpia d’una societat democràtica”.

Esquerra Unida recolza a Lambda i ha anunciat que demanarà en Les Corts explicacions polítiques “que aclareixen els fets”.

Sanz destaca “la indecència política del PP"

La coordinadora d’EUPV i diputada Marga Sanz afirma que el PP: “Insulta la intel·ligència dels valencians i valencianes, que assistim atònits a aquests esdeveniments. Resulta vergonyós, i un atac a la decència i l’ètica política, que el PP reubique a Costa en l’hemicicle malgrat la seua reiterada presència, conjuntament amb la de l’ex director de RTVV, Pedro Garcia, en els informes policials, sempre rodejat ambdós de favors, regals i altres luxes i despeses sumptuàries”.

Sanz ha acusat al PP “d’actuar sols per a llavar les cares, mai per a depurar responsabilitats polítiques. La permissivitat amb la què actua el PP sobre els seus càrrecs i membres implicats i imputats en el cas Gürtel, és infinita. I com a mostra la rehabilitació política que ha practicat fa sols unes setmanes a Ricardo Costa, mentre aquest segueix estant en el punt de mira de les relacions de la trama amb el govern valencià, i no dona cap explicació, simplement es limita a negar la major”.

Esquerra Unida ja va reclamar fa uns dies la compareixença de Pedro Garcia en Les Corts Valencianes, perquè explicarà les suposades irregularitats en les contractacions de RTVV per a la cobertura de la visita del Papa, “i haurà de donar compte també d’aquestos regals fets pel Bigotes, en concret aquest cotxe que apareix a l’últim informe policial”.

La diputada d’EUPV reclama de nou la dimissió de Costa “i de qualsevol càrrec del PP implicat en el cas Gürtel, inclòs el president del Consell. Es tracta d’una mesura de neteja política que el PP no pot continuar evitant ni un segon més”, conclou.

2'5 milions d'inversió pels barris badalonins

ICV-EUiA de Badalona considera que la inversió de 2,5 milions d’euros als barris amb alt índex d’immigració és “una molt bona notícia per a Badalona. Aquesta mesura, impulsada pel tripartit, és una eina de la qual totes les persones dels barris de Badalona triats sortiran guanyant en qualitat de vida i en el millorament de la convivència” declarà el regidor Carles Sagués (a la foto amb Asun García).

Sagués també insisteix en el fet de poder consensuar les línies estratègiques a desenvolupar, arran d’aquesta nova eina, entre les forces polítiques de l’Ajuntament que estiguin per treballar per la dignitat de les persones, i les entitats de Badalona que fa temps que es mobilitzen perquè la immigració no sigui un problema sinó un repte per resoldre.

Per a ICV-EUiA aquesta inversió serà molt positiva perquè significa poder treballar en polítiques de cohesió social, perquè es podran portar a terme accions educatives i d’acollida entre la gent del barri, tant per la que és nouvinguda com per la que fa més anys que hi resideix. Promoure aquest coneixement, donar eines per a l’orientació laboral, treballar per la dignificació de la vida de les persones i construir un barri millor sempre és, per a ICV-EUiA, treballar a favor de les persones. Per tot això, “Aquesta mesura, impulsada pel tripartit, és una eina de la qual totes les persones dels barris de Badalona triats sotiran guanyant en qualitat de vida i en el millorament de la convivència”, declara Carles Sagués.

El president del grup municipal d’ICV-EUiA vol transmetre a les forces polítiques de l’Ajuntament, que estiguin per treballar per la dignitat de les persones, la necessitat de treballar conjuntament i consensuar les línies estratègiques a desenvolupar en aquest sentit, i que es faci conjuntament amb les entitats de Badalona que treballen i es mobilitzen perquè la immigració no sigui un problema sinó un repte per resoldre.

ICV-EUiA Mollet insta "amb urgència" un Pla de Mobilitat

El grup municipal d'ICV-EUiA ha anunciat en roda de premsa la presentació d'una moció, al Ple Ordinari del mes d'octubre, en relació a la mobilitat a la ciutat. Aquesta moció és la culminació de la campanya endegada per ICV-EUiA el passat mes de maig amb el lema: "A Mollet moure's costa. Volem un Pla de Mobilitat".

ICV-EUiA ha realitzat diferents accions des de llavors sobre aquesta matèria a la ciutat, com la bicicletada per la mobilitat o les fotografies de molts accessos encara antiquats. Segons la coalició, l'ajuntament va prendre uns compromisos però, arribats al 2010, la ciutat encara no té un Pla de Mobilitat.

"Nosaltres no tenim cap dada sobre el diagnòstic i demanem amb urgència aquest Pla que a hores d'ara hauria d'estar dissenyat, implantat i avaluat", explicava Marina Escribano. Per dur a terme aquest Pla el grup d'ICV-EUiA demana que es compti amb totes les veus de la ciutat, perquè així sigui un pla global, integrat i participatiu. La coalició roig i verda també va posar èmfasi en què falten pocs dies per a què el període de subvencions per l'accessibilitat de comunitats i comerços finalitzi, i el govern "no informa bé d'aquestes subvencions de cara al sector privat perquè Mollet sigui una ciutat sense barreres". Segons ICV-EUiA, el Pla de barreres arquitectòniques de fa deu anys assegurava que al 2010 no n'hi hauria cap a la ciutat, cosa que no és així.

D'altra banda, el grup municipal també va anunciar la presentació d'una altra moció, aquesta referent a les properes eleccions als Consells Escolars de la ciutat, procés que s'inicia el proper 2 de novembre. Així, els regidors d'ICV-EUiA demanen al govern municipal "una campanya pròpia que tingui per objectiu augmentar la participació de la comunitat educativa".

Meyer: "El premi Sajarov s'ha desacreditat"

Dionisio Fernandez: L'eurodiputat d'Izquierda Unida Willy Meyer considera que el Grup Popular Europeu ha "desacreditat" el Premi Sajarov al atorgar-li a Guillermo Fariñas: "Amb l'elecció de Guillermo Fariñas el Premi Sajarov queda tocat de l'ala", sentencià. Segons Willy Meyer: "Amb l'elecció de Fariñas el Parlament Europeu secunda una opció ideològica que no té res a veure amb la defensa dels drets humans arreu del món, en un moment de guerres i gravíssims problemes en què milers d'activistes dels drets humans són perseguits al món, mentre la seva tasca o no es reconeix o s'oculta".

Es tracta de la tercera vegada en vuit anys que el Parlament Europeu concedeix el Premi Sajarov a un "dissident" cubà.

L'europarlamentari d'Esquerra Unida va proposar la candidatura de l'activista Aminetu Haidar, "símbol de la resistència anticolonial i de la defensa del dret d'autodeterminació del Poble Sahrauí, quan els Territoris Ocupats pel Marroc pateixen una permanent repressió", com va assenyalar Meyer.